Recull de

Premsa

07política

ara DIJOUS, 30 DE JULIOL DEL 2015

“Ens presentarem com a acusació particular

en el cas Palau”El seu rival és Mas? Junts pel Sí desperta la il·lusió d’una part de catalans, però porta el seu candidat amagat i no explicita les polítiques del futur govern.

Junts pel Sí parla de dació en paga-ment, renda mínima... Cal atenir-se als fets, i els fets són polítiques com la privatització de la sanitat, amb el consorci de Lleida.

Vostè ha votat Raül Romeva? Sí, i vaig enganxar cartells amb la se-va cara, vaig fer d’apoderat de la se-va candidatura i he defensat el seu paper al Parlament Europeu.

I coneix Lluís Llach? Va venir a la festa major de l’Esquer-ra de l’Eixample i vaig muntar el seu escenari. Em trobo en un debat amb gent per a qui he treballat.

Romeva i Llach són de dretes? No, defensen una proposta equivo-cada. Difícilment podran tenir més que una majoria estreta, però un procés d’emancipació requereix majories àmplies. El camí realista és seguir eixamplant el dret a decidir.

¿Vostè és realista en el tema naci-onal i revolucionari en el social?

Fer un referèndum tindria un im-pacte revolucionari molt més gran que el fet de votar Junts pel Sí.

El 27-S té caràcter plebiscitari? Difícilment serà un plebiscit: es pre-senten molts partits i també cal pro-nunciar-se sobre polítiques socials.

Per quan veu el referèndum? A les generals hi haurà un canvi de majories i podrem forçar la convo-catòria d’un referèndum, que no de-pèn d’un canvi constitucional, sinó d’una voluntat política.

I si el PP pacta amb Ciutadans? Estem en un cicle d’inestabilitat po-lítica que durarà uns anys. El 24-M demostra una voluntat de canvi.

Junts pel Sí els volen al procés constituent per després del 27-S. No donarem suport a un govern presidit per Mas perquè el seu és un projecte neoliberal. Caldrà veure què entenen per procés constituent i quines són les seves propostes.

Hi haurà disciplina de vot? Hi haurà coherència. Si hem de tirar de regles vol dir que ens uneix poc.

¿Despenjarà els quadres del rei de la Generalitat?

Haurem de combinar el simbolisme amb polítiques efectives. El meu cor batega cap a la república.

Pablo Iglesias sembla que tingui més simpatia cap a la monarquia. El Pablo intenta no anar més ràpid que l’opinió pública. La voluntat de canvi s’acabarà expressant, també, en la qüestió del règim de l’Estat.

Vostè estava en contra de l’Estatut. Abans del pacte Mas-Zapatero, la proposta era ambiciosa. Tothom té motxilles: després d’anys de política possibilista, alguns s’han tornat in-dependentistes quan la gent ha ocu-pat el carrer amb estelades. En aquell Estatut ja no hi cabia la volun-tat de canvi de Catalunya.

¿Mas s’ha fet independentista i vostè possibilista? Volem constituir una força amb ca-pacitat de transformació. Això no és possibilisme.

Anirà a la Meridiana l’11-S? M’encantaria, però el problema és que ho impulsen dues entitats [ANC i Òmnium] que estan compromeses amb una candidatura. Seria bo fer una crida amb el moviment sindical i associatiu perquè quedi clar que l’11-S és de tothom.e

FRANCESC MELCION

Quant va trigar a acceptar l’oferta? Va ser una nit d’insomni i vaig dir que sí l’endemà. Es deia que Catalunya Sí que es Pot buscava la seva Colau. Vostè ho és? O la Carmena. L’èxit de Colau s’ins-criu en un procés més ampli. Espero que Catalunya Sí que es Pot remati la jugada iniciada el 24-M.

Procés Constituent no hi serà. Ens ha fet mal la falta de temps, pe-rò, encara que no hi sigui, ha marcat profundament la proposta.

Sí que es pot què? Sí que es pot trasbalsar el panorama polític, obrir un horitzó de justícia social, esbandir la corrupció i buscar una sortida viable a les aspiracions nacionals de Catalunya.

Quina serà la seva prioritat? Una de les primeres mesures que prendré serà personar-nos com a acusació particular en el cas Palau. Els poders públics han de destacar per la transparència i calen gestos que mostrin aquest compromís.

BARCELONACARLES CAPDEVILA

Rivals “Els fets de Junts pel Sí són polítiques com la privatització de la sanitat”

Generals “Hi haurà un canvi de majories i podrem forçar el referèndum”

Contrincant “Jo he enganxat cartells amb la cara de Romeva” Eleccions “Difícilment seran un plebiscit: es presenten molts par-tits i també cal pronunciar-se sobre polítiques socials” Inici “A l’Estatut ja no hi cabia la voluntat de canvi de Catalunya”

Lluís RabellCANDIDAT DE CATALUNYA SÍ QUE ES POT

ENTREVISTA

Diada “Seria bo fer una crida amb altres moviments perquè l’11-S fos de tothom”

L’avi matern, raó per obviar el cognom FrancoAl lloc més alt de les paperetes electorals de Catalunya Sí que es Pot (ICV, EUiA i Podem) hi figu-rarà el nom de Josep Lluís Fran-co Rabell, encara que ja fa més de 30 anys que es fa dir Lluís Rabell (Barcelona, 1954). Assegura que no vol “amagar” el cognom Fran-co –un nom “molt honest més en-llà de l’empastifada del dicta-dor”–, sinó que ho fa per reivindi-car el seu avi matern, el seu “refe-rent”. Ho explica a través d’una anècdota. Relata que el seu avi, mecànic d’autobusos, va arribar un dia a casa amb dos sobres: el de la seva setmanada i un que s’havia trobat amb el nom de Jo-

sep Martínez. L’àvia va pensar que seria impossible trobar la persona del sobre i va defensar que el millor era quedar-se els di-ners. L’avi, però, “va armar-se de valor” i va anar a comissaria con-fiant que la policia trobés el pro-pietari. En arribar a casa, va ad-metre que el sobre mai tornaria al seu amo. “Sabia que era arriscat, però ho havia de provar”, reme-mora Rabell. “Llavors vaig saber que de gran em volia assemblar al meu avi”, afirma. La manera de retre-li homenatge era mante-nint el seu cognom i “anteposar sempre les conviccions a la satis-facció individual”.

Mireu el vídeo a l’AraTV

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

127000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4450 €

7

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

FOTOS I TEXT DEL LLIBRE «TOTES LES PLATGES DE CATALUNYA I I II. COSTA BRAVA NORD I COSTA BRAVA SUD». A LA VENDA A TOTES LES LLIBRERIES WWW.LALUZENPAPEL.COM

PERMiguel Ángel Álvarez Alperi

Situació: Al Capde Creus, 4.300 apeu des de lacarretera del cap.

Serveis: Cap.Entorn: Natural.

Ocupació: Baixa.

Recomanada per a:Senderistes.

DADES

CALA PRONA –famosa pelsseus tresors– és la més desitjadadel cap de Creus. Posseeixqualitats molt valorades entre elsnavegants i, sobretot, entre elspescadors. Tant és així que elpreuat botí –més antic que laloteria– fa segles que se sorteja.Ho sabies? El premi són elsbonítols, les sardines i els fruits delmar, que aquí es pesquen almenyscinc vegades més que en altrescaladors del cap. La benedicció esdeu a la seva orientació i alscorrents que arrosseguen elplàncton i altres nutrients fins alfons de la cala, que es converteixen el mannà tant dels peixos comdels pescadors que hagin estatagraciats amb «la Grossa».

La cala delstresors

Platges d’autor: indrets per somiar

ET SONA? Diga’ns on és aquesta platja i participa enel sorteig setmanal de les guies «Totes lesplatges de Catalunya I i II: Costa Brava Nordi Costa Brava Sud». Envia la resposta abansde dissabte aconcursocostabrava@laluzenpapel.comindicant el teu nom i telèfon.

CONCURS

Cala Prona

VEGI LA FOTO A DIARIDEGIRONA.CAT

Diari de Girona ■DIJoUS, 30 DE JULIoL DE 2015 22

El tenor barceloní Josep Bros,acompanyat del pianista MarcoEvangelisti, donarà diumenge eltret de sortida a la 35a edició delFestival de Torroella de Montgrí.Bros oferirà una selecció de lesàries d’òpera més inspirades i ro-mances de sarsuela per obrir unaprogramació que enguany posal’accent en la veu i converteix elcant en l’eix vertebrador. De fet, lameitat dels dotze concerts pro-gramats tindran la veu com a pro-tagonista. Després del concert deBros, Bach tornarà a escoltar-se aTorroella amb les cantates de l’As-censció, interpretades per l’Aca-dèmia 1750 i el Cor de Cambra delPalau de la Música.

