Embed Size (px)
Citation preview
Minyons Escoltes i Guies de CatalunyaEstiu 2013
DEscobrEix El nou wEb
EscoltEsiguiEs.catPàg. 5
DEscobrEix Els cEntrEs EscoltEs
Pàg. 10
ForMaDors i ForMaDorEs,
sEMPrE a Punt!Pàg. 15
consuMiM rEsPonsablEMEnt
i transForMEM!Pàg. 16
FEM ràDio Escolta i guia i FEM sErVEi
a la naturaPàg. 20
DEixEM Els tErrEnYs D’acaMPaDa En
Millors conDicions DE coM Els HEM
trobatPàg. 24
Reportatge:Un trimestre de trobades
pàg. 6
Núm.
85
Sumari>> Editorial
>> Notícies>MEG
>> Descobreix>el>nou>web>www.escoltesiguies.cat
>> Reportatge:>Un>trimestre>de>trobades
>> Descobreix>els>Centres>Escoltes
>> Coneixent>la>TAEX:>Laia>Martí
>> Coneixent>l’OSG:>Marta>Jané>i>Maira>Andreu
>> Maneres>de>fer:>Estils>d’educar
>> Tira>còmica
>> InForma’m:>Formadors>i>formadores,>sempre>a>punt!
>> Eix>del>curs:>Consumim>responsablement>i>transformem!
>> Xarxes>socials
>> Informacions>dels>àmbits
>> Calaix>de>projectes:>Fem>ràdio>escolta>i>guia>i>fem>servei>a>la>natura!
>> MEG>Opina:>L’agrupament>i>l’entorn>·>Com>posicionem>el>Moviment?
>> Espai>Muntanya:>Descobrim>la>Serra>de>Llaberia
>> Campaments>i>Més:>Deixem>els>terrenys>d’acampada>en>millors>con-
dicions>de>com>els>hem>trobat
>> Xarxameg,>una>oportunitat>de>continuar>treballant>pel>Moviment
>> Recordem...>El>procés>de>renovació>pedagògica,>amb>Salvador>Juncà
>> Grup>d’Antics>Escoltes>i>Guies>de>la>FJS:>Trobada>dels>grups>d’antics>
escoltes>i>guies>a>Girona
>> Gent>de>Moviment:>Míriam>Galisteo
3
4
5
6
10
12
12
13
14
15
16
18
19
20
21
22
23
24
25
26
28
El>CorreuEstiu 2013
Edita:>Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció,>administració>>i>subscripcions:Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · ValldoreixTel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92A/e: [email protected]
Preu: 2,50 Euros. Subscripció>anual:>10 EurosEdició,>coordinació>i>correcció: Taula Executiva (Lluís Marco), Àmbit de Comunicació (Àdam Peribáñez) i Servei de Disseny i Comunicació (Elisenda Rovira)Fotografia>de>portada: TroPiCatDisseny>i>maquetació:>>Servei de Disseny i Comunicació (Mar Serra)Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat
Dipòsit>Legal: B-4858-81El>Correu>és>membre>de:
Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.
A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.
Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
cc
Amb la col·laboració de:
Fe>d’errates:
Als>resultats>de>l’Enquesta>MEG>2012>publicats>a>El>Correu>84>>
hi>apareixien>dades>errònies>en>un>dels>gràfics.>Aquest>és>el>correcte:
Núm.
85
Venim d’una primavera intensa i extrema. Pluja a raig, xarbots intensos, freds inesperats, calorades sobta-des i flors, moltes flors. I és que la primavera en si és l’explosió de l’energia continguda durant l’hivern, el fruit d’un any de treball intens i rigorós. És a la prima-vera quan la natura ens demostra la seva bellesa, la seva força i la seva vitalitat extrema. L’amalgama de colors diversos, la riquesa d’olors i el vol d’estols d’orenetes ens desconcerten i alteren els sentits. Ara bé, tot lliga i encaixa en una estranya harmonia que fa que ens sen-tim part d’un tot i ens fonguem en allò que som: natura en pura essència.
Sí, som natura i com a tal ens comportem. Durant aquest any hem pencat de valent, hem preparat i fet cau cada dissabte, excursions cada trimestre, campa-ments de Setmana Santa i, fins i tot, campaments de Nadal! I no tan sols això, sinó que també hem acompan-yat les nostres unitats, hem fet equip amb els nostres co-caps i hem participat dels consells d’agrupament veient com tot plegat acaba reeixint amb intensitat. La nostra unitat està més cohesionada que mai, els castors i llúdrigues ja no s’enyoren, els llops i daines ja saben plantar una tenda i els ràngers i noies guies fan projectes de nivell! I el millor, els campaments d’estiu ja són a tocar, aquell moment màgic que per a tots és la cirereta del gran pastís del curs escolta i guia! Més enllà de les nostres unitats i agrupaments, prima-vera a les demarcacions. A Nord-Occidental, mega-trobada amb el BOOM XL amb més de 1500 escoltes i guies celebrant el 40è aniversari de la Demarcació.
A la recent rebatejada Demarcació de l’Alt Ter, érem més de 500 donant la benvinguda al nou agrupament CE Jove de Seva i fent servei. A Tarragona, Macedò-nia amb més de 600 minyons i guies col·laborant amb entitats socials! A la Demarcació de Girona, ens hem arremangat de valent més de 80 “trucaires per l’Empordà”, netejant bosc i acondicionant finques cre-mades. A la Catalunya Central, trobada de branques amb més de 900 infants i joves. A la Demarcació de Vallès Maresme, torneig de Scoutball traient el millor de nosaltres! I no ens oblidéssim de la TroPiCat, la tro-bada de pioners i caravel·les més gran de la història de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge amb més de 2.300 joves fent servei i descobertes. Així podríem seguir amb la Macrotruc de Barcelonès amb més de 80 trucs compartint projectes, el cau al carrer de tot el Sector 4 i moltes trobades i projectes més... I és que davant d’aquest esclat primaveral la nostra associació veu i recull el fruit de la feina ben feta, del rigor i de l’exigència per part dels caps, dels formadors, dels tècnics i dels responsables associatius que hem impulsat tots aquests projectes. Som una associació diversa: tants caps tants barrets, cada agrupament amb el seu tarannà, cada demarcació amb el seu caràc-ter... Ara bé, aquesta diversitat és precisament el nos-tre màxim potencial com associació. Una associació, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, viva i arrelada al territori i amb la missió clara d’esdevenir un autèntic fanalet d’il·lusió per al nostre país, encara immers en la foscor de l’hivern.
Taula Executiva
la primavera a minyons i guies altera
el C
orre
u__
85__
estiu
L’AEiG Montpalau, de Pineda (Dem. Girona) va rebre el passat
18 de març un Premi d’Educació en el Lleure pel seu projecte
de Recuperació de l’Aplec de l’Erola d’Hortsavinyà.
Es tracta d’una festa popular, celebrada Dilluns de Pasqua,
que l’agrupament ha recuperat tot organitzant un mercat de
pagès, la missa i els goigs, una ruta, jocs i balls tradicionals.
El jurat va considerar que el projecte “ha implicat un gran
nombre de persones, associacions i agents educatius. Amb
èxit han aconseguit recuperar un entorn natural i una festa
tradicional que ja no es realitzava”. Moltes felicitats!
Not
ície
s M
EG
__4 Què ens ha passat
Les alternatives de consum i participació, protagonistes de la FORA d’estiu
Unes 50 persones van participar, el passat 18 de maig a Tàrrega, al Seminari
d’Estiu de la Formació per a Responsables Associatius (FORA). S’hi van presentar
diverses alternatives i moviments socials, en el marc de l’Eix del Curs de MEG,
“Valor humà, capital social”.
La formació va tenir lloc a la seu de l’Associació Alba, una organització que treballa per
millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Hi van intervenir Mar-
tí Olivella, director de Nova - Innovació social; Martí Boneta, president d’Oikocrèdit
Catalunya; i membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de les terres
de Lleida i de Som Energia.
Per acabar, es va fer una visita a les instal·lacions de L’Olivera Cooperativa, així
com un petit tast dels seus productes.
La Xampminyons 2013 va tenir
un protagonista clar: l’AEiG Sant
Narcís de Girona que, a banda
d’organitzar-la, va guanyar-la
segon any consecutiu! El pre-
mi Cullera de fusta va ser per
l’AEiG Antoni Comas de Mataró.
Enhorabona a tots!
Victòria gironina a la Xampminyons!
Els comissaris generals de MEG, al Parlament de Catalunya
Recollim un Premi d’Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla!
Els comissaris generals de MEG, Trini Molist i Lluís Marco,
van comparèixer el passat 12 de març davant la Comissió
d’Infància del Parlament de Catalunya, formada per diversos
representants polítics. La intervenció va tenir lloc en el marc
de les aportacions que estan fent diferents entitats al docu-
ment de bases del Pacte per a la Infància.
Els comissaris generals van defensar la participació activa
dels infants i el paper de l’escoltisme i l’associacionisme edu-
catiu en la construcció de ciutadania, així com el treball de
forma activa des de la gratuïtat en tots els camps: amb els
infants i joves, als agrupaments, a les formacions i en tota
l’estructura organitzativa.
el C
orre
u__
85__
estiu
L’estrenem
a l’inici de curs
Nou disseny i nous continguts: 100% escolta i guiaEl més destacat, a primer cop d’ull.Noves seccions i vídeos dels agrupaments.Refresca la pàgina (F5) i mira com el fulard canvia de color!
Espai del cap : molt més que documents!Resol dubtes a la secció de preguntes freqüents.Consulta els propers actes, trobades i formacions.Tot a punt pel nou curs!
Nova secció: Vine al cauConté recursos per donar a conèixer el cau i engrescar més gent a formar-ne part.Amb un vídeo original i experiències en primera persona!
Troba-hi videos, entrevistes i opinióCerca per etiquetes i trobaràs més fàcilment allò que t’interessa.
La teva demarcació també estrena webEt sorprendrà!
Descobreix el nou web www.escoltesiguies.cat
Un trimestre de trobades
Aquest tercer trimestre ha estat un dels mes atrafegats
del últims anys per als nostres agrupaments.
