3333aaaa Escola d’Estiu Escola d’Estiu Escola d’Estiu Escola d’Estiu Un ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segur

Recull documental Selecció elaborada pel

- 3 -

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i l a Xarxa Aquest recull de recursos documentals és una selecció de referències sobre qüestions de seguretat en relació amb el ciberespai o espai virtual i la interacció a través de les xarxes telemàtiques. Aquests documents es poden consultar mitjançant el Centre de Coneixement de la Seguretat (CCS) de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Algun d’ells es troba en alguna altra biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) però, si cal, el CCS els pot obtenir mitjançant el servei d’obtenció de documents. Es tracta d’un recull documental que vol ser útil als assistents de la 3a Escola d’Estiu que vulguin disposar d’un material complementari per a aprofundir i ampliar els seus coneixements en aquest tema. El recull s’ha estructurat en diversos àmbits temàtics i a cadascun s’inclouen documents en diferents tipologies: monografies, articles de revista i webgrafia. Els àmbits temàtics són: • Mesures de protecció de seguretat a la xarxa • Ciberdelinqüència • Seguretat a la xarxa i menors / joves • Administració i ús de la xarxa / xarxes socials: protecció de dades • Identitat digital / reputació a la xarxa • Xarxa i ètica • Política i xarxa • Seguretat dels sistemes crítics davant la ciberdelinqüència o els ciberatacs Mitjançant el CCS podeu ampliar la informació bibliogràfica, consultar la documentació referenciada o bé sol·licitar-la en préstec. Dades de contacte • Correu electrònic: ccs@gencat.cat • Consulta del catàleg: http://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/ • Web: http://www.gencat.cat/interior/ispc Mollet del Vallès, juliol de 2013

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 4 -

- 5 -

Mesures de prevenció de seguretat a la Xarxa

Monografies AMOROSO, Edward G. Cyber attacks : protecting national infrastructure Waltham : Butterworth-Heinemann, cop. 2013. 319 p. ISBN 9780123918550 CHANG-TSUN, Li. Handbook of Research on Computational Forensics, Digital Crime, and Investigation: Methods and Solutions. Warwick : University of Warwick, 2010. 620 p. ISBN13: 9781605668369

Aquest manual de recerca en informàtica forense i delictes digitals aborda una àmplia gamma de dispositius i programari per a la prevenció del delicte i la investigació electrònica. El llibre cobreix un ampli espectre de temes útils per a un públic transversal i multidisciplinari que va des de les comunitats acadèmiques i d'investigació professional, passant per consultors de la indústria i els professionals de la seguretat.

MOLES i PLAZA, Ramon Jordi. Derecho y control en internet : la regularidad de internet. Barcelona : Ariel, 2004. 164 p. (Ariel derecho) ISBN 8434432374

La problemàtica exposada en aquest llibre afecta tant el ciutadà aliè a Internet com el cibernauta expert, en la mesura que de manera involuntària les nostres dades circulen per la Xarxa. Tot i que els mecanismes de defensa i protecció de drets i interessos són coneguts en els sistemes de regulació clàssica, no passa el mateix amb els sistemes d'autoregulació on, en ésser de caire privat i recaure en l’àmbit públic, decauen també els mecanismes de protecció que el nostre sistema jurídic ens atorga sense distinció, deixant-nos en conseqüència indefensos i desemparats davant els operadors i reguladors privats del sistema, quan no davant operadors de sistemes estatals aliens al control judicial.

REBOLLO DELGADO, Lucrecio. Derechos fundamentales y protección de datos. Madrid : Dykinson, 2004. 374 p. ISBN 8497723821

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 6 -

REDDICK, Christopher G. Homeland Security Preparedness and Information Systems: Strategies for Managing Public Policy. Texas (Estats Units d’Amèrica) : University of Texas at San Antonio, 2010. 274 p. ISBN 9781605668345

El llibre tracta els problemes i reptes que enfronten els gestors públics en l'adopció i implementació de sistemes d'informació per a la seguretat nacional. Dins una col·lecció que defineix els avenços sobre el terreny, aquesta publicació ofereix solucions per als interessats a adoptar sistemes d'informació de mesures addicionals de seguretat en els seus governs.

SANTANAM, Raghu [et. al]. Cyber Security, Cyber Crime and Cyber Forensics: Applications and Perspectives. USA: Arizona State University, 2011. 296 p. ISBN 781609601232

El document ofereix una àmplia cobertura de les perspectives tècniques i socioeconòmiques per a la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació i el desenvolupament de solucions pràctiques en seguretat informàtica, delictes informàtics i delictes cibernètics.

Articles de revista

AGUILAR SECO, Manuel. Sociedad de la información y seguridad, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 77-87. BLÁZQUEZ, David. Policia 3.0 : redes sociales en la nueva dimensión de la seguridad (article sobre les ponències i taules rodones durant el "14º Curso de Verano de El Escorial (2012) organitzats per la "Fundación Policía Española", A: “Policía”, núm. 258 (septiembre 2012), p. 7-23. BUSTOS, Juan Carlos Miguel de. Gratuidad y pago en Internet : modelos para las industrias culturales. A: “tG+C : revista de gestión y cultura”, núm. 4 (marzo-abril 2010), p. 26-33. CHEURPRAKOBKIT, Sutham; WAYNE JOHNSTON, C. Inappropriate internet sites: citizens’ attitudes about their computer skills and the need for training. A: “International Journal of Police Science and Management”, Vol. 9, núm. 1 (March 2007), p. 1-13.

As part of a larger public relations and community service by a collaborative effort of the Midland, Texas Police Department and the University of Texas of the Permian Basin, this study examined

- 7 -

the opinions of 425 citizens regarding their computer expertise in determining if inappropriate internet sites were being viewed by their children, and the need for training in this regard provided by the police department and the university. The findings supported the hypotheses that state that compared to parents who have no child using the internet, parents with internetusing children at home are more likely to discuss the dangers of the internet with their children, monitor their internet use, and have computer skills to check for the websites and chat rooms their children are in. Also, non-whites are found to be more likely than whites to want to attend internet training if provided. The study's findings are discussed and cautions for police are included.

FERNÁNDEZ DE CÓRDOBA, Pedro L. Robles. Una Intervención en redes sociales. A: “Revista de la Escuela de Seguridad Pública de Andalucía”, Núm. 93 (abril 2001), p. 10-12. LEMA GARCÍA, Manuel. Derecho de reunión y redes sociales, A: “Ciencia policial”, Nº 111 (Marzo/Abril 2012), p. 59-74. PIRES HINDENBURGO, Francisco. Estados nacionais, soberania e regulação da Internet. A: “Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales”, Vol. 1, núm. 418.

http://www.raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/263791

A história recente da atuação dos Estados Nacionais para a promoção de mecanismos que estabeleçam uma jurisprudência normatizadora de regulação do ciberespaço e da Internet no século XX, passou a ser justificada ideologicamente pela crescente influência da Internet na soberania e no cotidiano de suas relações sociais. Esta atuação controladora, mantida atualmente pelos EUA, afeta uma gama variada de questões que dizem respeito à soberania, segurança, infraestrutura, economia, geopolítica, educação, cidadania, privacidade, democracia, entre outras. Por isso, este artigo tem por objetivos, em primeiro lugar, analisar os impactos dos usos sociais da Internet na soberania dos Estados Nacionais; em segundo lugar, examinar como historicamente foram instituídas, pelos EUA, a autoridade política e controle do sistema na zona raiz da Internet; em terceiro lugar, investigar a atuação e a interferência atual dos atores políticos, para o estabelecimento de uma nova estrutura de regulação global baseada em um sistema de gestão multilateral da Internet.

Webgrafia

UE. COMPOSITE. Comparative police studies in EU [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.composite-project.eu/index.php/481.html COMPOSITE fa recerca sobre les pràctiques de gestió dels canvis en la policia de deu països europeus i intenta trobar quins factors contribueixen a l’èxit o al fracàs d’aquests processos, fet que implica mirar de ben a prop les estructures, les identitats i els processos organitzatius, les cultures i els estils de lideratge. També pretén identificar els catalitzadors de canvi claus, com també què determina els resultats de canvis positius i negatius. A Espanya, l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE (Universitat Ramon Llull) és el partner acadèmic mentre que la Policia de la Generalitat-Mossos de Esquadra i la Policia Municipal de Madrid, són els dos cossos policials implicats. Documentació que podeu trobar-hi: diversa

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 8 -

CESICAT. Centre de Seguretat de la informació a Catalunya [en línia]. [Consulta: 19 de juny de 2013]. Disponible a: https://www.cesicat.cat/ El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l'organisme executor del Pla d'impuls nacional de la seguretat TIC aprovat pel Govern de la Generalitat el 17 de març de 2009. La seva missió és garantir una societat de la informació per a tots segura a Catalunya. Documentació que podeu trobar-hi: guies i documents

UE. ENISA. European network and information security agency [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.enisa.europa.eu/ L’objectiu d’ENISA és garantir un alt nivell de seguretat de les xarxes i la informació, actuant com un expert en seguretat de xarxes i d'informació entre les autoritats nacionals i les institucions europees. Promou l'intercanvi de bones pràctiques; facilita els contactes entre les institucions (nacionals i europees) i les empreses. També col·labora amb les autoritats nacionals i les institucions de la UE, per desenvolupar una cultura de seguretat de les xarxes d'informació a tota la Unió. Documentació que podeu trobar-hi: documents, informes i audiovisuals.

