Juny de 2007Núm. 7

DebatVoluntats anticipades

En viuLa cirurgia de la via lacrimal, brot de xarampió

Què femLa nostra tasca al Projecte Q

El progrés de la medicinaEl punt dèbil i Edoardo Bassini

EscrivimPensaments, experiències, sensacions...

Llocs i viatgesDe molt llunyans i de molt propers

Col·laboracionsLa vida lligada al càncer, el barri de l’Espirall

Us recomanoSalut, cinema i llibres

La cuina de l’Hospital

Aficions

L’entrevistaMoisès Santacana, molt temps i poques hores

Participem...Aurora, grup d’ajuda al procés de dol

BreusApunts dels esdeveniments més destacats

Passatemps

R EVISTA DE COMUNICACIÓ

S’arriba a la simplicitat a mesura que un s’acosta

al significat real de les coses.(Brancusi)

Inspiro i tranquil·litzo el meu ésser; espiro i somric.

(Mantra zen)

Respira, somriu.El moment és araúnic i meravellós.

Ara fa uns 4 anys va néixerTANÍ, fruit de la il·lusió d’uns

quants companys, amb l’objectiude compartir, buscar complicitats icrear un espai de diàleg més enllàde la feina. Hem arribat al número7 (en són 8 comptant el número 0)gràcies a les vostres aportacionsvoluntàries. També s’ha de dir, enclau d’humor, que el nostre efi-cient equip de redacció sovint had’insistir perquè no us oblideud’escriure!

Ara, amb la perspectiva deltemps, creiem que ens hem apro-pat bastant al nostre objectiu ini-cial. TANÍ no podia ser una revis-ta per debatre temes d’actualitat–professional, sindical o política–ja que, en sortir cada sis mesos,allargaríem i envelliríem la polè-mica. D’altra banda, a l’Hospitaltenim l’intranet, i l’empresa i elssindicats ja disposen del canals co-rresponents per fer arribar la in-formació laboral als treballadors.Les col·laboracions són semprepersonals i lliures, i l’equip edito-rial mai no exerceix cap censurasobre els continguts. Aprofitemper recordar que aquest equip ésobert, plural i voluntari, i que espot anar renovant constantment.Amb la nostra tasca procurem quetots els articles tinguin cabuda a larevista. Entre tots fem TANÍ, per-què som un col·lectiu que penca ipensa, i volem que consti. Enda-vant, doncs, i ja podem començara preparar el següent número “perfer que existeixi allò que queda es-crit”.

EditorialNúm. 7 • Juny de 2007

Debat2 Voluntats anticipades

En viu5 Avenços en la cirurgia de la via

lacrimal7 Brot de xarampió a la Regió

Sanitària de Barcelona

Què fem9 La nostra tasca al Projecte Q

El progrés de la medicina11 El punt dèbil i Edoardo Bassini

Escrivim12 El gran rei14 Asclepio, M.D.16 Ramblejant... per l’Hospital17 D’un corb marí nedant al Foix18 Tremoleu, catalans. Torna

Felip V!20 Cor de lleó21 Els Falcons de Vilafranca22 Cartes des d’Iwo Jima, des de

Stalingrad, des de Varsòvia...24 Montanyans, 1990 – Mas de

Pontons, 200725 China poblana26 A la meva flor26 La nit és llarga27 Te sigo esperando

Llocs i viatges28 Trekking al Nepal30 Viatge a Tanzània32 Ya he llegado de Londres33 La serra de Sovals i el Mas

de Pontons36 El congost de Mont-Rebei39 Castells41 Cap d’any diferent

Col·laboracions42 Testimonio de mi vida ligada

al cáncer44 El barri de l’Espirall, el barri

de l’HospitalInauguració de la nova esglésiaal barri de l’Espirall

Us recomano48 Prendre el sol49 Tot està il·luminat50 El multiverso de Michael

Moorcock

La cuina de l’Hospital52 Magrets d’ànec al pebre verd53 Pastís sense lactosa53 Cuina andorrana54 On podem menjar

Aficions55 Bolígrafs56 Aficions que són passions!57 Les càpsules (del vi) dels

addictes

L’entrevista58 Moisès Santacana: “Tinc molt

de temps i poques hores”

Participem...60 Aurora, grup d’ajuda al procés

de dol

61 Breus

64 Com hi podeu col·laborar

65 Passatemps: sudokus

2

DE

BA

T

Vosotros vivís las horas. Yo el tiempo. Moussa Ag Assarid.

HELENA MESTRE SANS

Comitè d’Ètica Assistencial

DES QUE EL PARLAMENT DE CATALUNYA vaaprovar la Llei 21/2000 d’autono-mia del pacient, i també impulsatper alguns casos que han tingutun ressò mediàtic important, mol-tes persones vénen a l’Hospital ademanar informació del tambéanomenat testament vital.

A la Unitat d’Atenció a l’Usuarise’ls facilita documentació escrita(full informatiu) i referències d’onpoden ampliar-la (web del CSAP iweb del Departament de Salut),informació dels tràmits i la possi-bilitat d’ampliar aquesta informa-ció amb l’ajuda de la cap d’atencióa l’usuari i el suport del CEA.

També a la Unitat d’Atenció al’usuari és on cal portar-lo una ve-gada redactat per iniciar els trà-mits de registre i inclusió a la his-toria clínica.

De tota manera, tots els profes-sionals de la salut hem de conèi-xer com orientar les persones queens demanin aquesta informació.

Què és el DVAEl Document de Voluntats Antici-pades és un document adreçat almetge responsable, amb el qualuna persona major d’edat, amb ca-pacitat suficient i de manera lliure,expressa les instruccions que caltenir en compte quan es trobi enuna situació en què les circums-tàncies no li permetin expressarpersonalment la seva voluntat.

En aquest document, la persona

pot també designar un represen-tant, que és l’interlocutor vàlid inecessari amb el metge o l’equipsanitari, perquè la substitueixi enel cas que no pugui expressar laseva voluntat per ella mateixa.

El DVA es pot revocar en qual-sevol moment per part de l’ator-gant i es pot modificar sempre quees vulgui.

Com es formalitzaEl Document de Voluntats Antici-pades (DVA) s’ha de formalitzarmitjançant un dels procedimentssegüents:a) Davant de notari. En aquest su-

pòsit, no cal la presència de tes-timonis.

b) Davant de tres testimonis ma-jors d’edat i amb plena capaci-tat d’obrar, dels quals dos, coma mínim, no han de tenir rela-ció de parentiu fins al segongrau ni estar vinculats per rela-ció patrimonial amb l’atorgant.

El contingut del DVAHi ha diferents models de redaccióque ens poden ajudar a reflectir lanostra voluntat. A l’Hospital, elComitè d’Ètica Assistencial ha ela-borat unes propostes de redaccióque preveuen algunes situacionsque poden generar conflicte en lapresa de decisions clíniques. ElComitè de Bioètica de Catalunya,al document que va editar –Consi-deracions sobre el Document de Vo-luntats Anticipades–, també propo-sa un redactat. A més, entitats i as-sociacions com la del Dret a Morir

Voluntats anticipades

DEBAT 3

Y el corazón no muere cuando pensamos que así debería ser. Czeslaw Milosz.

Dignament, el Col·legi de Metgesde Barcelona, els Testimonis de Je-hovà... han elaborat les seves pro-postes.

Malgrat que sempre s’ha d’ac-ceptar un DVA, ja que reflecteix lavoluntat de la persona, no espoden tenir en compte instruc-cions contràries a l’ordenamentjurídic o a la bona pràctica clínica.En cas de reflectir aquest supòsit,no es podrà considerar, tot i quel’acceptarem.

Una vegada redactades les voluntats anticipadesLa persona que les ha atorgades,els seus familiars o el seu repre-sentant, ha de lliurar el documentque les conté al centre sanitari enquè la persona és atesa i informarel personal mèdic que el tracti, es-pecialment el de capçalera.

Una vegada comprovades lesdades i que el contingut és com-prensible, el DVA s’ha d’incorpo-rar a la història clínica del pacient,de manera que sigui fàcilment lo-calitzat, i preservant-ne la confi-dencialitat. El procediment de l’-Hospital indica que assenyalem elsobre de la història clínica amb ungomet de color taronja igual que elsobre que conté el DVA. També esrecull al registre informàtic i alGesdoch.

És a la Unitat d’Atenció a l’U-suari, mitjançant una cita amb laresponsable, on es reben, es com-prova la seva validesa i s’inicienels tràmits per incloure’l a la his-tòria clínica i al Registro Nacionalde Instrucciones Previas.

El registre de DVAEl Registre de Voluntats Anticipa-des del Departament de Salut faci-

lita al metge o metgessa el conei-xement i l’accés al DVA de pa-cients desconeguts per part d’a-quests. Mitjançant la web delConsell de Col·legis de Metges deCatalunya, tots els col·legiats po-dran accedir-hi amb la contrasen-ya del correu electrònic.

Tot i que és recomanable que esfaci, la inclusió al Registre de Vo-luntats Anticipades no és obligatò-ria. Des del mes de febrer de 2007s’ha regulat el Registro Nacionalde Instruccions Previas, el qual re-collirà les practicades als registresautonòmics.

Els tràmits administratius es fandes de la notaria o des de la Unitatd’Atenció a l’Usuari de l’Hospital,segons el procediment escollit perla persona atorgant.

La utilització clínica del document El personal mèdic està legalmentobligat a tenir en compte un DVA

en les seves decisions, si és for-malment vàlid. Tant si ja estava in-clòs a la història clínica com si l’a-porta el malalt o familiar durantl’atenció.

El document no caduca tot i queés recomanable que el metge ometgessa ajudi el pacient o repre-sentant a adequar-lo a la situacióconcreta.

Pel que fa al seu contingut, noes pot invocar la lex artis o “bonapràctica” com a excusa per no se-guir una limitació de tractament.El malalt té dret a preveure-ho, iaquesta és la raó de ser del DVA.Per tant, s’han de respectar sempredemandes de limitació o abstinèn-cia de tractaments i s’han d’accep-tar demandes d’actuació que si-guin raonables (per exemple, se-dació terminal davant se símpto-mes o sofriments refractaris). Nos’haurien de tenir en compte de-mandes que es considerin tracta-ments fútils.

Seria convenient protocolitzaralgunes actuacions, com perexemple la demanda de sedació, jaque ajudarien a disminuir la varia-bilitat entre professionals. El CEAde l’Hospital està elaborant algunsd’aquests protocols.

En cas que no es consideri con-venient seguir la voluntat expres-sada en un DVA, s’ha de demanaruna segona opinió o plantejar-hoal Comitè d’Ètica Assistencial o aalgun dels seus membres si és ur-gent.

No es pot al·legar objecció deconsciència per no seguir una li-mitació de tractament expressadaen un DVA, ja que no es pot im-posar un tractament en contra dela voluntat. Tan sols hi pot haverobjecció en algunes demandesd’actuació fora de protocol. Enaquest cas, el professional ha debuscar un company que el substi-tueixi.

Les voluntats anticipades ex-pressades de manera oral tambévinculen. En aquest cas es faràconstar a la història clínica.

Si en el DVA s’ha nomenat unrepresentant o en el moment del’ingrés se n’assenyala un i es re-flecteix a la història clínica, l’opi-nió d’aquest prevaldrà per davantde la dels familiars. Aquest repre-sentant no només és garant de lesvoluntats expressades, sinó tambéde les imprevistes. Per tant, s’ha

de cercar el representant abans deprendre una decisió i, en la nostracultura, és aconsellable ampliar elpacte de la decisió amb la família.

Sempre s’anotarà a la històriaclínica com s’ha tingut en comptela voluntat expressada en el DVA is’argumentarà el procediment ques’ha seguit.

La difusióLes campanyes institucionals dedivulgació del DVA i els casos clí-nics que han sortit a l’opinió pú-blica ajuden al fet que els ciuta-dans i ciutadanes coneguin la pos-sibilitat que tenen de manifestar laseva voluntat, però la millor difu-

sió que hi pot haver és la que potfer el professional, especialment elmetge o metgessa.

Amb caràcter general i de mane-ra habitual, aquests podrien, enl’obertura de la història clínica,preguntar si s’ha fet el DVA i apro-fitar l’ocasió per explicar el seusentit al pacient. També, en deter-minades poblacions diana, caldriatenir una actitud activa en l’oferi-ment de realitzar el DVA. Un boninici podria ser preguntar si té no-menat un representant.

A l’Hospital es distribueix el fullinformatiu del DVA a tots els ex-positors d’informació i a totes lespersones que ingressen juntamentamb la documentació d’acollida.També està previst oferir aquest

tema a les xerrades divulgativesque organitzen les associacions depersones grans.

Conclusions El DVA és un instrument que per-met a la persona exercir la seva au-tonomia (drets i responsabilitats)fins i tot quan no pot decidir per simateixa. Ajuda el professional sa-nitari a conèixer els valors del pa-cient i, sobretot, ajuda el metge aprendre decisions, sovint difícils,respectant la voluntat del malalt.Facilita la comunicació amb la fa-mília mitjançant la figura del re-presentant o interlocutor i evitaconflictes de valors en l’entorn fa-miliar del pacient. La voluntat delpacient és la que compta.

També és destacable el procésque suposa fer un Document deVoluntats Anticipades, la reflexiósobre la pròpia vida i els propis va-lors i parlar-ne amb els éssers pro-pers. Les persones que ho han fetho destaquen com a molt positiu.

Els professionals podem fer-nedifusió i recomanar als pacientsque els facin, ja que en determina-des situacions pot facilitar moltesdecisions difícils

Més informacióLa web de l’Hospital (www.csap.es– Drets i deures) i la de la Genera-litat (www.gencat.cat/salut) podenampliar la informació.

Fonts • Conclusions de la Jornada sobre

Voluntats Anticipades del Comi-tè de Bioètica de Catalunya

• Consideracions sobre el Docu-ment de Voluntats Anticipades

• Procediments d’informació i re-cepció de les VA de l’HCAP. ■

És destacable el procés que suposafer un Document de VoluntatsAnticipades, la reflexió sobre lapròpia vida i els propis valors iparlar-ne amb els éssers propers.

4 A DEBAT

No patir, no lamentar-se, intel·ligir. Spinoza.

DR. RAFAEL VERA LLAÓ

Servei d’Otorinolaringologia

LA CIRURGIA DE LA VIA LACRIMAL ha ex-perimentat, en els darrers anys,una profunda transformació ambl’adveniment de la cirurgia endos-còpica nasosinusal que permet,mitjançant procediments mínima-ment invasius, solucionar patolo-gies oftalmològiques freqüents enel nostre mitjà.

En la pràctica oftalmològica dià-ria, una de les causes més fre-qüents de consulta és l’epífora(llagrimeig) i les infeccions del saclacrimal (dacriocistitis aguda ocrònica).

Durant molts anys, i encara ara,eren els oftalmòlegs els que tracta-ven de solucionar aquesta patolo-gia, mitjançant la cirurgia (dacrio-cistorinostomia externa). Peròaquesta tècnica presentava algunsinconvenients, com la necessitatd’un abordatge extern que sovintdeixava una cicatriu visible, les re-estenosis de la via o les dificultatsd’un abordatge sovint farragós.

Anatomia de la via lacrimalLa glàndula lacrimal es troba si-tuada a l’angle superoextern del’òrbita. És l’encarregada de la for-mació de la llàgrima que té efectelubrificant i protector de l’ull. Pos-teriorment, la llàgrima és recollida

pels punts llagrimals, situats a lesparpelles inferior i superior, i através dels canalicles superior i in-ferior la fan desembocar al sac la-crimal i d’aquest al ducte lacrimo-nasal fins al meat inferior del nas(figures 1 i 2).

Qualsevol obstrucció en aquestavia de drenatge de la llàgrima potcomportar l’aparició de les patolo-gies esmentades amb anterioritat.

Breu recordatori històricLes primeres referències històri-ques de l’abordatge del sac lacrimaldaten del 1800 aC, però no és finsel 1893 que hi ha la primera refe-rència de l’abordatge endonasal delsac lacrimal feta per Caldwell. Pos-teriorment, el 1958, Hermann des-criu la tècnica de l’abordatge i mi-crocirurgia endonasal amb micros-cop, i recentment Rice (1988) iMcDonogh (1989) fan les primeresreferències de l’utilització d’endos-cops per a la realització de la da-criocistorinostomia (DCR).

Diagnòstic de la patologia dela via lacrimalEl diagnòstic de la patologia de lavia lacrimal es basa en la clínica(epífora, dacriocistitis de repeti-ció...). Així mateix, l’oftalmòlegcomprovarà la permeabilitat delsistema mitjançant la canalitzacióde les vies i la seva irrigació i fi-

EN

VIU

5

El paradís terrenal és allà on sóc jo. Voltaire.

Avenços en la cirurgia de la via lacrimal

Figures 1 i 2. Anatomia de la via lacrimal.

El meu regne és d’aquest món. A. Camus.

6 EN VIU

nalment pot ser de gran ajuda ladacriocistografia, que permet ob-jectivar el nivell de la obstruccióde la via lacrimal (figura 3).

Els principis del tractament dela patologia obstructiva del llagri-mall són tres:1. Obertura del sac lacrimal2. Drenatge a la fossa nasal3. Restabliment del flux lacrimal

Tractament quirúrgic del’obstrucció de la via lacrimal Anomenem dacriocistorinostomia(DCR) a la cirurgia que permet as-solir els principis bàsics del tracta-ment de la patologia obstructivalacrimal.

Com ja he esmentat, la via clàs-sica oftalmològica rep el nom deDCR externa o tècnica de Totti, iés el goal standard que serveix coma referència per comparar els re-sultats amb la resta de tècniquesquirúrgiques que han aparegut aposteriori.

Globalment la DCR (externa oendoscòpica) té una taxa d’èxitsentre un 70-95%.

La DCR endoscòpica pot realit-zar-se mitjançant instrumental“fred” (fresat, pinces de Kerris-son) o mitjançant làser endocana-licular de diode.

La tècnica més àmpliament ex-tesa entre els otorinolaringòlegs és

la DCR endoscòpica amb instru-mental “fred” (figura 4). Les sevesindicacions són:• Dacriocistitis crònica de l’adult• Reaguditzacions de dacriocisti-

tis crònica • Abcès o mucocele del sac lacri-

mal• Fracàs de tècniques previes

(DCR externa).Es realitza sota anestèsia gene-

ral, amb hipotensió controlada ivasoconstricció local i consisteixen el fressat de l’os lacrimal, l’ex-posició i apertura dels sac lacri-mal, l’aspiració del contingut delsac –amb què s’assoleix una bonaexposició dels sac– i la canalitza-ció amb sondes de silicona de lesvies lacrimals per evitar ulteriorsreestenosis d’aquestes (figures 5 i6).

En el nostre centre les venim re-alitzant des de l’any 2004 ambrègim de cirurgia major ambulatò-ria i amb una taxa d’èxit que rondael 86%, comparable a la d’altrescentres.

Això ha permès solucionar unmotiu de consulta freqüent entreels oftalmòlegs, evitant deriva-cions dels malalts a centres de ter-cer nivell, amb la confortabilitatque representa pels malalts delnostre entorn. ■

Figura 3. Dacriocistografia: obstrucció a nivelldel sac lacrimal.

Figura 4. Instrumental quirúrgic de la DCRendoscòpica.

Figura 5. Imatge endoscòpica de DCR a les 4setmanes del sondatge.

Figura 6. Sondatge lacrimal.

EN VIU 7

La civilización no suprime la barbarie, la perfecciona. Voltaire.

GÜEN COSTA

Què és el xarampió?És una malaltia aguda molt trans-missible que es caracteritza perfebre podròmica, conjuntivitis, co-riça, tos, taques de koplik a la bocai un exantema facial que apareixentre el tercer i setè dia, que des-prés es generalitza i dura de 4 a 7dies. Les complicacions podendonar-se per replicació viral o so-breinfecció bacteriana i són: otitismitjana, pneumònia, laringotra-queïtis, diarrea i encefalitis.

L’agent és el virus del xarampiódel gènere Morbillivirus de la fami-lia Paramyxoviridae. S’inactiva pelcalor o en superfícies contamina-des però té bona capacitat de su-pervivència en l’aire.

El reservori és exclusivamenthumà, es transmet de forma direc-ta de persona a persona mitjançantles gotes de Pflügge o de forma in-directa a través d’aerosols.

És una de les malalties méstransmissibles i pot ser necessàriauna immunitat de grup superior al97% per interrompre la transmis-sió en una comunitat.

El període d’incubació és d’uns14 dies des de l’exposició fins queapareix l’exantema. El període decontagi va des de l’inici del períodeprodròmic fins a quatre dies des-prés de l’aparició de l’exantema.

Com es pot prevenir el xarampió?La vacunació és la mesura fona-mental en la prevenció del xaram-pió. L’administració de la vacunatriple vírica (xarampió, galteres irubèola) té interès individual i co-munitari per tal d’eliminar la ma-laltia de la comunitat. Aquesta va-cuna es va incloure en el calendarivacunal a Catalunya al 1981. Grà-cies a l’àmplia cobertura de la va-

cunació de la triple vírica, la inci-dència de xarampió ha baixat es-pectacularment a Catalunya de5.489 casos el 1986 a 6 casos el2005. La cobertura vacunal és d’un99,2% als 12-15 mesos i d’un91,4% als 4 anys.

Es recomana, a Catalunya, im-munització amb triple vírica mit-jançant una vacunació amb duesdosis als 15 mesos i als 4 anys d’e-dat. Després de la primera dosi l’e-

fectivitat de la vacunació antixa-rampionosa és d’un 95%, motiupel qual s’administra una segonadosi, per arribar aproximadamental 99% de seroconversió.

Abans dels 15 mesos baixa moltl’efectivitat de la vacuna per la in-terferència dels anticossos d’origenmatern que inactiven i impedeixenla seva replicació. La persistènciadels anticossos en el nadó és varia-ble i dependrà del títol d’anticos-sos que rebrà de la mare, així comde la circulació de virus salvatgesen la població. Fins als 6 mesos devida els anticossos d’origen maternsón suficients per protegir el nadóde la malaltia, però també per in-activar l’acció vacunal. A partir d’a-questa edat i fins els 12 mesos vandesapareixent els anticossos ma-terns, i per això es tornen més sus-ceptibles. Paral·lelament, tambéaugmenta l’eficàcia de la vacuna.

I el brot actual?A partir d’un cas importat declarata Barcelona ciutat es van produir,des de final de setembre fins al 31de desembre del 2006, un total de89 casos confirmats.

L’augment va ser notable a partirde la setmana 48 del 2006. Fins amitjan febrer del 2007, el total decasos confirmats va ser de 234. Desd’aquesta data, la freqüència d’apa-rició de casos ha disminuït lleuge-rament, sense que el Departamentde Salut hagi donat el brot per aca-bat.

La majoria de casos s’han donaten nens d’entre 9 i 15 mesos d’e-dat, ja que en aquesta franja d’edathan baixat els anticossos d’origenmatern i encara no han rebut laprimera dosi de vacuna de la triplevírica.

Brot de xarampió a la Regió Sanitàriade Barcelona

Es recomana, a Catalunya,immunització amb triple víricamitjançant una vacunació amb duesdosis als 15 mesos i als 4 anysd’edat.

8 EN VIU

Un hombre, cualquier hombre, vale más que una bandera, cualquier bandera. Eduardo Chillida.

Què s’ha fet fins ara?Les dades epidemiològiques con-firmen l’eficàcia de la vacunació iles elevades cobertures que s’hanassolit a Catalunya, ja que la majo-ria de casos s’han donat en nensmenors de 15 mesos.• Llars d’infants. Davant de la sos-

pita d’un cas, cal administrar latriple vírica a tots els nens/es dela guarderia no vacunats que tin-guin entre 6 i 15 mesos, així comals adults nascuts després del1966 que no hagin estat vacu-nats o no hagin passat la malaltia(els nascuts abans d’aquesta datatenen immunitat de grup; elsnascuts després del 1978 ja hanrebut dues dosis de triple vírica).En els casos en què estigui con-traindicada la vacuna, es pot ad-ministrar gammaglobulina ines-pecífica.

• Contactes familiars no vacunats.En les primeres 72 hores desprésde la possible exposició se’ls ad-

ministrarà la vacuna. Si han pas-sat més de 72 hores i menys de 6dies, se’ls administrarà gamma-globulina inespecífica.

• Centres sanitaris. Cal realitzaruna detecció precoç de personesque consulten per simptomato-logia compatible amb un quadrede xarampió, tant en l’àmbit del’atenció primària com als serveisd’urgències hospitalàries, per tald’evitar-ne la transmissió.