No és estrany que durant el curs es celebrin
diverses trobades o algun actes multitudinaris,
però en aquesta ocasió els escoltes i les guies de
tota Catalunya han viscut uns mesos de constants
moviments. Trobades de demarcació, celebracions
o accions solidàries són alguns dels nombrosos
esdeveniments a què han assistit els infants i joves.
Aquestes trobades han reunit milers d’escoltes
i guies de tot el territori que s’ho han passat d’allò
més bé compartint moltes hores i experiències,
adquirint nous coneixements i creant nous vincles
entre agrupaments, demarcacions i entitats. Cal
remarcar que tot això no hauria estat possible sense
els centenars de voluntaris i col·laboradors que han
aportat el seu granet de sorra a l’hora d’organitzar,
gestionar i dur a terme tota aquesta feina.
>Text:>Adam>Peribáñez>·>(membre de l’Àmbit de Comunicació)
Rep
orta
tge
__ 6
La Demarcació de la Catalunya Central, anteriorment coneguda com Demarcació de Manresa, ha tingut un paper molt destacat en les trobades d’aquest tri-mestre. Unes 900 persones entre caps i nens van par-ticipar a la trobada de branques que la demarcació celebra cada tres anys.
Aquest esdeveniment no es celebra només en un punt concret, sinó que les diferents branques es reparteixen per tota la demarcació i cadascuna
TROBADA DE LA DEMARCACIÓ DE LA CATALUNYA CENTRAL
realitza activitats diferents. Tot i que durant el cap de setmana va ploure de manera intermitent, tot el programa es va poder seguir sense grans problemes, gràcies a la col·laboració dels gairebé 200 caps que van participar a la trobada.
Els més petits, els castors i les llúdrigues, van passar el cap de setmana a Berga, on van poder gaudir d’una gimcana ambientada en la coneguda festa popular de la Patum. Per la seva banda, els llops i les daines es van adreçar a Sant Martí de Tous, on van realitzar diferents activitats relacionades amb l’orientació, acabant el dia amb una vetlla molt especial organitzada dins un globus aeros-tàtic reciclat. Ràngers i noies guia van acampar a Caste-llolí, on van dur a terme un servei de neteja de sotabosc per tota la zona. Els pioners i caravel·les es van adreçar a Súria, on els esperava una descoberta de la zona i del santuari de Coaner, i els truc, ubicats als terrenys d’Olvan, van participar en una activitat teatral orientada a treba-llar l’esperit crític i en diverses proves d’orientació.
el C
orre
u__
85__
estiu
Rep
orta
tge
__ 7
La TroPiCat, celebrada el darrer cap de setmana d’abril, va reunir més de 2.300 pioners i caravel·les de les tres associacions que pertanyen a la Federa-ció Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Ubicats al Parc municipal Pompeu Fabra de Cardedeu, la troba-da va estar condicionada per la pluja que, des de primera hora de dissabte, va anar remullant tot el terreny. Allà els esperaven els centenars de volunta-ris que es van encarregar de les principals tasques, com el muntatge d’instal·lacions, les acreditacions, la comunicació o l’organització de les activitats. L’objectiu de la trobada era, en paraules de Víc-tor Muntés, president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, “conèixer-nos millor i demos-trar que els escoltes podem fer un món millor”.
Després d’un matí d’arribades, jocs i retrobaments entre els diferents agrupaments, la TroPiCat va començar amb una acte inaugural que va comp-tar amb la presència dels responsables associatius; Calamanda Vila, alcaldessa de Cardedeu; i el direc-tor general de Joventut de la Generalitat de Cata-lunya, Antoni Reig. Els parlaments van donar lloc a una petita representació per a donar a conèixer l’eix de la trobada i a partir d’aquí els assistents es van dividir en els grups que utilitzarien per a les dife-rents activitats i serveis.
A primera hora de la tarda els pioners i les caravel·les, dividits en un centenar de grups, es van posar en moviment per a realitzar una sèrie d’activitats repar-tides per tot Cardedeu, que els van servir per a poder-se conèixer una mica millor i per a començar a escal-far motors de cara al servei de diumenge. Aquest raid de tarda va culminar amb un gran sopar multitudina-ri previ al concert que va amenitzar bona part de la nit, i que va transcórrer sense cap incident.
El matí de diumenge va ser un dels plats forts de la trobada. Un cop esmorzats i repartits de nou per diversos punts del municipi, els grups de nois i noies van dur a terme una gran varie-tat d’activitats d’aprenentatge i servei. Conèixer el funcionament d’una assemblea, participar en un programa de la ràdio municipal de Cardedeu, desbrossar part del bosc de la zona o restaurar un refugi antiaeri van ser algunes de les prop de trenta accions dutes a terme.
Finalment tothom es va tornar a adreçar al campament per als actes de comiat, en què es va agrair la partici-pació als assistents i la feina feta als organitzadors i col·laboradors que havien estat treballant durant mesos per què la trobada fos realitat. Una hora dels adéus mul-titudinària va donar per tancat l’acte i es va passar a un dinar popular preparat com a part d’una de les accions d’aprenentatge i servei dels pioners i les caravel·les.
TroPiCat
el C
orre
u__
85__
estiu
TRUCAIRES PER L’EMPORDÀ
Rep
orta
tge
__8
La primera de les grans trobades celebrades aquest trimestre ha estat el BOOM de la Demarcació Nord-Occidental. Aquesta reunió de tots els agrupaments de la demarcació fa gairebé quaranta anys que es va celebrant de forma discontínua. Aquest any, gràcies a un equip prou motivat, ha estat possible celebrar-ne una nova edició a Fraga. L’anterior havia estat a Mollerussa el passat 2010.
Aquesta vegada, els 17 agrupaments que formen part de la demarcació van poder-hi assistir, posant-hi cadascun el seu granet de sorra per a animar la trobada. També cal destacar que els tres agrupa-ments de la vegueria de Lleida d’Escoltes Catalans van acceptar la invitació de la demarcació i també en van formar part. En total, durant tot el cap de set-mana es van aplegar a Fraga uns 1.500 nens, caps i col·laboradors, tot un èxit. Precisament aquest gran nombre d’assistents, juntament amb la cele-bració dels 40 anys de la demarcació i l’ambientació en l’època romana, són els motius pels quals aques-ta edició ha estat anomenada ‘BOOM XL’.
Des dels primers moments de la trobada, quan els diferents agrupaments anaven arribant a Fraga
BOOM XL
en autocar, es notaven les ganes de celebració i festa. Tot i això, abans de començar, calia que tots els agru-paments fessin una ofrena al Cèsar, que va arribar a la trobada amb tota la seva cort, sorprenent i emocionant als assistents. Així es va donar el tret de sortida a una trobada que va dur Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les i Truc per tot Fraga, realitzant diferents gimcanes, descobertes i acti-vitats al llarg de tota la tarda i la nit.
Diumenge al matí es va comptar amb una animació per als més petits molt especial, formada per antics caps de demarcació, a la qual poc a poc s’hi van anar afegint els més grans. Per a acomiadar una trobada tan especial, la demarcació sencera va acabar cantant la cançó del BOOM i fent una fulardada general, que va donar pas a un dinar conjunt i al comiat definitiu can-tant l’hora dels adéus dividits en branques.
Més de 100 voluntaris van estar tot el cap de setmana donant un cop de mà en tot allò que fes falta i es van encarregar de quadrar nombrosos aspectes logístics i d’organització, així com la preparació del dinar con-junt de diumenge.
Tot i que no ha estat un dels esdeveniments més multitudinaris, la trobada de “Trucaires per l’Empordà” es mereix una menció per la seva tasca solidària. Arran dels incendis de l’estiu pas-sat a la zona, diversos grups de trucaires es van començar a organitzar a través de les xarxes socials per a dur a terme accions d’ajuda i suport a la zona afectada.
Aquesta iniciativa va acabar transformant-se en diverses accions de servei que han tingut com a moment clau la trobada de finals de maig, on més d’una vuitantena d’escoltes i guies s’han reunit
al municipi de Capmany per a retirar troncs cremats, reconstruir murs i tanques i recuperar camps de conreu i boscos. A més dels propis trucaires, en l’organització hi ha intervingut la Demarcació de Girona, la Fundació Jaume Bofill i el propi Ajuntament de Capmany.
Aquesta acció de servei multitudinària ha estat agraïda per alguns dels veïns més afectats pels incendis, que han pogut veure com tots els nois i noies posaven el seu granet de sorra per a recuperar la zona. Tot i que aquesta trobada ha estat un fet puntual, l’acció con-tinua oberta a tothom qui hi vulgui participar, ja que encara queda molta feina a fer durant la resta de l’any.
el C
orre
u__
85__
estiu
La Demarcació de Vic es va vestir de gala a finals d’abril per a rebre el nou agrupament que aquest curs s’estrena a MEG, l’AEiG CE Jove de Seva, sorgit a par-tir d’un grup de mares del Centre Excursionista Jove de Seva –podeu consultar més informació al núme-ro 82 del Correu-. La trobada també va tenir un altre al·licient, i és que es tracta de la primera que realitza la demarcació en cinc anys, fet que encara hi va fer més per al bon ambient que es va respirar durant tot el dia.
