Les jornades gastronòmi-ques són una eina de pro-moció i prestigi ideada pelmón de la restauració i lagastronomia, un mitjà quecontribueix a fer realitatl’eterna voluntat de des-estacionalització que tél’empresariat català delturisme i la restauració. Elpaís ha creat en les últimesdècades bocafins i admira-dors dels fogons i la bonataula, i Catalunya ha des-cobert que l’art no és no-més a les galeries i als mu-seus. Però no sempre haestat així. Fa trenta anys,la cuina –menjar bé– s’en-tenia com un acte festiuque sovint era més a propde deglutir en abundànciacom a necessitat biològicaprimària que no pas de lasublimitat. Els catalansmenjàvem bé, però ho fè-iem en la intimitat.

En el context de la Ca-talunya democràtica quetrucava a la porta d’Europaja amb molta força, es ten-dia a enfortir l’autoestima,a ensenyar el bo i millor denosaltres mateixos al món.En aquest panorama depaís, va créixer la idea el1983 de crear la MostraGastronòmica de l’Empor-danet, una trobada anualque reunia diversos cui-ners i que va servir unsquants anys per experi-mentar amb la necessitatde reivindicar la varietatde productes, plats i crite-ris de la cuina de l’Empor-dà a mitjan anys vuitanta.

Aviat, però, es va desco-brir que el format –unamostra itinerant (a Perata-llada, a Calella o a Platjad’Aro), amb cuiners, pro-

ductors i experts diversos–suposava un esforç ma-júscul que quedava fos enunes hores. Un dels impul-sors, l’actual gerent de laUnió d’Hostaleria i Turis-me Costa Brava Centre,Martí Sabrià, recorda com,després d’unes quantes ex-periències, van descobrirque “calia trobar una fór-mula que vinculés el terri-tori i el producte, i que esdesenvolupés al llarg dequatre, cinc, sis o vuit set-manes”. La durada òptimava sortir d’un estudi.

La primera de totes lescampanyes gastronòmi-ques gironines va néixer al’Empordà –d’allà va partirla idea que fos exportable–i, curiosament, tot i ser lamés peculiar, manté ferml’èxit des de l’inici fins ara

mateix. L’aposta d’aquell1992 va ser arriscada. “[Lagaroina] Era un producterar que ni tan sols es por-tava a la llotja. A més, permenjar-ne a taula, caliaanar a França. Aquí era unproducte per a la gent delpaís que no es comercialit-zava.” Aquella experiènciaen va portar d’altres, totesvinculant territori i fogons:la primera campanya de lagamba es va fer a Calonge(1993) i ja l’any següent esva vincular a Palamós. Lava seguir el peix de roca deBegur i l’arròs de Pals.Coincidint amb el CongrésCatalà de Cuina, es va bus-car un municipi per a cada

producte. La tutela queexercia la cuina de l’Em-pordanet sobre les campa-nyes gastronòmiques vadeixar d’existir el 1996.

Els ajuntaments i elsresponsables de PromocióEconòmica de les pobla-cions van agafar el relleu.Un exemple de com hanevolucionat aquestes jor-nades es troba a l’origen, alBaix Empordà. L’Institutde Promoció Econòmicade Palafrugell (IPEP) im-pulsa ara dues campanyes:la de les garoines i la del niu(plat típic palafrugellenc).El regidor Albert Gómezn’explica les peculiaritats:“Són diferents. La garoina-

da és molt potent i és lamés antiga. Atraiem gentamb l’excusa de les garoi-nes. Amb el niu, en canvi,s’intenta més aviat reivin-dicar un plat molt nostre.”El denominador comú ésvincular país i cuina i fer-laatractiva als visitants.

A totes les comarquesgironines s’han popularit-zat les campanyes gastro-nòmiques. El Patronat deTurisme Girona Costa Bra-va en té comptabilitzadesmés de seixanta, de lesquals disset s’organitzen alBaix Empordà. La innova-ció porta en alguns casos avoler forçar l’èxit per la viadel màrqueting. ■

Joan PuntíPALAFRUGELL

ORIGEN La Mostra Gastronòmicade l’Empordanet va ser l’embrió, amitjan anys vuitanta, de les jornadesgastronòmiques que s’han estès arreu,i ja n’hi ha més de 60 a la demarcació