Instituto Nacional de Tecnologia INTECO. Observatorio de la Seguridad de la Información [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.inteco.es/ L'Observatori de la Seguretat de la Informació és un referent nacional i internacional al servei dels ciutadans, empreses i administracions espanyoles per a descriure, analitzar, assessorar i difondre la cultura de la seguretat i la confiança en la Societat de la Informació. Per això, l'Observatori disposa d'un Pla d'Activitats i Estudis amb l'objecte de generar coneixement especialitzat i útil en matèria de seguretat per part d'INTECO, així com l'elaboració de recomanacions i propostes que defineixin tendències vàlides per a la presa de decisions de futur per part dels poders públics. Documentació que podeu trobar-hi: guies, manuals, informes i estudis

- 9 -

Universitat de Barcelona. Observatori Educació Digital [en línia]. [Consulta: 25 de juny de 2013]. Disponible a: http://oed.ub.edu/cat/ L'Observatori d'Educació Digital (OED) va ser creat l'any 2008 per analitzar l'impacte de les TIC i de la Societat de la Informació en l'educació; concretament en les noves formes d'aprenentatge i d'alfabetitzacions. La seva missió és l'estudi dels models pedagògics i educatius que es desenvolupen en entorns i sistemes digitals, en contextos socioeducatius específics i complexos. Documentació que podeu trobar-hi: estudis.

Iab: Interactive advertising bureau [en línia]. [Consulta: 27 de juny 2013]. Disponible a: <http://www.iabspain.net/privacidadeninternet/proteger> En aquesta pàgina web apareixen unes senzilles precaucions per ajudar l’usuari a mantenir la informació personal en secret o bé compartir-la. Documentació que podeu trobar-hi: informació.

CATALUNYA. Generalitat. Canal TIC: seguretat TIC [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: https://canaltic.gencat.cat/navegacio-segura El Canal TIC és un nou portal web amb vocació divulgativa i pedagògica que pretén acostar conceptes tecnològics, aclarir dubtes i facilitar els tràmits administratius propis de la societat de la informació a la ciutadania. En aquest canal hi trobareu tot allò relacionat amb els serveis de telecomunicacions que utilitzem en el nostre dia a dia, ja sigui en les nostres relacions personals, socials, professionals o amb l'Administració, explicat de forma entenedora i endreçat en blocs temàtics perquè hi pugueu interactuar més fàcilment. Documentació que podeu trobar-hi: estudis, documents i audiovisuals.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 10 -

- 11 -

Ciberdelinqüència Monografies CASEY, Eoghan. Digital evidence and computer crime : forensic science, computers and the internet. London : Academic press, 2004. 2n ed. 690 p. ISBN 012162885X

El llibre intenta proporcionar els coneixements necessaris per descobrir i utilitzar l'evidència digital de forma eficaç en qualsevol tipus d'investigació. Aquest títol ensenya com funcionen les xarxes d'ordinadors, com poden estar involucrades en crims i com poden ser utilitzades com a font d'evidència. Inclou capítols dedicats a la xarxa Windows i Unix, i Macintosh.

CLARKE, Richard A; KNAKE, Robert K. Guerra en la red : los nuevos campos de batalla. Barcelona : Ariel, 2011. 367 p. (Actual, Ariel; 6). ISBN 9788434469600

CUESTA ARZAMENDI, José Luis de la (dir). Derecho penal informático. Cizur Menor (Navarra) : Civitas Thomson Reuters, 2010. 345 p. ISBN 9788447034291 DASKALAKI, Andriani Digital Forensics for the Health Sciences: Applications in Practice and Research 2011. 418 p. ISBN: 9781609604837

En aquesta obra s’analitza les aplicacions actuals de la ciència forense digital en ciències de la salut, així com les últimes investigacions en aquesta àrea. Aquesta obra de referència cobreix els conceptes bàsics, les millors pràctiques, tècniques comunes, els desafiaments d'investigació i, sobretot, s'examinen les principals limitacions de les eines actuals i analitza els enfocaments que poden ajudar els investigadors acord amb la grandària cada vegada més gran i la complexitat dels objectius forenses.

DÍAZ, Vicente. Detecting malicius profiles in twitter [Recurs electrònic]. [2012]. 66 p. <http://hdl.handle.net/2099.1/16512> [Consulta: 25 de juny 2013]

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 12 -

KSHETRI, Nir. The Global cybercrime industry: economic, institutional and strategic perspectives. Berlin : Springer, 2010. 251 p. ISBN 978-3-642-11521-9

Aquest llibre tracta sobre la indústria del cibercrim mundial, que segons algunes estimacions, és una indústria que mou als EUA 1 bilió de dòlars i està creixent ràpidament. El llibre examina els processos econòmics i institucionals en la indústria dels delictes informàtics, proporciona informació detallada sobre l’aspecte empresarial de les empreses dedicades les activitats cibercriminals, prèn una mirada propera als models de negoci del delicte cibernètic, explica la variació global en el patró dels delictes cibernètics i tracta d’entendre les amenaces i les contramesures adoptades pels actors clau en aquesta indústria.

III Jornada de Criminologia UOC – CEJFE [recurs electrònic]: 31 de gener de 2013. Barcelona : UOC, 2013. < http://www.uoc.edu/portal/ca/symposia/criminologia2013/programa/index.html> [Consulta: 26 de juny 2013]

LORENZANA GONZÁLEZ, César. La Guardia Civil en la lucha contra el cibercrimen. En : Seguridad y ciudadanía Madrid : Ministerio del Interior. Secretaría General Técnica, Núm. 5 (ene.-jun. 2011), p.89-118. MIRÓ LLINARES, Fernando. El Cibercrimen : fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid [etc.] : Marcial Pons, 2012. 332 p. (Derecho penal y criminología). ISBN 9788415664185 PANSIER, Frédéric-Jérôme. JEZ, Emmanuel. Criminalité sur l'Internet. Paris : Presses Universitaires de France, 2000. 127 p. (Que sais-je? ; 3546 ) ISBN 2130505104

Internet és un mirall de la civilització occidental. Els defectes més comuns han trobat el seu lloc en l'espai virtual, que es desenvolupa un veritable crim, multifacètic i sovint difícil d'assolir. Quins mitjans de protecció dels ciber-consumidor té? Com pot la llei pot protegir intangibles?

TORRES SORIANO, Manuel R. ¿Qué nos dice Internet sobre la naturaleza del terrorismo yihadista Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre 2012. < http://hdl.handle.net/2072/209839> [Consulta: 26 de juny 2013]

- 13 -

Articles de revista ARANDA GUERRERO, Francisco José. Ciberespacio y delinquencia organizada, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 49-58. BOSSLER, Adam M.; HOLT, Thomas J. Patrol officers' perceived role in responding to cybercrime, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 35 núm. 1, (2012) p.165–181.

The authors found that officers do not believe that local law enforcement should be primarily responsible for handling cybercrime cases and they have little information on how upper management is addressing cybercrime. Officers indicated that the best strategies to deal with cybercrime were greater care taken by citizens online and improvements to the legal system.

BROADSHURT, Roderic. Developments in the global law enforcement of cyber-crime, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 29 , núm. 3, (2006) p .408 – 433.

Addresses the rapid expansion of computer connectivity and the opportunities provided for criminals to exploit security vulnerabilities in the online environment. Cyber-crime is often traditional crime (e.g. fraud, identify theft, child pornography) albeit executed swiftly and to vast numbers of potential victims, as well as unauthorised access, damage and interference to computer systems. Most detrimental are malicious and exploit codes that interrupt computer operations on a global scale and along with other cyber-crimes threaten e-commerce. The cross-national nature of most computer-related crimes have rendered many time-honoured methods of policing both domestically and in cross-border situations ineffective even in advanced nations, while the “digital divide” provides “safe havens” for cyber-criminals. In response to the threat of cyber-crime there is an urgent need to reform methods of MLA and to develop trans-national policing capability.

CABALLERO MENDAÑA, Santiago. Reforma de la ley de enjuiciamiento criminal : algunas cuestiones derivadas de la informática y nuevas tecnologías, A: “Revista de documentación” Nº 6 (enero-marzo 2002), p. 30-56. CANTERO, Salvador. Unidad de Investigación de la Delincuencia en Tecnologías de la Información : se potencia la investigación del ciberdelito, A: “Policía” Nº 146 (marzo 2000), p. 18-25. CASEWELL, Ian. La delinquencia virtual en la Unión Europea. Valoración y evolución del fenómeno (prespectiva de Europol), A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 59-76. COLODRÁS LOZANO, José Manuel. La Investigación en el campo virtual. A: “Ciencia policial”, Nº 74 (2004), p. 87-100. CORUJO GONZÁLEZ, Alfonso G. Operación Géminis : golpe policial a la pornografía infantil a través de internet, A: “Policía”, Nº 154 (diciembre 2000), p. 28-31. DARIN, Walker; DEON, Brock; STUART, T. Ramon. Faceless-Oriented Policing: Traditional Policing Theories are not Adequate in a Cyber World. A: “The Police Journal”, Vol. 79, núm. 2 (2006), p. 169-176.