• Donada la persistència del brot,la Direcció General de Salut Pú-blica ha considerat pertinent am-pliar les estratègies de vacunacióa les zones afectades, és a dir, lavacunació de tots els infantsentre 9 i 15 mesos de la Regió Sa-

nitària de Barcelona fins a la des-aparició del brot. Els nadons va-cunats entre els 9 i 12 mesos tor-naran a rebre una dosi de vacunaals 15 mesos d’edat, que es con-siderarà la primera dosi de vacu-nacio xarampionosa, ja que l’ad-ministrada abans dels 12 mesosté baixa efectivitat.

Urgències de l’HCAPDavant la sospita clínica de xaram-pió en un nen o un adult:• Es posarà en coneixement del

Servei de Vigilància Epidemiolò-gica, on s’iniciarà l’estudi epide-miològic i es duran a terme lesactuacions pertinents amb elscontactes.

• Aïllament respiratori del pacientdurant la seva estada a Urgènciesper evitar el contacte amb altrespacients.

• Recollida d’una mostra d’orinaque s’envia a Microbiologia, ambaquesta especifiació: “Mostra pera PCR de xarampió”.

• Cal recollir una mostra de sangper a serologia IgM de xarampió,que també s’envia a Microbiolo-gia. Aquesta mostra només es re-collirà després de les 48-72 horesd’aparició de l’exantema. Si hematès el pacient abans de les 72hores se citarà a Urgències als 5-7 dies després de l’aparició de l’e-xantema, de 9 a 10 h, per obtenirla mostra (no serà tan conta-giós). ■

La persistència dels anticossos en el nadó és variable i dependràdel títol d’anticossos que rebrà de lamare, així com de la circulació devirus salvatges en la població.

Virus del xarampió.

QU

È F

EM

9

Lo que desde arriba no se ve son las fronteras. Serguei Krikalev.

M. DOLORS BLANCH, CRISTINA CANALS

I OLGA MATO

POTSER MOLTA GENT NO SAP quinatasca estem desenvolupant dinsdel Projecte Q, i en aquest articleens agradaria explicar-vos-ho iacostar-vos una mica més el nostrepaper en aquest projecte.

Aquest procés es va iniciar amitjan 2006, amb l’objectiu d’im-plantar un model de qualitat al’Hospital.

Després d’una primera valoracióde la situació al centre, buscant lainformació escrita de què es dispo-sava (protocols, procediments, cir-cuits, normatives de funciona-ment, carteres de serveis, trajectò-ries clíniques, plans de cures...), esva veure que, sovint, la documen-tació existia però no estava al llocadient, o bé no estava actualitzadao bé només es trobava en formatpaper, i tot això dificultava la difu-

sió dels documents entre el perso-nal de la institució. Per exemple,no seria adequat que un procedi-ment que descriu la preparaciód’una prova diagnòstica només estrobés ubicat al servei que la realit-za i no a les unitats d’hospitalitza-ció on està el malalt ingressat.

A final d’any ja comptàvem ambuna consultora externa per tal d’a-gilitar i prioritzar aquest procés.

Un cop recollida tota la informa-ció disponible, es van fer diversesreunions per presentar aquest pro-jecte, que es va batejar com a Pro-jecte Q. Cada àrea de l’Hospital,tant assistencial com no assisten-cial, va elaborar un pla d’accióamb les tasques que calia realitzarper a l’any 2007.

Enguany, per tal d’unificar i ferel seguiment de la documentació,s’ha creat un grup de treball. Lapersona referent del Projecte Q ésOlga Mato, amb el suport de Do-lors Blanch, per fer el seguimentdel compliment dels plans d’acciói l’assessorament en l’entorn delprojecte. Cristina Canals actuacom a administrativa de suport enl’adaptació i codificació de la do-cumentació segons els nous for-mats, i en l’organització de les car-petes amb la documentació.

Totes les àrees ens envien la do-cumentació que estan generant oactualitzant, prevista en els seusplans d’acció, i la revisem i adap-tem al format Q. Un cop consen-

La nostra tasca al Projecte Q

10 QUÈ FEM

suat el document amb l’autor,s’envia a validar per part del res-ponsable corresponent, segons l’à-rea a la qual pertany (assistencial,no assistencial o comissions). Unavegada validat, es fa arribar al Co-mitè de Direcció per a la sevaaprovació.

Després de la seva aprovació,procedim a la difusió a través de la

intranet i ho anem endreçant a lescarpetes físiques que s’han deter-minat a l’apartat “Destinataris deldocument”, ubicades a les dife-rents unitats, serveis i departa-ments del centre.

Aquest procés és una oportuni-tat molt bona per replantejar cir-cuits, formes de funcionament,documentar i difondre adequada-

ment la informació, arxivar i con-servar la documentació correcta-ment, i garantir la seva actualitza-ció periòdica.

És un projecte estratègic de mi-llora continuada que s’ha d’inserirdins del funcionament habitualde l’organització i que implica laparticipació i la col·laboració detothom. ■

El problema de nuestros tiempos es que el futuro ya no es lo que era. Paul Valéry.

11

EL

PR

OG

RÉ

S D

E L

A M

ED

ICIN

A

Obedece más a los que enseñan que a los que mandan. Agustín de Hipona

KGV

En el lloc per on entra el con-ducte espermàtic a l’interior

de l’abdomen hi ha un punt dèbilde la paret abdominal, el conducteengonal. Per aquest punt podensortir les nanses intestinals desprésd’un esforç o d’un accés de tos.

Sabem que l’hèrnia engonal haestat un problema des de sempre.Totes les civilitzacions, des de laxinesa fins la maia es desesperavenintentant trobar solucions al pro-blema. Els xinesos van practicarl’acupuntura per tota la zona her-niada, fins i tot punxant els testi-cles. Una veritable tortura xinesa.

Al segle XVI, el cirurgià francèsAmbroise Paré va pretendre unasolució mitjançant el magnetisme.Consistia a fer empassar pols depedra imant als afectats d’hèrnia, idesprés untava el sac herniari ambmel i restes de ferro per tal que fosatret cap endins per la pols d’i-mant ingerida prèviament. La ideano va funcionar.

Quan va aparèixer l’anestèsia,molts cirurgians es van atrevir a ta-llar el sac herniari i cosir. Habitual-ment, el resultat era una peritonitisi, en cas de supervivència, la debi-litat de la paret feia que l’hèrnia esreproduís en poc temps.

Edoardo Bassini era un apassio-nat nacionalista italià que es va lli-cenciar en medicina el 1866 a laUniversitat de Pavia als vint anysd’edat, completant els seus estudis

amb Billroth a Viena. Bassini valluitar per la unificació d’Itàlia ambl’exèrcit de Garibaldi, i va ser feritper una llança a l’engonal per laguàrdia suïssa del Vaticà. La feridaes va fistulitzar al budell gros i vatrigar molt de temps a curar-se.

Quan Edoardo Bassini es va re-cuperar, es va dedicar a estudiaramb detall la regió engonal a lesautòpsies, i s’adonà que la part in-terna del múscul transvers perme-tia fer una paret nova en despla-çar-lo i cosir-lo.

Bassini va operar i curar un grannombre de pacients abans de pu-blicar els resultats de la seva tècni-ca el 1894. Actualment se segueixoperant l’hèrnia engonal segons elseu mètode. ■

El punt dèbil i Edoardo Bassini

Rembrandt, Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp(1632).

ESC

RIV

IM12

El tiempo que pasa uno riendo es tiempo que pasa con los dioses. Proverbi japonès.

GÜEN COSTA

Era menut, pell pàlida, cabellsrinxolats rossíssims i una gran

capacitat per no respondre cappregunta que se li feia mentre noparava de burxar amb qüestionsridícules i absurdes els ulls d’unadult massa enfeinat amb ell ma-teix com per estar atent a les cosesimportants dels nens.

El cos, ara fa molt temps que elvaig deixar enrera. Era vell, feixuci malalt. Tanmateix, després d’alli-berar-me’n, vaig romandre a casa,envoltat dels meus, no gosavamarxar, no gosava dir adéu aaquells que un dia m’havien esti-mat, però portava massa nits se-guides escoltant els escallaringsdel repicar dels estels, cada vegadam’angoixava més pensar que pot-ser el xaiet es va menjar la rosa, oque els baobabs havien ocupat elseu petitíssim planeta, o que maino va arribar a casa perquè s’haviaoblidat del camí... Ara tenia l’em-penta i l’oportunitat de compro-var-ho, ja no estava lligat a la lleidels homes grans, aquells que noconsideren important estimar unarosa; o un petit príncep que desco-breix què significa estimar... Unaaltra raó que em va fer decidir d’i-niciar aquest viatge per tal de re-trobar-me amb el meu vell amic vaser la imperiosa curiositat, aquellaque va fer escaldar el gat; voliasaber si encara era un petit prín-cep o ja s’havia convertit en ungran rei que compartia regne ambun imponent roser i una molsuda

ovella. Encara s’estimaria les pos-tes de sol? El volcà adormit s’hau-ria despertat? S’hauria despistat iun baobab seria ara el nou amo delplaneta? No podia deixar d’angoi-xar-me i emocionar-me cada vega-da que hi pensava.

Recordava que venia d’un plane-ta petitíssim anomenat asteroideB612. Iniciaria el meu viatge queesperava fos ple de sorpreses, per-sonatges extravagants i llocs insò-lits...

Me’n vaig anar al desert, al llocmés meravellós i més trist delmón. El lloc on vaig veure per pri-mera vegada aquell petit príncep iel mateix lloc on va desaparèixer.Vaig tancar els ulls i vaig desitjarpoder enlairar-me fins als núvols,en aquell moment un estol d’ocellsmigratoris va passar volant. Elsvaig demanar permís perquè m’en-lairessin fins més amunt del cel, apartir d’aquí ja podria continuar elviatge tot sol.

El primer planeta que vaig visi-tar era un planeta gran, habitatper un sol home, ancià, moltancià, amb cabells blancs i barbablanca. Estava encorbat damuntd’un gran llibre que estava en unataula enorme plena de rotlles depaper i instruments que em recor-daven els dels navegants. Em vaexplicar que era geògraf, però quefeia temps que no passava per allícap viatger o explorador que li ex-pliqués res per poder enregistrar-ho al seu gran llibre. Recordavaque, molts anys ençà, havia cone-gut un noiet de rínxols rossos que

El gran rei

ESCRIVIM 13

No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad, y esa búsqueda es la que nos hace libres. Bertolt Brech

feia moltes preguntes, i que des dellavors no havia vist ningú més.Com que disposava de tot eltemps de l’eternitat vaig decidirajudar aquell vellet de barba blan-quísima explorant el seu planetaperquè pogués fer mapes, anota-cions...

Un cop enllestida la feina, vaigrependre el meu viatge, vaig arri-bar a un planeta petitíssim on hihavia un fanal i un home asseguten una butaca. Em va explicar queera fanaler, que anys enrere treba-

llava moltíssim encenent i apagantel seu fanal. Donat que el seu pla-neta era tan petit, havia d’encendrei apagar el fanal cada minut. Unavegada havia conegut un nen que,en el seu viatge de tornada, li haviaportat un estri electrònic. Deia queservia per encendre i apagar elfanal amb un sol dit. Així podriagaudir de les postes de sol tan fre-qüents al seu petitíssim planeta.Confidencialment, mai havia vist

unes postes de sol tan boniques... iles albades! Què us diria...

Al tercer planeta que vaig visitarvaig trobar-me amb un home moltneguitós. No parava de comptar, lacorbata estava tota arrugada, i pertot arreu hi havia papers rebregatsamb un munt de números, sumes,restes, multiplicacions i unamunió de cigarretes apagades. Nova ser una visita gaire profitosa, nidivertida. L’home de negocis, queem va explicar que es dedicava acomptar les seves estrelles, no re-cordava haver vist el noiet. Bé, quèhi farem... Vaig marxar per no des-torbar-lo de tanta feina com tenia...

El quart i cinquè planetes quevaig visitar estaven habitats per unbevedor malenconiós que beviaper oblidar la vergonya que sentiaper ser bevedor, i un vanitós quenomés pretenia ser admirat per to-thom que el mirés... Les estades enaquests dos planetes van ser moltcurtes. Definitivament, les perso-nes grans som molt estranyes!

Una mica marejat per tant cap-vespre i albada, per tant compta-dor d’estrelles, per tanta olor a al-cohol i per tanta vanitat... vaig de-cidir marxar. Aquesta vegada vaigtrobar un planeta majestuós ambun rei majestuós. Recordava que elpetit príncep ja me n’havia parlat iprevingut, però no vaig saberestar-me de conèixer un personat-ge amb una feina tan absurda, se-gons el noiet. Un rei sense súbditsa qui manar... quina bestiesa! Això

sí, tot i ser un rei absolut, com queera molt bona persona, donava or-dres molt raonables. El rei, amb laseva gran capa i la seva coronalluent, em va explicar que el noietque buscava vivia en un planetaproper, i em va ordenar anar a cer-car-lo cap a l’oest.

En mig de la buidor de l’espaivaig guaitar un petit planeta fume-jant... Seria aquest el planeta delpetit príncep? Com seria ara? Comestaria la rosa? Em reconeixeria? Iel xaiet? Sabia que el trobaria ad-mirant una posta de sol. Sabia queencara que fos un noiet de rínxolsrossíssims tenia el cor i la saviesad’un gran rei. ■

14 ESCRIVIM

El miedo nos hace traidores. Shakespeare.

BALBANI

Doctor, yo no estoy enferma.Se trata de mi hermano, que

no quiere más visitas al médicoporque dice que él se encuentrabien; pero su conducta no es nor-mal. Compra todo lo que anun-cian por la televisión: fajas adelga-zantes, turbobatidoras, el pezrobot... de todo, de todo. Cuandooye “llame ahora mismo al núme-ro...” se levanta e inmediatamenteencarga el envío. Ha contraídodeudas millonarias e hipotecado lacasa, ha comprado unos terrenosen la montaña y se ha hecho traertoneladas de tierra de Bulgariaporque intenta conseguir la pro-ducción industrial de la seta ou dereig. Siempre ríe y le veo desasea-do. Tropieza con mucha frecuen-cia y, sobre todo por la noche, pa-rece un elefante en una chatarre-ría; a veces no saluda a sus ami-gos, se ha vuelto bizco y le ha sali-do un bulto en la nariz. En fin,estoy muy preocupada. ¿Cómopuedo hacer para que venga a suconsulta? Me han hablado tanbien de usted...

El doctor Asclepio escucha conatención y pregunta: ¿Ha ido alpsiquiatra?

–Al psiquiatra, al cardiólogo, aloftalmólogo, al reumatólogo, aldermatólogo y hasta al urólogo...pero yo pienso que todos estánciegos. Por eso quiero que le visiteun médico que tenga buenavista... ayúdeme, por favor.

–Dígale a su hermano que estoymuy interesado en ese negocio delas setas y traiga todos los infor-mes médicos que conserve. Verélo que puedo hacer.

El señor Dionisio acudió, solo,a la consulta y le confesó al doctorAsclepio: mi problema, doctor, esla impotencia, por lo demás soyfeliz y tengo en marcha grandesproyectos. Pronto seré millonarioporque descubriré el secreto de lareproducción de esa maldita setatan cotizada. He visitado al médi-co urólogo y me recetó Viagra,pero su único efecto fue que lo vitodo de color azul y me provocópalpitaciones. El urólogo meenvió al cardiólogo y éste me haencontrado un aneurisma de laaorta con insuficiencia y quierevisitarme cada año. Por mi parte,acudí al oftalmólogo y me hadiagnosticado atrofia óptica idio-pática pero se mostró extrañadoque no recordara alguna antiguaenfermedad ocular ya que encon-tró la pupila deformada. Variasveces me pellizcó la nuca. Tam-

bién me dijo algo de un tercer parincompleto, en fin, dijo que nome preocupara.

–¿Desde cuándo tiene ese bultoen la nariz?

–Hace mucho tiempo, pero esono me preocupa; siempre he que-rido tener una nariz grande. Eldermatólogo me hizo una biopsiacuyo resultado es, aquí lo tengo,granulomatosis inespecífica.

–Su hermana me dijo que tam-bién le ha visitado el médico psi-quiatra.

–Sí, ahora acudo a unas reunio-nes de psicoterapia de grupo perosuelo quedarme dormido. Consi-dero que son una pérdida de tiem-po... tengo tantos proyectos... Meha recetado Largactil. Aquí tengoel informe.

El doctor lee: “El señor Dionisiopresenta un síndrome adaptativo-reactivo con pseudología fantásti-ca y trastorno de la ideación conrasgos paranoides. Puede condu-cir automóviles”.

–Vamos a realizar una explora-ción. Por favor, desnúdese y túm-bese en la camilla.

El doctor Asclepio fija su aten-ción en una rodilla deformada queal movilizarla produce crujidosatronadores.

–Doctor, me olvidaba, el reuma-tólogo dijo que tenía artrosis peroquedó sorprendido porque notengo dolor. De hecho, yo notengo dolores, al contrario, me hevuelto con los años muy ágil.Mire, mire lo que hago.

Asclepio, M.D.

ESCRIVIM 15

Ejercer el poder corrompe. Someterse al poder degrada. Mijail Bakunin.

El señor Dionisio se sienta en lacamilla y, con un movimiento rá-pido, se coloca la pierna detrás dela cabeza.

–Por favor, hombre de Dios, nohaga eso –dijo el doctor.

–Bueno, como le cuento, estoyen una lista de espera para próte-sis.

El doctor inicia una exploraciónsistemática y aprecia una pupiladeformada con ausencia de reflejofotomotor, pero la presencia de ésteal fijar la mirada y con el dolor; unaparálisis del recto interno; un soplode insuficiencia aórtica, y la ausen-cia de los reflejos rotulianos y aquí-leos. Al explorar la sensibilidad,pincha en una pierna y pregunta:¿qué nota? Un pinchazo, pero... enla otra pierna, contesta el señorDionisio. El doctor piensa: aloqui-ria, se trata de aloquiria.

–Levántese y camine –ordena.

El paciente camina con grandeszancadas apoyando los talones y,cuando le pide juntar los pies y ce-rrar los ojos, pierde la estabilidady tiene que abrazarse al doctor.

–Bueno, bueno... creo que podréayudarle. Se trata de la locura deVenus.

Tenemos que hacer unos análi-sis de sangre y practicar una pun-ción en la espalda.

–A mi no me duele la espalda,dice el señor Dionisio.

–Ya sé que a usted no le duelenada. Parece un faquir.

Se confirmó el diagnóstico (sí,querido lector, lo ha adivinado) desífilis terciaria y el doctor Asclepiopropuso al paciente un tratamien-to específico.

El señor Dionisio mejoró en al-gunos aspectos y justificó el aban-dono de su proyecto por el de-rrumbe del precio de las setas de-

bido a la importación del produc-to. El doctor recordó la fábulahindú de los ciegos, aquella quetrata de la verdad incompleta, enque cada uno de los seis ciegosdescribe al elefante según la parteque toca, pero... la especialidaddel doctor obliga a tocar todas lasteclas y es un estudioso de la obrade Charcot, Argyll- Robertson, Ba-binski, Wassermann y Nelson; deaquellos clínicos que veían el ani-mal completo. ■

16 ESCRIVIM

Qué es el tiempo? Lo que hay entre una paga y la otra. Así de mísera es la conciencia que infunde el capitalismo a quines viven bajo su dominio. John Berger.

ADOLF DESCALZI

Ramblejar. v intr. Passejar per la rambla.

Si hi ha un espai de l’Hospitalque té capacitat de captivar,

aquest és sense dubte el passadíscentral. “Tanta llum, tanta tran-quil·litat” opinen uns; “massaespai, poc funcional” opinen d’al-tres; la nostra “rambla” mai deixaindiferent a ningú.

Rambla amunt o rambla avall,més de cinc quilòmetres algú vaarribar a comptar en la seva jorna-da laboral, o això és el que diu lallegenda. La nostra rambla, apara-dor de la vida de l’Hospital, bulld’activitat i esdeveniments.

Als matins dóna la benvinguda alpersonal que esglaonadament hi vaentrant. Les salutacions de bon diatrenquen el llarg silenci de la nit.Ens hi retrobem camí del cafè, tannecessari per a alguns. Al llarg de lajornada és punt de reunió, ara aquí,ara allà, veritables sessions clíni-ques no programades. Qui sap les

decisions clíniques que s’hi hanarribat a prendre, lluny dels proto-cols, de sales d’actes i projectors. Almigdia, la rambla és converteix encamí de peregrinació dels diferentsgrups, sempre estancs i ben delimi-tats, sempre amb els mateixos hora-ris, a la recerca de l’anhelat dinar.Més tard, tot baixant de comitès,juntes i altres reunions, a la ramblatothom s’hi atura per criticar, lloar otant sols comentar el que s’ha escol-tat a la planta u, dos, tres o quatre.La tarda ja ha arribat, i els passosdecidits dels uniformes blancs vandeixant, a poc a poc, pas a les famí-lies, que de manera insegura i totpreguntant, van a la recerca del seufamiliar. Es fa de nit, el passadíscentral recupera la tranquil·litat, iun rètol lluminòs ens recorda que aaquelles hores res, ni tant sols lasortida, és com durant el dia.

A la rambla de l’Hospital es parlade medicina i del partit del diu-menge; es riu comentant el darrercorreu brossa però també s’hi ploradavant la notícia adversa. La ram-

bla és també espai de tensa esperaquan les sales destinades a esperarestan a vessar. A la rambla es diag-nostica tot fent caminar o mirant acontrallum la darrera radiografia.Algú també hi ha trobat espai perresar encarat a algun punt llunyà,quan la sala de pregària s’ha con-vertit en església. La rambla éstambé testimoni de tendres saluta-cions i de tenses mirades, i a vega-des de secretes converses telefòni-ques. Algú fins i tot hi ha arribat aconspirar. La rambla ha estat mal-tractada quan en nom de la segure-tat els seu ulls de bou van ser ta-piats i sovint es veu amenaçadaamb incòmodes goteres després decada aiguat.

Igual que la societat, la rambla ésara més multicultural que mai.Usuaris i treballadors vinguts d’a-rreu hi intercanvien experiències,llengües i també cultures diferents.I per cultura la que sovint ens re-gala exposada a les seves parets. Larambla és també art.

Un dia a l’any, quan l’hivern és atocar, la rambla s’omple de gom agom. Al voltant de fastuoses taulesminuciosament preparades, to-thom hi és convidat per celebrartot menjant que l’any ja s’acaba.

I mentre m’acomiado, ramblaavall, camí del vestuari, els plafonspenjats a les parets em recordenque visc a “la ciutat dels meussomnis”... La rambla és també tri-buna electoral.

Fora, més enllà del passadís cen-tral, el Penedès està pletòric i efer-vescent de primavera. ■

Ramblejant... per l’Hospital

ESCRIVIM 17

Siempre hay una brecha entre la imagen y la palabra. Las palabras nunca cumplen por completo la función de la vista. John Berger.

ARMAND MARTÍNEZ

Fa uns dies, passejant amb elquad pels boscos que envol-

ten el pantà del Foix, vaig tenir l’a-gradable sorpresa de veure cabus-sar-se un corb marí de la maneraque els ho he vist fer moltes vega-des al mar, amb un elegant saltirói entrant de cap a l’aigua per sortir,després, força metres més enllà.Aquest fet tan simple m’ha fet re-flexionar tant que bé us ho haigd’explicar a vosaltres, la meva fa-mília hospitalària.

Què fa aquest animal en aquestpantà d’aigües fosques tenint elseu mar, tan ample, tan clar, tanproper?

Vaig aixecar la vista i me’n vaigadonar...

Els que em coneixeu sabeu de lameva afició al mar “de tota lavida”. Navegar a vela és l’art deviatjar aprofitant l’impuls de l’aireen moviment i la seva força, sovintfluixa i inestable, sovint violenta iperillosa i de vegades adequadasobre d’un mar a cops blau i tran-quil, a cops fosc i aterridor, i devegades adequat, tot sota un cel

que crema o congela o facilita unmeravellós bany per la popa. Arri-bar a entendre i a dominar aquestselements requereix d’unes expe-riències d’integració amb la natu-ralesa que ofereixen ocasional-ment unes conjuncions d’extre-mada calma, sensualitat i bellesa id’altres de desafiament esportiu ipersonal.

Tot i la necessitat de trobar els lí-mits a la habilitat-sensibilitat enaquest domini i d’entrar en compe-tició, sovint amb mi mateix, a quèm’obliga un determinat tret de ca-ràcter, m’és també important gau-dir de la bellesa natural que té unacaleta de sorra clara, entre pins queescalen les roques, les onades, pe-tites i tu nedant amb quatre peixosi gavines o una sortida de sol ambles Medes de guàrdia mentre el farde Cap Begur i les darreres estre-lles es van apagant i tu prens cafèabrigat amb la manta de nit i elrun-run del motor dièsel o una nitde vent i mar favorables navegantal límit de velocitat el canal de Ma-llorca, mentre uns dofins fluores-cents juguen davant la proa, lesconstel·lacions conegudes fan elseu giravolt a la polar i tu, concen-trat en no perdre ni un bocinet devent aprofitable per arribar abans,sempre abans....

