Lluís Gràcia

"Pintar ésdeixar-seendur perla màgia"(Professor del taller de pintura.Malalt d'esquizofrènia)

Títol: RETRATS D’HIVERNGènere: DocumentalDirecció: Pau Itarte i Quim FusterFormat: Alta definició. Color.52 minuts.Localitzacions: BarcelonaProducció: Abril - Setembre 2009

Dades Generals

una producció de

Amb la participació de

Amb la col·laboració de

Quan estàvem preparant el nostre tercerdocumental, “Els últims vençuts, una històriade maquis”, vam tenir la sort de contactaramb Llibertat Canela, una lluitadoraantifranquista que era una de les nostresprotagonistes en el projecte.

En una de les reunions a casa seva vamconèixer el seu fill Lluís Gràcia, esquizofrènic,que ens va explicar les seves activitats comartista, i ens va regalar un dels seus llibres.

Al principi no li vam donar massa importància,però quan vam llegir el seu treball ens vamadonar que teníem una bona història entremans. Lluís estava impartint un taller depintura al costat d'altres malalts mentals enun atrotinat local del barri de Sants aBarcelona i ens va convidar a assistir a lesseves classes. La veritat és que vam quedarsorpresos per l'experiència i amb ganesd'aprofundir en el tema.

La idea

Així és com ens vam posar en contacte amb diferents associacions i fundacionsque recolzen a les persones amb malalties mentals, com la Fundació Joia,ADEMM (Associació d'Usuaris de la Salut Mental), AREP (Associació per laRehabilitació del Malalt Mental) i FECEFAMM (Federació Catalana de Familiarsde Malalts Mentals).

Totes elles ens van ajudar a encarar millor el treball i, sobretot, ens van explicarque la millor manera per aconseguir la recuperació d'aquestes persones eradesenvolupar activitats en les quals ells siguin protagonistes, aconseguint unmajor grau d'autonomia i independència.

Ens van posar com a exemple el treball que realitza Ràdio Nikosia, unaemissora de ràdio creada i conduïda per malalts mentals, que després d'unsanys de treball ha aconseguit un espai setmanal en el programa de la cadenaSer “La Ventana”.

En veure com una experiència portada a terme pels propis malalts donavaresultat, ens vam posar a treballar amb l'associació AREP per aconseguir ungrup de persones que tinguessin ganes de desenvolupar un projecte d'aquestanaturalesa, organitzar un taller de pintura i a partir del taller crear un documentalque reflectís aquesta experiència.

Tots ells són gent que vol formar part d'un viatge amb el qual volem crear unespai que serveixi de pont per apropar-nos a la malaltia, dibuixar una finestra ontots puguem veure que hi ha més enllà: uns per no sentir-se tan aïllats i poderexpressar-se d'una manera pròpia, i nosaltres per deixar de banda prejudicis iidees preconcebudes sobre una malaltia que tan sovint ens impedeix veure a lespersones que hi ha al darrere.

Retrats d’hivern no busca una aproximaciócientífica a l’esquizofrènia. Dóna protagonisme alsmalalts i no a la malaltia. És una mirada positiva,una mirada que mostra la il·lusió d’unes personesque s’esforcen per buscar una sortida i superar lamalaltia.

El documental segueix la història de set persones(Lluís, Isabel, Pilar, Jordi, Carles, Antonia i Jaime)que busquen recuperar la normalitat després demolts anys convivint amb la enfermetat.

Retrats d’hivern s’allunya de la visió estigmatitzadasobre la malaltia, evitant l’obscuritat amb la quesempre es presenta l’esquizofrènia i a les personesque la pateixen. Es centra en la recuperació i en eldifícil procés de reconstrucció, i no en la caiguda.

Tractament narratiu

El taller de pintura és l’eix central per tal d’aconseguir aquesta recuperació. La pintura com a mitjàd’expressió i llibertat, com a metàfora de la reconstrucció. Volem mostrar com aquesta experiència deltaller va canviant els protagonistes, centrar-nos en la seva evolució, ja sigui positiva o negativa.Lluís Gràcia, el nostre protagonista principal i conductor del taller, malalt també d’esquizofrènia, porta anysrealitzant experiències similars. La pintura li va aportar una gran millora en la seva lluita contra la malaltia irealitza aquests tallers per tal d’ajudar a persones com ell que estan en un procés de recuperació.Paral·lelament, buscarem diferents activitats del dia a dia dels personatges. Tots els protagonistes deRetrats d’hivern són usuaris d’AREP (Associació per la rehabilitació del malalt mental). Una associaciódirigida pel psicòleg Joan Salló, que és també un dels protagonistes del documental.A l’associació realitzen tot tipus d’activitats per tal de reforçar la reconstrucció: debats d’actualitat, classesde jardineria, d’intel·ligència emocional, d’informàtica o un taller ocupacional. La Pilar i la Isabel viuen a laresidència de l’Associació. La resta dels nostres protagonistes viuen amb les seves famílies.La evolució en el seu dia a dia quedarà també reflexada amb els tallers de pintura. Volem donar un valorartístic a la seva feina per tal que ens ajudi a entendre les motivacions i il·lusions dels protagonistesdavant la vida. I és per això que el documental acabarà amb una exposició de la seva obra, amb la queels familiars i públic en general puguin ser partícips d’aquesta visió.

