Mercabarna. El paradísdel producte fresc, ambset-centes empreses

Núm. 2192. Any XLIX ■ Diumenge, 6 d’abril del 2014 ■ www.presencia.cat

Four pages in English•Divendres de Dolors•La ruta del Cister

L’embrió del’autogovern

Inauguració dela BibliotecaPopular deValls, obra de laMancomunitat,l’any 1918 SERVEIS DEBIBLIOTEQUES DE LADIPUTACIÓ DEBARCELONA

Vestits de batalla.Uniformes catalans detots els temps

Read it inEnglish on

page 84Monogràfic

MODAPRIMAVERAESTIU

Fem un repàs de l’àmplia obra de govern de laMancomunitat de Catalunya, nascuda fa 100 anys

4 PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

Mancomunitat centenàriaADRIÀ GRATACÓS

La Mancomunitat deCatalunya, el primer embriód’autogovern català des del1714, celebra aquest mesd’abril el seu centenari

● L’autogovern català ha viscut, al llarg dela seva història, un seguit de sotracs, aboli-cions i restitucions. Aquest 2014 es pre-senta com un any transcendental per alfutur del país, però també pren importàn-cia el passat. Aquest mes d’abril, la Man-comunitat de Catalunya, creada a partirde la fusió de les quatre diputacions cata-lanes el 1914, compleix cent anys, una efe-mèride que, per si calgués, acredita que lavoluntat catalana de governar-se per si so-la és molt més que major d’edat. La Man-comunitat naixia després d’anys de reivin-dicació política i social, i deixava enreredos segles sense cap organisme represen-tatiu del Principat, des que Barcelona ha-via caigut el 1714 i dos anys després s’ha-vien abolit les Corts Catalanes amb el De-cret de Nova Planta.

“La Mancomunitat clou un període i

n’inicia un altre. Cloem el període que co-mença amb la caiguda de Barcelona, ambel Decret de Nova Planta (...) i n’iniciemun altre, que és l’endemà, que és l’esdeve-nidor.” Amb aquestes paraules prenia pos-sessió com a primer president de la Man-comunitat de Catalunya Enric Prat de laRiba. Es finalitzava un llarg període en elqual la unitat territorial catalana no era re-coneguda per l’Estat espanyol, i en co-mençava un altre caracteritzat per l’exis-tència d’aquella nova institució que vaconstituir la primera experiència d’auto-

govern català del segle XX, tot i que fosencara de forma molt limitada.

Així és com va presentar la Mancomu-nitat Prat de la Riba, com “l’embrió d’unfutur Estat català autònom dins d’Espa-nya”. Les seves atribucions se cenyirien enl’àmbit administratiu, amb les mateixescompetències que ja tenien anteriormentles Diputacions i amb un pressupost ín-fim. En els 10 anys que va durar, fins quel’any 1925 va ser fulminada per la dicta-dura de Primo de Rivera, la Mancomuni-tat mai va disposar de competències que liatorguessin poder polític, però tot i aixísempre va tenir vocació de govern. SegonsEnric Pujol, catedràtic en filosofia i lletresi especialitzat en història per la UAB, “laMancomunitat, tot i les seves limitacions,va exercir de govern de Catalunya des delprimer minut, i va comptar amb el suportde la societat catalana”.

Sense la complicitat social, a travésd’entitats civils, sectors empresarials i sin-

5.500Durant els seusdeu anys d’histò-ria, la Mancomu-nitat crea fins a5.500 quilòme-tres de línia tele-fònica.

1.700També es creen1.700 quilòme-tres de carreteraper tal d’enllaçartots els municipis.

LES X IFRES

‘Cloem el períodeque començaamb la caigudade Barcelona, in’iniciem unaltre, que ésl’endemà, que ésl’esdevenidor’

5PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

dicats, segurament la Mancomunitat maino hauria vist la llum. La societat catalanareclamava un organisme representatiupropi, que s’erigís com a substitut d’unEstat espanyol que era considerat inefi-cient, insensible i poc respectuós amb Ca-talunya. Per a Enric Pujol, la col·la-boració entre forces polítiques isocials catalanes va ser clau percrear la Mancomunitat: “Hi ha-via una necessitat compartidaque va fer de la Mancomunitatun organisme transversal, ca-paç d’unir el catalanisme.”