És un cúmul d’imatges i sensa-cions de mar, de vent, de cel, dellum i de natura que compensende sobres la dita certa: “Navegar es

la forma més incòmoda de viatjar”i, a més, sovint, “sense un rumbben definit”, afegeixo jo.

Ara que vaig molt en quad, pelsboscos de l’Ordal o de la Llacuna oen expedicions a l’Àfrica fent demetge, m’he adonat que navegarper les dunes, entre palmerars oacàcies o voltar pels camins entreles nostres vinyes i pins propersm’ofereix igualment aquestes sen-sacions d’integració natural, d’ob-servació i descobriment, de sensi-bilitat: aquest arbre, aquell núvolsobre la muntanya, l’esquirol de

cua trempada, aquella parella defalcons que volen plegats o la fa-mília de porcs senglars creuantplegats aquest camí que puja ibaixa i no te fi.

Les sensacions de “què faigaquí?” palejant sorra, un cop més,deshidratat entre les dunes del de-sert de l’Oubari, es compensen desobres prenent el te al campamentd’uns beduïns, amables, vora unfoc de camp, amb els udols dels fe-necs, propers, a la recerca de men-jar i un cel aclaparador al damunt,igual que en arribar a l’estilitzatport de Ciutadella, que et rep amb“aquella lluminositat” i el parlarsalat de “s’illa des vent”, l’ànimcalmat per fi, compensen la porconstant d’una llarga nit de malamar. ■

D’un corb marínedant al Foix

18 ESCRIVIM

Yo no soy un hombre, soy un campo de batalla. Nietzsche.

XAVIER BOTET

Ferran II, anomenat “el Catò-lic”, s’havia casat, obligat pel

seu pare per motius polítics, ambIsabel de Castella, germana del reicastellà Enric IV. A la mort d’a-quest, el 1474, la seva germana vadisputar el tron a Juana “la Beltra-neja”, filla del rei Enric. Desprésd’una guerra civil castellana de 5anys, Isabel va conquerir la coronade Castella i Ferran va passar a serel rei consort. El 1479, amb lamort del seu pare Joan II, Ferranva heretar els regnes de la confe-deració catalanoaragonesa i, da-vant l’amenaça francesa, va tornara conquerir Nàpols. Malgrat queell havia estat nomenat rei consortde Castella, la seva esposa Isabel,la Catòlica, no va ser mai reinaconsort de la confederació catala-

noaragonesa. Ferran va ser unhàbil governant que va reformar laGeneralitat i va resoldre la majoriadels conflictes que el seu parehavia deixat pendents. El seu gustpel govern el va dur a interessar-setant o més pels assumptes caste-llans que pels catalans, ajudant laseva esposa, més preocupada perqüestions de religió, a resoldreadequadament difícils afers polí-tics i a culminar les conquestes deGranada, Nord d’Àfrica i Canàries.La separació entre els dos regnesva quedar ben palesa en conside-rar-se el descobriment d’Amèricaun fet castellà, i es va prohibir alscatalans la possibilitat de comer-ciar amb el Nou Món.

A la mort d’Isabel el 1504, i ate-nent al seu testament, Ferran vaser nomenat regent de Castella, ennom de la seva filla Joana. Però el1506 la noblesa castellana el vaexpulsar i, davant la greu malaltiamental de Joana, va proclamar reide Castella el seu marit Felip, peròva morir pocs mesos després.Mentrestant, Ferran havia tornat aAragó, i es va casar amb Germanade Foix, amb qui va tenir un fillque, d’haver sobreviscut, hauriaestat rei de la confederació catala-noaragonesa, amb la qual cosa, elsregnes de Castella i Aragó haurienseguit els seus camins paral·lels iseparats com fins aleshores. La-mentablement, el nen va morir, i ala mort de Ferran, el 1516, el seu

tron va ser heretat per la seva fillaJoana, la Boja, que ja era reina deCastella des de 1504.

Cal recordar que l’espòs deJoana, el flamenc Felip I, el Bell,va morir el 1506 i, per tant, va serrei consort de Castella durant dosanys, i, posteriorment, rei coronat.Aquest Felip I va ser rei de Caste-lla, però mai no ho va ser de laconfederació catalanoaragonesa,ja que Ferran no va morir fins el1516. Felip I el Bell tampoc no vaser rei d’Espanya per la senzillaraó que encara no existia. La de-nominació d’Hispania o Espanyafeia referència, en aquella època, auna realitat geogràfica, no política,que era la península ibèrica.Aquesta terminologia, heretadadels romans, englobava diversosregnes: Portugal, Navarra, Cata-lunya-Aragó i Castella. Espanyasignificava un àrea geogràfica,com Escandinàvia, Balcans o Ma-grib, però en absolut un país, unestat o un regne.

Malgrat ser la legítima reina deCastella, Joana, a causa de la sevamalaltia mental, no va poder exer-cir el poder. A la mort del seuespòs Felip, la cort castellana vacridar de nou Ferran, el seu pare,perquè exercís la regència fins a lamajoria d’edat del seu nét Carles,fill de Joana i Felip. El 1516, iquan Carles tenia només 16 anys,mor el seu avi Ferran II de Cata-lunya i Aragó. Així, Carles es con-

Tremoleu, catalans. Torna Felip V!

ESCRIVIM 19

Lo terrible no es la altura, sino la pendiente. Nietzsche.

verteix en rei de la confederaciócatalanoaragonesa jurant corts aSaragossa i Barcelona, i regent deCastella (no en va esdevenir reifins el 1555, quan va morir la sevaincapacitada mare). Carles va he-retar altres títols europeus per partdel seu pare, com l’arxiducatd’Àustria i el ducat de Borgonya. Elseu regnat es va caracteritzar pelrespecte a les lleis i furs catalans,però, alhora, per la constant peti-ció de fons per finançar les guerresi expedicions en tot el món que lesexhaustes arques de Castella nopodien afrontar.

El seu fill, Felip I de Catalunya iAragó, II de Castella i I de Portu-gal, va heretar les possessions delseu pare, mort al 1556, a les qualsva sumar el regne de Portugal des-prés de la mort sense descendèn-cia, el 1580, del rei Enric I. La sevaformació havia estat eminentmentcastellana. Això, afegit a la sevagran dificultat per als idiomes –elseu domini del català, el flamenc,el francès i el portuguès era pès-sim–, va dificultar enormement laseva relació amb els súbdits delsseus inabastables dominis. A més,va iniciar un sever procés de cen-tralització administrativa situant-la a Madrid. L’actitud de Felip I (IIde Castella) va ser, en general, res-pectuosa amb Catalunya, malgratl’enorme pressió fiscal per com-pensar la fallida castellana i finan-çar les seves desmesurades cam-

panyes militars, les protestes per laprogressiva castellanització de l’ad-ministració i de l’Església i l’injus-tificat empresonament dels dipu-tats de la Generalitat el 1569 peruna falsa denúncia. Igual que elseu pare, va jurar davant les CortsCatalanes i, fent honor al seu jura-ment, va respectar en gran mesurales seves lleis.

Queda clar doncs que el primerrei anomenat Felip que va tenirCastella va ser Felip el Bell, maritde Joana la boja, filla d’Isabel la Ca-tòlica. Aquest home va ser rei deCastella, però no de Catalunya-Aragó, atès que el seu sogre, el reiFerran el Catòlic va morir moltmés tard que ell. Ferran mai no vaser rei consort de Castella i Isabelmai no va ser reina de Catalunya-Aragó. El fill de Felip i Joana, Car-les, va heretar un munt de regneseuropeus, entre ells Castella (1555)i Catalunya-Aragó (1516). Enaquells moments, Espanya no eracap entitat nacional o estatal, eranomés un referent geogràfic quedesignava la península, igual compoden ser Escandinàvia, els Bal-cans o el Magrib.

El seu fill Felip també va ser reide Castella (Felip II) i de Catalun-ya-Aragó (Felip I, doncs era el pri-mer rei del nostre país amb aquestnom). Si hom vol, i acceptant lamanipulació històrica dels governsi intel·lectuals espanyols dels se-gles XIX i XX que situen el naixe-

ment d’Espanya al segle XVI,també podem dir que va ser Felip Id’Espanya (abans ja hem dit que elseu avi Felip va ser rei de Castella,però mai de Catalunya).

Per tant, queda clar que aquellque a l’escola ens van vendre coma Felip II, el mateix que va enviarl’Armada Invencible, fou, en reali-tat, Felip II de Castella, Felip I deCatalunya i Felip I de la suposadaEspanya.

Si acceptem aquests raonaments,queda clar que l’actual marit de Le-tízia Ortiz serà Felip VI de Caste-lla, Felip V de Catalunya-Aragó iFelip V d’Espanya.

Que els mitjans espanyols, quees vanten de saber-ho tot al voltantde les reialeses hispàniques, noméscontemplin les nissagues castella-nes per comptar els reis d’Espanyaem sembla lamentable. Però queaquesta mateixa errada la cometinels mitjans catalans, ho és encaramés. ■

20 ESCRIVIM

Donde hay poca justicia es un peligro tener razón. Quevedo.

MONTSE CASTRO FORNS

Si coneixes un home de façanade pedra i cor de lleó, llavors

coneixes el mateix home que jo.El seu nom no té importància. Ja

a primera hora del matí portavauna camisa acabada de planxar,sense cap arruga, sense cap olor.Cada dia, a la mateixa hora, a lamateixa cantonada, esperava im-pacient que el passessin a buscarper anar a la feina. No volia apa-rentar-ho però se sentia insegur,s’imaginava que un bon dia seriaoblidat entre les presses i el temps,creia que potser el cotxe que elportava a la feina no el recolliria.

Desconeixia que no era impor-tant el seu nom ni el seu aspecte.Per a ella, només era important laseva amistat, la seva companyia.De tota manera, en aparença eraun home segur de si mateix, se-

ductor amb elegància, incapaçd’acceptar ni una equivocació, endefinitiva, una façana de pedra.

Per a ella, el seu aspecte era in-significant, el que comptava era elseu fons. Però la forma l’estavaportant a un desastre. “Quinaforma?”, direu. Doncs aquellaforma garratibada com un pal,aquell dir el que toca perquè toca,aquell fer el que s’escau en cadamoment, el no deixar escapar l’ai-re, fer la forma que els altres vo-lien d’ell. Pobre manipulat, sensevoler-ho va deixar que els altres lidonessin forma. Una forma decastell hermètic, rígid i una façanade pedra que havia de petar. Sortque dins d’aquell castell de pedrahi bategava un cor d’ocell. Unocell que havia volat, havia vistmón, havia estimat, volia estimar ino sabia què fer perquè el seu cantde rossinyol sobrepassés el gruixde la muralla. Incapaç d’entendreque tot el que volia no ho podiatenir, el seu cor cansat de bategara contra peu es va aturar. No calfer cabal del temps en què va estaraturat. L’home de pedra es va que-dar garratibat. A ell no, a ell no lipodia passar. Es va quedar espe-rant, esperant com qualsevol dia,sense dir res, però ara sí. Ara sí es-tava segur que algun cotxe el reco-lliria, i no calia que fos ella.

La confiança, aquella confiançaque havia perdut, va fer que el cord’ocell que tenia comencés a bate-gar de nou. Un rossinyol amb uncor de lleó que lluitava per podervolar. Les pedres de la raó feien

mal quan queien i potser el malseria irreversible i les ales no lipermetrien volar molt alt, peròvalia la pena seguir lluitant. Vola-ria com un rossinyol, com un ver-derol o un pardal, però volaria.Abans, les pedres no li havien dei-xat sentir el batec del cor i ara elbategar de les ales dins el castelleren tan fortes que l’home depedra ja començava a volar comun rossinyol amb un cor de lleó.

Hi ha castells amb torres moltaltes i finestres amb poca llum,però només la confiança permet elsocells engabiats batre les seves alesamb força per tornar a volar.Només fa falta un cor de lleó. Uncor noble i valent. Un cor de lleó. ■

Cor de lleó

ESCRIVIM 21

Las religiones son como luciérnagas, necesitan la oscuridad para brillar. Schopenhauer.

ESTER VENTOSA

Qui més qui menys sap que aVilafranca tenim una de les

millors colles, per no dir la millor,de castells: els Castellers de Vila-franca. Però no tothom sap quetambé hi ha una altra formació defigures humanes anomenada elsFalcons de Vilafranca, i és d’a-questa de la que us vull parlar.

El seu origen es remunta al1862, quan un comerciant dePraga, Jindrich Fügner i un cate-dràtic de la Universitat de CarlesIV, Miroslavg Tyrs, van crear unaorganització d’educació física aTxecoslovàquia, anomenada Sokol,que, traduït, significa falcó. Va seruna de les congregacions de gim-nastes més grans d’arreu del món,i va ser arran d’un viatge per aque-lles terres que va fer el mossèn vi-lafranquí Albert Bonet, que les vadescobrir i les va introduir a Cata-

lunya. Així, a final de 1933 hihavia un total de vint-i-cinc grups,repartits pel principat. Malaurada-ment, aquestes formacions van sermolt perseguides pel règim fran-quista i actualment només en que-den set: Llorenç del Penedès, Puig-dàlber, Sant Sadurní d’Anoia,Piera, Barcelona, Vilanova i Vila-franca.

Els falcons es caracteritzen perla seva gran agilitat, ja que amb di-ferents moviments i postures delcos aconsegueixen una gran diver-sistat de figures. N’hi ha en quèestan agenollats, com la piràmide,altres acotats com la pira, i d’altresque es fan completament drets,com els castells o els pilars. Tambéen trobem d’altres que combinenles tres formes o bé estan en movi-ment, com els ventalls o la torreta.La principal característica és quetotes les seves figures són netes, ésa dir, sense pinya. No per això

menys complicades, sinó al con-trari.

De totes les colles, la més desta-cada és la dels Falcons de Vila-franca. Va néixer el setembre de1959, composta per 15 nois. Desde llavors ha anat creixent encomponents, i les seves figures endificultat. Així, les màximes fiteshan estat carregar i descarregar elpilar de sis aixecat per sota, la pira6/6 i la piràmide d’11, en la qual esnecesiten 67 falconers per realit-zar-la.

És ben cert que per arribar onsón cal una gran concentració ipreparació prèvia. Per això, els as-sajos són setmanals, i es demanauna gran implicació personal i d’es-forç. Totes les exigències es com-pensen amb escreix quan una figu-ra és descarregada amb èxit i lagent aplaudeix bocabadada i ambla pell de gallina pel que acaben deveure. És cert que es corre un risc,però el fet d’un treball en equip,ben fet, la implicació de tothomperquè allo que fan arribi a bonport i que ningú prengui mal, agafauns valors que poques activitats es-portives tenen. La difèrencia és queen els Falcons ningú hi guanya i, sicau, tothom hi perd. ■

Els Falcons de Vilafranca

22 ESCRIVIM

Mejor encender una vela que blasfemar la oscuridad. Proverbi xinès.

GEORGINA GIMÉNEZ

El febrer de 1945, el general Ta-damichi Kuribayashi va rebre

l’última ordre de l’alt comanda-ment japonès: havia de convertirIwo Jima en la tomba del seu exèr-cit. Era un samurai i, per sobre dela victòria o la derrota, hi havia lamort honorable segons el Bushido.Així que va enviar tres poemes alQuarter General Imperial i va ta-llar tota comunicació. A mesuraque s’anava desenvolupant la llui-ta, es va posar de manifest que elblanc i el negre no existien, i querealment el gènere humà es moviai es mou en una extensíssimagamma de grisos. Paradoxalment,

com més gran és aquesta, més ensiguala amb els nostres enemics iens ensenya que hi ha amarguesvictòries i derrotes reconfortants.

Uns anys abans, a l’altra bandadel món havia començat una bata-lla sagnant. Un tinent alemany vaescriure: “Moltes vegades em pre-gunto per a què tot aquest sofri-ment. S’ha tornat boja la humani-tat? Aquesta època terrible marca-rà molts de nosaltres per sempre.”Aquesta era la batalla de Stalin-grad. Nombrosos testimonis es-crits pels mateixos soldats posende manifest quines són les priori-tats en les situacions límit. “TiaLiuba, per favor, envia’m algunacosa per menjar. Em fa vergonyademanar-t’ho, però la fam m’obli-ga a fer-ho. A la reraguarda deuenestar pregonant que tot hauria d’a-nar cap al front, però al front notenim res. El menjar és dolent in’hi ha molt poc. Les coses quediuen no són veritat”, escrivien elscombatents rusos. “Un noiet vaaparèixer en el nostre camí. Ja nopidolava, simplement mormolava:‘Pa, pa’. És esfereïdor veure quan-ta pena, patiment i apatia podenexistir en el rostre d’un nen.” “Nous amoïneu, no us entristiu, per-què com més aviat estigui sotaterra, menys patiré”, escrivien elsalemanys.

Les conviccions més elevadesd’honor, servei a la pàtria i sacrifi-ci pels ideals queden enrera quan

l’ésser humà és portat fins al límitde les seves forces. És llavors quans’adona que la seva pàtria és laseva família i que tot el que haanat a buscar lluitant ben lluny, defet ja ho tenia a casa. “Hola, lameva estimada Palina! Estic bé iamb salut. Ningú sap què passarà,però viurem i veurem. La guerraés dura... T’enyoro molt però nohi puc fer res, ja que milers de qui-lòmetres ens separen” escrivia unsoldat rus. Un tinent de l’ExèrcitRoig va enviar el següent missat-ge: “La gent em podria retreure, sillegís aquesta carta, la raó per laqual estic lluitant per tu. Però nopuc distingir on acabes tu i on co-mença la pàtria. Tu i la pàtria souel mateix per a mi.” “Hola Shura!Envio petons pels nostres dos oce-llets, Slavik i Lidusia... Durantaquests dies de dur combat esticvenjant el meu estimat poble natalde Smolensko, però a la nit baixoal soterrani on dos nens rossoss’asseuen a la meva falda. Em re-corden l’Slavik i Lida. Charnosov.”“Mariya penso que recordaràs lanostra última nit junts. Perquèara, en aquest minut, fa exacta-ment un any que ens vam separar.Era molt difícil per mi dir-te adéu.Era molt trist, però ens havíem deseparar perquè era el mandat de lapàtria... Kolia.” Les cartes dels sol-dats alemanys tenen un caire simi-lar “Estimats pares: el destí s’hadecidit en contra nostre. Si rebeu

Cartes des d’Iwo Jima, des deStalingrad, des de Varsòvia...

ESCRIVIM 23

Si no quieres que nadie se entere no lo hagas. Proverbi xinès.

notícies que he caigut per una Ale-manya més gran, suporteu-ho va-lentment. Com a últim llegat, en-comano la meva esposa i els meusfills al vostre amor.” “Estic pen-sant en tu i en el nostre fillet. L’ú-nica cosa que em queda és pensaren tu. M’és indiferent tot. Pensaren tu em destrossa el cor.” En Ba-logh, un hongarès atrapat entredos focs, es lamentava: “Oh Déu,atura aquesta terrible guerra. Si hihem de prendre part per méstemps, la nostra resistència estrencarà... Tindrem alguna altravegada un diumenge agradable acasa? Tindrem una altra vegadal’ocasió d’asseure’ns a l’entrada?Ens recordaran a casa?”

A mesura que avançava el con-flicte, els exèrcits s’anaven adonantdel patiment que infligien a la po-blació civil i expressaven el seumalestar criticant la inutilitat de laguerra en les seves cartes. En ésserinterceptats els missatges, algunsho van pagar amb la pròpia vida.L’oficial alemany Groscurth, que esva negar a complir l’ordre d’assas-sinar els nens jueus de l’orfanat deBelaya Tsarkov, va escriure a laseva esposa: “No podem ni enshauria d’estar permès guanyaraquesta guerra”. Segons les parau-les d’un altre suboficial, “Avui hevist molts refugiats venint de Sta-lingrad. Una escena de misèria in-descriptible. Nens, dones, vells(tan vells com l’avi) jeien aquí alcamí lleugerament vestits i senseprotecció contra el fred. Encaraque són els nostres enemics, eraprofundament commovedor... Hevist molta misèria durant aquestaguerra, però Rússia ho supera tot.Sobretot Stalingrad. No compren-dries això, hom ho ha de veure”.

“Pare, vostè sempre em deia: ‘Si-gues lleial a la nostra bandera itriomfaràs’. Mai oblidaré aquestesparaules, perquè ha arribat eltemps que tot home sensat a Ale-manya maleeixi la bogeria d’aques-ta guerra. És impossible descriureel que està passant aquí. Tota per-sona a Stalingrad que encara té capi mans, homes i dones, continualluitant.” “Aquí, una frase de l’E-vangeli em ve moltes vegades a lament: no deixaré pedra sobrepedra. Aquí, això és veritat.”

No gaire lluny en temps i espai,a Varsòvia, el 1943, el capità WilmHosenfeld escrivia un diari que vaaconseguir fer arribar a la seva fa-milia eludint la censura alemanya.El seu testimoni es recull en el lli-bre El pianista del ghetto de Varso-via, en el qual es basa la pel·lículahomònima de Roman Polanski.“Quan l’estiu passat es van come-tre els horribles assassinats mas-sius de jueus, amb la massacre detantes dones i nens, vaig saberamb tota certesa que perdríem laguerra. Ja no tenia cap sentit unaguerra que abans potser estavajustificada com a recerca de sub-sistència lliure i d’espai vital; ara,però, havia degenerat fins a con-vertir-se en una inmensa i inhu-mana matança massiva que nega-va tots els valors culturals i que nopodria justificar-se mai davant delpoble alemany. Aquests bèstiespensen que així guanyarem la gue-rra, però la guerra l’hem perdudaamb aquesta espaordidora matan-ça dels jueus. Ens hem cobertd’una vergonya que no es pot ne-tejar; és una maledicció que no espot conjurar. No mereixem mise-ricòrdia: tots en som culpables.Quan els nazis vam arribar al

poder no vam fer res per aturar-los; vam trair els nostres propisideals de llibertat personal, demo-cràtica i religiosa... ens vam deixararrossegar a la guerra. Ens vamconformar amb una Alemanyasense representació democràtica...No es poden trair els ideals impu-nement, i ara n’hem d’afrontar lesconseqüències.”

El rebuig a la violència és gaire-bé tan vell com la Humanitat, peròno podem desfer-nos d’una condi-ció que forma part de la nostrapròpia naturalesa.

“No sembris el temor entre elshomes, perquè Déu et combatrà enigual mesura, doncs a qui preténconquerir la vida amb la violència,Déu li treurà el pa de la boca, liprendrà les seves riqueses i el re-duirà a la impotència. No sembrisel temor entre els homes, dóna’lsuna vida de pau i tindràs amb lapau el que hauries obtingut amb laguerra, perque aquesta és la volun-tat de Déu”. (Pta-Hotep. Textos deles piràmides. 2400 aC). ■

24 ESCRIVIM

Filosofar es aprender a morir. Montaigne.

MONTSE BADIA

Avui, quan he arribat a casadesprés de la sortida al Mas

de Pontons, he pensat en una pre-gunta que m’han fet: per què notornem a muntar les sortides quefèiem els administratius a Mon-tanyans un diumenge del mes dejuny?

Aquelles sortides amb tota la fa-mília que un mes abans ja comen-çàvem a preparar perquè el grandia no ens fallés res: demanar l’au-torització per fer foc, preparar el

gel per la síndria, comprar la cocaa les Cabanyes perquè era mésbona, la xocolata negra (era la quemés agradava), el barrilet de cer-vesa, les taules, les cadires i, perdescomptat, la carn per a la coste-llada. Però, sobretot, moltes ganesde passar-ho bé.

De diferent manera, i des quevàrem celebrar els 600 anys, crecque les hem tornat a recuperar,amb la gran peculiaritat que estanobertes a tothom i que cada anys’hi van afegint diferents famílies.

Aquest any hi ha hagut una

agradable sorpresa: hi havia unmunt de quitxalla de totes lesedats, fills dels treballadors i treba-lladores de l’Hospital que ens hanfet recordar les nostres sortides aMontanyans. Vàrem començaramb l’Aida, el Daniel, les Annes, elMarc, la Marta, l’Oriol, el Guillem,etc. I avui hem trobat la Marina, elPau, la Clara, l’Eduard, el Guille,el Xavier, l’Alex, la Berta, els Ber-nats, la Mireia, els Oriols, l’Ivette,el Roger, l’Aina, etc.

Sabeu? Creia que les vivènciesd’aquells anys a Montanyans alsanys 90 ja eren un record, peròahir, al Mas de Pontons, van retor-nar. Després d’uns anys d’impàs,l’esperit de convivència d’un diu-menge de juny, s’han recuperatamb escreix aquests últims tresanys amb les rutes pel Penedès.Els grans parlant de tot i la quitxa-lla jugant, com si res. Fins la pro-pera. ■

Montanyans, 1990 Mas de Pontons, 2007

Sortida a Pontons, 2007.