This article examines traditional policing theories in a cyber world and defines ‘Faceless-Oriented Policing’ (FOP). FOP policing theory is centred on cyber-world crimes. Many traditional policing theories do not apply when crimes are committed online. FOP has multiple tenets outlining the explanation of policing utilising the internet as a faceless venue to commit crimes and how to investigate these crimes.Problem-Oriented Policing (POP) and Community Oriented Policing (COP) are two of the most popular policing theories utilised today in the United States. These strategies, while successful in response to conventional crime, are not easily applied to cyber crimes. Getting close to the community is

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 14 -

really not the solution. The visible aspects of much of these offences are absent or drastically altered. In the event that detection is possible, one must contend with the escalation of certain activities online due to the overall perception that they are not detectable.The internet has not created new vices. It has made many traditional vices more accessible to the general public. If the public can remain anonymous while committing crimes, some people will become more willing to pursue these vices. The internet has also allowed a person to practise these vices around the world rather than in just their own small segment of the world.

DAVIS, Justin T. Examining perceptions of local law enforcement in the fight against crimes with a cyber component, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 35, núm. 2, (2012) p.272 – 284.

The purpose of this study is to examine the perceived needs of local law enforcement investigating crimes characterized by a cyber component. Results indicate that local law enforcement continues to lack adequate training, personnel, and equipment to investigate crimes with a cyber component. Additionally, perceived levels of preparation and police agency size are positively related. Data also confirm a significant association between an agency's jurisdiction population size and the number of investigations for these crimes.

DA-YU KAO, Shiuh-Jeng Wang. The IP address and time in cyber-crime investigation, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 32, núm. 2 (2009), p.194 – 208.

Cyber technology is an extremely complicated field and the internet is being increasingly used as a place to commit crimes using personal computers, as well as network-based computers. Although cyber investigation is still in the early stages of its development, the burgeoning use of the internet has increased the necessity for digital investigations. The purpose of this paper is to increase awareness of the latest in digital comparison for cyber-crime investigation with the studies of IP-address and time in computer systems.

DYKEHOUSE, Stephen G.; Sigler, Robert T. Use of the World Wide Web, hyperlinks and managing the news by criminal justice agencies, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 23, núm. 3, (2000) p.318 – 338.

This paper presents the results of two research projects designed to evaluate the extent and nature of the use of the World Wide Web by criminal justice agencies. Discussion focuses on the extent and nature of Web use by type of agency, who links to whom, and the use of the Web to disseminate information from a news-making criminology perspective.

GARCÍA IZQUIERDO, Miguel. Delincuencia tecnológica, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 15-34. GARCÍA JIMÉNEZ, Ramón. Lucha contra el delito telemático, A: “Guardia Civil”, Núm. 700, (Agost 2002), p. 54-57. HINDUIA, Sameer. Perceptions of local and state law enforcement concerning the role of computer crime investigative teams, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 27, núm.3 (2004), p. 341-357.

As computer and Internet-related crimes continue to increase in prevalence and scope, some law enforcement agencies have developed specialized task forces to address the issue. Because of the relative newness of high-tech deviance, however, it is not clear how to best proceed with the efficient, productive, and strategic allocation of resources, the provision of assistance to other departments, and the general development of policy. Research on a national level has provided some insight as to the requirements of law enforcement in dealing with computer crime, and has suggested deeper inquiry on a state and local level. Accordingly, survey research was conducted across Michigan to empirically assess the needs of state and local law enforcement resulting from the commission of these offenses. Some questions addressed the types of computer crimes most frequently encountered, the extent of training received, and the specific types of formal instruction

- 15 -

desired by personnel to increase proficiency in investigations. It is hoped that the results will provide a basis of comparison to the national findings, and serve as an instructional tool for other agencies in other states and even other countries in their efforts to shape and direct fruitful computer crime control initiatives.

HINDUJA, Sameer; SCHAFER, Joseph A. US cybercrime units on the world wide web, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 32, núm. 2, (2009) p.278 – 296.

The findings suggest that though cybercrime units across the USA typically have similar missions (e.g. to respond to one or more forms of computer crime), they used their self-representing web site in different ways. Beyond providing basic contact information and details about the cybercrime unit, web sites varied considerably in the depth and nature of their content. Units largely utilized these sites to simply exist on the world wide web. It was also unclear whether the sites actually fostered two-way communication between agencies and their constituents. Sites also placed an emphasis on providing information that visitors might use to reduce their vulnerability to victimization through educational efforts.

HIDALGO CUESTA, Juan. Ciberterrorismo : una aproximación al problema, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 35-48. JANÉ, Pere. Grup de delictes en Tecnologies de la Informació. A: “Mossos” Núm. 9 (Agost 2000), p. 3-7. LAULIK, Sarah; ALLAM, Jane; SHERIDAN, Lorraine. An Investigation into maladaptive personality functioning in Internet sex offenders. A: “Psychology, Crime and Law”, Vol. 13, núm. 5 (2007), p. 523-535.

Psychopathology and maladaptive personality functioning are purported to play a significant role in the aetiology of sexual offending (e.g. Ahlmeyer et al., 2003; Murray, 2000). The present study examined whether this applied to those individuals who commit sexual offences against children via the Internet. The sample consisted of 30 Internet sex offenders, all completing mandatory 3-year community rehabilitation orders. Participants were administered the Personality Assessment Inventory (PAI) and two questionnaires pertaining to demographic characteristics and personal history. Results indicated that Internet sex offenders differed significantly from the normal population on a number of PAI scales, most strikingly: Warmth, Dominance, and Depression. This suggests that Internet offenders may experience deficits in interpersonal functioning and affective difficulties. Significant correlations were also found between hours per week spent accessing indecent images of children and PAI scales assessing Schizophrenia, Borderline Features, Depression, and Warmth. These findings are considered in relation to current empirical research and implications for therapeutic practice and future research are discussed.

LEBEUF, Marcel-Eugène. Le Renseignement criminel à l'ère de l'internet : pourquoi les enquêteurs ne le partagent-ils pas davantage?, A: “Cahiers de la Sécurité Intérieure”, Nº 47 (premier trimestre 2002), p. 209-229. MORAL TORRES, Anselmo del. El coste del delito informático, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº 23 (2001), 2ª época, p. 85-92. SOOTHILL, Keith. Parlour Games: The Value of an Internet Site Providing Punters' Views of Massage Parlours. A: “The Police Journal”, Vol. 77, núm. 1 (march 2004), p. 43-53.

Should we condemn or applaud an Internet forum in the northwest of England that is used by those who wish to pay for sex? This article suggests that such a site performs a ‘latent function’ in being helpful rather than harmful in the maintenance of order. Internet message sites can provide a supportive environment whereby the knowledge and, indeed, wisdom of experienced punters can be a useful resource. They have a vested interest in public order and will recognise what aspects of the parlour game may raise concerns amongst the police. Internet sites of this kind are best if they can remain in the public domain and are not hidden away behind membership doors.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 16 -

VILLA, Roberto. Delitos informáticos : Mecanismos y servicios de seguridad, A: “Sector seguridad”, Núm. 57 (abril 2007), p. 50-56. WALL, David S. Policing Cybercrimes: Situating the Public Police in Networks of Security within Cyberspace. A: Police Practice and Research, Vol. 8, núm. 2 (2007), p. 183-205.

The Internet and the criminal behaviour it transforms (cybercrime) pose considerable challenges for order maintenance and law enforcement because Internet-related offending takes place within a global context while crime tends to be nationally defined. Policing cybercrime is made all the more complex by the very nature of policing and security being networked and nodal and also because within this framework the public police play only a small part in the policing of the Internet. In this paper it is argued that the future of the public police role in policing the Internet is more than simply acquiring new knowledge and capacity, but it is about forging new relationships with the other nodes within the networks of Internet security. These relationships require a range of transformations to take place in order to enhance the effectiveness and legitimacy of the nodal architecture. It will then be argued that some of the contradictions faced by 'the police' are being reconciled by the gradual reconstitution of a neo-Peelian paradigm across a global span, which brings with it a range of instrumental and normative challenges.

WEIMANN, Gabriel. Applying the Notion of Noise to Countering Online Terrorism. A: “Studies in Conflict and Terrorism”, Vol. 31, núm. 10 (October 2008), p. 883-902.

The growing presence of modern terrorism on the Internet is at the nexus of two key trends: the democratization of communications driven by user-generated content on the Internet; and the growing awareness of modern terrorists of the potential of the Internet for their purposes. How best can the terrorists' use and abuse of the Internet be countered? As this article argues, the answer to violent radicalization on the Internet lies not in censorship of the Internet, but in a more sophisticated and complicated strategy, relying on the theoretical notion of “noise” in communication process theory.

Webgrafia

USA. CCRC. Crimes againts children research center [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.unh.edu/ccrc/ La missió del Centre d'Investigació de Delictes contra Nens (CCRC) és combatre els delictes contra els nens mitjançant la investigació i estadístiques d'alta qualitat als responsables públics, polítics, policials i altres professionals de benestar infantil. Documentació que podeu trobar-hi: diversa.

- 17 -

USA. IC3. Internet Crime Complaint Center [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.ic3.gov/about/default.aspx L’IC3 es va crear com una associació entre l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) i el Centre Nacional de Delictes de Coll Blanc (NW3C) per servir com un mitjà per rebre denúncies relacionades amb Internet i per a una major investigació, el desenvolupament, i es refereixen les denúncies penals que federal, estatal, local, o l'aplicació de la llei internacional i / o els organismes reguladors per a qualsevol investigació que considerin oportunes. L’IC3 pretén i posa l’èmfasi al servei de la comunitat d'aplicació de la llei més àmplia per incloure federals, així com estatals, locals i els organismes internacionals, que són la lluita contra la delinqüència a Internet i, en molts casos, la participació en grups de treball Ciber Crim. Documentació que podeu trobar-hi: informes, premsa i documentació diversa.

