Tot t relaci amb tot (Tantra) Si lsser hum es parcella a ell mateix, sempre ser un esperit tancat dins els seus lmits. (K. Wilber, La conciencia sin fronteras)

Retrica, comunicaci i periodisme

Acte de comunicaci i retrica. Retrica i discurs pblic. Retrica vs. retrica. L'art o la tcnica de la persuasi. Objecte de la retrica. El mtode de la persuasi. La persuasi en la comunicaci interpersonal i meditica. Retrica i comunicaci periodstica. Pluralisme informatiu/pluralisme retric. Veritat, certesa i versemblana. Informaci, persuasi i manipulaci. Estratgies i estratagemes. Les fases delaboraci del discurs persuasiu: la tejn rhetorik.

----------------------------------------------------------

Acte de comunicaci i acte lingstic -Tant si ens nadonem com si no, sempre estem intentant persuadir. -El sistema de codis que fem servir per comunicar-nos estan sotmesos a la coneguda dita: tradutore, tradittore. (STEINER, 1975). -La llengua est formada per un corpus de peces (fontiques, morfolgiques, sintctiques, lxiques) que signifiquen. Sn els signes. Els signes sn signes de..., que caracteritzen i defineixen una cultura i fan que els usuaris de la llengua tinguin les claus interpretatives suficients per entendres entre ells. -Tot el que serveix per comunicar-se s llenguatge, si est codificat, si obeeix a un sistema de signes. Es parla del llenguatge del gest, de la mirada, de la imatge, de lespai. Tanmateix, tot llenguatge es concreta en una cultura i en una llengua. Per tant, les peces que componen el corpus duna llengua noms sn significatives en el seu mbit ds, en relaci amb la visi del mn, particular de cada cultura, de cada llengua. Concepte de visi o model de mn. (Watzlawick,1976).

Informaci, comunicaci i persuasi Reflexionem a partir de letimologia de les paraules informaci i comunicaci: in-formaci: formar a dins Per tant, la informaci s la formaci d'opini, i doncs, la base de la decisi. com-munis Comunicar, de `communico, que ve de communis = com (el verb: communicare): fer partcep de..., repartir, comunicar, parlar, fer com, tenir relaci, tractar.

Comunicaci, de communicatio, communicationis [de communico]. Vol dir acte de comunicaci, de comunicar o de comunicar-se, participar. Communis, de cum i muns: com, ordinari freqent. "cum" preposici d'ablatiu, que generalment designa una relaci d'uni o companyia i significa amb, en companyia de, juntament amb; "muns" (potser de l'hebreu) vol dir do, present, regal; ocupaci, ofici; treball, obra; espectacle, festa. Persuasi: capacitat (nima, de rtor) i habilitat (coneixement de la tecn retorik) per convncer linterlocutor dels nostres imputs convertits en outputs. La deessa grega Peith simbolitza la seducci i lart de la paraula amb encant.

Comunicaci i persuasi. Retrica i discurs pblic -Tot acte de comunicaci comporta de manera ms o menys explcita el fet de persuadir. -El discurs persuasiu s el discurs que conven i que exerceix en linterlocutor un efecte suficientment important com per produir canvis dactitud i de pensament. -Per tant, podem afirmar que: Tot acte de comunicaci s un acte de persuasi, que actua durant tot el procs comunicatiu i

dinteracci. Una situaci de comunicaci o un acte comunicatiu s la relaci que sestableix entre uns

interlocutors en un context. Quan un dels interlocutors s plural, nombrs i heterogeni, les condicions perqu l'acte de

comunicaci sigui reeixit sn diferents de les que es donen en una situaci interpersonal, de dileg cara a cara.

Quan adaptem el discurs persuasiu a les condicions imposades per un receptor nombrs estem elaborant discurs pblic. I aqu s on la retrica resulta ms efica, perqu proporciona les eines ms exactes i adequades per fer persuasiu el discurs pblic.

La retrica s l'art en l's de la paraula i dels signes no verbals que lacompanyen.

Retrica vs. retrica. La paraula retrica s interpretada a lactualitat ms aviat en un sentit pejoratiu. Segons els diccionaris generals:

1r.-retrica: Art de leloqncia, de lexpressi oral i escrita, fixada dacord amb unes regles... i 2n.-Manera de parlar o descriure ampullosa i buida, artificialment elegant, que t en compte noms els efectes exteriors, sense un sentiment seris, convicci artstica o moral, etc., Abundncia de paraules, sobretot quan sn fora de lloc o enganyadores. Raons que no sn al cas. No em vinguis amb retriques.

Aquesta segona definici s representativa dun estil determinat i sidentifica amb discurs buit o manipulaci. -Equiparant retrica a manipulaci es cau en lerror de confondre la tcnica amb la intenci. -Nosaltres veurem la utilitat de la retrica, entesa en el sentit ms ampli, com a tcnica per construir qualsevol discurs que pretengui ser persuasiu i convincent i que es correspon amb la primera definici.

Lart de la persuasi. (Aristtil,1356b, Llibre Primer): La retrica s art. -En tot acte de comunicaci es pretn comunicar i persuadir d'una manera convincent, versemblant i creble duna determinada realitat i d'una determinada manera de pensar, de veure el mn, de construir la realitat . 1-La persuasi t lloc tant en les relacions interpersonals, com amb un receptor redut (classes, conferncies, discursos, etc.), com als mcm. I tant en l'mbit privat com en el pblic. -La retrica senta les bases necessries per involucrar els participants en l'acte de comunicaci, mitjanant el procs persuasiu. (Barthes,1966):

La Retrica de Aristteles es sobre todo una retrica de la prueba, del razonamiento, del silogismo aproximativo; es una lgica voluntariamente degradada, adaptada a nivel del "pblico", s decir, del sentido comn, de la opinin corriente. Extendida a las producciones literarias (lo que no era su campo especfico originariamente), implicara una esttica del pblico, ms que una esttica de la obra. Es por esto que, mutatis mutandis y guardando todas las proporciones (histricas), esta retrica convendra a los productos de nuestra cultura llamada de masas, donde reina lo "verosmil" aristotlico, es decir, "lo que el pblico cree posible". Cuntos films, folletines, reportajes comerciales podran adoptar como divisa la regla aristotlica: "Ms vale un verosmil imposible que un posible inverosmil": ms vale contar lo que el pblico cree posible, incluso si es imposible cientficamente, que contar lo que es posible realmente, si este posible es rechazado por la censura colectiva de la opinin corriente. Es evidentemente tentador establecer una relacin entre esta retrica de masas y la poltica de Aristteles...

-Un bon rtor s qui domina aquesta tcnica i, a ms, en t lnima. Cal tenir el do de la seducci per ensumar els arguments persuasius, per saber, en un moment donat, actuar espontniament de manera retrica, s a dir, sabent convncer. I lespontanetat neix de lnima. Natura i tcnica sumades converteixen lorador en un bon comunicador.

Objecte de la retrica. El mtode de la persuasi -La retrica t com a objecte trobar la manera ms apta per persuadir en cada cas o situaci de comunicaci. (Aristtil, Ret. I,2. 1355b):

"La retrica s la facultat de veure tericament all que en cada cas s apte per a persuadir. Cap altra tcnica no t aquesta funci..." "La retrica s la facultat de veure tericament sobre tota cosa donada all que s persuasiu

Vegis la noci de constructes a REARDON,1981. 1