En total unes 500 persones es van aplegar el dissab-te dia 20 d’abril a la localitat osonenca per a donar la benvinguda al nou agrupament. Durant el matí es van dur a terme diversos serveis per tot Seva adaptats a les diferents branques. Els castors i les llúdrigues van dedicar-se a recomptar i fabricar nius per a orenetes, mentre que els llops i les daines van passar el matí mar-cant diversos camins que passen pel poble. Els isards i gaseles –unitat utilitzada per dos agrupaments de la demarcació i que comprèn el darrer any de Llops i Dai-nes i el primer de Ràngers i Noies Guia- van col·laborar amb l’Assemblea Nacional de Catalunya i la Unió Espor-tiva de Seva i van pintar una estelada al camp de fut-bol, i els ràngers i les noies guia van dedicar-se a repa-rar l’entorn del nou agrupament. Pioners i caravel·les van fer diverses intervencions a fonts en mal estat de
BENVINGUDA A L’AEIG CE JOVE DE SEVA
tot el municipi, i els i les trucaires van treballar en un projecte del Rebost Solidari i al Casal de Gent Gran.Durant part de la tarda, després d’un dinar con-junt, va tenir lloc una gran gimcana ambientada als còmics d’Astèrix i Obèlix on hi van participar totes les unitats. Un cop acabada va ser l’hora d’una gran foto de família i de l’acte oficial, que va comptar amb la participació de la regidora de Joventut de l’Ajuntament de Seva; l’administradora general de MEG, Mònica Serrano, en representació de la Taula Executiva; i també l’Equip de Demarcació. L’acte va arribar al punt culminant en el moment d’entrega de fulards als caps del nou agrupament, que al seu torn els van donar a la quarantena de nens i nenes que han passat a formar part de l’AEiG CE Jove de Seva. A l’agrupament també se li va fer entrega d’un fulard de cadascun dels agrupaments de la demarcació de Vic, i al seu torn es va repartir un record de la trobada com a agraïment.
Rep
orta
tge
__ 9
el C
orre
u__
85__
estiu
Conèixer problemàtiques socials d’actualitat, plante-jar-hi alternatives i actuar en aquests camps van ser els principals objectius de la Macedònia, la trobada de la Demarcació de Tarragona celebrada el passat mes de maig. Més de 600 escoltes i guies del camp de Tarrago-na van acudir a l’esdeveniment.
Els assistents es van reunir a primera hora del matí davant la catedral de Tarragona per a esmorzar i rebre informació sobre com funcionaria la trobada. A partir d’aquí, els infants i joves es van repartir per branques, cadascuna representada per una fruita. Els castors i els llúdrigues, representades per una taronja, i els
llops i les daines, amb un plàtan com a símbol, van repartir-se per tota Tarragona realitzant diferents activitats i jocs que els van servir per a descobrir les problemàtiques a tractar, entre les que destaquen la salut, l’habitatge o l’educació pública.
Els més grans també es van dispersar per la ciutat, però en aquest cas el seu objectiu va ser conèixer diverses entitats i associacions amb iniciatives de transformació social en marxa, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el Banc d’Aliments. Juntament amb aquestes organitzacions van par-ticipar en xerrades debats i van fer diversos serveis.
Al migdia, un cop acabada tota la feina, els grups es van tornar a reunir per a exposar la feina fet als com-panys, i tot el material elaborat va ser exposat per Tarragona com a mostra de les accions realitzades a la Macedònia. Paral·lelament a l’activitat, durant tot el matí es va estar recollint menjar per al Banc dels Aliments, amb un total de 16 caixes recollides.
MACEDÒNIA
Centres Escol tes
NOU WEBCONSULTA’LCONSULTA’L Descobreix els Centres Escoltes!
Neix una nova xarxa d’equipaments feta a mida pels escoltes i les guies.
Els Centres Escoltes són cases amb unes instal·lacions i una manera de funcionar d’acord amb els valors de l’escoltisme i el guiatge, on s’hi poden allotjar grups per fer-hi sortides, formacions o altres tipus d’activitats.
Ja siguin refugis, aules natura o altres tipus d’equipaments, els Centres Escoltes funcionen de manera autogestionada pel grup que s’hi allotja, que es fa càrrec de la cuina, neteja, serveis, etc.; i disposen d’unes instal•lacions respectuoses amb el medi ambient.
Minyons Escoltes i Guies i la Fundació Josep Sans posen els Centres Escoltes a disposició dels agrupaments i d’altres entitats educatives, amb la finalitat de disposar d’una xarxa d’equipaments on oferir contextos educatius globals d’acord amb els valors de l’escoltisme i el guiatge.
www.centresescoltes.cat
FES LA TEVA RESERVA
centresescoltes.cat
http://www.centresescoltes.cat
Centre Escolta MAS OLIVETMaçanet de Cabrenys
Centre Escolta CAN PALÓSSant Boi de Llobregat
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Masia situada en un espai natural privilegiat dins l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, envoltada de boscos i amb una plantació recuperada
de vinyes. Ben a prop hi passa l’Anell Verd, un itinerari per a vianants
i ciclistes que recorre espais d’interès paisatgístic i cultural de la zona.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Des d’aquesta antiga casa recuperada, en ple Pirineu gironès, podem
gaudir de paisatges exhuberants i d’una vegetació rica i variada.
L’entorn ofereix moltes possibilitats per a fer-hi travesses, com el GR-11,
o descobertes diferents, com el Pantà de Boadella.
PREUS especials pels agrupaments
de MEG
Centres Escol tes
NOU WEBCONSULTA’LCONSULTA’L Descobreix els Centres Escoltes!
Neix una nova xarxa d’equipaments feta a mida pels escoltes i les guies.
Els Centres Escoltes són cases amb unes instal·lacions i una manera de funcionar d’acord amb els valors de l’escoltisme i el guiatge, on s’hi poden allotjar grups per fer-hi sortides, formacions o altres tipus d’activitats.
Ja siguin refugis, aules natura o altres tipus d’equipaments, els Centres Escoltes funcionen de manera autogestionada pel grup que s’hi allotja, que es fa càrrec de la cuina, neteja, serveis, etc.; i disposen d’unes instal•lacions respectuoses amb el medi ambient.
Minyons Escoltes i Guies i la Fundació Josep Sans posen els Centres Escoltes a disposició dels agrupaments i d’altres entitats educatives, amb la finalitat de disposar d’una xarxa d’equipaments on oferir contextos educatius globals d’acord amb els valors de l’escoltisme i el guiatge.
www.centresescoltes.cat
FES LA TEVA RESERVA
centresescoltes.cat
http://www.centresescoltes.cat
Centre Escolta MAS OLIVETMaçanet de Cabrenys
Centre Escolta CAN PALÓSSant Boi de Llobregat
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Masia situada en un espai natural privilegiat dins l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, envoltada de boscos i amb una plantació recuperada
de vinyes. Ben a prop hi passa l’Anell Verd, un itinerari per a vianants
i ciclistes que recorre espais d’interès paisatgístic i cultural de la zona.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Des d’aquesta antiga casa recuperada, en ple Pirineu gironès, podem
gaudir de paisatges exhuberants i d’una vegetació rica i variada.
L’entorn ofereix moltes possibilitats per a fer-hi travesses, com el GR-11,
o descobertes diferents, com el Pantà de Boadella.
PREUS especials pels agrupaments
de MEG
el C
orre
u__
85__
estiu
“Des de sempre m’he considerat una apassionada de tot allò relacionat amb la natura, el medi ambient, l’agricultura, l’autosuficiència... I sobretot de la barreja de tots aquests aspectes amb l’educació vivencial.”
“M’encanta anar a fer cafès amb els amics, perquè m’agrada molt xerrar i escoltar la gent. També m’agrada molt fer pilates i dansa del ventre, i les danses en general. I m’agrada molt riure, tinc un riure molt característic!”
Marta JanéSecretària tècnica
(Demarcació del Baix Llobregat /
Garraf / Alt Penedès)
Va ser nena des de LLiD a l’AEiG Sant
Bernat de Claravall (Dem. BLL/G/
AP), on va ser cap durant 7 anys.
També ha estat formadora de FOCA,
FORMIGA 1 i FORMIGA 2.
Maira AndreuSecretària tècnica
(Demarcació de l’Alt Ter)
Va començar a RiNG
a l’AEiG Guillem de Montrodon (Dem. Alt Ter), on va
ser cap i cap d’agrupament. Després va ser responsable
pedagògica de la Demarcació i formadora de FOCA i
FORMIGA 2.
Quants>anys>portes>a>l’escoltisme?Vint-i-quatre.A>què>et>dediques>professionalment?Treballo en una consultoria ambiental i faig... de tot! EIA, EIP, gestió forestal, de residus, depuradores, formació.
A>part>de>la>feina>i>MEG,>a>què>dediques>el>teu>temps?A passar més temps amb els amics i la família, cuinar, escoltar música, llegir o fer escapades per caminar i que em toqui l’aire. Per>què>MEG?Per tradició i perquè és un dels espais que m’ha deixat i em deixa créixer més, on he fet molts dels amics (els que m’han vist créixer al cau, els que m’han ensenyat a construir a la demarcació i els que ja sense esperar-t’ho, quan creus que els bons amics ja els tens, apareixen a la teva vida).Un>moment>a>la>teva>vida>escolta?Al Cadí, en uns campaments de RiNG a costat del Pedraforca, on ens vam perdre i vam haver de fer vivac sense sopar, amb poca aigua i molt de vent!Camisa>o>fulard?Camisa i fulard.
“Esterilla”>o>màrfega?Màrfega.Defineix-te>en>una>paraula:>Un color: el verd (de la primavera, l’esperança, dels camps i el bosc, de les camises de trucs i per descomptat, de la demarcació).Si>has>d’escapar-te,>on>et>trobarem?En un lloc prop de la natura, on hi hagi una cuina ben gran i una taula envoltada d’amics per xerrar.Una>paraula>que>fas>servir>sovint:>“Un antre”, “encabat”, ...Un>llibre:Maus, d’A. Spiegelman.Una>pel·li:>Intocable. Una>cançó:“Que tinguem sort”.Una>llei>escolta:Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
Coneixent la TAEX Laia Martí, coordinadora de relacions general de MEG
Coneixent l’OSG
A la Secretaria Tècnica
s’intenta donar el màxim
suport als caps a qualsevol
nivell. Si teniu qualsevol
dubte podeu passar-hi a fer
un cafè! També es gestiona
la rectoria de Vespella.
Si voleu anar-hi, truqueu a
la Demarcació de l’Alt Ter i la
Maira us farà la reserva.
Des de la Secretaria Tècnica
intentem fer una mica més
fàcils les diferents tasques dels
equips de demarcació i dels
agrupaments; així com tirar
endavant aspectes de caire més
administratiu.
el C
orre
u__
85__
estiu
Maneres de fer: Estils d’educar
AEiG Perot Guinarda (Dem. Barcelonès, Sector II). Llicenciada en Pedagogia de la flauta travessera. Li agrada llegir i anar a la muntanya.