USA. INFRAGARD. INFRAGARD program [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: https://www.infragard.org/ El programa d'InfraGard es va iniciar el 1996, com un esforç local per obtenir el suport de la indústria de la tecnologia de la informació i l'acadèmia per als esforços d'investigació de l'FBI en l'àmbit cibernètic; el 1998 s’estén el programa a altres oficines sobre el terreny i l'FBI és directament responsable del programa nacional d'InfraGard, l'antic Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures (NIPC). El 2003, la responsabilitat es va traslladar a la Divisió Cibernètica. El programa InfraGard busca crear una xarxa de socis, inclosos els organismes privats, institucions acadèmiques i agències governamentals, en un esforç per protegir les infraestructures crítiques als EUA. Documentació que podeu trobar-hi: diversa.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 18 -

- 19 -

Seguretat a la xarxa i menors/joves

Monografies BARTRINA ANDRÉS, María José. Anàlisi i abordatge de l'assetjament entre iguals mitjançant l'ús de les noves tecnologies [recurs electrònic] : justícia juvenil i adolescents en l'era digital. Barcelona : Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2012. 202 p. <http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/%C3%80mbits/Formaci%C3%B3,%20recerca%20i%20docum/Recerca/Cat%C3%A0leg%20d%27investigacions/Per%20ordre%20cronol%C3%B2gic/2012/An%C3%A0lisi%20i%20abordatge%20de%20l%E2%80%99assetjament%20entre%20iguals/abordatge_assetjament_entreiguals.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]

BRINGUÉ SALA, Xavier; SÁDABA, Charo. Menores y redes sociales [recurs electrònic]. Madrid : Foro Generaciones Interactivas : Telefónica, Fundación Telefónica, 2011. 329 p. (Generaciones interactivas) <http://www.generacionesinteractivas.org/upload//libros/Libro-Menores-y-Redes-Sociales_.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]

Cyber bullying [recurs electrònic]. Macomb, IL : Illinois Law Enforcement Training and Standards Board Executive Institute, 2011. 221 p. FERNÁNDEZ TERUELO, Javier Gustavo. Derecho penal e internet : especial consideración de los delitos que afectan a jóvenes y adolescentes. Valladolid : Lex nova, 2011. 287 p. ISBN 9788498983654

La present obra pretén estudiar i analitzar els diferents fenòmens de tipus delictiu en l'àmbit d'Internet, mitjançant una descripció detallada de cadascun, de la seva capacitat per lesionar béns jurídics rellevants i, sobretot, de les possibilitats de la legislació, fonamentalment penal, per fer-hi front, amb una atenció especial tant a les novetats introduïdes per la LO 5/2010, de 22 de juny, per la qual es va modificar la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, com als comportaments que tenen com a referent els menors i adolescents.

GARMENDIA, M. [et. al]. Riesgos y seguridad en internet [Recurs electrònic] : Los menores españoles en el contexto europeo. Bilbao : Universidad del País Vasco : EU Kids Online, 2011. 91 p. <http://www.sociologia.ehu.es/s0018-eukidsct/es/contenidos/noticia/eukids_informe_280311/es_not/adjuntos/Informe_Espa%C3%B1a_completo_red.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013] Guía sobre adolescencia y sexting [recurs electrònic] : qué es y cómo prevenirlo. Madrid : INTECO, Pantallas amigas, 2011. 21 p. <http://www.inteco.es/file/wd4YWUmf1Mtw3YEbmzd7Ow> [Consulta: 25 de juny 2013] GUTIÉRREZ BRITO, Jesús; CALLEJO GALLEGO, Javier (coord.). Adolescencia entre pantallas : identidades juveniles en el sistema de comunicación. Barcelona : Gedisa, 2012. 140 p. (Comunicación ; 40). ISBN 9788497846998

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 20 -

KOWALSKI, Robin; LIMBER, Susan; AGATSTON, Patricia. Cyber bullying : el acoso escolar en la era digital. 2nd ed. Malden : Wiley-Blackwell, 2012. 282 p. ISBN 9781444334807 OING, Li; CROSS, Donna; SMITH, Peter. (ed.) Cyberbullying in the global playground : research from international perspectives . Chichester : Wiley-Blackwell, 2012. 312 p. ISBN 9781444333763 PÉREZ SAN-JOSÉ, Pablo... [et al.]. Estudio sobre seguridad y privacidad en el uso de los servicios móviles por los menores españoles [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO : Orange, 2010. 153 p. <http://www.inteco.es/file/Fj5HPzrHnTP6gqdnJquPKw> [Consulta: 25 de juny 2013] Protecció de menors [Recurs electrònic] : navegació segura. Barcelona : Cesicat, 2011. 33 p. ([S02] Guies de seguretat TIC.) <https://www.cesicat.cat/media/files/80911267-Guia-completa-proteccio-de-menors.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013] TOLSÁ, Jorge. Los Menores y el mercado de las pantallas [Recurs electrònic] : una propuesta de conocimiento integrado. Madrid : Foro Generaciones Interactivas, 2012. 1 disc òptic (CD-ROM).

Articles de revista ALISDAIR A. Gillespie. Tackling Grooming. A: “The Police Journal”, Vol. 77, núm. 3 (November 2004), p. 239-255.

In recent years there has been increasing concern over the use of the internet and other communication technologies to groom children for abuse. The government responded to this pressure by creating an advisory group, The Home Secretary's Internet Task Force on Child Protection, which proposed new legislation, eventually enacted as s. 15 of the Sexual Offences Act 2003. This article explores why this provision was created and considers how it can be used to safeguard children.

GUERRERO FUERTES, Diego B. Boylovers : una amenaza real en las redes sociales. A: “Policía”, Nº 248 (sept. 2011), p. 42-45. HOWITT, Dennis; SHELDON, Kerry. The role of cognitive distortions in paedophilic offending: Internet and contact offenders compared. A: “Psychology, Crime and Law”, Vol. 13, núm. 5 (2007), p. 469-486

Cognitive distortions are held to contribute to sexual offending against children in a number of theoretical explanations of such crimes. However, not only is there little or no direct evidence in support of the centrality of cognitive distortions in offending but recent research has questioned whether the concept has explanatory power. Cognitive distortions are variously seen as necessary for the offender to offend against children, as post-offending justifications for the offence, or as reflecting distorted patterns in the offender's upbringing. This paper explores the role of cognitive distortions in sex offending by comparing the distortions of contact sex offenders against children with Internet child pornography offenders without contact offences against children. A new cognitive distortions questionnaire was developed which was suitable for administration to Internet offenders who had no contact offences against children as well as being suitable for contact offenders. It was found that some cognitive distortions are frequently agreed with by sex offenders against children whereas others were seldom or never agreed with. Little support was found for earlier typological approaches to the cognitive schema of sex offenders against children. Contrary to the expectation that contact offenders would have more cognitive distortions, it was found that Internet offenders had more

- 21 -

cognitive distortions that children are sexual beings. Furthermore, there were no differences in cognitive distortions justifying the offence. However, offenders with a previous history of offending were more likely to admit to cognitive distortions which justify their offending. It is accepted that cognitive distortions are readily recognized in interviews with sex offenders against children. Nevertheless, it is argued that there is a need for new research to stimulate a new understanding of the nature and role of cognitive distortions in sex offending.

REALES ARNÓ, Francesc. Prevenció de delictes a menors a Internet: l'experiment d'Ostrava basat en Facebook, A: “Revista Catalana de Seguretat Pública”, 2013, núm. 26, p. 11-25 Accés lliure: http://www.raco.cat/index.php/RCSP/article/view/264178/351816

L’article presenta el desenvolupament i els resultats de l’estudi que es va realitzar a la ciutat txeca d’Ostrava al març de 2011, que tenia com a objectiu analitzar la vulnerabilitat de les dades personals i de la intimitat dels usuaris de les xarxes socials. Es volia mostrar la facilitat amb què es poden aconseguir dades personals dels usuaris i les poques precaucions d’aquests a l’hora de protegir-les. Igualment es presenten diverses iniciatives i estudis per analitzar els fenòmens que afecten menors a la xarxa, com el sexting.2 També es presenta la tasca del cos de Mossos d’Esquadra en el foment d’un ús correcte d’Internet entre el jovent. Els resultats mostren que és molt senzill obtenir dades personals de programes utilitzats en xarxes socials i que una part dels usuaris no pren les prevencions adequades a l’hora de publicitar les seves dades personals.

RUIZ, Esther. Menores y redes sociales. A: “Policía”, Núm. 22 (abril 2009), p. 30-33. SCIFO, Barbara. Investigating the domestication of convergent mobile media and mobile internet by children and teens: preliminary issues and empirical findings on opportunities and risks. A: “Obra digital: revista de comunicación”, Vol. 4, Núm. 1 (2013), p. 8-28.