Segons indica el Festival, Bros ésun dels tenors lírics de més èxit iprojecció internacional, un emi-nent intèrpret de repertori bel-cantista d’estil elegant i exquisidamusicalitat que des de fa més dedues dècades conquista el públicdels millors teatres d’òpera.

En els darrers anys, Bros ha in-troduït en el seu repertori papersmés lírics, de Verdi i fins i tot dePuccini. Bros arriba després d’ha-ver debutat amb èxit en el paper deDon Carlo en l’òpera del mateixnom de Verdi al Teatre Auditori deEl Escorial, sota la direcció musi-cal de Maximiliano Valdés i escè-nica d’Albert Boadella.

TORROELLA DE MONTGRÍ | DdG

El tenor JosepBros inauguradiumenge elfestival deTorroella

El Museu de la Mediterrània deTorroella organitza el dimecres 5d’agost un concert per a coblaque farà un repàs a la història delsgrans compositors que ha tingut lavila. El concert anirà a càrrec de lacobla La Flama de Farners i comp-tarà amb la participació de la co-ral Anselm Viola per a la interpre-gació de la sardana Benvinguts aTorroella, de Francesc Batlle.

L’espectacle portarà per títolCompositors torroellencs, de ma-nera que s’interpretaran sarda-nes que els compositors torroe-llencs han escrit al llarg del temps.El viatge s’iniciarà al segle XIXamb Pere Rigau, fundador de la co-bla Els Montgrins, i que arribarà insels compositors contemporanisdel segle XXI. L’actuació estarà di-rigida per Jordi Molina, torroe-llenc d’adopció, tenora i estudiósdel món de la música de cobla.

El primer document on es rela-ta una ballada de la «nova» sar-dana llarga diu que va ser a laplaça de Torroella l’any 1844.Aquest fet va marcar per sempre lahistòria de la vila i el seu agerma-nament amb aquesta dansa i laseva música. Al llarg de 170 anys,de la vila han sorgit cobles deprestigi com Els Montgrins i laCaravana, i una llista de composi-tors de renom encapçalats per Vi-cenç Bou.

TORROELLA DE MONTGRÍ | DdG

Torroella acullun concert demúsica decobla de totsels temps

Una imatge del muntatge instal·lat al voltant del llac, on es poden fer activtats aquàtiques.

ACN

Ferrocarrils de la Generalitatha muntat una «platja» al voltantdel llac de l'estació d'esquí de laMolina. Es tracta d'una zona ambsorra, unes gandules, un espaiamb jocs per a infants i un bar. Laidea va sorgir en una trobada en-tre la direcció de FGC i els hotelersde Cerdanya, que van proposar lainiciativa i Ferrocarrils l'ha fet re-alitat. El president de Ferrocarrils,Enric Ticó, va explicar ahir que «la

platja de la Cerdanya és una apos-ta ferma perquè l'estació sigui unlloc de referència a l'estiu també».L'estació té una oferta de més de 30activitats d'estiu, que van des de elsesports fins a les passejades.

La «Platja de la Cerdanya»: aixíha estat batejat aquest espai lúdic,a gairebé 2.000 metres d'altitud,que ofereix l'estació de la Molina.Ticó va explicar que «la platja és elpunt central i de trobada de les ac-tivitats d'estiu». Ubicada al costat

del llac de la Molina, l'espai ofereixservei de bar, taules i cadires, unesgandules i activitats amb el llaccom a protagonista.

Cent mil euros d’inversió Ticó va assegurar que «aquesta ésuna primera fase de prova, i si tébona acceptació l'any vinent s'am-pliarà». Fer la platja, adequar l'en-torn i les activitats que s'ofereixenha tingut una inversió d'uns100.000 euros.

ALP | ACN/DdG

Una «platja» a la MolinaS’ha instal·lat al voltant del llac i compta amb servei de bar, taules i

cadires, unes gandules i la possibilitat de fer activitats aquàtiques

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESTIU

36000

5556

Diario

123 CM² - 11%

269 €

22

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 ELPAÍS Jueves 30 de julio de 2015

CATALUÑA

El mundo culturalvalenciano se giracon ganas de nuevohacia el museo,que está cerrandola larga etapa PPentre auditoríasque recuerdana las del ‘casoMillet’ catalán

Hambre en Valencia: de cultura, delimpieza, de confianza en el patrimo-nio, de regresar al IVAM, el Instituto

Valenciano de Arte Moderno, primer museodel posfranquismo, abierto en 1989. Despuésllegarían los demás, desde el Reina Sofía alMacba y la sarta de museos que alegrementey con tanto dinero público se fueron abriendopor toda la geografía del Estado. En la últimadécada este museo, que en tantas cosas esuna radiografía del discurrir cultural de lasociedad valenciana como de la española, hasido de una corrupción tremenda. Solo hacefalta consultar en las hemerotecas las audito-rías que la describen. Pero, aunque no puededecirse aún que el IVAM haya hecho cruz yraya, lo que siempre tarda, el mundo culturalvalenciano, renacido a partir de los pactos degobierno salidos del 24-M (que no de los vo-tos, todavía mayoritarios para el PP en la ciu-dad de Valencia), se gira hacia el IVAM conganas de que sea de nuevo lugar de cultura yencuentro.

El jueves pasado había tanta gente enel museo que la casa se vio desbordada. Unainauguración concentraba sensibilidades va-riadas que a menudo han pasado diez añossin hablarse, por el vacío finamente elabora-do por la corrupción de la era Consuelo Cís-car, directora y cacique entre 2004 y 2013.“Los valencianos regresan al IVAM”, se oía.¿Por la exposición? Es atractiva y es histórica:Colectivos artísticos en Valencia bajo el fran-quismo 1964 - 1976. Entiendo que sí, que laexposición era el reclamo. Pero no sólo. Noreúnes a tantísima gente si no te lo trabajas afondo. Previamente se celebraba una confe-rencia-exposición, a cargo de los curadores, y

me quedé parada al entrar en un salón deactos, de unas 200 butacas, a tope.

Una hora de batallitas antifranquistas tra-ducidas en términos artísticos, y luego el sa-rao de mirar tantas obras expuestas. Se dicepronto. Los valencianos se quedaron de las 7de la tarde a las 11 de la noche. Eso sí que esuna inauguración. Estaba el nuevo consejerodeCultura, VicentMarzà, joven político surgi-do de Escola Valenciana y ahora en las filasdeCompromís, que deberá bregar con el futu-ro del IVAM, puesto que, aunque Císcar fuedestituida y el nuevo director, José Miguel G.Cortés, ha salido de un concurso internacio-nal, la etapa presente no deja de ser el final dela época PP.

Esta exposición misma fue aprobada porel anterior equipo y la anterior consejerapopular. Cortés tiene nuevo equipo y se haarremangado, con la auditoría interna quecomplementa la de la Generalitat conocidaeste junio. El auditor interno ha sido JoanLlinares, el hombre que puso luz en los nú-meros del saqueo al Palau de laMúsica Cata-lana (ahora, Llinares está de nuevo en Barce-lona, llamado por el Gobierno Colau). Ra-quel Gutiérrez, controvertida responsablede la colección y de exposiciones con Císcar,ha presentado finalmente la dimisión, efecti-va en septiembre.

Lo significativo, visto desde fuera, es la deveces que oí la palabra “colaboracionista”cuando mis interlocutores me hablaban delpasado reciente y el momento actual del mu-seo. ¿Cómo resolver tanta corrupción? Loscolaboracionistas fueron tantos... Hasta esanoche valenciana, sólo oía aplicar lo de “cola-boracionista” a los franceses. No está mal vis-to. Veremos si el apelativo tiene éxito, que nofueron los nazis los únicos en encontrar cola-boradores por doquier. Veremos.

Las auditorías dicen que el IVAM ha paga-do en estos años por obras de arte hasta un1.500%más de su valor demercado, e inclusotres millones por lo que vale 0’3. Sabemos dela misa la mitad, ya que faltan años de Císcarpor auditar, los cuatro primeros. La auditoríainterna concluye pidiendo a la Abogacía de laGeneralitat que denuncie a Císcar y sus direc-tivos económicos, Juan Carlos Lledó y JuanBría. Puede ser como el caso Millet.

