Adaptació

ADAPTACIÓ

1

EL MÓN SOBRE RODES

2

ABANS DE COMENÇAR 2

PRIMERA PART Europa: Itàlia i Grècia Estiu 2006

MILÀ 4

VENÈCIA 5

NÀPOLS 6

ROMA 9

SANTORINI 11

IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA 13

FLORÈNCIA 15

SEGONA PART Àsia: Tailàndia, Malàisia, Singapur. Estiu 2007

BANGKOK 19

TAILÀNDIA 21

PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONCAI 23

CHIANG MAI, CHIANG RAI 24

SINGAPUR 26

MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA TIOMAN, MELAKA 27

TERCERA PART Europa: Almenya, Bèlgica, França, Escòcia. Estiu 2007

FRANKFURT, ALEMANYA 29

BÈLGICA 32

MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE, ABERDEEN, IVERNESS 35

QUARTA PART Àsia: Japó. Nadal de 2007 TOQUIO 38

ODAWARA, KAKEGAWA,SHIZUOCA, HIROSHIMA 42

MATSUYAMA 44

PER ACABAR 45

COM VEIG EL MÓN? 46

QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES? 47

AGRAIMENTS 48

3

ABANS DE COMENÇAR

Vull explicar la meva història. El meu nom és Albert i

m’agrada viatjar. Els pares sempre em portaven d’excursió.

Vaig estar malalt de petit. Ara vaig en cadira de rodes. Però

jo volia viatjar.

El pare i jo vam viatjar a Brussel·les. Vaig aprendre a

agafar un tren, a preguntar una adreça a una persona.

Vull viatjar jo sol. Gasto 3 euros cada dia per menjar i

dormo en estacions de metro, parcs o platges.

A cada ciutat conec gent que m’ajuda.

Jo tinc moltes histories per explicar-vos. Comencem?

4

Catedral de Milà

5

PRIMERA PART

EUROPA: ITÀLIA I GRÈCIA

ESTIU DEL 2006

ELS PRIMERS PASSOS : MILÀ.

El primer dia de viatge estava sol. No hi havia els

meus pares. No hi havia ningú. Estava sol. Sol i

lliure.

La primera ciutat del meu viatge és MILÀ . A MILÀ

plovia. Jo vaig preguntar a les persones on estava

l’oficina de turisme. Una persona em va dir on estava

l’oficina. El noi era molt amable.

A l’oficina de turisme vaig preguntar on podia dormir.

Em van dir que podia dormir en un alberg.

He visitat la ciutat de MILÀ amb uns nois de PERÚ.

Els nois de PERÚ també dormien a l’alberg. Són uns

nois molt amables, alegres i riuen molt. Les coses

són més fàcils si somrius.

6

VENÈCIA

Després de la ciutat de MILÀ vaig visitar la ciutat de

VENÈCIA.

Sempre he volgut anar a VENÈCIA. És una ciutat

molt bonica. Té carrers llarg i estrets. Sembla un

laberint. VENÈCIA és una illa. Per passar de carrer a

carrer hi ha ponts. Els vaporrettos són els

autobusos que van per l’aigua.

A VENÈCIA vaig conèixer uns nois italians que em

van convidar a una pizza.

A VENÈCIA vaig anar a una festa a la platja. Allí

vaig conèixer persones molt amables. Una senyora

em va oferir la seva casa per dormir. Vaig dormir en

un llit molt còmode.

Canals de Venècia

Canal de Venècia

7

NÀPOLS

Vaig voler anar a NÀPOLS però vaig perdre l’últim

tren. Vaig agafar un vaporretto , l’autobús que va per

l’aigua, i vaig anar a una illa deserta. Vaig dormir a

una platja mirant la lluna. Meravellós!!.

Al dia següent vaig agafar el tren a NÀPOLS . Una

persona em va ajudar a pujar la cadira de rodes al

tren. El cap d’estació em va preguntar on eren els

meus pares. Jo vaig explicar-li que viatjava sol.

Però el cap d’estació no volia que jo pugés sol al

tren. Llavors va aparèixer un noi japonès. El noi

japonès es deia Takahiro. Takahiro va dir al cap

d’estació que ell cuidaria de mi. Ell i jo vam anar

junts al tren.

