JUNY DEL 2018

Resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

• A Itàlia hem superat la fase aguda de la crisi, però es manté el problema de fons.

• Si hi ha un problema que no té Itàlia és l’excés de deute.

Renda fixa

• Les carteres conservadores o el risc sense rendibilitat.

Renda variable

• No tot el creixement és car.

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

A Itàlia hem superat la fase aguda de la crisi, però es manté el problema de fons.

La crisi de mercats provocada per la formació d’un govern de coalició entre els dos partits extrems de l’arc parlamentari italià ha estat explosiva.

La caiguda dels bons del Tresor italià ha estat pitjor que la que es va pro- duir el 2011, després de l’Acord de Deauville entre Merkel i Sarkozy.

La reacció virulenta del mercat i la fermesa del president italià, el senyor Matarella, rebutjant el primer govern proposat, han estat eficaços per desarmar la maldestra fanfarronada de la coalició entre el Movimento 5 Stelle i la Lega Nord.

El canvi de to ha estat notable: el nou ministre d’Economia, Giovanni Tria, va publicar una entrevista al Corriere della Sera declarant que “La posició del govern italià és clara i unànime,

no hi ha cap discussió sobre la pertinença a l’Eurozona.

El govern actuarà per impedir qualsevol situació que pugui posar en risc aquesta pertinença”.

La crisi s’ha superat, però el problema de fons es manté. Itàlia ha estat el país, amb l’excepció de Grècia, que ha crescut menys des que es va introduir l’euro.

El creixement, a més, s’ha esbiaixat cap als salaris, cosa que fa el sector empresarial italià molt poc atractiu per invertir-hi. La falta de creixement a Itàlia no té origen en la moneda única, sinó en la debilitat del seu sector financer.

La banca italiana ha fet servir el pitjor dels sistemes possibles per bregar amb els crèdits morosos, mantenint-los en balanç.

El pes dels actius morosos sobre el total d’actius és del 17 % a Itàlia,

davant d’un 4 % per al conjunt de l’Eurozona (6 % a Espanya), i l’1 % als EUA, el Regne Unit i Suècia.

La falta de rendibilitat d’aquests actius i el consum de capital que suposen és una llosa per a l’extensió de nou crèdit i produeix un estat de letargia en l’economia del país.

La situació a Itàlia no es podrà considerar resolta fins que s’abordi aquest problema de manera decidida. Hi ha una ocasió per fer-ho, a la reunió de l’Eurogrup del 21 de juny.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Creixement anual mitjà des de la introducció de l’euro

Espanya

França

Alemanya

Itàlia

Portugal

1,8 %

1,9 %

2,25 %

RENDA NACIONAL

BENEFICIS

IMPOSTOS

SALARIS

1,7 %

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Entorn de mercat

Si hi ha un problema que no té Itàlia és l’excés de deute.

Hi ha diverses maneres d’avaluar la sostenibilitat del deute d’un país, però la menys útil és la distinció entre deute públic i privat.

Com bé sabem a Espanya, després del rescat bancari el deute privat es converteix molt fàcilment en deute públic, i aquest és, en últim terme, deu- te de tots els residents, és a dir, privat.

És més instructiu avaluar el deute en dues dimensions, el total de deute respecte a la renda, mesurat mitjançant el PIB, i la posició neta, creditora o deutora, davant de l’exterior, també amb relació a la renda, i Itàlia no destaca sota cap d’aquests dos paràmetres, o si ho fa és més aviat pel costat bo.

El total de deute sobre PIB dels països desenvolupats és, de mitjana, del 270 %, amb un mínim a Alemanya del 173 % i un màxim al Japó del 360 %. Itàlia és, de tots els països del G7, el que té el segon ràtio més baix, tan sols superat per Alemanya i Austràlia.

El creixement del seu deute des de la introducció de l’euro també és millor que el de la resta dels països de la zona, excepte Alemanya.

Si considerem la posició neta davant de l’exterior, la posició d’Itàlia també és bona: amb un saldo deutor del 7 % del PIB, està en més bona posició que França o el Regne Unit i molt millor que Espanya, Portugal o Irlanda, que bat el rècord mundial, amb un 156 %. Itàlia, a més, té un superàvit per compte corrent del 3 % del PIB, cosa

que li permet reduir ràpidament aquest saldo.

Els països de l’Eurozona tenen, amb tot, una fragilitat específica, la decisió de mantenir l’euro és política, i la política obre un risc que no té a veure amb la solvència de cada país.