Mientras tanto, ciertas malas prácticas si-guen. La exposición de los antifranquistas,notables en el arte contemporáneo europeo,entre los que se cuentan los Crónica, los Reali-dad, Artur Heras y tantos otros, cautiva a ra-tos y rescata obras. Pero no es muy eleganteque, al lado, la exposición de estudio de casode aquel panorama esté dedicada a la difuntaesposa de Tomàs Llorens, director fundadordel IVAM, historiador de referencia, señoraún de gran prestigio, el cual no ha perdidoen los años de colaboración con la prodigiosadécada Císcar. Hombre, no vale. Ni la obra deAnaPeters, de obligada revisión estética inde-pendiente, merece este papel de estraza.

Mercè Ibarz es escritora y profesora de la UPF.

Hambre y ganas del IVAMMERCÈ IBARZ

Los resultados municipalesdel 24-M pueden leerse enclave de ruptura. CiU ya no

gobierna Barcelona, el PP tampo-co gobierna Madrid ni Valencia.Los socialistas, sin embargo, nohan erigido alternativa alguna.¿Quién hubiera dicho hace un añoque Compromís y dos confluen-cias emergentes estarían hoy alfrente de los gobiernos municipa-les de las tres grandes ciudades?Los espacios de revolución demo-crática no han salido a irrumpir,sino a ganar; a alterar el juego y eltablero, a disputarle la hegemoníaal viejo stablishment local. Y enmuchos casos lo han conseguido.Es interesante observar, por un la-do, el alcance y las dimensionesdel cambio en la red de actores. Ypreguntarnos, por otro, si asisti-mos a fenómenos de coyuntura, osi nace un tiempo social y políticonuevo, que se expresa el 24-M confuerza incipiente.

En las 13 ciudades del Estadode más de 300.000 habitantes, PPy PSOE obtuvieron, en 2011, 336concejales, un 80% del total; en2015 llegan sólo al 50%. Más rele-vante aún: las diversas candidatu-ras de unidad popular consiguen,en esosmunicipios, 114 concejales,un 27,5% del total. Estamos puesante una geografía electoral conrasgos de ruptura. La correlaciónde fuerzas entre partidos clásicos ycandidaturas alternativas experi-menta, en las grandes ciudades, unvuelco sin precedentes: 336 a 17concejales (2011); 223 a 114 conce-jales (2015). En Cataluña los parti-dos de la vieja centralidad (CiU,PSC y PP) pierden el 24-M 435.000votos respecto a 2011. Los espaciosde confluencia y las fuerzas que losintegran —en un mapa de geome-trías variables— ganan 536.000 vo-tos. Algo también sin precedentes.

Barcelona enComúes la expre-sión más nítida, pero no la única.En Badalona, Sabadell, Terrassa,

Santa Coloma, Castelldefels, Mo-llet, Vic oTortosa se articulan tam-bién nuevas confluencias munici-palistas, más allá de los actorespolíticos preexistentes. Bcomúconsigue el 25,2% de los votos ygana en 54 de los 73 barrios. EnNouBarris, distrito de clases popu-lares y feudo emblemático de laizquierda, Bcomú llega al 34%, do-blando el voto de los socialistas(16,5%). Se produce pues un doblecambio: en la naturaleza de los ac-tores y en su correlación de fuer-zas. En Barcelona los dos partidoshistóricamente dominantes pa-san a ser minoritarios en sus res-pectivos ejes de identidad política:el PSC en el eje social (4 conceja-les sobre 23 de izquierdas); y CiUen el eje nacional (10 concejales

sobre 29 soberanistas). ¿Se dibu-jan así las bases de una nueva he-gemonía? ¿Hasta qué punto estastransformaciones reflejan tenden-cias de fondo, alineadas con elcambio de época? Merece la penauna breve reflexión.

En la política, como en la vida,se mezclan razones y sentimien-tos. La vieja política de la sociedadindustrial traducía razones en in-tereses de clase y sentimientos enidentidades comunitarias. Con elcambio de época, las dimensionescolectivas de la racionalidad y lasentimentalidad tienden a despla-zarse hacia un nuevo tejido de va-lores y emociones. El binomio inte-reses-identidades había generadoideologías sólidas, ismos de todotipo. Pero el mundo que produjo

las cosmovisiones políticas clási-cas ya no existe. La nueva épocamodela ideales líquidos, con unafuerte carga de valores y emocio-nalidad. Esta segunda moderni-dad de riesgos y complejidades;de incertidumbres vitales e injusti-cias colectivas no es ya capturabledesde los resortes ideológicos delpasado. Pero es posible transfor-marla. Y es aquí donde las prácti-cas municipales enraizadas enprincipios de cooperación, ecolo-gía, igualdad, autonomía, fraterni-dad… toman un sentido nuevo ybásico. Son el terreno tangibledonde se forjan horizontes deemancipación, de construcción co-tidiana del bien común.

Las ideologías del siglo XX ge-neraron instrumentos de acciónen forma de partidos y movimien-tos. Siguen existiendo, pero no po-demos tampoco obviar que res-ponden a la época pasada. Hoy elpaisaje se va poblando de compro-misos individuales, mareas, plata-formas, activismo digital; nuevosdiálogos entre conciencia perso-nal y ética colectiva. La transferen-cia de estas lógicas vitales y com-partidas a la esfera de disputa delpoder institucional crea sujetospolíticos de nuevo tipo. Las con-fluencias municipalistas reflejaneste proceso. Son postpartidos lla-mados a funcionar como coopera-tivas sociopolíticas; espacios de va-lores y códigos actitudinales en co-mún: colaborativos, orientados ala acción y a la creatividad, másque al refugio de certidumbres he-redadas. El mundo local, la políti-ca de la proximidad, puede estarconvirtiéndose en el territoriodonde todo esto empieza a ser rea-lidad. Donde lo viejo no acaba demorir, y lo nuevo… nace con fuer-za. Y traza primaveras de ilusión ycaminos de mayoría.

Ricard Gomà es profesor deCiencia Política (UAB-IGOP).Propaganda electoral de las elecciones municipales del pasado 24 de mayo. / GIANLUCA BATTISTA

El crisol de una nueva hegemoníaRICARD GOMÀ

El mundo localsurgido del 24-Mpuede estarconvirtiéndose enel territorio dondeigualdad, ecología ocooperación tomennuevo sentido

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

129000

25725

Diario

441 CM² - 39%

3486 €

2

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 30 DE JULIOL DEL 201516 |

GRUP HERMESPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer iFont i Joan Vall i Clara.Consell Editorial: Xavier Albertí (president), Joan Villarroya(vicepresident), Joan Ballester, Josep Delemus, Lluís Foix, RosaFont, Dolors Lloveras, Jordi Maluquer, Jaume Oliveras, VicentSanchis, Teresa Seseras i Pep Collelldemont (defensor del lector).

Punt de Vista El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva), Toni Muñoz (Serveis), JosepMadrenas (Webs i Sistemes), Albert París(Comunicació), Anna Maria Ribas (GerènciaComercial), Miquel Fuentes (Administració iRH), Lluís Cama (Producció), ConcepcióCasals (Distribució) i Ricard Forcat.

rec que una de les últimes piulades aTwitter que vaig llegir de NatàliaMolero era del 2014, de poc abansde les eleccions europees. Hi deia el

següent: “Si una majoria del país avui, ara,se sent únicament part d’Europa és el mo-ment de dir-ho en aquests comicis.” Ex-pressava així dues de les seves grans convic-cions: l’europeisme i el catalanisme. Des-prés, ho he comprovat, perquè a les xarxessocials la gent no es mor fins que algú non’elimina el perfil, no va fer cap més piulada,només un parell de retuits. Llavors vaig sa-ber que estava malalta. M’ho va dir ella ma-teixa un dia que van coincidir al programaCatalunya Opina, avui ja desaparegut.

VAIG CONÈIXER NATÀLIA MOLERO QUAN ellaera cap de gabinet del conseller de Cultura,Jordi Vilajoana. Devia ser el 2001 o el 2002,no ho recordo exactament, però sí que re-cordo el lloc, perquè era un petit restaurant,el Bacus, que està situat a la cantonada demuntanya, en direcció al Besòs, del carrerParís amb Viladomat, a prop de la seu d’An-gle Editorial, on servidor hi tenia una taulaper poder treballar. Vam quedar a dinar i jovaig arribar una mica abans que ella. Va feruna entrada triomfal, espectacular, girantel cap per tirar enrere els llargs cabells ros-sos. Alta, forta, amb caràcter, riallera,

C

atractiva, aquella dona no es corresponiagens ni mica al patró que es difonia de les do-nes convergents, totes beates i amb monyoestil Marta Ferrusola.