Takahiro vivia a ITÀLIA. La seva família havia anat a

Itàlia a visitar Takahiro. El pare de Takahiro va dir

que jo tenia un bon cor.

El tren va arribar a NÀPOLS . A NÀPOLS vaig dormir

en un alberg. A l’alberg vaig conèixer dos noies de

Catalunya. Vaig visitar la ciutat de POMPEIA i la

ciutat de NÀPOLS amb les dos noies catalanes.

8

La ciutat de POMPEIA em va agradar molt. És una

ciutat molt bonica. A POMPEIA es va trencar una

roda de la cadira. No podia anar a cap lloc. No podia

viatjar. Llavors va aparèixer un senyor que coneixia

de BARCELONA i em va ajudar.

El senyor anava a ROMA amb el seu cotxe i vam

anar junts.

9

Imatge de Roma

Ens recuperem d’una nit sense dormir per culpa de ls aspersors.

10

ROMA.

Vaig arreglar la cadira de rodes amb cinta adhesiva.

Però la cadira necessitava una roda nova. El senyor

del cotxe i jo vam dormir en un parc. Al mati jo vaig

despertar de cop perquè van encendre els

aspersors i em vaig mullar.

El senyor va marxar amb el seu cotxe i jo vaig

agafar el tren a ROMA. Roma és una ciutat gran, té

parcs i carrers llargs. Roma té molts edificis i

monuments.

Vaig preguntar per una ortopèdia i quan vaig trobar-

la em van arreglar la roda trencada de la cadira.

Després jo vaig conèixer la Valentina. La Valentina

era una noia de ROMA. La Valentina parlava

castellà i li agradava viatjar. Em va ensenyar la ciutat

de ROMA.

A ROMA jo estava molt a gust. Tenia on dormir i la

gent era molt amable però jo volia viatjar més.

11

Santorini

12

SANTORINI

Des de ROMA vaig decidir marxar cap a les illes

gregues. Vaig agafar un vaixell per anar a GRÈCIA.

El bitllet per anar amb vaixell a GRÈCIA era gratuït

perquè tenia InterRail .

He agafat el vaixell més ràpid. Em fa molta il·lusió fer

un creuer. El vaixell és de luxe : té deu pisos,

botigues, casino , discoteca.

El lloc que més m’agrada del vaixell és la coberta ..

Vaig agafar el sac de dormir i em vaig posar a la

coberta tot i que feia molt vent.

El vaixell estava ple de nois alemanys que anaven

de campament.

He arribat a un port de GRÈCIA. He conegut a un

noi i una noia grecs que m’han ajudat molt. Aquests

amics grecs m’han acompanyat a l’estació de tren, al

metro i busos fins arribar al port d’ATENES.

Al port d’ATENES he agafat un altre vaixell cap a

SANTORINI. Amb les presses no he pagat el bitllet

però per sort tampoc me l’han demanat.

13

Per fi arribo a SANTORINI. El primer que he fet en

arribar a SANTORINI és buscar una oficina de

turisme per demanar un mapa i informació.

La gent de SANTORINI és molt amable. La gent em

donava diners perquè pogués seguir viatjant, em

convidaven a menjar, etc.

A SANTORINI vaig conèixer la Constantina, que em

va acollir a casa seva i em va acompanyar tots els

dies que vaig ser a SANTORINI. Finalment arriba el

moment de marxar. Marxo content.. He visitat tota

l’illa, he conegut amics, he anat de festa, he anat a

platges, a escalar, a dormir a la platja.

14

IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA

No em queden diners, però realment no me’n fan

falta. Puc colar-me als vaixells. Només necessito 3

euros diaris per menjar i a vegades em regalen el

menjar. Seguiré viatjant sense Interail perquè així

puc viatjar més dies.

Continuo el meu viatge per GRÈCIA i decideixo anar

a ATENES. ATENES es podria dir “ la ciutat dels

gossos”, ja que miressis on miressis hi havia molts

gossos abandonats caminant pel carrer. A ATENES

hi ha el Partenó . Vaig decidir anar a visitar el

Partenó. El camí feia pujada i jo estava molt cansat.

