REFLEXIONS

entorn

del RISC SOCIAL a la

INFÀNCIA i l’ADOLESCÈNCIA

2

REFLEXIONS

entorn

del RISC SOCIAL a la

INFÀNCIA i l’ADOLESCÈNCIA

Elaborat per

Alberto Barrientos, Mercè Bassedas, Maria Díaz, Silvia Muñoz,Esperança Rodríguez, Silvia Ruiz i Margarita Salgado.

Serveis Socials Sarrià - St. GervasiEAIA Sarrià – St. Gervasi i les Corts

Barcelona, novembre de 2004

3

Index

1 Introducció ......................................................................................................………...4

2 L'aproximació ecològica al desenvolupament humà .......................................................... 6

3 Les necessitats de la infància ........................................................................................... 9

4 Funcions i competències parentals .................................................................................. 14

5 El risc social ................................................................................................................ 17

6 El maltractament infantil ............................................................................................. 24

7 La vulnerabilitat dels professionals que intervenen davant les situacions de risc social..…30

8 Reflexions finals ...............................................................................................…...... 37

9 Bibliografía................................................................................................................... 39

ANNEX: Llistat dels membres del grup de treball

4

Introducció

No podem obviar en la presentació d’aquest treball quin ha estat el motiu per

elaborar-lo. Ha estat la necessitat dels professionals d’Atenció Primària i de l’Equip

d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de trobar un espai de reflexió i posada en

comú d’aquells aspectes relacionats amb la feina diària i que la immediatesa del dia a

dia no ens permet abordar. Es valorava com a necessari unificar criteris respecte al

risc social i els seus indicadors per tal d’utilitzar un llenguatge comú que facilités la

realització d’anàlisis, estudis i/o diagnòstics de situacions sociofamiliars. Això podia

facilitar i agilitar les derivacions i el treball conjunt entre els nostres serveis.

Aquesta necessitat de posada en comú s’ha materialitzat en un seguit de

trobades de treball on els professionals dels dos equips, a partir de bibliografia i

documentació sobre el risc social a la infància, hem fet una reflexió conjunta que

finalitza amb la redacció d’aquest document.

Ha estat necessari un esforç de cadascun/a dels components del grup de

treball, tant en les tasques de recerca dels temes que pensàvem que ens eren útils

per elaborar aquest treball com en les tasques de posada en comú, reflexió,

consens....

Els temes escollits i treballats responen a les necessitats dels professionals i

necessiten un emmarcament teòric, d’una delimitació conceptual i una recerca

d’altres temes d’interès. Així, cal dir que s’han introduït altres temes més nous com

són els factors de protecció o resilients, les competències parentals i el risc del

mateix professional. Aquests poden aportar més informació i introduir altres

variables en la valoració del risc social dels infants per part dels professionals.

5

Cal constatar que la complexitat del tema ens podria haver portat a un treball

de gran extensió, però el nostre objectiu ha estat més l’obtenció d’una eina de

treball i reflexió que un estudi científic.

La lectura del document permet una aproximació al tema del risc social, les

necessitats de la infància, els factors de risc i protecció, les funcions i competències

parentals, la perspectiva ecològica del desenvolupament humà, el maltractament

infantil i finalment el paper dels professionals i el risc de síndrome d’esgotament

professional o burnout.

Creiem que ha estat un treball enriquidor per als participants, ja que és molt

positiu treballar de manera interdisciplinària. Això, a més a més, ha facilitat

l’aproximació dels equips implicats amb la voluntat de continuar treballant

conjuntament.

L’equip de redacció

6

1. L'aproximació ecològica al desenvolupament humà

El psicòleg nord-americà Urie Bronfenbrenner va publicar l’any 1979 Ecologia deldesenvolupament humà, el llibre on desenvolupa una perspectiva inspirada en la teoriasistèmica.

Bronfenbrenner parteix de la idea que el desenvolupament dels nens/es es dóna endiferents llocs o institucions (la família, l'escola, els grups d'amics, etc.). Ell elsdenomina àmbits. En cadascun d’aquests àmbits, el nen s’inicia en activitats típiquesde l’àmbit, estableix relacions amb les persones (adults o infants) i comença a ocuparrols socials.

Bronfenbrenner manté que el desenvolupament consisteix a integrarharmònicament les múltiples experiències que es produeixen en cada àmbit al llargde la vida.

La família i l'escola són els dos àmbits que acullen el nen/a en un primer moment.Cadascun dels àmbits en els quals el nen/a hi és present els anomenamicrosistema. La família és un microsistema, com l'escola o el grup d'amics.

Tots aquests microsistemes estan mútuament relacionats i constitueixen unaespècie d'entramat que envolta el nen/a. El conjunt de microsistemes,Bronfenbrenner els anomena mesosistema.

Relacionada amb els múltiples àmbits que de forma simultània o successiva acullenal nen, Bronfenbrenner introdueix la noció de transició ecològica. Aquesta es dónacada vegada que el nen entra en un àmbit nou. Una transició ecològica escaracteritza per un canvi en les activitats, relacions i rols de les persones implicades.

Una transició ecològica primordial és, evidentment, el naixement. No només per ala criatura sinó també per als seus pares. Altres transicions ecològiquescaracterístiques de la infància són l'entrada a l’escola bressol o a l'escola, el pas pelsdiferents nivells d'aquesta, un trasllat de localitat, una separació familiar, lesvacances, etc. Les transicions ecològiques són, des d'aquesta perspectiva,potencialment positives i caldria que es fessin de manera que impulsessin eldesenvolupament psicològic del nen/a.

Hi ha altres àmbits, fora de l'experiència del nen, que exerceixen una influènciaindirecta en el seu desenvolupament. Un exemple clar és el treball dels pares. El fetque els pares treballin fora de casa incideix òbviament en la primera educació delsnens/es (reducció del temps d'atenció, etc.), i no únicament aquest fet, sinó que els

7

avatars propis del món laboral estan repercutint dia a dia en l'organització de la vidafamiliar. Aquests àmbits inaccessibles al nen/a, però, amb influència en el seudesenvolupament, constitueixen l’exosistema. Un altre exemple típic d'àmbitpertanyent a l’exosistema és la TV.

Finalment, hi ha un últim cercle envoltant del procés de desenvolupament, que estàconstituït per les institucions socials a gran escala -polítiques, religioses,professionals- que influeixen en la legislació i en l'organització de la vida delsciutadans. És el macrosistema. Connectat a l'àmbit polític i econòmic (nacional iinternacional), hi ha el sistema de valors socials que orienta globalment l'activitatsocial: fites desitjables, activitats prioritàries per aconseguir-les, etc. Per exemple, lanostra elaboració ideològica sobre els drets dels infants i sobre el valor social deltreball s'ha traduït en una legislació sobre l'escolaritat obligatòria. És importantveure la relació que aquests i altres temes tenen amb el desenvolupament de lespersones. (Perinat 2003).

Les interaccions en els contextos

La perspectiva ecològica facilita l'anàlisi dels diferents àmbits que afecten eldesenvolupament del nen/a, i alhora permet reconèixer i situar els diferents factorsque de forma positiva o negativa hi incideixen.

Quan s’aborda una descripció més detallada dels contextos podem arribar a laconsideració que aquests no són una cosa abstracta, sinó que estan formats perpersones concretes que tenen una cultura, uns valors i una ideologia determinades ique desenvolupen uns comportaments concrets que afavoreixen un determinattipus de relació entre els seus membres.

Respecte a això convé subratllar la relativa importància que té l'estructura familiarper al desenvolupament dels infants. Són el tipus de relacions que s’estableixen enaquest microsistema i la qualitat d’aquestes, les determinants del procés dedesenvolupament.

Quan els membres d'una família es comuniquen entre ells, la seva conductacomunica la percepció que cada membre té d’ell mateix i, encara més important,comunica la percepció que té de cadascun dels altres membres de la família.Aquestes percepcions mútues dels membres de la família, en interacció ambpatrons de comportament prèviament adquirits i amb les característiquesindividuals, creen formes particulars de comunicació i d'interacció.

De l'estudi dels contextos i de com afecten les famílies, Bronfrebrenner conclouque es necessiten algunes condicions perquè un context es converteixi en contextde desenvolupament: que hi hagi activitats de complexitat creixent en les quals es

8

permeti participar el nen; que progressivament vagi augmentant la seva autonomia,i que aquesta participació es realitzi amb el guiatge d'una persona amb la qualmantingui una vinculació afectiva.

Podem concloure que les pràctiques educatives o de criança que realitzen els paresconformen un context de desenvolupament per als nens/es.