NO FA GAIRE VAIG LLEGIR UNA ENTREVISTA

amb la presidenta de la Diputació de Barce-lona, Mercè Conesa, en la qual la periodistaque l’entrevistava insistia en el tòpic ambtota mena de referències a la desinhibició,el vestuari i la cabellera lleonina de l’alcal-dessa de Sant Cugat. No dic que les tietes ca-talanes no existeixin i que, a més, votinConvergència, però les dones comprome-ses de CDC que he conegut —començantper la veterana Carme-Laura Gil, passantper Magda Oranich, fins arribar a MeritxellBorràs i Neus Munté—, no encaixen gens al

patró de dones carrinclones que els atri-bueixen els adversaris. El tòpic és que si es-tàs relacionat amb el món convergent hasde ser, forçosament, intel·lectualment dis-minuït i pagès. Els prejudicis són doble-ment greus en el cas de les dones, perquè, sidestaquen, és, a més, perquè estan protegi-des per un home. Vostès ja m’entenen. Purmasclisme que fins i tot és alimentat per su-posades dones progressistes.

A NATÀLIA MOLERO LI VA PASSAR AIXÒquan va ser nomenada cap de gabinet delconseller de Cultura Jordi Vilajoana, a pe-sar del seu currículum professional i políticanterior, a l’Ajuntament de Girona i a la Fil-moteca. Quan en vaig reunir amb ella jon’estava al cas, a pesar que la coneixia poc.Tanmateix, al cap de cinc minuts ja m’haviaoblidat d’aquella xerrameca. I no tan solsperquè vaig recordar la delicadesa d’un an-tic llibre seu, Aquí hi ha el meu pintallavis,publicat el 1997 i que és a mig camí entredos gèneres, la novel·la i el recull de contes,sinó per la força dels seus arguments sobrel’imaginari nacional, el catalanisme i la ges-tió cultural. Tenia idees i les defensava ambconvicció. A les televisions defensava les se-ves idees sense l’agror i el sectarisme habi-tuals de tertulians amb carnet a la butxaca.

AQUELL DIA INDETERMINAT QUE LA NATÀLIAem va convocar a dinar, em va demanar siestaria disposat a participar en la comissióque presidia l’aleshores regidor de Culturade l’Ajuntament de Barcelona, l’actual con-seller de Cultura, Ferran Mascarell, que esdedicava a pensar què calia fer amb les ru-ïnes del Born. Vaig acceptar l’oferiment iella mateixa va organitzar un altre dinaramb Jordi Vilajoana, el conseller. També enrecordo el lloc, el Suquet de l’Almirall. Va serun dinar molt divertit. Al davant meu teniadues persones amb un gran sentit de l’hu-mor. Al final no ens vam acabar d’entendre,això ara no fa al cas, però vam continuarl’amistat.

QUAN SERVIDOR VA ACCEPTAR DE DIRIGIR laFundació CatDem, la Natàlia va formarpart del nou patronat que es va formar.Mentre hi havia qui marxava encara no sében bé per què, ella es va convertir en una deles grans defensors de la Casa Gran del Ca-talanisme, que era la raó de ser de la remo-delada Fundació Trias Fargas, molt abansque esclatés l’escàndol per l’estafa del Palaude la Música. La Natàlia sempre va estar alcostat d’aquella idea, amb el mateix esperiti la mateixa energia vital que el dia que vaigconèixer-la.

MENTRE ESCRIC AQUEST OBITUARI EM revéal cap la seva mirada i el seu somriure. Reiaa plaer i amb l’entonació peculiar de les co-marques gironines. En un país en què quiparla i riu amb accent catalanesc és con-demnat a galeres, Natàlia Molero va exhibirel seu amb intel·ligència, coqueteria i mur-rieria. Adéu-siau, Natàlia.

Natàlia Molero

UN RECORD A LA SEVAPERSONA I A LA SEVACARRERA PROFESSIONAL

Professor d’històriacontemporània a la UB

Agustí Colomines iCompanys

Mentre escric aquestobituari em revé al cap laseva mirada i el seusomriure. Reia a plaer iamb l’entonació peculiarde les comarquesgironines

CRISTINA LOSANTOS

ue n’hem discutit, de coses. Se’nrecorden quan el debat girava al

voltant de l’independentisme exprés?Hi va haver escissions i tot. Llavors dis-criminàvem entre hiperventilats i gra-dualistes. Per fi vam assumir que si endiem procés és que no es mata en undia i que si hi estem ficats és que ja es-tem fent la independència.

Els catalans ens hem dividit tantesvegades que hem acabat fent fissiónuclear. Tants caps, tants barrets.Afortunadament, la cohesió social nodepèn dels jardins d’antagonismesabrandats pels quals passegem. L’úl-tim crit és dividir-se de forma irrecon-ciliable entre tsipristes i troikistes (noconfondre amb trotskistes), alhora queens separem entre els que prefereixenel sistema electoral holandès i els que

voldrien el model alemany; entre elsgalgos i els podencos; entre els quexiulen la cantant Noa i els ben educats;entre els que creuen el carrer amb elsemàfor en vermell encara que no vin-guin cotxes i els que esperen que al-gun dia es posi verd. D’acord, algú diràque sí que vénen cotxes, però és lameva metàfora i jo decideixo. O és quela del vaixell a Ítaca no té cap via d’ai-gua? Uf, fa tant que no sento a parlarde la porcellana fina...

A tots plegats ens agrada fer de se-mantistes. Què és ser català és unclàssic, però també hem discutit quèvol dir dret a decidir (partint de la baseque per a Montilla eren eleccions auto-nòmiques), què vol dir polític, què re-presenta estar en actiu, qui és societatcivil (un dia debatrem què és ser mili-tar), si sobirania és més o menys queautogovern, què significa plebiscit iquè referèndum. Ens vam inventar ai-xò de l’Estat propi i les estructuresd’Estat. No es pot dir que el català nosigui una llengua rica en subterfugis.La qüestió és que no ens etiquetin.Déu nos en guard que descobrissinque som independentistes! Peròs’acosta el moment de deixar la indefi-nició, els potser, i arrenglerar-nos, fi-nalment, entre els del sí i els del no.

Q

Ens hem dividit tantesvegades que hem acabatfent fissió nuclear

Dicotomies

Keep calm

EmiliBella

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

133000

23625

Diario

729 CM² - 68%

4652 €

16

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 30 JULIOL 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 29

#tuitsdecultura@DolorsBoatellaDolors Boatella Creativa

Dormiria a l’aigua.

@yokoonoYoko Ono Artista

Posi les seves ombres juntesfins que es converteixen en una.

@ivandelanuezIván de la Nuez Assagista

Están los libros más vendidos,los buenos, los malos, los eruditos,los pretenciosos, los experimenta­les... y los inteligentes.

@RobynHitchcockRobyn Hitchcock Cantant

Twitter és una plataformaper no dir res. Aquest tuitn’és un bon exemple.

JuliàGuillamon

Carxofesd’estiu

La setmana passada, que feia aquellacalor de boig, vaig quedar per soparamb la meva amiga Natàlia al restau­rantÀnimaBrasa. Arribo tard i, per la

vidriera, laveigquemira lapantalletadelmòbili riu sola.M’explicaque, cansatdepassarcalor,unamicseuhacopiatuna ideaquehavistenunvideo viral: l’invent d’uns xinesos. Ha buscatuna caixa grossa de porexpan, li ha fet un granforat en una banda i tres forats petits a l’altra.Haomplert la caixa de glaçons. Al forat granhiha encaixat un ventilador i als tres petits, trestrossos de tub: ja té aire condicionat. Li acabad’enviar la foto de l’aparell, que fa una fila for­midable. Ve el cambrer i, rient rient, no enshemmirat la carta. És lamateixa estiu i hivern,amb l’afegit del full ambelsplatsdeldia.Pernoquedar per darrere del seu amic improviso lateoria de les carxofes d’estiu.La naturalesa, que habitualment és molt sà­

via, amb les carxofesbadaunamica.A l’estiu, al’hora de sopar, a la gent li agrada picar quatrecoses: lescarxofesfregidestindrienmoltd’èxit,més fins i tot que a la primavera o a l’hivern. Espodrienmenjar xips, amanides amb sal grossa.També anirien molt bé per acompanyar platsdepeix, ous ferrats i costelles a la brasa.Un tietde la meva mare que anava sempre amb cami­ons iqueconeixiamoltspagesosdelPrat,emvaexplicarquehiha les capces (les carxofes rodo­nes,grosses,dedaltdetotdelamata), les fillolesi les refilloles, més afuades, que creixen a lesbranques.S’hademirarsemprequesiguincap­ces–lidic–.Si lesempresesdelramdel’alimen­tació han inventat solucions per tenir xocolata