Júlia Jorquera Bordonau
què creus que, educativament parlant, hem de prioritzar als agrupaments?
l’amor. Sonarà molt “cursi”, però els infants i les persones en general som millors quan ens sentim recolzades, escoltades, integrades en un grup.
els valors socials i el treball de la persona.
estils d’educarEls agrupaments i els equips de caps som diversos i la diversitat d’estils d’educar ens enriqueix i ens complementa. Així que hem buscat caps amb un “capstyle” peculiar i divertit a l’hora d’educar als infants i joves. A veure què ens expliquen!
quin nom li posaries al teu “capstyle” educador?
“el confiat”. Confio en els nens/es i joves i crec en ells abans fins i tot de saber com són, veuen en mi algú a qui no tenir por.
“el cosidor”. Tinc de tot per solucionar coses (tisores i fil i agulla, cremalleres, “cleks”, didals, vetes, metres, guix de patronatge, botons...) i aquestes es complementen entre elles.
amb quins criteris eduques els infants i joves de la teva branca?
el principal és treballar per transmetre valors a partir d’experiències significatives. d’aquesta manera tindran records potents de moments en què els valors hauran estat molt presents i seran la clau de la situació.
a banda del rigor, ja que m’agrada tenir-ho tot controlat i al dia, procuro ser una cap propera als nens i nenes amb qui poder compartir coses. Crec que jo puc aprendre molt dels infants i joves.
AEiG Pau Claris (Dem. Barcelonès, Sector IV). Enginyer multimèdia i maquetador web. Li agrada el futbol, el Barça, el món multimèdia, l’educació en el lleure i la música.
daniel San luiS rovira
>Text:>Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)
una aventura amb la teva unitat? què van aprendre els infants i joves?
durant una ruta amb llid ens vam perdre molts cops, plovia fort i a sobre era més llarga del que havíem calculat. els nens i nenes van plorar i van patir, tot i que els caps no paràvem d’animar-los. els vam demanar de parar a dinar, però es van posar d’acord en seguir caminant i dinar en arribar a la casa encara que fos tard. van arribar al preuat refugi de muntanya cansats però contents. des d’aquell moment, les rutes van sortir millor, i els infants van aprendre que si perdures i et mantens unit sempre acabes sortint-te’n.
el projecte de servei que hem realitzat aquest curs amb els rinG. Hem preparat una obra de teatre per anar a representar a una residència de gent gran. amb tota la feina d’escriure el guió, preparar les coreografies, pintar els decorats, pensar i buscar el vestuari, assajar... han après a treballar junts, a organitzar-se en petits grups i el més important, el valor de fer tot aquest treball durant tant de temps no per a gaudir-lo només ells sinó per oferir-lo a altres persones. quan treballen pensant en els altres també aprenen moltes coses, poden passar-ho bé i el resultat és molt gratificant.
quina norma apliques quan un infant o jove traspassa els límits?
“vés a parlar amb tal cap (el/la “bronques”)”... hahaha! Sovint els infants o joves fan coses sense pensar en totes les seves conseqüències, i no és culpa seva. la tasca de l’educador està en fer-li veure les repercussions del que ha fet i, si no en sap, ensenyar-li a solucionar-ho.
quin és l’aprenentatge més gran que t’has emportat de l’escoltisme?
el treball en petit grup, la importància de les persones, saber veure’n les virtuts i els aspectes a millorar.
He après a estimar la natura, a compartir, a treballar amb persones molt diverses i de formes molt diferents, i sobretot a conèixer-me a mi mateixa.
(Continua a la pàgina següent)
Maneres de fer: Estils d’educar
Paraula d’scout b ada · www .badan i nots . blogspot . com . es
www .paufarell . c atcampament de joguina
Com anem , no is? Sóc el vostre
cap
Eh? Ah !
Hol . . .Bon d i a , “s i n yó ”
Haw , rostre pàl · l i d !
Com a nem , no is? Sóc l a vostra
pota !
Qu i és aquest
x i mple? Hum !
No ten i u sent i t de l ’ humor . . .
N i gens , n i m i c a , n i gota . . .
Parlar. i en cas d’haver de prendre una decisió procuro que sigui l’adequada i que, fent una reflexió d’aquest fet, l’infant o jove pugui aprendre alguna cosa.
Tira
Còm
ica
www .franchu .com
una frase “educativa” que t’agradi repetir o que simplement t’agradi…
Tant com puc. Tan de bo fóssim tota la vida com som a l’edat dels llops i daines.
de les males experiències sempre en podem treure alguna cosa bona.
el teu missatge pels caps que eduquen milers d’infants i joves de MeG…
Fer de cap és transmetre en tot moment. els infants i joves s’impregnen del que fem, el que diem, fins i tot s’imaginen el que pensem.
que de la seva feina se n’obtenen bons fruits i que no deixin de treballar buscant el bé d’aquells amb qui estan; nens i nenes, famílies, barri, etc.
el C
orre
u__
85__
estiu
Acaba el curs i acaben les formacions. Ens n’emportem grans experiències, noves coneixences i l’empenta d’uns formadors i formadores sense els quals tot això no seria possible.
Els formadors i formadores, sempre a punt!
Laura López, comissària del Sector II (Dem. Barcelonès). Participant a la Formació de Responsables Associatius (FORA) d’estiu. “Sempre he estat una amant de les formacions de MEG. Sempre he pensat que, sent cap, les formacions són un gran espai on aprendre, participar i conviure amb gent amb qui ens uneix un objectiu comú: deixar el món millor de com l’hem trobat. És per això que, en etapes de responsabilitat associativa, calen també espais formatius. Per això, aposto fermament en potenciar espais com la FORA. Opino que són trobades molt necessàries per deixar de mirar-nos el melic i obrir mires, conèixer què es cou més enllà de MEG, treure suc a experiències i models de treball amb qui apropar-nos i fer-ho extensible als agrupaments pels quals vetllem. Prova d’això, a la trobada del passat mes de maig a Tàrrega, vam poder conèixer la feina que fan entitats com l’Associació Alba, la cooperativa de Vallbona de les Monges (L’Olivera) o la PAH de Lleida, que ens van fer adonar que cal un model social més just posant l’accent en el valor humà i el capital social.”
“Arriba el divendres i toca fer-se la motxilla intentant no deixar-se res però els nervis són constants i latents: què ens hauran preparat?; qui hi haurà? No te n’adones i ja ets a Fontajau amb uns quants més, enfilant camí cap on passarem uns quants dies, i el somriure no se t’esborra de la cara en veure que tots esteu igual d’encuriosits. Arribes a lloc i tothom s’observa amb complicitat, les cares conegudes en són moltes però les persones per descobrir encara més.
T’esperen dos dies de raid per uns camins que has trepitjat ben poc, un petit grup ple d’escoltes amb mil aventures per viure junts, àpats en taules llargues on les cançons hi són sempre presents, nits de dormir poc acompanyades de xerrera, guitarres i llar de foc, matins de ponències on en surts amb dubtes resolts i amb noves idees, jocs i un eix d’animació que sobrepassa els límits de tot allò que t’havies imaginat: veure els teus formadors entregats i dedicats al màxim a que et motivis, que et sentis partícip i que desenvolupis desenes d’habilitats.
Sense que te n’adonis tornes a ser aquella nena que gaudeix del cau des dels ulls de la incertesa constant, però amb la fermesa que allò que estàs fent val la pena. Els qui et guien durant els caps de setmana de formació han agafat el compromís que
el teu pas per l’etapa de cap sigui important per tu i pels qui t’envolten.
Això et demostra que no deixes d’aprendre al fer el pas de trucaire a cap, ans el contrari. L’aprenentatge no s’atura i, per tant, la formació de la qual t’impregnes en espais com la FOCA és igual d’important que compartir plat a un sopar de gala de campaments, un taller amb pintures, una nit amb la teva patrulla en una tenda… FOCA ha estat veure com tot allò que vols es pot fer realitat: aprendre al costat de gent que en té ganes, conèixer i descobrir persones increïbles i deixar-se portar per la motivació i empenta d’uns formadors que han donat tot el que ells porten dins perquè et sentissis a gust, a prop seu. Vaja, aprendre al costat d’algú que està sempre a punt i tant com pot!
Sols resta donar-vos les gràcies per fer d’Agullana, La Cot i Els Arcs uns espais que per sempre més ens recordaran els magnífics dies al costat de focaires i formadors (i intendents collonuts!)”
Martí Ferrer, cap de l’AEiG Cardenal Lluch (Dem. Catalunya Central) i Quim Portet, cap d’agrupament de l’AEiG EPS (Dem. Nord-Occidental). Participants de FORMIGA 2 torn 2.“Quan portes dues formacions ja t’esperes que la tercera que ve estarà a la línia habitual. És quan ho peta al màxim que tens la sensació d’estar vivint una cosa èpica! Perquè són moltes coses: les persones, els debats, els moments, el sentir-te part d’un grup, la gresca, l’ambient, la motivació... És una situació que et fa créixer i treure el millor de tu mateix i dels altres. El que hem viscut durant la FORMIGA ha estat simplement màgic! Moltes gràcies formiguetes i formadors! FORMIGA 2 ho ha petat!”
Maria Garcia, cap de l’AEiG Joan Pons (Dem. Girona). Participant de FOCA.
el C
orre
u__
85__
estiu
InF
orm
a’m
__15
• Preguntar-nos si el que anem a comprar ens satisfarà realment una necessitat o bé si ho anem a comprar “compulsivament”.
• Parar-nos a pensar en com administrem els nos-tres diners, per a fer-ho de forma coherent amb els nostres principis.
• Buscar alternatives que minimitzen l’explotació de matèries primeres (intercanvis, segona mà, reparació, reutilització).
• Plantejar-nos quin tipus de comerç volem afavorir.• Assegurar-nos de la qualitat d’allò que comprem
de cara a adquirir béns més saludables i duradors.• Informar-nos sobre les repercussions socials i
mediambientals dels béns i serveis que adquirirem.
• Demanar informació sobre el producte al perso-nal de les botigues.
• En cas de ser defraudats o defraudades, exercir els nostres drets com a persones consumidores.