En la cristal·lització de les pràctiques educatives que desenvolupen els pares/maresamb els seus fills també intervenen altres elements, i és necessari destacar laincidència en aquestes de les idees prèvies que els pares tenen sobre l'educació i eldesenvolupament. Aquí podrem trobar, per una banda, pares que atribueixen unaimportància cabdal a l'educació per afavorir el desenvolupament i modelarcomportaments. I d'altra banda, també trobem pares i mares que relativitzen laimportància de l'educació i concedeixen un gran valor a l'herència, és a dir, quetenen una visió més innatista del desenvolupament humà.

Com ja ha quedat reflectit, la relació del sistema familiar amb el seu entorn ésmútua: les condicions de l’entorn influeixen en la vida familiar i els canvis que esdonen en la família faciliten els canvis de l'entorn, i aquest tracta d'ajustar-se alsnous patrons familiars. En aquest procés d'influències bidireccionals(multidireccionals) i d'ajustament mutu destaca la funció que tenen els sistemesextrafamiliars (macrosistema) com a transmissors dels patrons de criançaculturalment acceptables.

Bronfenbrenner sosté que el mesosistema esdevé un context de desenvolupamentquan no hi ha discrepàncies entre els dos microsistemes, és a dir, quan entre lafamília i l'escola, els dos microsistemes bàsics per a la infància, hi ha unacoincidència de criteris i valors.Garbarino representa el sistema en un gràfic de cercles concèntrics en l'interior delqual es situa el nen o la nena. (Garbarino J. 1990)

Característiques personals del nen ipercepcions dels pares Característiques personals dels

pares i percepcions dels nens

Conductes dels nens i altresmanifestacions d’ell mateix

Nen/a

9

2. Les necessitats de la infància

El nen, per desenvolupar-se, necessita unes determinades condicions de tipusbiològic i de tipus social. Aquestes necessitats són característiques de l’espèciehumana.

Per una banda, els menors no tenen la mateixa capacitat d’autoprotecció que elsadults, són més vulnerables...necessiten la funció protectora dels adults.

Per altra banda, el nen/a ha de poder ser un agent actiu en la satisfacció de les sevesnecessitats, en les decisions i en totes les activitats d’interacció amb els altres.

Segons López (1995) hi ha tres grans necessitats primàries, no apreses, que són:

1- La necessitat d’establir vincles afectius tant perceptius com incondicionals i duradors: “apego” (A partir d’ara utilitzarem el terme “vincle”).

2- La necessitat de disposar d’una xarxa de relacions socials: amics, coneguts i depertànyer a una comunitat.

3- La necessitat de contacte físic agradable: activitat sexual associada a desig,atracció i/o enamorament.

Aquestes tres necessitats, sentides subjectivament, afavoreixen la supervivència del’individu i de l’espècie, ja que el vincle contribueix a assegurar les “curesmaternals” que requereix l’infant, la xarxa de relacions assegura la pertinença algrup (la defensa i l’alimentació) i, per acabar, la necessitat d’activitat sexual respon ala reproducció.

Si l’individu concret no satisfà adequadament aquestes necessitats, a més a més deles conseqüències objectives, sentirà soledat emocional, soledat social i frustraciósexual. És a dir, el nen/a gaudirà de sentiments de benestar i plaer si lesanomenades necessitats es satisfan i patiments, d’un o un altre tipus, si no sónsatisfetes.

10

A) Necessitats de caràcter físicobiològic.

- Alimentació: Cal que sigui suficient i variada, seqüenciada en el temps i adaptada a l’edat.

- Temperatura.Aquesta ha de ser adequada, amb apropiades condicions de l'habitatge i el vestit.

- Higiene.Hi ha d’haver higiene en tot el que envolta a l’infant, el seu propi cos, l’alimentació,el vestit, l’habitatge i l’entorn.

- Son.L’infant necessita dormir i descansar el temps suficient i en les condicionsambientals més òptimes possibles.

- Activitat física.Els infants necessiten una activitat corporal variada perquè es donin els processosmaduratius i l’adequat desenvolupament motor. Cal tenir espais de temps a l’airelliure i en contacte amb elements naturals (aigua, terra, vegetació, animals, etc.).

- Integració física i protecció de riscs reals:És la necessitat d’estar protegit davant d’accidents domèstics. Els infants han depoder estar en un ambient ecològic segur, sense tenir a l’abast substàncies,medicaments, endolls, o aparells perillosos...

- Salut: Es requereixen unes condicions adequades a casa i a l’entorn en el qual viuen elsnens. Cal que els infants tinguin una vigilància estreta per part dels adults i revisionssanitàries periòdiques.

B ) Necessitats cognitives.

- Estimulació sensorial: Perquè els sentits i les capacitats motores es desenvolupin és necessari que elsnens/es siguin estimulats de manera àmplia i que interactuïn amb un entorn físic i

11

social ric amb una quantitat d’estímuls variable, pel que fa a les característiquesd’aquests i contingents a la seva mateixa activitat.

- Exploració física i social Els nens/es són actius, curiosos, necessiten conèixer l’entorn físic i social. Han detenir possibilitats de contacte amb múltiples objectes, llocs, plantes, animals ipersones per satisfer la seva curiositat.

- Comprensió de la realitat física i social Els nens/es necessiten comprendre el significat de les coses, comprendre la realitatque els envolta. Necessiten resposta a les seves preguntes d’una manera sincera,senzilla i adaptada a les seves pròpies capacitats. L’adult ha de presentar-se com amediador en la comprensió de la realitat, ja que el significat que els infants donarana aquesta dependrà d’ell.

És convenient transmetre les creences humanes, polítiques i religioses sensedogmatisme ni intolerància. Cal poder inculcar una actitud de recerca deconeixements i de tolerància., transmetre que l’ésser humà té recursos afectius icognitius i transmetre un sentit positiu de la vida. També cal ajudar en eldesenvolupament del judici moral i la capacitat d’assimilació crítica de valors inormes socials que permetin als nens/es autocontrolar la seva conducta i portar aterme comportaments prosocials.

C) Necessitats emocionals i socials

• Socials

- Seguretat emocional, identitat personal i autoestima.La necessitat més primària és la seguretat emocional, la de sentir-se estimat,acceptat, recolzat, acompanyat, protegit, etc.El vincle que satisfà aquesta necessitat és aquell que comporta la incondicionalitatde l’acceptació.És necessari disposar de diverses figures amb les quals l’infant estableixi vinclesadequats. La seguretat emocional és la base per poder construir un sentimentd'identitat personal i per crear l’autoestima.Els sentiments de seguretat, autoestima i identitat assolits dins de la família elspermet tenir un sentiment de pertinença a un grup humà.

12

- Xarxa de relacions socials:El nen/a necessita ampliar el seu món de relacions amb iguals i amb la comunitaten la qual viu. Sentir-se pertanyent a un grup i a una comunitat, podent establirrelació i amistat amb el grup d’iguals, és una satisfacció per als infants.

- Participació i autonomia progressiva.Els infants, en la mesura de les seves possibilitats, tenen el dret i la necessitat depoder participar en les decisions i situacions en les quals estan implicats. Aquestprocés d’autonomia va acompanyat de la necessitat d’establir límits coherents en elcomportament.

• Sexuals:

- Necessitat de contacte sexual. La sexualitat es manifesta de diferents formes i aquestes han de ser respectades i lesseves preguntes aclarides: l’autoexploració, l’exploració del cos d’altres persones, eldescobriment de l’autoerotisme i la conducta masturbadora són necessitatscomunes en els infants.

• De l’entorn físic i social

- Necessitat de protecció de riscs imaginaris. A mesura que augmenta la capacitat de pensament i fantasia els infants prenenconsciència que la seva seguretat emocional, els seus vincles afectius i la seva salutpoden provocar patiment. Per això cal que els nens/es se sentin protegits, escoltatsi tranquil·litzats, oferint-los figures adequades amb les quals establir vincles.

- Necessitat de jugar: Jugar proporciona als infants l’oportunitat de divertir-se, gaudir.. El joc neutralitzaaltres moments de patiment i ofereix oportunitats de tot tipus per als aprenentatgessocials. Mitjançant activitats corporals es propicia una estimulació rica isignificativa. El joc també ajuda a formar una xarxa de relacions socials.

13

Aquesta taxonomia permet identificar tant les situacions familiars com de l'entornecològic dels nens/es que amenacen el seu desenvolupament, és a dir, adopta unaperspectiva ecològica que té en compte els contextos socials dels nens/es i la sevainteracció. El quadre següent reflecteix aquestes necessitats bàsiques així com lessituacions corresponents considerades de risc.

NECESSITAT RISC

a) Necessitat de caràcter físic-biològic-Alimentació Desnutrició, dèficit, no apropiada a l’edat.-Temperatura Fred a l’habitatge, humitat, manca de vestit i

calçat-Higiene Brutícia, paràsits...-Son Insuficient, lloc inadequat, soroll ambiental-Activitat física: exercici i joc Immobilitat corporal, manca de jocs i d’espai,

inactivitat-Protecció de riscs reals Accidents domèstics, càstigs físics, agressions,

accidents de circulació..-Salut Falta de control, provocació de símptomes...

b) Necessitats cognitives

-Estimulació sensorial Falta d’estimulació lingüística, privació opobresa sensorial...