a l’estiu i cireres a l’hivern, per quèno fan algu­nacosaper tenircarxofes tot l’any?Hihauria lasolució Estrella Michelin (és gros que als res­taurants de miquetes tinguin estrelles miche­lin). A l’estiu les carxofes s’obren: el cor pelut,amagat darrere les escates membranoses, dei­xa pas a una tofa violeta, preciosa. Podrien cui­nar els estams com si fossin anemones, enfari­nats i fregits, o en una truita freda.Hi hauria elrecursUE:quelesportessin,nohosé,d’Alema­nyaodeDinamarca, inosaltreselshopagaríem–en dàtils no, que hi ha elmorrut de les palme­res que no deixa res per verd–: amb figues demoro. Hi hauria la fórmula reconversió: oi quecada cop més es planten vinyes d’altitud percombatre la calor i el canvi climàtic?Doncspo­drien fer el mateix amb les carxofes: anar bui­dant bordes de tabac de laMassana i Sant Juliàde Lòria i anar­hi plantant carxoferes. La car­xofa andorrana tindria un pedigrí internacio­nal, lapodrienintroduirdecontrabani unarxi­ver de la Seu d’Urgell n’escriuria una novel∙la:El fato de les carxofes. I si no que en plantin alMaresme,enhivernacles. I siclimatitzarelshi­vernacles surtmolt car, podem fer servir el sis­temade les caixes deporexpan.Mentre em vaig embalant, la Natàlia asse­

nyala amb el dit un punt concret de la carta:“Demanarempernil i broqueta de filet. I alber­gínies: amb formatge imel.”

Si hi ha xocolata a l’estiui cireres a l’hivern, perquèno fan alguna cosa per podertenir carxofes tot l’any?

Anna Prohaska, María Bayo... sis dels dotzeconcerts del festival tenen la veu de protagonista

I JosepBrosobreTorroella

M. CHAVARRÍA Barcelona

Aquest cap de setmanapromet ser d’alt voltatgelíricalsfestivalsdemúsi­ca de l’Empordà. A laproducció operística

que aquest dissabte estrena Peralada–aquestOtello que està previst que esvegi posteriorment al festival italià deMacerataialteatreCalderóndeValla­dolid–sesumendosrecitalsdesenglestenors. L’alemany Klaus Florian Vogtoferiràdemàunaocasióúnicad’escol­tar­loenladistànciacurtaenunrecitala l’església del Carme de Peralada. I

diumenge serà el català Josep Brosl’estrella de l’Empordà inaugurant elfestivaldeTorroelladeMontgrí.AVogt,el tenoralemanyquehades­

tacat per haver encarnat els papersmés emblemàtics del repertori wag­nerià–éselLohengrindeBayreuth, sel’ha pogut escoltar al Liceu a la Te­tralogia i acaba d’inaugurar la tempo­rada de la Scala deMilà com aFlores­tan de Fidelio–, debutarà a Peraladaambunrecorregutperlasevatrajectò­ria artística: Schubert, Mozart, Wag­ner,BrahmsoLehár.Bros, quearriba aTorroelladesprés

delseudebutenelpaperdeDonCarloen una producció dirigida escènica­ment per Albert Boadella al TeatroAuditorio d’El Escorial, farà gala deles seves habilitats belcantistes i la se­va exquisida musicalitat, interpretaràuna selecció d’inspirades àries i ro­mances de sarsuela, acompanyat alpianoperMarcoEvangelisti.Una fur­tiva lagrima (L’elisir d’amore) o Pour­quoi me réveiller (Werther) s’escolta­ran a l’Espai Ter (22 h) en aquestaprimera cita del festival de Torroella,queenla35aedicióhaconvertitelcanten l’eixde la sevaprogramació.Efectivament, la meitat dels dotze

concerts programats a Torroella finsal 20 d’agost tenen la veu com a pro­tagonista. El dimarts 4 s’escoltaranal mateix auditori les tres cantatesde l’Ascensió de Bach interpretadesperl’orquestradelfestival, l’Acadèmia1750, amb elCordeCambradelPalaude la Música i amb quatre solistes atenir en compte: la soprano Laia Fri­golé, la mezzosoprano Anna Alàs, eltenor Víctor Sordo i el baix PabloAcosta.I,dosdiesdesprés,eldijous6,tindrà

llocundelsplats fortsd’aquestaedicióde Torroella: la jove i reconegudasoprano austríaca Anna Prohaska,lanovareinadelbarrocals32anys, “la

nòvia de l’òpera”, com se la coneix enalguns àmbits, ja que de fet abraça400 anys de repertori en els diferentspapersque interpretaen lasevacarre­radesopranolírica. Acompanyadapelgrup de música antiga Ensemble Ar­cangelo i el pianista Jonathan Cohen,oferirà amb la seva càlida veu clara degran versatilitat obres de Purcell,Cavalli i Scarlatti, entred’altres.LadeProhaskaseràunaactuacióes­

tel∙lar que rivalitzarà aquella nit ambuna altra actuació sense parió, la deltenorJuanDiegoFlórez,quecantaràaPeralada en format concert un reper­toridecançons franceses.I no s’acaba aquí l’aposta vocal

d’aquesta arrencada de Torroella deMontgrí: dissabte dia 8 The King’sConsort brindarà un interessant pro­grama basat en la influència que vaexercir lamúsica italiana aAnglaterradurant el període barroc. Vivaldi,Händel, Albinoni... en la veu de la so­pranoJuliaDoyle.Una altra veu que no faltarà en

aquestfestival–tambécentratenelpi­ano, amb estrelles comKhatia Bunia­tishvili (dia 14), Joaquín Achúcarro(16) i el jove Jan Lisiecki (18)– serà ladeMaría Bayo. La soprano navarresacombinamelodies francesesambcan­çons brasileres acompanyada al pianoperRubénFernández (dia 17).c

gonzi... Una experiència brutal.En aquest Otello de Peralada

Paco Azorín revisita Shakespea­re i insisteix en els motius pelsqualsarrela lagelosiaquesembraenIagoenelgeneralmorodel’ar­mada veneciana: obeeix a la inse­guretat que li crea ser més granqueDesdèmona, d’unaaltra raça,notenir l’aprovaciódelpare...Em sento afortunat d’estar familia­ritzatambeltextdeShakespeare, jaque és cert que a Verdi no saps queel pare deDesdèmona no aprova elmatrimoni, per exemple. Però enqualsevol cas, veus que és en Iagoqui inocula el dubte a Otel∙lo res­pecteaCassio.Séqueel títolésOte­llo, peròel veritableprotagonista ésen Iago. És qui controla totes les si­tuacions: té un pla diabòlic i al finalés capaçdenegarquehihagi tingutres a veure. És increïble. M’agradael muntatge d’Azorín; tindrà èxit.LaDesdèmonaésfantàstica i,bé,enIagoésúnic, elmillor Iagopossible.Ja és la segona producció desprésde la deValència que faig ambCar­los Álvarez, i ja sortim a escenacompenetrats.