Gastronomia i turisme,

El xef d’Es Portal dePals, Joan Carles Sán-chez, està convençutque les campanyes gas-tronòmiques serveixenper relacionar el territo-ri amb alguna cosa par-

ticular de la zona. “S’ha anat degradant la idea ini-cial. No es poden fer campanyes de l’arròs on no hiha arròs, per exemple”, assegura. Sánchez afirmaque les que tenen més sentit també tenen mésèxit. “Cuinem perquè és el nostre negoci. Però,quan sortim a promocionar la nostra cuina a fora,defensem el nostre territori. Si no és així, no tésentit”, assegura. La clau és la “potenciació delproducte local”. La jove campanya de les angulesque impulsen a Pals n’és un exemple.

Les angulesdel Ter, ambl’esperitdels orígens

Les novetats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Garoinada dePalafrugell, queva inaugurar lamoda el 1992,es manté ferma

32 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 D’ABRIL DEL 2015

Comarques GironinesCuina i turisme. La pervivència de les campanyes gastronòmiques

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

, trenta anys de bracet

Vostè va ser present enl’engendrament de lesprimeres campanyes al’Empordà.Les vam parir nosaltres.Gairebé totes les vam co-mençar des d’aquí. Laidea neix l’any 1983 ambla mostra gastronòmica.En aquella època, la gas-tronomia no era mediàti-ca. Vam crear la mostragastronòmica, però aviatvam veure que era moltd’esforç cremat en unasola nit. No podia ser.

I ho van revisar.Quan vam seure, la con-clusió va ser unànime:nosaltres treballem moltbé a l’estiu, però necessi-tem fer bullir l’olla a l’hi-vern.Vam començar aveure que calia trobar unafórmula que vinculés ter-ritori i producte, i que esdesenvolupés al llarg dediverses setmanes.

I les campanyes d’ara jano tenen el mateix aspec-te que les d’abans?El 1996 vam deixar de tu-telar les campanyes i elsajuntaments van agafar elrelleu. Però hi ha munici-pis que ho saben gestio-nar i d’altres que no.

Les primeres campanyessón les que es mantenenamb més força.Sí. La millor campanya de

totes és la garoinada, permoltes raons: per l’època,perquè es basa en un ali-ment molt poc conegut,perquè és un producte detemporada i, sobretot,perquè s’ha posat un llistóamb uns límits clars.

Què proposaria ara?Hauríem de tenir méscapacitat per repartir lescampanyes durant l’any.Amb els bolets, tothom

s’hi atreveix, però quanuna cosa és molt repetidaperd visibilitat i efecte.

Per a què serveixen?Han permès no noméscrear marca, sinó donarsuport al sector primari.Les campanyes han donatprestigi als pescadors i alscultivadors d’arròs, i tam-bé nom al producte.

Per què van començar atriomfar a l’Empordà?Perquè els empordanesostenim aquest punt de per-tinença al territori. Enscreiem que el nostre és elmillor, més que en altresindrets. El punt d’autoes-tima o orgull que tenimels empordanesos és bàsicper fer-ho amb confiança.Vam ensenyar la cuinaque ens agradava fer a lagent del país i vam posarla literatura al costat deles coses.

Martí Sabrià Gerent de la Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre

“Vam ensenyar la cuina que ensagradava fer a la gent del país”

Martí Sabrià, al seu despatx ■ J. SABATER

El xef d’Es Portal de Pals conversaamb uns clients ■ M. LLADÓ

| Comarques Gironines | 33EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 D’ABRIL DEL 2015

Gaudir de la músicaen família

L’APUNT Un bon exemple és el concert Lax’n’Xics, que ahir vaomplir l’Auditori de Girona, on Lax’n’Busto va compartirles seves cançons amb tres corals infantils gironines iun públic eminentment familiar, dins de Strenes, que,com molts festivals, té el seu apartat per a totes lesedats. Altres festivals 100% familiars com ara el Xalaroi el Festivalot certifiquen aquesta tendència.Xavier Castillón

Fins i tot en aquests temps tan difícils per a la músicaen directe –pel 21% d’IVA, per la crisi i per tot plegat–,els espectacles familiars i infantils resisteixen molt dig-nament, potser perquè els pares i mares considerenque ells poden prescindir de segons quines coses, peròla mainada sempre necessita entreteniment i formació,si pot ser de manera combinada i equilibrada.

1180

29-1

1089

91w