Sortida a Montanyans, 1993.

ESCRIVIM 25

He arrojado esa cosa minúscula que llaman yo y me he convertido en el mundo inmenso. Soseki.

ARLETT TORRES & GUSTAVO JURADO

Hola otra vez; con la idea de se-guir compartiendo con uste-

des algunas costumbres y tradicio-nes de nuestro país, hemos decidi-do contarles la leyenda de uno delos trajes típicos más emblemáti-cos de México, y es curioso saberque el nombre del traje no tienemucho que ver con México, ya quese le llama traje de “china pobla-na”. Y he aquí la leyenda….

Cuentan que una bella princesahindú llamada Mirnha tuvo quehuir de la India durante la guerracon los turcos, junto con sus pa-dres y su hermano, a las costas, yfue ahí donde fue capturada yhecha esclava por piratas portu-gueses dedicados al tráfico de es-clavos.

Mirnha fue llevada a Cochin, enel sur de la India, pues los piratasiban de puerto en puerto intercam-biando sus botines. En este lugarMirnha tuvo la oportunidad de es-capar y se refugió en una misiónjesuítica. Los piratas no iban adejar que una mercancía tan valio-sa se les escapara, así que fue rap-tada nuevamente por éstos, que lellevaron a Manila, donde la vendie-ron a quien luego la llevaría a laNueva España.

En aquel entonces, el virrey deMéxico, el Marqués de Gálvez,pidió al gobernador de Manila lacompra de esclavas de buen pare-cer para el ministerio de su pala-cio, y por consecuencia trató deadquirir la belleza de Mirnha. En

su arribo al Puerto de Acapulco, laesclava oriental despertó la curio-sidad, pues sus vestimentas y ras-gos eran ajenos para la gente con-currida a la llegada de la Nao deChina. La gente se preguntabacomo había llegado a Méxicoaquella china, palabra que en len-gua quechua significa “sirvienta deorigen mestizo”. Pero el mercaderya tenía a la joven en pedido parael capitán Miguel de Sosa y su es-posa, quienes bautizaron a su re-cién llegada en la iglesia del SantoÁngel de Analco con el nombre deCatarina de San Juan.

Sus dueños en Puebla la educa-ron cristianamente y más que sir-vienta la vieron como miembro dela familia. Unos pocos años des-pués de su llegada, Miguel de Sosamurió, dejando en su testamentola orden de manumitir1 a la escla-va. Enseñó a las mujeres a coser alestilo chino, y a ella se le atribuyeel diseño del traje típico de las mu-jeres de Puebla. Se casó con un es-clavo de origen chino, DomingoSuárez, con el cual rehusó hacervida marital. Fue conocida como la“china poblana” hasta que ingresóen el convento de Santa Catalina,donde logró fama de Santa, pues sedice que comenzó a tener visionesde la Virgen María y el Niño Jesús.Catarina de San Juan murió el 5 deenero de 1688 a la edad de ochen-ta y dos años. Siempre fue buena yconsiderada con todos y particu-larmente con los indios.

El vestido de la china poblana“mujer del pueblo” se relaciona

con Mirnha o bien Catarina de SanJuan, ya que vistió siempre trajesparecidos al actual de china pobla-na, por lo que se identificaba conlas indias de la región y, a la vez,recordaba sus trajes orientales. Yaunque ella vivió casi doscientosaños antes de la creación del vesti-do como lo conocemos ahora, conlos colores patrios, se dice que ellarealizó el diseño y después de la in-dependencia de México se añadie-ron el verde, blanco y rojo. ■

1. Manumisión. En la antigua Roma, es elnombre que recibía el proceso de liberara un esclavo, tras el que se convertía enun hombre libre, o incluso en un ciuda-dano romano con plenos derechos.

China poblana

26 ESCRIVIM

Los que obedecen suelen ser una copia exacta de los que mandan. Robert Walser.

MANEL OLIVERA ROBLEDO

Hola mare estimada,flor perfumada que et vas pansir per sempre mésamb el fred de l’hivern.

Hola reina meva,on són les teves tendres i gastades mans amb les quals tant d’amor m’has donat?

Hola vida meva que ja no et veig!, que ja no et tinc!,i el meu cor està trist!

La sort que he tingut d’haver-te conegut i d’haver-te tingut, de gaudir de tu i del que m’has

deixat:no hi ha joia en el món que pugui pagar tot el que m’has ensenyat.

Hola perquè el teu record sempre viurà i sempreseràs per mi enyorada mare estimada.

Bona nit, bonica flor, descansa, que jo regaré el teu record i el cuidaré i en gaudiré per sempre més, i no l’oblidaré fins que ens tornem a retrobar allà on ara estàs.

Hola mare estimada,flor perfumada...

A la meva flor

FÈLIX R. PÉREZ ORDÓÑEZ

La nit és llarga, i a vegades tendra al teu costat,la nit m’omple de la teva enyorança, felicitat.La nit és cruel amb mi, perquè t’he perdut, paciència.La nit m’és trista, fosca i moltes vegades m’ha fet plorar...La nit és silenciosa, plàcida i rancorosa,la nit fa que descansis i reposis, però la nit tambéfa de parèntesi entre els teus pensaments i la teva lluita interna.La nit és festa de vegades; moltes, fins i tot és com les onades,la nit cobreix l’ànima a les persones estimades.La nit és una nova fi i l’inici d’un altre condol i verinós presagi d’agonia per a mi.La nit manipula la consciència; la teva, la meva, la de tothom. És la seva feina, s’hi dedica; fa la distorsió de les

ments ferides i, malèfica tant com pot, s’introdueix dins del teu amor propi i l’enfonsa, el fa ser cada dia méspetit, més insegur, més irracional. De vegades, no sempre! Per sort!

La nit és llarga

ESCRIVIM 27

Todo poder es una conspiración permanente. Balzac.

KELA

Qué harías si cada vez que te enamorases tuviesesque decir adiós?

Soy cobarde, pues no sé hacerlo de otra manera;quisiera raptarte y parar el tiempo, pues desprecio a todo reloj desafiantepor quitarte de mi lado cada noche.

Cierra los ojos. Sientes como late?De riguroso negro taparé mi corazón,con un manto de seda, para olvidarte,y que nunca te eche de menos.

Lee mis labios, mírame y dime si es verdad;si alguna vez sentiste algo.Pues ahora sólo quiero olvidar que te di todo,a pesar de no ser nunca suficiente para ti.

Sé que esto será sólo una historia más,algo que contar, algo en que pensar,y por eso sigo firme, constante…Sólo la cálida sensación de tus manos al acariciar

mi pielpuede hacer estremecer todo mi cuerpo.

Dónde quedan aquellos momentos,en los que nunca fuiste capaz de verme,de sentir lo que yo sentía,y de desnudar tu alma, para dármelo todo.

Arrinconaré mis sentimientos,ahí donde me dejaste sola y vacía,y sin demostrarte todo el odio que me ciega,caminaré descalza, y repetiré al aire mil veces, con una suave voz temblorosa, que a pesar de todo

el daño,te sigo esperando.

De Kela con cariño para Cris

Te sigo esperando

Escultura de Gargallo.

LL

OC

S I

VIA

TG

ES

28

El trabajo es sagrado: ¡no lo toques! Anónimo.

LAURA MÁRQUEZ

Aquest viatge comença famolts anys, de ben petita, as-

seguda davant la televisió. Un re-portatge de La 2 m’endinsa a l’Hi-màlaia i em desperta una il·lusió:apropar-me a l’Everest.

M’agrada l’esport i la muntanya.La meva afició a la muntanya vacreixent mica en mica; com mésm’hi acosto, més m’agrada...

Gaudeixo els Pirineus i somioamb, algun dia, endinsar-me al corde l’Himàlaia. És un somni. Elmeu somni.

El maig del 2006 decidim donar-hi forma i comencem a dibuixarun viatge al Nepal: un trekking perla Vall del Khumbu fins al KalaPattar, mirador de l’Everest.

8 d’octubre del 2006, arribema KathmandúÉs el nostre primer contacte ambÀsia, i l’impacte és gran. Sortint del’aeroport, ens abraça un clima ca-lorós, desordenat i frenètic que su-pera l’imaginat.

Passem tres dies a Kathmandú.És una ciutat sorollosa, pobra iamb molt de moviment... però quedesprèn una essència pròpia, fruitdel mosaic de grups ètnics que hiconviuen, amb les seves religions,idiomes i formes de vestir corres-ponents.

Visitem els temples budistesSwayambhunath i Boudhanath, eltemple hinduista Pashupatinath,la ciutat medieval de Bhaktapur iPatan, ciutat de les arts.

Anem de compres al barri deThamel, paradís comercial on elstrekkers com nosaltres regategemel preu del material de muntanya,original copy, és clar.

11 d’octubre, volem a LuklaEl bon temps permet que s’enlairil’avioneta que ens porta a l’aero-port, sense radars, de Lukla, a2.800 m. Un cartell ens avisa del’aventura que ens espera: “Si haynubes no se vuela, porque lasnubes esconden montañas”. Elsdéus ens somriuen: podem volari... aterrar!

A Lukla ens espera en Dawa, elguia, i en Sangge, el portejador.

Iniciem l’esperat trekking. Ensendinsem al Sagarmatha NationalPark, amb destinació Kala Pattar.

Trekking al Nepal

LLOCS I VIATGES 29

Yo no innovo, transmito: soy fiel, amo la antigüedad. Cicerón.

Ens hem d’anar aclimatant. Tanta l’alçada com al canvi de ritme, lalentitud, el silenci i la pau que apartir d’ara respirarem.

Lukla és la porta d’entrada a lavall i el centre logístic. Les avione-tes descarreguen el menjar i mate-rial necessari per abastir les neces-sitats de la vall. Portejadors i iacs(semblants als bous) seran els dis-tribuïdors fins a més de 5.000 md’altitud.

12 d’octubre, arribem a NamcheEns trobem a 3.450 m, a unes 7hores a peu de Lukla. Namche ésla capital de la vall. Hi ha escola,museu, base militar i mercat set-manal. Hi passem una nit per acli-matar-nos. Comencem a patir unlleuger mal de cap i d’estómac queens anirà acompanyant la resta dedies. El temps no ens acompanya.La boira ens amaga l’Everest.

El camí per on anem és un camíple de vida. Descobrim com viuena la vall: els homes fan de guies,portejadors o xerpes, mentre queles dones treballen la terra i oferei-xen llit i menjar a les pròpies llars,lodges, que s’alcen modestamentvora el camí. Els nens, petits,bruts i descamisats, juguen alegresvora les llars mentre que els mésgrans ja treballen al camp. L’ale-gria que es respira contrasta ambla duresa del seu món.

Trobem petits temples, rodesd’oració budistes i cavalls de ventonejant, acolorint el paisatge.Gaudim d’un partit de voleibolvora el monestir de Thyangboche,a 3.900 m, de monjos contra por-tejadors. Tot sembla molt bonic...però hi ha dolor pel poble xerpa: aPeriche, 4.280 m, es viu la pèrduade quatre xerpes en una expedicióal Pumori, per allau, i l’endemàpassem pel Monument als caiguts

a l’Everest... la muntanya marcaels seus límits. I els xerpes ho pa-teixen.

17 d’octubre, fem cimHem fet nit a Lobuche, 4.930 m, ia les 10.30 del matí fem el nostreprimer cinc mil: Kala Pattar, 5.550m. Quina sensació... malestar icansament barrejat amb la satis-facció i l’alegria de gaudir d’un es-pectacle excepcional: contemplarla majestuositat del Pumori, 7.138m, el Nuptse, 7.879.m, i l’Everest8.848 m!

Ens acostem al Camp Base del’Everest i retornem a Lobuche.

L’endemà iniciem el camí de tor-nada. Estem molt cansats. Somiemamb un plat de rovellons, fruitafresca... i una hot-shower!

21 d’octubre, retorn a LuklaEl trekking ha finalitzat. Ens neixun sentiment de nostàlgia... enscosta marxar i desitgem que elsnúvols no ens deixin volar demà.Però ens somriu el sol i ens aco-miadem de l’Himàlaia amb un es-perat “fins aviat”. Tornem a l’es-très de Kathmandú, que ens servi-rà d’aclimatació per la tornada acasa.

25 d’octubre, arribem a Vilafranca Nepal? Un somni fet realitat. ■

30 LLOCS I VIATGES

¿Me preguntas por qué compro arroz y flores? Compro arroz para vivir y flores para tener algo por lo que vivir. Confucio.

DIANA ESCOLÀ

El segon gran viatge que vaig ferde resident va ser a Tanzània.Abans havia anat a Senegal; de pe-tita ja havia estat a Algèria (per lafeina del meu pare) i de més grana Tunísia, també amb pares; des-prés va ser Botswana. Ja veieu que,per a mi, Àfrica és el gran destí. Iencara em queda pendent Namí-bia, i, sobretot, Malí…

Doncs sí, erem 5 residents deCan Ruti preparats per fer un viat-ge a Tanzània, del qual només te-niem el bitllet d’anada i tornada enavió: Barcelona-Nairobi-Barcelo-na, i molta informació, de la nos-tra inseparable Lonely Planet.

A mitjan octubre vam agafaraquest avió, que ens va plantar aNairobi a primera hora del matí.D’allà havíem d’anar a l’estaciócentral d’autobusos, per agafar untaxi que ens havia de dur a Na-manga, la frontera amb Tanzània.Un cop a Namanga, i després depassar el control de duana, ambles motxilles a l’esquena, vam tra-vessar caminant la frontera finsarribar a Tanzània, passar un altrecontrol i agafar un altre taxi cap aArusha, la capital tanzana dels sa-faris. Arribats a Arusha, ens vaminstal·lar a l’YMCA, i amb una Sa-fari (deliciosa cervesa local) a laterrassa de l’hostal, tenint al da-vant la impressionant imatge delKilimanjaro, sempre nevat, vamcomençar a preparar la nostra rutaper Tanzània.

La primera setmana estava des-

tinada a fer safaris. Vam començaramb el Tarangere, una reserva pe-tita però que a nosaltres ens va im-presionar força, ja que va ser laprimera. Tot eren exclamacions:“Mireu el elefants! Oh, les gira-fes!, Ah, els hipopòtams!”. Nyusper tot arreu, algun guepard enfi-lat en un arbre, i moltes, moltesgazeles estèticament perfectes. Itambé insectes… unes mosques“assassines” que et deixaven de re-cord, a través dels texans, unes fa-votes grandioses! Després van serles reserves naturals del cràter delNgorongoro, i el Serengeti. Allò vaser impresionant! Unes esplana-des immenses amb animals per totarreu, un cel blau inacabable, unhoritzó infinit… Aquelles postesde sol amb el cel rogenc, amb lasabana al fons, les acàcies plenesd’ocells, les siluetes de les girafes i

dels elefants… Àfrica en el seuestat més pur: un petit tros de pa-radís. Finalment vam anar a l’A-rusha Nacional Park, però desprésde 4 dies de safaris el cansamentanava a l’alça i la il·lusió inicial s’a-nava esvaint… Recordo d’aquestparc un llac tapissat de flamencsroses on practicament no quedavacap tros de llac lliure de colorrosa.

La segona setmana la vam dedi-car a fer un trekking pel Kiliman-jaro. El “Kili” es va formar com aconseqüència de l’erupció de lavade 3 volcans: Shira, Kibo i Ma-wenzi, i actualment està formatpel Mawenzi i el Kibo, que és elpic més alt de l’Àfrica, amb 5.896m. Vam arribar a Moshi, la ciutatal peu del Kilimanjaro d’on surtentotes les excursions. Vam contrac-tar una excursió de 5 dies, ambportejadors i cuiner per fer la rutaMarangu (popularment conegudacom la ruta Coca-Cola). I vam co-mençar a caminar. Inicialment totera verd, humit, amb vegetació

Viatge a Tanzània

LLOCS I VIATGES 31

frondosa i molts micos i ocellspels arbres. A poc a poc anàvempujant, i la vegetació es va anarfent menys frondosa, menys hu-mida, més matolls, i la presènciade lobelies gegants, fins arribar aun paisatge àrid d’aspecte lunar.L’últim refugi abans de l’ascens erael Kibo, a més de 4.000 m d’alti-tud. Aquella matinada ens havíemde llevar a les 3 per fer l’ascenció ifer cim a les 9 del matí. Feia unfred de mil dimonis, i no anàvemmassa ben preparats (jo portava 3o 4 capes de roba, com una ceba, iestava a punt de la congelació!),teniem dispnea al mínim esforç (elsol fet de caminar cap als lavabosera un martiri, un ofec…). Una denosaltres es va quedar al refugi, iels altres quatre vam seguir. Fèiemdeu passes i paràvem, deu passesmés i parada, i així anar fent. Lla-vors el nostre guia va fer una para-da a uns 5.150 m d’altitud per re-posar, menjar una mica i beureaigua. Quan les meves natges con-gelades van tocar terra, el meucervell va decidir que la meva as-censió s’acabava allà mateix. Notenia esma per parlar, i moltmenys per continuar. Els altres 3van seguir i van fer el cim, però joem vaig quedar asseguda a terra,mirant davant meu el majestuóspic del Mawenzi sobresortint perdamunt d’un mar de núvols. Lla-

vors, entremig del mar de núvolsva sortir el sol, i quin espectaclemés impressionant… Ja no teniafred i ni tan sols em sentia cansa-da.

La tercera setmana estava pensa-da per descansar. Deprés de la“matada” del “Kili”, vàrem anar aDar es Salaam, la capital de Tanzà-nia, on vam agafar un ferry que ensva portar a Zanzíbar, l’illa de les es-pècies. Allà tot era sol, platges,snorkel. Després de tot un dia bu-cejant, veient moltes estrelles demar i agafant-ne alguna, coralls,serps marines i múltiples peixos decolors, veies tornar les barques depesca, plenes o no tant plenes,veies com la marea començava apujar i com el sol començava a bai-xar. Pau i tranquil·litat. Però te-niem un problema: quasi no ensquedaven diners, teníem targetesde crèdit, però ningú no les accep-tava. Total, que esmorzàvem almatí (estava inclós amb l’allotja-ment) i fèiem un berenar-sopar alvespre (quina gana!). Vam saber,

però, que les famílies locals feiensopars per als estrangers a casaseva per un preu molt ajustat. Allòsí que va ser una descoberta mag-nífica. Vam anar a sopar dues nitsseguides a casa de la Maria. Asse-guts a terra, vam sopar: chapatti(pà àrab d’allà), arròs i pollastreamb salsa de coco, deliciosa, i l’al-tre dia el mateix, però peix ambuna salsa de cacauets exquisida.Magnífica també va ser la passeja-da per la Ciutat de Pedra, la capitalde l’illa. Tot eren edificis colonialsd’aspecte decadent, amb un mercatmolt actiu, que en el seu temps vaser la porta d’entrada de totes lesespècies i tràfic comercial de l’Ín-dia cap al continent africà.

I ja quedaven pocs dies. Havíemde tornar a Nairobi per agafar l’a-vió. A Mombasa encara vam tenirtemps d’anar al mercat i comprarteles i espècies abans d’agafar unautocar que ens va portar cap al’aeroport de Nairobi. Van ser tressetmanes intenses, on vam tastartres àfriques diferents. ■

Suave brisa. La sombra de la glicina apenas tiembla. Matsuo Basho.

32 LLOCS I VIATGES

¡Y si algún día se llegara a comprobar que nosotros –los eternos penitentes del futuro– hemos vivido en el mejor de los tiempos posibles! Elias Canetti.

MARIANA SAS

¿Qué me parece Londres?Pues, como ciudad, ¡im-

presionante! Si hay alguien al queno te quieres encontrar, no haypeligro, es casi imposible que te loencuentres. ¡No como aquí, el sá-bado en el mercado! Allí da igualcomo vayas vestido o peinado. Notienes a los típicos que no tienenotra cosa que hacer que fijarse enel vecino.

¿Los edificios? ¡Igualitos que losnuestros! Allí, todos bien cuida-dos, bien pintados, siguiendo unaarmonía, y, los nuestros, iguales.El mío tiene cuatro plantas, el deal lado dos, y el de enfrente se estácayendo. Ahora, en la calle delComercio, quieren hacer bloquesde diez plantas, y así un montónde cosas más.

¿Los transportes públicos? Bien,allí los tienes 24 h al día, igual queaquí, que para irte a cualquier pue-

blo de costa o cojes tu coche o tar-das 3 horas en llegar, pero tranqui-los, que algún día podremos llegara Vilanova, Calafell o Cunit, entren desde aquí, dentro de no sécuantos años, pero se conseguirá.

¿Los precios? ¡Eso sí que no esigual para mi presupuesto! ¡Allítodo me parece carísimo! Menosmal que llevábamos embutidos ypan de molde. Si no, nos queda-mos sin comer. Eso sí, los bocatasnos los comíamos en grandes par-ques en medio de la ciudad, dondete encontrabas con un montón de“praó” o, como se dice aquí, decésped, donde veías ardillas, niñoscon sus padres en bici, gente tira-da en el césped leyendo un libro oestudiando, gente jugando albalón o patinando, o andando, oen bici, o simplemente sentada opaseando. Igual que aquí, quepara que te hagan un parque, lescuesta. Normalmente te los hacencuando se acercan unas eleccio-

nes, pero eso sí, en un trozo en elque te hacen un par de columpios,un tobogán y ya está, y encima note quejes.

Es de agradecer que en Londresconserven su historia a través desus monumentos, sus autobuses ysus pequeños detalles, que tehacen pensar en transcurso deltiempo. Igualito que aquí, quecada vez que descubren algo lo

tapan corriendo, no vaya a ser queno les dejen construir.

¡Pero de algo nos tenemos quesentir orgullosos!

Aquí sí que sabemos comer bien,y sobretodo beber. No como allí. Ote emborrachas a las 4 de la tarde,porque a partir de cierta hora de latarde-noche ya no se sirve alcohol,que por otro lado es pura hipocre-sía, porque hay tiendas abiertas 24horas en las que puedes comprartoda la bebida que te apetezca.

Yo, aunque sólo sea por eso, mequedo con lo malo conocido quelo bueno por conocer.

Aquí tenemos la manía de criti-car siempre lo nuestro y ver mejorlo de los demás. Pero a la hora dela verdad, sin nuestros defectos nosabes vivir. O sea que Londres,todo muy bonito y todo lo que tuquieras, pero para un fin de sema-na, que ya echaba de menos Vila-franca. ■

Ya he llegado de Londres

LLOCS I VIATGES 33

JAUME ROIG MORERA

El passat dia 13 de maig, mésde 50 persones, entre treballa-

dors, acompanyants i força cana-lla, vàrem anar a caminar pels vol-tants de Pontons. Des que amb lacelebració del 10è aniversari delnou Hospital vam organitzar unacaminada a Les Dous de Torrellesde Foix, ens ve molt de gust repe-tir una sortida cada primavera.L’any passat va ser la pujada alSantuari de Foix, i enguany unacaminada per la serra de Sovals.

L’excursió ens va permetre,sense cansar-nos massa, conèixeraquest entorn del Penedès a cavallentre la serra de la Llacuna i laPlana, unes quantes fonts, la cap-çalera del riu Foix, el Mas de Pon-tons.... Els que hi vàrem anar ensho vam passar francament bé ambla caminada, les converses, les in-nocents genialitats dels nens, eldinar a l’ombra espessa d’una ar-breda, i, sobretot, compartint undia distès envoltats de natura i decompanys. És per això que, si algúvol repetir l’excursió, o si qui nova poder venir té ganes d’anar-hi,us en fem la descripció detallada.

Aproximació: uns 25 minuts en cotxe des de VilafrancaPer la carretera de Pontons, des-prés de travessar Torrelles de Foixi just passat l’indicador del km 8,trobeu el camí de la casa de colò-

nies de Penyafort. Baixeu uns me-tres i deixeu el cotxe just passadala riera.

Si aneu amb dos cotxes o més ivoleu deixar-ne algun al lloc d’a-rribada, heu de continuar el camíque passa just per davant de lacasa i continuar per una pista es-treta però ben asfaltada que va asortir a una altra pista més ampla ique heu de seguir cap a la dreta,fins que acaba al Mas de Pontons.Hi ha uns 10 minuts de cotxe.

CaminadaSortida. Casa de Colònies de Pen-yafort: casa de colònies aixecadasobre el que era un antic molí, i

molt coneguda pels qui hi heu fetcolònies de petits. Si ens situem ala porta de la casa, hem de prendreun corriol, molt fressat al comen-çament i que s’enfila per l’esque-rra. Seguim senyals verdes i blan-ques.

10 min. El camí fa un tomb capa l’esquerra per travessar el fonsdel torrent. Davant, veiem, lluny,la masia de Sovals.