Li resulta difícil matar la Des­dèmona;ofegar­la,defet?No em surt de manera natural. Nom’hi involucro,noemposoen lase­va pell. De fet, és feina de la víctimaferqueelpúblic senti l’angoixa.c

GEMMA MIRALDA

Klaus Florian Vogtofereix demà un recitalíntim a l’esglésiadel Carme de Peralada

ARXIU

El tenor català Josep Bros

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

464 CM² - 41%

12218 €

29

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

30 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 30 JULIOL 2015

ElBornes converteixenaparadormusical d’estiuMaria del Mar Bonet canta als seus músics preferits

ESTEBAN LINÉSBarcelona

ElBornCentreCultural es torna aconvertir per segon any consecu­tiuen la seudel cicleSonaelMón iTorna al Born, en què durant elscaps de setmana de l’agost la salaMoragues acollirà (sempre a lesvuit de la tarda) concerts i recitalsde diferents estils com la cançó,jazz, flamenc,bluesolamúsicacu­bana. El foc el trencarà precisa­ment Maria del Mar Bonet ambDani Espasa al piano, acordió icors i Antonio Sánchez en les per­cussions, que obriran la progra­mació dissabte i diumenge, 1 i 2d’agost, amb la presentació d’Ho­menatges, enquè lacantantretho­menatge a autors que sempre haadmirat comOvidiMontllor, Gui­llem d’Efak, Joan Manuel Serrat,Milton Nascimento, BruceSpringsteenoMikisTheodorakis.La cantautora mallorquina va

reconèixer ahir: “Estic molt con­tentade tornara serenaquest edi­fici, sobretot perquè des de fa una

micamésd’unany janosócbarce­lonina; me n’he anat a viure a Pal­ma (...), enyorava molt despertar­me amb la llum de la meva petitapàtria, que és Mallorca”. PerePons, director artístic del festival,va assegurar, per la seva part, queun concert comel deBonet “justi­fica tot el cicle, i la nostra intenció

és que la seva cita estiuenca ambBarcelona de mantingui com enelstempsdelsseusrecitalsa lapla­çadelRei”.A part de Bonet, aquest Sona el

Món i Torna al Born acollirà vuitartistesmésoformacionsfinsal30d’agostvinent. Eldia8arribaranelblues, swing i jazz amb la veu de

MyriamSwansonielquartetMag­nolia.Undiaméstard, lapoesiare­citada de Joan Margarit i algunsclàssics de jazz ompliran l’espaiamblaveu,entred’altres,deLauraSimó sota la direcció de CarlesMargarit, fill del poeta. El 15, elBorn s’omplirà de blues, rock icançóambelconcertAprèsminuitamb Cece Giannotti en complici­tat amb el bateria Francesc Cha­parro.Undiaméstard,cançóijazzamb l’esplèndida veu de JuditNedderman.El22d’agost li tocaràel torn a la cançó cubana i al jazzamb la cantant caribenya TelvaRojas i els gaditansTomate,Trío yCebolla, cantant temes del cubàBola de Nieve. El 23, la BarcelonaBigBluesBand ielguitarrista suecfora de combat Greg oferiranswing i rhythm’n’blues. El 29, Pe­dro Javier González a la guitarraflamenca i Horacio Fumero alcontrabaixpresentaranElcorazónalsur.Tancaràelcicleel30d’agostla big bandLaLocomotoraNegra,amb un repertori de swing delsanysquaranta i cinquanta.c

ElMasiMasFestivalprogramaalBornelscapsdesetmanad’agostjazz, flamenc,bluesimúsicacubana

INMA SAINZ DE BARANDA

PerePons,CeceGiannotti,CarlesMargarit,M.delMarBonet,HoracioFumero,TelvaRojas iCarlesGili

L’IVAMproposaampliar­se ambunjardí d’escultures

Iron&Wine, la Sant Andreu Jazz Band iLa LocomotoraNegra, al Festival de Jazz

Mascarell assegura que la llengua catalanaha superat una “etapadura i complicada”

wLes novetats en la progra­mació de la 47a edició delVoll­DammFestival Interna­cional de Jazz de Barcelonasón una constant els últimsdies: ahir mateix es van ferpúblics els noms de BeccaStevens i de Selah Sue, és adir, dues de les veus femeni­nes més interessants de l’es­cena actual, que actuaran a lasala Luz de Gas els dies 31d’octubre i 26 de novembre,respectivament. Aquestsnoms s’afegeixen als concertsque oferiran al Palau de laMúsica la Sant Andreu JazzBand (14 novembre) i LaLocomotora Negra (11 desem­bre). Aquestes dues incorpo­

racions a un cartell queobrirà Diana Krall el 26 desetembre i en què tambébrillen noms comChick Co­rea, Maria Schneider, ChuchoValdés o Neneh Cherry, re­flecteixen el compromís delfestival amb l’escena jazzísti­ca local, simbolitzant el quel’organització qualifica com aDOCatalunya. Les altresincorporacions són les delcantautor nord­americà SamBeam, més conegut com aIron &Wine (Barts, 7 novem­bre) i del duo format pel pia­nista cubà Roberto Fonsecai la cantant maliana Fatou­mata Diawaraor (Barts, 8novembre). / Redacció

wEl conseller deCulturaFerranMascarell va afirmarahir que el català ha superatuna etapa “molt dura i enor­mement complicada” a causade les polítiques estatals,contràries a aquesta llengua, ials canvis demogràfics i tec­nològics.Ho va dir després delliurar, al Parlament, l’infor­medepolítica lingüísticareferit al 2013, en què es cons­tata que “la salut del català esmanté” i es desenvolupa amb

naturalitat en una societatcada vegadamés plurilingüe.Segons l’estudi, entenen elcatalà el 94,3%dels ciutadans,el sap parlar el 80,4% i l’escriuel 60,4%.Malgrat això, elcastellà continua sent la llen­gua d’úsmajoritari en lesconverses ambels amics iels veïns.Mascarell va desta­car que el 12,1%depersonesmés grans de 15 anys d’altresorígens lingüístics adoptenel català. / Redacció

wEldirectorde l’InstitutVa­lenciàd’ArtModern(IVAM),JoséMiguelGarcíaCortés, vapresentarahira l’alcaldedeValència, JoanRibó,unapro­postapercrearun jardíd’està­tuesal solarque téelmuseualcarrerBeneficiència iqueinicialment s’haviadedestinaraampliar les seves instal∙laci­ons.Ribó lavaqualificarde“formidable” i vaexpressarelseu interèsperacceleraraquestprojecte. /Redacció

PANORAMA

El centreLorcadeGranadas’inaugura i es tancawEl centre Lorca, que es vacrear per acollir el llegat deFederico García Lorca aGranada, es va inaugurarahir amb un petit concert iun acte institucional. Lainauguració arriba amb cincanys de retard i després del’obertura el centre torna atancar­se almenys fins alsetembre perquè no com­pleix les condicions deseguretat adequades peracollir els fons. / Redacció

AQUESTA SETMANA EN

Fes la comanda trucant al 902 103 502o a la webwww.lavanguardiashopping.com

P.V.P. 54,95€ P.V.P. 64,95€ P.V.P. 145,95€

Alta potència, baix nivell desoroll i tres velocitats.

Silenciós, 3 velocitats,oscil·lació i temporitzador.

Multifunció: refreda, purificai humidifica.

Per només Per només Per només

45’95€ 54’95€ 129’95€

VENTILADOR DE PEU16” SOGO

VENTILADOR DE PEU29” SOGO

CLIMATITZADORD’AIRE PORTÀTIL SOGO

'#",#*&-1) -0+ 2- /.*),- *#2#&&!( $# %#/)!2-$.,*

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

30

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens agrada!

ROCiO MARQUEZ

@4.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

93 CM² - 18%

660 €

42

España

30 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA & ESPECTÁCULOS

21 l MENORCA ● «Es Diari» l MIÉRCOLES, 29 DE JULIO DE 2015 l21 l MENORCA ● «Es Diari» l MIÉRCOLES, 29 DE JULIO DE 2015 l

LainspiracióndeJuandelaRubiaponemúsicaal ‘Fausto’deMurnauRUBÉN P. ATIENZA

Nada más aterrizar en la Isla, y sinpasar por el hotel para dejar lamaleta, Juan de la Rubia (Castellón,1982) se plantó el lunes directa-mente en la iglesia de Santa Mariade Maó. El reconocido organistaquería tener una toma de contac-to para disfrutar de un instrumen-to que, tal y como asevera, goza demuy buena prensa entre sus cole-gas. Ya por la tarde, regresó al tem-plo para ensayar el espectáculocon el que esta noche, a las 21 horas,inaugurará el XLII Festival de Músi-ca de Maó. Aunque quizás ensayarno sea el término más correcto, yaque el concierto que ofrecerá elreconocido intérprete, organistade la Basílica de la Sagrada Fami-lia de Barcelona, se basa en unaimprovisación para musicar «Faus-to», la archiconocida película mudaque F.W. Murnau estrenó en 1926.

Durante una pausa en su tomade contacto con el órgano, reco-nocía De la Rubia que para nadase trata de una reinterpretaciónde la banda sonora original, y quecada vez que se enfrenta a estereto, con el que se estrenó en 2011,«el resultado es diferente». No obs-tante, sostiene de igual forma queno se trata tampoco de un proce-so totalmente aleatorio. «En rea-lidad es como si me enfrentara aun discurso; sé lo que quiero decir,el mensaje, pero improviso a la

De la Rubia, el pasdo lunes en la Iglesia de Santa Maria durante uno de los ensayos. ● FOTO GEMMA ANDREU

FESTIVAL DE MÚSICA DE MAÓ l La XLII edición del evento cultural arranca esta noche en la iglesiade Santa María, donde el organista improvisará la banda sonora de la famosa película muda

hora de comunicarlo», explica elmúsico, uno de los intérpretes másgalardonados de su generación,quien en 2002 se alzó con el pri-mer premio del Concurso Perma-nente de Juventudes Musicales,un reconocimiento que supuso ellanzamiento una carrera musicalplagada de éxitos hasta la fecha.