-Exploració física i social No tenir suport en l’exploració, entorn pobre..-Comprensió de la realitat física i social No escoltar, no respondre, mentirc) Necessitats emocionals i socials

-Seguretat emocional Rebuig, absència, no accessibles, no respondre,no percebre...

-Xarxa de relacions socials Aïllament social, impossibilitat de contacteamb amics, companys de risc...

-Participació i autonomia progressiva No ser escoltat, dependència...-Curiositat, imitació i contacte sexual No escoltar, no respondre, enganyar, castigar

manifestacions infantils, abús sexual...-Protecció de riscs imaginaris No escoltar, no respondre, no tranquil·litzar,

violència verbal, amenaces, pèrdua de control...-Interacció lúdica No disponibilitat de temps, no accessibilitat,

absència d’iguals...

14

4 Funcions i competències parentals

En la Convenció sobre els Drets de l’Infant s’especifica que els pares tenen laresponsabilitat de donar als seus fills/es la millor criança i educació per tal queaquest/es tinguin el millor desenvolupament possible. Aquesta responsabilitat s’emmarca dins les funcions parentals, i per desenvolupar-les cal que els pares emprin un seguit de competències que guiïn el seucomportament.

Funcions parentals

Des de la perspectiva parental i utilitzant una òptica lineal, de pares a fills, es parlade les funcions sociabilitzants, mitjançant les quals els pares controlen el contactedels seus fills amb la societat, ajudant-los, d’una banda, a sobreviure i a defensar-sede les agressions de l’entorn (funcions protectores i de cura) i de l’altra,orientant-los sobre com tractar als altres (funcions normatives). Això nos’ensenya només de forma teòrica, sinó posant els pares com a model i vehicle demissatges sociabilitzants (JL Linares, 1996).

Des d’una visió circular, parlaríem de les funcions nutrícies, mitjançant les qualsels pares subministren als fills nutrició emocional relacionada amb elreconeixement, l’estimació i la valoració.

Els nens i les nenes, sentint-se estimats, valorats i reconeguts, són capaçosd’integrar normes i seguretat en els seus projectes personals. A més a més,comuniquen als pares que ells també són valorats i estimats, als quals els permet“nodrir-se nodrint”.

Les funcions parentals, tant les nutrícies com les sociabilitzants, poden estaralterades, de forma estable o conjuntural, cosaque pot portar a disfuncionalitats enla relació paternofilial.

Competències parentals

La vida familiar és el context més adequat per al creixement i el desenvolupamentdels nens/es i adolescents. Els pares han de vetllar per la satisfacció de les sevesnecessitats bàsiques: alimentació, higiene, salut, afecte, estimulació, protecció iescolarització.

15

En una situació ideal, l’adult respon habitualment a les demandes d’atenció delnen/a (disponibilitat) i ho fa adequant la seva resposta a les necessitatsmanifestades per l’infant (sensibilitat). És d’aquesta manera com el nen/a crea unvincle segur amb els seus pares que li permet un desenvolupament socioafectiu sa(J. Palacios, 1998 i Fèlix López, 1995).

Les famílies tenen estils de criança i d’educació familiar diferents que guien el seucomportament envers els fills. Els estils són fruit de diferents factors de la històriaindividual dels pares, com els seus valors, creences, idees. Aquests estils no sónrígids ni purs i marquen tendències. Se’ls anomena de diferents maneres, estildemocràtic, estil autoritari, estil permissiu i estil negligent. En aquests estils, elsnivells d’afecte i comunicació així com d’exigència i control són diferents.

En l’estil democràtic el nivell de l’afecte i del control és alt, en l’autoritari així com elnivell de control és alt, el d’afecte és baix, en l’estil permissiu el nivell d’afecte és alt iel de control baix i per últim en l’estil negligent tant el nivell d’afecte com el decontrol són baixos. Els fills/es educats d’una manera o altra presenten perfilsdiferents i, per tant, també podran respondre de forma diferent davant la vida.

Hi ha un seguit d’aspectes que condicionen la promoció d’un bondesenvolupament infantil i que depenen del seu nucli familiar. Podem esmentar elssegüents:

a) que el fill sigui desitjat i esperat;

b) que neixi en una parella estable i sana;

c) que els pares tinguin disponibilitat de temps per interactuar amb ells;

d) que els pares siguin accessibles als seus fills quan aquests ho necessitin;

e) que els pares responguin a les demandes dels seus fills/es, percebent- les iinterpretant-les correctament, i utilitzant respostes coherents i consistents, ésa dir, afrontant de manera similar situacions semblants per tal que vegin unaregularitat entre el seu comportament i la seva repercussió. Cal també que lesrespostes siguin contingents a la demanda, per tal que entre una demanda i laseva resposta no passi gaire temps, cosa que li permetrà entendre la relacióentre pregunta i resposta;

f) que els pares resolguin de forma eficaç els conflictes de comportament delsseus fills;

16

g) que els pares utilitzin formes inductives de disciplina, és a dir, que facin servirprogressivament raonaments de les seves decisions d’acceptar o denegar unademanda dels fills. L’explicació verbal per part dels pares permetrà l’infantinterioritzar progressivament les normes i obligarà l’adult a explicar la sevaconducta per fer-la comprensible i raonable. Així es poden evitar respostesadultes autoritàries i /o negligents;

h) que els pares permetin i fomentin la participació activa dels fills en el sistema

familiar. Els fills han d’anar prenent decisions mitjançant el diàleg i la recercadel consens, encara que els adults finalment, per la seva responsabilitat(asimetria pares-fills), hagin de prendre la darrera decisió;

i) els pares han d’estar ben integrats en el barri, conèixer els recursos externs perpoder-los utilitzar en cas de necessitar-los;

j) els pares han de poder afrontar situacions estressants i buscar ajuda quan lanecessitin.

17

5 El risc social.

Factors de risc i protecció

Una consideració generalment acceptada és la que aborda “el desenvolupamenthumà com producte de la interacció de l'organisme humà amb l'ambient”. Podemdir que no és possible comprendre el comportament humà al marge dels factorssocioambientals i sobretot dels sistemes socials en els quals participa la persona.

Una fórmula que intenta expressar aquesta relació és la següent:

C = f (P) (E)

on C és el comportament, P són les característiques personals i E l'entorn. Segons Bronfenbrenner, el comportament i el seu desenvolupament estan enfunció d'un conjunt de forces a dos nivells:

a) l'experiència ambiental a través de la qual es desenvolupa una persona(per exemple, els factors de risc o de protecció, també anomenatsd’oportunitat);

b) les característiques personals que influencien l'ambient .

La fórmula, llavors, quedaria així:

C = f (P) (R,O)

On P són les característiques personals i les relacions amb les diverses variables.

i R són els factors de risc i O els factors de protecció.

Per indicar les condicions que impedeixen directament o indirectament eldesenvolupament dels nens, es parla normalment de factors de risc, mentre que perindicar les que milloren directament o indirectament el desenvolupament del neni/o el que promou un funcionament òptim o hi contribueix es parla de factors deprotecció.

Podem dir que el comportament està correlacionat tant amb els factors de risc i deprotecció com amb les característiques personals, amb totes les combinacions iinteraccions. Les influències favorables o desfavorables en el desenvolupament del'individu depenen de les característiques personals de l'individu que el fan

18

vulnerable o resilient (terme que es definirà més endavant) a les condicionsadverses.

Sobre la base de l'esquema anterior s'han desenvolupat un seguit de programesdestinats a sostenir les competències parentals (formació de pares), sobretot des de laintervenció precoç. El supòsit del qual es parteix és que per sostenir la família, iespecíficament les funcions parentals, és necessari treballar tant per a la reducciódels factors de risc que estan presents, sobretot en alguns ambients socials, com peraugmentar els factors de protecció.

Per exemple, la pobresa, les condicions socials desfavorables i/o l'abús de droguesper part dels pares constitueixen un conjunt important de factors de risc. Unaintervenció precoç pot constituir un factor d'oportunitat per a influir positivamenten el nen, en els pares i en el funcionament familiar en conjunt. La intervencióprecoç es considera com un nínxol ecològic font d'oportunitat que considera larelació entre els factors de risc, els factors de protecció i les característiquespersonals dels nens/es i dels seus pares/mares.

La literatura emergent demostra l'efecte acumulatiu dels riscos: una combinació detres o més factors col·loquen el nen en condicions d'alt risc per a un cert nombrede comportaments. Paral·lelament, la presència de múltiples factors de proteccióestà correlacionada amb resultats positius tant en l’infant com en el funcionamentfamiliar.

