Reus Misericordia 2010

  • View
    218

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista de las Fiestas de la Misericordia de Reus del 2010

Transcript

  • LLUS MIQUEL PREZ I SEGURAalcalde de reus

    Pels volts del 25 de setembre, dia de Misericrdia, a Reus celebrem la segona festa major. Amb el pas del temps, aquesta celebraci d'origen religis s'ha anat fent gran i ha anat adquirint un carcter molt ms ldic. Segons explica la llegenda, la Mare de Du de Misericrdia es va aparixer a una pastoreta l'any 1592. Aleshores, els nostres avantpassats van erigir un santuari a la mare de Du i ms tard la van fer patrona de la nostra ciutat.

    En l'actualitat, el santuari de Misericrdia continua sent l'escenari protagonista de la festa. La viglia, el 24 de setembre, els grups festius surten pels carrers en cercaviles i a la nit es realitza l'impressionant i massiu rosari de torxes ns al santuari. I el dia 25 se celebra la tradicional baixada dels grups festius ns al temple, el Ball Solemne de lliga a l'interior i l'actuaci dels Diables a l'exterior, amb el llanament d'una gran diversitat d'elements pirotcnics.

    Durant molts anys, aquesta festivitat va tenir un caire bsicament religis, per ara tamb inclou nombrosos actes cvics: lAplec Baix Camp, el lliurament de Guardons de la Ciutat, els espectacles de tot tipus, revetlles, concerts, etc.

    La celebraci de la festa s possible grcies a lesfor de molta gent i, de manera destacada, de les entitats i els grups festius que collaboren amb lInstitut Municipal dAcci Cultural (IMAC). Un esfor que encara s molt ms gran en el context actual de crisi econmica, en qu els recursos econmics de les entitats i l'insucient sistema nancer dels ajuntaments encara se'n ressent ms.

    Noms em resta animar-vos a consultar aquest programa dactes, a gaudir de les Festes de Misericrdia 2010 i donar pas a l'alegria durant uns dies.

    A totes i a tots, bones festes!

    Pels volts del 25 de setembre, dia de Misericrdia, a Reus celebrem la segona festa major. Amb el pas del temps, aquesta celebraci d'origen religis s'ha anat fent gran i ha anat adquirint un carcter molt ms ldic. Segons explica la llegenda, la Mare de Du de Misericrdia es va aparixer a una pastoreta l'any 1592. Aleshores, els nostres avantpassats van erigir un santuari a la mare de Du i ms tard la van fer patrona de la nostra ciutat.

    En l'actualitat, el santuari de Misericrdia continua sent l'escenari protagonista de la festa. La viglia, el 24 de setembre, els grups festius surten pels carrers en cercaviles i a la nit es realitza l'impressionant i massiu rosari de torxes ns al santuari. I el dia 25 se celebra la tradicional baixada dels grups festius ns al temple, el Ball Solemne de lliga a l'interior i l'actuaci dels Diables a l'exterior, amb el llanament d'una gran diversitat d'elements pirotcnics.

    Durant molts anys, aquesta festivitat va tenir un caire bsicament religis, per ara tamb inclou nombrosos actes cvics: lAplec Baix Camp, el lliurament de Guardons de la Ciutat, els espectacles de tot tipus, revetlles, concerts, etc.

    La celebraci de la festa s possible grcies a lesfor de molta gent i, de manera destacada, de les entitats i els grups festius que collaboren amb lInstitut Municipal dAcci Cultural (IMAC). Un esfor que encara s molt ms gran en el context actual de crisi econmica, en qu els recursos econmics de les entitats i l'insucient sistema nancer dels ajuntaments encara se'n ressent ms.

    Noms em resta animar-vos a consultar aquest programa dactes, a gaudir de les Festes de Misericrdia 2010 i donar pas a l'alegria durant uns dies.

    A totes i a tots, bones festes!

    LLUS MIQUEL PREZ I SEGURAalcalde de reus

    Teniu a les mans el programa de les Festes de Misericrdia 2010, ple dactes tradicionals, religiosos, ldics i saludables. Les Festes de Misericrdia sn una de les demostracions ms clares de la vivesa de la societat civil reusenca i dels resultats fructfers quan es treballa amb sintonia amb lAjuntament de Reus i, concretament, amb lIMAC.

    Amb lestreta collaboraci de totes les parts implicades, sha aconseguit amb pocs anys dotar la ciutat duna autntica segona festa major, amb tota la crrega simblica i de sentiment de pertinena que aix porta incorporat. Les festes majors sn el principal programa transversal que fan els municipis, i any rere any les Festes de Misericrdia integren sota un mateix paraigua la solemnitat i la diversi, la tradici i la innovaci, la diversicaci dels actes i els ineludibles punts de trobada.

    Ledici denguany de les Festes de Misericrdia no est exempta del delicat moment econmic que viu el pas i el mn sencer. Malgrat tot, vull posar en valor aquesta implicaci de la societat civil, tant des de lassociacionisme com des del mn empresarial, que permet nodrir el programa dactes rellevants i interessants i que fan que, un any ms, puguem lluir un molt bon programa i que aix es tradueixi en un ambient de festa que envaeix tota la ciutat.