MÚSICA DE CINEComo no podía ser de otra forma,el organista es un gran fan de la

película, así como de su director,Murnau, sin duda uno de los rea-lizadores mejor considerados ymás influyentes de las primerasdécadas del siglo pasado. El film,basado en los cuentos tradiciona-les de la figura de Fausto recogi-dos en la obra dramática de Goethe,se centra en la eterna lucha entreel bien y el mal y en la ya conoci-da exploración de los deseos huma-nos más recónditos para obtenerla juventud eterna.

nalmente muy ligado al sonidodel órgano, y que con el paso deltiempo ha ayudado a promocio-nar un instrumento que actual-mente «vive un buen momento»,asegura De la Rubia. Y es quesegún explica el músico, que tam-bién imparte clases en la Escue-la Superior de Música de Cata-lunya (ESMUC), «cada vez sonmás los jóvenes que eligen el ins-trumento como primera opciónacadémica en sus carreras».

● ● ●

De la Rubia dará riendasuelta a su creaciónmusical durante cercade dos horas

Así, el festival de este año seestrena con una propuesta dife-rente, en la que se combina lamúsica y el cine en un marco tanincomparable como la iglesia deSanta María. Un espacio tradicio-

� El mundo del cine mu-do y las bandas sonorasson todo un filón para darrienda suelta a la improvi-sación musical de De laRubia. «Es un material conel que me siento muy agusto», confiesa el orga-nista. Tras las cinco repre-sentaciones que lleva asus espaldas de «Fausto»,el artista está ultimandolos detalles de otro pro-yecto para musicar la quequizás sea la película másfamosa de Murnau, «Nos-feratu». Con ella debutaráel próximo 1 de noviem-bre en el Palau de la Músi-ca de Barcelona. Pero lacosa no queda ahí, ya queel intérprete también tie-ne en mente atreversecon «Metrópolis» de FritzLang, aunque aún no tie-ne fecha para el estreno.

‘Nosferatu’y‘Metropolis’,sus próximosretos musicales

ElGovernquiererecuperarlasartesvisualesparaelcertamenArtJoveR.P.A.

El director del Institut Balear de laJoventut, Joan Ferrà, y la coordina-dora del programa cultural Art Jove,Natàlia Rabassa, se reunieron ayercon representantes de la Associa-ció d’Artistes Visuals de les IllesBalears (AAVIB) con el propósitode involucrarlos en el proceso deproducción del certamen de ArtesVisuals de las próximas edicionesdel programa cultural Art Jove.

El acercamiento se ha produ-cido después de que el año pasa-do se eliminara la convocatoriade artes visuales del programaimpulsado por el Govern Baleary la AAVIB convocara de forma

reivindicativa un concurso para-lelo denominado Frau Jove 2014.Además de este primer paso, segúninformó ayer en un comunicadoel Ejecutivo balear, Ferrà tieneprevisto reunirse con diferentescolectivos jóvenes de artistas delArchipiélago durante las próxi-mas semanas para avanzar en lapróxima convocatoria del certa-

men artístico. En ese sentido, trasel encuentro celebrado ayer, eldirector del IB-Jove se ha com-prometido a «sacar adelante lasiniciativas necesarias para darvisibilidad a la creación artísticade los jóvenes de las Islas en lasdiferentes modalidades».

PARTICIPACIÓNPor otra parte, Ferrà se interesótambién por las reivindicacionesde la AAVIB y trasladó a sus repre-sentantes la intención de estable-cer unos plazos de inscripción yde celebración de los certáme-nes que fomenten la participa-ción de los jóvenes artistas en elprograma cultural Art Jove.

Joan Ferrà y Natàlia Rabassa con representantes de AAVIB . ● FOTO CAIB

Cabe recordar que el InstitutBalear de la Joventut viene orga-nizando el citado certamen des-de hace más de 25 años. La con-vocatoria está abierta a artistasque residan en Archipiélago quetengan entre 16 y 35 años. En su

declaración de objetivos, el pro-grama recoge el propósito defomentar y potenciar la creaciónartística en el ámbito juvenil, ade-más de promocionar a los nue-vos creadores en todas las áreasde las artes.

● ● ●

El director del Institutde la Joventut tieneprevisto reunirse condiferentes colectivos dejóvenes artistas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

32000

4378

Diario

702 CM² - 73%

1515 €

21

España

29 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 GUÍASEGRE

Miércoles, 29 de julio de 2015CULTURA/ESPECTÁCULOS

los herederos de Granados, bis-nietos afincados en Barcelonay las Baleares, de que Lleidacanalice la celebración del cen-tenario. En este sentido, Parracomentó que “tanto la Gene-ralitat como otras entidadespueden organizar actividadesde recuerdo, pero desde Lleidatrataremos de canalizar de for-ma global todo elAny Grana-

dos, por ejemplo, a través de lacreación de una página web queinforme de la figura y obra delmúsico y de lo que se organiceen cualquier punto de Catalun-ya en su recuerdo”. Cabe re-cordar que la comisión organi-zadora delAnyGranados cuen-ta entre sus integrantes con re-presentantes de la Paeria, la Ge-neralitat, la Universitat de Llei-da, los conservatorios de Llei-da,Cervera y L’Intèrpret, la Or-questra Julià Carbonell, la Fun-dació Pau Casals de ElVendrell,el Liceu, el Palau de la MúsicaCatalana, la Escola Superior deMúsica de Catalunya, laAcadèmia Marshall, diversosexpertos y la familia.

I GUERRAMUNDIAL

Enric Granados falleció en1916 en el naufragio de unbarco torpedeado durantela I Guerra Mundial

El Govern aprueba que2016 sea el Any GranadosLleida quiere centralizar la difusión del centenario del pianistaleridano ||Reuniónenotoñode la comisióncreadahaceunaño

POLÍTICACULTURALCONMEMORACIÓN

J.B.❘ LLEIDA ❘ El Consell Executiu dela Generalitat aprobó ayer deforma oficial la conmemoracióndelAny Enric Granados 2016,en el centenario del fallecimien-to del pianista y compositor le-ridano.También aprobó las ce-lebraciones del 150 aniversa-rio del nacimiento del pintorRamon Casas y del 50 aniver-sario de la muerte deVíctor Ca-talà, pseudónimo de la escrito-ra CaterinaAlbert.Así, la Ge-neralitat conmemorará a estastres figuras para “recuperarlas,divulgarlas y proyectarlas in-ternacionalmente”. En estosmismos términos se constituyóen Lleida hace poco más de unaño la comisión que organiza-rá elAny Granados en la capi-tal del Segrià con el objetivo deprogramar actividades musica-les, pedagógicas y de difusiónde la figura y la obra del mú-sico nacido en Lleida en 1867y fallecido a los 48 años en elnaufragio del navío Sussex enel Canal de laMancha en 1916,torpedeado por los alemanesen plena I Guerra Mundial.

La concejal de Cultura de laPaeria, Montse Parra, explicóayer a SEGRE que “hacia elmes de octubre volverá a reu-nirse la comisión organizadoradel evento para ultimar el pro-grama de actividades para elaño que viene”. Parra hizo es-pecial hincapié en el interés de

Constitución el año pasado de la comisión para el AnyMorera.

ÓSCAR MIRÓN

L’Espluga Calba y El Cogul,citas del ‘Delicadeses-ArtdeTros’de Les Garrigues

MÚSICAPOESÍA

Presentación de la séptima edición del certamen, ayer en Lleida.