Conceptes sobre el risc social

La noció de risc denota una relació amb alguna cosa no desitjada i fa referència a lapresència d’un factor o factors que augmenten la probabilitat que aparegui unadeterminada situació o conducta (Casas 1998).

Les dificultats que les famílies poden tenir per satisfer les necessitats bàsiques delsnens i facilitar el seu correcte desenvolupament es poden considerar factors de riscsocial. A més d'aquestes dificultats, és necessari assenyalar la important incidènciade l'entorn social en el procés de socialització del nen. Un entorn social que propiciïvalors marginals pot convertir-se en un important factor de risc per al nen i potacabar generant processos d'exclusió i aïllament social.

També podem parlar de risc social, com es considera en l'informe del CIIMU de2002, quan “es trenquen els lligams que vinculen l’entorn de l’infant, principalmentel familiar, amb l’ampli cos social”(La infància i les famílies als inicis del segle XXI.Informe 2002. CIIMU).

19

Podem considerar, doncs, com a infància en alt risc social, aquella part de lapoblació infantil sotmesa a condicions de vida que dificulten la seva adequadasocialització i/o que presenten mancances físiques, socials o emocionals greus.Aquest concepte indica l’existència d’un seguit de factors que relacionen certesproblemàtiques i mancances en la infància amb unes situacions de risc demarginació o de necessitat (Castellanos 1993).

El risc ja no és només un atribut unipersonal de cada infant. El risc és unacircumstància o situació social resultant d’una dinàmica interactiva en el si d’unacomunitat humana (Casas 1996).

El concepte de factor de risc fa referència a “determinades condicions biològiques,psicològiques o socials, mesurades mitjançant variables indirectes o indicadors que,d’acord amb coneixements científics, s’ha demostrat que participenprobabilísticament en els antecedents o en les situacions associades o implicadesamb l’emergència de diferents malalties, problemàtiques o necessitats socials”(Casas 1998).

Podríem dir que els factors de risc són aquelles circumstàncies o aspectes d’unindividu i/o del seu entorn que fan a aquest individu i/o al seu entorn méssusceptible o vulnerable davant les dificultats o estressors psicosocials respecte d’unaltre en el qual no es presentin.

L’altra cara de la moneda dels factors de risc són els factors que actuen en contra del’emergència d’un problema. En aquest cas parlem de factors contenidors,compensadors o protectors (resiliència).

Quan passem a plantejar-nos la intervenció sobre factors de risc entrem en unterreny en el qual la distinció entre els nivells microsocial i macrosocial d’anàlisiesdevé un tema delicat i important. Hi ha dues maneres oposades d’entendre laintervenció sobre aquests factors:

- Un procediment específic i personalitzat que parteix de la identificació delsperfils situacionals de risc.

- Un procediment globalitzat i impersonal que parteix de la identificació de lespoblacions de risc.

Per tant, si coneixem un conjunt de factors presents en els perfils individuals derisc, l’alta presència d’aquests factors en una comunitat humana fa probable que escombinin entre ells o que s’acumulin en un mateix individu o unitat de convivència.

Arribem llavors a la noció de poblacions en risc com a confluència de duesatribucions (Casas 1998):

20

- La coincidència d’individus en situació de vulnerabilitat personal.- L’existència d’estímuls ambientals precipitadors o la manca de suficients

variables ambientals contenidores.

Els conceptes de perfils individuals i de població de risc ens plantegen la necessitat deprevenció des del punt de vista microsocial i macrosocial. Això implica l’anàlisi apartir d’un enfocament més ecològic o ecosistèmic

El problema consisteix a saber amb més precisió com s’articulen i interactuen tantsfactors i tant complexos (Casas 1998).

Tant les llistes de factors de risc com els models teòrics proporcionen un suportdescriptiu a la comprensió de quins factors participen en la precipitació dels riscos,però proporcionen poca informació de com i en quines condicions ho fan. Sesap que alguns factors tenen un pes molt més gran que d’altres per precipitar unasituació de risc o per esmorteir-la, però no hi ha sistemes estandarditzats peravaluar d’alguna manera aquest pes o nuclearitat, és a dir, la major o menorcontribució de cada factor (de risc o protecció) perquè una situació arribi a serperjudicial o no per a un nen o nena

Parlaríem d’indicadors socials com a mesures de la realitat que funcionen com adades “aproximatives” sobre la realitat. Conseqüentment, la mesura de realitatscomplexes mitjançant indicadors és sempre, per definició, aproximada i, encara quepermetin establir correlacions entre variables, difícilment poden establir-se relacionscausals: “és per això que parlem d’avaluació de la realitat, que connota margesd’incertesa o d’error superiors als habituals en les ciències experimentals i quesovint són complementats amb valoracions que no poden considerar-sefonamentades científicament “ (Casas 1996).

L’objectiu fonamental d’un sistema d’indicadors és disposar d’una eina tècnicaenquadrada teòricament i metodològicament, que ens permeti estudiar elfuncionament de la problemàtica social que hem anomenat “infància en alt riscsocial”. (Casas 1996)

Valorant tots aquests aspectes podríem plantejar-nos l’interrogant de a partir dequines situacions o nivells de risc, detectades a través d’indicadors pertinents,volem assumir la responsabilitat col·lectiva d’ intervenir? Com podem intervenirpreventivament per aconseguir el benefici social més òptim possible?. El problemaesdevé, a partir d’aquí, una qüestió de presa de decisió. (Casas 1996)

21

La resiliència: “Com créixer superant els entrebancs”

La resiliència és un concepte manllevat de la física que parla d’una propietat decerts objectes que consisteix en la possibilitat de tornar a la seva forma originaldesprés de rebre pressió sobre aquests.

La psicologia l’empra per descriure la capacitat d’un individu de reaccionar irecuperar-se davant de les adversitats, que implica un conjunt de qualitats quefomenten un procés d’adaptació d'èxit i de transformació, a pesar del risc il’adversitat (Vanistendael, 1994).

Hi ha autors que també parlen d’una capacitat social, la resiliència és una capacitatuniversal que permet a la persona, grup o comunitat prevenir, minimitzar osobreposar-se als efectes danyosos d’una adversitat (Grotberg,1995).

En la resiliència hi ha dos components bàsics:- la resistència davant de la destrucció, és a dir, la capacitat per protegir la pròpia

integritat sota pressió,- la capacitat per construir un comportament vital positiu malgrat les

circumstàncies difícils.

Al llarg del desenvolupament infantil els professionals parlem de l’existència d’unsfactors de risc que eleven la probabilitat de que s’iniciïn trastorns de diversos grauso que es mantinguin en el temps determinats problemes. Són multicausals (aspectesbiològics, psicològics i socials).

En la infància poden ser: la pèrdua dels pares, divorci dels pares, conflictesinterfamiliars, abús infantil, pares amb trastorns mentals, alcoholisme a la família,baix nivell educatiu dels pares, etc.

D’altra banda, podem parlar d’uns factors protectors que operen per mitigar elsefectes del risc. Es consideren forces internes i externes que contribueixen a fer queel nen resisteixi o alleugi els efectes del risc i, per tant ,redueixen la possibilitat dedisfunció i problemes en aquestes circumstàncies.

Hi ha factors de protecció personals, en la família i en la comunitat.

- Personals: característiques temperamentals que provoquen respostes positives enels pares/mares i cuidadors/es i autonomia combinada amb la capacitat dedemanar ajuda, habilitats comunicatives i de resolució de problemes, competènciaescolar, sentit de l’humor, autoestima elevada, creativitat, autonomia i tolerància ales frustracions.

22

- Família: presència de suport incondicional per part d’almenys una personacompetent i emocionalment estable, amb creences que promoguin la unitat familiari la recerca de significat en temps difícils.

- Comunitat: presència d’iguals i persones grans que aconsellin i donin suportemocional en moments difícils, oportunitats per facilitar transicions positives en lavida, com educació i participació en la comunitat.

La combinació d’alguns d’aquests factors fa que un nen/a sigui resilient:

Jo tinc...: Són els suports i recursos externs que promouen resiliència:

...Gent al voltant que confien en mi, m’accepten i m’estimen.

...Gent que em dóna pautes, normes i em posa límits i així sé quan parar abans d’un perill o un problema....Gent que m’ensenya a fer les coses bé tal com ells les fan....Gent que em vol ensenyar a fer coses per mi mateix....Gent que m’ajuda quan estic malalt, en perill o necessitat d’aprendre.

Jo sóc/estic...: Son les forces internes individuals, sentiments, actituds i creences.

...Una persona que puc agradar i ser estimat per la gent.

...Feliç de fer coses ben fetes pels altres i demostrar la meva preocupació.

...Orgullós de mi i del que puc fer pels altres.

...Responsable del que faig.

...Segur que les coses aniran bé.

Jo puc...: Són les habilitats socials i interpersonals del nen.