15 min. Arribem a un camí as-faltat (que ve de Pontons i acaba alMas de Pontons), l’hem de seguircap a la dreta i després de passar atocar d’una masia. Veiem a prop elcampanar i l’església de Pontons.

20 min. Església de Santa Mag-

Por ninguna parte veo un dios de la vida, veo sólo ciegos que adornan sus crímenes con dios. Elias Canetti.

La serra de Sovals i el Mas de Pontons

34 LLOCS I VIATGES

La vida es una mala noche en una mala posada. Santa Teresa de Jesús.

dalena. És d’estil romànic de tran-sició del segle XII. En el seu inte-rior, és interessant fixar-se, a mésde tot el conjunt, en la pica bap-tismal d’immersió, que es conside-ra que va ser transportada des dela propera església de Sant Joan.

Sortim de la plaça de l’esglésiadeixant la porta d’entrada a l’es-quena, veiem Pontons al fons i aldavant hi tenim una creu de mar-bre. Anem pel camí de la dreta quepassa a tocar de la paret del Ce-mentiri.

25 min. Bifurcació. Uns cente-nars de metres enllà, el camí mésample puja cap a la dreta. L’hem dedeixar i anar pel que baixa a l’es-querra, pel costat d’una casa.

30 min. Cruïlla i indicador.Hem de seguir el camí que s’enfilaper la dreta deixant els que van alscamps i, al fons de la riera, a l’es-querra.

32 min. Font d’Oriola. Arribema una esplanada que presideix unarbre majestuós i on trobem, arran

de terra i a l’esquerra, la font del’Oriola. Un bon lloc per esmorzar.Travessant l’esplanada, just davantdel camí pel qual hem arribat,tenim una pista que hem de seguircap a l’esquerra.

40 min. Esplanada i sortida decorriol. Anem pujat per la pista ideixem els camins que surten perl’esquerra. Trobem marques depintura de color verd fosc. En arri-bar a una esplanada o eixampla-ment del camí, hem d’estar alertasi volem baixar al torrent, ja que

hem de buscar la sortida del co-rriol per baixar per l’esquerra. Estàindicada amb marques verdes.

45 min. Font i torrent de Clara-munt. Baixant per corriol que ensduu al torrent, ens hem de fixar enla font que brolla a mà dreta delcamí i arran de terra. Si no heu es-morzat abans, també és un bonlloc per esmorzar a l’ombra. Sor-tim per un camí ample que pujadeixant el torrent a l’esquena,sense haver-lo travessat, i que ensdurà de nou a la pista que hemdeixat abans.

50 min. Tornem a la pistaampla. La seguim cap a l’esquerra.Tornem a pujar i anem deixant elscamins que en surten, sobretot perl’esquerra, i al final també per ladreta, fins que arribem a una pistaasfaltada.

1 h 10 min. Coll de Carbons, acavall entre les comarques de l’AltPenedès i de l’Anoia, i just quanarribem a la pista asfaltada queuneix la carretera de la Llacunaamb la de Pontons a Santes Creus.Anem cap a la dreta, en direcció ala carretera de la Llacuna, i l’hemde seguir menys de dos-cents me-tres.

1 h 15 min. Can Meix. Conti-nuant per la pista asfaltada, arri-bem al grup de cases de Can Meix.Hem de deixar la pista asfaltada igirar cap a la dreta per un camíque baixa entre les cases i que potestar tancat amb una cadena. Pocsmetres després hem de girar cap al’esquerra per un altre camí plane-jat que passa pel darrere d’unacasa.

1 h 25 min. Font de Can Meix.(Hem de seguir les marques decolor verd fosc i unes de mésnoves verdes i blanques). Quanarribem a l’extrem d’un camp, ons’hi acostumen a sembrar cereals,girem cap a l’esquerra per un camíque, passant per sota d’un pi aja-gut i mig desarrelat, ens duu en uninstant al que era la font de Can

Meix, ja que ara no hi ha aiguagairebé mai. Hem de tornar enrerapel mateix camí fins a la punta delcamp que hem deixat abans.

Seguim arran de camp caraavall, i per un camí cobert d’alzi-

LLOCS I VIATGES 35

nes fins al final del camp. Hem decontinuar el camí que tenim defront i que continua baixant.

1 h 30 min. Alerta! Tot baixantens hem de fixar en una bifurcaciódel camí, just en una alzina en laque hi ha pintades marques verdesi blanques, i marques verdes a lespedres. Hem de deixar el camí mésample i hem de seguir pel camí del’esquerra. Anem baixant entre an-tics marges per un camí una mica

perdedor, de manera que hem deparar atenció a les marques verdesi blanques

1 h 45 min. Runes i camí decarro. Arribem a les runes d’unaantiga masia que ens queden al’esquerra. Per la dreta surt uncamí de carro, planer, que hem deseguir.

1 h 50 min. Font dels Igols. Ésuna font antigament molt conco-rreguda, molt ombrívola a l’estiugràcies als plàtans que l’envolten.D’altra banda, segons el masoverdel Mas de Pontons, han fet malbé

la presa de l’aigua i això fa que noragi. Tot i això, l’aigua que s’esco-la serveix com a abeurador d’ani-mals. Si us hi fixeu, acostuma aestar ple de petjades, sobretot desenglars.

Sortim de la font seguint el camíde l’aigua pel camí carreter pelqual veníem.

1 h 55 min. Quan arribem a lapista ampla, anem per la que baixaa l’esquerra. Hem de continuarbaixant per la mateixa pista dei-xant els camins que surten a dretai esquerra.

2 h 10 min. Mas de Pontons. Ésuna edificació singular i un mag-nífic mas fortificat dels segles XVIIi XVIII. La gran porta dovellada,les quatre garites de guaita, les es-pitlleres... li donen un aspecte ma-jestuós i alhora feréstec. La realitatés que antigament ha estat testi-moni de diverses escaramusses. Elseu masover ens explica que enuna de les Guerres Carlines va serHospital de Sang i a principi delsegle XIX la Columna de Vilafran-ca hi va matar més de vint feritsque tenien amagats. És interessanttambé veure els arcs de diafragmaque queden de la capella romànicasituada a la part inferior davant dela porta principal del mas. Si noheu deixat el cotxe al lloc d’arriba-da i heu de tornar a Penyafort apeu, heu de continuar per la pista

asfaltada. Deixeu a l’esquerra unapista també asfaltada que puja.

2 h 50 min. Trencall. Passatsuns plàtans grossos i una bassaforça malmesa (on hi havia la fontde Sovals i que va quedar tapadaper l’asfaltat), surt un camí quebaixa per l’esquerra, també enqui-tranat i que ens durà a Penyafortsense deixar-lo.

3 h 15 min. Arribada a Penya-fort. ■

La noche es la mitad de la vida y la mejor mitad. Goethe.

36 LLOCS I VIATGES

El mejor maestro se sienta en tu silla. Proverbi sufí.

JORDI RESA

Des de la plana d’urgell, mirantal nord, s’observa una serrala-

da que d’est a oest s’estén al llargde gairebé 50 km: és el Montsec.Des de la vall del Rialb (conca delSegre) a la del Queixigar (concade la Noguera Ribagorçana) es de-limiten tres sectors: el de Rúbies(sector oriental), el d’Ares (sectorcentral), i el de l’Estall (sectororiental). El puig de Mira Pallars,amb 1.684 m, al sector de Rubies,i la penya Santalís amb 1,678 m, alsector d’Ares, són els punts méselevats de la serra.

Pel coll de Pedralba o d’Orenga,el Montsec es prolonga amb laserra de Sant Mamet, i amb laserra de Montclús, encaixonadaentre la Noguera Pallaresa i la No-guera Ribagorçana. Al sud, les se-

rres de Montroig i Carboners,orientades a la depressió Central,complementen el conjunt.

El massís, on predomina el cal-cari, emergeix abrupte amb gransparets pel vessant sud (conca deMeià i vall d’Àger), i davalla suaucap a la conca de Tremp.

Dos profunds congosts traves-sen la serra de nord a sud: el deTerradets, amb la Noguera Pallare-sa, entre el Montsec de Rúbies i eld’Ares, i el de Mont-Rebei, amb laNoguera Ribagorçana, entre elMontsec d’Ares i el de l’Estall.

El congost de Mont-Rebei cons-titueix un dels espais naturals méssingulars i imponents del Prepiri-neu, tant des del punt de vista pai-satgístic, com de biodiversitat,amb la presència d’abundant vege-tació i espècies en procés de recu-peració. L’interés geològic i pale-ontològic, amb gran quantitat derestes fòssils, així com l’absènciade contaminació lumínica que elconverteix en un paratge únic pera l’observació astronòmica, contri-bueixen a l’excepcionalitat del pa-ratge. Mont-Rebei és l’únic con-gost prepirinenc verge, lliure d’in-fraestructures. Mai ha estat obertal trànsit de vehicles.

L’any 1924, la Mancomunitat deCatalunya va fer realitat el projec-te d’obrir un pas des del Pont deMontanyana a la Vall d’Àger, i esva inaugurar un camí de ferradu-ra, excavat a la paret oriental del

congost o Paret de Catalunya.Amb la construcció de l’embassa-ment de Canelles l’any 1977, elcamí va quedar negat d’aigua.L’any 1984 s’inaugurà el nou pasper sobre el nivell màxim delpantà. El camí ha esdevingut unatribuna des d’on poder contem-plar un excepcional espectacle denatura.

A Mont-Rebei, el riu NogueraRibagorçana avança en el seu curscap al Segre entre el Montsec del’Estall i el Montsec d’Ares, al llargd’uns 2 km entre parets de més de500 m d’alçada, amb indrets onl’amplada del congost és de només20 m.

L’altitud i l’orientació del con-gost condicionen el tipus de vege-tació, de tipus mediterrani al sud(alsina, garrigues…) i eurosiberia-na submediterrània al nord, ambpredomini de les rouredes. Caldestacar-ne diverses endèmiques orares i d’altres espècies com l’ore-lla d’os, l’eriçó, el faig…

Pel que fa a la nombrosa faunadestaquen amfibis i rèptils (tritópirinenc, escurçó ibèric i escurçópirinenc), ocells rapinyaires (tren-calòs, aufrany, voltor, àguila dau-rada, falcó pelegrí, gralla de becgroc…) i mamífers (llúdriga,marta, gat salvatge, cabirol, talp, iratpenats).

El congost de Mont-Rebei és devisita obligada, però cal fer-hoamb el màxim respecte, ja que estracta d’un espai natural fràgil ivulnerable.

L’itinerari proposat és un passeigd’anada i tornada que segueix lariba esquerra de la Noguera Riba-gorçana fins endinsar-nos en elcamí excavat que travessa el con-gost de Mont-Rebei (GR1).

El congost de Mont-Rebei

LLOCS I VIATGES 37

Creer que un enemigo débil no puede dañarnos es creer que una chispa no puede causar un incendio. Proverbi hindú.

Mont-Rebei: patrimoni de tothomEl passat 4 de febrer d’enguany,unes 400 persones van participaren una marxa popular, organitzadaper la Plataforma per la Defensa delMontsec, al congost de Mont-Rebei. El motiu de la marxa: mani-festar-se contra el projecte de cons-trucció d’una presa de 33 m d’alça-da, a escassos 500 m de l’entradapel vessant nord al congost deMont-Rebei, als municipis de SantEsteve de la Sarga, Pallars Jussà, iViacamp a la Baixa Ribagorça.

El 30 d’agost del 2006 la multi-nacional Endesa va presentar a laDelegació de la Generalitat de Ca-talunya a Lleida, en presència delconseller de Política Territorial iObres Públiques, Sr. JoaquimNadal, i representants de l’Admi-

nistració local catalana i aragonesa,el projecte de construcció de laCentral Hidroeléctrica de Sant Es-teve. El cabal de la central estaria alvoltant dels 35 m3/s (35.000 l/s) ge-nerant una potència de 6,9 MW iuna producció de 356 W hora/any.A més de la producció d’energia, lapresa es presentà com a futur esce-nari per a usos lúdics i esportius,en crear una làmina d’aigua perma-nent aigües amunt que faria possi-ble la dinamització turística del te-rritori, segons l’empresa. La presaestà prevista en el primer estret queel riu Noguera Ribagorçana traves-sa en direcció al congost, a l’alçadade l’antiga ermita romànica de laMare de Déu del Congost, davantdel barranc de Montgai, al Montsecde l’Estall. El riu, en travessar elcongost, abasteix el Pantà de Cane-

lles que, a causa dels darrers anysde sequera, es troba a nivells mí-nims històrics. Qui hagi contem-plat una vegada el paratge del Con-gost de Montrebei entendrà latranscendència del projecte.

PrecedentsL’any 1976 la Institució Catalanad’Història Natural (Institut d’Estu-dis Catalans) publicà Natura, ús oabús. Llibre blanc de la Gestió de laNatura als Països Catalans, coordi-nat pel biòleg Ramon Folch, on esdefinia l’estat del patrimoni natu-ral de Catalunya i la seva gestió fu-tura, i que ja proposava la declara-ció de Parc Natural per a la serradel Montsec.

L’any 1982 el DPTOP de la Ge-neralitat de Catalunya encarregà laredacció d’un estudi de delimitació

AccésAmb vehicle hi ha 3 opcions:• N-230 Lleida-Viella fins al Pont de

Montanyana on agafem la C-1311 di-recció Tremp; a 300 m hi ha un des-viament a la dreta que per carreterai pista porta a l’aparcament d’accésal Congost.

• C-13 Balaguer-Tremp. A 7 km deTremp agafem la LV-9124 direccióGuardia de Noguera, St. Esteve de laSarga. Arribem a Alsamora i en 5 kmper pista en bon estat a l’aparca-ment d’accés al Congost.

• C-13 Balaguer-Tremp. A la sortida deTremp, direcció Lleida, agafem la C-1311 fins el Pont de Montanyana.300 m abans, ens desviem a l’esque-rra per carretera i pista fins a l’apar-cament d’accés al Congost.

Descripció de l’itinerariÉs orientativa. El camí és evident, noté pèrdua i hi trobareu indicadors. La Masieta-Camí de les Tarteres (GR1) – Barranc de les Jullanes o de laSangonera-Collet de Sant Jaume –

Camí de l’embassament (segons nivellpantà) – Barranc de Sant Jaume o dela Maçana (pont penjant metàl·lic) –Les Feixoles (unió de camí des delpont) – Camí excavat – Esperó rocós al’extrem sud del congost.

Distància3,800 km des de l’aparcament al finaldel congost. 7,600 km anar i tornar.

Desnivell215 m.

HorarisL’itinerari es pot completar en 3 h 30min (anar i tornar). Es recomanablepassar-hi el dia.

DificultatFàcil. El camí és planer amb poc des-nivell i sense dificultats. La part exca-vada al congost és prou ample per ca-minar. En els passos més exposatss’hi han instal·lat passamans. En serun camí penjat en un cingle verticalcal parar-hi atenció.

AiguaCal portar-la de casa. Seguint el GR 1en direcció Corçà, a menys d’1 horade l’extrem sud del congost, hi ha unafont (Mas Carlets).

Època recomanableTot l’any. Evitar els mesos de calor iels dies ventosos.

Cartografia• Montsec, escala 1:30.000. Institut

Cartogràfic de Catalunya.• El Montsec, escala 1:40.000. Edito-

rial Alpina.

Fundació Territori i PaisatgeVisites guiades. Tel. 902 400 973

Webswww.lleidaturisme.comwww.pallarsjussa.net

BibliografiaEl Montsec i muntanyes veïnes. ManelCortes. Publicació del CE de Lleida.1984.

38 LLOCS I VIATGES

Donde se quiere a los libros también se quiere a los hombres. Heinrich Heine.

dels espais naturals del Montsecque calia protegir, i que també re-comanava la creació del Parc Natu-ral del Montsec. El mateix any, elDepartament d’Agricultura Rama-deria i Pesca de la Generalitat varedactar un projecte per a la crea-ció del Parc Natural del Montsec,on s’incloïen la serra del Montsecd’Ares, el Montsec de Rúbies i laserra de Sant Mamet, limítrofs ambles comarques de la Noguera i elPallars Jussà.

Entre els anys 1985 i 1987 la Ge-neralitat va impulsar la construc-ció de l’Eix Occidental, que comu-nica Tortosa amb la Vall d’Aran.Inicialment es va proposar un noutraçat des d’Agulló, a la Vall d’Àger,fins a Pont de Montanyana, traves-sant el congost de Mont-Rebei.Aleshores es va constituir la Plata-forma de Defensa del Montsec, i esva realitzar una intensa campanyaque va aconseguir aturar el projec-te. En l’actualitat, la C 12 comuni-ca Tortosa amb la Vall d’Àger. Perarribar a la Vall d’Aran, la ruta oc-cidental passa per la N 230 (Alfa-rràs-Benavarri).

L’any 1987 el congost de Mont-Rebei és declarat Reserva Naturalper a la conservació de la llúdriga.

L’any 1992 la serra del Montsecs’inclou al PEIN (Pla d’Espais d’In-terès Natural). L’objectiu d’aquestpla és dotar tots aquells espais quepresentin un interès ecològic i pai-satgístic de primer ordre d’unaprotecció de caràcter bàsic.

L’any 1999, la Fundació Territorii Paisatge d’Obra Social de CaixaCatalunya adquireix les 600 hectà-rees de Reserva Natural del Con-gost amb l’objectiu de garantir laconservació dels seus valors natu-rals i paisatgístics.

L’any 2003 es va reprendre la Pla-taforma de Defensa del Montsecper aturar un projecte de centraleòlica a la Serra de Sant Mamet, al’extrem sud-oriental del Montsec.Aquest espai natural inicialmentno va ser inclòs en el PEIN.

L’any 2004 el congost (també laserra de Sant Mamet) s’incorpora ala Xarxa Natura 2000, xarxa d’es-pais protegits de la Unió Europea,i és declarat ZEPA (Zona Especialde Protecció d’Aus), i el 2005, Re-fugi de Fauna Salvatge.

Des d’aleshores s’han recuperatla idea i la voluntat de crear el ParcNatural del Montsec com a instru-ment de conservació ambiental ide desenvolupament socioeconò-mic i cultural sostenible de les po-blacions situades a l’àrea d’influèn-cia del futur Parc.

A final del 2004 l’anterior Go-vern de la Generalitat va expressarel comprimís de declarar el Mont-sec Parc Natural, i en l’actualitats’han encarregat els estudis de baseper a la seva creació. A més, s’hapresentat candidatura a la UNES-CO per a ser declarat Patrimoni dela Humanitat.

Amb aquests precedents de figu-res de protecció mediambiental,com s’explica que un projecte de

Parc Natural que data de l’any1982 no s’hagi executat a data d’a-vui? Quina és la voluntat de les ad-ministracions respecte al projecte?Quin impacte pot comportar laconstrucció d’una presa a Mont-Rebei sobre la dinàmica hidrològi-ca, sobre la vegetació i sobre lafauna? El canvi, en la geomorfolo-gia del congost, precisament allòque més el caracteritza, no plante-ja interrogants.

La Plataforma de Defensa delMontsec, constituïda per més de50 entitats conservacionistes i ex-cursionistes de Catalunya i Aragó,inicià l’octubre de 2006 la campan-ya “El congost de Mont-Rebei pa-trimoni de tothom. No a la cons-trucció d’una presa al congost deMont-Rebei per part d’Endesa”.

La Plataforma té l’objectiu d’in-formar la ciutadania sobre l’impac-te mediambiental de la presa, ma-nifestar davant de les administra-cions la més ferma oposició i atu-rar un projecte que es consideraque prioritza els interessos econò-mics per davant de la preservaciód’un espai d’incalculable valor so-cial, cultural, ambiental i paisatgís-tic com és Mont-Rebei.

L’amenaça a Mont-Rebei ve delluny i torna a ser actualitat. ■

LLOCS I VIATGES 39

Nada en el mundo es insignificante. Johann Christoph Friedrich von Schiller.

RAQUEL MEDIAVILLA

Abans d’escriure res per a la re-vista vaig estar pensant en di-

ferents opcions (parlar de viatges,de vins, d’animals...), però final-ment em vaig decantar per parlarde castells, amb la idea de crearuna petita guia dels castells de Ca-talunya.

En aquest numero de la revistaTaní podreu llegir i veure ambimatges alguns dels castells que espoden trobar a la comarca delMontsià i la del Baix Ebre. Esperaoque aquesta informació sigui útilper a totes aquelles personesamants dels viatges i dels encantsde cada lloc de Catalunya.

A banda dels castells que podeuveure en aquest article, n’hi hamolts altres, alguns en ruïnes,d’altres ja desapareguts pel pas deltemps, i d’altres que simplementno tenen cabuda en aquestes pàgi-nes per una qüestió d’espai.

Montsià

Castell d’AmpostaDocumentat des del 1097. Ampos-ta no va ser ocupada fins al 1148en què Ramon Berenguer IV donàel castell a l’Ordre de l’Hospital deSant Joan de Jerusalem. El castellva ser destruït durant el segle XVper les tropes de Joan II durant laguerra civil catalana. Es va cons-truir per a la defensa amb els bàr-bars del Delta de l’Ebre juntamentamb diverses torres de defensa, deles quals només es conserven la de

Sant Joan, la de Poquessals, la Ca-rrova i les torres del Moro.

Actualment s’han recuperat l’es-plendor i els vestigis d’èpoquespassades. Avui dia l’àrea del castellés símbol històric de la ciutat i enspermet gaudir d’un espai més coma punt urbà d’oci i d’equipamentpúblic turístic i cultural.

Hi ha una sèrie de cartells infor-matius al voltant del castell.

Castell d’UlldeconaEl castell d’Ulldecona es va cons-truir sobre les restes antigues d’unpoblat ibèric del segle VI ja que esvan trobar monedes, ceràmica i fa-bules que ho demostraven. Tambés’observen indicis d’assentamentsàrabs. De forma cuadrada, l’edificipresenta una finestra d’arc demitja punta. El territori conquistatpels cristians al 1148, va permetreque la protecció del castell passés

a mans de la família tortosina delsMontcada. El 1173 Guillem deMontcada va cedir els seus domi-nis a l’Ordre de l’Hospital de SantJoan de Jerusalem. Aquesta dona-ció es repeteix de nou el 1178quan Alfons I ho entrega de nouals hospitalaris. Va ser un recinteemmurallat.

Actualment es pot visitar. Lagestió de les visites la porta l’ofici-na de turisme d’Ulldecona.

Tel. 977 57 33 94 www.ulldecona.org.

Castells

Castell d’Amposta.

Castell d’Ulldecona.

40 LLOCS I VIATGES

La rebeldía es la virtud original del hombre. Schopenhauer.

Baix Ebre

Castell de Carles o de ToscarEs troba a Alfara de Carles i estàdocumentat des del 1173. Al cimd’una muntanya, es manté amb or-gull un conjunt de restes de mursd’allò que va ser el castell i el poblede Carles, que també ha desapare-gut. Va ser propietat de Guillem deSentmenat. Pel que sembla, unagran epidèmia al segle XV va aca-bar amb el poble de Carles i vaobligar els supervivents a despla-çar-se al poble proper d’Alfara.

Castell de Sant Jordi d’AlfamaEs troba a L’Ametlla de Mar. D’ori-gen medieval, es va convertir enfortificació militar durant el segleXVII. A partir del 1201 es va con-vertir en seu de l’ordre militar deSant Jordi d’Alfama. Va ser destruïtel 1650, i es va tornar a aixecar 75anys més tard. És de lliure accés.

Castell de la Suda o de Sant JoanEs troba a Tortosa. Després de laconquesta sarraïna, entre els anys715 i 717, es van produir nombro-sos intents d’alliberar la ciutat perpart de sobirans cristians. Elcomte de Barcelona Ramon Beren-guer IV la va reconquerir el 31 dedesembre de 1148, amb l’ajut de

molts nobles catalans i occitans.Va ser ocupada com a residènciareial en diverses ocasions. El cas-tell el va construir Abd al-Rahmanal segle X.

Durant els segles XVI i XVII el re-cinte es va fer servir com a fortí. Ac-tualment és un parador de turisme.

De l’antiga construcció, quedenen peu la muralla, les masmorres ialguna torre, entre elles l’anome-nada Túbal, de forma circular, iuna altra, de planta cuadrada. Espot visitar però s’ha de concertarvisita a la oficina de turisme. Tel.977 51 08 22

Espero que gaudiu d’aquesta ma-ravella que són els castells. Al pro-per número de la revista farem uncop d’ull als castells de la comarcade la Terra Alta. ■

Castell de la Suda de Tortosa. Castell d’Ulldecona.

Castell de la Suda de Tortosa.

LLOCS I VIATGES 41

El hombre ha hecho de la Tierra un infierno para los animales. Schopenhauer.

SERGI FARRERAS

Els caps d’any acostumen a serdies especials, dies on la feli-

citat inunda les persones.La gent s’agrupa en societat per

sopar (a preus desorbitats) tot es-perant el gran moment de les cam-panades que marcaran la fi d’unany i l’inici del posterior.