Les classesTotal: 10 classes.Temps: 2 mesos.

Duració: Una classe a la setmana de 3 hores.

Asger Jorn.Vincent van Gogh.

Programa de les classes1a classe.Referent: Henri Michaux.Alfabet i escritura automàtica.Tècnica: Tinta xinesa.2a classe.Referent: Antonio Saura.Blanc i negre.Tècnica: Tinta xinesa.3a classe.Referent: Joan Ponç.Disseny de personatges.Tècnica: Tinta xinesa.4a classe.Referent: Vasíli Kandinsky.Tècnica: Acríl·lics. Color.

5a classe.Referents: Asger Jorn i Willem de Kooning.Quadre col·lectiu.Tècnica: Acríl·lics. Color.6a classe.Collage.7a classe.Referent: Vincent van Gogh.El paissatge i el bodegó.Tècnica: Cera.8a classe.Classe a l'exterior.Paissatge natural amb ceres.9a i 10a classes.Tècnica: Pintura a l'oli.

La web 2.0 _ El videoblogAmb Retrats d'hivern crearem un videoblog, com acomplement del documental, per tal d'afavorir la sevadifusió i promoció. El videoblog donarà un valor afegit moltimportant al documental ja que permetrà fer el seguimentde tot el procés creatiu. Tindrà continguts propis quepretenen fer partícips als usuaris.Amb el blog donarem als malalts la possibilitat decomunicar-se i poder així compartir les seves experiències.Crearem un flux d’informació bidireccional entre els usuarisde la xarxa i els protagonistes del documental.Per tal d'afavorir aquesta comunicació, penjarem contingutsgenerats pels protagonistes, tant reflexions escrites comaudiovisuals, a partir dels vídeos que ells ens realitzaranamb una càmera domèstica. Inclourem informació escrita iaudiovisual sobre la malaltia i sobre el projecte, entrevistesals directors, entrevistes als psicòlegs i als experts quecol·laboren amb el documental, un apartat de diari derodatge escrit pels directors, etc.Els continguts es penjaran a la xarxa setmanalment i elsvídeos tindran una durada d’uns 2 minuts. Volem que laweb sigui un element viu, que ajudi a comprendre millor ales persones que pateixen la malaltia, que ens acosti al’aventura de realitzar un documental, i que sigui una einade comunicació i promoció útil i diferent.

Pau ItarteNascut a Ulldecona(Tarragona) el 1978.Estudia ComunicacióAudiovisual per la Facultat deCiències de la Informació delBlanquerna de la UniversitatRamon Llull.És Tècnic Especialista enImatge Fílmica per l’Institutde Formació Professional“Juan Comenius” deValència.

Joaquim FusterNascut a Barcelona el 1977.Estudia ComunicacióAudiovisual per la Facultat deCiències de la Informació delBlanquerna de la UniversitatRamon Llull.És Tècnic Superior enProducció Audiovisual per elI.E.S. Sant Ignasi deBarcelona.

Els directors

Filmografia2005 – Sin Piedras (documental, 52’)Productora: Lost – Artist.Estrenat a TV3 i Documania (Canal +) el 2006.Durant el 2008 ha estat adquirit per Al Jazeera.Més informació: http://www.lost-artist.com/sin-piedras/index.htmlSeleccionat als festivals següents:• Rec Festival (Tarragona, 2005)• Festival Du Film Romand, Genève (Suissa, 2005)• Festival de Cine de Monterrey (Mèxic, 2005)• Festival Internacional de Medi Ambient de Catalunya (2005).o Premi Ciutat de Sant Feliu de Guíxols.• Festival Internacional de Cinema de Sitges (2005)o Premi Millor Guió nova Autoria.• Milano Film Festival (Itàlia, 2005)• Festival de Cine Nueva Mirada de Buenos Aires (Argentina, 2005)• Festival Internacional de Cine de Bogotá (Colòmbia, 2005)• Festival de Drets Humans de Barcelona (2005)• Festival Cinekid -Amnesty International Festival- (Holanda, 2005)• IV Encuentro Hispanoamericano “Contra el silencio todas las voces”(Mèxic, 2006)• 7o Memorial “Santiago Álvarez” de Cine Documental (Cuba, 2006)• Documenta Madrid (2006)2006 – Somos Viento (documental, 52’)Productora: Mortimer Produccions, Leyenda Films i TV3.Estrenat a TV3 i a Documania (Canal +) el 2007.Més informació: http://www.leyendafilms.com/LF_film_viento.aspSeleccionat al Festival de Cinema de Girona (2006)