The paper, starting with some preliminary considerations about the new mobile media ecology, in which today's children live, and with some data about the diffusion of mobile internet and smartphones among children, aims to focus on three main points. I first ponder the new opportunities and new risks arising for children from the diffusion of such technologies, and the related usage practices, looking at some preliminary empirical findings, coming from qualitative researches I conducted with some of my colleagues from OssCom (Giovanna Mascheroni and Maria Francesca Murru), about the domestication of smartphones, mobile social networking and location-based practices in the Italian youth context. Then, I explore the new challenges in parental mediation, starting from qualitative evidence gathered from Italian parents. I finish illustrating the contribution of the new European project Net Children Go Mobile towards filling the current knowledge gap regarding European children’s mobile internet and convergent mobile media use, risks and online safety.

Webgrafia

Catalunya. Departament d’Ensenyament. Internet segura: [web destinada a nens i joves] [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.edu365.cat/internetsegura/index.htm Pàgina molt didàctica sobre seguretat a Internet adreçat als infants i adolescents. Documentació que podeu trobar-hi: audiovisuals, jocs i documents.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 22 -

Catalunya. Mossos d’Esquadra. Internet segura [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.687d16a0b3f15607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=16d96f3add502310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=16d96f3add502310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default El Departament d'Interior ha elaborat un pla per prevenir la ciberdelinqüència en l'àmbit dels adolescents i els joves, amb l'objectiu d'informar, alertar i conscienciar dels perills i les activitats il·lícites en les quals els menors poden ser víctimes potencials; donar consells per a un ús adient i segur de la xarxa internet, i oferir un canal de contacte entre la policia i els pares, els educadors i els joves. També hi ha informació sobre els desavantatges que pot comportar l'ús d'internet i les mesures que podeu prendre per evitar els possibles perills que hi ha a la xarxa. Documentació que podeu trobar-hi: documents, material de formació, tríptics i enllaços d’interès.

Protégeles . Protégeles.com [en línia]. [Consulta: 18 d’abril de 2012]. Disponible a: http://www.protegeles.com/index.asp PROTEGELES és una organització de protecció del menor totalment professionalitzada, en què advocats, psicòlegs i experts en seguretat i protecció del menor, treballen oferint "solucions" als més joves, les seves famílies i als seus centres escolars, i sempre de forma gratuïta. Ofereixen resultats, xifres i conclusions. Documentació que podeu trobar-hi: estudis, jocs, espai per a denúncies, documents d’investigació.

Catalunya. Departament d’Ensenyament. Internet segura [en línia]. 2009 [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura Internet és un lloc ple d'oportunitats per als menors, on poden aprendre, comunicar-se o jugar. Però també hi ha alguns riscos i consells de seguretat que han de conèixer per evitar problemes. L'adquisició de la competència digital i l'exercici responsable de la ciutadania passa per tenir coneixements del que és permès a la xarxa i el que és una infracció, tenir consciència de la pròpia identitat digital i saber salvaguardar les dades personals, detectar abusos i saber demanar ajut a les persones adultes o conèixer els sistemes de protecció contra les amenaces dels programaris maliciosos. Documentació que podeu trobar-hi: recursos per l’aula, cartells, opuscles, documents, vídeos i enllaços d’interès.

- 23 -

Ciberfamilias. Portal ciberfamilias [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.ciberfamilias.com/conflictos.htm Espai de reunió per a pares i professorat per a resoldre situacions de conflictes. Documentació que podeu trobar-hi: recursos per als menors, enllaços, xat obert amb pares i mestres.

Pantallas Amigas. Portal Pantallasamigas [en línia]. 2004 [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a:

http://www.ciberfamilias.com/conflictos.htm Pantallas Amigas és una iniciativa que té com a missió la promoció de l'ús segur i saludable de les noves tecnologies i el foment de la ciutadania digital responsable en la infància i l'adolescència. Compta amb el suport d’EDEX, organització no lucrativa d'acció social amb més de trenta anys de trajectòria en l'impuls del desenvolupament integral de la infància i l'adolescència. Rep l'assessorament tècnic d'Integral de Mitjans, consultora especialitzada en educació i noves tecnologies des de 1996. Documentació que podeu trobar-hi: recursos per als menors, articles, dossiers, mediateca amb audiovisuals.

Fundación alia2. Por un Internet más seguro para nuestros hijos [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.alia2.org/index.php/es/inicio Entitat sense ànim de lucre que treballa per protegir els drets dels menors a Internet, fomentant un ús segur i responsable de la Xarxa. L’objectiu principal és garantir que es compleixin els drets dels nens a Internet, millorar la seva seguretat a la Xarxa creant eines tecnològiques i mitjançant activitats formatives i educatives de conscienciació. Treballa en col·laboració amb governs, institucions públiques i privades i amb altres organitzacions per informar i educar la societat a fi de formar una ciutadania digital conscienciada i responsable que ajudi a promoure polítiques adequades en aquest àmbit i crear, així, un entorn digital segur per als menors a Internet. Documentació que podeu trobar-hi: es poden fer denúncies a través de la seva pàgina web i documents.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 24 -

Estats Units. Govern. Alerta en linia. gov [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.alertaenlinea.gov/

Web en espanyol dels Estats Units, amb materials didàctics de diferents tipus sobre seguretat a Internet entre els menors, adreçada a pares i mares, alumnat i professorat. Documentació que podeu trobar-hi: articles, documents i material didàctic.

UE. INSAFE. Xarxa de cooperación INSAFE [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.saferinternet.org/home La missió de la xarxa de cooperació Insafe és donar poder als ciutadans a utilitzar l'Internet, així com altres tecnologies en línia, de manera positiva, segura i eficaç. La xarxa exigeix la responsabilitat compartida per a la protecció dels drets i necessitats dels ciutadans, en els nens i els joves en particular, per part del govern, educadors, pares de família, mitjans de comunicació, la indústria i altres actors rellevants. Els associats d’Insafe treballen junts per compartir les millors pràctiques, informació i recursos. La xarxa interactua amb la indústria, les escoles i les famílies en l'objectiu de capacitar les persones per tancar la bretxa digital entre la llar i l'escola i entre les generacions. Documentació que podeu trobar-hi: guies, documents, i tot tipus de recurs.

Instituto Nacional de Tecnología INTECO. Formación online: Privacidad y seguridad para menores. Curso para padres y educadores [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: https://formacion-online.inteco.es/inscripcion/detalle.php?id_curso=45&op=login Formació en línia gratuïta promoguda per INTECO. Per fer el curs només cal donar-se d’alta a la plataforma. No es necessita formació prèvia. Documentació que podeu trobar-hi: formació en línia.

- 25 -

TV3.Club Súper 3. Super crac d’internet [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.super3.cat/supercrac/ Pàgina web del Club Súper 3 molt didàctica i enfocada als menors. Hi ha un seguit de consells per estar segurs quan es navega per la xarxa. Documentació que podeu trobar-hi: material en format textual, sonor i visual.

Catalunya. Generalitat. Jove.cat: tecnologia [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.f598eea3d2e90df812d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=0794428640e70110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0794428640e70110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Aquesta pàgina web dedicada als joves inclou un apartat especial en tecnologia on es donen consells per a una navegació segura. Documentació que podeu trobar-hi: documents, dossiers, audiovisuals i enllaços relacionats.

Catalunya. Generalitat. Com saber si el nostre fill o la nostra filla és víctima de ciberassetjament. [En línia]. [Consulta: 27 de juny 2013] Disponible a: <http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.82e2b6f868f86ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=886e5a8faf9da310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=886e5a8faf9da310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què és el ciberassetjament, com detectar si el vostre fill o filla el pateix i com podeu col·laborar per fer-hi front. En el context familiar, la relació que teniu amb els vostres fills i la manera en què els eduqueu influeixen en les relacions que ells tenen amb els seus companys. Documentació que podeu trobar-hi: informació i recursos

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 26 -

- 27 -

Administració i ús de la xarxa/xarxes socials: la p rotecció de dades

Monografies AIBAR PUENTES, Eduard; URGELL, Ferran. Govern electrònic i serveis públics [Recurs electrònic] : un estudi de cas sobre el portal interadministratiu CAT365 : Informe de recerca. Barcelona : UOC, Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 2004. <http://hdl.handle.net/10609/287> [Consulta: 26 de juny 2013] AIBAR PUENTES, Eduard; URGELL, Ferran; WELP, Yanina. E-Governance and Citizen Information [Recurs electrònic] : The Generalitat of Catalonia in the International Context. Research report (synthesis document). Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 2006. <http://hdl.handle.net/10609/300> [Consulta: 26 de juny 2013] BUXARRAIS, Maria Rosa [et al.]. La Influència de les TIC a la vida quotidiana de les famílies i els valors adolescents [Recurs electrònic]. Barcelona : Universitat de Barcelona. Observatori d'Educació Digital, 2011. 64 p. <http://oed.ub.edu/PDF/OED_informe_TIC_families_cat.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013] CHRISTAKIS, Nicholas A; FOWLER, James H. Conectados : el sorprendente poder de las redes sociales y como nos afectan . Madrid : Taurus, cop. 2010. 354 p. (Pensamiento ;Taurus). ISBN 9788430606887 DELGADO GARCÍA, Ana María; OLIVER CUELLO, Rafael. Impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’Administració de justícia: modernització i eficiència. [Recurs electrònic]. Barcelona : Centre d’Estudis Jurídics, 2012. < http://www.recercat.cat//handle/2072/200249> [Consulta: 26 de juny 2013] GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Juny de 2010. Disponible a:

<http://www.gencat.cat/xarxessocials/pdf/v1_guia_usos_xarxa_cat.pdf>

Aquesta Guia estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les Xarxes Socials. És un instrument dinàmic i tothom hi pot fer aportacions des de la seva experiència a blocgencat@gencat.cat. La Guia conté el procediment que cal seguir per obrir bústies, comptes i perfils de qualsevol departament, servei o marca (per extensió, també d'ens amb personalitat jurídica pròpia i empreses públiques participades majoritàriament per la Generalitat) en aquests espais de relació i participació. Així mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presència en cadascuna, les recomanacions per a una presència adequada i reexida i també els criteris d'estil comunicatiu més adequats per a cada eina.