...Parlar amb els altres de les coses que m’espanten i em preocupen.

...Trobar maneres de resoldre els problemes amb els quals em trobo.

...Controlar-me quan sento que estic fent quelcom dolent o perillós.

...Veure quan és un bon moment per parlar amb algú o fer quelcom.

...Trobar algú que em pot ajudar quan ho necessito.

23

Hi ha un seguit d’aspectes generadors de resiliència, com poden ser:

• Acceptació incondicional del nen/a com a persona.• Capacitat per identificar algun sentit i significat al que passa en la vida. Actitud

mental positiva davant les circumstàncies (buscar quelcom positiu per avançar,per petits objectius).

• Tenir aptituds socials i resolutives de problemes i la capacitat i voluntat perdinamitzar-les. Aptituds que es poden aprendre en la vida quotidiana.

• Autoestima. Aconseguir que el nen/a tingui una bona autoestima a partir de larelació educativa que s’estableix amb ell/ella Hi ha comportaments quefomenten l’autoestima i d’altres que la destrueixen.

• Sentit de l’humor, entès com una actitud positiva davant les situacions adverses,acceptació madura dels fracassos, creativitat.

24

6 El maltractament infantil

Tal com es fa constar en l’estudi de la Generalitat de Catalunya sobre elmaltractament d’infants a Catalunya de l’any 2000, en la nostra societat actual hi haun desig de preservar la infància de les deficiències existents en el seu entorn. Aixímateix, cada cop més, la societat, mitjançant les seves institucions i la sevanormativa, intervé en el seguiment dels deures familiars cap als infants i en la sevaprotecció quan es detecten mancances o disfuncions en l’atenció que reben per partdels adults més propers.

Els programes d’intervenció (detecció precoç, tractament i prevenció) requereixenuna anàlisi de les representacions socials del maltractament tant en els individusafectats com en els grups primaris, organitzacions i institucions.

Segons De Pául i Arruabarrena (1996), “es pot considerar que dos dels problemesmés rellevants en l’elaboració d’una definició de les situacions de desproteccióinfantil són: a) l’establiment dels límits entre el que és maltractament i el que no hoés, incloent la possibilitat de tenir o no en compte els costums i els aspectesculturals a l’hora de valorar un comportament d’aquest tipus, i b) la dificultat persuperar la tendència a la vaguetat i la generalitat de les definicions i aconseguirrespectar la heterogeneïtat, precisió i concreció de cadascuna de les diferentsformes de desprotecció i maltractament infantil.”.

Ens trobem, doncs, que la definició de maltractament varia segons criteris i valorssocioculturals, segons el moment històric i segons la perspectiva professional desde la qual es parteixi.

S’han d’estructurar els problemes definint-los de tal manera que permeti identificarapropiadament el maltractament dins d’un context intercultural. No és tan solsnecessari tenir en compte el context cultural, sinó la recerca d’un consens social.La manca de consens en les Administracions competents i dels professionals perdefinir el maltractament i el desconeixement del ciutadà vers el que es consideramaltractament, incideix en la mateixa qualitat de l’atenció al problema i la respostasocial.

La definició de maltractament ha de considerar l'heterogeneïtat del fenomen,atenent a les necessitats físiques i psicològiques del nen/a i a la capacitat delsdiversos contextos de desenvolupament (família, escola bressol, escola, veïnat,ciutat, cultura...), en la satisfacció d'aquestes necessitats.

25

Aquesta matriu d'interacció necessitats-context pot ocasionar una àmplia sèrie dedesatencions i agressions, que podem definir a partir de tres factors:

- Context familiar-extrafamiliar- Formes actives-passives de maltractament - Aspectes emocionals o físics afectats

Odette Masson (1987) defineix el maltractament com: "Les modalitatstransaccionals, disfuncionals i deficitàries entre adults i nens/es que tenen com aconseqüència dificultar el desenvolupament físic, psicològic, afectiu i social delsnens/es".

A l’estudi de la Generalitat de l’any 2000 “El maltractament d’infants a Catalunya.Quants, com, per què” s’assenyala i s’adopta la definició del Centre International del’Enface de París, juntament amb José A. Díaz (1998) que ja l’havia utilitzat:“El maltractament infantil consisteix en l’acció, l’omissió o el tracte negligent, noaccidental, que privi l’infant dels seus drets i del seu benestar, que amenaci i/ointerfereixi el seu desenvolupament físic, psíquic i/o social ordenat. Els seus autorspoden ser persones, institucions o la mateixa societat.”

L'ambigüitat i la imprecisió del concepte de maltractament requereix unaoperativització de la seva definició a partir de la seva tipologia. Les tipologies tenena veure amb acords arbitraris dels professionals i investigadors que s'ocupen del'explicació d'aquest fenomen. Els diferents tipus de maltractaments no sónexcloents, podent donar-se simultàniament.

Per avaluar la consideració, interpretació i gravetat dels maltractaments i el tipusd'intervenció, cal tenir en compte els següents factors:

- Edat del nen/a- Temporalitat- Periodicitat- Intencionalitat- Intensitat- Característiques familiars (Si hi ha figures compensatòries o no n’hi ha)- Àmbit del maltractament: intrafamiliar o extrafamiliar- Context- Normes culturals

26

Cal diferenciar també entre:

1. Els maltractaments com a expressió d'una crisi en el cicle vital de la família.Esdeveniments normals i paranormals.La crisi pot ser interior de la família o provocada per un esdevenimentextrafamiliar. Cal valorar:

- La magnitud dels esdeveniments. - Els recursos existents en la família. - Els recursos de suport extrafamiliars existents.

2. Els maltractaments com a experiència organitzadora de la fenomenologiafamiliar. Són resultat d'unes pautes interioritzades de violència, mancances, etc.,una manera de definir les relacions interpersonals.

El maltractament es presenta en cadascun dels seus subtipus com un continu, on lagravetat i la severitat d'un determinat comportament augmentarà a mesura queaquest se separa de la situació de benestar infantil.

Tipologies de maltractament

• Maltractament físic

Qualsevol acció per part dels pares/mares o cuidadors/es que provoqui mal físicen el nen/a o el col·loqui en greu risc de patir-ho. Es caracteritza per l’acció, no ésaccidental i no es condiciona a la voluntat o la premeditació de fer mal.

• Abandonament físic o negligència

Aquella situació en la qual les necessitats físiques bàsiques del menor (alimentació,vestit, higiene, protecció i vigilància en les situacions potencialment perilloses,educació, cures mèdiques, seguretat a la llar, horaris i ritmes, atenció protectora i/oeducativa) no són ateses temporalment o permanentment per cap membre del grupque conviu amb el nen/a. El criteri per assenyalar l'existència d'abandó físic vedeterminat en gran mesura per la seva cronicitat. El que provoca la no-satisfacciód’aquestes necessitats és sempre una omissió de certs comportaments per part delsresponsables del benestar del nen/a.

27

• Maltractament emocional o psíquic

El maltractament emocional es defineix com l'hostilitat verbal crònica en formad'insult, menyspreu, crítica o amenaça d'abandonament, i constant bloqueig de lesiniciatives d'interacció infantils (des de l'evitació fins al tancament o confinament)per part de qualsevol membre adult del grup familiar. Es destaca la naturalesacrònica d'aquesta hostilitat a l'hora de definir l'abús o maltractament emocional.Garbarino, Guttman i Seeley (1986) organitzen les formes més freqüents depresentació del maltractament en quatre tipus d'indicadors comportamentals decomportament en els pares/mares:

- Rebutjar- Terroritzar- Aïllar- Corrompre

• Abandonament emocional

Quan manca un context afectiu i es dóna un medi caracteritzat per la fredor de larelació i/o no hi ha estimulació. La manca persistent de resposta als senyals (plor,somriure), expressions emocionals i conductes procuradores de proximitat iinteracció iniciades pel nen i la falta d'iniciativa d'interacció i contacte per part d'unafigura adulta estable. Aquest tipus de maltractament s'observa amb majorfreqüència en les primeres etapes del nen (0 a 6 anys), però no es pot obviar lapresència d'aquestes conductes en períodes posteriors del desenvolupament delmenor.

• Explotació laboral

Utilització d'un menor en edat no laboral per a treballs en els quals s'obtinguiqualsevol tipus de benefici. Pot comprendre des del treball amb duresa física finsuna utilització passiva. Són encàrrecs de treball que:

- excedeixen els límits del que és habitual,- haurien de ser realitzats per adults,- interfereixen de manera clara en les activitats i necessitats socials i/o escolars del

nen/a,- són assignats al nen/a amb l'objecte fonamental d'obtenir un benefici econòmic

similar per als pares o l'estructura familiar. Una de les formes d'explotacióinfantil és la pràctica de la mendicitat infantil.

