Reflexions en femení

Polítiques d’igualtat de gènere

i masculinitats

31=

2 3

Néixer home o néixer dona, i fer-ho en diferents llocs del plane-ta, condiciona les expectatives de vida, salut, educació, desen-volupament i dignitat personal. És a dir, el gènere condiciona la possibilitat de gaudir dels drets humans més elementals.

La teoria feminista ha estat cabdal per analitzar i explicar les desigualtats de gènere i per reflexionar i lluitar per la igualtat. El concepte de gènere permet analitzar els factors socials i cul-turals que han construït les diferències sexuals en un moment o un lloc històric concret.

El gènere defineix els rols sexuals, és a dir, el que significa ser home o dona, i per tant, les oportunitats, els papers, les responsabilitats i les relacions entre les persones. I també és a partir del gènere que s’articulen els estereotips, és a dir, el conjunt de creences existents sobre les característiques que es consideren apropiades per a homes i dones, o sobre el que ha de ser la feminitat i la masculinitat.

Així, s’han anat configurant uns models identitaris que no han afavorit les relacions igualitàries entre dones i homes. Però, mentre que els models de feminitat han anat variant els darrers cinquanta anys, la definició tradicional de la masculinitat, here-tada i incorporada en els diferents àmbits de la vida, no s’ha modificat substancialment i encara manté molts homes a la defensiva davant la idea de l’equitat i els impedeix el reconeixe-ment de les desigualtats.

Per això, des de les polítiques d’igualtat es treballa per acon-seguir la implicació dels homes en la fita de la igualtat i per

1. Identitats de gènere i desigualtats

Reflexions en femení Polítiques d’igualtat de gènere i masculinitats

31

4 5

transformar les normes tradicionals que continuen modelant les identitats de gènere.

Com ja hem apuntat, la crítica feminista, i també el moviment gai, han estat els primers a mostrar les grans restriccions del model de masculinitat dominant, i amb això han obert la porta i han plantejat un repte de transformació personal i social a molts homes.

Cal també reconèixer les aportacions d’alguns homes que van ser pioners en la lluita pels drets de les dones i el feminis-me. Destaquen, entre d’altres: François Poulain de la Barre (1647-1725), un dels precursors del moviment d’homes profe-ministes, que va escriure nombrosos textos en defensa de la igualtat d’homes i dones; John Stuart Mill, que el 1867 va pre-sentar al parlament britànic un projecte de llei en què demana-va el dret de sufragi per a les dones i que el 1869 va escriure La sujeción de la mujer, que va tenir una gran repercussió femi-nista a escala mundial; Quasim Amin (1863-1908), considerat el gran impulsor i defensor de la dona àrab, o Gerald Gardner, que va unir les lluites contra el racisme i el sexisme i va aconse-guir fites com la d’evitar la discriminació per raó de sexe en les ofertes de treball, la paritat en el cos de policia de Pittsburgh, o la promoció de les dones en una cadena de supermercats. També els socialistes utòpics (com el Comte de Saint Simon, Robert Owen o Fourier) van considerar que el progrés social no era possible sense l’emancipació de les dones.

Però no va ser fins a la fi dels anys setanta que van començar a aparèixer els estudis sobre masculinitats. Paral·lelament a aquests primers estudis, van aparèixer els primers homes que es van constituir en grups i/o que es van unir en el que s’ha denominat moviment d’homes.

2. Origen dels estudis sobre masculinitats: El moviment i els grups d’homes

Serà difícil aconseguir una veritable igualtat i unes relacions entre gèneres

equilibrades i lliures sense una acció transformadora de les identitats

tradicionals masculines.

6 7

Associats als moviments pels drets civils, han sorgit als pa-ïsos anglosaxons i escandinaus diferents grups que solen denominar-se profeministes. Són grups que es nodreixen del feminisme de la igualtat i que qüestionen l’alienació mutila-dora de la socialització dels homes. Des dels seus inicis, una part important de l’activitat d’aquest moviment s’ha centrat en la generació d’estratègies reflexives i educatives per al canvi de la masculinitat violenta tradicional i contra la violència cap a les dones, així com en el suport a les polítiques antiracistes i dels drets de les persones homosexuals (Kimmel, 1995).

