Entreteniments ~ 34Horòscops 33

íNDEX

-

Coordinació: Pere Bartrèsi Teresa Pou.

Edita: I. B. Cardedeu.

Impressió: Gràfiques Arco, S.A.Tels. 846 09 05 • 867 46 37Fax 871 18 8908440 CARDEDEU

Portada: Maria Vidal i Marta Riu.

Col.laboradors:Albert Pericas, CarlesBoixadera, Juan Francisco Gonzàlez i JoséMaria Funcasta.

-:~!.•••• 'R___================== •• •• 1(1

- ••••• lJ.2

d·· '·1 . 3·E !torUí ; , , ".. Ba passat : ~ 4Sant Jordi : ~ 8Enquesta : , 11Cartes a 1/4 de 7 14.Entrevista '.' , 18E '" .. 20scrIt a ma .Si fa sol ; 25Escrit a màquina , 26Km.O : · 27La Caixa 27

. Eljo-hi-estic 28Seguint la pista .. : ~ 29Fixa-t'hi bé 30 .No fa gràcia : 32

Consel1 de r'ldacció: Meri~ell Aran,Raquel del Pino, Marta Dorca, Alex Ferre;ElisendaFortea, Carme Gegúndez, BegoñaGràcia, Gemma Guillem, Eduard López,Núria López, Olara Luthi, Raquel Madrid,Marc Melgos"; Dolors SaQorido, LauraSerra, Mireia Tubail, Arianna Vicente.

,. UN QUAR1; DE SET

Revista de l'Institut de ·Cardedeu

Número 20 - Tjer.cer trimestre del curs93/94 .

EDITORIAL

Çom a comiat, l'eqtÚp periodístic d'engua!ly volem oferir-vos una definició bensorprenent de Joan Fuster: "Còmplice és aquell que us ajuda a ser com sou".

Nosaltres hem volgl,lt estar àl vostre costllt a I'hora de cometre el crim anomenat"J quart de 7" tot intentant reflectir el q'ue Havia passat a l'Institut i el que se'npensava. Vosaltres també ens hi heu ajudat fent-nos arribar treballs valuosissiIhsque hem publicat sempre que l'espai, el temps... iJ'estructura de la revista ho hanpermès. _..'

Una complicitat tan recíproca no,.s'e$caparà del càstig: trel:~allar amJ:>l:in;:sses.\hores extres,'vendre amb neguit i sense superar el dèficit. Més tard ·serà.llegir iveure com les nostres idees han anat p~enentconsistèncià.'-. adonar-nos,que tenima les mans un petit boci de la veu de molts.

" ' ." - --, • "">",

~L.1_·'·'li

-".= • • • • 'fl- ••••IlJ.

Llamps i· trOns!Jo no hédit això!Golla de sapastres...

.:·Ja ho veuran quan. I -',' "' ".e s enganxI. ..

3

HA PASSAT

'.

Alguns vam parlar d'anar de g<esca al centrede la ciutat, perquè l'alberg era als afores...,però, realment, no ens va caldre sortir pertrobar la festa perquè. els passadissos es vanconvertir en tUla mena de rambles. Tots elsplans que havíem estat maquinant per tal decomunicar-nos amb els nostres companysdel sexe oposat no van servir per res perquè,afortunadament, lavigilànciava ser més quepermissiva.I és que n'hi haviaper a tots elsgustos: elsunsescoltavenmúsica, els altres cruspieng!Üete¿;d'amagatotis o es feien passar la set amb unaceryeseta clandestina; també hi havia quibal1avael hare-kristnapçlpassadis em1?o1içatarnbunl1ençolvermel1 o imitavapersonatgestant populars com l'Emília de ·Poble Noú,.1qui, per motius diversos, va acampar gairebétota la nit als lavabos dels nois·... Fou...distret!!! . .

,..

~11J¡sgdl8 I •

• • a 11 .Jl=-===================;=_ •li D a I r- ftef1ilfldlJ. -4

BUON GIORNO LA MATTINA!

5-3-94Quan alguns vam obrir els ulls, gairebé perprimera vegada, ja érem a Itàlia; d'altresn'eren moltmés conscients dels qnilòmetresque ellS separavende casa, perquè la increïblecomoditat dels seients de l'autocar no elshavia permès d'aclucar l'ull en tota la nit.Rea\n:l.ent no ho semblava, que fòssim en unaltre pàís... Potser ens havíem imaginat unamena-de personatges genuïnament italiarisque fan cara de pizza i que van tot el diadarrera de les' faldilles. . . .Tan sci~s és ·que; qe mica en mica, et '(asadonantqueelnombre de pizzeries alscarrersha aúgrliet\tàt notablement; que el trànsit vaforça .a :Ià seva i qüe la paciènèia delsconductors s'ha reduït almenys a la meitat.Tambéconstatesquelesmiradesdelsjovenctsitalians snrt~n de l'òrbita quan descobreixenl~niatriculaestrangeradel~a.ut?cars;queel~ .• Venècia, 7-3-94 .retols dels carrers 1 de les boltgues tenen un' QUUlltpdedonarvoltesapeu.Inosaltresquesimpàtic deix llatí... • .. ..... • ens pensàvem que per Venècia s'hi: anava

- amb gòndola tot el dia!Com que les gòndoles eren força cares, amolts se'ns va acudir d'agafar un vaporetto,sensepreocupar-nosmassad'on ens deixaria,així que ens va tocar de tornar caminant allàon era tothom... i déu n'hi do!Venècia va decebre molta gent, perquès'esperava qnelcom molt especial. Tothoml'idealitza massa i llavors es decep. Però sisaps deixar-te portar de manera que el seuencant et vagi calant els ossos (gairebé tantcom la seva humitat) veus que és una ciutatromàntica, diferent.

6-3-94Havíacomençatlamarató: esglésies, estàtues, ­monuments, capelles, museus... Entre elcansament del viatge í la caruínadeta delprimer 'dia pels carrers mi lanesos, estàvemrebentats. Curiosament, aquest cansamentno es va reflectir massa coherentment en lanostra primera uit a la bota italianaTots vam escandalitzar-nos una rnicaquan alprimer alberg vam descobrir la radicalseparació entre nois i noies.

El que si que va ser diferent van ser les duesnits que vam passa a 1'hotel dels afores deVenècía...A· la "disco" vam trobar-nos amb gentd'Andalusia i tothom, tothom qui va lu1ar-hies va fer un bon tip de ballar: des d~ls mésexperimentats que cada cap de setmana se'nvan de festa, fms els que només intuïen quèera una discoteca.Ah! Heu sentit a parlar dels cent metres tancapels balcons venecians? Els de COU, sí! .Jo crec que lú va haver,fins I tot,qUi .es ~l!:marejar donant voltes a 1 edificI, d habltacloenhabitació, pelsbalcons, ridicules fronteres·que de seguida vam superar.

Florència, 9-3-94 ..Era a daltde tot del Duomo, el sol novavolersortir, i s'amagava darrera d'una boira grisa,però Florència es mostrava quieta, precIsa,"trani¡uil.la: .Les teules velles de les cases pintaven laciutat de colors dc·terra· i les cúpuless'estrenyien secretes entre places i carrere.ts,fileres de voltes i columnes, miralls de laRen<rixença. . 'Hi havia un seguit de llumetes pàl.lldes sotauns toldos blancs, el mercat de' San Lorenzo.s'abocava al Duomo. . .Em ,sentia petita allà dalt. .. Hauria volgutvolar i desafiar la catedral per acaronar elblau del cel, tancar els ulls i notar el deix queVenècia havia imprès en el meu cor. Encaraem sembla sentir les ones gronxant elvaporello carni de la cíutat dels canals, coro­nada, per més de 400 ponts i amarada demisteris i d'una tristor ofegada en els raconsmés bruts: racons que les gòndoles no mirenni estimen. .L'última uit vam anar a la discotecaL. finsi tot ~n Quico, el "dire", va ballar la conga!Però,no tothom ballava la conga, no... Hi vahaver noies que van '~conèixer'~ algunsitalians. Fins i tot una nOia que va agafar uncuriós mal de coll que li va costar arribar acasa'amb bufanda... I és que. els italians só.ttmolt 'carinyosos!

Pisa; 10-3-94' . .Jo diria que el que més ens va agradar de Pisava ser el jardí verdíssim als peus ~e la torr,;,inclinada i el sopar. Sabeu per que? Perque

. no vam menjar macarrons! .Ni macarrons ni pizza, comIPI era ja habitual en el nostre

~ ~ viatge..:-~~1.•••••& S, P. Con e• 11 •• 1(1Ulli•• \¡.

-""-"'-=..: ~ .._--=~~~~~)o;,- .•• ~ ... , ·,1","

-~~}'.-.' ..;.~.'":',·.'¡,~r..~,fo:I'.:··~ o •• ,"

MÉS NOTíCIES D'HÀLIAEls alumnes de 2n E què fan EATP'd'ita)iàvan acabliret trimestre amb'un esrríorzar deproductes del paísd-: lallerigua que.ès!Udiê~:la llengua és cultura lla gastrono~a,.tambe.Vet aqni la recepta del que van menjar.Podeu provar si us surt tan bo com a èlls..

Una vera pizza·italiana

lngredienti:250 gro di farina. .Mezzo bicclúere d'oho.20 gro di levito di birra. ' .....Glialtri condimentia secondadellagrand~delia pizza.

Si prende la fat0a; e'ci si' versaun pà d'olio,acqua e sale. POl SI mescola e SI agglunge unpò di lievito di birra e si mescola. !Ullo di

"nuovo fino a fare lapasta base. POl SI allungala pasta su un vassoio e si melle nel fornocinque minuti. . . . '. '. .Si ritira lapastae SI aggtunglOno 1condimentifacendo una decorazione al proprio piacere.Prima ci si melle il pomodoro, dopo ilprosciUllo e sopra la mozzarella. Alla fine cisi può guamire con ~'ouvo fullo o ohve otonoo o acciughe, e 1 ongano:Si mette nel fomo circa 30/40 minuti. Lapizza è presta per mangiare. .

Come si prepara un cappucçino italiano

Si prende una caffettier~e si riempe la pa;rteinferiore d'acqua. POl SI melle il filtro e SI fain modo che no ci sia acqua nel filtro. Ci simette la polvere (del caffè) pigiandola unpoco. Si' avvita la parle su~enore deliacaffettiera e si melle sul fuoco. Quando licaflèèpresto, si versanellatazZa'esi aggiungecrema di lalle. Ecco un velO' cappuccmoitaliano.

Alumnes de l'EATP de llengua italiana

..5

... i tantes altres que la imaginació i l'entusiasme em dictin.

1\! .0-\ ¡/ ,~.

, '::,...L,):......./\/

=

.r

..o!IIIIU 1

~II'

.8 • • in=================== ~;;~~~6

Laura Doma, 3r A

LA PAU RETORNA A ATENESEl que havia començat com uns jocs, rialles, formes'de caminar, de moure' s, de respirar.. ,va anar prenent forma al llarg de sismesos fins a convertir-se en unaadaptació força personalde la versió que el valencià RodolfCirera havia fet de la comèdia grega d'Aristòfanes, LaPali retorna a Atenes. .Aquesta obra va ser estrenada el 15 d'abril al Centre de la Caixa de Granollers: Companys,arnics, pares....tietes i altragent interessadavapoder veure com lesnoies del grup amagavenels nervis darrera una màscara i adquirien una personalitat sorprenent tot l'atlant, ainb unmuntatge compost de música, imatges...,del vell nou tema: la guerra. .Hi va haver aplaudiments i bones critiques. Les actrius i els músics, moltsatisfets, van acabar el dia arnb un brindis de cava, àlies "xampany".

TREBALLEM PER LA PAULa Coordinadoraper la Pali de Cardedell va acollit, del 16al 27 de. març a la Sala de les Columnes de l'Ajuntament,l'exposició que promou la FlIrdació per la Pali, amb.l'objectiu: de fomentar una opini,ó pública favorable peraconseguir que. aquesta vella idea es vagi fent realitat. La .. ,Funda«ió va editar uns fulls infonnatius dels quals traieinels següents fj-agments: .