28

• Corrupció

També considerat per alguns autors com una forma de maltractament emocional.Són conductes que impedeixen la normal integració del nen/a i promouen en elmenor pautes de conducta antisocial o desviada, particularment en les àrees del'agressivitat, apropiació indeguda, la sexualitat, el tràfic i/o consum de drogues.

• Maltractament prenatal

Manca de cura, per acció o omissió, del cos de la futura mare oautosubministrament de substàncies o drogues, que d'una manera conscient oinconscient, perjudica el fetus del qual és portadora.

• Síndrome de Münchausen per poders

La Síndrome de Münchausen per poders es defineix com aquelles situacions en lesquals el pare/mare/tutor sotmet al nen/a a continus ingressos i exàmens mèdics,al·legant símptomes físics patològics ficticis o generats de manera activa pels pareso tutors, que generen un procés de diagnòstic i d'atenció continuats.

• Sotmetiment a drogues o fàrmacs

Se sotmet a l’infant a drogues o fàrmacs sense que hi hagi una necessitat mèdica.És un maltractament que es detecta en entorns sanitaris i que en infants molt petitsestà força associat a la mendicitat infantil.

• Abús sexual

Qualsevol classe de contacte sexual amb una persona menor de 18 anys per partd'un adult, des d'una posició de poder o autoritat sobre el menor.Als Estats Units s'utilitza una definició més precisa (Faller.1993) :

a) la utilització, la persuasió, la inducció, la seducció o la coerció d'un nen/a per arealitzar qualsevol tipus de conducta sexual explícita (s'inclou l'ajuda a altrapersona per a la mateixa fi) o per a la simulació d'aquesta conducta amb elpropòsit de produir representació visual de tal conducta.

b) la violació, el tocament, la prostitució o qualsevol altra forma d'explotació sexuald'un nen/a, o el incest amb nens/es. Perquè una relació es consideri com abússexual se sol exigir una diferència d'edat de cinc anys entre abusador i víctima.Quan la víctima és deficient mental, se suposa que hi ha un relació abusiva, fins itot, en el cas que l’abusador sigui de la mateixa edat o més jove.

29

• Explotació sexual

Es dóna quan “ l’infant és obligat o induït al sotmetiment sexual, com a mitjàd’explotació laboral. El sotmetiment sexual també pot ser indirecte, com és el casde la pornografia” (El maltractament d’infants a Catalunya. Generalitat Catalunya2000).

Es considera convenient diferenciar-lo de l’abús sexual pensant fonamentalment enla intervenció social (terapèutica i preventiva) que requerirà uns criteris, estratègies irecursos diferents en cada cas.

• Maltractament institucional

S'entén per maltractament institucional qualsevol “legislació, procediment, actuacióo omissió procedent dels poders públics o bé derivada de l'actuació individual delprofessional que comporti abús, negligència, detriment de la salut, la seguretat,l'estat emocional, el benestar físic, la correcta maduració o que violi els drets bàsicsde l’infant i/o la infància” (A. Martínez Roig 1989).

Es poden donar en tots els camps d'atenció a la infància i en tot el procés d'atencióal nen, incloent-hi la no-detecció de maltractaments i la no intervenció ointervencions inadequades i/o maltractats.

Els maltractaments institucionals poden estar motivats per l'Administració públicao institucions en qualsevol de les àrees (educació, salut, justícia, serveis socials...)que tenen a veure amb la infància i poden donar-se en relació directa o no amb elnen/a.

30

7 La vulnerabilitat dels professionals que intervenendavant les situacions de risc social

“...Va atraure poderosament a una Nina de Sal la visió del mar, la primera vegada que vaarribar davant ell. ¿Qui ets? ,¿com ets?, ¿de què estàs fet?, va preguntar intentant comprendre la nova realitat davantla qual es trobava. Apropa't i comprova'l per tu mateixa, només va respondre el mar.La Nina va posar els seus peus dins de l'aigua, va experimentar el mar i el seu plaer. Enapartar-se va observar que els seus peus de sal s'havien dissolt, però volia saber més. Va repetir l'aproximació. Com més va saber del mar, més volia saber. Cada vegada una partd'ella quedava en l'oceà. Quan, per fi, es va poder escoltar des de la platja –“Mar ara et comprenc”, la Nina s'hi havia foscompletament. Els dos havien canviat.” (Ció Barjau. Tret d'un conte popular)

El fenomen del “burnout”

La síndrome del burnout, o esgotament professional, és un fenomen molt freqüenten els contextos d’ajuda i, per tant, els professionals dels serveis de benestar socialpoden trobar-se en una situació d´extrema vulnerabilitat.

La síndrome del burnout, traduït per “estar cremat”, està definida com un procésmultidimensional i multicausal caracteritzat per una resposta inadequada del'individu a una situació d'estrès laboral crònic (Maslach i Jackson, 1981).“Implica el desenvolupament d’ una autoavaluació i d’ unes actituds professionalsnegatives, i alhora hi ha una pèrdua de la implicació i dels sentiments davant delsclients” ( Pines i Maslach, 1978)

El símptomes més freqüents són els següents:

- Esgotament emocional, manifestat en la sensació de no poder donar més de simateix a uns altres, afectivament. Poden aparèixer sentiments de solitud, d’ansietat, d’ impotència, etc.

- Actituds de despersonalització, manifestades a través de conductes i sentimentsnegatius cap a les persones amb qui es treballa (professionals o usuaris). Tambépoden donar-se problemes en les relacions interpersonals extralaborals (família,parella, amics). Els símptomes més freqüents són l’apatia, l’hostilitat, lasuspicàcia...

31

- Manca de realització personal en el treball, manifestada amb actituds isentiments negatius cap al rol professional i amb una baixa satisfacció laboral.Hi ha una pèrdua d’ eficàcia en la realització de les tasques, encara que hi hagiun increment dels esforços per part del professional. Els efectes ambientals mésobservables són l’absentisme laboral, baixa implicació i compromís laboral ipropensió a canvi de feina.

- Físicament acostumen a aparèixer problemes de salut de tipus psicosomàtic(fatiga crònica, refredats freqüents, pèrdua de pes, dolors musculars, insomni,migranya...).

Fases del “burnout”

Alguns autors han definit aquest fenomen com un procés i han identificat diferentsetapes en la seva evolució. Edelwich i Brodsky (1980) descriuen quatre etapes:

1. Fase d'entusiasmeEtapa marcada per les grans expectatives i les grans inversions d'energia en eltreball. Es produeix un excés d'identificació amb la tasca.

2. Fase d'estancamentEs dóna una pèrdua d'entusiasme i de reconeixement de les expectatives nocomplertes. Encara que el treball és viscut com quelcom útil, també el professionaln’espera recompenses.

3. Fase de frustracióEl professional qüestiona l'efectivitat i el valor dels seus esforços davant delsobstacles en l'àmbit laboral. La frustració originada allibera energia que pot serutilitzada de forma constructiva per a tornar a la fase 1 o a la 2 o de maneradestructiva avançant a la fase següent.

4. Fase d'apatia Es dóna un distanciament emocional progressiu anant cap a conductes d'evitació id'inhibició. El treball s’ ha convertit en un estímul negatiu i resulta molt difícil queel professional pugui trobar pels seus propis recursos la motivació per al canvi.

32

Estratègies per a la prevenció i el control del “burnout”

Victor M. Giménez Bertomeu (2002) recull un seguit d’estratègies de prevenció icontrol del burnout en el context de Serveis Socials:

1-Estratègies individuals

Estarien enfocades a actuar sobre els desencadenants i els estressors d'índoleindividual que es troben en l'origen i en el desenvolupament del burnout.Les propostes que es plantegen són les següents:

- Entrenament en tècniques de resolució de problemes Aquestes tècniques faciliten al professional el reconeixement i la identificació delproblema, així com adoptar la decisió més adequada per evitar respostes de maneraimpulsiva.

- Entrenament de l’assertivitat La conducta assertiva es pot definir com l'expressió directa, honesta i apropiada desentiments, pensaments, desitjos i necessitats. La persona assertiva és oberta,flexible i respectuosa dels drets dels altres, i al mateix temps és capaç de reclamarels seus propis drets.

- Entrenament en tècniques d'organització i gestió eficaç del tempsAquestes tècniques s’han d’orientar a:. Establir prioritats per a les activitats importants que s’ han de realitzar en l’horari disponible. . Augmentar la quantitat de temps destinat a atendre les activitats prioritàries.. Reduir la percepció i la freqüència de les condicions laborals d’ urgència.

- Entrenament en l'ús professional del selfEl professional ha de treballar sobre ell mateix i entrenar-se a veure com l’afectenles situacions del treball amb les seves problemàtiques en particular. El resultatd'aquest entrenament és l'aprenentatge d'una tècnica basada en l’ús estratègic delseu self des del rol professional. Aquesta tècnica ajuda el professional a tenir curad’ell mateix i a prevenir els esgotaments possibles de la professió.