Vaig veure un noi i una noia que passaven i els vaig

preguntar si faltava molt per arribar. Els nois em van

contestar que encara faltava una mica però que el

Partenó estava tancat. Els nois van adonar-se de la

meva frustració i van decidir ensenyar-me la ciutat.

Al final del dia, els nois que havia trobat em van

portar fins al parc perquè pogués dormir. Al parc

amb tants gossos rondant em va agafar por.

15

L’endemà vaig decidir anar a ÍTACA. La forma

d’ÍTACA és com la d’un donut, en què el forat del

mig és aigua. Vaig passar un dia sol i descansant.

Quan es va fer de nit vaig buscar un lloc per dormir i

vaig trobar un vaixell abandonat. Dormir en un vaixell

és divertit .

Partenó d’Atenes

16

FLORÈNCIA

Vull tornar a ITÀLIA . No vull colar-me sense pagar

al vaixell cap a ITÀLIA perquè als vaixells entre

països hi ha molts controls . L’Interail estava

caducat feia dies i només em quedaven 20 € per

pagar el bitllet i dinar una setmana . Necessitava

sort.I llavors en un carreró fosc vaig trobar una petita

botiga.

Dins de la botiga hi havia una dona vella i li vaig

preguntar si sabia d’un vaixell barat que anés a

ITÀLIA . La velleta em va aconseguir un bitllet per 8

€. Sempre tinc sort!

A FLORÈNCIA volia visitar el meu amic japonès

Taka. Però no sabia on vivia. No tenia el seu telèfon.

Només sabia les instruccions que m’havia donat en

Taka per arribar a casa seva.

En Taka m’havia dit : “quan arribis a Florència agafa

el bus 116 i baixa a la parada de l’abocador ”. I així

ho vaig fer.

Vaig arribar a l’abocador però allí no hi havia res.

Vaig caminar per una carretera fins arribar a una

17

casa vella però no hi vivia en Taka. La senyora de la

casa no el coneixia.

Perdut entre les muntanyes vaig continuar caminant

fins que va passar un cotxe. Va parar i vaig explicar

que estava perdut buscant un amic japonès que es

deia Taka. No el coneixien però els hi vaig fer pena i

em van portar a un lloc on preguntar per aquell amic

japonès. Per fi un senyor m´hi va acompanyar.

Enmig de la muntanya hi havia una masia

abandonada sense llums ni res. Vam trucar a la

porta : Era en Taka.!!!!!!

Els dies que he passat amb en Taka han estat

genials. El més bonic ha estat viure amb el seu estil

de vida . En Taka i el seu pare són quasi del tot

autosuficients : tenen un hort, cultiven el que

necessiten i només van a la ciutat per comprar les

coses que no poden treure de l’hort. A més en Taka

com que és pintor, ven els seus quadres. Amb en

Taka hem fet moltes coses. No ho oblidaré mai.

18

Torno a casa. El meu primer viatge m’ha ensenyat

moltes coses. He tastat la llibertat i la

independència. A casa m’han rebut molt contents i

jo també estic content. Estic feliç de poder explicar

tot el que he vist i après. Però tinc clara una cosa:

això és només un començament.

Catedral de Florència

19

Bangkok

Les meves amigues de bangkok.

20

SEGONA PART

ÀSIA: TAILÀNDIA, MALÀISIA I SINGAPUR

ESTIU DEL 2007

NOUS HORITZONS

BANGKOK

El dia que vaig marxar a TAILÀNDIA estava molt

nerviós.

Tenia setze anys i anava amb cadira de rodes. I

tenia por que alguna cosa no em sortís bé.

Tot i les meves pors i dificultats, volia anar a ÀSIA

El meu pare em va ajudar a aconseguir tota la

documentació que necessitava.

El bitllet em va costar pocs diners.

De moment tot anava molt bé.

Quan vaig arribar a TAILÀNDIA la policia em va dir

que un menor no podia entrar sol en aquell país.

21

Jo vaig explicar a la policia que els meus pares em

deixaven viatjar sol. Finalment, em van deixar entrar

a TAILÀNDIA .