Dintre del moviment d’homes hi ha diverses perspectives i enfocaments. Clatterbaugh (1997) identifica els més impor-tants:

El corrent profeminista, que utilitza el bagatge teòric fe-minista per comprendre la masculinitat. Cal diferenciar els que es recolzen en el feminisme radical, posen l’èmfasi a comprendre els privilegis de la masculinitat, i es focalitzen en la violència i l’agressivitat pròpia de la masculinitat; i els que, influïts pel feminisme liberal, posen l’accent en el fet que homes i dones estan limitats pels rols de gènere.

La perspectiva de l’alliberació dels homes assumeix la defensa dels homes enfront dels costos psíquics i socials de la masculinitat. Parteixen de la idea que la socialització de la virilitat provoca aïllament i sofriment als homes, els quals són sobreexplotats i “brutalitzats”. Una de les acti-vitats que més s’impulsa des d’aquesta perspectiva és la creació de grups d’autoajuda d’homes.

El moviment dels “drets dels homes” comparteix amb la perspectiva anterior la idea que els rols masculins són ne-gatius i letals per als homes, però en culpen les dones i el feminisme, i neguen que els homes tinguin el poder, afirmant que, en realitat, ells són les víctimes. Podem trobar grups en defensa dels drets dels pares o de la custodia comparti-

da, tot i que no tots els homes que defensen aquests drets estan situats en el corrent antifeminista.

El corrent centrat en les minories sexuals, ètniques, reli-gioses i la seva relació amb la masculinitat. Entre aquests, cal situar el moviment gai i la seva crítica a la masculinitat hegemònica i homofòbica.

La perspectiva espiritual, que utilitza recursos de la psi-cologia i es preocupa pel desenvolupament intern dels homes, a partir de l’anàlisi dels arquetips masculins i posant l’èmfasi més en les influències biològiques que en la deter-minació social i cultural.

A Espanya, els primers indicis d’un moviment d’homes els trobem l’any 1979, amb l’aparició d’un article de Joan Vicent Marqués “La Alienación del Varón”, a la revista El Viejo Topo. Aquest fet va donar peu que alguns homes significatius co-mencessin a parlar de masculinitats en la línia dels moviments anglosaxons i del nord d’Europa. Però no va ser fins a la meitat dels anys vuitanta que aquest tema no va començar a aparèi-xer de forma més sistemàtica en revistes o a partir de l’organit-zació de cursos i conferències dintre de congressos i jornades sobre sexologia, i es van crear els primers grups d’homes a Pamplona, València i Sevilla. Tanmateix, l’eclosió del moviment d’homes igualitaris a Espanya no va arrencar fins al principi del segle XXI.

8 9

Està en crisi la masculinitat hegemònica tradicional?

Els canvis estructurals en les famílies, en el mercat de treball, en l’educació, i en altres àmbits de la vida pública i privada han evidenciat una crisi del model de masculinitat tradicional. Aquesta crisi està portant confusió i malestar a molts homes que, en alguns casos, i com ja apuntàvem abans, reaccionen augmentant les posicions masclistes, patriarcals i d’ús de la violència. D’altres homes, però, reaccionen amb un canvi cap a posicions més igualitàries.