- Estratègies d'increment de la competència professional És necessari l'actualització i el reciclatge professional a través de la formaciópermanent, la investigació, etc.

33

- Evitar la implicació excessiva en el treball i amb els usuaris L'esgotament emocional augmenta quan el professional s'implica amb els subjectesi assumeix els seus problemes com seus o reacciona davant dels comentarisnegatius com si es tractés d'insults personals.

- Canvi de lloc de treball Implicaria la possibilitat de canvi d'activitat dintre de la mateixa organització o elcanvi d'organització.

2-Estratègies interpersonals i grupals

El suport social de l'entorn laboral té una influència protectora sobre elsprofessionals perquè redueixen els sentiments de solitud en el treball. Aquest suportaugmenta la realització personal pel treball, disminueix l'esgotament emocional imillora les actituds i les conductes negatives del professional cap als altres. Les modalitats de suport social en el treball es poden materialitzar en:

. Treball en equip

. Autoformació

. Supervisió

. Coconducció de casos o projectes

3-Estratègies organitzacionals

L'organització ha de desenvolupar programes de prevenció orientats a millorarl'ambient físic del treball i el clima laboral.

− Ambient físic adequat en el treball − Estratègies d'increment de la competència professional − Desenvolupament de l'organització i la flexibilitat laboral − Desenvolupament de la carrera i la promoció professional − Planificació del treball i definició del contingut i dels objectius del lloc de treball.− Clima laboral − Activitats informatives dirigides als usuaris − Suport i reconeixement institucional

34

“ L’ energia disponible dels treballadors i la qualitat dels resultats de les sevesintervencions augmentarien sensiblement si el seu treball fos reconegut, comprès,respectat i rebés el suport de les col·lectivitats i els seus representants” (O.Masson, 1990).

Els riscos del professionals en la intervenció

La intervencióen famílies on es donen greus situacions de risc de maltractament,abús o negligència cap als menors és molt complexa, donades les problemàtiquesque les famílies presenten. En aquest sentit, pot passar que el professional essobreinvolucri en el cas sense posar-hi la distància necessària per poder“objectivar” el que realment està passant, que actuï sense tenir la formació i elsconeixements suficients per a l’abordatge d'aquestes problemàtiques o ques'inhibeixi en la intervenció per una anàlisi errònia de la situació de risc, per unadificultat personal per afrontar-la i/o per protegir-se de les reaccions de la mateixafamília.

M. Ignacia Arruabarrena fa un paral·lelisme entre algunes pràctiques professionals il'actuació d'alguns pares disfuncionals:

a) Pares: prioritzen les seves necessitats a les dels seus fills pel fet que ells tenennecessitats sense cobrir, fonamentalment emocionals, cosa que els impedeixatendre les dels seus fills.

Professionals: la intervenció gira entorn de les seves necessitats i no la dels seusclients (famílies, menors).

b) Pares: creença en el fet que canviar la seva situació depèn d'uns altres i no d'ellsmateixos.

Professionals: atribució externa als fracassos, aparició de sentiments dedesesperança, indefensió apresa ( les coses no canviaran faci el que faci...).

c) Pares: desvalorització personal, pèrdua d'autoestima.

Professionals: desvalorització de les tasques que els competeixen i en ocasionstambé desvalorització personal.

d) Pares: atribució als seus fills d'intencionalitat negativa en el seu comportament.

Professionals: percepció dels casos difícils com un problema personal. Possibleatribució d'intencionalitat negativa a qui planteja el problema.

35

e) Pares: actuació dirigida a aconseguir de manera immediata que finalitzi elproblema presentat pel nen/a.

Professionals: actuacions tendents a alleugerir la tensió provocada pel problema.Accions dirigides a resoldre el problema immediat de la manera més ràpidapossible, sense perspectiva a mitjà o a llarg termini.

f) Pares : tendència a evitar enfrontar-se als problemes presentats pels seus fills/es,fins que no és inevitable.

Professionals: tendència a evitar plantar cara als problemes fins que aquests noprenen unes dimensions greus. No es fomenta la detecció ni la notificació.

g) Pares : recerca d'agents externs que solucionin els problemes dels fills/es.

Professionals: assignació de la responsabilitat de la intervenció a altres serveis oprofessionals. Derivació sistemàtica.

El professional “posat a prova” en els seus sentiments

El professional, davant les situacions de maltractament a menors, pot reaccionaramb sentiments d’hostilitat, ràbia, culpa, impotència... Els sentiments que enssusciten aquestes situacions poden alterar l'apreciació que en tenim. El professionalha d'identificar les parts de la seva pròpia història que estan en joc i ha de trobarformes de canalitzar els afectes i les angoixes per tal de minimitzar els seus efectesen el procés d’intervenció. Per tant, “és necessari assegurar un mínim de distànciaper poder abordar els problemes sense confondre el que ve de nosaltres i el que vedels nostres clients, els motius que ens empenyen a intervenir i les raons quepodem imaginar per justificar la nostra acció” ( A. Crivillé ). Un dels riscos que calevitar en l’abordatge d'aquestes problemàtiques és la tendència a l'actuació.Actuació promoguda per la falta d'elaboració dels nostres propis impulsos.L'angoixa que suscita en els professionals els casos de nens en situació de risc socialsovint és una angoixa intolerable que ens mou a traspassar-la o a compartir-la. Peraquest motiu, moltes vegades s’actua derivant la responsabilitat del cas a un altreservei, sense que potser aquesta sigui la solució al problema.

La relació que s'estableixi entre el/la professional i l’usuari/a serà d'una granimportància amb vista a l'efecte de la intervenció. De la naturalesa dels sentimentsde l'usuari/a vers el/la professional, dels propis sentiments del/la professional i dela interacció d'uns amb uns altres, en dependrà el seguiment del cas i la sevaevolució.

36

8 Reflexions finals

El debat continuat entre els/les professionals que hem participat en aquest estudiens ha portat a compartir les següents reflexions:

• El model teòric, que ens ha orientat i ens resulta útil tant per l’anàlisi de lessituacions sociofamiliars amb les quals treballem i els seus contextos com perorientar les nostres intervencions familiars i comunitàries, és la perspectivaecològica desenvolupada per autors com Bronfenbrenner, Garbarino, Barudy,entre altres.

• Les intervencions dels professionals solen centrar-se fonamentalment en elnivell microsocial (familiar) i en el nivell mesosocial (relació família-escola, etc.) imenys en el nivell macro (comunitat, etc.). Això s’explica per la complexitat del´anàlisi i de l’abordatge en el nivell macro i per la necessària implicació delsdiferents agents socials, serveis i col·lectius.

• Un dels elements que caracteritzen les nostres avançades societats és la granquantitat de canvis que hi ha i l'enorme velocitat amb què aquests esprodueixen. Aquesta situació comporta la necessitat de fer un seguimentd´aquests nous fenòmens socials i d'estudiar les conseqüències que poden tenirper al desenvolupament individual dels subjectes i de les famílies. Es, per això,que els professionals hem d´estar atents a l’aparició de les noves necessitats idels possibles riscos, si aquestes no es cobreixen.

• Valorem que és necessari per millorar la nostra pràctica professional establir unconsens per a la delimitació de quines són les necessitats bàsiques dels infants.

• Un dels objectius fonamentals que orienta el nostre treball amb les famíliesamb dificultats psicosocials és millorar i optimitzar les seves competènciesparentals per facilitar un bon desenvolupament dels seus fills i filles.

• És important dotar la xarxa d’atenció familiar i social dels recursos adients, aixícom propiciar que funcionin bé per facilitar als pares la criança i educació delsseus fills.

• Els professionals que desenvolupem una tasca psicosocial amb les famíliesconsiderem que és del tot imprescindible iniciar accions preventives quepromocionin les bones pràctiques educatives dels pares.

• Hem constatat que la complexitat del nostre camp de treball ha fet que enmolts dels documents que aborden aquestes temàtiques els termes risc social,

37

factors de risc, indicadors de risc, etc. s'utilitzen de manera indistinta, cosa quegenera confusió i dificulta la seva aplicabilitat. Per tant, és pertinent la tasca deconsensuar una major delimitació conceptual que faciliti la comunicacióinterprofessional i permeti fer més operativa la intervenció psicosocial.

• Respecte als indicadors de risc, considerem oportú consensuar instrumentsd’anàlisi que recullin els diferents nivells -individual, familiar i de l’entorn- per talde facilitar la comprensió de les situacions familiars i la coordinació amb elsequips que formen part de la xarxa d’atenció als infants i llurs famílies.