• Portar a terme un bon manteniment dels nos-tres béns.
• Quan finalitza la vida útil d’un producte, llençar-lo selectivament de manera que es pugui reciclar el material de què està fet.
MÉS INFO: “De consumus a responsabilus”, SETEM Comunitat Valenciana (trobareu el document a l’apartat de Consum responsable del web de l’Eix del curs).
Ens hem parat mai a pensar els efectes que té el nostre consum? Les accions que realitzem en el nostre dia a dia tenen repercussions directes sobre el planeta i el medi ambient, així com en les condicions laborals (i de vida) de les persones que han produït allò que com-prem. Per a respectar el planeta i millorar la situació de pobresa de milers de milions de persones, necessària-ment hem de portar a terme canvis en la nostra manera de viure. Per totes aquestes qüestions, és important ser conscients que consumir d’una manera responsable és una forma de lluita contra l’estructura convencional de consum, que afecta negativament el medi ambient i els drets humans i laborals de milions de persones.
Per a consumir responsablement en hem de centrar en allò que necessitem i no comprar per comprar, respon-sabilitzant-nos del que adquirim. Satisfer les necessitats bàsiques (menjar, dormir, escalfar-se, netejar-se...) ten-int en compte els criteris de durabilitat, sent conscients de quin és l’impacte que la nostra compra genera en la societat i en el medi ambient i actuant en conseqüència.
No és una renúncia al consum, però sí un qüestiona-ment sobre aquest, que comporta un consum més moderat, reflexiu i crític.
Informar-se i informar és crucial. És important conèixer les repercussions mediambientals i socials dels produc-tes que consumim: com han estat elaborats, com han arribat fins a nosaltres i quines són les conseqüències tant de la seva elaboració com de la seva adquisició.
Per exemple, saber com a consumidors i consumidores quins productes són elaborats amb matèries prime-res contaminants o quines empreses no respecten els drets humans i laborals de les persones treballadores és un dels primers aspectes dels que hem d’estar infor-mats a l’hora de triar entre un producte o un altre.
El consum de productes locals i de proximitat ens garanteix que han passat per menys intermediaris, afa-vorint el productor i també generant menys impacte ambiental pel menor transport dels seus productes.
PER ON PODEM COMENÇAR?
Text:>Pol Ruiz Clivillé (Tècnic del Servei de Suport a Projectes)>
Eix
del
cu
rs__
16
Consumim responsablement i transformem!
el C
orre
u__
85__
estiu
En som socis 12 agrupaments1 demarcació hi tenen comptes
totes les assegurances de MEG
11 agrupaments1 demarcació hi tenen comptes
5 agrupaments 1 demarcació
en són usuaris
Xarxa de persones i organitzacions amb vocació de crear alternatives en el mercat financer, per construir una economia amb altres valors i al servei d’una societat més justa. També actua com agent de Banca Popolare Etica.
El seu objectiu de fons és la transformació social en positiu buscant realitats més justes, sostenibles i més humanes a través de donar a conèixer i fer créixer el projecte de les finances ètiques i solidàries.
Ofereix finançament a empreses, entitats i
projectes que aporten un valor afegit en el camp social, mediambiental
i cultural, gràcies al suport d’estalviadors i
inversors que opten per la construcció d’una societat més humana i sostenible.
Societat cooperativa de crèdit que fomenta valors
com l’honestedat, l’equitat, la igualtat, la responsabilitat
social, la solidaritat, l’auto-responsabilitat i la
transparència. El soci és a la vegada client i propietari de
l’entitat.
Projecte cooperatiu en forma de corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària, l’associacionisme i l’assegurança d’energies renovables.
Cooperativa sense ànim de lucre que té com a principal objectiu reunir
milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar plegades per assolir un
model 100% renovable.
SAPS QUÈ ÉS LA COMISSIÓ DE PROVEÏDORS DE MEG?
Aquesta comissió té l’objectiu d’ajudar els agrupaments a reduir despeses en un moment de crisi i menys subvencions
com l’actual, a través d’arribar a varis acords amb alguns dels proveïdors que més contracten els agrupaments.
Els objectius principals de la comissió de proveïdors són obtenir determinats avantatges i descomptes per als
agrupaments i en els casos que sigui possible escollir entitats i empreses d’economia social i responsables socialment.
Els proveïdors amb els quals ja s’han establert acords són del sector del transport, allotjament, alimentació i serveis
financers. Si voleu més informació podeu preguntar a l’administrador/a de la vostra demarcació o sector!
En som socis pòlissa de crèdit
Cooperativa d’integració social que incorpora persones amb dificultats, fonamentalment persones amb discapacitat psíquica, que participen activament en tot el procés del cultiu de les vinyes i oliveres i l’elaboració de vins i olis.
Associats a Frescoop, SCCL, cooperativa mixta de treball i consum de caràcter no lucratiu. Ofereixen
productes de primera qualitat, amb mètodes de producció i distribució sostenibles amb l’objectiu
d’eliminar intermediaris.
LA CISTELLA COMPROMESA DE MEG
2 demarcacions i alguns agrupaments
lots de nadal OSG detalls per ponents
Consumim responsablement i transformem!
el C
orre
u__
85__
estiu
+ de 3.450persones els agrada la pàgina www.facebook.com/minyonsescoltesiguiesdecatalunyaEl més vist al mur de MEG
(24 juny) “Escoltes i guies s’enduen de campaments 18.000 nens”. A El Punt Avui van parlar dels campaments organitzats pels agrupaments de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Podeu llegir la notícia aquí: http://ves.cat/gV4A
A 37 persones els agrada, 5 ho han compartit, 1.805 ho han vist
(20 juny) Campa...què? Un grup de nens i nenes ens expliquen què són els #campaments escoltes i guies!!!! :) #sócdecau El trobareu: www.ves.cat/hhPr
A 40 persones els agrada, 29 ho han compartit, 3.770 ho han vist
Segueix el compte @EscoltesiGuies i cita’ns en els teus tuits sobre el cau!Ja som més de 2.100 seguidors
Els últims mesos de curs ens deixen grans moments...
(13 juny) Una de les premisses de la llei escolta i guia és “aprenem a ser útils i a fer servei”. I això és el que van fer els Ràngers i Noies Guia de l’AEiG Pinya de Rosa de Bla-nes, que van netejar una petita part de la Costa Brava en el marc de la iniciativa internacional “Clean Up the Med”. Us ho expliquem a www.escoltesiguies.cat/node/3765
A 46 persones els agrada, 3 ho han comentat, 2.385 ho han vist
ESPECIAL #CAMPAMENTS ESPECIAL #TroPiCat Tant els de setmana santa com els d’estiu, són cada cop més 2.0!
Dem. Barcelonès @Dem_Barcelones (19 juliol)Al cau, a la ciutat, d’excursió i de #campaments deixem un món millor de com l’hem trobat! El terreny, el riu o la ruta deixem-los millor!
Escoltisme i Guiatge @fceg_cat (5 juliol)Heu pensat mai que els #campaments equivalen -en nombre d’hores- a 6 setmanes d’escola?
Jaume Compés @JaumeCompes (5 abril)Després de 4 dies de #campaments, ara a descansar, recopilar fotos i recordar mil anècdotes. Gràcies P/C del K-2 @EscoltesiGuies #femescoltisme
Arekusu @Arekuser1h (27 març)Conversa d’aquests campaments entre dos castors: “El millor del món és el cau.” / “No, el millor és aprendre.” @EscoltesiGuies
Bet Font @Bet_Font (27 març) Bona valoració dels campaments de setmana santa + ruta en bici de LliD d’@escoltestorello. La meva filla ha tornat molt motivada. #sócdecau
Una trobada històrica explicada amb frases “de llagrimeta” i sentit de l’humor...
Quim Framis @Quimframis (29 abril)A la #tropicat he vist clar de la mà dels PiC d’arreu que al país tenim un jovent organitzat, crític, alegre i lluitador, fomat als caus.
Marc Berruezo Marcè (Facebook) (28 abril)Aquest cap de setmana ha estat un d’aquells que, quan siguis avi, explicaràs als teus néts: que quan vas ser pioner al Cau de Sant Cugat, vas assistir a la Primera Trobada de Pioners de Catalunya! Amb una assistència de 2500 persones!
Albert Sangrà @sangra_albert (28 abril)2300 mares i pares patint tot el cap de setmana pel temps. Ara els toca patir a 2300 rentadores!! Això també és #TroPiCat #sócdecau
Eduard Pujol @EdwPujol (28 abril)La @TrobadaTroPiCat ha sigut una molt bona experiència. Em declaro molt “fang” d’aquesta trobada! #tropifang @fceg_cat @EscoltesiGuies
Joan Guisado Gámez @joanguisado (28 abril)Aquest cap de setmana hem escrit una pàgina de la història de l’escoltisme català. #tropicat #femEscoltisme
aeigpinyaderosa @aeigpinyaderosa (14 juliol)Mil gràcies als pares que avui han fet de manetes als locals del cau! pic.twitter.com/KGcDGX8NI9
FoCa Star 69.9 @FoCaDemGi121h (12 juny)@EscoltesiGuies @tantcompuc són aquests focaires qui fan tant GRANS les formacions!! #elcauhopeta Gràcies a vosaltres per fer-ho tant màgic
Paula Capdevila @ppaulaa22 (11 juny)Estar dormint en un sac de dormir a la teva pròpia casa i al teu propi llit pel simple fet de la mandra de posar llençols.. #sócdecau
AEiG XOTS @aeigxots (28 març)Creixem i amb nosaltres l’agrupament, avui fem DOS ANYS i amb il·lusió i empenta seguirem lluitant per fer-ne molts més #somdecau
Quim Gómez Ramos @Quigoram (24 març)I si mai dubtes o penses que el món no es pot canviar, sàpigues que la teva gota transforma el món #SócdeCau
Xa
rxes
Soc
ials
__1
8el
Cor
reu__
85__
estiu
P a r t i c i p a a l c o n c u r s # M E G A E S T I U d e M E G !
