Embed Size (px)
DESCRIPTION
recull de poemes de tardor dels alumnes de català
Citation preview
ALUMNES DE CATALÀ LLINDAR
AFA SANT SADURNÍ
TARDOR 2012
Tardor
Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les filles
que cansades del seu sol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.
Narcís Comadira
LA TARDOR
A LA TARDOR
COMENÇA EL FRED
SE’N VA LA CLAROR
ELS OCELLS NO CANTEN, BUSQUEN EL SOL.
A LA TARDOR CAUEN LAS FULLES
EL PAISSATGE QUEDA TRIST,
PERÒ ELS NENS JUGUEN
I EL POSEN FELIÇ.
A LA TARDOR MENGEM CASTANYES,
FEM PANALLETS,
I AMB LA FAMÍLIA , JUNTS ENS ELS MENGEM.
TOT ÉS MOLT MACO,
MOLT BONIC,
ENCARA QUE EL PAISSATGE,
SIGUI TRIST.
LA GENT ÉS FELIÇ,
AIXÒ ÉS EL QUE IMPORTA,
A CASA ENS FIQUEM, RIEM AMB AMICS
DE COSES BONIQUES FINS L'HORA DE DORMIR.
OBRES ELS ULLS
ÉS UN ALTRE DIA,
RECORDES EL D'AHIR
AMB MOLTA ALEGRIA.
AIXÒ ÉS LA TARDOR
UNA BONICA ESTACIÓ.
Mª Carme Albesa Llovet.
Goig de tardor
La tardor és avançada,al novembre anem a entrar
i en la tarda assolelladaa l´indret de la finestra,els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,aquest sí, el sento ben carS´esforcen cara a la terraper dir-li a la humanitat
que el tresor de la natural´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d'unes ocelleso un prat d'un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,i mirar-se un a ellesi de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana
TARDOR
Els boscos de tardor
ploren llàgrimes daurades
com l'ambre.
Pinzellades de blaus i i malves
es barregen a l'horitzó
de l'albada.
Primavera de l'hivern
els vespres de tardor
regalimen taronges i vermells,
quan se'n va la tarda,
i la melangia esclata.
El cel del capvespre
de color de magrana i préssec
ens porta records llunyans:
la flaire de castanyes torrades
i pomes al forn
que omplien la casa.
La presencia enyorada
de persones estimades,
de tantes i tantes persones que falten...
I els matins arriben,
i les tardes passen,
i el meu cor us enyora
cada jorn, cada tarda.
Amb aquests cels de tardor
plens de colors que esclaten
com la magrana i el préssec,
com la taronja i l'ambre.
EVA BASSÓ.Cor literari del Garraf
LA TARDOR
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sote un sol de foc.
El vent les fa caure
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja·les fort.
Les mosques s'amaguen
l'hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat
Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fullesque després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,flaires que recordem tots.
La natura ens durpomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyesque ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardorvestida de groc i marró,
ara anem a passejarque això agrada a tothom.
Noé Rivas
Malenconia
Tomba l'octobre i mimva la llum..
El crepuscle és de color malva.
Llarga és la nit i temoreca l'alba.
L'autumne ha traspasat la portalada
del gran casal del tems.
A la vinya li han robat els fruits
una colla de collidors garlaires.
La pomera enyora les pomes que ha perdut.
Penja a la braca l'ultima figa secallona.
El codonyer ja té els codonys daurats.
El plugim amoixa la ribera.
La solitut és muda d'ocells cantaires.
Fronda endins s'esmuiny, trista salmòina,
el vent fressant les fulles seques.
L'esquirol s'afanya omplint el seu rebost.
I la rata cellarda s'arregla el jaç
per passar l'hivern al cort del bosc.
Cada tardor se m'esberla el sentiment
com el cor madur de la magrana.
Temorórs com la fulla que arrosega el vent,
ressegeixo els camins de la recança
que m'acosten a l'hora dels adéus.
Ton Mir i Suriol
La tardor
Ja cauen les fullesi les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curullesi la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foca poc a poc.