• De la mateixa manera que hem constatat que les necessitats infantils es vanmodificant, també sorgeixen nous factors de risc. Actualment, consideremfactors de risc per a la infància i les famílies aspectes que en altres èpoques no esdonaven o que no es van valorar com a tals, com, per exemple, estar al carrer, lasobreocupació del temps lliure, la solitud infantil, la violència entre iguals,l’adicció a les TIC ( tecnologies de la informació i comunicació), entre altres.

• En l’ anàlisi de les realitats familiars s´han de preveure d’ una forma equilibradatant els factors de risc com els de protecció. Observem que habitualment elsobjectius de la nostra intervenció es centren més a reduir les deficiències oaspectes negatius, que no pas a desenvolupar els aspectes positius o resilients.

• La resiliència es pot entendre tant pel que fa a la capacitat individual comfamiliar o social. Aquesta mirada més àmplia o global ens facilitarà unacomprensió i actuació diferents.

• La problemàtica del maltractament infantil i juvenil com a expressió d’altresdificultats familiars i socials no és quelcom estàtic. L’heterogeneïtat del fenomenaugmenta com a conseqüència de la complexitat creixent de la nostra societat.

• S´observen noves formes de maltractament que tenen a veure amb els nousmodels educatius, i es detecta una manca de límits i/o la inhibició i/o ladelegació de les funcions parentals. Relacionat amb això, cal subratllar el paper ila influència dels mitjans de comunicació i l’aparició de nous valors socials.

• Els valors socials actuals en què s´imposa la immediatesa en la consecució defites, l´assoliment d´objectius sense esforç, el consum com a necessitat, lasimetria generacional... incrementen la fragilitat de determinades modalitatstransaccionals entre adults i menors.

• L´abordatge dels maltractaments a la infància i l’adolescència passanecessàriament per la coordinació dels diferents serveis que estan intervenint.

38

Els professionals i les institucions hem de continuar, per tant, fomentant eltreball en xarxa per garantir la protecció dels menors.

• La complexitat de la intervenció en famílies amb dificultats psicosocials i el fortimpacte emocional que aquest treball genera fan que els professionals del treballsocial siguin uns dels col·lectius especialment vulnerables en l´aparició de lasíndrome d’esgotament professional.

• És necessari dissenyar actuacions que incideixin en la prevenció i/o reducció deldesgast professional. Aquestes actuacions poden passar pel treball en equip delscasos, la supervisió, la formació contínua, el suport i reconeixementinstitucional, la possibilitat de canvi de lloc de treball dins de la mateixaorganització, entre altres.

39

9 Bibliografia

1. ADIMA. Guía de atención al maltrato infantil. Abril, 1994

2. ADIMA. IV Congreso Estatal Infancia Maltratada. Sevilla, 1995

3. ARRUABARRENA MADARIAGA, Mª IGNACIA. El queme profesional y surepercusión en la práctica profesional . IV Congreso Estatal Infancia Maltratada. Sevilla,1995

4. BALSELLS, M. ÁNGELES .La infancia en riesgo social desde la sociedad delbienestar.Universitat de Lleida

5. BARJAU CAPDEVILA, CIÓ. Factores de vulnerabilidad en los profesionales que prestansus servicios en el ámbito de la protección infantil. II Congreso Estatal InfanciaMaltratada. Vitoria, 1991.

6. BARUDY, JORGE. El dolor invisible de la infancia. Barcelona: Paidós.

7. BARUDY, JORGE. “Promover el buen trato y los recursos resilientes como bases de laprevención y tratamiento de las consecuencias de la violencia humana. Art web.

8. BRONFENBRENNER, URIE. La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós,1987

9. CABALLERO, ARACELI y VILASECA, SHEILA. “Ya no hay lugares vacíos dondearrojar los desperdicios humanos”. Entrevista a Zygmunt Bauman. El Viejo Topo.Barcelona, 2004.

10. CASAS, FERRAN. Infancia: perspectivas psicosociales. Barcelona: Paidós, 1998.

11. CIRILLO, S.; BLASIO, P. “Juegos familiares típicos de las familias que maltratan”. Cap.4. Niños maltratados. Ed. Paidós. Terapia Familiar núm. 38.

12. CRIVILLÉ, ALBERT. “El profesional puesto a prueba en sus sentimientos”. IVCongreso Estatal Infancia Maltratada. Sevilla, 1995

13. GARBARINO J. “Child abuse: Why? Currents in Modern Thought.Washington.1990

14. GIMENEZ BERTOMEU, VICTOR M. “El fenómeno del burnout en las profesiones deayuda”. Revista de treball social núm. 159. Setembre, 2000

40

15. GIMENEZ BERTOMEU, VICTOR M. Estratègies de prevenció i control del burnout enorganitzacions de serveis socials per a professionals, responsables d´equips i organitzacions.Revista de Treball Social núm. 165. Març, 2000

16. GÓMEZ-GRANELL CARME, GARCIA-MILÀ MERCÈ, RIPOL- MILLETALEIX, PANCHÓN IGLESIAS CARME (Coord.). 2002.La infància i les famílies als inicis del segle XXI. Informe 2002. Volum V. la infància ensituació de risc. Institut de la Infància i el Món Urbà (CIIMU).http://www.ciimu.org

17. GONZÁLEZ , MÓNICA . Risc i protecció social en el maltractament infantil: laperspectiva dels models organitzadors. Girona. Institut de Recerca sobre Qualitat deVida- Universitat de Girona, 2002.

18. GROTBERG, EDITH. “A guide to promoting resilience in children”. Early Childhooddevelopment: Practice and Reflections, nº 8Bernard Van Leer Foundation, 1995

19. GUELBENZU, JOSÉ MARIA. “El dolor de los niños”. EL PAIS 27/1/2003

20. INGLÉS I PRATS, ANTONI (Director). El Maltractament d’Infants a Catalunya.Quants, Cóm, Per què? Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Centred’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Barcelona, 2000

21. LINARES, JUAN LUIS. Identidad y narrativa,la terapia familiar en la pràctica clínica.Paidos Terapia Familiar. Barcelona, 1996

22. LOPEZ SANCHEZ, FELIX. Necesidades de la infancia y protección infantil:fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos. Ministerio de Asuntos Sociales,Centro de publicaciones. Madrid, 1995

23. LÓPEZ, F; TORRES, B; FUENTES, J. Necesidades de la infancia y protección infantil.Fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos. Ministerio de Asuntos Sociales.Centro de Publicaciones. Madrid, 1995.

24. MARTÍNEZ ROIG; J. DE PAÚL OCHOTORENA. Maltrato y abandono en lainfancia. Biblioteca de Psicología, Psiquiatria y Salud. Salud, 2000

25. MINUCHIN, S. Matanza familiar. El caleidoscopio familiar. Ed. Paidós.

26. OBSERFVATOIRE DE L’ENFANCE EN FRANCE. “Le point sur... Risque etmaltraitance”. nº 49. Mars 2002.

27. ODETTE MASSON. “Contextos maltratantes en la infancia y coordinacióninterinstitucional”. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría. Número23. 1987

28. ODETTE MASSON. “El síndrome de quemarse profesionalmente: burnout”. Revue deTherapie Familiale. Géneve, 1990

41

29. OSSERVATORIO NAZIONALE PER L’INFANZIA. “Non solo sfruttati oviolenti. Bambini e adolescenti del 2000”. Dipartimento per gli Affari Sociali.

30. PALACIO-QUINTIN ERCILIA. “Un enfocament múltiple en el tractament dela negligencia parental”. Temps d’Educació 20 Rev. 2n semestre 1998.

31. PALACIOS, JESÚS Y RODRIGO, Mª JOSÉ. Família y desarrollo humano. EditorialAlianza. Madrid, 1998.

32 PAÚL OCHOTORENA, J. de, ARRUABARRENA MADARIAGA J., M.I.Manual de Protección Infantil. Editorial Masson, 1996.

32 PERINAT, ADOLFO con la colaboración de LALUEZA, JOSÉ LUIS ySADURNI, MARTA. “Psicología del desarrollo: un enfoque sistémicio” Barcelona.EDIUOC 2003.

33 VANISTENDAEL, STEFAN. Como crecer superando los percances.Cuadernos del BICE, Oficina Internacional Católica de la Infancia. Ginebra, 1995

42

ANNEX

43

Llistat de membres del Grup de Treball

Alberto Barrientos Psicòleg Equip Assessorament Tècnic SSAP. Districte Sarrià-St. Gervasi Merce BassedasDirectoraCentre Serveis Socials Sarrià

María DiazAssistent socialCentre Serveis Socials Sant Gervasi

Silvia MuñozEducadora socialCentre Serveis Socials Sarrià

Esperança RodríguezAssistent SocialCentre Serveis Socials Sant Gervasi

Silvia RuizAssistent socialEquip Atenció Infància i Adolescència. Les Corts – Sarrià-St. Gervasi

Margarita SalgadoPedagogaEquip Atenció Infancia i Adolescencia. Les Corts – Sarrià-Sant Gervasi