Dolor a canvi de qu?

No m'agradaria ser-hi. I pronunciar aquestes paraules em fa mal, perqu jo utilitzo el petroli que els meus governs estan robant als sirians, perqu sc jo qui pateix el capitalisme a la vegada que visc en una casa hipotecada, i perqu, sense ser-ne conscient, de cada producte que consumeixo, de cadascun dels sous que es guanyen els meus pares i de tots i cadascun dels paquets de tabac que es fumen al meu pas hi ha una part que va destinada a la venda d'armament. Jo encara no posseeixo cap be ni capital, tant sols s meu l'atzur, la sort. Una paraula bonica, oi? Dons aquest petit tresor que jo posseeixo, l'escola, una casa, una famlia, i el meu saxo s tot el que els nens sirians que estan patint aquesta interminable guerra mai podran tenir.

Em dol tant sentir parlar als meus companys sobre aquest tema... No ho accepto, no s que s el que pot arribar tergiversar tant el cervell d'un nen o nena -vaja, el que rem tots i totes fa quatre dies mal comptats- convertint-lo aix en un adolescent intolerant, estpid i ferruc. Perqu d'una cosa n'estic ben segura; si jo hagus conegut a totes i cadascuna d'aquestes noietes que ara presumeixen de una vida agradable i a tots aquests homenets que ara gaudeixen del seu futbol i les seves marques carssimes de roba quan eren ms petits, estic segura que el que pensarien no estaria condicionat. Em dirien el que senten de veritat, em transmetrien el dolor i l'angoixa de veure com infants com ells i els seus pares i mares es veuen obligats a llenar-se a la mar per trobar un futur en algun lloc, per esgarrapar les mans de la mort i arribar a ser felios en una altre terra, ja el poc que queda de la seva tant sols s pols i sang. Quan hem canviat.

Mesopotmia, Egipte, Arbia... Les civilitzacions antigues van comenar en aquella zona i amb aquesta gent, i ara l'nic que s'ens acut s tractar-los com a gossos de carrer. La rbia noms atrau a la rbia, i noms podem canviar el mn amb petits gestos.

Tant sols la gent que ha patit, les companyes que saben el que s enganxar-se al tabac, viure situacions conflictives, s, aquelles que sembla que no tenen res a dir i no volen entrar en la conversa sn les que a mi m'agradaria sentir parlar. El racisme s imaginaci, est en el cervell de cadasc... s difcil empatitzar si vius com un fotut rei. I dons, noies, qu hi teniu a dir? Us vull sentir.