    No vull acabar aquestes ratlles sense agrair molt sincerament tota la gent que ha fet possible aquesta programaci, des del primer acte ns a lltim. s una clara mostra de la dinmica imparable en lmbit cultural de la ciutat.

    Bones Festes de Misericrdia!!

    REGIDORA CAP DREA DE CULTURAEMPAR PONT I ALBERT

  • LLUS MIQUEL PREZ I SEGURAalcalde de reus

    Pels volts del 25 de setembre, dia de Misericrdia, a Reus celebrem la segona festa major. Amb el pas del temps, aquesta celebraci d'origen religis s'ha anat fent gran i ha anat adquirint un carcter molt ms ldic. Segons explica la llegenda, la Mare de Du de Misericrdia es va aparixer a una pastoreta l'any 1592. Aleshores, els nostres avantpassats van erigir un santuari a la mare de Du i ms tard la van fer patrona de la nostra ciutat.

    En l'actualitat, el santuari de Misericrdia continua sent l'escenari protagonista de la festa. La viglia, el 24 de setembre, els grups festius surten pels carrers en cercaviles i a la nit es realitza l'impressionant i massiu rosari de torxes ns al santuari. I el dia 25 se celebra la tradicional baixada dels grups festius ns al temple, el Ball Solemne de lliga a l'interior i l'actuaci dels Diables a l'exterior, amb el llanament d'una gran diversitat d'elements pirotcnics.

    Durant molts anys, aquesta festivitat va tenir un caire bsicament religis, per ara tamb inclou nombrosos actes cvics: lAplec Baix Camp, el lliurament de Guardons de la Ciutat, els espectacles de tot tipus, revetlles, concerts, etc.

    La celebraci de la festa s possible grcies a lesfor de molta gent i, de manera destacada, de les entitats i els grups festius que collaboren amb lInstitut Municipal dAcci Cultural (IMAC). Un esfor que encara s molt ms gran en el context actual de crisi econmica, en qu els recursos econmics de les entitats i l'insucient sistema nancer dels ajuntaments encara se'n ressent ms.

    Noms em resta animar-vos a consultar aquest programa dactes, a gaudir de les Festes de Misericrdia 2010 i donar pas a l'alegria durant uns dies.

    A totes i a tots, bones festes!

    Teniu a les mans el programa de les Festes de Misericrdia 2010, ple dactes tradicionals, religiosos, ldics i saludables. Les Festes de Misericrdia sn una de les demostracions ms clares de la vivesa de la societat civil reusenca i dels resultats fructfers quan es treballa amb sintonia amb lAjuntament de Reus i, concretament, amb lIMAC.

    Amb lestreta collaboraci de totes les parts implicades, sha aconseguit amb pocs anys dotar la ciutat duna autntica segona festa major, amb tota la crrega simblica i de sentiment de pertinena que aix porta incorporat. Les festes majors sn el principal programa transversal que fan els municipis, i any rere any les Festes de Misericrdia integren sota un mateix paraigua la solemnitat i la diversi, la tradici i la innovaci, la diversicaci dels actes i els ineludibles punts de trobada.

    Ledici denguany de les Festes de Misericrdia no est exempta del delicat moment econmic que viu el pas i el mn sencer. Malgrat tot, vull posar en valor aquesta implicaci de la societat civil, tant des de lassociacionisme com des del mn empresarial, que permet nodrir el programa dactes rellevants i interessants i que fan que, un any ms, puguem lluir un molt bon programa i que aix es tradueixi en un ambient de festa que envaeix tota la ciutat.

    No vull acabar aquestes ratlles sense agrair molt sincerament tota la gent que ha fet possible aquesta programaci, des del primer acte ns a lltim. s una clara mostra de la dinmica imparable en lmbit cultural de la ciutat.

    Bones Festes de Misericrdia!!

    REGIDORA CAP DREA DE CULTURAEMPAR PONT I ALBERT

    Teniu a les mans el programa de les Festes de Misericrdia 2010, ple dactes tradicionals, religiosos, ldics i saludables. Les Festes de Misericrdia sn una de les demostracions ms clares de la vivesa de la societat civil reusenca i dels resultats fructfers quan es treballa amb sintonia amb lAjuntament de Reus i, concretament, amb lIMAC.

    Amb lestreta collaboraci de totes les parts implicades, sha aconseguit amb pocs anys dotar la ciutat duna autntica segona festa major, amb tota la crrega simblica i de sentiment de pertinena que aix porta incorporat. Les festes majors sn el principal programa transversal que fan els municipis, i any rere any les Festes de Misericrdia integren sota un mateix paraigua la solemnitat i la diversi, la tradici i la innovaci, la diversicaci dels actes i els ineludibles punts de trobada.

    Ledici denguany de les Festes de Misericrdia no est exempta del delicat moment econmic que viu el pas i el mn sencer. Malgrat tot, vull posar en valor aquesta implicaci de la societat civil, tant des de lassociacionisme com des del mn empresarial, que permet nodrir el programa dactes rellevants i interessants i que fan que, un any ms, puguem lluir un molt bon programa i que aix es tradueixi en un ambient de festa que envaeix tota la ciutat.

    No vull acabar aquestes ratlles sense agrair molt sincerament tota la gent que ha fet possible aquesta programaci, des del pr