Feia molta calor, però jo estava content i feliç. En

aquest país tot era molt diferent: els colors, els

sorolls, les olors...

Carta a casa

Hola, estic bé. Us aniré enviant correus electrònics

quan pugui.

De moment tinc sort. He après a regatejar i també a

jugar al 4 en ratlla. Als tailandesos els hi agrada

molt.

Estic en un alberg molt barat. Els hostes de l’alberg

canviem classes d’anglès per visites guiades de

BANGKOK.

Fins aviat.

22

24 de juny

TAILÀNDIA és un país molt especial:

- El trànsit és caòtic.

- Les persones tenen una joventut llarga. Quan

s’acaba la joventut passen a ser vells.

- Les persones d’aquest país són feliços i fan

feliços als altres, sempre riuen.

És un país que m’agrada.

Estic amb les meves amigues al mercat flotant.

23

En una platja de l’illa Phi Phi

24

PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONSAI

Després de visitar BANGKOK , volia anar a un lloc

tranquil. Vaig arribar a una illa que es deia PHI PHI.

A PHI PHI m’ho vaig passar molt bé. Vaig fer molts

amics tailandesos, vaig treballar a la cuina d’un

restaurant a canvi de menjar i vaig anar a una boda.

Després vaig anar al PHUKET. No em va agradar

gens i vaig marxar de seguida.

Vaig anar cap a les illes D’AO NANG I TONSAI .

TONSAI em va encantar, era el paradís . Les cases

eren cabanes enmig de la selva.

7 de juliol

Avui m’he despertat a la platja. Feia molt aire. La

sorra se’m posava als ulls i no els podia obrir. Havia

arribat l’huracà .

Vaig córrer per poder amagar-me en un refugi.

25

CHIANG MAI, CHIANG RAI

CHIANG MAI , al nord de Tailàndia..

Aquesta ciutat no és turística i els preus de les

coses són més baixos.

Vaig dormir en un alberg molt gran on els

treballadors es dedicaven a “jugar” al bingo. Era el

joc que els hi agradava més.

A CHIANG MAI cada diumenge fan mercat. Anar a

aquest mercat és molt divertit i està ple de coses

curioses i interessants ( artesania, catifes , joies,...).

La següent parada va ser Chiang Rai.

Necessitava un lloc on poder estar. En un parc vaig

trobar molts adolescents asseguts en rotllanes i em

vaig quedar amb ells.

Molts nois van voler provar la meva cadira de rodes.

També em van dir que podia dormir en un temple

budista sense pagar.

26

18 de juliol

Els monjos budistes són diferents dels cristians.

Mediten però fan les mateixes coses que tothom.

Els monjos em van rebre amb alegria i em van oferir

una habitació.

Imatge d’una casa de Chiang Mai

27

SINGAPUR

Enviat : dimarts,24 de juliol de 2007

Ja no sóc a TAILANDIA . He arribat a SINGAPUR.

Les gestions a l’aeroport van ser molt complicades.

Es un país molt petit. Té moneda pròpia.

Els habitants de Singapur parlen anglès, tot i ser al

mig d’Àsia. També se senten sovint paraules com:

“chings”, “pungs”, “quangs” .

Feia un mes i mig que era fora de casa i havia après

moltes coses: aconseguir aigua potable , dormir

sense gastar diners i entendre la gent.

Gratacels a Singapur

28

MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA DE TIOMAN,

MELAKA

Diari del 27 de juliol.

A l’ÀSIA hi ha molts insectes perillosos: papallones,

escarabats , formigues i mosquits.

Són tots molt més grans que els d’Europa.

Si els mosquits t’ataquen el millor, si es pot, és

tirar-te a l’aigua.

Un dia vaig colar-me en un tren i vaig dormir en

una llitera. Moltes formigues van entrar a la motxilla i

es van menjar totes les galetes OREO que hi

portava!.

A KUALA LUMPUR , mentre caminava, vaig trobar

un institut de noies. Vaig parlar amb elles molta

estona. L’endemà marxava cap a l’illa de TIOMAN.