Posició de deute total i extern % del PIB

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

-120 % -80 % -40 % 0 % 40 % 80 % 120 %

DEU

TE T

OTA

L

DEUTE EXTERN NET

ALEMANYA

FRANÇA

ITÀLIA

ESPANYAHOLANDA

BÈLGICA

PORTUGAL

REGNE UNITEUA

JAPÓ

SUÏSSA

AUSTRÀLIA

CANADÀ

XINA

ÍNDIABRASIL

RÚSSIA

COREA

MÈXIC

SUD-ÀFRICA

70 %

150 %

230 %

310 %

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda fixa

Les carteres conservadores o el risc sense rendibilitat.

Prenent un horitzó d’inversió de dos anys, l’evolució de la relació de rendibilitat risc de les carteres molt conservadores ha estat catastròfica.

Fem servir com a referència un índex de bons del Tresor de l’Eurozona (una posició més conservadora que la major part de les carteres, pel pes d’Alemanya) i l’índex de Renda Variable Global d’MSCI, amb un horitzó de dos anys.

Una cartera amb 90 % en renda fixa i 10 % en borsa es troba en la pitjor combinació de rendibilitat risc des que es va constituir l’euro.

La combinació ha passat períodes de rendibilitat igual de dolenta, però amb volatilitats gairebé un punt per sota de les actuals.

Si comparem l’evolució d’aquesta cartera amb un 70 % renda fixa i 30 % renda variable, veiem que el risc, la volatilitat, de la segona cartera és inferior que el de la més conservadora, els últims anys, però amb més bona rendibilitat.

Les conclusions per construir carteres són evidents, paradoxalment, l’excés de prudència no elimina risc, només rendibilitat.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

La relació rendibilitat / risc és pitjor com més conservadors

2009

2012

2015

2017

JUNY 1820092012

2015

2017

JUNY 18

-3 %

0 %

3 %

6 %

9 %

12 %

2,5 % 3,5 % 4,5 % 5,5 %

Carteres 70/30

Carteres 90/10

RENDIBILITAT RISK EN DOS ANYS

REN

DIB

ILIT

AT

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Renda variable

No tot el creixement és car.

Amb les dades sectorials de nivell 2 de l’índex S&P 500, podem avaluar el comportament sectorial des del 1990 d’una manera més granular que amb la classificació de valor / creixement.

Podem comparar el creixement anual mitjà i la volatilitat d’aquest creixement dels 22 sectors amb relació als valors de l’índex. Trobem 11 sectors amb més creixement que el de l’índex, i d’aquests, a més, 6 ho han fet amb una volatilitat més baixa del creixement anual.

D’aquests 6 sectors, a més, n’hi ha quatre que cotitzen, fent servir el preu / benefici (PER), a un nivell similar o inferior al de l’índex: consum de la llar i personal, béns d’equip, productors de menjar i beguda i farmacèutiques,

i un altre, serveis i equips de salut, ho fa amb una prima mínima.

Dels sectors amb més bon creixement, però més volàtils que l’índex, n’hi ha tres: transport, media i hardware, que cotitzen amb descompte.

En algun cas, la baixa volatilitat dels beneficis obeeix al comportament contracíclic de valors amb un pes elevat al sector, tal com passa a béns d’equip, on Boeing i Loockheed té aquest comportament, i és convenient comprar el sector en bloc.

En els altres casos és on podem buscar les accions que combinen creixement poc volàtil amb valoració raonable i, afortunadament, hi ha un nombre considerable de valors que reuneixen aquestes característiques, més de dos-cents amb PER inferior a l’índex.

El capritx del mercat amb alguns valors de creixement permet que molts d’altres continuïn estant a preus atractius.

El creixement apareix en sectors insospitats. Creixement i volatilitat dels beneficis des del 1995

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

CR

EIX

EMEN

T D

ELS

BEN

EFIC

IS(T

AX

A A

NU

AL)

VOLATILITAT DEL CREIXEMENT DELS BENEFICIS (TAXA ANUAL)

HARDWARE (18)

SOFTWARE (29)

SERVEISI EQUIPS SALUT

(23)

DISTRIBUCIÓMINORISTA (41)

MEDIA (17)

TRANSPORT (18)SERVEIS CONSUM (24)

FARMA (18)

MENJAR I BEGUDA(PRODUCTORS) (19)

BÉNSD'EQUIP (20)

CONSUM LLAR (20)

S&P 500 (21) 6 %

7 %

8 %

9 %

10 %

11 %

12 %

13 %

14 %

0 % 5 % 10 % 15 % 20 %

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals