revista arts

  • View
    217

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

revista arts

Transcript

  • President Jaume Vilella

    Direcci Francesc Catal

    Cap de redacciAlberto Velasco

    Consell de redacciFrancesc GabarrellJosep Manuel MartnezQuim MinguellRamon RubinatJoan Talarn

    Editor grfic i fotografiaOriol Rosell

    CollaboradorsMaral AbellaCarles AlberdiSnia AlinsBlai BaulesImma BovJosep M. CazaresOriol CaminalRoger CostaPaco ErmengolFrancesc EsteveMarina GuiuFrancesc InfanteAres JuclMatilde MayoralMontse MirMiguel ngel MurilloPerico PastorEnric PinyolCarles PortaArtur RibesLupe RibotVctor RivasJordi RocaOlga SanfeliuNulia TardiuJosep TorresFrancesca Vasile Fernando Vico

    Assessorament dossierMaral AbellaPaco ErmengolMatilde Mayoral

    Secretaria Jaume Mdol

    Portada Nulia Tardiu

    Edita: Cercle de Belles ArtsC/ Major, 24 25007 LleidaTel. 973 243 725info@cerclebellesarts.com

    Disseny: DDisseny

    Coordinaci de ledicii impressi: Arts GrfiquesDiputaci de Lleida

    Dipsit legal: L-127-1990ISSN: 1576-8368ARTS no es fa responsable delsescrits publicats, lopini delsquals reflecteix exclusivament elcriteri del signant.

    Amb la collaboraci de:

    Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicaci

    REVISTA DEL CERCLE DEBELLES ARTSwww.cerclebellesarts.com revistaarts@cerclebellesarts.comNm. 33, juliol 2010 PVP 4

    7

    BAFARADES.LA ILLUSTRACI ACTUALA LLEIDA

    5

    La necessitat de conjugar imatge i lletra en un article reivindicatiu de la professi que, a travs dun llarg reps a la seva histria,serveix de marc per a les aportacions dels tretze illustradors que participen en el dossier.

    De qu serveix un llibresi no t dibuixos?

    M a t i l d e M a y o r a l F e r n n d e z

    EDITORIAL 3

    1

    El periodista i escriptor autor de Recursos humans (2008)tria per a locasi un recull darticles i narracions escrites ipublicades en diferents diaris i revistes americanes pelgenial cineasta entre els anys 1966 i 1977.

    69 Reps histric a les vicissituds de lescultura marianaoriginal de lesglsia de Sant Pere de Lleida i de la sevarecreaci, situada al bell mig del Carrer Major.

    Crnica de dues escultures:la Verge de lArcada

    F r a n c e s c E s t e v e

    Abisme, de Baldomer Gili RoigMemria duna intervenci

    al monestir budista tibet del GarrafI m m a B o v i F r a n c e s c G a b a r r e l l

    Una exhaustiva anlisi del futur com a equipamentmusestic de lantiga fbrica Trepat de maquinriaagrcola de Trrega.

    El museu de lantigafbrica Trepat de Trrega.

    Patrimoni i territoriR o g e r C o s t a

    72

    Crepuscular ressenya de ladaptaci teatral de lobrahomnima de Nria Perpiny dirigida per scar Snchez.

    Els callgrafs, de Nria PerpinyImpressions dun espectador trgicament satisfet

    R a m o n R u b i n a t

    DIVERSRIUM 65

    77

    ACTIVITATS 86

    Com ensorrar la cultura,de Woody Allen

    E n r i c P i n y o l

    COSES QUE HE LLEGIT 82

    Crnica dels treballs de recuperaci daquesta gran obrade Baldomer Gili Roig que, durant tres dies, es van dur a terme al bell mig del Parc Natural del Garraf.

    Nulia Tardiu Angls PORTFOLIO 84

    Quan el full somple de lniesi colorM a r a l A b e l l a

    1612Ninotaire militantPa c o E r m e n g o l

    Viatge a cavall dun llapisO r i o l C a m i n a l

    2420Cazares, sense ttolsJ o s e p M a r i a C a z a r e s

    Benvinguts els lmitsC a r l e s A l b e r d i

    3228Aprofita el teu do,all en qu no dubtes

    L u p e R i b o t

    GargotejantJ o r d i R o c a

    4036La vida dibuixadaS n i a A l i n s

    dESTILlatsF r a n c e s c I n f a n t e

    4844Esbossant en VctorV c t o r R i v a s

    Lexpressi de les cosesC a r l e s P o r t a

    5452Perico PastorP e r i c o Pa s t o r

    Mosaic de joves illustradorslleidatans Una petita mostra dalguns dels nous talentssorgits de lEscola Municipal de Belles Arts.

    6258Illustracions amb plastilinaC a c t u S o u p

    ( F r a n c e s c a Va s i l e & B l a i B a u l e s )

  • 2

  • En aquests temps de neciesa, en aquests moments en qulestultcia sha convertit en lnica qualitat que distingeix elsintils dels dolents, ARTS obre una petita finestra a la imagi-naci per demostrar que no tot el que ens envolta sestpodrint. La revista del Cercle de Belles Arts aposta pel mnmgic dels dibuixants i les seves creacions, pels petits univer-sos fets de llapis i color: ARTS sillustra.

    Ens illustrem per tal de fer front a una crisi econmica, sociali poltica que fa de la globalitzaci la seva principal arma decontagi. Quina llstima que, per preveuren els efectes ambtemps, els diferents governs no hagin demanat ajut a les mul-tinacionals farmacutiques, tal com ja van fer amb la temiblegrip A. Segur que ara milions de ciutadans i ciutadanes ja tin-drien administrada la vacuna.