Aquesta unitat socialmostrada al carrertambé es va veure re-flectida dins de lainstitució. La vo-luntat de governar-se per si mateixas’erigeix com la princi-pal raó per la qual neix la Mancomuni-

tat, però els partits polítics, amb la LligaRegionalista com a força hegemònica, tra-dueixen aquesta necessitat d’autogovernen mesures concretes. En destaca la políti-ca social. “Que no hi hagi un sol Ajunta-ment de Catalunya que deixi de tenir la se-va escola, la seva biblioteca, el seu telèfon ila seva carretera.” Aquest era l’ideal delconsell de la Mancomunitat el 1914. Endefinitiva, volia exercir de govern en totallò que l’executiu espanyol no feia a Cata-lunya.

L’impuls d’una política social que afa-vorís la cohesió, junt amb la creació d’in-fraestructures públiques imprescindiblesper a l’època i incidir en la importància dela cultura, la llengua i l’ensenyament, esta-bleixen, per Enric Pujol, “les bases de lacultura catalana de la qual en som hereus”.El llegat de la Mancomunitat el trobemimmortalitzat en edificis i institucionscom ara la Biblioteca de Catalunya, elMuseu de Ciències Naturals o l’Escola

Enric Prat de la Riba tenia clar quela Mancomunitat s’havia d’emmi-rallar en els estats europeus mo-derns, basats en l’eficiència, l’ober-tura al món i la cohesió social. Elseu pla dibuixaria dues línies dis-tingides: per una banda, s’havia de

dotar Catalunya d’infraestructu-res bàsiques com una xarxa detelèfon o un entramat de carre-teres que permetessin unir elsmunicipis del país. Per l’altra,s’havien de crear entitats queservissin per millorar la forma-

ció de professionals i dotarla llengua i la cultura cata-

lanes de les eines ne-cessàries per podersubsistir.

Un projecte quemirava a Europa

Enric Prat de la Riba en ser proclamat president de la Mancomunitat, en una assembleaconstituent al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, seu de la Diputació

JOSEP BRANGULÍ SOLER / ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC)

Cap ajuntamentsense escola,biblioteca,telèfon icarretera; aquestera l’ideal delconsell de lainstitució

La societatcatalanareclamava unorganisme catalàque substituís unEstat espanyolconsideratineficient

6 PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

comptava. Però el lideratge indiscutible dePrat de la Riba segurament no hauria estatsuficient per convertir aquest organismeen un prototip de l’autogovern català. Es-teve coincideix amb Mas però en destacala suma de personalitats que va aconseguiraplegar: “Una de les virtuts de Prat de laRiba va ser escollir els millors en totes lesespecialitats sense mirar la seva procedèn-cia ideològica.” Pompeu Fabra, AlexandreGalí, Antoni Rovira i Virgili o Eugenid’Ors entre d’altres, a banda de Josep Puigi Cadafalch i el mateix Prat de la Riba coma presidents. Una suma de noms que en-cara avui en dia sostenen els fonamentspolítics i intel·lectuals del país.

Aquesta voluntat de consens i transver-

Industrial. Però també el trobem en laconstrucció de la base cultural i edu-cativa que ha esdevingut un referent

del país. Per al president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve, l’Institutd’Estudis Catalans (IEC) mostra “l’herèn-cia cabdal” de la institució. “Els creadorsde la Mancomunitat van entendre que elcatalà necessitava establir uns referentsper sobreviure. La normalització lingüísti-ca de Pompeu Fabra va ser determinantper a la subsistència del català”, explica.

El president de la Generalitat, ArturMas, ha reconegut en més d’una ocasió laseva admiració per la claredat de Prat de laRiba a l’hora de construir el seu projectepolític, tot i els pocs instruments amb què

Cultes imoderns

MARIA PALAU

Amb un govern estatal en què lapolítica social era gairebé nul·la, laMancomunitat es va encarregard’eliminar aquestes mancancesamb diverses iniciatives. Així, es vacrear l’oficina d’informació econò-mica i social, la Comissió de Sani-tat, les borses de treball munici-pals o l’institut d’orientació profes-sional. A aquests projectes s’hi vaafegir la construcció de 1.700 qui-lòmetres de carretera i més de5.500 de línia de telèfon. L’objec-tiu, integrar el territori i dotar elpaís d’aquelles estructures que ne-cessitava des de feia anys.