Ja hi ha panalletsels que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteixde marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feixperò has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardorpots escoltar la remor
d’una confusa tempestaque no fa gens de gresca
NEUS CASTANYER
Tardor: Temps i ritme
Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
Antoni Català
La tardor
Aquells arbres plens
de fulla verda
on els ocells dormien
el seu color va cambiant
sense fulles es van quedant
i els ocells van marxant
és la tardor.
El vent bufa
les fulles seques
al terra van caient
i una catifa groga van fent
quan per sobre hi passegem
les petjades fan crec crec
quan el plugim de la tardor
les va mullant
cada petjada va relliscant
és la tardor.
panellets i castanyes
i es fan bolets
Mengem magranes
a les muntanyes
els dies són més curts
el sol escalfa poc
el fred comença i ja
ens hem d'abrigar
és la tardor.
ISABEL COLOMA
EL PLANY DE LA TARDOR
El cel és gris i plou amb mansuetud;
és com el plor, és com el plany
de les hores lluminoses que se’n van
per camins d’infinit sense retorn.
El temps ha marcit, el vent s’ha endut
les ufanoses roses de l’estiu.
Ja no ens brillen els ulls com aquell temps,
ja no tenim els llavis encesos com abans.
Enyorem la tendror dels blats primaverals,
les daurades espigues d’aquells junys,
les diürnes hores radiants,
Les orenetes gronxant-se en el cel blau
I l’encís dels nocturns de l’estiu.
Ha arribat la tardor, recollim els seus fruits
que s’acosta l’hivern fred
i mai més recobrarem la perduda joventut;
Per tu i per mi ara plou amb mansuetud;
i és com el plor, és com el plany,
per l’enyor d’aquells dies radiants
que la llosa del temps ha sepultat.
Ton Mir i Soriol
Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
tots de semblant color
Uns baixen molt de pressa,
altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l’últim compàs,
jauran, pleats, all lilt.
Isabel Barriel
Cançó de tardor
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i es lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Catifa de fulles
Asseguda a la vora del riu,
sobre una catifa de fulles daurades
al costat, un arbre,
gairebé desfullat,
li cauen les fulles.
La tardor, ja arribat.
Quin paisatge més bonic!
ple de colors, daurats, vermells, grocs, verds...
Els ocells, cantant, esquirols, saltant,
l’olor de bosc, de bolets...
Pel riu i baixen fulles
que venent de més allà.
Un sol radiant escalfador,
però, amb fred de tardor.
Lluna
14 Octubre 2012
LA TARDOR
L’estiu ja se’n va, comença la tardor, el fred,
la foscor, però s’ha de prendre amb molta il·lusió.
Els panellets, les castanyes, Tot Sants ….
Un traspàs d’estació.
Els ocellets ja se’n van a buscar més escalfor
I la pluja tant esperada ja cau amb remor.
Així tindrem bolets que son tant bons
I també els fruits de la tardor
I moltes estones de foscor
I a esperar l’hivern que de seguida hi serem
Mercè Torrents, 16-10-2012.
Vinya de tardor
Contemplo la irisada vinya
en la seva lenta davallada;
ha complert el seu cicle,
ha parit els seus fruits.
Es resisteix al novembre
en una lluita no volguda
contra el temps implacable,
en clar desavantatge.
Contemplo el paisatge
I ella, encara és agraïda,
vestida amb fulles tenyides
d’un rogenc color salvatge.
Es resisteix al vent, al temps,
amb por d’aquell que amb tisores
aviat li mutilarà les llongues tiges
trencant aquest màgic paisatge.
Els pàmpols cauran a terra,
haurà perdut la batalla,
però no es donarà per vençuda;
esperarà, pacient, la primavera,
I s’aixecarà amb nova embranzida,
cobrint-se d’un suau vestit maragda
per borronar, joiosa, una nova vida.
PAU FLETA LÀZARO
LA TARDOR
Ja cauen les fulles
I les flors es marceixen,
Les vinyes estan ben curulles
I la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que mes m´agraden son els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell,verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bom feix
Peró has de córrer perqué si no ja te´ls han agafat.
Les orenetes se´n van,
Hi ha silenci al riu
pero, com sempre, tornen l estiu.
Amb la tardor
Pots escoltar la remor
d´una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
Bofill, Puig,Serrat
fi