EN OUÈ CONSISTEIX EL TREBALL PER LA PAU.On hi ha persones hi ha conflictes. El moviment per laPauno proclamapas l'existènciafutura, nj tan sols lapòssibiJitatd'existènciad'una sócietatidíI.lica sense conflictes. Procla­ma la possibilitat de renunciar ala violènciacom a camí pera resoldre conflictes.. Là societat perfecta no és ni més, nimenys, que'tiil ideal que marcà la'direcció a seguir.L'afany obsessiu per eliminar el risc crea riscos nous.Anem en direcció equivocada. El plantejamentmilitarista i armamentista de la seguretat ensha portat a la ins¡;guretat radical: la possibilitat de la guerra per error. ." ~

Cal inventar estratègies cap a la' l'alL Allò que es destina a investigació militar és tanenormement superior al que es destina a la investigació per a la pau, que podem "dir queaquesta última està solament iniciada. . ..' . -," . '.c_El nostre poiler, l'opinió pública. Opinió pública vol dir organització, informació,exigència. La passivitat i la resignació ja sabem' cap on ens porten. L'opinió pública és'elnostre poder i la nostra oportwii~t. . ' .

.oUÈ PUC FER JO PER LA PAU? .Pe.r la Pau. Informar.-me del moviment i ser-ne propagandista en les convèrses ocasionals.Per la,l'alL Assistir a actes, conferències, manifestacions... .Per ià l'alL Educar-me en les actituds nó-violentes. .Per la l'alL Treballar en l'educació per la pau.Per la l'alL Fer objecció de consciència. .Per la pau. PQsar_me en contacte amb algun grup o éntitat i oferir-me l'er a algunes tasquespuntuals. . ,Per la l'alL Militar activament en algun grup.

'. ,., .. '

Vam tenir l'oportunitat de visitar algunes deles aules de l'institut. A l'entrar a l'aula debiologia vam al.1ucinar al veure 9.ue Cada

/" -r tallia tenia un ordinador de quatre augments.El ¡>rofessor, per indicar als alllIIÚles 'etque.haVIen de.veure per l'objectiu; tenia unj>an"talla de dIaposItIves a la paret. T;un1?-é'vamentrar en um!. aulade llengua: cada.taúla·t\lniaincorporat una mena de radiocassete íunbauriculars a través del qual els'à1urpÍiesestudiaven la lliç.ó; el professor,"pòdiaconnectar amb qualsevol dels seus alumnes,miuançantun petit ordinador que'contrQlavales taules, sense que els altres el sentissin.L'institut tenia unatelevisió a la recepció per

___ _ . la gent que no havia de fer res.Una part de l'institut estava destinada a unamena de FP que estava especialitzat enelectrònica i en tecnologia de la imatge.Durant el cap de setmana, els que vam anara ferel "pendó:' vam poderdescobrirmoltesd'altres coses sorprenents. Hi va haver gentque va anar a NITRO, la "disco" de moda.Allò era un veritable espectacle, i no pas perla música que posaven, que s'emplastava

'l2 .._~~ _ .. A.- una mica, sinó per l'ambient que hi havia.!? UIl""""- - - .....,.".-_ Quanjafeiaunaestonaquelamúsicasonava,

el discjockey baixava a un catnió, des d'oil'_ ]...c" .-I). /1f1" posava els discs i a partir d'aquell moment~ --M"';g--. -"'T. C~J"'O~començava la festa. Sense cap avís, va"-"(J'- I començar acaure aiguadel sostre i tothomva

quedar xop. Desprésvanaparèixer uns óssosque es passejaven pel mig de la gent. Perquè

C'ÉTAIT CROUETTE! l'ambient no decaigués hi havia un grup de'EI dia6 d'abril, ungrupd'alurnnesdefrancès ballarins que animava la festa.de 3ri 2n de BUPvamtravessar les fronteres També hi va haver gent que va 'anar a lacatalanes per fer de "guiris".a Montpellier. "boulingue", labolera. Aquí no funcionavenAllà, a part de fer "culturilla" visitant amb el paperet i el llapis per comptar sinómonuments i ciutats històriques, vam poder que anava per ordinador. Un ordinador quecomprovar que aquí anem una mica t'indicavaatravésd'1J11llpantallalapuntuació,

, endarrerits en novetats tecnològiques. - com estaven situades les boles que etLa primera sorpresa ens la vam emportar quedaven i, per si fos poc, per quin costatquan vam arribar al seu institut: ellycée I.F. havies de llençar la bola.Champollion, que porta- el nom del Reswnint, el viatgevaserunapassada L'únicdescobridor de l'escriptura jeroglifica. Per problema que vam tenir va ser a l'hora defora no era gaire atractiu: era una edificació canviar de tren. Som gentde poble inp estemde ciment, més o menys circulàr,- amb unes acostumats a fer transbords en estacions deincrustacionsdeplaquesdaurades. Però quan' quatre <i cincandanes. Cadavegadapujàvemvam entrar a dins... era una passada. Tot i baixàvem amb les maletes per totes lesl'edifici estava adaptat per poder tenir un escalespossiblesfinsquealafiendevinàvemordinador a qualsevol lloc, això a part de les el tren que ens portaria a casa.sales que tenien exclusives per treballar-hi.

Les classes s'obrien ambunes targetes, amb lesmateixes que es podiapagar

~ I la consumició que es feia en_" l' el bar, que més aviat era un••• •Ili restaurant.,•• lllr 7UIIU.IJ.

DIADA DE SANT JORDI-

i Ai..

Oriol Pont -

"CancióJJ.desesperada"

Maridel Alcaide

SANTJORDI

Marta Riu

Maria Vidal.

"Por que etfaci mal"

Neus Rotger

ABSTRACCIÓ DECARA

Concurs literari

BIUNJ)lS

.Co~curs d'arts plàstiques

"Quan arríbidemà"

Milka Torrente

Raquel Martínez

BODEGÓDE4,- -

- -

Maria Vidal _.,

UNA CURTA . ,.- -

. I1IST(jIUA .-

PUBLICITAT D'AMOR .Maria Vidal . MIRATGE

Montse Garcia Roger CrivilléCADENA INVISIBLE SANTJORDL

Mòilica Castell -- Oriol Pont

- POCS ESTELS PER_TANTS m;SITJOS

..siHJ¡~1I1'

'It!lDUIIl

=============;;;;;;;;===== 11 • B a '{IUlIl!!Il!i11J. -8

CÒMIC

nmUIXIPINTURA

POESIA (Ir i 2n)

POESIA (3r i COU)

NARRATIVA (lri 20)

NAJffiATJVA (3r i CO

ORATÒRIA

"Miratges"

"Tant jo, com tu,com ell" Susanna Pol "Sin ella me muero"

Laura Coll David de Vicente

EMMA·

ELBUENPROFESOR

Edgard Landa Neus Rotger

U)

ULLS CLUCS

ABSURDITAT

Anna Ramóned" Laura Coll SOMivISD,fi: GUIX

,

CANÇÓ DEELS ESQUIROLS

POEMA DECARLESRlBA Laura Coll POEMA ORIGINAL

1

Isabel Andreu Laura Doma Ingnd Ribes

9

SANT JORDI ESPORTnJAlumnes, ex-alUIpnes, protessors i, fins i tot, els nQstres conserge~ van patticipar en~ls

esports. Hi va haver partits de bàsquet, futbol, voleibol, i tennis taula.. Durant tot el matí vam poQer. observar 'els nostres super atletes i els companys que elsanimaven perquè,. d'animació, no en va faltar a cap partit.l els resultats? Aqui els teniu:' .

i

I

2n B -----lr D3r B -----3r E3r E -----lr D

3r D (Altirnira)7----COU Alr D -----2n A2n A ----- COU A

TENNIS TAULASemifinals femenines: M. Aran -----L. Cormenzana

M. Roca---·--M. SànchezFinals: ,M. Aran-----M. Roca

Finals:

VOLEIDOLSemifinals.:

FUTBOLSemifinals:

Final:

Semifinals masculines:grup A: F Luir grup D: A. Argent.grup B: J. Santamaria ---- grup C: X. VilaFinal: F. Luir----- X. Vila

. ,.... ,..

BÀSQUETSemifinal masculina: COU A-----3r D

COU C-----2n D, .Final: COUA-----2nD-

Final femenina:: 2n B ----- lr C

IGuànyadora: M. Roca. I,

IGuanyador: 3r E

IGuanyador: X. Vila

IGuanyador: COU A

IGuanyador: CÜu. A

IGuanyador: 2n B

, i''i

10

---------------o-~-==

"QUI OLI REMENA ELS DITS SE N;UNTA"

Durant la primera setmana de maig, 1/4 de 7 ha realitzat una enquesta a alguns professorsi a alumnes de diferents cursos sobre éI tema que actualment e.stà tant de moda: la corrupci.ó.al Govern, 1/4 de 7 s'ha passejat pels .passl!-dissos am~ 1J!Ia grav.adofa (tqt sigui .perimpressionar) fent tota una sèrie de pregun,tes impertinents.. Les "preguntes base" erenaquestes: .-La corrupció que s'ha fet evident en els casos Roldan i Rubió, és un cas aIDat de personesconcretes, o bé molts governants bi són implicats? . .-¿Creus que es convocaran eleccions anticipades?-¿T'adones que d'aqui a tres anys també túh¡t~àsdé decidir sobre la politica del pais?A partir d'aquestes qüestions, els nòstres interlocutors s'han"emotilat" comhan sabut. Vetaquí les respostes:

Bernat Palau 1r C:"Per desgràcia, hi ha molts governants implicats en la corrupció i crec que aixó s'hauriad'aturar. Penso que el primer que s'ha de fer és que dimiteixi el Felipe Gonza¡ez, i desprésja veuriem, no? Però no només ell, sinó que bastants dirigents haurien de marxar..D'aquí a tres anys voto i espero que ja puguí solucionar algunes coses pel·país. Enc¡ira no.sé a qui votaré, però espero que llavotsja~o ti,o.guí clar.". '.

'~';· . . . . . . . . .Òsèar Gordo Ir C:"Crec que tot el Govern hi està implicat, perquèja ha començat a dimitir tothom. El Roldàndesapareixerà, crearà molta polèmica però no el tróbaran, perquè no interessa que hoexpliquí tot. . .Pe)"que fa a les eleccions, encara no tinc uns ideals definits, però espero que d'aquí a llavorsapareguí algun partit polític millor,.perquè els que hi ha ara no valen res." :

'9~~~~· . . . . . . . . .'. Marc Pujagut IrA: . '. . ""

"Hiha molts implicats en aqllest afer i primer haurien de dimitir; cqm l'Antoni Asunción,que almenys ha estat sincer i ha donat la cara. ,Unes ele9Cions anticipades? Potser sí, peròllavors el PSOE ja: no seria tant votat, hi hauria un vot de càstig a aquest partit.Tinc una petita idea sobre les meves preferències, però no sé si per les properes eleccionshauran canviat. "

~CJ~· . . . . . . . . .

11

Pepe Rodríguez, 3r E:"La corrupció està generalitzada, i haurien de posar a la presó tots.els cwpables, que són lamajoria dels governants, i molts dels polítics haurien de dimitir.Javaigvotar aljunypassat i tinc clares les idees. Defetjahauriemd 'haver canviat de Govern.perquè des deljuny fins arano s'haprogressat. Toti que C¡;U segueiJ<; donant sllport al PSOE, .

crec que si es dóna un altre cas de corrupció, s'hauran de convocar unesnoves eleccions. "r:;

IJJ I. ~.I·

. I B li 9 .Ii__=iii • 11 11 I "1

- Il!ill!lllll li.

-

.. ;.

'f:J'!'!'!'!'!'!'!'!'!. . . . . . . . . . .ollIdIJJ I

..... 1 •

• • 11 • Ili__=;;;;;;;ii;;;;¡;==================...... • 'r- ••••,ll.12

GtúUem Marpons, 3r E: . ."No són casos aïllats. Hi està implicat el govern isuposo que molta més gent. Però lacorrupció no és própia només del partit polític que hi ha al poder, amb qualsevol altre partitpolític passaria;a1guna cosa semblant. lla convocatòria d'una noves eleccions no sé si seriaunasolució... D'aquíàuns quanisanys tornariaa sortir tot. (Buuuf, és.que trieu unstemes....).Si que tinc pensat qui vull votar,però també és possible que canviï d'opinió; .però hi vull patticipar. "

"

'.:." ;. .'!~~f:Jf:Jf:J'!. . .. . . . . . .

David Arànda, COU B:·. . ."Jo crec que s(m casos aïllats, tarnbéhi hagerltlegal: si no, aquests casosno s'haurien sabut.Els implicatshaurien de dimitir peró, d'una forma natural, sense dir res perquè, si no, a1'finalla pilota s'anirà fent més gran i la gent no confiarà en ningú. .No votaré les próximes eleccions: de moment no tinc Fedat ni la intenció perquè els partitspolítics' no compleixen el que havien promès en el seu programa electoral. "

."