Aquell dia havia de dormir a la platja. Em van avisar

que anés en compte amb les salamandres . La que

vaig veure era grossa com un cocodril .

Una família que estava allí de vacances em va

convidar a sopar i uns dies a casa seva.

29

Eren de MELAKA , tenien una casa preciosa. La

mare de la família era una ministra del govern del

país.

Feia molt temps que era de viatge i estava molt

content. Encara no enyorava res i volia seguir

viatjant.

30

TERCERA PART

EUROPA: ALEMANYA, BÈLGICA, FRANÇA I

ESCÒCIA

ESTIU DEL 2007

DESCOBRINT EL “CADIRAESTOP”

FRANKFURT, ALEMANYA

Havia tornat del viatge a l’ÀSIA i casa meva em

quedava petita. No podia suportar la rutina de cada

dia i m’avorria molt. Pensava cap on podria marxar

amb els pocs diners que em quedaven. Hi havia una

altra cosa que m’amoïnava , no volia continuar

viatjant colant-me sempre en tots els mitjans de

transport perquè és una cosa que esta mal feta i no

volia tenir més aquest càrrec de consciència . A

partir d’ara viatjaré fent autostop.

Per 15 euros vaig agafar un avió cap a FRANKFURT

i a partir d’allí només viatjaria en cotxe.

A l’avió, l’hostessa em va reconèixer i no em va fer

bona cara perquè sabia que insistiria en pujar a

l’avió sol, sense ajut , ni grues i això no els hi

31

32

agradava.

A l’avió vaig fer una amiga ,una noia que anava al

meu costat, vivia a prop de FRANKFURT i es va

oferir a acompanyar-me un tros de camí. Vaig dormir

fins arribar a una estació de servei a l’autopista, a

partir d’allí continuava sol.

El primer que calia fer era comprar un mapa i

assegurar-me de la direcció que havia d’agafar.

El següent: parlar , preguntar a les persones cap on

anaven i si em podien portar amb ells. I... funciona..!!

He trobat gent molt amable i persones molt

simpàtiques que fins i tot m’han donat diners a

l’explicar com viatjo. He visitat molts pobles que de

no ser així no hagués conegut. Ara estic a punt de

marxar cap a FRANÇA o a HOLANDA , ja ho

veurem.

33

BÈLGICA (sí, deixem-ho en Bèlgica)

Des de FRANKFURT vaig anar cap a

LUXEMBURG on hi passava les vacances l’Arnau

un dels meus millors amics de CATALUNYA .

El camí es va complicar perquè no sabia que era fer

autostop.

De l’autopista que em va deixar la noia de l’avió, vaig

anar a un poble molt petit.

Vaig veure que seria molt difícil marxar d’aquí al

poble. Per això vaig tornar cap a l’autopista.

No sabia que caminar per l’autopista estava prohibit.

Quan feia una estona que caminava va venir la

policia.

Em pensava que els policies em pujarien al seu

cotxe i em portarien on jo els hi digués o que em

mirarien la motxilla per veure si hi portava armes,

drogues…

Però no, no era això…!!!!

34

35

Els policies es pensaven que m’havia escapat de

casa i que els meus pares estarien preocupats

buscant-me.

Els policies van telefonar els meus pares i es van

quedar molt parats quan van veure que ells estaven

ben tranquils a casa. Ells ja sabien que jo viatjava

pel món.

Després els policies em van ajudar. Van parar un

camió perquè em portés a LUXEMBURG . El

camioner em va deixar en un poble prop de

LUXEMBURG.

Es va posar a ploure.

Era de nit.

Vaig arribar en un monestir. Al monestir els monjos

em van donar sopar i em van deixar dormir.

36

MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE,

ABERDEEN, INVERNESS

En un moment dels meus viatges per EUROPA vaig

decidir que me n’aniria a ESCÒCIA. Volia visitar el

Diego i l’Anna dos amics que vaig conèixer en un

viatge a NÀPOLS.

S’acostava una onada de fred però no em vaig

desanimar. Havia passat tanta calor a l’estiu per les

platges d’Europa que fins i tot em venia de gust.

Al cap d’uns dies ja era a la ciutat de GLASGOW.