R.W. Connell, en el seu llibre Masculinitats (2003), va evidenci-ar la multiplicitat i el dinamisme de les masculinitats. Va definir la masculinitat hegemònica com una configuració de pràcti-ques de gènere que legitimen el patriarcat en garantir la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones. Aquesta és la forma dominant de masculinitat en la jerarquia de gènere. Les característiques associades a aquest tipus de masculinitat són l’agressivitat, la força, l’acció, l’ambició, l’autoconfiança, l’heterosexualitat, la posició de proveïdor de la família i la ne-gació emocional. El model hegemònic de masculinitat conté una sèrie de mandats que operen en l’àmbit subjectiu, donant pautes identitàries, de comportament, difícils de no complir si es vol evitar la marginació o l’estigma. La masculinitat hege-mònica prescriu certs límits, processos de constitució i proves confirmatòries que es corresponen, en un moment històric, amb l’ideal cultural de ser home i amb un poder institucional que avala aquest ideal.

La masculinitat és, doncs, una dimensió dinàmica, històrica,

relacional i heterogènia. És a dir, més que una categoria fixa, la masculinitat pot canviar al llarg del cicle vital (matrimoni, naixe-ment dels fills, divorci, desvinculació del mercat laboral, pèrdua de capacitats físiques o mentals, malalties, morts, etc.), a tra-vés de les relacions de gènere que s’estableixen i segons els contextos històrics i socials.

Com assenyala Badinter (1993), les masculinitats són, al ma-teix temps, relatives i reactives. Podem dir, doncs, que en un període històric en què les dones han anat redefinint la seva identitat femenina, la masculinitat s’ha desestabilitzat. És a dir, un canvi en els rols de les dones, més participació en l’espai públic i més apoderament femení hauria de comportar un canvi en les masculinitats. Per això, darrerament, es parla de la crisi de la masculinitat o de la deriva de la masculinitat hegemònica o tradicional cap a d’altres models més igualitaris i sostenibles (anomenats noves masculinitats), en què els homes exploren o desenvolupen la seva part emocional i s’impliquen en l’esfera reproductiva, especialment en la paternitat activa i responsa-ble, tenen actituds de respecte i no fan ús de la violència i l’agressivitat.

Per propiciar aquest viratge de la masculinitat tradicional a un tipus

de masculinitat més emocional, igualitària, sostenible i saludable, al

començament del segle XXI, alguns països han començat a desenvolupar

polítiques d’igualtat de gènere adreçades també als homes.

3. Masculinitat hegemònica i masculinitats

10 11

4. La inclusió dels homes en les polítiques d’igualtat de gènere

Les polítiques d’igualtat de gènere utilitzen diferents estratègies per tal d’assolir els objectius que es proposen. Actualment, aquestes polítiques combinen les accions positives adreçades específicament a millorar les condicions de vida de les dones amb el mainstreaming o trasversalitat de gènere, que introdueix el principi d’igualtat en les polítiques sectorials, entenent que aquesta via facilita la planificació d’una intervenció pública que té en compte les diferents situacions, condicions, aspiracions i necessitats de dones i homes i, per tant, impacta en les seves realitats diferenciades.

L’estratègia de la transversalitat de gènere eleva la igualtat de dones i homes a la categoria de principi d’interès general i, en els darrers anys, ha guiat, amb més o menys èxit, l’agenda política de molts països europeus. D’aquesta manera, les polítiques de gènere han significat una millora històrica en l’eliminació de les barreres que sustenten la desigualtat i, especialment, en la mi-llora de la situació de les dones.

Així mateix, en la 48a sessió de la Comissió de Nacions Unides sobre la situació de les dones, de març de 2004, els governs participants van acordar una sèrie de mesures per incloure els homes en la consecució de la igualtat de gènere. Es va demanar a persones polítiques, governs, organitzacions de les Nacions Unides i societat civil la promoció d’accions, a tots els àmbits i totes les àrees (educació, serveis de salut, formació, mitjans de comunicació, empreses...), per incrementar la contribució dels homes i dels nois en la igualtat de gènere. El document resultant proclama que totes les persones es beneficien de la igualtat, reconeix explícitament la capacitat de canvi dels homes i reco-

mana iniciatives per eliminar estereotips de gènere i promoure la igualtat. També aconsella que les polítiques de gènere se centrin més en les relacions entre dones i homes que no pas a treballar amb homes i dones per separat.

El cas espanyol

A l’Estat espanyol, la inclusió dels homes en les polítiques d’igualtat de gènere és un fet molt recent i encara minoritari, si ho comparem amb Escandinàvia i altres països europeus. Tot i això, a partir de l’any 2001 el moviment d’homes igualitaris, vinculats a la corrent profeminista i antisexista, va començar a fer-se visible en l’esfera pública. El precedent va ser el Pro-grama d’homes per la igualtat de l’Ajuntament de Jerez (1999). Posteriorment, van néixer associacions d’homes igualitaris com AHIGE (2001) i xarxes d’homes profeministes com Heterodoxia (2002) o la Red de Hombres por la Igualdad (2006). En aquest període també hi va haver un creixement dels grups de reflexió d’homes arreu de l’Estat espanyol, especialment a Andalusia i el País Basc. Des de 2010, Galícia, Castella i Lleó i l’àrea nord de Portugal col·laboren en un programa que promou les políti-ques d’igualtat adreçades a homes.

Aquest creixement, però, ha tingut una tímida incidència en la creació de programes institucionals que incorporin explícita-ment els homes en les polítiques d’igualtat de gènere.

Tot i això, algunes administracions comencen a veure la ne-cessitat de dissenyar i implementar programes per treballar les masculinitats, com per exemple la iniciativa Gizonduz del Go-vern basc i el Programa d’homes per la igualtat de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, entre d’altres.

12 13

A Catalunya, els primers referents del moviment d’homes per la igualtat se situen als anys 2003 i 2005 amb els simposis sobre masculinitats organitzats a Barcelona. Aquests esdeve-niments –especialment el primer simposi– van donar lloc a la constitució d’alguns grups de reflexió d’homes que van ser la llavor per la creació d’associacions, com Homes Igualitaris-Ahi-ge Catalunya (2007) i Homes en Diàleg (2008). Aquests grups posen sobre la taula la necessitat que els homes s’incorporin en les polítiques d’igualtat.

Tot i que la inclusió dels homes en les polítiques d’igualtat de gènere no ha estat una prioritat a Catalunya, en els darrers anys les àrees d’igualtat de gènere d’alguns ajuntaments estan impulsant iniciatives en aquest sentit, algunes de les quals han comportat la creació de serveis d’atenció a homes, o l’orga-nització de les Jornades d’Inclusió d’Homes en les Polítiques d’Igualtat de Gènere (organitzades, el 2009 i el 2010, per Ho-mes Igualitaris-Ahige Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona), el Dossier de recerca sobre homes i usos del temps, de la Regidoria d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, i la realització de tallers i xerrades sobre masculini-tats adreçats, especialment, a joves.

El 2011 és un any important per la visibilització i l’impuls de les polítiques d’igualtat adreçades a homes, amb el Congrés iberoamericà de masculinitats i equitat, que té lloc a Barcelona el 7 i 8 d’octubre.

5. Què es pot fer des del món local?

La voluntat política d’incloure els homes en les polítiques d’igual-tat de gènere és el primer pas que les administracions s’han de plantejar, tenint present que aquesta inclusió contribueix a l’eli-minació de les desigualtats entre homes i dones, a l’avanç de la igualtat i al desenvolupament integral de totes les persones. Cal assumir, però, que els homes poden tenir poc interès a parti-cipar en activitats adreçades a la igualtat de gènere, en tant que poden pensar que suposen una pèrdua de poder i privilegis.

Aquesta “resistència patriarcal” és, normalment, menor quan treballem amb infants i joves per tal que incorporin una visió més àmplia del gènere, deslligada dels estereotips i rols tradicionals.

Les campanyes de sensibilització poden ser útils quan són as-sertives i destaquen el que es guanya amb la igualtat, especi-alment en alguns aspectes clau de la vida dels homes com la paternitat, o la cura vers un mateix.

Així mateix, és important promoure la participació dels homes en les accions adreçades a la millora de la situació de les dones. Per això, cal sensibilitzar els homes líders, tant de les empreses com de les administracions públiques, perquè incorporin la perspecti-va de gènere en el seu àmbit de treball.

Els homes han d’entendre que la millora de la situació de les dones

implica una millora també per a ells, en termes d’equitat, i en relació

amb la possibilitat d’eliminar el constrenyiment dels rols de gènere que

fan que la masculinitat suposi una pèrdua d’aspectes bàsics de la vida.

14 15

Per altra banda, les veus més escèptiques acostumen a argu-mentar que la inclusió dels homes en les polítiques de gènere suposarà una disminució en els recursos destinats a la promo-ció de les dones. Per això, i tal com assenyalen els organismes internacionals, és important que els programes i les estratègies adreçades als homes tinguin un pressupost propi o que, en cap cas, suposin una pèrdua de recursos per a les dones.

Alguns dels temes que cal treballar amb els homes des del marc de les polítiques d’igualtat de gènere són:

Coresponsabilitat en la vida familiar, paternitat responsable i implicació dels homes en les tasques domèstiques.

Violència contra les dones (i també violència dels homes contra altres homes i homofòbia).

Homes i salut (autocura, prevenció de les conductes de risc...).

Homes i relacions afectives. Coeducació, per desmuntar els estereotips i rols

de gènere i per educar en igualtat.

BONES PRÀCTIQUES I INICIATIVES D’INTERÈS

www.homesigualitaris.wordpress.com

Homes Igualitaris (Catalunya, 2007)Associació d’homes per la igualtat de gènere de Catalunya

Treballa en diferents àmbits, fent recerca sobre masculinitats i usos del temps, recolzant grups d’homes i organitzant xerra-des i tallers per a la població en general, i també tallers per a joves sobre violència, gestió de la ràbia, estereotips de gène-re i homofòbia.

Gizonduz (País Basc, 2008)

Programa institucional, amb pressupost anual, integrat en l’estructura d’Emakunde (Institut Basc de les Dones). L’objectiu és la promoció i la implicació dels homes en la igualtat de gènere. Les seves accions se centren bàsicament en la sensibilització i la formació. Cal destacar la formació de més de mil homes, entre sindicalistes, policies, personal de les administracions, ONG i població en general, a banda de la campanya adreçada als pares per promoure la cura i el treball reproductiu. Una de les mesures més innovadores és la “motxila Gizonduz”, que es dóna als nous pares, amb material de sensibilització i informació per promoure la paternitat igualitària i responsable.

www.berdingune.euskadi.net/u89-congizon/es/contenidos/informacion/quees/es_gizonduz/quees.html

16 17

Departamento de Hombres por la Igualdad (Jerez de la Frontera, 1999)

El departament Hombres por la Igualdad, de la Delegació d’Igualtat i Sa-lut de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, està portat per homes i dirigit a homes per afavorir el canvi masculí envers actituds igualitàries. Adopten una perspectiva autocrítica, antisexista, profeminista i prodiversidad se-xual. L’objectiu és fer que els homes reflexionin davant el sexisme i adop-tin actituds justes i saludables en les seves relacions amb altres homes i amb les dones.

www.hombresigualdad.com

Reform (Noruega, 2002)

Centre de recursos per a homes que promou la perspectiva masculina en els mitjans de comunicació i en el públic gene-ral. Es dedica a la recerca i a la implementació de campanyes de sensibilització, programes de formació i intervenció amb homes i joves (violència, usos del temps, paternitat responsa-ble, joves, homes immigrants, clients de la prostitució, asses-sorament a homes en situacions de crisi, etc.).

http://www.reform.no

Men in Childcare (Escòcia, 2001)

Associació que s’encarrega, amb ajuda del Govern d’Escò-cia, de la promoció dels homes en la cura dels infants. Fa campanyes de sensibilització i formació, i entre els seus ob-jectius hi ha el d’incrementar el nombre d’homes mestres en l’educació infantil.

http://www.meninchildcare.co.uk

Männerberatung (Àustria, 1996)

Centres de recursos per a homes, situats en cada una de les nou províncies d’Àustria. Funcionen amb finançament del govern nacional, dels governs regionals i de les administra-cions locals. Entre les seves tasques hi ha l’assessorament a homes en situació de crisi, la prevenció de la violència, tre-ball amb joves, formació, sensibilització i recerca sobre mas-culinitats. Aquests centres estan coordinats amb els serveis d’atenció a dones, a escala regional o local, i duen a terme activitats de formació i sensibilització conjuntes.

http://www.maennerberatung.at

18 19

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya les dones dediquen quatre vegades més de temps al treball domèstic que els seus companys masculins. A Suècia, per exemple, elles hi dediquen el doble de temps que ells.

A Espanya, els pares amb fills menors de disset anys dedi-quen, de mitjana, menys de mitja hora diària a la cura dels fills o les filles, mentre que les mares els dediquen una hora (Enquesta sobre Usos del Temps 2002-2003).

A Espanya, gairebé el 80% dels homes que han tingut un fill o una filla s’ha acollit al permís de paternitat des de l’aprovació de la Llei d’igualtat, el març de 2007, que permet als pares gaudir d’un permís de tretze dies en tenir una criatura. Es preveu que aquest permís s’ampliï a quatre setmanes.

Els pares akar, de la tribu pigmea del Congo, han estat desig- nats com els “millors pares” del món. Aquests pares dedi-quen cinc vegades més temps al contacte estret amb les se-ves criatures que en qualsevol altra societat coneguda. Les parelles akar cooperen i comparteixen la caça, la preparació del menjar, les activitats socials i de lleure i la cura dels fills i filles. A més, s’ha constatat que com més temps passen amb les seves criatures més s’estreny el lligam i més temps volen passar amb elles.

Els rols tradicionalment atribuïts a la masculinitat comporten conseqüències nefastes per als homes: 9 de cada 10 per-sones que habiten a les presons són homes; més del 90% de les persones addictes a les drogues són homes; els acci-dents de tràfic són la principal causa de mort entre els homes de 15 a 29 anys, i l’esperança de vida d’un home és 6 anys menor que la d’una dona.

European Men’s Health Forum (EMHF) (Europa, 2000)

Associació que promou la recerca i la sensibilització envers la salut dels homes europeus. A la seva pàgina web es pot descarregar material inte-ressant per promoure la salut i els hàbits saludables dels homes.

http://www.emhf.org/

Africanfathers (Àfrica, 2005)

Associació que treballa a tot el continent africà i que promou la corespon-sabilitat i la paternitat responsable dels homes africans. Entre d’altres ac-tivitats, l’associació llença campanyes per promocionar aquests valors.

http://www.ngopulse.org/article/african-fathers

MenEngage (Mundial, 2004)

MenEngage és una aliança d’organitzacions no governa-mentals que persegueix la implicació dels homes i dels nois en la igualtat de gènere. Publiquen materials per treballar amb homes i nois i fan campanyes de sensibilització. En els darrers anys ha crescut espectacularment, especialment a l’Amèrica del Sud.

http://www.menengage.org

6. Sabies que...?

Algunes dades rellevants per a la reflexió

20 21

7. Bibliografia

ABRIL, Paco. “Per què són necessàries les polítiques d’igualtat de gènere adreçades als homes?” A: Barcelona societat. Revista de coneixement i anàlisi social, núm. 17. Barcelona: Observatori Social Barcelona. Ajuntament de Barcelona, desembre 2009.

ABRIL, Paco; ROMERO, Alfons; BORRÀS, Vicent. Los hombres y sus Tiempos: Hegemonía, Negociación y Resistencia. Barcelona: Regidoria Usos dels Temps, Ajuntament de Barcelona, 2009.