E N V I A N ’ S U N T W E E T Q U E P A R L I S O B R E E L S C A M P A M E N T S D ’ E S T I U A @ C O M U N I C A C I O _ M E G A M B U N H A S H T A G Q U E C O N T I N G U I “ M E G ”
# M E G M O C I O N O
# M E G X P L I C O
# M E G R A D A
P E R F I T I N C L A # P R O M E G S A
# M E G A C A M P A M E N T SP O T S G U A N Y A R U N V Í D E O P E L T E U A G R U P A M E N T F E T P E R L ’À M B I T D E C O M U N I C A C I Ó P E R P R O M O C I O N A R Q U E . . .• E L C A U M O L A !• B U S Q U E M N E N S !• B U S Q U E M C A P S !• B U S Q U E M L O C A L S N O U S !
El nou Àmbit de Comunicació de MEG comença amb les piles ben carregades. Som un equip de persones motivades per crear continguts innovadors. A més, tenim ganes d’ampliar la llista de membres de l’Àmbit amb molts més col·laboradors d’arreu del país.
La nostra funció és donar a conèixer la tasca de MEG, així com fer-nos sentir partícips d’un grup molt actiu a la societat. Els nostres reptes són ambiciosos però estem molt il·lusionats, així que esperem complir les expectatives i ensenyar-vos els resultats ben aviat. Si no voleu perdre-us cap dels concursos amb premis temptadors que organitzarem, seguiu-nos al Twitter @MEGcomunica.
Nou Àmbit de Comunicació
Nascut a partir d’un procés de reflexió interna al moviment i dels eixos del darrer Pla Triennal, el nou Àmbit de Natura ha estat treballant aquest curs per a consolidar un equip motivat i capaç de començar a treballar. La muntanya, el coneixement de la natura, el servei ambiental i el consum sostenible són els eixos en els que es centra la feina de l’Àmbit.
Per a posar fil a l’agulla, es va convocar una assemblea el primer cap de setmana de juny a Castellgalí, on hi van assistir un conjunt de persones que treballen temes propers als que gestiona l’Àmbit. Allà es van començar a establir les línies de treball per a encarrilar l’inici del proper curs, que de ben segur comptarà amb eines i formacions a la disposició dels agrupaments.
Arrenca motors l’Àmbit de Natura!
Info
rma
cion
s d
els
àm
bit
s __
19
el C
orre
u__
85__
estiu
Fem ràdio escolta i guia
i fem servei a la natura!El Castor Radiofònic és el nou programa de ràdio de la Demarcació de Girona. Fem entrevistes a gent relacionada amb el món de l’escoltisme, fem preguntes per fomen-tar la participació de tots i satisfer les vos-tres inquietuds, informem del que es fa a la Demarcació, al moviment i als agrupa-ments que hi pertanyen mitjançant el tau-lell d’anuncis, posem la millor música de cau que ens feu arribar, fem arribar les vos-tres opinions o queixes a tothom qui escolti el programa, fem concursos i moltes coses més que entre tots se’ns aniran acudint.
Enguany hem entrevistat gent relacionada amb el món del cau i altres que no tant, com en Joan Vilamala d’Esquirols (podeu veure l’entrevista complerta al nostre canal de Youtube). Hem sortejat un cd signat per ell, per Nadal vam sortejar una panera i el més segur és que quan rebeu aquest exemplar del Correu ja haguem sortejat la tenda de l’últim programa. Enhorabona als guanyadors!
L’equip (Jordi Arbat, Eloi Guerrero, Enric Cornellà) tornarem al setembre amb les piles carregades i apunt per afrontar la nova temporada! Volem donar les gràcies a totes les persones que heu col·laborat amb el programa; sigui proposant cançons, respo-nent el Síndic o participant en els concur-sos! Bon estiu a tothom!
Escolta’l l’últim diumenge de cada mes de 16h a 17h a Ràdio Bonmatí (http://www.radiobonmati.net/)
Dem
arca
ció
de G
irona Projecte: El Castor Radiofònic
· Unitat: caps de diferents agrupaments
Ca
laix
de
pro
ject
es__
20
L’any passat, tres agrupaments del Sec-tor III i Nord es van trobar durant un cap de setmana per passar-s’ho bé, conèixer nova gent i involucrar-se fent un servei a l’entorn natural.
Durant el 5-6 de maig del 2012, les unitats de Ràngers i Noies Guia de l’AEiG Baden Powell, l’AEiG Puig i Moliner i l’AEiG La Salle Barceloneta es van reunir a la Roureda de Sant Llorenç, al Gironès, per conèixer el bosc des d’un altre punt de vista.
Durant tot un matí més de 40 persones es van dedicar a conèixer el bosc i a tenir-ne cura. Durant el matí, els nens i nenes, con-juntament amb els seus caps, van estar tenint cura del sotabosc a partir de la neteja d’aquest, per tal d’evitar possibles focs durant les èpoques més caloroses. A part, es va dur a terme una coneixença del arbres i arbustos, entre d’altres especies vegetals del Gironès, per tal de poder eti-quetar-les correctament.
Tot això ens va permetre que els nens i nenes coneguin el seu entorn i s’involucrin i vegin que hi ha moltes maneres diferents de respectar i millorar l’entorn.
AEi
G B
aden
Pow
ell,
Puig
i M
olin
er i
La S
alle
Bar
celo
neta
(Dem
. Bar
celo
nès) Projecte: Trobada de diversos
agrupaments del Sector III i Nord · Unitat: RiNG
Explica’ns el vostre projecte i el publicarem!Envia’ns un correu a [email protected]
amb: nom del projecte + unitat i agrupament que l’ha
dut a terme + explicació d’entre 600 i 1000 caràcters
(amb espais inclosos) + una fotografia gran.
Tens temps fins el 25 de setembre!
el C
orre
u__
85__
estiu
ME
G o
pin
a__
21
Valoració del curs entre cocaps. Entre riures i cerveses, un tuit ens crida l’atenció: una unitat de Ràngers i Noies Guia ha fet una obra de teatre pels avis i àvies d’una resi-dència amb l’ajuda d’una petita companyia de dansa.
Se m’escapa un: “Com nosaltres...”. Aquest trimestre també hem fet una obra de teatre. Les diferències? El públic hem estat la mateixa unitat i nosaltres, sense cap experiència dalt l’escenari i sense cap ajuda d’experts.
Ens sentim mals caps. Pensem que segur que els ha cos-tat moltes més hores de dedicació. Ens relaxem, però de sobte ens comencen a venir noms al cap: una amiga que estudia a l’Institut del Teatre, un familiar que treba-lla a una residència, el regidor que sempre ens demana que participem a la festa major... Potser no hauria estat tant esforç donar una volta més al projecte.
bernat celaya Comissari de la Demarcació del Barcelonès
L’estiu passat els Boy Scouts dels Estats Units d’Amèrica van vetar la participació de membres homosexuals a la seva organització. Una decisió homòfoba, del tot contrària als valors que treballem i defensem des de l’escoltisme. Ara han aixecat el vet sobre els infants i joves. Tot i així en queden exclosos els educadors.
Des de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), formada per tres associacions (Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i MEG) vam actuar de forma ràpida i, al meu entendre, correcta, elaborant dos comunicats mostrant el nostre rebuig per les deci-sions preses pels “scouts” americans, desmarcant-nos d’aquest moviment i convidant els escoltes americans a replantejar-se aquesta decisió.
Per sort han sortit algunes veus considerant el posi-cionament de la FCEG com a tou o dèbil. Per sort som tres associacions grans i plurals, formades per més de 4.000 caps amb opinions pròpies, amb una tendència comuna però amb particularitats i diferències. El que a un li sembla bé, a l’altre li manca i a l’altre li sobra...
xavi VallsMembre de l’Àrea de Comunicació de la FCEG
L’agrupament i l’entorn
Insisteixo, una sort que fa ric el Moviment, però que en segons quins casos ens pot generar maldecaps.
Històricament crec des de MEG no hem gestionat gaire bé els nostres posicionaments institucionals, i és una llàstima. No cal arribar a casos tan clars com aquest per poder expressar públicament el nostre rebuig a cer-tes polítiques o la nostra adhesió a certes propostes. Potser per la voluntat d’integrar totes les opinions, o per la mateixa dificultat d’integrar-les, en ocasions s’ha optat per la comoditat del silenci. I això, en part, ens fa perdre identitat cara endins i visibilitat cara enfora.
Anirem treballant aquest tema, i buscarem la manera de fer d’aquesta dificultat una oportunitat, però a nivell personal, convido els agrupaments a sumar-se, a mos-trar els seus posicionaments. És important veure fulards a les manifestacions i pancartes als caus, expressar ober-tament què ens sembla bé, que defensem i a què ens oposem. Amb un article a la revista del cau o del barri, a la web o amb un correu als pares. I això ens ajudarà també a definir-nos nosaltres com a agrupament i com a Moviment. A reconèixer quins nous reptes volem tre-ballar amb els nanos, de quins temes d’actualitat volem generar una reflexió i debat i a buscar la informació, les eines i les dinàmiques per tractar-lo.
Ara mateix en tenim un sobre la taula, tant transversal que va des dels castors i llúdrigues fins als pares del cau: la igualtat de gènere i la llibertat d’orientació sexual.
Com posicionem el Moviment?
La conversa s’intensifica i apareix el debat que apos-tar per treballar amb altres entitats va en detriment de la qualitat pedagògica del projecte. Se’ns acosta un excap i diu que res d’això. El compromís social for-ma part de la nostra identitat com a escoltes i guies. Són un únic concepte, un peix que es mossega la cua, una cosa porta a l’altra. Abans de tornar a marxar, diu que no vol ni sentir a parlar de l’excusa més utilitzada: “els nens no ho han triat i ells són els protagonistes.” Als caps ens toca educar, guiar, acompanyar infants i joves i aquests no poden triar si no són lliures per escollir. És aquí on prenen una importància cabdal les descobertes de l’entorn més proper: entitats, col·lectius, persones, administració...