GRAELLS COSTA, Jordi; RAMILO ARAUJO, Mentxu. Ciudadanía y administraciones en red : la administración pública ante la nueva sociedad en red. Oleiros (La Coruña) : Netbiblo, D.L. 2013. 147 p. ISBN 9788415562412

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 28 -

GRAELLS COSTA, Jordi. Innovar x Internet : manual per innovar serveis per Internet. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2005. 202 p. (Manuals i formularis ; 13). ISBN 8439367740 GRAELLS COSTA, Jordi. Internet útil per a tothom : Manual pràctic de coneixements bàsics perquè persones i institucions s'hi comuniquin amb èxit. Palma : Edicions UIB, 2003. 232 p. GRAELLS COSTA, Jordi; VIVES i LEAL, Núria. Administració, societat, llengua i Internet : conèixer els serveis i recursos actuals d'Internet a partir d'un estudi sobre la presència de la llengua catalana a la Xarxa. Barcelona : Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2001. 100 p. (Papers de recerca ; 7). ISBN 8439355130 NOVA LABÁN, Alberto José. Delitos contra la propiedad intelectual en el ámbito de Internet : especial referencia a los sistemas de intercambio de archivos. Madrid : Dykinson, 2010. 328 p. (Monografías de derecho penal (Dykinson) ;16). ISBN 9788498498936 PALOMO TORRES, María Bella (coord.). Mentalidad 2.0 : experiencias públicas y privadas en torno a la web social. Sevilla : Instituto Andaluz de Administración Pública, 2012. 199 p. ISBN 9788483335918 PINO PEREZ, Rafael. Twitter policia local de Sitges [Manuscrit]. 2012. 26 p. Formació per a la promoció 2012. 26 p. PLANAS GISPERT, Margarida. Planificació pel canvi de plataforma del CPD cap a l'e-administració. [Recurs electrònic]. Barcelona : UOC, 2013. < http://hdl.handle.net/10609/18943> [Consulta: 26 de juny 2013] REIG, Dolors. Socionomía : Vas a perderte la revolución social? Barcelona : Deusto, 2012. 254 p. REQUENA SANTOS, Félix. Redes sociales y sociedad civil. Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas, 2008. 183 p. (Monografías ; 256. ISBN 9788474764628 ROS HÍJAR, Adela. Administració pública electronica i immigracio [Recurs electrònic]: una nova oportunitat per una societat xarxa catalana inclusiva. Barcelona: Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca; Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2012. 100 p. < http://www.recercat.net/handle/2072/210955 > [Consulta: 26 de juny 2013] SANS GARCÍA, Carlos Antonio. Herramientas para simplificar la gestion de la privacidad en redes sociales [Recurs electrònic]. Barcelona : UPC, 2012. 175 p. <http://www.recercat.net/handle/2072/199004> [Consulta: 25 de juny 2013] SANDIUMENGE, Lali. Guerrillers del teclat : la revolta dels bloguers àrabs des de dins. Barcelona : La Magrana, 2012. 349 p. (Els Orígens (La Magrana) ; 176.). ISBN 9788482642765 WAKSBERG GUERRINI, Ana. E-Government and Online Government-Citizen Interaction [Recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 2008. < http://hdl.handle.net/10609/1276> [Consulta: 26 de juny 2013]

- 29 -

Articles de revista

ARAGUAS GALCERÀ, Irene. La regulació de l’administració electrònica i els seus principis rectors. A: “Revista Catalana de Dret Públic, núm. 45 (desembre 2012), p. 215-237.

http://www.raco.cat/index.php/RCDP/article/view/260638/347821

Actualment, ens trobem immersos en un procés de globalització i tecnificació a què les administracions públiques, com a part integrant de la societat, no poden romandre alienes. Totes les administracions, en els seus diferents nivells i àmbits d’actuació, han introduït les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la seva activitat, i això ha posat en marxa un procés de transformació de caràcter cultural, organitzatiu i jurídic que ha fructificat en un nou model de gestió de l’activitat pública conegut amb el nom d’administració electrònica.

BARATA I MIR, Joan. El concepte de net neutrality i la tensió entre regulació pública i autoregulació privada de les xarxes. A: “IDP: revista d'Internet, dret i política”, Núm. 13 (Febrer 2012), p. 44-52. http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/251841

El terme net neutrality (NN) s'ha convertit avui dia en un lloc comú i en un dels eixos de qualsevol debat sobre la regulació de la Xarxa i dels continguts, serveis i aplicacions que hi circulen. La idea d'NN incideix, essencialment, en els termes en què els ISP intervenen en els intercanvis i comunicacions que es produeixen entre, d'una banda, usuaris finals, i de l'altra, aquells operadors que utilitzen la plataforma d'Internet per a subministrar tot tipus de serveis i continguts. El debat sobre l'NN no és solament un debat econòmic que es mou exclusivament en el terreny de la defensa de la lliure competència en el mercat. Tal com s'ha advertit anteriorment, l'NN pot presentar també un clar vessant de control de continguts i per això d'incidència en l'exercici del dret fonamental a la llibertat d'expressió i d'informació.

CABALLERO MENDAÑA, Santiago. La Agencia de protección de datos. Funciones y potestades sancionadoras, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº 24 (2001), 2ª época, p.69-87. CASTELLET I SALA, Ramon. La Llei de protecció de dades personals : el grup de seguretat de la divisió del pla informàtic, A: “Mossos” Núm. 9 (Agost 2000), p. 15. CERRILLO, Agustí. Com facilitar l’exercici dels drets dels ciutadans en l’Administració electrònica? A: “IDP : revista d’Internet, dret i política” núm. 12 (2011), p. 31-43

http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/248281/332397

Els ciutadans han vist ampliat el feix de drets que tenen en les relacions amb les administracions públiques gràcies a l'extensió de l'ús dels mitjans electrònics. Tanmateix, aquest reconeixement no ha anat acompanyat del desenvolupament necessari de l'Administració electrònica. En les pàgines següents proposem analitzar els diversos mecanismes que preveu l'ordenament jurídic, així com els mitjans que posen a disposició les administracions públiques per facilitar l'exercici dels drets dels ciutadans i en valorarem l'adequació per donar resposta a les necessitats que es deriven de l'ús dels mitjans electrònics pels ciutadans en les relacions que mantenen amb les administracions públiques.

LÓPEZ ROMAN, Eduardo. Un análisis de la estructura institucional de protección de datos en España. A: “InDret : revista per a l'anàlisi del dret”, Núm. 02/09, ref. 641. http://www.indret.com/pdf/641_es.pdf MANIEGA LEGARDA, David ; LARA NAVARRA, Pablo. Administració electrònica: situació actual i reptes de futur, A: “Item : revista de biblioteconomia i documentació”, núm. 48 (2008), p. 89-101.

http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/103194/224441

Es fa un breu recorregut per les iniciatives que en matèria d’administració electrònica s’han dut a terme a Catalunya per poder reflexionar sobre la situació actual de les administracions. S’evidencia la manca de cooperació interadministrativa que encara hi ha, tot i els avenços en la posada en marxa de serveis electrònics públics i en el grau de sofisticació que aquests estan introduint. Amb

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 30 -

l’entrada en vigor de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics es marca un fet diferencial en reconèixer el dret de la ciutadania a l’accés electrònic als serveis públics, i la obligació de les administracions d’oferir tots els seus serveis electrònicament a finals de l’any 2009. Aquest impuls necessari promou la idea de pensar en el ciutadà i els seus interessos, al mateix temps que, amb aquest canvi de visió es dóna el substrat ideal per avançar cap a una administració 2.0, més dinàmica (agilitat), col·laborativa (interoperabilitat) i participativa (social).

MIRALLES LÓPEZ, Ramon Martin. Administración abierta de Cataluña. A: “Alcalde”, núm. 184 (març 2002), p. 69-73. OLEA, Ángela. Eltricornio.net, una web de referencia dentro y fuera del Cuerpo : espacio de apoyo y encuentro entre compañeros. A: “Guardia Civil Nº 807 (julio 2011), p. 101. ROIG, Antoni. E-privacidad y redes sociales. A: “Revista de los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC”, núm. 9 (2009), p. 42-52 http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/220829/301632

Els riscos tecnològics per a la intimitat o privadesa no es limiten a la problemàtica de les bases de dades. Les xarxes socials, les etiquetes RFID, la computació ubiqua i la robòtica, per exemple, són altres exemples de risc per a la privadesa. Les xarxes socials tenen un valor econòmic i cada cop més enginys cerquen la informació personal dels seus usuaris. En canvi, l'estudi de la privadesa en les xarxes socials tot just és una nova àrea d'estudi. Els experts en tecnologia de la informació sovint consideren la privadesa com un atribut quantificable que es pot negociar i probablement intercanviar entre individus a canvi de certs beneficis. [...] la regulació ha d'afavorir les anomenades privacy enhancing technologies (PET) o tecnologies garants de la privadesa. Aquesta garantia tecnològica de la privadesa és especialment necessària en les xarxes socials. Els drets fonamentals no poden quedar reduïts només a opcions individuals que cal activar. El component que tenen de política pública podria ser garantit si s'incorporessin versions favorables a la privadesa en el mateix disseny de les tecnologies de la informació, com per exemple la privadesa per defecte. Una altra via interessant és fer que les empreses vegin també un profit econòmic en la previsió de tecnologia garant de la privadesa.