BADINTER, Elisabeth. XY. La identidad masculina. Madrid: Alianza Editorial, 1993.

BOURDIEU, Pierre. La dominación masculina. Barcelona: Anagrama, 2000.

BUTLER, J. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Editorial Paidós, 2001.

CARABí, A.; ARMENGOL, J.M. La masculinidad a debate, Barcelona: Icaria, 2008.

CASTELLS, Manuel; SUBIRATS, Marina. Mujeres y hombres: ¿un amor imposible? Madrid: Alianza Editorial, 2007.

CLATTERBAUGH, K. Contemporary perspectives on masculinity: Men, women, and politics in modern society. Boulder, Colorado: Westview, 1997.

COMPAIRE, J.; ABRIL, P.; SALCEDO, M. Chicos y chicas en relación: materiales de coeducación y masculinidades para educación secundaria. Barcelona: Icaria, 2011.

CONNELL, R. W. Masculinidades. México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2003.

GABARRó, Daniel. Reconstruir la identidad masculina: una necesidad política. Barcelona: Calvell, 2007.

GUASCH, óscar. Héroes, científicos, heterosexuales y gays: los varones en perspectiva de género. Barcelona: Editorial Bellaterra, 2006.

KIMMEL, Michael; CONNELL, R.W.; HEARN, Jeff (eds.). Handbook of studies on men and masculinities. Thousand Oaks (Ca): Sage, 2004.

LOMAS, Carlos (comp.). Los chicos también lloran: identidades masculinas, igualdad entre los sexos y coeducación. Barcelona: Paidós, 2004.

MEAD, Margaret. Masculino y femenino. Madrid: Minerva, 1994.

8. Recursos electrònics

Asociación de Hombres por la Igualdad de Génerowww.ahige.org

Notícies i informació sobre homes per la igualtathttp://heterodoxia.wordpress.com

Homes per l’equitat de gènere. Ajuntament de Barcelonahttp://w110.bcn.cat/portal/site/Homes

Associació d’Homes per la Igualtat a Catalunyawww.homesigualitaris.cat

Pàgina de la Inicativa Gizonduz d’homes per la igualtat del Govern baschttp://blog.gizonduz.euskadi.net

Plataforma per al permís de paternitathttp://igualeseintransferibles.blogspot.com

Campanya mundial contra la violència contra les dones (en anglès)www.whiteribbon.com

Recursos per treballar les masculinitats i el gènere amb nois i noieswww.xtec.cat/innovacio/coeducacio/orfeu/index_orfeu.htm

Centre d’Estudis de la Condició Masculinawww.cecomas.com

Articles sobre homes i conciliació i gènere i educaciówww.pacoabril.net

Recursos de coeducaciówww.educacion.es/intercambia

Articles sobre noves masculinitatswww.xyonline.net

Comissió de Nacions Unides sobre la Situació de les Dones. The Role of Men and Boys in Achieving Gender Equality, 48a sessió, conclusions acordades, 1 - 12 març 2004. www.un.org/womenwatch/daw/csw/csw48/ac-men-auv.pdf

Red iberoamericana de masculinidades. Coordinador Julio César Gonzálezwww.redmasculinidades.com

Revista “Men and Masculinities”, articles acadèmics sobre masculinitats i gènere http://jmm.sagepub.com

Els homes han d’entendre que la millora de la situació de les dones implica una millora també per a ells, en termes d’equitat, i en relació amb la possibilitat d’eliminar el constrenyiment dels rols de gènere que fan que la masculinitat suposi una pèrdua d’aspectes bàsics de la vida.

24

Reflexions en femení

31

Oficina de Promoció de Polítiquesd’Igualtat Dona-HomeEspai Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 708003 Barcelonawww.diba.cat/dones

Dire

cció

de

Co

mun

icac

ió.

Text

: P

aco

Ab

ril i

Alfo

ns R

om

ero.

DL:

B-x

xxx-

2011