❘ LLEIDA ❘ Delicadeses-Art deTroses un singular festival al que hayque llegar a pie y pocos cono-cen el lugar exacto de la celebra-ción. La directora artística,Me-ritxell Cucarella-Jorba, y el co-ordinador, Eduard Batlle, pre-sentaron ayer en Lleida las ‘pis-tas’ suficientes para motivar alos espectadores que quieranparticipar de una experiencia es-pecial de música, poesía, lite-

ratura, paisaje y conexión conla naturaleza de Les Garrigues.La séptima edición tendrá doscitas en agosto en L’Espluga Cal-ba y en El Cogul. Como siem-pre, el público tendrá un lugarde encuentro desde el que sedesplazará a pie hasta el lugarde la actuación, que tendrá lapuesta de sol como punto finaldel espectáculo. El 20 de agos-to, el punto de encuentro seránlas piscinas de L’Espluga Calba(18.00 horas), antes de empren-der una caminata de unos 15mi-nutos hasta el lugar ‘secreto’ dela actuación del cantautor Xa-vier Baró, acompañado para laocasión por la intérprete de ins-trumentos tradicionales HeuraGaya, en una sesión que culmi-

DEPARTAMENTO DE CULTURA

nará con una acción poética acargo de la poeta Núria Pujolàs,conocida comoMiramelsmots.El 27 de agosto, la cita será enel centro de interpretación delarte rupestre de El Cogul (19.00,abierto una hora antes para losque deseen visitar las pinturas).La segunda sesión del festivalcontará con la clown argentinaCecilia Paganini, que ofrecerá lanarración oral En la boca del lo-

bo, y con una acción sonora poé-tica y experimental a cargo deCelesteAlías (voz y clarinete) yJoan Gomila (contrabajo y voz).Como el año pasado, las activi-dades son gratuitas, aunque seaceptarán donativos del públi-co. Josep Borrell, delegado deCultura, elogió “un festival na-da convencional, que no apelatanto al espectáculo como a laprovocación de emociones”.

ARTISTAS DEL CARTEL

El cantautor Xavier Baró, lapoeta ‘Miramelsmots’o laintérprete Celeste Alías,figuras del cartel

Dos acciones artísticas en lugares ‘secretos’

Lexu’s estrena nuevosingle con La Pegatina❘ TÀRREGA ❘ Después de la bue-na acogida del primer singledel nuevo recopilatorio de Le-xu’s, el tema Cau (junto aBlaumut), ahora la banda consede enTàrrega presenta unanueva propuesta, la canciónLa vida perfecta, acompaña-da por La Pegatina. Lexu’stambién ofrece una versiónremasterizada de su disco enlas plataformas digitales.

Ensayo abierto de unacompañía de FiraTàrrega❘ TÀRREGA ❘ El Espai Les SitgesdeTàrrega acogerá mañana alas 21.00 horas un ensayoabierto al público del proyec-to escénico Cuando todospensábamos que habíamosdesaparecido. Se trata de unmontaje de la compañía me-xicanaVaca 35 junto conTea-troDeCerca, que han estadopreparando para FiraTàrregadurante una residencia crea-tiva en la capital del Urgell.

Los organizadores del ciclo, ayer con el cartel de este año.

PROGRAMACIÓNPRESENTACIÓNDIPUTACIÓN DE LLEIDA

J.LÓPEZ❘ LLEIDA ❘ La nueva edición delciclo cultural Castell serà denit 2015 contará con cincoactuaciones musicales y deteatro los jueves entre el 1 deagosto y el 3 de septiembre.El alcalde de Castellserà,Marcel Pujol, junto al conce-jal de cultura, David Pradesy la diputada RosaMariaMo-ra presentaron ayer en la di-putación de Lleida el progra-ma de esta actividad veranie-ga, el más extenso de sus tresediciones.“Apostamos por lacultura desde el pueblo pe-queño, con actividades demúsica y teatro” afirmó ayerPujol, que espera que laapuesta se consolide como unreferente de ocio en la comar-ca del Urgell. El Castell seràde nit 2015 dará inició el sá-bado 1 de agosto con el con-

cierto de clausura del XVCurso de Canto. El jueves si-guiente, el 6 de agosto, uncuarteto de jazz con la can-tante polacaViktorija Pilato-vic serán los encargados deamenizar la jornada. Le se-guirá un concierto de arpa deLesYeux Fermés el jueves si-guiente. Para finalizar el mesde agosto, el programa tam-bién incluye un concierto delDuetoVerdCel y de El Quar-tet de la Barítona con JordiGuixé. La compañía cómicay multidisciplinar MannekenPis, con su espectáculoCam-pi qui pugui el primer juevesde septiembre pondrá final alciclo. El concejal de culturay creador de esta iniciativa,David Prades, aseguró quelos asistentes“descubrirán al-go nuevo, poco habitual, concada actuación”.

Ciclo cultural de veranoen Castellserà con cincocitas demúsica y teatro

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

102000

10788

Diario

302 CM² - 36%

1188 €

42

España

29 Julio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CODALARIO

REVISTA DE MÚSICA CLÁSSICA

CRITICA: BARENBOIM DIRIGE WAGNER Y

ELGAR EN EL PALAU DE BARCELONA 7 de julio de 2015

LOS ECOS BRITÁNICOS DEL WAGNERIANISMO

Por Alejandro Martínez

Barcelona. 06/07/2015. Palau de la Musica Catalana. Wagner: fragmentos de Parsifal y Los maestros

cantores de Nuremberg. Elgar: Sinfonía no. 1. Staatskapelle Berlín. Dirección musical: Daniel Barenboim.

A decir verdad lejos han quedado ya esos esos tiempos en los que la Filarmónica de Berlin y la

Filarmónica de Viena eran dos referencias sin parangón posible. No sólo formaciones como la Orquesta

del Concertgebouw o la Filarmónica de Múnich rinden a un nivel parangonable. También algunas de las

orquestas de foso más consolidadas de Alemania se desempeñan actualmente con un oficio y una

personalidad sobresalientes. Este es el caso, sin la menor duda, de la centenaria Staatskapelle de Berlín,

cuyos orígenes se remontan ni más ni menos que a finales del siglo XVI. La formación ha consumado su

extraordinaria maduración ya en manos de su actual director titular, Daniel Barenboim, que ha modelado

la orquesta con mimo hasta convertirla en un preciso y preciado mecanismo de relojería, con un sonido

propio y genuino, de un color levemente sombreado, entreverado de bronce y caoba.

Barenboim se presentaba en el Palau de la Música de Barcelona con dos programas distintos, el

segundo de ellos dedicado a Verdi y junto con el Orfeón Catalán. En el concierto que nos ocupa, la

primera parte estaba vertebrada por obras de Wagner. En concreto, por el preludio y los encantamientos

de Viernes Santo de Parsifal y la obertura de Los maestros cantores de Nuremberg. La hondura y firmeza,

aunada con una inusitada naturalidad, con la que Barenboim desgrana esta música sólo están a la

alcance de los más grandes. Con un gesto austero decidido y nítido, Barenboim implantó un silencio

memorable en la sala del Palau, redoblando la intensidad de esta música.

Para la segunda parte Barenboim recuperaba una obra infrecuente aunque muy querida para él, la

Sinfonía no. 1 de Elgar. Es curioso, también una sinfonía de Elgar, la No. 2, es una de las obras de más

queridas del flamante nuevo director titular de la Filarmónica de Berlín, Kirill Petrenko. Barenboim tuvo

desde sus inicios una proximidad muy particular con la obra de Elgar, cuyo concierto para violonchelo

interpretó y grabó junto a su primera esposa, la extraordinaria y desaparecida Jacqueline du Pré. En el

caso de esta sinfonía No. 2 estamos ante una obra épica y compleja, que Barenboim dirigió de memoria,

con voluntarismo y entrega, con verdadero aplomo en el gesto. La sinfonía como tal no ha gozado de

demasiada pervivencia, como de hecho trasluce su escasa e infrecuente presencia en la discografía

(Barenboim y la Staatskapelle la acaban de registrar para Decca). Un hecho que contrasta sin embargo

con el gran éxito que cosechó en su estreno en diciembre de 1908, con el alemán Hans Richter a la

batuta, a quien precisamente Elgar había dedicado la partitura. Richter, como bien recuerda Xavier Cester

en las notas al programa, había inaugurado en 1876 el foso del Festspielhaus de Bayreuth con el primer

ciclo completo del Anillo wagneriano. No por causalidad hay mucho de Wagner en los cimientos del

sinfonismo británico que supusieron estas obras de Elgar. Sea como fuere, volviendo a la versión

expuesta con Barenboim y su Staatskapelle, nos quedamos con su genial capacidad para distinguir

planos y subrayar dinámicas, jugando al mismo tiempo con el color y las intensidades. A destacar todo

ello en un monumental Larghetto. La obra adolece de un cierta falta de coherente interna, como en una

eterna sucesión de motivos que no terminan de encontrar una resolución clara. En este sentido, si se nos

permite el aserto, cabría decir que la versión encabezada por Barenboim estuvo si cabe incluso por

encima del atractivo mismo de la obra, que es una joya compleja y recóndita, poco evidente.

Foto: A. Bofill Autor:Alejandro Martínez