L’inici de l’any és sinònim debons propòsits i d’esperança d’unmillor any.

Després s’inicia l’any en bars odiscoteques, amb gran cúmul depersones que ingereixen quanti-tats industrials de begudes fer-mentades o destil·lades.

Aquest fet succeeix sempre quetinguem la gran sort de no treba-llar, perquè, si ens toca, aquestssentiments de germanor i felicitats’esvaeixen com el fum i sorgeixensentiments d’amargor i de sentir-se “putejat”.

La intenció d’aquest escrit no ésfilosofar sobre el cap d’any, ni de-manar que no em toqui treballaren aquestes dates tan assenyala-

des, la meva intenció és explicar-vos que hi pot haver un cap d’anydiferent.

Aquest 31 de desembre, desprésd’haver dinat, vam fer camí cap aBujons, petit municipi d’uns 20habitants, comarca del Montseny.

Allà vam plantar la tenda a uncàmping que destacava per la sole-dat, en aquestes dates.

A les 12, hora màgica, vam men-jar el raïm al so de les campanadesescoltades per la ràdio (la tradicióés la tradició).

S’havia d’aguantar el fred deldesembre a la muntanya, als quisou fredolics us aconsello estadaen algun hotel.

A les 9 del matí vam esmorzar ivam enfilar el Matagalls. El Mata-galls, de 1.679 m, és un dels cimsmés característics dels Països Ca-talans, un massís situat al Mont-seny, declarat reserva de la Biosfe-ra per la UNESCO.

S’agafa la carretera que uneixSant Celoni i Viladrau, concreta-ment al quilòmetre 28. Aquí tro-bem la Taula dels tres bisbes (Bar-

celona, Girona i Vic). Des de lacreu es diu que, en dia clar, es potveure Mallorca. Nosaltres vamveure Viladrau i gràcies.

El camí arrenca vora l’aparca-ment i surt cap a l’oest tot seguintl’itinerari senyalitzat pel parc na-tural. De seguida s’estreny i co-mença a guanyar alçada ràpida-ment pel contrafort de la munta-nya, per dins d’un bosc de faig, enaquesta època tots pelats.

Després de mitja hora llarga decamí arribem al pla del Parany, a1.380 m; aquí el camí surt del boscmomentàniament i passa a tocard’un faig centenari digne d’aturar-se i fotografiar-lo.

Al cap d’uns 20 minuts arribema una esplanada oberta. Al centrehi observem un monòlit de pedraen homenatge a Pau Casals, tambédigne d’aturar-se i recitar les pa-raules que l’han fet famós arreudel món. El nostre camí torna albosc i reprèn de nou l’ascensiófins al cim, a 1.697 m.

El cim és arrodonit, des d’allàtenim una esplèndida visió de lesveïnes muntanyes del Montseny ide la vall de Viladrau, la plana deVic, les Guilleries i la vall de laTordera.

També rebem una forta ventadaque ens fa posar la jaqueta i ensoxigena els pulmons. Comenceml’any ben airejats i oxigenats.

Començar l’any a les altures ésmolt satisfactori i no és només unaidea de quatre “frikis” o sibarites.Durant la trajectòria ens vam trobarmolta gent que preferia començar ala muntanya que a la discoteca.

Ja ho sabeu, si voleu un cap d’anydiferent, aquesta és una ruta senzi-lla i agradable. Sinó, sempre queda-rà aquell Cardhu a la barra. ■

Cap d’any diferent

CO

L·L

AB

OR

AC

ION

S42

La muerte de Sócrates y la crucifixión de Cristo forman parte de los grandes rasgos de carácterde la humanidad. Schopenhauer.

Com a infermera de la Unitat de PatologiaMamària vull compartir l’experiència queens va fer arribar una pacient a qui vamrecomanar com a teràpia que ens relatés perescrit el que havia sentit i passat al llarg deles seves malalties. Aquest escrit en concretem va deixar impressionada per la superaciói alegria que ens va voler transmetre,malgrat les circumstàncies per les qualshavia passat. Montse Cardó.

M. TERESA ORTEGA

En un día tan señalado como el19 de octubre, Día Europeo

del Cáncer, quiero decir que la ba-talla contra esta enfermedad sepuede vencer.

Hace 21 años me diagnosticaronun cáncer de mama izquierda. Fueun trauma. He de decir que tam-bién eran otros tiempos, no podíascomentarlo con nadie, y padeceresta enfermedad significaba lamuerte.

Lo que me pasó fue terrible. Mehicieron una mastectomía izquier-da con tratamiento de radioterapiadurante 3 meses. En este períodode tiempo me quede embarazada.Los médicos no sabían qué hacer,y la mejor solución que me dieronfue la de abortar.

Yo ya había pasado por mucho,y en el Hospital Plató de Barcelo-na no tenían los conocimientossuficientes o las ideas claras o la

información sobre dónde se teníaque practicar el aborto. Yo lespedía poderlo solucionar en Bar-celona, pero no fue posible, y tuveque ir a Londres, corriendo losgastos de mi cuenta. Me fui conuna amiga, y mi marido se quedóaquí trabajando. Cuando regreséde Londres, era el mismo HospitalPlatón el que me pedía informa-ción a mí.

Hace 2 años, en marzo, me diag-nosticaron neoplasia de colon. Meoperaron de manera urgente en elHospital Comarcal de Vilafrancadel Penedès. Había estado 6 mesescon vómitos y diarreas, aunque notodos los días, pero me encontrabamuy mal. Al principio decían quetenía gastroenteritis, pero no fueasí, y me diagnosticaron metásta-sis hepática. Me operaron en Bell-vitge, y estuve allí un mes ymedio. Cuando ya estaba más re-cuperada, en el Hospital Comarcalde l’Alt Penedès me dijeron quetenía que tratarme con quimiote-rapia. La llevaba en un cinturónen la cintura con un botella quemarcaba la dosis exacta. Lo pasémuy mal, pero siempre tuve áni-mos y no flaqueé. No puedes de-jarte vencer. Tienes que ser másfuerte que la enfermedad. Y así vasviviendo sin que te venza y casillegando a dominarla.

Testimonio de mi vida ligada al cáncer

COL·LABORACIONS 43

La existencia no es más que un episodio de la nada. Schopenhauer.

El tratamiento de “quimio” meprovocaba vómitos. Para dormirtenía que estar incorporada, teníaque controlar las comidas y tam-bién los líquidos, no tenía sed, y elagua era difícil de tragar. Fue untiempo duro y lleno de reflexio-nes, pero yo digo: si tienes quehacerte preguntas a las que notienes respuesta, no te las hagas.Yo puedo dominar mi pensamien-to y esto es muy importante, y esamanera de ser y actuar me ha ayu-dado mucho.

Cuando parecía que mi vida vol-vía otra vez, muy despacio, a unacierta normalidad y me encontra-ba bastante bien, tuve que volver apasar por lo mismo. Me diagnosti-caron neoplasia de mama derecha,y tuve que volver a empezar. Que-

rían que el tumor se redujera, yotra vez la quimioterapia severa.Me quedé sin cabello, me quedésin ganas de hacer cosas y pasédías muy malos. Eran las Navida-des pasadas, y me dolían las uñas,no podía tocármelas. Me dolíanlos huesos, y no podía hacer nadacon las manos. Pero como hedicho antes, me dije: No tengoque hacerme preguntas para lascuales no sé las respuestas, puesesto sólo sería una manera demortificarme, y yo lo que queríaera seguir hacia adelante.

El tratamiento de quimioterapiaantes de operarme me fue bien. Seredujo un poco el tumor, pero tu-vieron que operarme de mastecto-mía derecha. Estuve ingresada enel Hospital de Vilafranca duranteuna semana. La operación fuebien. Me quitaron ganglios, perome recuperé bastante rápido.Puedo levantar el brazo, hago ejer-cicio con la mano y con el brazo,me aplico cremas que me ayudan,y puedo hacer una vida normal.

En agosto he terminado tambiénla radioterapia. Fui durante unmes a Duran i Reynals. Iba en am-bulancia, pero 21 años atrás, ir enambulancia era exponerse “al quédirán”. No se estaba tan preparadoy según el pensamiento de la gente

ya tenías que morirte. Ahora medoy cuenta de que fue una equivo-cación y que, por suerte, los tiem-pos han cambiado mucho.

Espero que mi testimonio vividoen carne propia pueda servir paraayudar a otras personas que esténen una situación igual o similar ala mía.

También quiero decir que la me-dicina tradicional y las medicinasalternativas no tienen porque estarreñidas sino todo lo contrario, pue-den complementarse, y así conse-guir una mejor calidad de vida.

Por último, quiero dar las graciasa todas las personas que me hanayudado, y en especial a mi familia,y también a mi amiga naturópataM. Ángeles Segura Heliche. ■

No puedes dejarte vencer. Tienesque ser más fuerte que laenfermedad. Y así vas viviendo sinque te venza y casi llegando adominarla.

44 COL·LABORACIONS

Mi deseo por ti calienta una baya verde en la palma de mi mano. Masajo Suzuki.

YOLANDA VENDRELL

El barri de l’Espirall deu el seunom a l’antiga font que hi

havia a la zona anys abans de laseva urbanització. La font estavaubicada just al principi del carrerEspirall, a la zona més propera alcementiri. La torre de pedra que esva construir per protegir la font iel dipòsit d’aigua van ser enderro-cats l’any 1978, per la necessitatde construir noves vivendes, da-vant l’oposició d’alguns veïns que,per necessitat, encara en feien ús.Finalment, l’Associació de Veïnsva arribar a un acord amb les em-preses constructores pel seu ende-rrocament.

Durant les dècades posteriors ala Guerra Civil, la població de Vi-lafranca havia experimentat un es-tancament, i no va ser fins a finalde la dècada dels 50 que comença-va a emergir una indústria que re-novaria el tarannà d’una comarcaeminentment agrícola. Vilafrancajugava el paper de gran mercat onintercanviar matèries primeres.

La manca d’habitatge on allotjarels obrers necessaris per a la in-dústria va obligar a ampliar leszones urbanitzables cap a l’extra-radi del nucli urbà. Fou durant ladècada dels 60 i principi dels 70que el gruix de creixement de lapoblació es va traslladar al nord dela ciutat. La major part de les fa-mílies eren immigrants proce-dents del sud de la Península, quevenien a Catalunya atretes peroportunitats que se’ls negaven alseu lloc d’origen.

Resulta curiós remarcar que foudurant la Segona República que esva planificar el creixement de lavila, i, en concret, el d’aquestazona, però amb un caire totalmentdiferent a allò que va esdevenirmés endavant. L’any 1933, l’Ajun-tament republicà, empès per laseva voluntat de resoldre els dèfi-cits urbanístics i d’equipament deVilafranca, va convocar un ambi-ciós projecte encaminat a reformarla ciutat, amb l’objectiu de garan-tir el nivell de benestar propisd’una capital de comarca, i am-

pliant l’àrea d’urbanització. L’ano-menat Pla Barenys, aprovat durantels anys 1936 i 1937, preteniadotar d’espais oberts d’ús públic elcentre i ampliar les zones urbanit-zables per tal de millorar la salu-britat a la vila. Contemplava, entred’altres zones d’eixamplament, laurbanització de la carretera d’I-gualada, del camí de l’Espirall, delcarrer del Nord i, a uns 200 me-tres, un altre paral·lel a aquest i, a

més, la construcció d’un grancomplex esportiu en la zona.

L’ocupació de les tropes fran-quistes no només paralitza el pro-jecte indemnitzant les famílies ex-propiades, sinó que el substitueixper d’altres, com ara el “Plan Re-gulador del Sector del Espirall”,

El barri de l’Espirall, el barri de l’Hospital

COL·LABORACIONS 45

Un libro tiene que ser el hacha que rompa nuestra mar congelada. Franz Kafka.

elaborat l’any 1942 per Josep M.Miró de Guivernau, que substi-tueix el Parc Esportiu Republicàper una àrea edificable. Les zonesde creixement es veuen sotmeses adiferents taxacions segons leszones de Vilafranca, creant unmercat especulatiu que varia enfunció a la zona. Això fa que elsterrenys de l’Espirall esdevinguinels menys valorats i siguin venutsa les primeres famílies d’immi-grants procedents d’Extremadura iMúrcia. Moltes d’aquestes viven-des que en l’actualitat ens evoquena les anomenades “cases barates”del Barri del Bon Pastor de Barce-lona, no eren més que vivendesque els mateixos propietaris ha-vien anat construint ells mateixos.Es tractava de cases d’una solaplanta, una mica més sòlides queles barraques, i que, amb el tempsi amb esforç, els mateixos veïnshan anat reformant i dignificant,creant una estructura de barri quepermet un convivència més huma-na entre els veïns i un ambientacollidor.

Durant la dècada dels 70 les au-toritats franquistes es van veureobligades a ampliar encara més l’à-rea d’urbanització, i van crear totauna xarxa ben estructurada deblocs de pisos de protecció oficial,els popularment anomenats “pisosde la sindical”. Les primeres famí-lies hi van anar a viure el desem-bre de 1975 i són tot un emblemadins de l’estructura del barri. Vaser en aquest context que es vaconstituir l’Associació de Veïns del’Espirall, creada per lluitar deforma agrupada per les reformesdel barri. D’aquesta forma, elsveïns feien arribar les seves reivin-dicacions a l’Ajuntament. El 22

d’abril de 1975 es van redactar elsestatuts d’acord amb la Llei regu-ladora d’associacions de l’any1964. En els estatuts s’exposava lavoluntat de promoure activitatsamb finalitats culturals, recreati-ves, esportives i socials, fent delbarri un dels més actius de Vila-franca, amb un gran ventall d’as-sociacions que l’integren.

A final de 1978, amb la restaura-ció de la democràcia, comença afuncionar la nova Escola PúblicaPau Boada, que absorbia l’exce-dent d’alumnat de les dues úni-ques escoles públiques de Vila-franca i dotava el barri d’una de lesmillors instal·lacions escolars dela vila. Anys més tard, amb motiudel constant creixement de la zonai a les millores de les institucionspúbliques que va generar la demo-cràcia, es crea la segona escola pú-blica del barri, el Mas i Parera, iesdevé així l’únic barri que té elprivilegi de tenir dues escoles.

Malauradament, durant els anys80, la droga no va passar de llarg,i va fer estralls en tota una genera-ció de joves, abocant encara mésel barri a la marginalitat. No eraestrany veure grups de gent joveen algun portal esperant la sevadosi, i resultava quotidiana la pre-sència de la Guàrdia Civil fentalgun escorcoll. Tot i així, dins elbarri la convivència estava garan-tida i, com si haguessin firmat unpacte cívic, els veïns difícilmenteren víctimes de robatoris. Però lamala fama del barri va anar crei-xent. Tot i així, el barri es va anardotant de serveis, s’hi va ubicar elparc de bombers i es va crear elMercat Municipal de la Pelegrina.

La construcció de pisos de pro-tecció oficial va anar continuant

durant la dècada dels 90, però esva fer de forma més racional. Erenvivendes senzilles, pisos petitsperò ben condicionats. Es veniena preus raonables, i van ser adqui-rits per gent jove que ja vivia albarri o provinents d’altres llocs dela vila i la comarca. Això va ajudara vèncer alguns prejudicis, i elbarri es va començar a obrir a poca poc a la vila.

Finalment, el 23 d’abril de 1995s’inaugura l’Hospital Comarcal del’Alt Penedès, que no només haproporcionat un altre importantservei al barri, sinó que també su-posa l’entrada de la gent de la vilaa l’Espirall, dotant-lo d’una relle-vància considerable, on botiguesque durant anys han estat vincula-des a la vila han decidit obrir fi-lials al barri, atretes pel seu dina-misme.

Resulta paradoxal que enaquests temps en què el creixe-ment urbanístic està sent un malendèmic de difícil eradicació, albarri s’hagi frenat aquest fenomen,i sembla que la presència de l’Hos-pital en el nostre paisatge hagi ac-tuat de muralla, evitant el creixe-ment cap al nord. Aquest barri, onla intimitat es perd per les fines-tres i que encara conserva l’essèn-cia de poble, està aprenent a inte-grar en el seu context els nous ca-talans, vinguts de terres encaramés llunyanes. ■

46 COL·LABORACIONS

Quien conserva la facultad de ver la belleza no envejece. Franz Kafka.

IGNASI MORA I TERRATS

Rector de Santa Maria de Vilafranca

DURANT EL PASSAT MES DE GENER i enacabar la darrera visita de controlmèdic, el metge i amic em dema-nà un escrit a propòsit de l’edifi-cació de la nova església al barride l’Espirall de Vilafranca: edificimolt visible des de l’Hospital Co-marcal, petició que vaig acceptarde molt bon grat. L’escrit preténdescriure el projecte contemplatdes d’actituds i experiències per-sonals viscudes durant aquestsdarrers anys.

Els mesos de gener i febrer del2002 i les altres setmanes que se-guiren vaig passar per una expe-riència que mai no oblidaré. Lameva salut s’afeblí degut a unapneumònia pulmonar i una anginade cor que em portaren a un estatgreu, i vaig haver d’ingressar a Ur-gències de l’Hospital Comarcal.Vaig estar dos mesos malalt. Grà-cies a l’atenció dels metges i perso-nal sanitari, la malaltia s’anà supe-rant i, gràcies a Déu, vaig refer lasalut amb l’atenció mèdica degu-da, i vaig continuar la tasca quefins avui he estat exercint.

Una experiència inesborrable:viure un temps llarg de malaltia ide convalescència, amb tot el quesuposà aparcar les activitats devida diària, descobrir que entemps de salut difícilment es con-templa tota la complexa profundi-tat de l’existència humana, i a lavegada porta a descobrir una “sin-gular manera de viure i de veure lavida”.

Sempre recordaré el personalmèdic de l’Hospital, les amistats iel temps de convalescència. Elsamics que em recordaren i les per-sones que feren possible superarmoments difícils personals, la pre-gària de molts d’ells, de qui en vaigtenir un gran record, com tambéde la companyia d’aquelles perso-nes de distinta sensibilitat, lesquals creuen sincerament en elsvalors humans… Tot això va ferpossible que hom pogués mirar-sela vida amb un ulls i un cor dife-rents. Les proves donen en moltsmoments una valentia i un coratgesingulars, i la força per estimar lavida diària i els compromisos quehom pugui viure des de la supera-ció de les proves i des del sofri-ment assumit.

Fou en aquella època que vaigproposar-me un projecte des de la

meva responsabilitat pastoral: elsomni d’una “nova presència d’Es-glésia” en el barri vilafranquí ons’ubica el nostre Hospital Comar-cal: l’Espirall.

Des del meu silenci i des de lesmeves reflexions vaig començar aposar fil a l’agulla. Converses ambamics, amb companys preveres deVilafranca i de fora, amb personesque estimo i que m’hi aconsello…vaig fer-me aquesta pregunta: ¿Valla pena fer una presència d’esglésiades del treball pastoral a Vilafran-ca i en un dels barris de la vila?

La meva resposta va ser afirmati-va. Existien ja realitats pastoralspositives de feia anys: un bon grupde laics i una comunitat de religio-ses Vedrunes, una catequesi i ungrup de joves; un solar destinat aconstruir una nova església, ungrup de gent que treballava en elcamp social, una presència en lapastoral de la salut que dedicavatemps a malalts i impossibilitats…I tot això, des d’un criteri de co-

Inauguració de la nova església al barri de l’Espirall

COL·LABORACIONS 47

Sólo hay un bien: el conocimiento. Sólo hay un mal: la ignorancia. Sócrates.

responsabilitat, cap a la qual, desde les dues parròquies de la Vila,es podia contemplar una respostavaluosa.

La construcció d’una nova es-glésia estava entre els compromi-sos de la comunitat. No s’havia depensar en una nova parròquia ju-rídicament constituïda, però sí unlloc visible on fos a la vegada puntde referència per a molts i lloc d’a-colliment per a noves generacions.

En aquests darrers temps hemtingut la sort de confiar el projec-te a persones enteses en l’art, en laconstrucció i en l’economia; comtambé en aquelles instàncies dio-cesanes que ens han donat suport;sense oblidar aquelles dificultatsen haver de recomençar el projec-te i el somni proposat. Amb la cre-ació d’una Junta de la Nova Esglé-sia i amb el Consell Parroquiald’Economia vàrem iniciar el tre-ball de sol·licitud de permisos,sempre des del compromís de lesdues parròquies existents a la Vila.La idea no era començar de zero,però confiàvem en col·laboradorsgenerosos per continuar treballanten el projecte que feia anys ja s’ha-via començat.

Heus ací que el 27 d’abril del’any 2005, dia de la Mare de Déude Montserrat, se celebrà la festade la col·locació de la primerapedra en el solar edificable, cele-bració presidida pel bisbe AgustíCortés.

Hom pensava: Com afrontar lacontinuïtat de la pastoral durant eltemps que encara faltava per a aca-bar el projecte? Com superar elperill que la comunitat es diluís is’allunyés sense un lloc d’acollida?L’escola del barri Pau Boada fou laque ens donà el coratge, i finsavui, el seu director i Consell Es-colar ens varen acollir, ja que noteníem lloc d’aixopluc que reunísles condicions mínimes que la co-munitat necessitava.

El camí d’un “nou èxode” s’ini-cià durant un any i mig aproxima-dament. Ho vèiem lluny, però lacomunitat es comprometé a esde-venir un col·lectiu que va prendreconsciència d’estar en un lloc queno és seu, i procurar fer tot el pos-sible en no ser motiu de distorsió.

Heus ací que ja hem arribat alfinal del camí. El dia 22 d’abrilvàrem celebrar la festa de la inau-guració, presidida pel bisbe Mons.Agustí i amb el suport de les par-ròquies de Vilafranca i d’aquellesinstitucions locals que han fetpossible que el somni esdevinguésrealitat.

Els dos mesos que vaig passar al’Hospital Comarcal m’ajudaren amadurar i a redescobrir el sentitde la vida: no pas com una cursaper escalar càrrecs i poders, sinócom una resposta al projecte queDéu i la realitat de cada dia vandemanant de cada persona huma-na; des de la salut i des de la ma-

laltia, sobretot quan l’ésser humàes deixa interpel·lar per les proves.

“Fer presència d’Església en unlloc” no vol dir pas “fer moltes es-glésies ni parròquies divididesamb fronteres geogràfiques”, sinófer aquella família plural que vaprenent cos en el teixit social decada moment històric i de cadaconjunt humà.

Cal no oblidar la virtut de l’a-graïment. No hi ha virtut humanamés pregona que la de saber donargràcies i poder dir: s’ha sembrat dedia i de nit, quan el sol escalfa aple dia i quan les boires no deixenveure el cel.

L’agraïment fa mirar al cel des demolts i diferents campanars, tro-bar la creu en moltes cantonadesde carrer i cercar aquella oliverade pau escrita amb diverses llen-gües, i que va creixent al mateixcostat de casa nostra.

Hom podrà descobrir que d’ací ano gaire “la llavor creixerà i es faràun arbre, talment que hi vénen elsocells i s’ajoquen a les seves bran-ques” (Mt. 13,32). ■

48

US

RE

CO

MA

NO

La palabra progreso no tiene ningún sentido mientras haya niños infelices. Albert Einstein.

M. JOSÉ VARGAS

A TOTS ENS AGRADA EL SOL i tambépoder gaudir dels seus rajos enarribar l’estiu per tal d’aconseguirun bronzejat que sigui l’enveja delscompanys de treball en tornar deles vacances. Doncs fem-ho bé.

Hem de ser conscients que enprendre el sol durant els mesosd’estiu estem exposant la nostrapell a una energia solar molt mésforta que durant la resta de l’any, i,per tant, ens hem de preparar abansde prendre el sol. El més conve-nient és fer-nos un peeling corporalsense oblidar-nos de la cara, per tald’eliminar les cèl·lules mortes de lapell. Per fer això ens aplicaremaquest peeling i ens fregarem enèr-gicament fent cercles per tot el cos,per tal d’aconseguir una pell moltmés fina i suau, preparada per rebreel sol. Aquest procés és convenientrepetir-lo un cop cada dues setma-nes durant l’estiu.

Una vegada hem preparat la pell,podem anar a prendre el sol, peròencara no està tot fet. La nostrapell ha d’anar reforçant-se gradual-ment, la qual cosa fa que haguemde vigilar el temps d’exposició iaugmentar-lo gradualment. Mitjahora abans de exposar-nos al solhaurem d’aplicar sobre la pell unprotector solar que, depenent delnostre color de pell, haurà de serd’un grau de protecció més elevat(pells més blanques) o més baix(pells mes fosques).