Dam Inglada, 'professor Filosofia i Ètica: ."No és un cas aïllat; la Corrupció no és una cosa pUlÍtuaI sinó que esta bastant canalitzada:qualsevol persona que tingui poder té el 90% de possibilitats de fer-se corrupte, és rar quees mantingui pur. Molts dels que es dediquen a la polític!, és perquè hi tenen algun interèsparticular i si hi ha gent que no hi esta implicada és perquè no li hi han deixat. I no hi hasolució. Els qui entrin faran el mateix. Només dimitint no s'arregla la corrupció. Qualsevolalcalde O guàrdiaur1?à té algun "xanxullo": "Et trec lamultasi... ". I, és cI,.,., els d'alt nivell,com que tenen més poder, en comptes de ser per 10.000 pessetes és per 10 mil miliçns. Ara,els que l'han vessat, que pleguin i els que continuïn, que intentin, com a mínim, netejar lÍnamicael "cotarro". Sihihagnés elecèions generals, possiblementguanyariael pp queencaraés més procliu a la corrupció: com l'Abel Matutes, que es presentarà per les eleccionseuropees, i ha destrossat la meitat de les illes.Jo sempre votq, perquè així, després tinc .dret a queixar-me i puc demanar explicacions."

f:Jf:J~f:Jf:Jf:Jf:J'!f:J. . ~ . . . . . . .,

Sergi Matabuena, COU A:"Todos estanimplicados. No sólo el partido queestagobem~dosino quetodos lospartidosson unos corruptos. No dimitinín porque en este pais no dimite ui Dios. Y agnantarlÍn lalegislatura, mas que nada, para saIir de la crisis.Soy tota!rnente apolítico. No he votado ni votaré nunca para que no manipulen mi voto."

Maria Alsina, 3r E:'~Nosón casos aïllats. N'hi ha molta més que no coneixem. El ¡nillor seria èonvocar uneselèêtions. . . . . . .Veig que tots els partits'són força iguals i que acabaran fent el mateix, encara que ara diguinqui sap què...·Quan· em toqui votar, intentaré'informar-me bé dels diferents partits. Per.aram'agraden les idees que defel)sa Esquerra.Republicana tOt i que veig bastant difkil queguauyin perquè teneu unes idees molt extremistes."

Xavier Yañet, professor de Grec i Alemany:"Sospito que no són casos aïllats i que hi hamés corruptes. Primer ho haurien de reconèixerpúblicament i després, evidentment, presentar la dimissió per començar de nou, i si lasituació ho requereix, unes eleccions anticipades seria el millor. .­Sí, penso votar en les properes eleccions; com ·sempre. "