L’educació comunitària, el treball en xarxa, és la manera més senzilla d’acostar-se al compromís social, de con-vertir els agrupaments en veritables motors de canvi. Me’n vaig pensatiu, imaginant la unitat de l’any vinent i el que jo podria fer...
unitat Pioners i Trucs Poble o lloc on es va Serra de Llaberia (Tarragona)lloc on es dorm Poble de Llaberia (terme municipal de Tivissa)adreça del lloc Refugi de Llaberia telèfon de contacte 977 418 014 (Ajuntament de Tivissa)Preguntar per Responsables del Refugi de LlaberiaMapa utilitzat Serra de Llaberia i ArgenteraHi ha aigua en el refugi síPreu de la casa per persona uns 5 euros aproximadament
transport RENFE, línia Barcelona-Mora d’Ebre, es baixa a Capçanes i per tornar s’agafa al baixador de Duesaigües-Argentera.
caminar Capçanes al refugi, 2 h. Pel PR-88 i GR-7. Del refugi a Duesaigües per Coll de Guix, Mola de Coll de Jou, Coll Roig, Castell d’Escornalbou i Duesaigües unes 4-5 h.
llocs d’interès La Mola de Colldejou (2.30 h.), La Miranda (1.30 h.), la Creu de Llaberia (1.45 h.), Castell d’Escornalbou (3.30 h.) i el Parc Eòlic d’Argentera (3 h.). Tots els horaris són des del refugi. A més a més, la Generalitat de Catalunya imparteix camps de treball en tasques de neteja del parc natural, caixes niu per ocells, repintar GR... entre d’altres.
Valoració Camins ben assenyalats per PR (88, 28) i GR (7 i 7.3), tot i que el tram de Coll Roig al Castell d’Escornalbou és un xic perdedor. La casa té amplis terrenys exteriors per fer-hi activitats. Era una antiga zona de bandolers, que es refugiaven en les diferents coves de la zona.
Serra de Llaberia · Baix Camp/Ribera d’Ebre (Tarragona)
>Text:>Equip>d’Operació>Muntanya>->Foto:>www.serrallaberia.cat
Si voleu més informació sobre llocs on fer excursions,
contacteu amb l’equip d’Operació Muntanya!
Estarem encantats d’ajudar-vos! www.escoltesiguies.cat/
operaciomuntanya
Descobrim la Serra de Llaberia
Esp
ai
mu
nta
ny
a__
22
el C
orre
u__
85__
estiu
el C
orre
u__
85__
estiu
Campaments i Més
>Deixem>els>terrenys>d’acampada>en>millors>condicions>de>com>els>hem>trobatText:>Lluís>Llerena>(tècnic del servei de Campaments i Més)
En primer lloc, fem un ús moderat dels materials de la naturalesa, sense abusar-ne; en comptes de fer marques en els arbres pengem-hi cartells que des-prés traurem, en comptes de recollir els animals que anem trobant observem-los al seu hàbitat, observem també les flors silvestres en el seu lloc perquè els altres les puguin observar i els insectes se’n puguin alimentar; si collim bolets o herbes remeieres, fem-ho amb cura.
En segon lloc, gestionem correctament els nostres residus líquids. Utilitzem sabons i detergents bio-degradables i sense fosfats o fem servir sabons naturals a partir de plantes. Per les aigües residuals, construïm un clot que ens permeti fer un tractament raonable i aconseguir un mínim impacte en el medi natural. Els olis de fregir, però, és millor acumular-los en un bidonet i portar-los a una Deixalleria o Punt Verd. Fem les latrines lluny del riu, gestionem-les bé i evitem la proliferació de “WC pirates”.
En tercer lloc, procurem que la nostra visita no destorbi la gent que viu al territori i respectem el treball dels pagesos i els ramaders; és el seu mitjà de vida. Respectem sempre els camps i conreus i altres elements rurals com camins, marges fonts, cabanes de pastor; i els elements històrics com esglésies, castells, masies, etc. Tot això consti-tueix un patrimoni cultural d’una gran riquesa que cal conservar. Tinguem en compte que els propis terrenys d’acampada sovint són utilitzats durant l’hivern com a prats de pastura: traiem dels prats
totes les pedres que hi haguem posat i tapem els forats que haguem fet, per tal de no dificultar la tas-ca de segar. La pràctica de fer solcs al voltant de les tendes prové de quan les tendes no disposaven d’un terra cosit, actualment n’hauríem de tenir prou amb plantar correctament les tendes per no patir cap mena de filtracions.
Finalment, en el moment de plegar el campament, procurem no deixar rastres; cal estar alerta sobre-tot amb les coses petites: embolcalls de llamina-dures, taps d’ampolla, clips dels cabells, agulles d’estendre roba trencades... Si hem penjat corda o altres materials per a les instal·lacions, al final del campament ho traurem tot. Netegem molt bé els llocs allunyats del campament on haguem fet jocs de pistes o similars - les típiques bombardes de farina, les cabanes de bivac, ...
Durant>uns>dies,>el>terreny>d’acampada>a>on>farem>els>nostres>campaments>rep>les>conseqüències>de>la>nostra>estada.>En>cas>dels>terrenys>de>la>xarxa>de>Campaments>i>Més,>que>acullen>acampades>contínues,>haurem>de>ser>més>exigents>a>l’hora>de>valorar>l’impacte>i>dissenyar>>el>campament>i>les>instal·lacions.>Com>podem>reduir>al>màxim>el>nostre>impacte>ambiental>i>social>durant>campaments?
__23
Gràcies per fer que
la natura no ens noti!
xarxameg,>una>oportunitat>de>continuar>treballant>pel>Moviment>
www.xarxameg.cat
Consulta>el>web>www.xarxameg.cat>o>envia’ns>un>correu>a>[email protected]>i>t’expliquem>com>fer-ho.
Ara,>més>que>mai,>el>Moviment>necessita>el>teu>suport!>
Acabes>de>plegar>de>l’agrupament,>equip>de>demarcació>o>equip>general?Ets>de>les>persones>que>ja>no>tens>temps>però>t’agradaria>continuar>col·laborant>amb>MEG?
xarxameg,junts>en>Moviment!
xarxameg
xarxameg és la teva opció!
Per tan sols 5€ al mes (60 euros l’any), gaudiràs del carnet de membre de la xarxa i ens ajudaràs a continuar desenvolupant projectes en benefici de l’escoltisme i el guiatge.
A més, ser de xarxameg té i aporta valor:• Per un costat, contribueixes econòmicament amb el Moviment i facilites
i dones suport a iniciatives que es desenvolupen des de la Fundació Josep Sans, en favor i reconeixement de la tasca educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
• Per l’altre, contribueixes a un desenvolupament social, cultural, responsable i sostenible del nostre País gaudint de les més de 70 prestacions del carnet de xarxameg.
__24
Recordem...>El>procés>de>renovació>pedagògicaEl> final>del> franquisme,> la>Transició> i>els>primers>
anys>de>democràcia>van> ser> també>uns>anys> in-
tensos>per>a>l’associació,>amb>la>unificació>de>Min-
yons>Escoltes>i>Guies>Sant>Jordi,>l’impuls>de>la>Fe-
deració>Catalana>d’Escoltisme>i>Guiatge>i>el>procés>
de>renovació>pedagògica.>Aquest>procés>va>servir>
per>retrobar>“l’essència”>del>mètode>escolta>i>guia>
i>acostar-lo>a>la>nova>escola>catalana>del>moment.
Ens>ho>explica...>Salvador>Juncà>Entra>a>l’AE>Sant>An-
toni>Abat>de>Barcelona>
a>l’adolescència,>on>
serà>minyó,>guia>i>cap>
de>secció.>Més>tard>
col·labora>en>el>projecte>de>renovació>de>la>branca>
Guia>(el>Clan),>que>anomenaran>“Truc”.>Amb>28>
anys>esdevé>comissari>general>durant>un>mandat,>
conjuntament>amb>la>Teresa>Olivella.>Després>
continua>col·laborant>en>la>formació>de>caps>
d’agrupament>i>d’equips>de>formació.
D’on>sortia>la>necessitat>d’un>procés>de>renovació>pedagògica?Va tenir lloc després d’una crisi entre el Comissariat General i els equips pedagògics o de branques. La necessitat més urgent era superar aquell període de conflicte amb un projecte ambiciós i mirant el futur.
Quins>objectius>es>proposava?En primer lloc, retrobar les bases del què era “l’essència” del mètode tradicional ideat per Baden Powell i, en segon lloc, fer arrelar i homologar aquest mètode amb el corrent de la nova pedagogia i la nova escola cata-lana que, al seu torn, empalmava amb el moviment pedagògic de la Segona República.
Quin>va>ser>el>teu>paper?Jo només “passava per allà”. El mèrit va ser d’en Quim Franch i del seu equip, format per bons professio-nals, psicòlegs i mestres, que treballaven en escoles del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), com Orlandai i Costa i Llobera.
Quines>dificultats>vàreu>haver>de>superar?Una dificultat va ser guanyar-nos la confiança dels caps per participar en un debat sobre els dinamismes bàsics del mètode: els petits equips, una llei comuna, uns objectius de progrés personal, una activitat pròpia i tot plegat en un marc comunitari i voluntari.
Creus>que>es>va>assolir>el>resultat>esperat?>Com>es>va>materialitzar?Sí, en gran mesura: es va fer el debat; es va recuperar, ben justificat, el mètode tradicional; i de tot plegat en van sortir uns llibres per a cada branca (que mai van ser utilitzats massivament).
Creus>que>aquesta>feina>és>vigent>avui>dia>a>MEG?Actualment no veig ningú que posi en dubte l’especificitat pedagògica de l’escoltisme i el guiatge. Penso, sincerament, que si en Quim Franch aixequés el cap estaria content i potser recomanaria encara ser més crítics.
Què>t’ha>aportat>el>teu>pas>per>l’escoltisme?Des d’aspectes ideològics a formes de treballar, sóc deutor del què he après al Moviment. Però, sobretot, em sento en gran mesura producte de la relació amb moltes persones amb les què vaig col·laborar durant aquells anys.
Com>veus>l’escoltisme>i>el>guiatge,>avui?>Quins>són>els>seus>reptes?>Penso que els reptes són els mateixos que enfronta la nostra societat: la necessitat d’adaptar-se a una nova cultura basada en el canvi constant de coneixements, de valors i de formes d’organització. Això aconsella treballar valors com la gratuïtat, la creativitat, la llibertat o el tre-ball en equip, per tal de millorar la qualitat humana que necessitem per gestionar el nou món que ens arriba.
Continues>relacionat>amb>l’escoltisme>i>el>guiatge?>Com?Sí, en la mesura que hi ha gent de bona fe al Moviment que creu que, de tant en tant, puc aportar coses vàlides per a encarar els nous reptes.
Podeu>trobar>l’entrevista>completa>a:>www.xarxanet.cat/debats
xarxameg
__25
el C
orre
u__
85__
estiu
Els passats dies 24, 25 i 26 de maig va tenir lloc a Girona la X Trobada dels grups d’antics escoltes i guies de les Associacions de València, Mallorca i Catalunya.
La trobada va començar amb la recepció a l’Ajuntament per part de l’alcalde, Carles Puigde-mont, seguida per la visita al Bisbat. Tant els parla-ments de l’alcalde, com del bisbe Pardo van expres-sar la satisfacció que s’hagués triat la seva ciutat per acollir la reunió.
La sessió de treball, amb la participació del consiliari general, Mn. Jordi Font, i els comissaris generals, Lluís Marco i Trini Molist, va permetre que els partici-pants tinguéssim coneixement de la situació actual de MEG tant respecte a l’MSC com a l’Església, considerant que en l’actualitat ens podem conside-rar com un “moviment de frontera”.
La excursió a Sant Pere de Rodes i la visita al barri vell de Girona magníficament introduïda per en Joaquim Nadal, qui fou alcalde de la ciutat durant un llarg període, van completar aquestes jornades de germanor.
La propera trobada serà d’aquí a dos anys a Mallorca!
Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS
Trobada>dels>grups>d’antics>escoltes>i>guies>a>Girona
Escolta un dia, escolta tota la vida. L’actitud i l’esperit de servei, el treball en equip, la il·lusió per un projec-te compartit i el compromís ferm i profund cap a un mateix i els altres, conformen fonaments essencials de tots aquells que som escoltes i guies. I com a essència és part de nosaltres al llarg de tot el procés vital.
Després de l’etapa més activa dins l’associació, des-prés de ser caps de patrulles, membres del consell d’agrupament, responsables associatius... ens queda encara un camí per endavant on eixamplar l’experiència, els reptes i els projectes a desenvolupar.
És aleshores quan prenen força i es materialitzen els aprenentatges i els recursos de què ens hem nodrit a l’escoltisme i el guiatge, i que ens permeten esde-venir autèntics agents de canvi en àmbits externs al Moviment.
Però... els espais amb altres escoltes i guies s’acaben? No! Fa uns anys es va engegar el projecte Xarxameg, impulsat des de la Fundació Josep Sans (FJS), amb la intenció de vincular tots aquells membres de Minyons
Escoltes i Guies de Catalunya que, un cop finalitzada la vinculació activa a l’associació, volguessin continuar gene-rant espais de trobada compartits. El projecte de Xarxameg el construirem entre tots: és una oportunitat de continuar treballant plegats per un projecte comú!
Un grup organitzat dins d’aquesta plataforma és el que conformen els membres d’Antics Escoltes i Guies, associa-ció dissolta integrada dins de la FJS i Xarxameg. Els antics Escoltes i Guies realitzen, entre d’altres activitats, una tro-bada cada dos anys amb altres grups de Mallorca, Menorca i el País Valencià. Aquesta vegada, Girona va ser la seu de la trobada i com a Taula Executiva de MEG vam ser-hi convidats a fer una xerrada: “L’escoltisme catòlic: passat, present i futur”, coincidint amb la celebració del centenari de l’escoltisme catòlic a nivell internacional.
Va ser un espai distès, proper, d’inquietuds compartides, i que ens va permetre valorar la força del mètode escolta i guia en el forjat del caràcter i les actituds de les persones, després d’anys de passar activament per l’associació. Tam-bé vam marxar amb el repte d’ampliar la xarxa, apostant i creient en l’escoltisme i el guiatge més enllà de MEG.
Text:>Trini>Molist>i>Lluís>Marco>(comissaris generals de MEG)
Els>escoltes>i>guies>de>tota>la>vida,>al>dia
Text:>Joan>Millan>(membre del grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans)
__26
el C
orre
u__
85__
estiu
16,53
Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net
Vés preparat
als campaments
Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net
... i no t’oblidis la camisa!
* Fins a exhaurir existències
(IVA no inclòs)
Nilo 4*
211 07PINETA P5
(IVA no inclòs)
102
Pineta P5* Pineta P6
*
225PINETA P6
(IVA no inclòs)
NILO 4
NILO 4 (4 places)
PINETA P5 (5 places)PINETA P6 (6 places)
54
DESCOMPTES per a GRUPS!Consulta’ns
Entrevista: Gent de Moviment
Míriam>Galisteo (Barcelona,>1976)>va>entrar>a>l’AEiG>
Bonanova-Joan>Bosco>(Dem.>Barcelonès>–>Sector>I)>com>a>cap,>després>
d’haver>fet>d’intendent>a>uns>campaments>amb>LLiD.>Ha>estat>la>primera>
dona>dins>el>cos>de>Bombers>de>Barcelona,>l’únic>que>en>aquell>moment>
no>feia>diferències>de>gènere>en>les>proves>d’accés.
Com és que vas entrar al cau?
Una nit de festa! Hi havia dues noies que
estudiaven amb mi i que anaven al Bona-
nova. Em van dir que els LLiD necessitaven
un intendent, m’ho van proposar i vaig
pensar que era perfecte: vacances a la
muntanya, i amb nens! M’ho vaig passar
genial! El primer contacte, quan encara no
tens la responsabilitat del cap, és que t’ho
passes bé amb els nens, participes en les
activitats, etc. És una primera entrada en
aquest món, encara que des del punt de
vista adult. L’any següent em van proposar
entrar com a cap i vaig dir que sí. Al final
m’hi vaig quedar quatre anys, com a cap
de PiC, de LliD, de Truc i cap d’agrupament.
Quin record t’emportes d’aquells anys
del cau?
Els meus primers campaments, quan vaig
anar d’intendent. Havíem comprat una
caixa enorme de cereals, no hi vam pensar
i a la nit la vam deixar fora de les tendes...
Quan vam sortir al matí vam veure que les
vaques s’ho havien menjat tot! Ens vam
quedar sense esmorzar per la resta de dies!
Però tot i això és divertit perquè et passen
coses i et busques la vida com pots!
En aquests campaments vas ser cap de
l’actual comissari general de MEG, en Lluís
Marco. Ja apuntava maneres?
Una mica, sí. Òbviament no m’imaginava
que acabaria de comissari general, però
sabia perfectament que seria cap d’unitat
i que després farien moltes coses al cau
amb la seva generació. Eren un grup molt
maco i amb moltíssima empenta i idees.
En tinc molts bons records.
Creus que el fet d’haver estat a un agru-
pament t’ha influenciat d’alguna manera a
ser bombera?
El fet d’haver estat a un cau no va fer que
fos bombera directament, però ara que ho
sóc veig que si que hi té certa relació. Als
bombers som com una família. Vivim al
parc 24h, ho fem tot junts. No només és
la convivència dins del parc, sinó que des-
prés, a la feina, també són molt importants
els companys. És una feina d’equip. Crec
que el cau em va transmetre aquest valor:
la importància del grup i el treball en equip.
Havies estudiat Farmàcia i un màster en
Prevenció de Riscos Laborals. Com és que
vas acabar treballant com a bombera?
Vaig decidir fer Farmàcia perquè
m’agradava la biologia, la química, la
medicina... una mica tot. Però el que més
em va agradar va ser toxicologia, dins del
món farmacèutic. Vaig fer un màster en
Prevenció de Riscos Laborals i després
em vaig posar a treballar en això uns
anys. Però notava que no era exactament
el que m’agradava i no em veia treballant
en una oficina tota la vida d’això.
Tenia amics que eren bombers i sempre
me’n parlaven, fins que un dia em van
animar a provar-ho. Jo ja tenia 30 anys i
en aquell moment el límit per fer les pro-
ves estava als 32. O ho provava o ja no
ho faria mai. No feia massa esport, però
se’m donava bé i m’agradava la muntan-
ya, cosa que vaig descobrir arrel del cau.
Quan vaig decidir presentar-me em vaig
apuntar a un gimnàs que et preparava
específicament i el temari me’l van anar
passant diversos amics. És un món molt
maco perquè, malgrat que estàs com-
petint per a una mateixa plaça, la gent
col·labora molt i tothom s’ajuda entre si.
Vaig fer les proves d’accés, ho vaig pro-
var i vaig entrar. La veritat és que estic
molt contenta perquè no m’esperava que
m’agradés tant.
Vas ser la primera dona bombera
a Barcelona.
Doncs sí, hi havia infermeres, però no bom-
beres. Ja hi havia dones bomberes al cos de
la Generalitat, però les proves d’accés al cos
de Barcelona en aquell moment no diferen-
ciaven el gènere de la persona i eren molt
orientades al prototip d’home (molta força,
molta potència), en canvi les dones som
més resistents. Físicament som diferents en
aquest sentit. L’any que jo em vaig presen-
tar van canviar les proves i les van fer més
de resistència, tot i que seguien sent els
mateixos barems per homes i dones. L’any
següent ja van fer barems segons gènere.
Vaig entrar el 2007, ara fa 6 anys, he estat
a quasi tots els parcs de Barcelona i espero
poder-me dedicar a això molt més temps!
“Els>bombers>som>com>una>
família.>Vivim>al>parc>24h,>
ho>fem>tot>junts.>No>només>
és>la>convivència>dins>del>
parc,>sinó>que>després,>>
a>la>feina,>també>són>molt>
importants>els>companys.>
És>una>feina>d’equip”
Text i Foto: Sònia Calvó (membre de l’Àmbit de Comunicació)
“El>cau>em>va>transmetre>>la>importància>del>grup>>i>del>treball>en>equip”
el C
orre
u__
85__
estiu