La primera exposició hauria deser d’una mitja hora com a molt, ihaurem de tornar a posar-nos pro-tecció cada vegada que entrem isortim de l’aigua. Durant les pri-meres setmanes haurem de contro-lar molt bé el temps d’exposició il’horari (evitant prendre el solentre les 12 h i les 16 h), i anaraugmentant segons veiem el bron-zejat de la nostra pell. A més, po-drem anar utilitzant protectors so-lars amb un grau de protecció mésbaix a mesura que la nostra pellagafi un to més bronzejat i, pertant, tingui una protecció naturalmés forta.

Sobretot, ens hem d’hidratar su-ficientment i, si volem ajudar elnostre cos a bronzejar-se d’unamanera natural i mes maca, caldràbeure molts sucs de fruita i menjaraliments que ens aportin vitaminesA, B5, E i C, com ara la pastanaga,el tomàquet o la taronja.

Recordeu que gaudir del sold’una manera controlada ens pro-porcionarà un bronzejat que seràl’admiració dels companys de tre-ball i, a més, reforçarà els ossos delnostre cos i ens ajudarà a prevenirmalalties com l’osteoporosi.

No oblideu repetir el procedi-ment del peeling en acabar l’estiu,per mantenir el bronzejat mestemps i retirar les cèl·lules mortesque puguin quedar.

Espero que aquests consells usajudin a agafar un bronzejat benmaco. ■

SALUT

Prendre el sol

US RECOMANO 49

Si no creemos en nosotros mismos, nadie lo hará. Rosalyn Yalow.

DAHLIA

HEU VIST AQUESTA PEL·LÍCULA? Està ba-sada en la novel·la del mateix nomescrita per Jonathan Safran Foer,publicada l’any 2001, i dirigida perLiev Schreiber. Explica la històriad’un jove jueu nordamericà (inter-pretat per Elijah Wood) obsessio-nat en recordar el passat i en co-leccionar objectes que rememorenla seva infantesa i la seva família.El seu desig és trobar la dona queva salvar la vida del seu avi en unpetit poble d’Ucraïna arrasat perl’exèrcit nazi durant la SegonaGuerra Mundial per allà l’any1942. En el seu viatge per aquellesterres tan desconegudes per a ell,l’acompanyen un conductor narco-lèptic i el seu nét, un traductor

amb nuls coneixements d’anglès.El que semblava un intent per re-cuperar les seves arrels familiarsacabarà convertint-se en un viatgeple de revelacions impactantssobre el llegat de l’Holocaust, laimportància dels records, la peri-llosa naturalesa d’alguns secrets, elsignificat de l’amistat i de l’amor.

És una pel·lícula d’una gran deli-cadesa, feta amb mestria, càlida idura alhora, divertida en algunsmoments i dramàtica en altres,amb una sensacional banda sono-ra, una fotografia excel·lent i unesmolt bones interpretacions dels ac-tors.

Una frase del protagonista alfinal de la pel·lícula em va impac-tar. Té a veure amb la recerca de lesnostres arrels.

No heu sentit mai el desig o lanecessitat de buscar quines són lesvostres arrels? Saber d’on prové lavostra família? Què coneixeu delsvostres avantpassats? Ja fa tempsque tinc aquesta inquietud. Vaigcomençar a preguntar a la poca fa-mília que encara tinc d’on prove-nien els meus besavis, i així vaigcomençar a estirar un fil que maino m’hagués imaginat on emduria. De mica en mica, i amb lapoca informació que em va aportarla meva mare i unes antoacions delmeu avi, he anat component untrencaclosques que, sense massadificultats, ha anat prenent formafins arribar a vuit generacions en-rrera en algunes branques fami-liars... fins al punt que aquestatasca m’ha enganxat! En la mevarecerca he après molt sobre la nos-tra memòria històrica i, el més im-portant, m’ha permès retrobar fa-miliars dels quals feia gairebé qua-ranta anys que no en sabíem res.Aquest fet m’ha omplert i ens hafet feliços. Cada petita troballa quehe fet, ha estat com una recompen-sa per l’oblit en què havíem tinguta aquells que ja fa temps que no hisón i que mai m’havia imaginatque poguessin haver existit. M’hepogut fer una idea de com vivien iels llaços familiars que els unien...

Quan he fet alguna troballa,moltes d’elles casuals, ha estatd’una satisfacció plena. Val a dirque ha estat l’afició més gratificanta què m’he dedicat. Aquesta recer-ca no té fi i no la tindrà mentrepugui esbrinar qualsevol petita in-formació sobre els meus avantpas-sats.

Algú m’ha preguntat perquè hofaig. Vaig trobar la resposta a lapregunta en aquesta pel·lícula.

CINEMA

Tot està il·luminat

50 US RECOMANO

Puedes llegar a cualquier parte, siempre que andes lo suficiente. Albert Einstein.

Evidentment, la meva història fa-miliar no és tant interessant, peròpenseu que a través d’aquesta re-cerca m’he pogut fer una idea d’a-quells que van viure fa temps, decom els fets històrics varen influiren les seves vides: les Guerres Car-lines, la Guerra Civil, la inestabili-tat política, les epidèmies de còle-ra i grip, els estralls de la fil·loxe-ra, l’aparició del ferrocarril, lesdesamortitzacions de les terres, laGuerra de Cuba, l’emigració for-çosa a altres contrades... També hepogut deduir les seves estratègiesper conservar el patrimoni fami-liar, conèixer fins a on es remunta

el nom de la casa pairal i d’on pro-venien, quin ofici tenien...

Enteneu el missatge? Cal que hoexpressi? No deixis que l’ombrade l’oblit enfosqueixi tot allò queets, allò que fou; il·lumina el queés important i així rescataràs del’oblit allò que fou real, ho man-tindràs viu!

No us vull atabalar més amb lameva experiència personal, però síencoratjar-vos a iniciar un viatgeen el temps que és a l’abast de tots.Començar a preguntar als avis i alspares, mirar els papers antics de lafamília i fer crèixer l’arbre familiarés assequible per a tots. Com fer-

ho? Podeu buscar idees molt fàcil-ment a Internet. La Societat Cata-lana de Genealogia i CatalunyaGen Web us orientaran. Es podenconsultar les biblioteques virtuals,on trobareu una gran quantitatd’informació i documents anticsdigitalitzats (premsa històrica).També són de molta ajuda les as-sociacions i fòrums especialitzatsen genealogia.

A tots els interessats/des enaquest apassionant viatge en eltemps, us recomano molt especial-ment la visió d’aquesta pel·lícula,i, si podeu llegir la novel·la, enca-ra millor! ■

DANIEL TRIQUELL PEDRO

De niño, el tiempo transcurremás despacio, y siempre esta-

ba en casa aburrido, cuando unamañana de verano mi padre me dioel libro que había terminado deleer. De crío, lo primero que mirases la portada, un caballero a lomosde un corcel sosteniendo un relu-ciente bastón; después el númerode páginas, más de seiscientas, y fi-nalmente leí el título El bastón rú-nico, Crónicas de Dorian Hawkmo-on. Fuera hacia un calor espantosoy no tenía a nadie con quien salir ajugar, así que, tumbado sobre uncolchón, empecé a leer durantehoras.

De Moorcock sólo os contaréque nació en Gran Bretaña en1939, que ha destacado en loscampos literarios de la ciencia fic-ción y la fantasía, recompensadopor ello con premios como el Ne-bula, el August Derleth y WorldFantasy, entre muchos otros. Unautor de la vieja escuela desconoci-do para la mayoría, sin duda eclip-sado por el mitificado y soporíferoJ.R.R. Tolkien.

El Multiverso entrelaza más demedia docena de sagas, protagoni-zadas por la figura del llamado“Campeón eterno”, reencarnadocada vez en un héroe distinto queservirá sin ser consciente de ello alos fines del orden o el caos. Moor-

cock dota a sus héroes de un ca-rácter marcado por sus virtudes ydefectos, que los hace más huma-nos y les obliga a tomar decisioneslógicas acordes con sus limitacio-nes. Resulta apasionante ver comose cruzan los caminos de nuestroshéroes a lo largo de los distintos ci-clos.

Podríamos comparar este con-junto de planos entrelazados conla Tierra Media de Tolkien, aunqueMoorcock no nos aburrirá con in-terminables descripciones de cadarincón, pero sí nos mostrará un

LLIBRES

El multiverso deMichael Moorcock

US RECOMANO 5151

La historia los juzgará. Salvador Allende.

mundo de fantasía, ciudades eter-nas como Tanelorn o la incesantebatalla entre el orden y el caos.

El ciclo más popular es el deElric de Melniboné. Relata la his-toria de un joven príncipe albino,quien, débil y enfermo, necesita deelixires para seguir con vida, vidaatormentada por las atrocidadesque comete su pueblo, un imperiode inmorales conquistadores quelo traicionarán y desterrarán de supropio reino. Elric es uno de losmejores hechiceros de su mundo,virtud que gusta a Arioch, uno delos señores del caos. Para embau-carlo emplea a Stormbringer, unaespada negra cubierta de extrañasrunas, con vida propia, espadamaldita que aúlla sedienta de san-gre, fortaleciendo a quien la empu-ña con cada vida que sega.

Lo mejor de esta saga, es el per-sonaje de Elric y la dependenciaque le vincula a su espada. La ne-cesita para seguir con vida, pero laodia por las atrocidades que lehace cometer transformándolopoco a poco en un demonio albi-no. Una dramática sensación detristeza se hace presente al final decada aventura, cuando adviertesque tu héroe es un vasallo del caos,con una vida vacía y solitaria.

Las Crónicas de Dorian Hawkmo-on. Era el tiempo de los grandesgremios, sectas que se cubren elrostro con máscaras de animales,el oscuro imperio de Gran Bretanplanea conquistar el viejo conti-nente, sus decadentes ciudadanosobedecen incondicionales a lagrandeza del imperio. Pero el terri-torio de la Camarga, gobernadopor el conde Brass se opone a laconquista. Dorian Hawkmoon,duque de Colonia, despojado de su

ducado, manipulado por una joyanegra implantada en su frente, seve obligado a infiltrarse en la Ca-marga y secuestrar a la hija deBrass. Dorian no tardará en cono-cer a William d’Averc, un hombrepráctico y carismático que leacompañará en su viaje por unastierras irreales, plagadas de extra-ñas tecnologías y paisajes apoca-lípticos.

Sin duda mi ciclo preferido,lleno de variadas aventuras, miste-rio y fantasía. Hay que destacar susartefactos engendrados, no se sabesi por magia o tecnología, sus pai-sajes al borde del mismísimo findel mundo, y, cómo no, su prota-gonista, víctima de la extraña joyanegra, tal vez de ónix, joya que nologra quitarse de la cabeza mien-tras manipula sus actos y marca sudestino. Pero a diferencia de Elric,Dorian no está solo y cuenta conbuenos amigos que le acompaña-ran en sus viajes.

Las Crónicas de Córum, el prínci-pe de la túnica escarlata. Córum esel príncipe de los Vadhagh, una ci-vilización avanzada pero moribun-da, casi extinguida por las con-quistas humanas lideradas por losSeñores de las Espadas. Córum,paladín mutilado por los huma-

nos, deberá buscar la misteriosaciudad de Tanelorn y encontraraliados para hacer frente a los des-piadados Señores de las Espadas.

Saga lineal y predecible, lo mejorsu personaje: que supera las adver-sidades y planta cara a su destino.Sólo recomiendo leerla para com-pletar y entender un poco mejor elresto del Multiverso.

Las Crónicas de la familia VonBek nos cuentan las aventuras deUlrich, un desilusionado capitánde mercenarios en una Europa de-vastada por la guerra de los treintaaños. Ulrich realiza un sorpren-dente pacto con el diablo, para ini-ciar la búsqueda del Grial, fuentede la eterna juventud.

En realidad, en ningún momen-to se menciona que Ulrich sea unaencarnación del campeón eterno,aunque el libro está lleno de refe-rencias a otros ciclos. Resulta muycurioso leer acerca de la búsquedadel Grial. De hecho ¿quién noquiere ser joven para siempre?

Interminables aventuras aguar-dan a los afortunados que logrenatesorar en sus estanterías algunode los volúmenes comentados, ex-tinguidos de las librerías hace másde 10 años. Hacerse con ellos puederesultar hoy en día una odiseamayor de la que sus páginas relatan.

Con todo esto sólo quería acer-caros a una de mis aficiones favori-tas, que me ha salvado del aburri-miento en muchas ocasiones y meha hecho soñar con aventuras enmundos fantásticos, haciéndomeolvidar por unos minutos la tedio-sa rutina del día a día. Ya sólo mequeda agradecerle a mi padre queme diera aquel día el primero delos muchos libros de fantasía quehe leído. ■

52

L’home és quelcom que ha de ser superat. Friedrich Nietzsche.

LA

CU

INA

DE

L’H

OSP

ITA

L

DOLORS OLLÉ

Ingredients per a 6 persones3 magrets d’ànec grossosConyac Boletes de pebre verd (de les quevan amb líquid)FarigolaSal Oli

PreparacióSalem els magrets i els posemsobre el costat de la pell en una sa-fata que pugui anar al forn. Hiposem les boletes de pebre esco-rregudes, oli abundant i el conyac.

Ho deixem macerar a la neveradurant 12-24 hores. És bo anar-hogirant perquè es maceri millor.

Un cop macerat ho posem a gra-tinar al forn durant 10-15 minutsper cada banda. És important queno es cogui massa. També s’ha detenir en compte que els magrets esreduixen molt en coure’s, o siguique, si són petits, en caldrà un perpersona.

Un cop cuits els deixem refredari quan siguin freds els tallem a tallsprimets.

Abans de servir, treiem una partde les boletes de pebre. Ho empla-tem amb un rajolí del mateix olicalent de la cocció i la farigola persobre. Ho podem acompanyar ambpuré de poma.

Bon profit! ■

Magrets d’ànec al pebre verd

LA CUINA DE L’HOSPITAL 53

La mía no es una vocación, es una misión. Ryszard Kapuscinski.

FRANCESC BONEU

Molí dels FanalsSispony, Parròquia de la Massana(Andorra)Tel. 00 376 83 53 80

Es un restaurante de cocina tradi-cional de montaña. Restaurante fa-miliar, situado en una típica bordaandorrana en el pueblo de Sisponyen la Parroquia de La Massana.

Posee un ambiente muy acogedory familiar, con un amplio comedoren el piso de arriba. Madera portodas partes (paredes, techos,mesas, suelos…) y la luz algo tenue.El servicio es muy correcto.

La calidad de la comida es exce-lente, tienes una carta donde en-contrarás platos de carnes y de pes-cados de muy buena calidad. El pre-cio no es barato, pero si tenemos en

cuenta la calidad resulta muy biende precio. Suele salir entre 35-50euros por persona, depende delvino que escojas.

Tiene un carro de postres que espara alucinar a quien le gusten lospostres, tienen tanta variedad queno sabes que coger. El camareropasea un carrito enorme repleto detartas de todo tipo: chocolate, tatin,brazo de gitano de varios sabores,tarta de queso, etc.

En la planta de abajo tiene dos co-medores más pequeños pensadospara grupos privados. Tienen unparking privado que es de agradecer

Al final de la comida, la dueña ysu marido suele pasar por las mesaspara saber tu opinión de la comida.

La verdad es que no sabría qué re-comendar, porque todo está muybueno. Es un restaurante muy reco-mendable. ■

Cuina andorrana

RUTH PASTOR

JA FA GAIREBÉ DOS ANYS vaig sentirparlar de les proteïnes de la vaca.Fins llavors eren totalment desco-negudes per a mi. Ara no enconec moltes més coses, però séque es tracta d’una substància queprovoca erupcions cutànies a lameva filla. Ella pateix aquestaal·lèrgia des que tenia sis mesos, iaixò ha suposat un problema enla seva alimentació. Quan va ferun any no va poder tenir pastísd’aniversari! Després d’un any imig buscant solucions i alternati-ves, vaig apendre a cuinar ambsubstituts dels làctics i els seusderivats. Així doncs, ja sé fer unpastís sense llet ni mantega, i aquíen teniu la recepta.

Ingredients1 iogurt de soja o “natilles” de soja3 mides de farina2 mides de sucre1 mida d’oli d’oliva1 sobre de llevat3 ous

Es pren l’envàs del iogurt com amida. Es bat el blanc dels ous apunt de neu per tal que la massaquedi més esponjosa i es barrejaamb la resta d’ingredients. Es posatot en un motllo i s’enforna durantuns 30 minuts. ■

Pastíssenselactosa

54 LA CUINA DE L’HOSPITAL

La mentida és una forma de talent. Cioran.

ENRIC DUQUE

Em permetreu que aquesta vegadavariï el format i no us recomani elstres restaurants de rigor.

Em ve molt de gust fer un ràn-quing dels deu millors restaurantsde Catalunya, sempre des de lameva òptica, que tan sols són aptesper a grans ocasions i/o celebra-cions.

Són restaurants que se surten delnormal i que ben segur no us de-cebran. S’hi ha d’anar amb la mentoberta i la VISA esmolada i dedi-car-se a fruir-ne sense preocupar-sedel preu (un dia és un dia).

Aquí van.

1. El Bulli. El millor del món. Jaestà tot dit. Només el critiquenaquells que no hi han estat. Inimi-table. Tel. 972 15 05 57. CalaMontjoi, Girona.

2. Celler de Can Roca. Va im-parable cap a la tercera estrella.Fan les postres més originals delmón. Tel. 972 22 21 57. Ctra. Ta-laià, 40. Girona.

3. L’Esguard. Cuina de neuroci-rurgià reciclat a xef. No para d’in-ventar. Sensacional. Tel. 93 792 7767. Passatge de les Alzines, 16.Sant Andreu de Llavaneres.

4. Neichel. El pare de tots. Allàva néixer la nova gran cuina cata-lana (ell és alsacià, però). Bonís-sim. Tel. 93 203 84 08. Beltran iRozpide, 1-5. Barcelona.

5. Caelis Ritz. Marc incompara-ble i menjar de gran gourmet.Menú degustació impressionant.Tel. 93 510 12 05. Gran Via, 668.Hotel Ritz. Barcelona.

6. Sant Pau. El de la gran Rus-calleda. Cuina de gran personalitatamb producte immillorable i mol-tes vegades de producció pròpia.Tel. 93 760 06 62. Nou, 10. SantPol de Mar.

7. Lasarte. El Berasategui a Bar-celona. Només la seva anguila fu-mada amb poma caramelitzada ifoie ja val l’anada. Tel. 93 445 3242. Mallorca, 259. Barcelona.

8. Via Véneto. El clàssic més ro-cocó de Barcelona. Cuina en cons-tant evolució. Et mimen que dónagust. Tel. 93 200 72 44. Ganduxer,10. Barcelona.

9. Hispània. El clàssic més ma-riner. Potser poc evolucionat peròpotser, també, aquí està la gràcia.Lluç extraordinari. Tel. 93 791 6306. Ctra. Reial, 54. Arenys de Mar.

10. Alkímia. La meva debilitatpersonal. Sense cap mena de dubteel millor de tots pel que fa a la re-lació qualitat-preu. No és que siguibarat, però encara es pot pagar. Su-blim. Tel. 93 207 61 15. Indústria,79. Barcelona.

I recordeu, quan hi aneu, unafrase encertadíssima del gran Fe-rran Adrià: “El Bulli no és car, peròval diners”. ■

On podem menjar

J. Gris.

Morandi.

55

Qui no és envejat, no és digne de ser-ho. Esquil.

AF

ICIO

NS

ROSA GIL

LA MEVA AFICIÓ PER COL·LECCIONAR bo-lígrafs va començar fa molts anys,i suposo que, com totes les col·lec-cions, sense el propòsit d’arribar anecessitar capses on guardar-los.

De tota manera, quan recordol’època de l’escola, ja aleshoresm’agradava que no faltés cap coloral meu estoig. I si podia ser un bo-lígraf d’aquells grossos que teniaquatre colors diferents, encar mi-llor. A les excursions de final decurs i a les sortides amb els meuspares també acostumava a com-prar-me un bolígraf d’allà on anés.

Amb els anys, els que coneixenla meva afició, tant amics comcompanys, me n’han anat portantdels seus viatges, me n’han guar-dat si n’arribaven a les seves mans,me n’han regalat pels meus aniver-saris i sants...

A l’Hospital hi va haver untemps en què els laboratoris endonaven de tota mena (trobo queaquest costum era maco, i s’haperdut), i així en vaig aconseguirmoltísssims. És la manera commés n’he aconseguit.

En tinc de macos i de moltmacos, d’originals, fets de paperreciclat, de curiosos, d’elegants,amb estoig, amb calculadora in-corporada, i, per descomptat, elBic de tota la vida. N’hi ha un,però, que encara no he aconseguitque me’l regalin (tot i que en tincel portamines), i és un Montblanc.

No és gens fàcil col·leccionar bo-lígrafs, no pel que costa aconse-guir-los sinó per l’espai que ocu-pen. Actualment els guardo en cap-ses de sabates, i sovint els trec permirar-me’ls, i així recordo com hananat arribant a les meves mans.

En aquestes fotografies es potveure una petita mostra de lameva col·lecció de bolígrafs. M’haagradat compartirla amb tots vo-saltres. ■

COL·LECCIONS

Bolígrafs

56 AFICIONS

El moment més fosc de la nit de la vida passa un instant abans que surti el sol. V. Ferrer

ERNEST JUST

HI HA QUELCOM QUE ARRIBA i moltesvegades no saps per què. Un bondia hi ha alguna cosa que t’atrau it’hi poses.

En els anys 60 i 70 del segle pas-sat, un oncle meu va aficionar-seal maquetisme en general; cons-truïa maquetes d’avions, de vai-xells, de cotxes, de motos, de càp-sules espacials que aconseguia desdels Estats Units en kits de plàstic(llavors hi havia la febre de la con-questa de la lluna, el cosmos, elsovnis i la NASA).

Davant de tots aquells estímuls,vaig començar amb el modelismenaval. Vaig iniciar-me amb una pe-tita i senzilla nau de fusta, undrakkar víking. Vaig descobrir l’e-moció de fer quelcom amb lesmans. Temps després, un altrepetit vaixell, després uns avionetsen plàstic, etc.

A continuació vaig entrar en elcol·leccionisme (en el fons, unabestiesa acumulativa), de clauers,de faixes de puros havans... Tambéfeia puzzles de 5.000 peces. Final-

ment, les llaunes de cervesa (bui-des). En vaig arribar a tenir mésde 500, per tot arreu; ultimàtum acasa:

–O les llaunes o tu! –em varendir.

Me’n vaig anar de casa!Me’n vaig anar per estudiar Me-

dicina; en el segon curs: la “mili” asanitat militar (allà vaig conèixerel paso ligero, el conegut: ¡Polacos,checoslovacos! Vaig començar apelar guàrdies de 72 hores!

Em vaig reenganxar! No pas a la“mili”, sinó que en hores mortesvaig iniciar la construcció en plàs-tic, totalment pintat, d’un portaa-vions: l’Enterprise.

Després, vaig estar absorbit to-talment per la medicina i el quetot això significa, com alguns devosaltres ja sabeu.

Anys després, una nova fase delcol·leccionisme: els segells, lesmonedes, les etiquetes de vi (quasiimpossible desenganxar-les), lesplaques de cava (quan encara nose’n parlava) i aquesta no la cone-xeu (ja us en parlaré en una altraocasió): les càpsules de les ampo-lles de vi.

Amb l’aparició de l’Internet, unbon dia, fent una cerca per a lafeina caic (per casualitat!) en unenllaç de modelisme naval francès(el millor del món). A partir d’a-quí, febre alta; se m’apareix de nouel “Sant Cuc del Modelisme”.

Inici d’una barca llagostera fran-

cesa de kit i després, La Bounty(escala 1:46), vaixell carboner an-glès, expedicionari als mars delSud, conegut per la pel·lícula delMarlon Brando i la seva famosarebel·lió.

Aquí ja comença l’autèntica pas-sió. M’informo, em documento afons i finalment l’acabo transfor-mant completament amb tots elsdetalls dels autèntics vaixells delsegle XVIII. Aconsegueixo finalit-zar-lo 4 anys després.

Tot això significa centenarsd’hores soltes que trobo enmig deles obligacions familiars i profes-sionals. Vol dir buscar documen-tació, aprendre tècniques de fuste-ria, d’ebenisteria, de soldadura, decordoneria, que en el fons ajudena distreure de l’estrès i de les preo-cupacions diàries.

Ara, un nou projecte: un vaixellcorsari del segle XVIII, el Bon-homme Richard, que va col·labo-rar en la independència dels EstatsUnits (llàstima, podria haver pas-sat per les nostres costes!), queportava aquest nom en honor delcientífic i polític Benjamin Fran-klin. Això ja són paraules majors!Aquest vaixell és un monstre, to-talment aparellat de 130 x 62 x 87cm a escala 1:36. Vol dir dos tau-lons de fusta de 5 m de llarg, voldir milers de clauets i nusos, cen-tenars de metres de cordill, d’apre-nentage de noves tècniques i demoltes hores de treball. Noumesos després d’haver iniciataquest projecte, només he finalit-zat la quilla i el mirall de popa.