Fina Dantí, professora de Català: '. ."Jo suposo que no són casos aïllats, sinó que hi ha molta més gent involucrada. Però el quem'estranya és que sempre li toqui el rebre al partit Socialista, perquè per .¡lxemple,Convergència O el PP té tants corruptes com elPSOE. Crec que el President de Govern nohi està ficat i que encara hi ha gent honesta, esperem!No penso votar a les properes eleccions, però això no té res a veure amb els casos decorrupció que s'han donat"

~~~~~.. .........Edgar Landa, 2n D: ."Hi ha molta gent implicada. Almenys, que es quedin els que robin menys; cncara que esfessin unes noves eleccions, passaria igual... . .Suposo que votaré els que sàpiguen sortir'del problema més bé, no ho sé, sob,re la marxa. "

Marc Cañas, 2n D:"Sí, crec que hi ha més governants implicats. Més o menys és un complot i aquests casosespecialshan sortit ala llum. El Governhade canviar, tot i que ésmolt difícil i potser lamillorsolució serien les eleccions anticipades, perquè .¡lS necessita un canvi.De fet, nQ estic gaire ficat en política, però quan em toqui votar jam'espavilaré per conèixermés a fons tot aquest tema."

'l>", ..o!lf.,-r 'u¡~'I'11lI.1·liI El •• I fi811.11'111. 13

CARTES A 1/4 DE 7

SOM. UNS P.QRCS, O ÉS QUE NO .NETEGEN BE? .Lanostraqueixàva dirigidaa tot l'Institut engeneral, i per àixò ens dirigim ·a aquestl\secciód' 1 quàrt de 7.' ' ..¿No us agradaria poder estirar-vos al pati,després d'una jO\llada esgotadora, sense lanecessitat d'espolsar la brossa? Semprehemd'estarpendents de si aixafem un xiclet quanens estirem, o si tenim puntes de cigarretes iclosques de pipes enganxades a la roba; aixíno es ppfdescansar! .Una de les moltes solucions que hi ha ésllençar la brossa a lés papereres, que no enfalten! .Montse V. i Roser J. lr E

PC CONTRA AMIGAEscric aquestacartaperquè estic encontra del'article que va aparèixer en aquesta revistael trimestre passat, en laqua!en1ordiAuladellexpressava que l'Amiga era superior al PC.El PC si qile ha tingutunaevolució més lentaque no pas l"Amiga, que ja va sortir amb"32bits, peró ara els PC 386, 486, Pentium iPowcr p.C, també han incorporat aquestatecnqlogia is 'han posat a l'a!tura dels Ami­ga, o fms i tot els han superat com en el casdel Pentium amb 64 \;¡its i sense cap falsedatd'lntelo lliM.Pel que fa'àls co-procèSsadots, els PC iambéen poden incorporar i acceleren moltíssiro lavelocitat de computació del PC."A,quests co­processadors es dissenyen especialment peraplicacions CAD. Els ordinadors també espoden complementar amb un local bus de 32bits que accelera la velocitat i evita elsembussos d'informació. L'Amiga 1200 iAmiga CD32, que són els més recents quehan sortit al mercat, tenen un rellotge de14,21 Mhz (un Mhz és la freqüènciaequivalent a un milió de cicles per segon); encanVi els PC actuals tenen uns rellotges quevandesde33 fins als 150 Mhzqueassoleixen

. els Pentium. Un avantatge que tenen cls PCi no els Amigues és de poder-se connectaramb xarxes de fibra òptica, millorant elrendiment de tots els aparells connectats a laxarxa. Al'horad 'emmagatzemar informacióal disc dur, els ordinadors disposen de discsdurs de 32 megues fins a 8. Gb, amb l'opciód'afegir-n'hi dos o més, detambé 8 Gb, amb lamateixa ~velocitat de transfer~ncia ,. .....que l'Amigà. 'u¡

~1I1'

I li • li lli======================_ . li 11 11 reD.888. -

Elies Miralpeix, lr A

VOLDRIA SABERM'agradaria saberper què és tan dur, l'amor.I també per què les persones som aiXí. Perquè som tan indecisos? Dè vegades creusque sents alguna cosaper algú però, com queno n'estàs segur, bo deixes passar fins que jano el tens i llavors t'adones que sents algunacosa més forta que el teu cor. Però ja ésmassa tard i no hi pots fer res; et passes elsdies i les nits pensant enell, demanat-te perquè l'has deixat escapar tail fàcilment ienyorant-lo.Sempre esperes la persona ideal i quan etpenses que ell no· té alguna qualitat, licomences a trobar defectes. Després veusque això no és el més important, sinó que ellt'acceptava tal com ets.la sé que sóc molt jove i que el món nos'acaba aqui però, per què em trobo tanmalament ara que he deixat marxar unapersona que em podria haver arribat a esti­mar, que em volia tal com sóc? Per quèsempre desitgem el que no tenim? I per quèel trobo tant a faltar si només fa unes horesque ens hem dit adéu? Algú m'ho podriaexplicar? ,Georgina Recio, 3r A

CONVIVÈNCIES A PRIMEREns adrecem a 1 quart de 7 per exposar unaopinió que segurament serà compartida permolts més estudiants de primer curs. Volemqueixar-nos del fet que nosaltres, els deprimer, no anem de convivències.Els de segon van a l'acampada, els de tercera esquiar, els de COU a Itàlia i els de primerno fem altra cosa que visitar la sala d'actes irespirar la mica d'aire pur que queda a Bar­celona. Som els petits marginats de l'Institut,però no cal que ens hi facin quedar com anens de parvulari. Exigim uns drets!Esperem que aquesta petició sigui atesa i queels pròxims alumnes de primer no es trobinen la mateixa situació.Teresa Tuxans i Gemma Pujol lr E

14

. DOS LLOGATERS A L'INSTITUTDes de principi de curs es veia un ocello!semblimt à un lloro damunt dels arbres delpati de l'institut. Doncs bé, ara aquest"ocellot", una cotorra, ha trobat parella i,com ja haureu vist, estan fent niu dalt de1acampana, a sobre del rellotge espatllat quehiba la torre. Com a estudiant, demanaria queno es faci fora aquesta feliç parella.

Gràcies.

~O!J¡~BI'

Iddll')l__=_ I I:l D o l'I

- DQ(j)~au

En l'apartat del so els ordinadors personalssuperen de bon tros els Amiga. Encara queels Amiga ja vinguin amb targeta de so, elsordinadors poden acoblar-ne, com perexemple laSoundBlaster 16. Aquesta targetapermet fer freqüències de 11025, 22050 O44100 Hz, reproduir 8 canals estèreo i té la'fiabilitat dels 16 bits. Enl'àmbitprofessionaltambé hi ha targetes de so de 32 bits quepermeten emegistrar discos o fer efectesespecials únicame.nt fets per l'ordinador: unexemple n'és la Roland CP-32. Ara fa poc esvafer unaexposició internacional a Barcelo­na de música feta completament perordinador.El PC també pot incorporar un CD-ROM(lector de compacts dics) que permet llegirgrans quantitats d'informació, imatges i son.s.Hihajocs per CD-ROM, que aprofiten moltles capacitats de compact disc. En aquestsjocs hi surten actors reals, imatges de granqualitat i sons completament digitalitzats..En l'apartat gràfic l'Amiga sí que superal'ordinador però per poc: els PC també po­den dissenyar imatges d'alta resolució i'ferseqüències de pel.lícules com Termina/or 2,El cor/ador de césped, Abyss o A la. caça del 'Octubre Roig, ...,Steven Spielberg va fer servir una eStació deSilicon Graphics anomenada Iris Indigo perfer els dinosaures. Els va crear a partir dedigitilitzacions de ninots que reproduïen elsmoviments que posteriorment es veurie.n alapel.licula Apartird'aquestesdigitalitzacionses va anar creant el color de la pell, ladilatacíó de la pupil.la en el TiranosaurusRex, etc. Aquests efectes especial.s es vancrear a partir d'efectes com el Morphing o latecnologia Metaballs. .L'ordinador, a part de programes lúdics,també té una àmplia gamma de possibilitats.Per exemple, el tractament de textos. Els PCdisposen dels processadors de textos mésbons delmón, Wordperfect, Word,Wordstar.També sónfonts d'informaciójaqueamb unPC, un mòdem i diners pots connectar ambBases de Dades immenses per tot el món lesquals et poden aportar informació sobrequalsevol tema. Amb el PC també pots crearles teves pròpies bases de dades 'amb text icomplementades amb imatges en color isons amb programes com DbaseFast. Els PC

també serveixenper treballsde disseny tècnic CAD,disseny assistit perordinador, comperexemplel'ACAD,3DStudio(elsdosde lacompanyia Autodesk)

o Precision Engineering 6.0 de la companyiaHewlet-Packard. Una altra sortida que tél'ordinadorés la realitat virtual, laqual serveixen camps com la medicina, enginyeria ol'entreteniment. ,En resli.m,. els Amigues no s?m millors qqe elPe. L'Amiga disposa d'un bonca¡np visuali molts jocs però pocs prog~ames realme'1tbons. En canvi el PC pot ésser més pràcticper treballar, an¡.b so i elaborar càlculscomplexos a gran velocitat i també en .elcamp lúdic.Bernat Palau, lr e

PASSEM DE T.OT?Voldriaaprofitar laseva revista perexpressarla meva opinió sobre un teina que afecta lajoventut actual.Se sent massa sovint a dir que els jovesd'avui dia tenim poques inquietuds, pocamotivació per fer coses, ésa dir, ~ue "passemdetot". No sé si això es diu perpurafórrnula(sempre s'ha dit que els temps passats erenmillors), O si els joves d'altres èpQques eren,realment, més emprenedors..El que és certesque sembla que ens costi una mica de reac­cionar, a tots plegats. He arribat a senti¡, finsi tot, algun noi o noia que afirmava que elnostre problema és que no-tenim res per quèlluitar, ja que no ens ho han donat tot fet iarreglat. Res més lluny de la realitat!. Totssabem (encara que a vegades ho 'intentemoblidar), que n'hi ha moltíssims, deproblemes per solucionar: lamisèria"la fam,l'atur, la guerra, el deteriorament del medinatural... (no cal que continuï).Però aquí lagentes pensa que tot s'arreglarà,que més val seguir el corrent i fer el que fal'altragent, estigui béo malament. Emsemblaque necessitem algú davant nostre que ensarrossegui, mai volem ser nosaltI;es elsprimers, els que portem la iniciativa. Es clar,però, que estic parlant de la gent jove quem'envolta, de la que jo observo a l'Institut,pels carrers, els llocs on vaig; dels altres noenpuc opinar. Però penso que, per sorthi hanmoltes excepcions a aquesta regla general decomportament.Penseu que si no fem res nosaltres, ningú noho farà.Espero' que tothom, sense excepcions, esdoni per al.ludit en aquest text: tots hi estemimplicats. Penseu-hi, si us plau.Gisela Mir Viader, lr B

15

"La setmana passada va saltar a r actualitatel premi Pulitzer de fotografia d'enguany:unacriaturadesnodrida,.amb el cap gros, elsbraços secs i el ventre inflat, en una posturaestranya, com si, estant asseguda, 'el cap lipesés tant que li cauen endavant ftns a·tocara terra. Al fons hi ha, borroses, unes cabanes.Una imatge del Sudan? Més que això. De lagana que es passa al Sudan? Encara més.L'element escmixidor de la fotografia és elvoltor que s'espera darrera lacriatura,.amoltpocs metres.He sentit un comentari: "Bah, està prepara­da." Molt bé, posem que el voltor està lligat;posem ftns i tot que està dissecat. Però el rieni la fam del Sudan són reals. I a Somàlia, aEtiòpia .. No ens calia la simbologia gràftcaperquè ens ho acabéssim de creure. Però elcop de puny de lafoto, amb una sola criaturafamèliques del món, ens ho recorda ambviolència. (Nota: parlantdevoltors i depaïsbspobres, convé assenyalar que sovints'atribueix als emigrants dels països pobresuna suposada condició de voltors del nostrebenestar.)La capacitat humana de commoció és.selec­tiva. El genocidi de Ruanda cau molt lluny,encaraque puguem sentir per la ràdiò i per latelevisió un missioner que explica com vanmatar set-centes persones de l'ètnia tutsi oles peripècies d'una monja per salvar-nevint-i-dues més d'una mort segura. Bòsniano és tan lluny, però ens hem avesat a·sentirles notícies ensangonades que vénen d'allà.Molts voltors volen també sobre Ruanda' isobre Bòsnia. (Nota: hem après a compartirels àpats amb els paisatges més miserablesdel món sense que. se'ns talli la digestió.)Dos helicòpters americans són abatuts sobreel cel d'Iraq perdos avions de combat, tambéamericans. Un error tràgic. Una ganyota deldestí sota la forma sarcàstica del foc amic.Certament, són lamentables 'les morts dels26 soldats. Però no són els únics que morenal'Iraq, un país devastat per la guerra, perl'aïllament internacional iper lavesània deladictadu­ra. (Nota: als hospitalsiraquians no hi hamedicaments)

LA PACIÈNCIA DEL VOLTORVaig trobar, en el diari AVUI del' dia 19d'abril aquest article de Ramon Solsona, iem va impressionar. Parla de la nostrainsensibilitat davant de les noticiesescruixidores queens arriben. Jo no ho hauriasabut dir millor.

...11JI

~BI·

III • 11 1ft======================;;;;;; l' Il' 1(1b811UIUlc16

EL DRET DE FER VAGANo estic gens d'acord amb el nou règim delsdrets i deures dels estudiants. Estic totalmenten contTa de la declaració en la qual es posade. manifest la i!.legalitat de fer vàga. Crecqne és totalment injnst i molt contradictori elfet de prohibir un dret tan clar i evident comés el de protesta o simplement el de lamanifestació de les opinions personals dinsuna societat com l'actual, democràtica iprogressista. Penso que és una nova rèalitatque enshauria d'escandalitzar, de sorprendrei, sobretot, que ens hauria d'empipar molt ique no hauríem d'acceptar, que hauriem derebutjar amb totes les nostres forces.Però, forces? Quines forces? Quins mitjans,quins recursos ens queden? A què podemrecórrer, ara? De què ens podemvaler? Ja noens queda res. Ensho han pres. Ens han robatun dels drets més fonamentals que teníem elsestudiants, l'únic que enspermetiaexpressarel nostre pilnt de vista ge les coses. A lavegada no fou un recurs prou ben utilitzat, jaque el seu ús fou a vegades mal entès iobjecte d'excusa per no assistir a les classes.Crec que en el seu moment no ens vàremsaber organitzar bé però és que somjoves i ...què carai!, ens queda molt per aprendre, noes pot esperar que tot rutlli a la primera. Simés no elquecrec, que si queespotpretendre,és que es mantinguin els nostres drets, que esconsiderin primer molt necessaris per partnostra i que es facin sentir, més tard, a totsaquells que ens oprimeixen.

Neus Rotger, tr A

LES JORNADES CULTURALSEscrivim a aquestasecció perquè creiemqueés el lloc més adequat per a expressar lanostra opiniò.No estem d'acord en les activitats escollidesper arealitzar lesjornades culturals, sobretoten els cursos de primer.Les activitats de què disposem per realitzarsón escasses. A més, no són del gust detothom, ja que, si a algú no n'hi agradaalguna, no té opció per triar.Nosaltres aconsellariem que les activitatsfossin diverses, al gust de tothom, comactivitats esportives, concurs d'arrencar ce­bes, llançament de pastissos als professors,etc. Esperem que aquestes siguinsatisfactòries per a tothom i que ajudin a fermés divertides les jornades culturals.

Pere A. i Ferran L., tr D

Aquest tràgic accident és una topada entrevoltors, que esperen pacientment, coms'escau la seva condició, que mori el règimde Saddam Hussein. Mentrestant, mor elpoble, que tampoc no surt a la foto.Dissabte, publicava el diari un acudit d'enFer que resumia l'estat del món. La terra erauna bolaplenadeconflictes: l'ascensneonazi,les matances a Palestina, la guerra a l'ex­Iugoslàvia, Ja fam a Somàlia, la bogeria deRuanda...En un racó del món, Chabeli iBofill Jr. es peguen. És com si a la foto dequè parlava al començament alIó que enscrida loatenció no és la criatura ni el voltor,sinó la rústica arquitecturade les cabanes del'fons, Com si la foto fos treta d'una mostrad'art popular. " .

Marta Garriga

I~ 1~, .

>. ~

Jo,.;>SOLUCIÓ DELS ENTRETENIMEJ..¡rS

,

", ,-

..,.. , "

'~'.",,_,·~·.r"

'.~.'- . ~

17

(~U 'I "no:JY)..q 1-1100 V '9

'.' : ~. ;'-'I~

(YlOW 'I,L 's:JJll) . ,Clnw!l~.~·S .~'..~.;

('l-¡y() 'y 'lfVIIl)lIe~IlJc:w "

.. '-'.' ..

. : '

(V'Jln:iv\0...cl-!n~c.d 'I ,