SAVIANO, Roberto. “Fuera matones de nuestro Twitter” [en línia]. El País, 25 de maig de 2013. <http://elpais.com/elpais/2013/05/23/opinion/1369321924_605267.html> [Consulta: 26 de juny 2013] TENDENCIAS 21: Tendencias de las telecomunicaciones. “Las nuevas tecnologías transforman la investigación policial” [en línia]. Disponible a: <http://www.tendencias21.net/Las-nuevas-tecnologias-transforman-la-investigacion-policial_a18820.html> [Consulta: 27 de juny 2013]

VALCÁRCEL RUBIO, Jaime. Aspectos jurídicos de la seguridad informática y la privacidad de los datos personales, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº 24 (2001), 2ª época, p.57-67.

Webgrafia

International Association of Internet Hotlines INHO PE. Saying no to illegal content on the internet [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://inhope.org/gns/home.aspx Organització europea que coordina les activitats dels diferents països de denúncia de continguts ofensius o il·legals que es troben a Internet. Documentació que podeu trobar-hi: informes i documents.

- 31 -

Autoritat Catalana de Protecció de dades. Privacitat per a joves [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.apd.cat/ca/contingut.php?cont_id=184&cat_id=215 Aquesta pàgina inclou informació per als joves sobre com s’han de moure per Internet sense tenir problemes i com s’ha de preservar les dades personals. Hi ha exemples molt clars del risc que comporta difondre les dades per Internet i a través de mòbils. Documentació que podeu trobar-hi: audiovisuals, jocs, manuals, guies.

Catalunya. Generalitat. Protecció Civil al mòbil. Aplicació web [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: <http://www.gencat.cat/mobils/proteccio_civil/cat/index.htm>

Protecció Civil al mòbil és un servei que permet consultar les emergències de Protecció Civil activades, les notícies sobre aquesta temàtica i consells d'autoprotecció en cas de situacions d'emergències. Només cal accedir a l'aplicació web i navegar per les diverses funcionalitats. La seva adreça és gencat.mobi/pcivil.

Documentació que podeu trobar-hi: informació sobre l’aplicació.

Catalunya. Generalitat. ACTIC. C1: cultura, participació i civisme digital. 4 Avaluació de la informació i nocions de seguretat [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a: http://actic.citilab.eu/navegacio/ACTIC_C1_M4/pagina_01.htm Al web d’acTIC es poden consultar materials formatius en relació amb la seguretat en la navegació. Documentació que podeu trobar-hi: material textual, sonor i visual.

Catalunya. Generalitat. Gencat bloc [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: <http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/> Espai obert a la conversa al voltant dels projectes de la Generalitat a Internet, com ara nous webs, productes multimèdia, aplicacions, eines, solucions corporatives i molts altres serveis. S’informa sobre innovació, gestió del coneixement i governança electrònica i oberta: tramitació telemàtica, multicanalitat, accessibilitat, usabilitat, gestió del canvi a les organitzacions o legislació en aspectes com la reutilització (llicències de propietat intel·lectual i drets d’autor) o la protecció de dades personals. Documentació que podeu trobar-hi: informació diversa.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 32 -

- 33 -

Identitat digital / reputació a la xarxa

Monografies ANTÓN FERREMONÉ, Eva. Reputación corporativa online [Recurs electrònic]: beneficios para las empresas. Barcelona : Prestigiaonline, 2008. 52 p. <http://www.prestigiaonline.com/blog/wp-content/uploads/2008/09/reputacion-online.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013] DEL FRESNO GARCÍA, Miguel. Cómo investigar la reputación online en los medios sociales de la web 2.0. [Recurs electrònic]. En: Cuadernos de Comunicación Evoca, 2011, vol. 5, n. 1, pp. 29-33 <http://hdl.handle.net/10760/16158> [Consulta: 25 de juny 2013] Estudio sobre la privacidad de los datos personales y la seguridad de la información en las redes sociales online [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO : Agencia española de protección de datos, 2009. 158 p. <http://www.inteco.es/Estudios/est_red_sociales_es> [Consulta: 25 de juny 2013] FERNÁNDEZ BURGUEÑO, Pablo. Aspectos jurídicos de la identidad digital y la reputación online [Recurs electrònic]. En: adComunica: Revista de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, nº3 (2012), p. 125-142 DOI: http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2012.3.8 Guía para usuarios: identidad digital y reputación online [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO, 2012. 55 p. <http://www.inteco.es/Seguridad/Observatorio/guias/Guia_Identidad_Reputacion_usuarios> [Consulta: 25 de juny 2013] LEIVA AGUILERA, Javier. Gestión de la reputación online : Crea fácilmente tu estrategia de presencia en la red. Barcelona : UOC, 2012. 98 p. (El Profesional de la información ; 7.) ISBN 9788497889926

Articles de revista GUERRERO FUERTES, Diego Baltasar. Redes sociales y su influencia en el mundo off-line, A: “Policía”, núm. 259 (octubre 2012), p. 28-31. PALACIOS GONZÁLEZ, Ma. Dolores. El poder d'autodeterminació de les dades personals a internet. A: “IDP : Revista d’Internet, Dret i Política”, núm. 14 (Maig 2012), p. 61-74.

http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/260392

La determinació del contingut i extensió de la protecció de dades a Europa està en un moment d'inflexió. A conseqüència del recurs presentat davant l'Audiència Nacional per societats del grup Google contra diverses resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en les quals s'obliga el cercador a eliminar la possibilitat d'accedir a dades relatives als reclamants, s'ha presentat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE en què es planteja, entre

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 34 -

altres qüestions, si un cercador pot ser responsable del tractament de dades personals. Al seu torn, la comissió acaba de proposar una modificació de la legislació de protecció de dades, amb una preocupació especial per Internet i per les xarxes socials, amb la finalitat d'establir l'anomenat dret a l'oblit, que en l'àmbit de la xarxa no es configura com un poder absolut dels titulars de dades personals per a eliminar-les quan vulguin i sense condicions, sinó com una referència unitària a l'exercici de les facultats de revocació del consentiment, oposició i cancel·lació, ja recollides en la legislació de protecció de dades, davant dels responsables del tractament digital.

SIMÓN CASTELLANO, Pedro. El Dret a l’oblit en l’univers 2.0. A: “BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació”, núm. 28 (Juny 2012). http://www.raco.cat/index.php/BiD/article/view/256862

Objectiu: establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l'oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta. Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l'oblit a Internet.

Webgrafia

ISACA. Associació pel control i l’auditoria dels sistemes d’informació [en línia]. [Consulta: 20 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.isacabcn.org/ ISACA (Associació pel Controli l’Auditoria dels Sistemes d’Informació) és l’associació professional, sense ànim de lucre, per als professionals I organitzacions. La seva missió és proporcionar coneixement, certifica-cions, formació en auditoria, seguretat i govern de sistemes i tecnologies de la informació,així com els riscos i compliment relacionats amb les TIC.

Documentació que podeu trobar-hi: formació en línia.

AERCO. Aerco-psm. Associació Espanyola de Responsables de Comunitats On Line i Professionals de Social Media [en línia]. [Consulta: 20 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.aercomunidad.org/aerco/ L'Associació Espanyola de Responsables de Comunitats OnLine i Professionals de Social Media, AERCO-PSM, és una entitat sense ànim de lucre composta per professionals relacionats amb les comunitats virtuals i que té la missió d’atendre les necessitats dels responsables de comunitats en línia. Proporciona als associats una sèrie de serveis de qualitat d’acord amb els principis i valors de l'Associació, que els permetin impulsar el seu desenvolupament personal i professional i els proporcioni una projecció creixent i sostenible. Documentació que podeu trobar-hi: formació en linia

- 35 -

FRANCESC GRAU. Bloc de Francesc Grau, consultor en diplomàcia on line [en línia]. [Consulta: 20 de juny de 2013]. Disponible a: http://blog.francescgrau.com/ Consultor estratègic de comunicació en línia. Graduat en Comunicació i RP. Llicenciat en Publicitat i RP a la Universitat de Girona. L’any 2002 va guanyar el Festival Internacional de Publicitat Drac (Barcelona). Màster en comunicació empresarial especialitzat en noves tecnologies de l'IDEC-Pompeu Fabra. Professionalment ha estat vinculat a diferents projectes: codirector d’una agència de publicitat i lideratge d’una consultora de comunicació estratègica. Responsable del Departament d'Internet Social de Conzentra (Grup Inspirit, 2011), empresa de referència en el sector del màrqueting online i present a Espanya, Argentina, Xina i Silicon Valley. Coordinador en línia a Costa Brava Girona Tourist Board (2012), per treballar l'estratègia i execució de la marca Costa Brava i Pirineu de Girona a Internet. Professor de la UOC Business School en el Programa de Gestió d'Empreses en un entorn digital. Documentació que podeu trobar-hi: diversa.