● Fa 100 anys, un 40% de la poblaciócatalana era analfabeta. Greu problemaque va atacar d’arrel la Mancomunitatamb la creació de la xarxa de bibliote-ques populars, a imatge i semblança deles free public library anglosaxones. Bi-blioteques obertes a tothom, a estudio-sos i a obrers, a adults i a nens, vetaquí quina revolució. Una peça clau, nol’única, del projecte de país que tenial’organisme liderat per Prat de la Riba.Un país culte i modern.En tan sols una dècada, l’enèrgica Man-comunitat va concebre un munt d’ac-cions per assolir aquest objectiu. Vadesplegar infraestructures com la xarxade telefonia o la de camins; va impulsarl’Institut d’Estudis Catalans; va treballaren el patrimoni material i immaterial,en la sanitat, la prevenció i la benefi-cència; va actualitzar la cartografia, lameteorologia, i va crear les bases per auna pedagogia moderna. Una activitatintensa per erigir instruments de paísamb visió de futur que ara reivindicaràun projecte expositiu estès per tot el ter-ritori, fidel a l’esperit d’una institucióque anhelava modernitzar Catalunya depunta a punta.L’inici del demà és la gran exposició dela celebració del centenari de la Manco-munitat. En realitat, són set exposicions–sis en format instal·lació i una mésclàssica– en sis espais. Víctor Batallén’ha assumit el comissariat i s’ha con-fiat el disseny, amb una estètica sorpre-

nent, a Exit Design. Produïda per les di-putacions de Barcelona, Girona, Lleida iTarragona, l’aventura expositiva arrenca-rà dimecres que ve al Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB), ons’exhibirà la mostra mare de tot el pro-jecte amb un repàs general a la història,els artífexs, el pensament i l’obra realit-zada per la Mancomunitat. La Casa de laCaritat, seu del CCCB, també aportaràuna instal·lació connectada als seus orí-

gens i a una de les primeres preocupa-cions de Prat de la Riba: dotar el paísd’un servei públic de sanitat.Aquesta mateixa setmana, s’obriran alpúblic tres exposicions més. Dimecres,l’Escola Industrial de Barcelona presenta-rà una mostra dedicada a l’ideari educa-tiu de la Mancomunitat, del tot decididaa assajar noves línies pedagògiques,com el mètode gestat per Maria Montes-sori, que va impartir els primers cursos

La tasca d’unirsocietat i territori

Un projecteexpositiu en sisespais diferentsdel territoricatalà invocaràl’esperit enèrgici innovador de laMancomunitat

La normalitzaciólingüística duta aterme perPompeu Fabra vaser determinantper a lasubsistència delcatalà

7PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

el cop d’estat. La principal força políticaque havia posat en marxa el rellotge de larecuperació de l’autogovern, una dècadadesprés l’aturava de cop.

Construir un estat modern amb estruc-tures que bastissin la cohesió del país. Tot,amb voluntat de consens i establint objec-tius comuns. Aquest era l’anhel dels ho-mes que ara fa 100 anys van fer possible laMancomunitat, i l’esperit que la conver-teix en un dels principals referents a consi-derar a l’hora d’encarar el procés sobira-nista català. Mirar enrere, a aquell primerpas, encara precari de recuperació de lesinstitucions catalanes, ha de permetre aga-far com a model allò que era exemplar. I,també, no repetir els mateixos errors.

salitat amb la qual es va construir la Man-comunitat topa amb el final que va tenir.L’any 1919, amb una efervescència de lamobilització social a Catalunya i la sensa-ció creixent que la Mancomuni-tat necessitava més competèn-cies, la Lliga va plantejar a l’Es-tat un projecte d’autonomia peral Principat. La seqüència defets indicava una pressió crei-xent per aconseguir la restaura-ció de la Generalitat, però l’arri-bada de la dictadura de Primode Rivera ho dinamitaria tot.Fins i tot polítics de la Lliga, en-tre ells el seu líder FrancescCambó, veurien amb simpatia

“Els catalans som fills del 1914més que del 1714.” Així començaFrancesc Marc Álvaro el pròleg delllibre Pàtria i progrés: La Manco-

munitat de Catalunya,1914 - 1924. Escrit perAgustí Colomines i Auro-ra Madaula, l’obra expli-ca la feina feta per laMancomunitat i arriba auna conclusió clara:“Amb poc es va fermolt.” El llibre serà pre-sentat el proper dilluns(7 d’abril) a la Nau Co-manegra de Barcelona.