L'associació AREP_www.arep.catLa història de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP) comença al 1979amb la creació d’un recurs de Centre de Dia per a persones afectades d’un trastorn mental sever, especialment peruna esquizofrènia.Al 1992, el servei entra a la Xarxa de Salut Mental i queda sectoritzat a Sant Andreu. Actualment, el servei tambécobreix els sectors de Sant Marti i Maragall.Al 1982 es forma l’esplai AREP, actualment Club Social, amb la finalitatd’abordar un dels aspectes més dificultosos del procés rehabilitador: l’espai de lleure.Al 1984 s’incorpora el programa de pisos de suport i al 2000 i 2003 respectivament la Llar-Residencia FrancescTàrrega i Lleó XIII.Al 1999 amb la finalitat de cobrir un dels aspectes més dificultosos de la persona afectada per un TMS, el monlaboral, s’inicia el recurs de Centre Especial de Treball. Des del gener del 2003, va iniciar-se a l’entitat el servei pre-laboral amb l’objectiu d’iniciar un itinerari laboral per a les persones amb una malaltia mental.A part dels serveis abans esmentats, l’AREP, mitjançant el SAF, Servei d’Atenció a les Famílies, fa una atenció i sis’escau intervenció, de les diferents demandes que arriben sobre diferents necessitats de les persones i familiarsenvoltats per una problemàtica de malaltia mental. Seguint aquesta linea d’actuació el Departament d’OrientacióPsicològic de l’Associació imparteix diferents programes formatius per a familiars i organitza un programa anual deconferencies sobre temes relacionats als trastorns mentals severs.El model de l’entitat pretén en tot moment la transversalitat i l’integració dels diferents referents que la conformen:els familiars, els usuaris, els tècnics, els treballadors i l’entorn extern. Per aquest motiu, estem relacionats ambescoles, associacions de veïns, de festes.... del barri on estem establerts. Creiem que aquesta és la veritablemanera de trencar l’estigma social existent vers les persones amb malaltia mental.Creiem fermament en la rehabilitació basada en les capacitats de les persones amb malaltia mental i les sevesfamílies. Per aquest motiu, considerem el documental com un mitjà molt interessant per poder transmetre aquestescapacitats. El poder combinar la transmissió d’emocions i sentiments mitjançant l’art, amb les vivències del dia adia dels protagonistes, estem segurs que ajudarà a donar una imatge desconeguda dels veritables “actors” deldocumental.

Me gusta mucho pintar.Siento que soy libre y puedo expresar todolo que yo quiera.Cuando dibujo algún trazo puede ser como yolo desee.Nadie me dice como tiene que ser.Nadie.

Pilar Pazos

La història de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP) comença al 1979amb la creació d’un recurs de Centre de Dia per a persones afectades d’un trastorn mental sever, especialment peruna esquizofrènia.Al 1992, el servei entra a la Xarxa de Salut Mental i queda sectoritzat a Sant Andreu. Actualment, el servei tambécobreix els sectors de Sant Marti i Maragall.Al 1982 es forma l’esplai AREP, actualment Club Social, amb la finalitatd’abordar un dels aspectes més dificultosos del procés rehabilitador: l’espai de lleure.Al 1984 s’incorpora el programa de pisos de suport i al 2000 i 2003 respectivament la Llar-Residencia FrancescTàrrega i Lleó XIII.Al 1999 amb la finalitat de cobrir un dels aspectes més dificultosos de la persona afectada per un TMS, el monlaboral, s’inicia el recurs de Centre Especial de Treball. Des del gener del 2003, va iniciar-se a l’entitat el servei pre-laboral amb l’objectiu d’iniciar un itinerari laboral per a les persones amb una malaltia mental.A part dels serveis abans esmentats, l’AREP, mitjançant el SAF, Servei d’Atenció a les Famílies, fa una atenció i sis’escau intervenció, de les diferents demandes que arriben sobre diferents necessitats de les persones i familiarsenvoltats per una problemàtica de malaltia mental. Seguint aquesta linea d’actuació el Departament d’OrientacióPsicològic de l’Associació imparteix diferents programes formatius per a familiars i organitza un programa anual deconferencies sobre temes relacionats als trastorns mentals severs.El model de l’entitat pretén en tot moment la transversalitat i l’integració dels diferents referents que la conformen:els familiars, els usuaris, els tècnics, els treballadors i l’entorn extern. Per aquest motiu, estem relacionats ambescoles, associacions de veïns, de festes.... del barri on estem establerts. Creiem que aquesta és la veritablemanera de trencar l’estigma social existent vers les persones amb malaltia mental.Creiem fermament en la rehabilitació basada en les capacitats de les persones amb malaltia mental i les sevesfamílies. Per aquest motiu, considerem el documental com un mitjà molt interessant per poder transmetre aquestescapacitats. El poder combinar la transmissió d’emocions i sentiments mitjançant l’art, amb les vivències del dia adia dels protagonistes, estem segurs que ajudarà a donar una imatge desconeguda dels veritables “actors” deldocumental.

(Alumne del taller de pintura.Pateix esquizofrènia des de fa 30 anys)

retrats d'hivernBarcelona. 2009.