Caminava pels carrers buscant un lloc per dormir on

no hi fes fred i si podia ser que no em costés diners.

Al cap d’una estona em vaig trobar amb tres homes

que semblaven rodamóns però no ho eren.

Viatjaven pel REGNE UNIT. Portaven un sac a

l’esquena ple de llibres. Els hi agradava molt llegir.

Aquests homes em van ensenyar com dormir tal i

com jo volia : sense pagar i sense passar fred.

Vam dormir al metro de GLASGOW. Vam estar

còmodes i calents.

37

Aquests tres homes em van dir que m’ajudarien a

arribar al lloc on vivien el Diego i l’Anna els meus

amics.

L’endemà al matí vaig agafar un autobús que em

portaria al poble dels meus amics. Un cop allí, vaig

buscar l’hotel on treballaven i vivien el Diego i l’Anna.

Els vaig trobar.

Ens vam posar tots molt contents.

El cap de setmana tenien festa i van dir que

m’acompanyarien a visitar la ciutat i el llac Ness.

Quan anàvem a visitar el llac Ness, vam veure un

castell. Vaig pensar que seria molt bonic dormir allí

però els policies no hi deixaven acampar. Vaig

pensar que em colaria, entraria al castell i dormiria

dins.

A l’Anna i al Diego no els va agradar gaire el que

volia fer però… vam vigilar que no ens veiés cap

guàrdia, em van ajudar a aixecar la meva cadira de

rodes i així vaig saltar la tanca i arribar al castell.

Però no vaig poder entrar perquè a la nit tanquen la

porta.

38

Llavors l’Anna i el Diego van marxar.

Vaig passar molt mala nit. Feia molt de fred i va

ploure.

L’endemà al matí em va trobar un guàrdia. Es va

quedar molt parat de veure’m i va cridar la policia.

Els policies em van fer un munt de preguntes.

Després em van donar menjar i un bitllet d’autobús

perquè tornés al poble. Allí em vaig tornar a trobar

amb l’Anna i el Diego que es van quedar parats de

veure’m viu.

Però les ganes de viatjar no se m’acabaven. Ara em

venia de gust anar a algun lloc on hi fes molta calor.

39

QUARTA PART

ÀSIA: JAPÓ

NADAL DEL 2007

L’ÚLTIM VIATGE ABANS DEL VIATGE

A l’estiu marxaré tot un any a fer un viatge per

AMÈRICA DEL SUD i ÀFRICA. Però abans volia

anar a ÀSIA o EUROPA.

Després de molt pensar vaig decidir anar al JAPÓ .

TÒQUIO

Arribo a l’aeroport de ROMA per marxar cap al

JAPÓ .

Quan estava a la cua per facturar l’equipatge em

van dir :

- Una persona menor d’edat no pot anar sola al

JAPÓ!

Finalment, em van deixar volar. Però havia de trobar

algun adult que es fes càrrec de mi durant tot el

viatge.

40

Quan vaig arribar a l’aeroport de TÒQUIO, vaig anar

a buscar el metro. Allà, m’esperaven una colla

d’homes amb una rampa perquè pogués baixar.

Però jo no hi volia baixar i vaig baixar totes les

escales amb la cadira.

La gent quan em va veure es va posar a cridar molt

espantada.

JAPÓ és un país únic. Diferent de qualsevol altre

país del món.

Els japonesos són molt especials. Al metro : no

poden parlar, no poden deixar que soni el mòbil, no

poden escoltar música amb els cascos molt forts...

Quan entren a treballar en una empresa els hi donen

un manual on els expliquen tot el que hauran de fer:

com han de parlar, com s’han de pentinar, com han

de moure les mans…

Em van convidar a DISNEYLAND TOKYO un lloc

tipus Port Aventura. Aquí no et deixen saltar les cues

per ser discapacitat. Et guarden el lloc a la cua i

mentrestant tu pots fer una altra cosa.

41

La primera nit que vaig estar a TÒQUIO volia anar a

un alberg, però em va costar molt trobar-lo. Els

carrers de TÒQUIO no tenen nom. Finalment uns

policies em van ajudar i vaig aconseguir un alberg

per una nit.

L’endemà vaig posar la meva tenda sota un pont, allí

on dorm la gent que no té casa. Quan es va fer de

dia em van despertar els crits espantosos de tres

policies.

Vaig tenir por.

A part d’això em va agradar mot l’estada a TÒQUIO

perquè vaig conèixer molta gent i vaig aprendre una

mica de japonès.

42

43

ODAWARA, KAKEGAWA, SHIZUOKA,

HIROSHIMA

Volia marxar de TÒQUIO, però no tenia diners. Vaig

decidir fer autoestop.

Fer autoestop al Japó és difícil. Les autopistes

estan a les afores de la ciutat. A més a més, les

carreteres són elevades.

Em va costar arribar a l’ autopista i també em va

costar que pares algú.

Però finalment van parar i vaig poder arribar a

HIROSHIMA.

En aquesta ciutat vaig aprendre a jugar al “Go”, vaig

visitar “el monument a la bomba atòmica” i vaig viure

a casa la Yumico. Era una casa japonesa autèntica.

Hi vivia una extensa família (fills, pares, avis i

besavis) i tenia un pati interior .

44

Casa típica de Matsuyama

45

MATSUYAMA

El meu amic Taka viu a MATSUMAYA .

El Taka el vaig conèixer a FLORÈNCIA fa dos anys.

Un dia amb en Taka mai és avorrit.

Avui hem escalat a la platja, hem explorat una casa

abandonada , hem ajudat a construir un terra de

fusta a un amic i després de visitar la ciutat hem anat

als banys termals .

En Taka és un noi únic !. És artista, construeix

titelles gegants i fa obres de teatre al carrer .

El que més em va sorprendre dels dies que vaig

passar amb el Taka, va ser la celebració de la nit

de cap d’any que la vam anar a celebrar a un antic

temple budista.

El temple estava decorat amb 2008 espelmes

enceses per celebrar l’arribada de l’any nou i estava

ple de gent. També hi havia molts artistes fent

espectacles de tota mena: pintant, ballant, fent

manualitats ... I per beure hi havia molt de sake.

Va ser un comiat que mai oblidaré.

46

PER ACABAR

Els viatges no acaben mai, però aquest llibre si.

L’any que ve marxaré a AMÈRICA DEL SUD i a

ÀFRICA.

M’agradaria que amb les meves històries, hagi

aconseguit que us adoneu que VOLER ÉS PODER.

Anar amb motxilla fa que prescindeixis de moltes

coses que abans eren indispensables.

M’han acollit trenta-cinc vegades en cases diferents.

No tot el món deu estar ple d’assassins...?

He viscut sense diners. Per què eren tan importants

abans?.

L’únic consell que us vull donar és:

“Viviu la vida que somieu”

47

COM VEIG EL MÓN

La meva manera de veure el món, la meva filosofia,

l’anomeno “Felicisme”.

Per a mi la felicitat, ser feliç, és la única manera de

poder donar felicitat als altres.

I penso que s’aconsegueix fent sempre el què vols

fer i mirant les coses pel cantó positiu .

Per això no em fa por que em robin. Si algú em roba

la cadira de rodes... no passa res. Mai ningú em

podrà robar el que he viscut en aquest viatge. I jo

continuaré sent feliç.

48

QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES

L’Albert ens ha demanat que expliquem per què li

deixem fer el què fa.

A nosaltres, els pares de l’Albert, el que ens ha

costat més és “no ajudar-lo ”.

No hem adaptat res a casa.

Hem deixat que anés sol a l’escola tot i la por que

l’atropellés un cotxe.

Hem ensenyat a l’Albert que cal creure en les

capacitats que tenim i no en les discapacitats .

Hem intentat que el nostre fill fos autònom , lliure i

feliç!

49

AGRAÏMENTS

Vull agrair als meus pares, a la meva família, a

l’escola i als amics.

També vull donar les gràcies a totes les persones

que he conegut en els meus viatges. Aquestes

persones m’han ajudat a fer realitat els meus

somnis.

El meu somni és conèixer llocs i fer amics a tots els

llocs que visito.

I, per acabar, us vull desitjar a tots:

molta sort i molta felicitat!!