formatius fora d’Itàlia a Catalunya, el1916. Dijous, Lleida se sumarà a la cele-bració amb una mostra a l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs sobre la política de comu-nicacions, tant les dedicades al transportde mercaderies i de persones com lesque transmeten informació, prioritat dela institució per avançar en la vertebraciódel territori. I divendres, l’Institut d’Estu-dis Catalans, un dels primers ens fun-dats per Prat de la Riba després del seu

nomenament, el 1907, com a presidentde la Diputació, explorarà en una instal-lació l’impuls que es va donar durantaquells anys tan constructius al coneixe-ment científic.Més endavant, Tarragona i Girona tambécontribuiran a la festa dels 100 anys dela Mancomunitat. Al Palau de la Diputa-ció de Tarragona, a finals de maig un re-corregut expositiu s’endinsarà en la xar-xa de biblioteques populars a través de

la fascinant correspondència de les se-ves bibliotecàries. I la Casa de Cultura deGirona, a partir del 17 de juny, incidiràen una altra iniciativa de pes: la normati-vització lingüística del català. Desprésd’un munt d’intents fracassats, Prat de laRiba va solucionar l’eterna aspiració totconfiant la proposta reformadora a Pom-peu Fabra. La nova era es va obrir ambla publicació, el 1913, de les Normes or-togràfiques.

Albert Einstein aBarcelona, el 1923;membres de la ReialAcadèmia deCiències, en plenaactivitat; PompeuFabra i el tambéescriptor i lingüistaJosep Miracle iMontserrat; massiuacte d’inauguracióde la bibliotecapopular delVendrell. DIFERENTSARXIUS

“Els catalans somfills del 1914”

Prat de la Ribava escollir lesmillors personesen tots elscamps, sensemirar la sevaprocedènciaideològica

8 PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

“Prat de la Riba ho va fer tot per al país i en contra de ningú”

MARIA PALAU

Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona.

● La voluntat de Prat de la Riba era lade construir aquella Catalunya ciutatque ideaven els noucentistes. Enric Pratde la Riba proclamava “Ni cap poblesense escola, ni cap escola sense mes-tres.” La institució pensava en conceptede país, i no es limitava a les fronteresde les diputacions, establertes per l’Es-tat espanyol. Per això, l’exposició LaMancomunitat de Catalunya. Cultura ipedagogia, que es pot veure fins al 27d’abril al Museu d’Història de Catalunya,

● Com a president de la Diputacióde Barcelona, l’actual alcalde deMartorell, Salvador Esteve es conver-teix en un dels hereus institucionalsdels creadors de la Mancomunitat.En destaca el seu llegat i la capaci-tat de fer tant amb tan poc.Si hagués d’escollir l’encert més des-tacat de la Mancomunitat, amb quin esquedaria?Amb la visió general que tenia Pratde la Riba a l’hora de construir el

Una història que viatja arreu

seu ideal de país. Tenia el projecte alcap i va començar a treballar amb elsrecursos de què disposava.Encara que l’organisme fos creat i fos im-pulsat per la Lliga Regionalista, va acon-seguir esdevenir una institució transver-sal?Sí. Prat de la Riba va anar a buscar elsmillors en cada especialitat sense mirarla seva procedència ideològica. Es vacrear amb consens social i polític.Com s’explica que, tot i que només tenia

viatjarà durant tot l’any arreu.Aquesta instal·lació se centra en l’apos-ta de la Mancomunitat per la cultura, laciència i la pedagogia com a einestransformadores de la societat. L’entu-siasme de mestres i ciutadans a apren-dre va fer que esclatessin les escolesd’estiu per a formadors, i les d’oficisque permetien als obrers millorar el seuàmbit de treball. Eren anys de forta re-volta social en què sindicats com la CNTsortirien de la seva semiclandestinitat icrearien ateneus i escoles.L’efervescència del carrer es va canalit-zar per recuperar una institució que pro-

mocionés unes necessitats que no haviaadvertit l’Estat espanyol. Així, de seguidales associacions es fan seva la Manco-munitat i li reclamen, per exemple, quel’esperanto sigui una assignatura obliga-tòria a les escoles catalanes. Un dels co-missaris, Ferran Aisa, aclareix la potèn-cia de les entitats comptant els 20.000socis de l’Ateneu Enciclopèdic Popular,“més que el Barça de l’època”, senten-cia. La República, més tard, tindria lescompetències que li faltaven a la Manco-munitat i va poder desplegar (durant unbreu període de temps) l’ambiciós pro-jecte.