Qualsevol dia ja espero nova-ment aquella frase:

–O el vaixell o tu! Per sort, potser aquest moment

no arribarà fins el 2011. ■

Aficions que són passions!

ERNEST JUST

UNA MICA FART ja de la meva col·lec-ció de plaques de cava, em trencoles banyes de nou intentant orde-nar-les. Un munt de plaques set-manals (dotzenes) per algunscol·leccionistes.

En el descans, em disposo a as-saborir col·lectivament a una am-polla de vi.

I hop! em queda a les mans –peraquelles casualitats de la vida– unbonica peça d’estany.

–Coi! Si n’és de bella aquesta ro-della!

És la càpsula de l’ampolla de vi;amb un dibuix sobrepujat, moltben treballat, que de costum pro-cedeixo a llençar de forma incons-cient.

–Eureka! –l’eureka de tots elsacumuladors de coses inútils.

Observo la càpsula, la miro, la

giro i l’hi trobo un no sé què debonic.

–Quina llàstima! Algú s’ha es-forçat a dissenyar-la, treballar-la ifabricar-la; diferents les unes deles altres, sense valor real (enca-ra), que tothom llença a les es-combraries.

Em surt la vena col·leccionista-addicte; la vena d’acaparar allòque ningú altre no té.

–No ho puc pas malbaratar!Buscaré un estoig per a ella i per ales seves altres germanes.

–No ho diré pas a ningú!–penso–. No fos cas que emmalal-teixi algú, com ha passat amb lesplaques de cava.

Me les repasso: n’hi ha de llises,amb símbols, amb escuts senyo-rials, amb lletres soles... N’hi ha deplanes, de repujades, de gravades;de plàstic, d’estany… N’hi ha detots els colors, però totes de la ma-

teixa mida.Trec les plaques de cava dels

seus estoigs, netejo les càpsules,les retallo i les amido en el seulloc.

–Com les ordenaré? –em ve alcap.

Per colors, per escuts, per siestàn gravades o no...

Torno a trencar-me el cap; empuja una febre i no tinc antitèrmiceficaç.

Tossut que tossut, continuo ambla meva dèria.

–On les posaré? En una prestat-geria.

–Ja no m’hi caben! Tampoc lesplaques de cava, els segells, lesmonedes, les etiquetes de vi salva-des, els vaixells de fusta.

Absurd! Un nou camí cap elcol·lapse del meu raconet particu-lar.

Ja em sembla sentir novament laveu que em ressona:

–A casa, les càpsules o tu!Em faig el babau, el simpàtic i

em despisto.–Ja tinc la sol·lució!Les acabo apretant entre els lli-

bres acumulats a les prestatgeries iel sostre, amb la refocil·lació delspeixets de plata (Lepisma sacchari-na), amic dels tots els addictescol·leccionistes. ■

Les càpsules (del vi)dels addictes

Lepisma saccharina.

AFICIONS 57

En medio del llano canta la alondra libre de todo. Matsuo Basho.

58

L’E

NT

RE

VIS

TA

Moisès Santacana, “Moi” per alsamics que ha fet a l’Hospital durantels 27 anys que hi ha treballat com aportalliteres. Ara, als seus 65 anys irecentment jubilat, ha accedit, ambl’amabilitat que el caracteritza, arespondre a les preguntes per a l’en-trevista del Taní.

Molts anys a l’Hospital?Em van contractar ara fa 27 anys,només per una setmana, i ja veus!Era una setmana en què el perso-nal d’Infermeria marxava de viatgede fi de curs. Aquells dies vamquedar a l’Hospital el FrancescDuque, el Victorio i jo, amb elsmetges i les monges.

Quins temps, no?Llavors la nòmina era una tros depaper on s’hi posava la quantitatde 700 pessetes “por los serviciosprestados”. 700 pessetes al mes,eh! I sense horaris. Entrava al matíi sortia al vespre quan estava lafeina feta.

Què tal amb els companys que vas tenir?Sempre m’he fet amb tothom, en-cara que amb les monges teníemuna mica de guerra. Nosaltres elsfèiem alguna “trastada”. Ellesnomés ens cuidaven quan donà-vem sang. Ens donaven un ou ambcafè i conyac. Tenia una cosina

monja, i això em va ajudar a su-portar la situació.

I els companys més actuals?Estic molt content amb tots, tincbons companys. A l’Hospital no hetingut problemes amb ningú.

Vull recordar quan vaig tenir lalesió a l’espatlla, tothom em vadonar suport, es van portar moltbé amb mi, sobretot la CarmeRizo, que em va buscar un lloc onpogués continuar treballant. Va serquan vaig anar a Rehabilitació. Liestic molt agraït. Pensa que, en undia, un camiller pot aixecar 4.500kg. I jo tenia l’espatlla bé un dia i al’endemà ja no la podia moure. Sónmolts quilos, amb els canvis dels

Moisès Santacana:“Tinc molt de temps i poques hores”

Quan deixi d’indignar-me haurà començat la meva vellesa. André Gide.

malalts, higienes, aixecar-los, tor-nar a posar-los al llit, a poc a poc...

Han canviat molt les coses?Jo sempre he estat bé! Però hi hacoses que trobo que han anat apitjor. Fa anys hi havia un respec-te mutu, del malalt cap el sanitarii del sanitari cap el malalt. Tambées parlava més amb el malalt i aixòera bo per a ell, que t’explicava elque li preocupava, “que si el nengran es quedarà sol i no sap fer-seel menjar...”, i després el malalt estrobava més bé. Hi havia tempsper fer això i de feina, també en te-níem. Les coses han canviat, elmalalt ara és un número, i abansera una persona! Crec que ésculpa de l’evolució de la societat,del progrés, que en diuen! Tambétrobo que no donem prou infor-mació als familiars, ja sigui a lasala d’espera del quiròfan, a la Salade Parts o a Urgències. Qui esperadesespera! i no costa gaire donarexplicacions, és un bon momentper fer-ho. Ara això no es fa gaire,i trobo que hi hem perdut. És unaforma de fer que quasi no perdura.A mi encara em saluden pel carrerper detalls com aquest, com sortirdel quiròfan i explicar als familiarscom es trobava el malalt, i això horecorden tota la vida.

També és veritat que ara la gentho sap tot, que no hi ha tanta con-fiança ni respecte cap a nosaltres!

A qui recordes?Jo vaig tenir un bon mestre, el Vic-torio Dopico, ell m’ho va ensenyartot. Ell sabia fer de tot, cosir, fer dellevadora, radiografies... quasi mésque els metges! Jo vaig aprendremolt d’ell, i s’ha de saber de tot. Jo

mateix he tingut un part per lesescales de l’Hospital vell, i crecque vuit pacients dins de l’ambu-lància. Recordo que, quan estava ales ambulàncies, si hi havia tràn-sit, portàvem l’accidentat a l’Hos-pital i si era molt greu, anàvem abuscar al traumatòleg a casa seva,perquè sempre estava de guàrdia isinó, el curàvem nosaltres fins queell arribava!

Tenieu estones moltdivertides?Les festes a l’Hospital sempre hanestat fantàstiques! Sempre n’orga-nitzàvem! Abans érem pocs i éremcom una família. Havia treballatmolt de nit i de dia a la Creu Roja.Venia quan m’ho deien, ja que erasuplent. Érem molt joves, i trobà-vem l’excusa per fer gresca ambqualsevol cosa: carreres amb lescadires de rodes, amb les lliteres,guerres amb xeringues d’aigua...Bé, això no ho posis perquè sóninterioritats!

D’anècdotes n’hi ha moltes, al-gunes no es poden ni explicar. Japots comptar!

Què fas ara sense l’Hospital?Sóc oficial d’electricista, i durantles estones lliures vaig fent feine-tes pels amics, molt bé de preu! Sius convé, ja ho sabeu! [Rialles].Abans de jubilar-me portava l’elec-tricitat de comunitats de veïns.Ara ho he deixat.

Aficions?De jove era escalador i havia anata escalar al Montblanc, a Montse-rrat... També anava amb un grupde música a fer de tècnic de llum ide so. Ara encara ho faig alguna

vegada. He estat monitor d’escala-da per a la Creu Roja, monitor desocorrisme i de primers auxilis.Fins i tot tinc el carnet d’aviador(això no ho posis, que sembla quevulgui fardar!). Anàvem ambamics a Reus o a Sabadell i fèiemvols fins a Vilafranca. Se’m coneixuna mica per com era de temerari.

No tens temps d’enyorar-nos?De moment no us enyoro perquèvaig venint sovint i tinc molt detemps, però poques hores!

Vull aprofitar per saludar tots elscompanys de l’Hospital, ja siguinmetges, infermeres, auxiliars, por-talliteres, administratius... tot elpersonal, i agrair-los la seva amis-tat. Gràcies a tots!

Moi, en nom de tots, que tinguisuna bona jubilació! ■

L’ENTREVISTA 59

Doncs la meva noció de justícia és aquesta: els homes no són iguals. Friedrich Nietzsche.

60

PAR

TIC

IPE

M...

La cura per a tot sempre és aigua salada: la suor, les llàgrimes o el mar. Karen Blixen.

GEMMA PÉREZ

LA IDEA D’ORGANITZAR EL GRUP d’ajudamútua a mares en procés de dol vasorgir de la llevadora de l’ASSIR del’Alt Penedès, Lurdes Artís, gràciesa les seves inquietuds i formacióadequada. L’any 2003 va fer la pro-posta a diverses mares, per tal depoder acompanyar-les en el procésde dol per una mort en l’etapa pe-rinatal, i per omplir una necessitata la nostra comarca.

Vaig tenir la sort de conèixer elgrup en un moment de la mevavida en què passava per una etapade dol. Va ser un procés llarg. Vaigentrar al grup amb l’Anna, la Mar,la Carmen, la Montse i la Yolanda,a qui vull agrair el seu suport, aixícom a la resta de persones que hanparticipat en aquest projecte.

L’objectiu dels grups d’ajudamútua és fer petites reunions onles persones es troben de formavoluntària, per tal d’ajudar-se mú-tuament i assolir un propòsit es-pecial. Som persones que compar-tim un mateix problema o ens tro-bem en una mateixa situació con-flictiva. Per superar un dol, pro-porcionem ajuda emocional i pro-movem uns valors a través delsquals podem reforçar la pròpiaidentitat. Sovint, l’ajuda és indivi-dual: d’una persona amb una ma-laltia a una altra que també estàafectada pel mateix problema. Espot establir per contacte directe o

bé per telèfon. Les reunions delgrup no es realizen necessària-ment amb la presència d’un pro-fessional, tret que se’l sol·liciti enuna determinada reunió, ja qued’aquesta manera les personessom més responsables del controlde la nostra salut i tenim més au-tonomia. Les trobades són infor-mals. Com a grup, és importantmarcar la nostra finalitat, i nosal-tres mateixes decidim què volemfer.

Funcions• Facilitar i intercanviar informa-

ció, ja que la resposta a l’ansietati la por que provoca la mort, ge-nera comportaments que difi-culten el procés.

• Suport emocional entre els mem-bres, ja que, sovint, les personesens preparem per a altres esdeve-niments i no per al procés demorir, la qual cosa sembla seruna conducta generalitzada. Ne-guem, en primer lloc, la pròpiamort.

• Prestació de serveis, organitza-ció de trobades mensuals, fullsinformatius, un tríptic, segui-ment de les fases del procés.

• Tenim un grup que dóna suporta mares que hem patit la pèrduad’un fill, i un lloc on poder ex-pressar els sentiments i lesemocions, intercanviar expe-riències i donar-nos suport mú-tuament. ■

Aurora, grup d’ajudaal procés de dol

Podeu contactar amb nosaltres a travésde qualsevol llevadora de l’ASSIR o del’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.Ens reunim el tercer divendres de cadatres mesos: març, juny, setembre i des-embre a les 16.00 h a l’ASSIR, 1a plan-ta del CAP de Vilafranca, però se’ns potlocalitzar en qualsevol moment als nos-tres telèfons:

Anna: 93 817 16 88 / 685 848 095Carmen: 93 890 16 74 / 600 621 705Mar: 93 817 21 24 / 655 755 146Montse: 93 890 24 15 / 699 752 838Gemma: 93 818 82 82 / 655 622 599Yolanda: 93 897 40 49 / 679 243 615

61

Educació sanitària a les escoles

Laura Márquez i Iolanda Ingladahan participat amb unes xerradesdirigides a les mares i pares delsnens de les escoles de Vilafranca.Mentre els fills són a l’escola s’or-ganitzen xerrades dirigides a lesmares, especialment les d’origenestranger, per donar informaciód’interès general i també d’educa-ció sanitària. En el cas de la Laura,les xerrades van ser sobre la pre-venció del mal d’esquena i comevitar-lo en les tasques domèsti-ques. En el cas de la Iolanda, l’ob-jectiu era procurar una alimenta-ció equilibrada a tots els membresde la família.

Presència a TV Vilafranca

L’ampliació de l’Hospital que ja hacomençat, el què això representa iles causes que l’han fet necessàriavan ser el tema del reportatge rea-litzat per RTV Vilafranca que es vaemetre en la programació del dia 8de març de 2007, dins el programa“Actualitat”. L’Hospital també vaser present al reportatge dins de lasecció “És notícia”, amb “El con-sum d’alcohol en els joves”, enquè hi va participar el Servei d’Ur-gències.

Manteniment i millorade l’equipament a l’Hospital

En el marc del Pla de millora de laseguretat del centre, s’està revisanti adequant el sistema de vigilànciade l’Hospital. Això comporta lainstal·lació de noves càmeres quecobriran més espais i un nou siste-ma de circuit tancat de televisióamb vídeo gravador digital.

Des de la seva inauguració,l’Hospital disposava d’un sistemade videovigilància que, amb el pasdel temps, demanava una revisiócompleta, així com la incorpora-ció de noves càmeres per cobrir al-tres necessitats, com és el cas deles destinades a prevenir les acti-tuds violentes cap als treballadors.

També s’ha substituït i canviatde lloc el tanc d’oxigen, que s’hasituat al moll de càrrega, al costatde l’edifici de serveis. La seva ca-pacitat ha augmentat de 5.000 a12.000 litres, fet que millora lagestió del tanc, ja que si abanscalia repostar cada setmana, aratan sols caldrà fer-ho cada dues otres setmanes. D’altra banda, ambel canvi de lloc es facilita l’accés ala zona on ben aviat començaranles obres del nou laboratori, quetenen un termini d’execucuó de18 mesos, a comptar des del mesde febrer de 2007.

BR

EU

S

Teoría es cuando se sabe todo y nada funciona. Práctica, cuando todo funciona y nadie sabe por qué. Anònim.

62 BREUS

Univers: dóna’m serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar aquelles que sí puc, i saviesa per reconèixer la diferència. Anònim.

El pàmpol, nou fullinformatiu

Juntament amb la nòmina del mesd’abril es va editar el primer fullinformatiu, que duu per nom Elpàmpol i que sorgeix amb la vo-luntat de la direcció del centre defer arribar al conjunt de treballa-dors de l’Hospital les informacionsmés rellevants que tenen a veureamb el nostre funcionament i re-percuteixen en l’activitat quotidia-na i en el futur de l’entitat.

Aquest element de comunicaciórecollirà resums d’informacions jaaparegudes a la Intranet, i es dis-tribuirà amb el mateix correu quela nòmina, en un format senzillque permeti la seva impressió perdistribuir-lo en paper. Està previstque s’editi cada mes o cada dosmesos, en funció de la informacióque hi hagi. També hi ha un fòruma Intranet per conèixer l’opinió iels suggeriments que es vulguinaportar.

Vilafranca va recollir62.000 euros en eltorneig “Joan Petit.Nens amb càncer”

El saló de sessions de l’Ajunta-ment de Vilafranca va acollir eldesembre passat l’acte oficial delliurament a la Fundació Sant Joande Déu dels diners recollits al llargdel torneig “Joan Petit. Nens ambcàncer” que es va fer a la vila elpassat mes de desembre. El tor-neig va ser un èxit esportiu i departicipació. També ho va ser eco-nòmicament, ja que es van recollir62.000 euros.

La realitat de Vilafrancapresent al passadís de l’Hospital

Al febrer l’Ajuntament de Vila-franca va instal·lar al passadís delcentre “Vilafranca fa per tu”, unmuntatge amb els projectes mésrellevants dels últims anys i elsprevistos en un futur immediat aVilafranca. A continuació, l’expo-sició “El tren i Vilafranca: una rea-litat de futur” també va ompliraquest espai.

Participació en el llibreEl voluntariat en l’àmbit hospitalari i sociosanitari

Amb l’aportació de la treballadorasocial Verònica Romero, l’HCAPva participar en l’elaboració d’a-quest llibre, editat per la FederacióCatalana de Voluntariat Social(FCVS), amb el suport del Depar-tament de Salut de la Generalitatde Catalunya. Recull tots els as-pectes que cal tenir en compte enla captació i posada en marxa deprogrames de voluntariat als cen-tres hospitalaris i sociosanitaris, iproposa un protocol d’actuació.

Visita del director del CatSalut

El motiu de la visita va ser el deconèixer la realitat sanitària del’Alt Penedès. La jornada va co-mençar a mig matí amb la visita alCAP de Vilafranca, i va continuaramb un dinar de treball i reunió al’Ajuntament amb l’alcalde MarcelEsteve i els responsables de les di-ferents entitats sanitàries. Final-ment, va tancar la jornada la visitaa l’Hospital. El president del CSAP,el Sr. Jounou, i l’equip directiu van

explicar al Sr. Sabaté la realitat del’Hospital i els seus projectes defutur, com ara l’ampliació, la coor-dinació amb altres agents de saluten el marc del sistema capitatiu, elcanvi del sistema informàtic, lesdificultats per trobar determinatsprofessionals o les llistes d’espera.El director del CatSalut va mani-festar el seu interès a aprofundiren tots aquest temes en una altraocasió, especialment en el modelde desenvolupament de processosassistencials integrats a l’entorncapitatiu.

BREUS 63

No es tanto la noche para que duerman los ignorantes, cuanto para que velen los sabios. Baltasar Gracián.

L’Hospital Comarcal del’Alt Penedès a la 14aedició de la Cursa de lasanitat catalana

Una vegada més, i després d’unany sense fer-ho, l’Hospital va par-ticipar a la 14a edició de la Cursade la sanitat catalana, que es va or-ganitzar a l’Hospital de Can Ruti elpassat 25 de maig. Com en les al-tres edicions, les condicions mete-orològiques i les característiquesdel circuit van ser elements im-portants en el desenllaç de lacursa. Novament, els represen-tants de l’Hospital no va tornaramb les mans buides. Van quedartercers en la categoria femeninaper equips i primers en la catego-ria masculina per equips. Conti-nua així una participació que, anyrera any, segueix sent molt exito-sa. Que serveixin aquests resultatsper animar tothom a participar enla propera edició.

Comencen les obresd’ampliació de laConsulta Externa i l’Hospital de Dia

Està previst que aquestes obrestinguin una repercussió mínima

en el funcionament del centre.L’ampliació representarà per a laConsulta Externa un increment en16 consultoris o gabinets d’explo-ració (60% més de la capacitat ac-tual), i per a l’Hospital de Dia, unanova ubicació que permetrà unamillora substancial del Servei,adequant-lo a les previsions d’aug-ment de l’activitat ambulatòria.

Una vegada acabades aquestesobres i les del nou Laboratori, quees preveu que durin 12 mesos, iun cop reorganitzada l’activitatambulatòria de Consultes i l’Hos-pital de Dia, quedaran espais lliu-res que permetran continuar lesaltres fases d’ampliació previstes,que afectaran Urgències, la Sala deParts i Cirurgia Sense Ingrés.

Aquest projecte està finançatmitjançant el conveni entre elConsorci Sanitari de l’Alt Penedèsi el Departament de Salut, que vansignar la consellera Marina Geli iel president del CSAP AntonioJounou el mes d’octubre, i quetambé permetrà afrontar altres in-versions per a l’Hospital i per a larenovació dels actuals sistemesd’informació.

“NUS” és el nom delnou sistema informàtic

Des de l’any passat, moltes perso-nes estan treballant en el Pla desistemes d’informació, que ha desuposar l’actualització informàticaglobal de l’Hospital. Aquest anyestà previst substituir l’actual sis-tema de gestió de pacients, i l’anyvinent caldrà desenvolupar l’Esta-ció de Treball Clínica. Finalment,s’incorporaran la digitalització d’i-matges i documents.

Aquest projecte, que desenvolu-pa l’empresa SAVAC conjunta-ment amb el CHC i el Departa-ment d’Informàtica, té i tindrà ungran impacte en el funcionamentde la nostra organització. Implicala participació de moltes personesi repercutirà en la tasca diària detothom. Per trobar-li un nom es vademanar que tothom fes les sevespropostes. Finalment, el nom mésvotat ha estat “NUS”. Segons Isa-bel Marco, que és la persona que elva proposar, “perquè un nus ésuna part d’una xarxa, i cadascú denosaltres som un nus en la xarxa”.

D’esquerra a dreta, Oriol Roca, Marta Amat,Marta Vila, Laura Màrquez, Fàtima Becerra,Adolf Descalzi i Jordi Massana.

64

Taní és una revista que es vafent. Fins ara hem rebut tota

mena de col·laboracions: llargues icurtes, científiques i periodísti-ques, íntimes i expansives... Enaquesta experiència ja hi hancol·laborat i hi col·laboren moltespersones, però esperem que s’hianimi encara més gent. Com jasabeu, a la revista tothom hi té ca-buda. Animeu-vos a participar-hi!

Com hi podeu col·laborar

Debat. Reflexions per avançar enla discussió de qüestions d’interèsassistencial, professional, huma-nístic, ètic...

En viu és l’apartat per a articles decaràcter científic i assistencial.

Què fem és la manera de presentarl’activitat que desenvolupen deter-minades unitats, comissions, ser-veis, grups de treball, etc. que potserno són prou coneguts per tothom.

A Llocs i viatges es parla d’a-quell viatge a l’altra banda de móni del racó tan proper que sovint noveiem.

Escrivim és l’espai reservat a lacreació literària i filosòfica méspersonal, però amb una voluntatde projecció pública.

Us recomano, us el recomanem.Per què no podem aconsellar elsaltres dels petits plaers que ensatorguem a nosaltres mateixos?

Hi ha algú de la casa que creieuque es mereix L’entrevista? Pro-poseu-nos-el o feu-li vosaltres ma-teixos l’interviu.

Teniu alguna Col·lecció privadaque vulgueu fer pública? Voleuparticipar a fer-nos passar l’estonaamb els Passatemps?

Els Breus són el recull de les notí-cies dels mesos anteriors. Més quenovetats, són un recordatori: “Allòescrit és el que perdura”.

També esperem que ens feu arribarnoves citacions cèlebres que pu-guem incloure als peus de pàgina.

Extensió recomanada dels articles

Per facilitar la confecció de la revis-ta hem pensat que l’extensió mésidònia dels articles està entre una idues pàgines. Per als articles d’unapàgina heu d’escriure al voltant de2.700 caràcters (comptats incloent-hi els espais) i molt millor si elsacompanyeu d’una foto o unail·lustració. Per als articles de duespàgines no passeu dels 6.000 espaisi de dues imatges. Si feu un articlede creació esteu eximits d’il·lustrar-lo. I recordeu de signar-lo i deposar-hi el servei on treballeu.

Imatges

Pel que fa a les fotos o il·lustra-cions, és millor que ens les feuarribar en paper, i si són imatgesdigitals recordeu que cal que tin-guin prou resolució (perfecte sisón a 300 ppp a mida real i en for-mat JPEG o TIFF). Les imatgesque es poden baixar d’Internet–encara que es veuen prou bé perpantalla– habitualment són d’unaqualitat insuficient perquè quedinben impreses. Tingueu en compteels drets d’ús de les fotografies queenvieu.

Solucions als sudokus

A

B

JAUME ALBÀ

MONTSE GONZÁLEZ

Passatemps: sudokus

A B

Solucions a la pàgina anterior.

taní m. Component del vi d’acció astringentque procedeix de les parts sòlides del raïm. Lidóna atributs sensorials, especialment pel quefa al gust i a la coloració fosca dels vins negres,i és un dels causants de la sedimentació. Lasensació astringent disminueix a mesura que elvi envelleix. cas tanino fr tanin ang tannin

Diccionari del vi. Xavier Rull. UniversitatRovira i Virgili/ Enciclopèdia Catalana, 1999

© Consorci Sanitari de l’Alt PenedèsEspirall, s/n08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 04 40revista@csap.scs.es

Equip de redaccióMargarita AndreuCristina CanalsGüen CostaTeresa CuscóAdolf DescalziRaquel FernándezAntoni LlovetHelena MestreMerce PeralRosa Rovira

RealitzacióHores extraordinàries

ImpressióImprès Ràpid