:S:JUtllj'loollar ., , . .i:'". :')

(SI~Olo\lIQ ',L'SU',L)S~UOUlHS31?.l ·t

(saTlaAO '~ 'Y:JI-tll(ld VIA fl)S;)Il¡)AOU eJ!lqnd C!A, ...l '(", '"

Sandra Montalbo, lr e

HORARI DE BIBLIOTECA I AULAD~ESTUDIS

No estic gaire d'acord am.b l'horari quetenen la biblioteca i l'aula d'estudis.En primer lloc, la biblioteca perquè té unhorari que no contempla l'última hora i, sialgú té lliure i té necessitat d'anar-hi, es trob,ala ·bi.blioteca tancada Si tingués un horaricomplert podríem aprofitar més les nostreshores d'estudi.En segon lloc, l'aula d'estudis té una malaorganització perquè el sistema de tancamentde la porta implica que, si no queda ningúdins de l'aula i que si l'últim que surt tancala porta, ja no es pugui entrar perquè elmecanisme només es pot obrir per dins. Elmés adient seria canviar el fw1cionament dela porta o, en tot cas, igual que a la biblioteca,que hi hagués alguna persona responsable adins, vigilant i procurant que tothom que hodesitgi pugui entrar-hi.Enresum, m'agradaria i em complauriamoltque les meves propostes fossin acceptades ique, si ara aixó es pot arreglar, almenys.mésendavant es faci, i d'aquesta manera elsnostres "seguidors", els estudiants, tinguin

unes certes comoditats. Espel bé de tots els estudiants.

~'l!1

~DI'

••• a 'R___=;;; 11 11 II!I' 1(1

- bl!lIflllllJ.

ENTREVISTA

- Eres un Casanova que trencaves cors o simplement un Segur?Era i sóc un noi normal, jo no trencava cors. Ja hi havia gent que ho feia.

,

-~.u)~.I'

•••• '11==...:==================== · Il' I I C8l!UllIU "18

- Qnina és la primera feina quan vas acabar?Durant la carrera tret:lallava en una fàbrica, més tard en un bar i al final en una editoril!1 coma col.taborador. Però la feina que vaig trobar de seguida a l'acabar va ser la de redactord'informes per a una agència de detectius.

- Ensenyar c¡ltalà a la gent gran, què t'ha ensenyat?Honestament, sempre he detestat fer classes però amb l'experiència de fer­ne a gent gran hi he trobat la part maca. Són calladets.

- De qnè t'ba servit la carrera? Hi vas trobar el que buscaves?M'ha servit com a font de coneixements però no hi vaig trobar el que buscava. De fet, crecque la branca de Filologia Catalana està mal programada i té moltes deficiències.

- Vas participar en el Concnrs Literari de Sant Jordi? Hi vas guanyar algun premi?Si; hi vaig participar una vegada i vaig guanyar amb un sonet que es titula "Malalt" que surtal.llibre Botons.

- é~m és que et vas decidir a estudiar Filologia Catalana? Era un pensament antic o laprofessora, com què era tan... t'hi va acabar de fer decidir?No sabia si fe,r Història o Filologia Catalana. I després de pensar-m'ho molt vaig triar lasegona carrera i... m'ho vaig passar molt bé. Un factor determinant a l'hora de decidir-meva ser que la prova d'història de la Selectivitat va ser un fracàs dels grossos.

ENRIC SEGUR VILA va néixer el 20 d'octubre de 1968 a GranoUers. Va estudiar al'IBC i, posteriorment, Filologia Catalana. Quan escriu firma amb d pseudònim deLlorenç Junyent.

- Què volies ~er de gran?De petit volia ser pallasso, més tard, arqueòlegi fins a COU, historiador.

- Com a filòleg, ens pots resumir en una fraseel teu pas per l'Institut?Una etapa feliç i despreocupada però, alerta Ique'això ho dic com a persona, no com a filòleg.M'ho vaig passar molt bé.

- Solies fer campanes? A quines hores? Dequines assigmitti.res?Si, en feia a totes hores, quan em venia de gustperò a vegades eraper estudiar. Abans la gent enfeia més perquè no estava tan controlada comara.

- Tenies alguna relació amb 1 quart de 7? Hiescrivies? La compraves?

.Sí, la comprava i hi havia fet col.taboracions,principalment poemes.

- Algun cop vas suspendre el català? Per què?Sí, per manta i per fer el pòtol.

, ""fI!,~

'. ,,',.,'

- Quin tipus de persones predominen a les classes?De tot, però principalment hi han més dones que no pas homes. En els grups inicials, solenser mestresses de casa entre 27 i 55 anys. I en els grups més alts també són dones i la mitjanad'edat és de 30. .

- Les persones de Bòsnia que tens a la classe, teuen facilitat per aprendre català? Per què'creus que és això? '_Sí, hi teneuforça facilitat encaraque laseva situació no és gaire bona. Estan aprenentel5'ata1à'i de castellà no en tenen gaires nocions: un cop van anar a Val~ncia i no s'hi van poder·entendre (?). .'

','

., Què t'ha aportat el fet d'ensenyar la teva llengua a persones de Bòsnia? .Es una experiència agradable i edificant perquè ells també m'ensenyen la seva llengua i elscostums. No només es tracta que jo els ensenyi la llengua sinó qüe ells també m'ensenyencoses '

. Ensenyar, era r~alment la teva vocació?No era la meva vocació, no era el que volia fer però no emdesagrada. Potser més endavant,a còpia d'experiència... guanyaré en· seguretat i disposaré de més recursos per sortir-me'",.De fet, he començat enguany a fer classes.' .

- "'-. Ets dels que penses que la situació actual del català és gairebé terminal, és adir; q~(,'es troba en el pitjor moment de la història, o bé" ets optimista?Penso que una mica de cadacosa.-D'una banda, encara s'ha de treballarmolt pe¡:què,el catalàassoleixi uit estatus prou digne per tal que pugui ser utilitzat én totes els àmbits d'1\s d'unan:¡anera sanai espontània. De l'altra, també penso que s:hafet,Íllolt aconseguint que el c'at~làsigui present en l'ensenyament i en mitjans de comunièació. '

'.

~III¡~.I·

11 • • • 111--..=" I I 11 l!I '['- 111I811. '. 19

ESCRIT A MÀ. PREMIS DE SANT JORDI

Qualsevol dia (Laura Coll)1r premi de narrativa, 3r de BUP i COU

,.J.

~IU I

~'I'III.aIR___===================""'=_ .. ·· I 1/1- BIlIIIIIIIlH. -20

ULLS CLUCS

Un esquirol petit que va creixent iesdevé cérvol. Vol parlar amb elsmoviments de la música i amb lesparaules del llibre que observa cadamoment i amb el petó a la fulla i ambel vol de l'ocell alliberat volant alsrevolts d'un camí de pau que va avalli avall i amunt i amunt amb lespetjades d'un cavall antic, perdutenllà, perseguit pels sens peusdesenfrenats que pregunten a aquellarbre i conversen amb aquelles flors.Les. mans tendres de felicitat entrobar-se en companyia del somriureatrevit del sol i de la mandra !imidade l'ombra; i el pont que ajudaamablement el cami a travessarl'aigua rialleraque davalla muntanyaavall sense poder convèncer elscòdolsmés vells de seguir7la. El camíés· com el clàssic amant convidat a . )o.... C~1...

entrar a casa després d'un dia daurat. Mira! Els cavalls! Els veus? Corre, corre, corre...afanya't; que se'n van i no els tomaràs a veure: .. Iel vent que li abraça la cara i li pentina elscabells rinxolats i vol jugar-hi però no pot, no té temps, els cavalls! Vinga! I un bri d'herbali ensenya a donar voltes i més voltes fUlS que no veu com continua el camí a seguir.Ulls clucs, somiava... Llum! Desvetllat de cop. Mira per la finestra, hi ha el món amb la seva.mare de sempre i de tothom que l'ha fet néixer del no res, a ell i a cadascú, sí, l'arbre' i la flori cada tonalitat.de color. La claror fma matinera li dóna l'aliment de la vida que l'impulsaa aixecar-se del seu niu i, com l'ocell petitó encara poruc d'enlairar-se, es mira bé el terrenyi reafinna els seus peus abans de donar el primer pas ferm.Toma a trobar-se en lamonòtona rutina que li esborra el desig com si es tractés d'un miratgemomentani al desert calitjós. Corda't la sabata o t'entrebancaràs. Ell agafa la bicicleta idamunt el seu groc vell, empès per la sàvia prudència, pedaleja amb tranquil.litat í força pervèncer el pendent del carrer. Ja arriba al seu lloc de les nou del mati, el soroll l'aclapara fUlSa tomar-lo foll, el murmuri embafador l'emmudeix flfiS a semblar malalt, el plor del seuesquiroll'empal.lideix com la flama apagada.I absent de paranla, sense gest a pronimciar, cap so a explicar, la imaginació neda i neda capa aquell bosc on donava voltes i més voltes i s'atura de cop i mira fixament endavant fmsque la imatge .del camí borrós es delimita de nou. I continua dansant, dansant els núvols ídansant la mar i seguint el desti concís que el portarà altre cop al seu paradís allunyat delsoroll, del murmuri embafador í del plor del seu esquirol.Ulls clucs, tO\llava a somiar... Crit! Esbroncat novament. Mira per la finestra, hi ha elMontseny amb el seu gest reposat de sempre; tothom li dóna l'antiga raó i ell li somriucomprensivament.

j)

" ,,' .. ' .

ABSURDITATMa àvia sempre em deia: "Somriu, per molts problemes que tinguis, somriu sempre" i totperquè deia que tenia unes dents molts blanques i boniques, ijo, innocent de mi, m'ho' creia.I quan restavapalplantat davant del quejo anomenava cambra d'execucions, tot veient caurela pell dels conills, sempre feia un somriure d'orella a orella. La cambra d'execucions.eraon l'àvia matava els seus conills. Els lligava fortament per una de les potes amb una cordaque s'engronxava'del sostre, quedant, així, de cap per avall. I llavors, sense miraments; els.acariciava el coll atnb un ganivet acuradamen.t esmolat. . ., .. .. ,Els animals es movien amb força, però aquella força, juntament amb la sang que rajavaaparentment sense fi, anavaescolant-sepel tall. I després d'unaestona el conilljano lluitava,la vida li havia marxat pel mateix lloc que la força. I segnidament ja podia veure 'com lesmateixes mans culpables de tot allò que presenciava, començaven a arrencar aquella pell decotò treta d'un tros de núvol. El conill anavaquedant-se despullat, del color grisenc d'abanspassava a un to blanquinós. Podien veure' s totes les venes ja sense sang, els budells inflats,segurament de l'últim àpat. Semblava que els ulls havien de saltar-li al terra, com si fossindues boles de cristall, i en caure, haguessin de petar en mil bocins d'aigua.• I tots sempreperdien les orelles, tan llargues com les arribaven i' tenir, i com si fos cosa'debruixes, elsdesapareixíen, i no acabavad'entendre com després podien agafar aquell conill si jana teniaorelles. Per mi aquest procés era tot un espectacle. Sempre em quedava bocabadàt, com, siel meu cos es tractés d'un vegetal i hagués arrelat allà mateix, davant del passal de sang: Iseguidament somreia, i mirava l'àvia per veure si ella també -em mirava, i fins que no' emmirava que jo no parava de somriure. " ,Encararecordo el diaque vamorir. Tossiasensepararmentre escopiasang'per laboca. Haviaperdut el color vermellós de les galtes i haviaquedat'blanca, com si algú lihagués xuclat finsa l'última de les gotes de la seva,sang. Firis i tot les galtes havia perdut, la carn'se li aferravaals ossos marcant-li encaramés les faccions. L'últimamirada que donà a aquestmónfoupermi, i somrigué. I es quedà amb els ulls oberts mentr" lamort s'emportava la sevaànima: Maino havia vist uns ulls tan negres com els d'aquell dia. Vaig acostar-me al llit on estavairnrnòbil, volia abraçar-la; no, ho vaig poder fer. Aquell somriure li havia quedat als llavis,fou l'única cosa d'ella que lamort no gosà emportar-se. I a lamort se li escapàuna llàgrima.I per un moment vaig poder veure dins els seus ulls tots 'els conills tacats de sang. I ein. vavenir un somriure als llavis, i vaig mirar per última vegada el rostre de l'àvia que tambésomreIa.

<11

i1!'r:liI':1,

"

21

Mentre feia memòria del que havia estat la seva vida, la que havia anat passant amb unsomriure als llavis i una llàgrima al cor, feia passar lentament la corda pel seu coll. Perprimera vegada va poder sentir la mateixa sensaciò que anys enrera havien sentit aquellsconills que ara dormíen tranquils entre amargues boires passades. Abans de fer l'últim.i i:definitiu pas, va fer una mirada enrera: una corda penjant del sostre i un bassal de sang.Conills agonitzant. El somriure d'uns llavis ja morts.Tot esclatava dins del seu cap.Donà una forta empenta a la cadira sobre la qual estava dret. Una forta estrebada. Un últimpensament. Un somriure. El buit. Silenci.

Quan bufa el vent (Anna Ramoneda)2n premi de narrativa, 3r de BUP i COU&1

IU 1~DI'

•••••1\--;;=;;; I., riI Ijl I p- mSIiUld1J.

=

Arenys de Mar, octubre del 73

-:;1.•• • • oR

==""'===================_ I all. 111

DnmlllllJ.22

(Neus Rotger)lr premi de narrativa, lr i 2Ji de BUP

Estimada mare, .Com estàs? Espero que perfectament. Segurament et preguntaràs el pe~qJlèç!'aq\Jesta çarta,

. ja que; d'en9.à del meu.casament, I~ nostra relació .es 'basa ~n trucades telefólliques de tanten tant. A mes, aquestes trucades son fredes I quasI obligatones I sovg¡t em fan pensar queens hem oblidat de la nostra amistat. 'Per a mi era molt important i vull que cpntip.uï.existint.Em nego a preguntar-te cada diumenge al vespre si tot va bé i sj per fi hanl.il.1orat el teilmald'esquena. T'enyoro mare. I ara més que'mai necessito fer ús de la nostra..autiga arJlistat.Necessito que m'ajudis, que m'escoltis, que em comprenguis. Ho feies molt bé, te'nrecordes? Estic seguraque no has oblidat les estones que passàvemjuntes a laeuina, parlaut,explicant-nos históries i plorant, quasi sempre acabàvem plorant com.unes magdalenes.Peró aquest cop el que m'ha passat és molt fort, aquesta vegada no ho arreglaràs ~b unaabraçada o amb el típic "tot anirà bé", la meva consciència està massa dolguda i, sol;lretot,moltdecebuda.. .:'_Es tracta d'en Jaume:.ha estatell i elmatrimoni, la institució.que tu tant defenses, el que m'hafet reflexionar i el que m'ha obligat a plantejar-m'ho tot de nou i d'una altra manera.Ja feia uns quants mesos que no ens anavamassa bé. En Jaume tenia molta feina, estavamoltcansat, li preocupava el negoci que, segons m'explicava no tirava endavl1l!t. .. Atot això seli afegia la mort del seu pare. N'estava molt, d'ell, i semblava·com si tip se'npogJJés sort;4:.Jo intentava animar-Ió, distreure'I; però ell emrebutjava, no voliaque I 'entengués, que me'nfes càrrec. S'estimava més tancar-se en si mateix, refugiar-se en qualsevol altre lloc opersona que no fos jo. . .Un matí, abans d ' anar-se'n a la feina, vaig intentarparlar amb ell. N ecessitava abocar-ho tot,volia que sabés. que no em sentia estimada, que em sentia a quilòmetres d'ell. Però emcontestà amb evasives, em va dir que erauna exagerada i que no n'hi havia per tant. Se'n vaanar molt de pressa, gairebé corrent i, per primer cop des que el coneixia, va semblar,me

.estrany, un estrany amb el·qui havia compartit tanta vida!Jo volia arreglar-ho, ho volia desesperadament. I no només perquè l'estimo .sinó perquè, amés, e¡;pero un fill seu. Si mare;'estic embarassada. Còmic, no? Còmic i tenible.Anibà la nit. Sabja que li havia de dir que el resultat de les proves era positiu, que el nostredesig, ara tan llunyà, era una realitat indiscutible, irrebutjable, que s'havia d'acceptar pernassos. Però no ho vaig fer. Alguna cosa dins meu va prohibir-m'ho, l'instint em deia que,si així ho feia, el matrimoni se salvaria segurissinl, les coses rutllarien a marxes forçades,en Jaume em cnidaria i em prestaria tota mena d'atencions... però que jo no seria feliç.Perquè..., tu ho series? Tu series.feliç amb una vida que saps que és mentida, que es pottrencar en qualsevol moment? Jo,'no.Sabia que tot havia canviat: en Jaume, la nostra relació, el nostre matrimoni... i jo. En totsaquells mesosjo haviacanviatmoli, havia pensat i decíditmoltes coses, unad'elles, lanostraseparació. Sí mare, en Jaume i jo ens hem separat. Fa poc que ho hem tirat endavanti encaraduren els tràmits del divorci. Estic farta de tanta paperassa, documents i documents ques'amunteguen sobre la tauleta de nit i els consells de l'advocat sobre el que hauria de fer ino faig per principis i per respecte als meus quatre anys de casada, em maregen i m'esgoten.Vull que s'acabi aquest malson, però ques'acabi d'una manera justa. Vull teirir el meu fillsola i en un altre lloc, lluny de tot el que em recordi a ell i al meu matrimoni. I ho vull feramb el cap ben alt perquè no ho considero, per res, una fugida. Sinlplement necessito viurelameva vida, perquè és meva, no? L'única cosa que em detura ets tu. Des de lamort del parehas viscut i has tirat endavant sola, ens vas criar ala Júlia i ami sense ningú al teu costat. Hasestat molt valenta, mare, i t'admiro per això. Saps que no vull que tomis a estaï sola í queper tu faria tot el que em demanessis i més, però no em demanis que em quedi, no ho' faCisperquè me n'aniré igualment. Pots considerar, si vols, aquesta carta un comiàt, un adéu dela teva fUla que t'estima i que agraeix enormement la teva comprensió. .

Una abraçada fortíssinla:,Emma.

,~,II

23

Celístia (Neus Rotger 1rA)Primer premi de poesia lr i 211

I

.-~ .- ,...

Des d'aquí tan sols albiroel que inconscient vaig constmir:Wl mur d'immenses pedresque em pogués, per sempre, protegir.

Ara i aqui m'he adonat,que l'amor si es vol entendres'ha de viure amb llibertat,sense por de les sorpreses,sense por que et facin mal.

POR QUE ET FACIN MALCom un escut en temps de guerra,com·al desert un para-sol,com uns braços quan et sedueixenen la intimitat dels llençols.

Com un paraigua en temps de pluja,com la closca d'un cargol,com una presència tranqui1.1aque esborra la teva por.

Com si es tractés d'una balatravessares el meu pit,i el que de tu només recordoés el mal que em feres sentir.

Miratges (Susanna Pol, COU C)Primer premi de poesia de 3r i COU

el meu cor cerca el teu cor.

.. ·No sóc perfum de·cap.rosa .ni ombra per l'arbre del teu jardi,ni tan sols l 'heura de la teva closa _~.' ..·per esmenar el teu ca:rni." . '.Jo, tan sols, puc desitjar-te molta sort·i fer que seqlpre el meu cor 'cerqui el teu cor.

Brilla breu, brau, una bri de cosa:és l'espuma de plata i alegriaque dónes a la meva vida.

I s'afegeix una fulla a l'estora marródel color daurat de la tardor:el raig d' escaIforque li donà vida, la fa defallir,gelosa de mi,perquè el teu petó .a la meva galta va morir.

Avui, he pensat que estaves tristaperquè el cel ha fet plourei el dia s'ha tomat gris,peró la lluentor dels teus ulls d'ametistael meu cor ha fet clourei m'ha dibuixat un dia feliç.

PADRINAEtS dolça metzinadel1:eu bosc dc faig i alZinai en la nit, estreUa albina: --,de la te:va immensa estima e

per la Uum, la pau, la terra, la vida__ .

Els teus cabeUs tan cargolatsem diuen els camins tan difícilsque la vida et va preparari en cada tram estret t'has sabut aturarper seguir la Uuita Íms .que has vençut els anys esqumçats.

Tu avances sempre fermamalgrat que el carni s'estreny:ets coratge, calma i seny;i el teu pas lleuger no minvasi el carni fa pujadao bufa freda.una ventada_

Jo sempre endevino quan somriusperquè el cel es vesteix de festa,les valls, els arbres i els riusdesitgen la teva felicitat prestai les aus menudes dels niusporugues apunten la testa.

A la platja governada per palmeresi al Vallès cobert de pins,en el verd dels teus matinsi en el roig de les cireres

;'. ..oid.Jj¡

~.I·

D •• li ,11--;;;=;; D 11 •• I e- Bl1ll!l1.ll8 .

. 115'

"Qui em suporta m'estima.No hi ha cap explicació.'? .

"Hi ha la tristesa, o' lamelanconia, de saberque maino ho sabrem tot. "-"Guarda't d'arnics que se'.tpuguenconvertir en enemics..Ells saben com ets. "

"Els desmemoriats sempre'tenen Ia consciènciatranquil'la. "

"No et refies de la tevaconsciència. Tendirà a do­nar-te la raó."

"No entencaquellsquediuenque menyspreen els diners.¡Costen tant de guanyar! ".Joan fuster

.. '

"No valIa pena ser orgullós:cansa molt, això."

"Qui està disposat li morirper un ideal, està, en el'fons,igualment disposat a matarper l'ideal. Totes les.doctrines que comencenambuns màrtirs acaben amb unainquisició. "

"Un només se sentveritablement sol quan no téres en què pensar -o quan tépor de pensar en res. "

"En moltes coses, però enl'amor particularment,l'experiència sol ser undefecte. Per això el primeramor és recordat com ellnillor. "

"~O comeñçarema conèixeruna persona fins que no layeuremfora de si."

"Au advice: don't think,don'ttalk, don't move, don'tworry, laugh, laugh· andIaugh".Sergi Parra

~....,¡'11 1

.-... l'•••• 'R======================= .... 'ra.lIl11l\¡. -24

"Lifeisa theatre, wbereman .is an actor".Cristina Rodríguez

"When you get a wish, thewhish vanishes".Betlem Barraquer

"Ifa problem can be solvedit isn't a problem".M. Josep Montasell

"Qur eyes are the reflex ofOUI" :m.inds" .Toni Palau

"The true isn't always thebest answer" .M.C. Alv:irez

..+"CJ~

"Ifyou think"that one personis superior than you, lookinside this person".Loli Saborido

CITACIONS

Qui no té un pensament'quecreu important, un conjuntmí.tlim de paraules que tenenel poder de dir molt? .A això s 'han dedicat elsalumnes de 3r B (i tambél'esç:riptor Joan Fuster).Que us agradin!

"Life is hard but stones areharder"". .Carles Vilaró

!

III

II

25

NOTA:ElsK1UDJRJAaprofltemperagraira la Federació d :Associacions de Veïns deCardedeu tot el que han fetdesinteressadament per nosaltres i tots elsgrups de Cardedeu i rodalies. No usdescuideu de comprar la maqueta VJL.LAPUNK1TAROC~ .Visca en Salva i en .. .!

laPatríciai en Jaume creuen que laMaria i laMontse són les líders. A la Montse i a: laMaria no els agrada Ja paraula" líder";peròreconeixen que sempre ho acaben decidint·tot, però respectant la voluntat de tothom.. -Noteu la crisi quan heu de compòsar? 1quan s'ban de buscar .concerts?La Gemma creu que la pregunta és unatonteria perquè la crisi és una invenció dels·polítics i a ella no li "mola" la política (defet, a ningú no li agrada la política, exceptea laMaria). En canvi, en Jaume creu que quihafet la pregunta és un negat. La Patrícia diuque sempre estem en crisi però de vegadesens en sortim. La Montse pensa que fer.cançons els costa molt i que hi -ha moltescoses que no escriuen perquè hi ha crisi. LaMaria pensa que hi ha molta mandra escam­pada per aqni. De concerts en van sortint, enJaume té molts projectes. '.-Teniu fòbia als tomàquets i a d'altrcs'vegetals? .;":No, però tampoc no som ;vegetarians. A enJaume li agraden les patates calentes i -a laPatrícia la salsa per ales patates d'en Jaume;'laMontseho acompanyaamb olivesfarcides.-Quin és el perfIl dels vostres seguidor~ o'quin és el peñIl dels seguidors que usagradaria ténir. .No sabem quin perfil tenen perquè sempreels veiem la cara.-Heu tingut problemes per trobar un llocon assajar? Creieu que el poble ol'Ajuntament s'hauria de preocupar .dedonar algun lloc perquè els grups puguin .assajar?No ens ha sigut difícil trobar un lloc on.assajar perquè hem tingut sort, però si non'haguéssim tingut, l'Ajuntamentno.hi posares de la seva part.

..ol!!!!11J J

~al·

•••• I liI S rol !I 1(1

Mll1Jll!ldlJ.

SIFASOL... ~~=======-~=

KIUDIRIAEn aquesta revista hem volgut sentir grupsmusicals formats per companys nostresperquè ens expliquin com és la vida d'uugrup que comença a fer música.Hem començat per un grup molt conegut enels limits del nostre institut: els kiudiria.El grup està format per: Montse Garcia alsteclats, Maria Vidal a la guitarra, PatríciaTomàs al baix, GemmaLaborda a laveu i enJaume Colomer a la bateria. Vegem el quediuen: .-Elnom delgrup, d'on prové? Està ~piraten algun fet real?Nosaltres no teniem nom i haviem de tocaruna cançó que es deia "Qni ho diria" al'Institut, per aquest motiu vam decidir dir-nos per Kiudiria. . .-Quant temps porteu tocant juntes?Actualment farà gairebé.un any.··-Durant tot el temps que porteu tocant hiha hagut alguns canvis eael grup i gent llueha marxàt. Per què? Creieu que el princi"p~.1 problema dels grups joves és que nos'ho agafen prllU seriosament?' .Hi ha gent que se n'ha cans¡lt, .gent què .veia:'les coses d'una maneradiferent i s'hapicat!,.Aqni hi ha diversitat d'opinions, dins delgrup. N'hi ha que ens sap greu que hi hagihagut canvis, perquè les coses no han an.at tali com havien d'anar. D'altres creiem que· ésnormal, d'aquesta manera·.al final queda lagent que s'entén més bé. Cada grup té el seuproblema. (La Maria creu que el problema.principal són les peles; i la Montse creà quela Maria és una materialista). . .­-L'únic component masculÏ'és tractat comun rei o com miobjecte? I tu, què en penses,Jaume?En Jaume és tractat sense cap privilegi nisense cap discriminació per part del grup, ésla gent que el discrimina quan diuen: "lesnoies" o "el grup de noies" _En Jaume diuque no pensa res i que no el manipulen, queliagrada el Hardcore i el Funkie (a laPatriciatambé).-Com definirieu la vostra música? Heupensat de seguir algtm altr.e estil?Nosaltres creiem que no tenim cap estildefinit. Dins del grup hi ha diversitat degustos.-Qui fa les cançons? Considereu que hi ha

algun líder?Les cançons les hem fet en­tre tots: algú porta la idea ientre tots la desenvolupem.La Gemma passa de líders,

'r": .

I .jl

ESCRIT A MÀQUINA

26

<

.;

AS'PICKATAquests cinc nois 'de Falset reconeixen quefa cinc anys no s'haurien cregut que el seusomni, tocar en un grup musical, es poguésconvertir en realitat. Nq passen dels vint-i­cinc anys i tenen bones perspectives de futur:EnJordi és el cantant, l'Oriol toca laguitarra,l'Anna el b3ix, l'Albert el saxo i laMontse labateria. Vam poder cont¡lctar amb ells i ensvam trobaren elgaratge on solen assajai:. Vetaqui.la conversa que vam manienir-hi;' . ~,'

" .

I.'er què el nom de As'pickat? •Es un secret quenom~s revelem abans de les"nostre.s actuacions. Es una anècdota forçadivertida. ., ,Vaàaaaaaaaaaa.•• només a nosaltres, no hodirem a ningú!!!!!!No, no, si ho voleu saber... ven.iu al concert. TOT ET SERÀ PRES DE J."',Bé, ja que DO eos dieu el perqtiè del vostre- HERNANDEZ', .. .. .Dom, eos podeo dir aJ.meoys, com vàreu Mort, .vida, amistat, llibertat, solidari~t,<;omençar a tocar? - am<;>f...Un llibre ampli en temes i ampli ,enErern a casa de l'Anna, celebrant una festa. temps, perquè set!1pre ha existit (i .sempred'aniversari i l'Oriol;que des de petit toca la existirà) la p<;>Ièmica de qUi té dret a decidirguitarra, ens va ficar al cap la boja idea de sobre la vida i la mort. Tothom ha tingUtformar mi grup. I mira, aqui estem!!! . sempre el dret a portar una nova persona alCom dermiríeu el vostre estil de música? món, a 'donar 'vida; però qui, té, ·el ..<Iret(o.Estem entre el rock i el punk, però en realitat l'obligació) ç1e decidir sobre 'la mort delsfem una mica de tot i una mica de res. Tot i. altres? ..això val la pena escoltar els "solos" de . TQI .el serè¡ pre.s és un llibre qu"i et faràguitarradel 'Oriol (granadruiradordelJimmi ref1exiOl)ar sobr.e aquest tema i; sigui.quina.Hendrix). sigui ,la teva opinió, segur que te )a~arà

El vostre èxit al Príorat i altres indrets de repensar. Perql\èJoan Pl\UHemandeze]<posl\Tarragona ha estat rotund. PeiIseu que els dos punts !fe vista del tema del. llibre: elserà igual a la resta de Catalunya? d'un noi que té una malaltiamortal que el va'Esperem que sí, però mai no se sap les males deteriorant cada dia més i s'estimamésmo­jugades que et pot preparar el futur. Ens rir que no pas viure com un vegetal i "I delagradaria que fóssiu tan "guays" com el direetordel'hospitalonelnoi"viu"endoUatnostre públic tarragoní jaque lanostra músi- a la màquina que el fa viure legalment i queca fa que la gent no es recordi de les males es nega a deixar·lo morir.estones i que arribi a passar una d'aqueUes En principi estic segura que la majoria d,enits que el rock fa inoblidables. nosaltres o::reuria que això és injust per al noiLa cançó "Res no és el que sembla" està i que té tot el dret a morir si ho desi1j¡l, 'EIinspirada en un fet verídic? . problema es pl¡lDteja qU3\l hi· eJ;ltren elsSí perquè la vida està plena d'enganys i interessos çientifics ja que aque~t és e! prioencara que et sembli que avui ho. tens iot, al mer cas que hi ha de malalt adult i deso::obrir­final t'adones que no tens res. ne la guarició salvaria moltes vídes en unEncara que' aquests nois són nns futurproperjaquelamall!Jtia,nonn.alment,desconeguts per nosaltres, no cal dir que es presenta al fetus, abans del naixement.són e!súmmum de la perfecció. Així, doncs, Per acabar-ho d'adobar, el noi's'escapa'; .esja ho sabeu: eos veurem a la ViI.la Puokita. posa a viure eo una cova'amb una no.ia que

també ha fugit. Aquí és 00 m:riben elssentiments i, enconseqüència, les ganes deviureperquèquanhi haamor ~sempre hi ha una petita ~ ~esperança _~~1.

• • li .-IR================;;;;;;;';== ;~~~~k -

¡I

Km.O~

LLINARS-EL CORREDOR-VILALBASortirem de la plaça de l'ajuntame'!t deLlinars, agafarem el camí que va paral.lel al'autopista en direcció Vilalba. En aWbilf aCan Colomer travessem el pont que creual'autopista i, seguint el camí ample i desprésd'una curta pujada, passarem pel davant del'ermitadeCollsabadell. De~présq'/IDarnicade pla, comença una pujada força d,!!a illarga, però gens tècnica (cal agafar sempreel camí més ample). Al cap d'una estona depujar arribarem a una casa amb goss.os.Agafant el camí de l'esquerra començaràuna trialera de pujada molt divertida i nogaire difícil que ens durà fins Can Miloca.Allà toparem amb el camí q!le puja_cap alCorredor des de Can Bordoi; l'agafem. i,després d'una lleugerabaixa.da (atenció ambels cotxes), anem cap a l'escQla de Natura.Agafem el camí que començajust darrera dela casa; és un camí de força peI\d~"t i ambmoltasorraqueens portaràfins a l'~splanadadel Santuari del Corredor. Allà, ·després gedescansar unaestona, seguiremel canú ampleen direcció Vallgorg~a, i traf!scorregutsuns 2 Kmde baixada, agafaremel desviamentque trobaremamàesqueria. Jap.artird'aquestpunt, després d'una mica de pla, començauna baixada molt ràpida i plena de salts, queens portarà cap a Vilalba. .Aquí s'acabalasortida, forçadivertida, d'uns~O Km- aproximadament. Cal recordar quesempre que sortim amb bicicleta ens hem deposar el casc!Jordi Mauri, 3rA

~...~~l.aaDD11l

""'=;; • I • g I ['- U!llill!ll ,

LA CAIXA

"LO QUE NECESITAS ES AMOR"Per primera vegada, Antena 3 inaugura labotiga de l'amor dirigida especialment alsclients desesperats que desitgen a morttrobar el seu príncep blau o la seva princesaencantada i per a aquells cors que han tastatl'elixir amorós i, després d' haver-se'l.beguttot, en volen més.Estigueu contents! El vostre neguit, siguiquin sigui, es solucionarà si visiteu aquestabotiga avantguardistaon la venedora et porta"el producte" daJtd'unacaravanaenlaquales passeja per arreu del món. Ja ho saps,només cal que coneguis quin és el teu mal:potser estàs trist/a perquè no aconsegueixesparella; si aquest és el teu cas tens duessolucions: o bé vendre el producte, és a dir,presentarun video i esperar anar al programaper conèixer tot ungrup de nois/es d'entre els/les quals n'hauràs de triar un/una,· o .bé,comprar el producte: anar al programa onhauràs de mostrar-t~i lluir-te per aconseguirser triat i poder guanyar un viatge o un sOl?aramb la nova parella. Però, potser, la tevatristesa prové del fet que el teulla teva parellal'ha deixat. Llavors, la solució seria trucar aIsabel Gernio (la principal venedora de labotiga), parlar-hi, fer un video que la Isabelportarà al teu/la teva corresponent i esperarque els déus l'ajudin. També, però, pot serque el teu neguit sigui demostrar a la.ievaparella el teu amor o donar-li una sorpresa;enaquest cas, caldràque rumiïs amb lacitadavenedora i que posis una mica d'imaginacióper enginyar quelcomamb què aconseguir elteu objectiu. Aquestprograrna·tambéperinetajudar els arnics que pateixen però no tenenvalor per fer-ho públic i en aquest cas, tansols s'ha d'enviar una carta al programa ideixar el problema a lesmans de la lsabêl. Jaho saps, finalment la Isabel ha trobat lasolució perquè, com ella mateixa diu, "LOQUE NECESITAS ES AMOR".Un consell: si estàs "depre" i trobes que resno et fa somriure, engegaAntena3 qualsevoldia de la setrnanaa les 20:30 h. o el diume¡¡gea les 22:00 h. i t'asseguro que passaràs unabona estona escoltant el "cant d ~aus" delsparticipants, les cites filosòfiques de lavenedora o veient com la gent és capaç defer el penaper sortir per la televisió, tot i qjlediguin que ho fan per amor. Com es pot dirque ho fan per amor si no té res a veure ambaquest sentiment?En conclusió, allò, més que un programa

d'amor, sembla un "rea1ity show" .

27

l

EL JO-Ill-ESTIC

-~L

~~::===""'R~ • " a - Ifl••881 li.

NO ET LIMITIS A UNA AMIGA! .En el número passat l'alurpne JordiA uladell .de COU, ens exposava les exceHències del'ordinador AMIGA, enfront del queanomenava afitiquat pc. ·Just· és, que arasigui jo, el que puntualitzi alguns punts quecrec que poden's!;r d'interèsp~ tots aquells'que es volen comprar 'un ordinador nou.'Fent una mica d'història podriem dir que elmercat mundial, fins fa dos, O' tres: anys,estava repartit en tres tipus d'orilinadors:El PC, ordinador iniciat per IBM petòactualment produït 'per la majoria::. defabricants, que dominava el camp ·de· lainformàtica de gestió i pr'ogramació(despatxos d'empreses, administracions,etc.).. .El Macintosh, de la casa Apple, que .erautilitzat bàsicament a 'l'autoedició(i,?premtes, revistes" diaris, dissenygràfic, .. .). . .I l'AWGA, fio massa estès acasanostra, queoferia notables avantatges en el camp del soi la imatge, ideal' pel món dels vídeojocs.Però, des de l'aparició del Windows de lacasa Microsoft (que no deixa de ser·· unacopia descarada de: l'entorn gràfic deMacistosh), el PC ha gUanyat terreny posanten periIllamateixa exisiènciade l'ordinadord'Apple que ja dificiJment pot competirenfront del PC (observem sinó la propagan­da del Macistosh on es compara amb un PCal veÚfe's impotent davant de l'evolució i elcreixement.d'aquest). . .El gran inconvenient del PC; segons l'amicJordi, la compatibilitat: és sens dubte, .lagran força d'aquest, jaque en el últims anysha calgut renovar bona part del antics PC jaque el Windows necessita ordinadors 386 o486 amb alguns Mb de memòria RAM, peróaquest fet s 'ha produït de manera natural alpoder treballar tothom també amb l'anticsoftware.També s'haproduïtuna notable evolució enquan a software per PC: M$-DOS 5.0, 6.0,6.2... , en quantitat de programes perWindows: Word, Amipr.o, Acces, Excel,PageMaker, QuarkExpress, .... I s'hanmillorat les targes gràfiques, els· monitors,

~ I les targes de so i de vídeo, la difusió de la~ '. CD-ROM, les velocitats...

/. i ~fijru.>!:.;í)~ .',

TOT PER L'AUDiÈNCIA'El"dijÒus'¡¡ vespre podeu plantar-vos davantde la telè i menjàr-vos les ungles esperantque en Xavier Sardà aparegui dins del vostretelevÍsor. D'aquesta manera participareu de"audiènciad'aq\iest 'programa que està fentfuror a lés comarques catalanes.A Totper l 'audiènciq en Xavier Sarda, anibtres companys més, farà tot el possible peraconseguirlamàximaàudiènciatotparodiantd'altres programes que tenen el morbo coma ingredient principal. Tenen un savi queamb una vara indica a quin niv·e!l· estàl'audiència i quins en són els sectors mésafectats. Si el savi diu que hi ha Crisi en elsector "lolailo", es posen a cantar' "LosManolos" i aconsegueixen 'quéO pugil'audiència. Altres maneres que tenen percridar l'atenció de la gent és fent-la partici­par. Pot ser que un dia tomant de trebaJlar ettrobis uns nous llogaters a casa teva:' enXavier & company. Vna:.altra possibilitat ésque estiguis espatarrat davant del televisor ien Xavier es posi a conversar en directe ambtu. El programa també consta de cascis mor­bosos sobre experiències personals demaltractaments; abusos... que atreuen tant lagent. Per si no n'hi hagués prou, portenfamosos per tal que opinin 'sobre temesrellevants. .Però, quinaaplicació pràcticapotteniraquest .programadins de l'Institut? S'hauriade tenirel mateix punt de partida: s'ha de fer tot elpossible per assolir uns beneficis.En conseqüència, s'hauria de pl¡q¡.tejar· siseriabo que lespr.ofessoresportessinfaldillesmés curtes per aconseguir l'atenció delsalumnes; o que la recompensa a: ún bontreball, pogués serun sopar intim ainb aquellprofe que et porta de cul. D'aquesta manerapotser s'arribaria a un bon rendiment perquèels alumnes podrien obtenir uns resultatsmés satisfactoris que un sirr!ple paper aÍnblletres impreses per un ordinador indicant elrendiment de cadascú al llarg del curs.Normalment, els únics beneficis que lIportaaquest tros de paper és quedar-se a casa"xupant" tele sense poder anar de farra.

,-

Totaixò enspotferconcloure que l'ordinadorr,nés útij i co¡nplet perlaimmensa majoriad'usuaris és un dels nous PC (exceptuantl'Steven Spielberg i elsn;alitZadorsd'efectesespecials de)a Warner i la ParamountPicture , i alguns més...), però .evidentmentcadascú por .comprar-se l'ordinador quevulgui i utilitzar-lo per allò que cregui mésconvenient.I el que és més important!: els usuaris delPCformem un gran grup d'arnics que creix diaa dia... i no ens limitem a unaAWGA.

Pere Bartrès.

SEGUINT LA PISTA

Hola! Som un grup. de nois de COU qnevolem saber qui són aqneU grnp de noiesqne sempre estan .assegl!-des darrera lapista d'bandbol. Sabem quees diuenTrip's& Monzperquè sempre bo escriuen pertotarreuaNosaltres també som sis i voldriém saberquè fan els caps de setmana, si surtèn ambalgú i de qnè parlen ja que no paren deriure tota l'bora del pati.

l ,

,,'.<11 ....!lir"- Il.! ¡a::rd&1 • .li li ci 11 -lili I • D. 1(1

.ulIadte

UNS ADMIRADORS

Els caps de setmana van a la Tasca. deGranollers, al Blue· o a Montgat a veure elsxicots. L'Imma, la Lourdes i la Núria.tenenparella però la Montse, la Remei i)a Kristaencara esperen el seu gran an¡or. La Montseés una experta a fer riure els altres. Són unesnoies que s'ho saben passar bé i que nonecessiten cap motiu del qual mofar-se.

Som dnes noies de segon i voldríem saberunes coses sobre Luis Diez:-Prens molt el sol?-Surts amb alguna noia?-~i no, te n'agrada alguna?-Es de l'institnt?-Per on vas els caps de setmana?

LES MISANTROPS

Sí noies, aenLuísli agrada torrar-se al sol i...esteu de sort! perquè no surt amb cap noia ¡,de moment, non'hi agradacap. Els dissabtes,va pel Blue o marxa amb els amics a Barce­lona-Sants; el diumenge, pot deixar-se caureper Neutro o Megatron.

29

LES POSTURES DE SEDUCCI6

.dÍIU I

...,... I .

• • • • 1ftIIIDlp

••••'I!. -.,

30

ELS MOVIMENTS DE LES MANSSi vols demostrar una actitud positiva o d'èxit, pots seguir els següents moviment" fregar­te les mans o bé teuir les mans entrecreuades. Pots saber si algú està parlant amb ~anquesa

i sense reserves, si veus que té. les marís obertes i amb els palmells cap enfora.. Es just alcontrari si algú no vol ser obert ni cOmunicatiu.Vigila amb els punys tancats: indiquen agressivitat

(i)~. ,

Els nois ens volen sedDir quan:S'arreglen, es trenen alguna mica de pols dela roba o s'estiren ona arruga de lacamisà oes passen la mà pel cabelL -Se·situen a prop de la noia amb als polzesen el cinturó.Aguanten la mirada més temps del que ésnormal o quan obren leS cames tant si estanassegnfs com recolzats ·Có lÜ1a paret

Les noies volen seduir quan:Sacsegen el cap per tirar els cabells enrera,fms i tot si els porten curts.Ensenyen els canells i tenen les mansobertes. .Tenen les cames més obertes que·decostum, tant si estan assegudes com dretes.Miren de reülL ..Acaricien un objecte cilindric com unacopa o una cigarreta.

EL LLENGUATGESECRE'tDEL éos . .El nóstre cos sempre·ha parlat, ha·emès missatges, però a mesura que hem adquirit la·parla, ho hem anat oblidant. Ara, doncs, ja forma part del nostre inconscient. Per unabanda, sense adonar-nos-en, un gest uostre ens pot delatar. Per l'altra; mitjaóçaót misimple gest, ·podeni saber per exemple, si Ja persona amb Ja etual parlem no diu Ja veritato les pretensions que pot teDir. Les paraules no han teDir,nec\!Ssàriament res a veure ambel que el cos ens està dient. Mirem uns quants. ex~milles ile co~ podem Uegir el que unapersona ens està dient mitjançant el seu cos:

LES POSTURES DELS MENTIDERSEls mentiders, els podem descobrir quan mouen les cames en forma de tisora, si mirenenlaire, si tenen lapsils verbals, un to de veu més agut o mantenen una situació distant dei'interlocutor... ....

"

-.. " . .

ELS MOVIMENTS DE BRAÇOS I CAMESUna postura clarament defensiva i negativa que s'utilitza quan algú es nota amenaçat oinsegur, és la dels braços creuats. Els braços oberts, signifiquen el contrari.Si creuem les cames, és que tenim una actitud defensiva o negativa. En canvi, una actitudmés oberta o de discussió es nota quan les cames no estan creuades d'una forma tan tancada;només dibuixen un 7.

L'EXPRESSIÓ DE LA CARAL'expressió de la cara és una veritable "trampa": un mirall dels sentiments que dificilmentpoden amagar-se. Amb les expressions de la cara podem substituir perfectament qualsevolmissatge parlat. Lapor, per exemple, no espot descriuremillor que veient un ~ostre espantat.Però el rostre també és contradictori i a vegades una part indica un sentithent i la resta unaltre. En aquests casos és dificillalectura correctade l'expressió facial. Unjugador de cartesque treu una bona Carla se n'alegra però al mateix temps ha de simular que no disposad'unbon joc.Malgrat que el rostre pot modificar-se de miI.maneres, els psicòlegs van descobrir que elmillor que expressa el rostre són emocions primàries, concretament les següents: . sorpresa,por, felicitat, disgust, tristesa i còlera. .Cada emoció es pot definir per una postura dels ulls, la pell, I~s arrugues, els llavis, etc. Lapartdel rostrequemés ajudaa expressaremocions i a establir comunicació entre les personesés la mirada. Amb una mirada podem regular una conversa, .començar-la i acabat-la,manifestar interès o disgust per allò que estem fent, i expressar les sis emocions abansexposades. Lamirada també és un senyal de.control·de l'altre, i fros i tot, un signe d'un statussocial superior.Amb la mirada tothom és capaç de dir infinitat de coses que de vegades no ens atrevim a diramb paraules. Vegem-ne un exemple que ha arribat a la nostra redacció:

AMB UN SIMPLE COP D'ULLObservar com s'observen els observadors arriba a ésser un fet còmic i irresistible. Més quefitar acuradament, mirar el protagonista de les teves enveges, amenaces, critiques... ambl'intermitent posat, pot convertir-se en una tempesta de llampecs esgarrifosos acompanyatssempre d'una pluja primaveral que dissimuli el teu rostre. Per altra banda, com defensar-tede les llambregades de menyspreu? Amb una inclinació de la testa? No, pot ser massaimiocent. I què me'n dieu d'una mirada condescendent de les teves actituds anòmales? Unamostra de la ferramenta del paladar és la millor solució. Però si mai heu guaitat una noietacontemplant el seu pfÚlcep blau, us perdeu el millor. Primer de tot, els seus ulls s'enl.luemencom dues monedetes d'or amb la incidència dels raigs de sol i, seguidament, vénen elsefectes secundaris: intenta albirar en el seu entorn quelcom que li serveixi' d'ínspiració perassolir el valuósjoier que lamantindrà segura i feliç. Prosseguir seria absurd perquè us esteuperdent l'espectacle d'observar com s'observen els observadors.

Maridel Alcaide, 2n B

......IU]

~...a.II··li==;;; lila B 81"

fttll8l!1dIJ.

~-'

31

NO FA GRÀCIA I~======~~==""==='-~"-:-

.,

LLOC: 2nACLASSE: Català .'SITUACIÓ: .Una classe de català moltatabalada.ACTORS: Roser·j alumnes.· "QÜESTIÓ: . '. , ,Roser: (va parlar tant del pronpm JÏc queestava feta un embolic) . .'alumne: Quin gènere té aquest pronom?Roser: SinguIí.(Als cinc minòts d'aquesta badada)Roser: c.'se'n~' no s'escriu cCs~'n", sinó qu,es?escriu use'n". "'0 -

alumnes: (Fixant-s'himolt) QUinadiferènciahi ha? . .

LLOC: 2nACLASSE: .Català .. .SITUACIO: Laprofessorade Catalàenganxaun alumne amb un xupa-xups a la boca.AÇTORS.: Roser i en Jpsep ManeLQUESTIO: , _Roser: No mengis a la classe. ,Josep Manel: No menjo, l'estic.llepant.

IjlI •• • 1ft

=================== ~;~~~~ -32

LLOC: 2nACLASSE: Física.SITUACIÓ: Laprofessorademanaelsdeuresa un alumne.ACTORS: Josep Manel Sànchez i DolorsSoteIo.QÜESTIÓ:Dolors Sotelo: Josep Manel, has fet elsdeures?Josep Manel: Sí, pen;' me'ls he deixats acasa.Dolors Sotelo: Noi!, si tu fossis en Pinotxo,el nas no et cabria a la classe.

LLOC: 3r A,C i DCLASSE: FrancèsSITUACIÓ:. Lecttira d'un text pèr part delsalumnes. .AÇTORS.: Montse Ministral i Ricard Reyes.QUESTIO: .Ricard Reyes: (pronunciant amb un accentbastant "catalanillo").Montse Ministral: Ricard, et falten moltes ,hores de wàter. . LLOC: Aula de 3r BRicard Reyes: (estranyat pel comentàri) De CLASSE: Alemanywàter? 'Montse Ministral: Sí, que et tanquis alwàter' AÇTORS,: Cristina Casas i XaVier Y3ñez.i llegeixis. . . QUESTIO: Hi ha qui sempre ha.de remenar

l'estoig, hihaqui mai no es compraun estoigde roba i passa el que sol passar: cjm l'èstoigde la Cristina .Casas, i se sem. un 'granterrabastall. '. .XavierYàñez: Noies, lescalcesmetàl.liques!

LLOC: 2nACLASSE: física i QuímicaSITUACIO: Xerrada que feien sóbte laFísi­cai laQuímicaenlaquallaMahaesmostravam()lt optiJp.ista.QUESTIO: Enmig d'una discussió bastantcaldejada, la Maria del Carilíno Díez expli­'ca: "Es pot catejar Físíca, es pot catejarQuímica, però segur que no categes la "i"que hi ha al mig de Física i Química".

..

~'~7PEIXOS (Mercè Travé)Quant temps fa quet'aixeques. amb el peuesquerre? Java seht horaquedeixis el teu mal' humor acasaiquedemostrisrealmentcom ets. Corn sempre totrutlla bé en la teva vida sen­timental.

33

JtfSAGITARI(RoserGómez)Vigila't la salut, no pot serque deliris d'aquesta mane­ra els fantasmes que, . .t'envoltèn fan que pateixIsd'insomni. Els viatges faranque tinguis un bon humor, isi trobes aquell amor quebusques, llança-t'hi.

'yr~TI\IlICAPRICORN(DaniIuglada) .Tens un embolic mental alcap queno t'enténni elmateixPlató. Estàs força en formagràcies a la gran quantitatd'exercici que fas durant eldia anant amunt i avall.Llueix-te una mica més enl'amor. La teva familia no etperdonarà la falta decomunicació amb ells.

- -I¡-F - ~1l",. .~:...__'--4 ~

AQUARI (Xavier Yànez)Controla més el teu "InstintBàsic". El tcu horòscopjuntameJit amb l'energia po­sitiva de l'univers fa quereaccionis dient moltesmentides, però vigila perquèpotsacabar creient-te-les. Novagis tan alegre, a la Vida notot són flors i violes.

~~~;~

LLEÓ (Susanna Dols)T'agraden m?lt les so~reses,oi? Passa mes de Pltagores I

busca el teu ¡5riricep blau.Vigila amb la grip i elsrefredats. Pensa que si elscabells et molesten, lamillor

,,l'';'r;¡;"'"vERGE (Virgi.uj.a Mola)Vigila perquè Neptú estàmolt a prop del sol i això voldir problemes amb la salueVés amb compte ambaquelles coses de més. Laposició de Saturn farà quetinguis èxit en el camp senti­mental. I recorda: CARPE

DIEM. I/J¿BALANÇA (Àngels López)Ets una màquin~ d'apunts it'encanta treballar, però'unpetit relax no és dolent i elsteus alumnes t'ho agrairan.Les teves relacionsdeparella

. últimament són forçatempestuoses. No pensis tanten Napoleó i pensa més enel teu futur.

ESCORPÍ (Teresa Pou). Unes vacancesno etvindrien

malament, ja que tens elsneivis una mica alterats acausa de l'estrès de la feina.Ara que arriba el bon temps,ja ho saps, a posar-temoreneta, per tant a les horeslliurespodries anara laplatja.En les altres coses, javas bé.

CRANC (AlbertAragonés)Va sent hora que toquis depeus a terra, ets el "despis­te" enpersona Aquests copsde vent no t'afavoreixengens. Prenvitamines. Sifessishores extres cobraries més.

En l'amorno tot éssexe (ésmaco, eh?).~l

~.I·

I a - aIR--.;;;;;;;;'" D D D • I e.- e!llmlGlS .

B:ESSONS (Pl;re Bartrès)Tu i la informàtica arribareumolt lluny. Deixa aquells.somnis platònÍ<,s i busca lateva donaideal, pensa que laSharon Stone no ho és tot.Els teus alumnes t'agrairienquè no acceleressis. tant elmotor que portes dins. Desalut "etsunBIMBOCAO!"

i

ÀRIESLateva vidaés un escàndol! !Sempre estàs a la lluna i nosaps mai el que dius. Vius enun somni ple de fantasies,però tot i així tens solucionsper tot. Ara és el momentperarreglar les tibantors amb la

--"' ~!TAURE (patrici Boira)Una mica de vitamina C, not'aniria malament. El ritmeque portes de vida necessitaunaalimentaciò equilibrada:MENJA!!! Aquell amor quebusques desesperadament,te'l trobaràs quanmenys t'hoesperis. Qui sap, potser és lateva veïna.

HORÒSCOPS

I

I!

I

'.

,l' .q ,,"

J d ;w ·iI

...

, .

-

¡'¡i ha algú d~ la famllio qu.esigui tlcnptor.'

Piiar Nogueras i Clara Sabaté,_ 3r A. E.A.T.P. Alimentació·

+Ti

Nom d'un pOeta

• •

600 JEROGLÍFICS, Jordi Esteban i Calm'

G A P ROT E l NAL N L G F H S W O AU l l A A l A E J PCM P KRTMN PRl A l ZIEOUSED T D JNRPIUSAIGUAAWNCTB VET B l l MREGFDAKMLKE GACATALOC O X

-

~1.~ •• 11 'Il

===================;;;i;;;==... l'' 'i\••••IIJ.

'·'1.

34

T'agraden els jeroglifics? Aqui en tens'6 per anar fent boca. Si te'n surts, potscomprar-te el llibre d'on els hem trets i no parar fins a fer-ne 600.

Vas ben alimentat? Tens algun problema amb el menjar? No badis: has de menjarde tot. Perquè no et perségueixi ·.Ia bulímia; l'anorèxia o qualsevol altra malaltia.d'aquest tipus, reforça't amb cinc fruites, cinc constituents deis aliments i cincingredients per fer un bon pastis, que trobaràs li la sopa de lletres d'aqui. sota.

T·YT:T

pSi ÚJ flol comprar...

Com provarà que és m.nocent?

ENTRETENIMENTS

I·II

......"

BUSCA LES DIFERÈNCIES.

. ,'. '

"

, ,

". ',~, -',.....----.-,:1

II,II

i

I:

,

~lul---I ..1.1. 'R••• • 111

••••H. 35