competències administratives, esdevin-gués un referent de l’autogovern català?Des del primer moment té voluntatd’exercir de govern. Prat de la Riba volconstruir un estat modern i crea les es-tructures que necessita el país per ser-ho. Fa una gran feina en l’educació i laformació de la societat.Va tenir algun referent polític en concretper fer de Catalunya un país modern?Els creadors de la Mancomunitat erenil·lustrats i eren conscients que Espanya

De seguida, lesassociacions esfan seva laMancomunitat: liatribueixen unsdrets dels quals,en realitat, nodisposavaencara

Al llarg de lahistòria, lesquatrediputacions hanexercit dedipositàries deles institucionscatalanes

9PRESÈNCIA06.-.04.-.2014

A principis de segle, la identificació vaser tan ràpida que el segon president dela Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch,ja es dirigia, al 1917, com “el presidentde Catalunya”, segons revelen les publi-cacions que es poden veure a l’exposició.Prat de la Riba (la mostra ensenya perprimer cop una testa de guix feta per Is-mael Smith, un unicum, que es creia per-duda fins fa ben poc) va atraure intel·lec-tuals que van projectar mètode per refor-çar cultura i educació però també en fe-ien seguiment. En l’exposició es pot veu-re, per exemple, els honoraris que s’as-signaven a Pompeu Fabra perquè po-

havia quedat endarrerida. Volien acos-tar-se a Europa i van trobar en la Prime-ra Guerra Mundial una oportunitat perimpulsar el país econòmicament.En som hereus, de la feina feta per la Man-comunitat?Totalment. La xarxa de biblioteques quecaracteritza el nostre país neix durant laMancomunitat. També demostra el pa-per de les Diputacions a la història deCatalunya. Històricament han exercit dedipositàries de les institucions catala-nes.

gués desplaçar-se per Catalunya tot do-nant a conèixer la normativització lin-güística del català.La cultura i l’educació van ser dos ele-ments claus que van donar noves oportu-nitats, tant a la indústria com al camp. Iés que una altra de les revolucions orde-nades d’aquest projecte va ser donar unespai social i laboral a la dona, encaramassa reclosa en tasques domèstiques.Per això, són de vital importància els es-tudis que es donen per formar inferme-res i bibliotecàries i per formar-les tambédins de la indústria tèxtil.Dilluns passat, en un debat que comple-

Podem trobar paral·lelismes entre lagestació de la Mancomunitat i el pro-cés sobiranista actual que viu Catalu-nya?Molts. Prat de la Riba ho va fer “totper al país i en contra de ningú”, aixího afirmava. Precisament el que es-tem fent ara. El consens que es vaaconseguir llavors, ara és més ne-cessari que mai. La Mancomunitatdemostra que ho hem de fer entretots. En podem aprendre molt,d’aquell període.

tava l’acte de clausura del tancamentdel Centenari de l’Institut del Teatre(també impulsat per Prat de la Riba coma president de la Diputació de Barcelo-na), que s’avançava als actes d’avui perobrir el centenari de la Mancomunitat,l’economista Josep Maria Bricall i l’expre-sident del Parlament Joan Rigol adver-tien que Prat de la Riba va saber triar lespersones de més talent per dirigir els vai-xells. Va ser feina de país, que es va fersense fissures polítiques. En aquest sen-tit, avui la cultura i l’educació són l’antí-dot de la societat contra la perversió delmercat, augura Rigol.

Salvador Esteve, albert salamé

L’‹unicum›. L’exposició s’obre amb la testa de guix d’Enric Prat de la Riba, obra d’Ismael Smith.Sobre aquestes ratlles, Rosa Sensat, encarregada d’elaborar el pla d’estudis de l’Institut de

Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. ANDREU PUIG

La formació ésentesa com unaeinaindispensable deprogrés: s’hiintegren elsobrers i tambéles dones

Prat de la Ribavolia fer deCatalunya unpaís modern i vacrear lesestructures quenecessitava elpaís per ser-ho