    Ens illustrem per intentar comprendre com, en una poca enqu el mot retallada sens introdueix per via intravenosa i rec-tal, lEstat espanyol s capa de prometre prop de 600.000 a cada un dels jugadors de la seva selecci per guanyar elCampionat del Mn de Sud-frica. Per qu ens haurem desorprendre? Tot plegat s fruit daquesta ignorncia supina dequ tan sovint fan gala els poltics espanyols, daquesta amn-sia selectiva que anteposa, sense escrpols, lespectacle demasses a la realitat prpia de lEstat.

    Ens illustrem per no defallir i agafar forces de cara a les pro-peres eleccions catalanes perqu el nostre vot no caigui enloblit i serveixi, com si es tracts duna granada de m per fersaltar pels aires una classe poltica allada de la realitat i delpas que, entre casos Pretria i Palau de la Msica Catalana,subsisteix noms per alimentar, des de lantropofgia, els seuspropis fills i filles.

    Ens illustrem perqu, en mig de tanta i tanta putrefacci, snecessari cercar una petita flaire desperana que ens allunyide labsurditat global, de la irresponsabilitat compartida, de lacorrupci hereditria. Ens illustrem perqu hem tocat fons iperqu, nestem segurs, vnen temps de canvis. Citant tex-tualment els monjos budistes Sakya Tashi Ling:

    Estem immersos en un profund canvi de la huma-nitat. Com ha succet histricament, noms da-qu a molts anys les generacions futures podranadonar-se de lamplitud daquest nou momentque avui, en viure-hi immersos, no sabem reco-nixer clarament. Les nostres formes de vida vanser tils en el passat, per ja sn caduques.

    Tant de bo no ens hgim de penedir de viure en tempsinteressants...

    E D I T O R I A L

    3

  • 4

  • BA

    FAR

    AD

    ES. L

    A I

    LLU

    STR

    AC

    I A

    CT

    UA

    L A

    LLE

    IDA

    5

    BAFARADES1LA ILLUSTRACI ACTUAL A LLEIDA

    En lnies generals, una ilustraci s aquell dibuix, imatgeo component grfic que complementa i adorna un text. Ala vista daquesta breu definici, un illustrador s un artis-ta grfic que, amb el seu treball, contribueix a millorar lacomunicaci escrita mitjanant representacions visualsque informen sobre el contingut del llibre o text al qualacompanyen. Aquesta disciplina ha esdevingut un delscorrents amb ms tirada dins els mitjans de comunicacii el mn editorial, ja que les seves caracterstiques intrn-seques la fan un instrument de comunicaci visual amb unfort component democrtic i de difusi massiva. No s,per, una feina subalterna o traductora sin un idiomaprovet duna gramtica particular i un elevadssim nom-bre de parlants.

    Lleida ha estat, de sempre, una ciutat que ha mantingut unafeli relaci amb el mn de la illustraci. Ens ve a la mem-ria un moment crucial, a les primeries del segle XIV, quan laciutat es va convertir en un focus de producci de manus-crits de rellevncia internacional. El 1300 el rei Jaume IIhavia fundat lEstudi General de Lleida, la universitat msantiga de la Corona dArag, la qual cosa va implicar unaforta demanda de llibres per part de professors i estudiants.Aquesta demanda va motivar la installaci a la ciutat dunseguit descrives encarregats de copiar manuscrits i tamblarribada duna srie dartistes especialitzats en la illumi-naci, s a dir, en la illustraci daquests exemplars. Entreels noms que ens han pervingut tenim el dun tal mestreJoan, scriptoris et iluminatoris librorum; i el de Guillem

    Bernat, illuminatoris civitatis Ilerde. No s doncs, aques-ta, una feina nouvinguda sin una part important del nostrepatrimoni cultural. Des daleshores no han faltat a la nostraciutat noms que han conreat la illustraci amb mestratge ipersonatges que han anat ms enll de les nostres fronteresa gaudir dels llorers de la fama, com Xavier Gos i altresque podrem anomenar den fins a lactualitat.

    El mn de la illustraci lleidatana aplega una bona colladartistes que entenen la seva feina des duns pressupostosesttics fora diferents. En contra de la idea generalitzadaque acostuma a identificar la tasca daquests creadors ambel que s estrictament el dibuix de cmics, aquest dossierde la revista ARTS ens permet apreciar la rica i variadaprocedncia i dedicaci dels illustradors de casa nostra,amb una mostra composta per vint-i-dos aportacions quehan illuminat un nmero que surt del com en la nostralnia editorial.

    Les semblances i les illustracions que el lector trobar enaquest dossier sn com petites bafarades que, em conjunt,conformen la nuvolositat ms agradable de la nostra clima-tologia. Nvols arreu i una llum privilegiada, vegeu-ho...

    1 [de baf] Dins del mn de la illustraci, espai tancat, generalment per uncercle o un quadrilter irregular, que cont la rplica o el pensament dunpersonatge, el qual s assenyalat per un apndix que surt del cercle o delquadrilter.

  • DE QU SERVEIX UN LLIBRESI NO T DIBUIXOS?

    El personatge dAlcia al Pas de les Meravelles, de LewisCarroll, va pronunciar-se amb molta claredat sobre lanecessitat que els llibres estiguin illustrats. Tot i que aques-ta necessitat en el mn de la literatura per als