VICTOR PUIG. Los contenidos cuentan [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://victorpuig.es/about/ Consultor independent des de juny de 2011. Prèviament va ser director de reputació i continguts en Overalia, agència especialitzada en màrqueting en cercadors i analítica web, amb seu central a Donosti. Ha treballat a MTV Channel Espanya com a Head of Digital Media. Ha estat director de Gestió de Producte a Bertelsmann On Line. També ha format part de l'equip Excite a Espanya. Una de les primeres feines que va fer és de redactor a Internet a la revista web de La Vanguardia. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 36 -

- 37 -

Xarxa i ètica

Monografies Código de ètica para la sociedad de la información propuesto por el consejo intergubernamental del programa informaciónpara todos (PIPT) [Recurs electrònic]. París: UNESCO, 2011. 6 p. (36 C/49) <http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002126/212696s.pdf > [Consulta : 26 de juny 2013] Ethics of information and communication technologies. Luxembourg : Publications Office of the European Union, 2012. 97 p. (Opinion no. 26). ISBN 978-92-79-22734-9. < doi:10.2796/13541> [Consulta: 26 de juny 2013] GABAU CORTADA, Oriol. Visió general i anàlisi de xarxes socials [Recurs electrònic]. Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. 62 p. <http://www.recercat.net/handle/2072/196263> [Consulta: 25 de juny 2013] Manual de bons usos digitals [Recurs electrònic] : Guia de recomanacions i hàbits saludables davant la tecnologia. Barcelona: Cesicat, 2011. 20 p. <https://canaltic.gencat.cat/documents/43950/46929/Manual_bons_usos_digitals_Guia_1x1.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013] PRATS, Miquel A.; DORADO, Carles (coord.). I-confiable [Recurs electrònic] : educar en l'ús saludable i segur de les noves tecnologies : guia per a famílies, escoles i educadors. [Sabadell] : Ajuntament de Sabadell, 2009. 88 p. ISBN 9788487221927 <http://www.edubcn.cat/rcs_gene/7_llibre_i-confiable.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]

Webgrafia

UNESCO-CMSI. Unesco y la Cumbre Mundial de la Sociedad de la información: C10: dimensiones éticas de la sociedad de la información [en línia]. [Consulta: 20 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.unesco.org/new/es/communication-and-information/intergovernmental-programmes/information-for-all-programme-ifap/priorities/information-ethics/ Estudia com protegir la privacitat i les dades personals i prendre les accions apropiades i de mesures preventives, segons el que determina la llei, contra la utilització abusiva de les TIC: racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, i formes connexes d'intolerància, l'odi, la violència, totes les formes d'abús infantil, incloses la pedofília i la pornografia infantil i el tràfic i l'explotació d'éssers humans. Documentació que podeu trobar-hi: bases de dades, documents, informes.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 38 -

UE. Bureau of European Policy Advisers. Ege: European Group on Ethics in science and new technologies [en línia]. [Consulta: 26 de juny de 2013]. Disponible a: http://ec.europa.eu/bepa/european-group-ethics/index_en.htm La finalitat d’aquest grup és permetre un millor intercanvi d'informació i la comunicació entre els serveis de la Comissió en l'àmbit de l'ètica . La plataforma de polítiques de la UE i l'ètica es proposa assolir els següents objectius: coordinar les accions en matèria d'ètica en tota serveis de la Comissió; permetre un millor intercanvi d'informació i la comunicació entre els serveis de la Comissió en l'àmbit de l'ètica i les polítiques de la UE; facilitar les interaccions i vincles entre els serveis de la Comissió sobre les polítiques de la UE i de l'ètica, així com en iniciatives específiques que s'organitzen; facilitar la coordinació de les contribucions dels serveis de la CE pel que fa a les iniciatives en matèria d'ètica de la ciència dutes a terme per les organitzacions internacionals, les institucions europees i les corresponents i els tercers en qüestió.

- 39 -

Política i xarxa

Articles de revista

PADRÓ-SOLANET, Albert. Congrés Internet, Politics, Policy a Oxford, A: “Revista d’Internet, Dret i Política”, núm. 11 (2010), p. 1-2. http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/225855

Professors dels Estudis de Dret i Ciència Política van participar al Congrés "Internet, Politics, Policy 2010: An Impact Assessment", realitzat els dies 16 i 17 de setembre de 2010 a Oxford i organitzat per l'Oxford Internet Institut.

Webgrafia

WEDECIDE. La xarxa social per prendre decisions [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: https://www.wedecide.cat/ WeDecide és un Parlament Virtual obert a tothom, un xarxa social per prendre decisions. En aquest lloc tothom pot expressar la seva opinió i, a més, pot emetre una votació seriosa i rigorosa. És el propi sistema que avalua les votacions i retorna el resultat per ordre de més votat a menys. Documentació que podeu trobar-hi: és una aplicació en linia

CHANGE. Change.org [en línia]. [Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.change.org/es La plataforma fa possible que qualsevol persona iniciï una campanya i mobilitzi immediatament centenars, milers o desenes de milers de persones a tot el món, aconseguint que els governs i les empreses responguin i retin comptes. Documentació que podeu trobar-hi: és una aplicació en línia.

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 40 -

LOCALRET. Consensus [en línia]. [Consulta: 26 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.localret.cat/pindoles/consensus/index.html És una eina de consulta i debat. Complementa la pressa de decisions en els governs locals. Promou la participació dels ciutadans a traves de fòrums, qüestionaris, documents i enllaços. L’eina CONSENSUS de participació ciutadana és una eina en línia per a tots aquells ajuntaments que vulguin endegar processos participatius. Actualment, 84 ens locals ja l’estan utilitzant. Documentació que podeu trobar-hi: aplicació en línia.

DELIBERA.INFO. Deliberaweb [en línia]. [Consulta: 26 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.deliberaweb.com/ Delibera és una eina lliure i gratuïta per a persones o organitzacions que necessiten organitzar algun tipus de deliberació, debat, priorització... Podeu crear el vostre Fòrum Delibera, o fins i tot un Portal que aplegui diferents Fòrums. Documentació que podeu trobar-hi: aplicació en linia.

Toni Aira. Toniaira [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.toniaira.cat/ És periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. President fundador de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCIEP -avui ACCEP-), entitat filial del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. Aquesta entitat va ser impulsora del Primer Congrés de Comunicació Política de Catalunya (CCPC), el 2011. Membre de l’Associació Comunicació Política (ACOP) i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC). Professor d’Argumen-tació a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), de màrqueting i comunicació institucional, social i política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i de comunicació política i institucional a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Col·labora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

- 41 -

David Espinós. Comunicación política, institucional y empresarial: comunicar bien és vivir mejor [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.davidespinos.com/ Consultor de comunicació. Soci Fundador de BraveSpinDoctors, agència de comunicació estratègica. Periodista, llicenciat en Humanitats. És postgrau en comunicació i marketing polític. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

Luis Arroyo. Todo lo que hay que saber sobre comunicación política [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://www.luisarroyo.com/ Llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a la Complutense de Madrid. Professor d'investigació de mercats a ESIC, la Universitat Complutense, la Universitat de Navarra, la Universitat Pontifícia de Salamanca, la Carles III, l'Institut Ortega i Gasset, ESADE, i més d'un any a l'ensenyament en exclusiva, com a professor visitant a la Universitat de Florida Atlantic, als Estats Units. Va passar tres anys dedicat a la direcció la Fundació Joan XXIII. Ha treballat a la multinacional de les relacions públiques Edelman. És consultor polític des de l’any 2000. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa

- 42 -

- 43 -

Seguretat dels sistemes crítics davant la ciberdeli nqüència o els ciberatacs

Webgrafia

APIC. Asociación para la protección de las infraestructuras críticas [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://infraestructurascriticas.com/ APIC espai obert d'anàlisi i tractament d'aquells riscos i amenaces que es produeixen al voltant de les activitats i instal · lacions de les Infraestructures Crítiques i Estratègiques. Vol ser un fòrum de discussió permanent de professionals de la gestió de seguretat sobre les inquietuds de seguretats i inseguretats a les Infraestructures Crítiques i Estratègiques. Una de les tasques és col.labora permanent amb els diferents professionals de les Infraestructures Crítiques, així com amb les forces i cossos de seguretat, Bombers, Protecció Civil, etc. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

Cybersecurity. Digital Agenda For Europe [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a: http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/cybersecurity La Unió Europea ha estat treballant en diversos fronts per garantir la ciberseguretat a Europa. Agenda Digital de la Unió Europea considera que la confiança i seguretat d'Internet és vital per a una societat digital vibrant, i estableix 14 mesures per millorar la preparació per a la ciberseguretat. Aquests inclouen l'establiment d'una xarxa que funcioni bé dels CERT (Computer Emergency Response Teams) a nivell nacional que cobreix tot Europa, l'organització dels ciber-incidents simulacions i el suport a nivell de la UE la preparació ciberseguretat. D'altra banda, la política de protecció de les infraestructures crítiques d'informació (PICI) té com a objectiu enfortir la seguretat i resistència de les infraestructures TIC vitals mitjançant el foment i suport al desenvolupament d'un alt nivell de capacitats de preparació, seguretat i resistència, tant a nivell nacional com a nivell de la UE. Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa