Cobertes.p65 27/05/2008, 21:291

Cobertes.p65 27/05/2008, 21:292

SUMARI 3

Revista ClarorNúm. 61, IV èpocaEstiu 2008

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

4. Articles de Carlos Ugarte, RamónFerreiro, Glòria Marín i Jaume Bartrolí.

6. Entrevista curta: Marta Carranza,Directora de l'Àrea de Promoció Esportivade l'Institut Barcelona Esports.

Gent Claror: article de Pedro Andreu.

ENTREVISTA

9. Pedro García, exwaterpolista.

EN FORMA

12. La importància de saber nedar.

17. Experiències: Un abonat de Can Caralleual K2 i al cim del Broad Peak.

18. En Forma: Miscel·lània de temes.

22. Natura: Vies ferrades.

23. L'escapada.

SALUT

24. Salut: Combatre el Jet lag.

26. Dietètica: Les begudes alcohòliques.

28. Mens Sana: Com millorar la memòria.

REPORTATGE

30. Barcelona EuroGames 2008.

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

35. Portada.

36. "25 del Claror".

40. Instal·lacions esportives.

46. Esdeveniments esportius i seccions.

50. Solidaritat i medi ambient.

CLAROR CLUB

53. Activitats de lleure per a l'estiu.

54. Avantatges culturals.

56. Guia d'empreses adherides.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

SABER NEDAR

UN ABONAT DE CAN

CARALLEU PUJA AL K2

EUROGAMES 2008 A BARCELONA

17

12

Número 61. Quarta Època.Estiu 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

24

ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro

CO

MB

AT

RE

EL

JE

T L

AG

30

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Consol Martí Soto,Gemma Vilaró Mendiola, MartaSerra Batiste

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona

LA

PO

RT

AD

A

01_Sumari.p65 27/05/2008, 18:593

CLAROR

OPINIÓ4

Ha estat un èxit el Bicing?

CARA A CARA

A Barcelona fa molts anysque s’està treballant des dediferents vessants perquè labicicleta sigui un vehicle d’úsquotidià, però sempre ambpropostes tímides, simbòli-ques o puntuals, i bàsicamentamb poc o gens pressupost.No és estrany que quan es fauna aposta contundent ens

trobem la resposta que hi ha hagut, un èxit dedemanda, de la qual cosa ens alegrem molt ique alhora dóna sentit a la tasca feta fins ara.Però a aquest èxit l’amenacen, com a mínim,dues errades.

La primera errada és que no s’hagi fet unaactuació coherent i no s’inverteixi amb lamateixa contundència en una xarxa adient decarrils bici fora de la vorera, en espais pacifi-cats o en educació per als més petits que se-ran els futurs vianants, conductors i/o ciclis-tes. Si no es fa aquesta aposta el conflicte en-tre els diferents usuaris de la via pública estàservit, com molts ja sabem.

La segona errada és el dia a dia del mateixBicing que, fins a la data, sigui per manca deplaces, de bicis, de rotació, de mantenimentdel sistema o de les mateixes bicicletes, noestà donant el servei mínim que ha d’acom-plir, que l’usuari tingui una bicicleta a l’abastde forma àgil i econòmica i, encara pitjor, estàavorrint aquella gent que s’ha engrescat a uti-litzar la bicicleta per primer cop.

Afortunadament té una granacceptació. Barcelona haentès perfectament que el Bi-cing és un servei que com-plementa la resta de trans-port públic. Actualment hi hauns 140.000 abonats al ser-vei i cada dia se’n donen d’al-ta una mitjana de 350. El usu-aris són un 51% homes i un49% dones, la majoria residents a Barcelonai tenen entre 26 i 35 anys. La durada mitjanad’utilització del Bicing és de 16 minuts els diesfeiners i de 20 minuts els dies festius. La dis-tància recorreguda és d’uns 3 quilòmetres (en-tre la plaça d’Espanya i la plaça Tetuan hi hauns 6 quilòmetres).

Durant aquest temps de posada en marxas’han realitzat més d’1,5 milions de visites ala pàgina web i s’han interessat per aquestamodalitat de transport públic ciutats interna-cionals com Sidney, Sao Paulo, Londres, Chi-cago... i d’Espanya, ciutats com Saragossa oSanta Cruz de Tenerife.

Aquest és un sistema nou arreu, que encaraestà en fase de creixement i d’implantació. Elfet que estigui en constant evolució sense proutemps per consolidar-se fa que, en ocasions,es produeixin algunes disfuncions. Les matei-xes magnituds de les xifres donen la dimensiódel servei. Cal, a poc a poc, anar adaptantaquest sistema a la vida diària de la ciutat.

Vinyeta de KAP, publicada al diari "Mundo Deportivo", el 22/05/08LA VINYETA

CARLOS UGARTEResp. Relacions

Externes de MetgesSense Fronetres

Quan MSF es varetirar de l'Iraq

El 20 de març de 2003, lestropes angloamericanesllançaven els primers atacssobre objectius selectius dela capital iraquiana. El 9d’abril, iraquians i nord-americans van derrocarl’estàtua de Sadam Husein.Començava la segona guer-ra del Golf. Després de 10anys d’impediments, feiauns mesos que MetgesSense Fronteres (MSF)treballava al país. Durant elsbombardejos de Bagdad, unequip es va quedar donantsuport als hospitals de laciutat, i va engegar tres clí-niques i un servei d’ambu-làncies.

El 16 d’abril vaig arribar al’Iraq amb un equip desti-nat a Mosul. Després d’unperíode de relativa calma,organismes i institucionsoccidentals van començar aser objectius de guerra, iMSF no va ser una excep-ció. Davant l’escalada de vi-olència i la reiterada faltade respecte cap a l’ajudahumanitària, vam conside-rar inadmissible el risc quecorrien els nostres equipsi ens retirarem.

Avui els hospitals iraqui-ans tot just poden atendreels pacients per falta de llits,personal sanitari i subminis-traments mèdics bàsics.MSF els dóna suport desd'Amman (Jordània) i assis-teix d’urgència al Kurdistaniraquià, traslladant els feritsdes de zones de guerra...però no podem evitar sen-tir la impotència de no es-tar on més ens necessiten.

Si abans va ser Sadam quiva impedir la nostra presèn-cia, ara són totes les partsen conflicte les que impos-sibiliten l’assistència als ci-vils, portant al límit el so-friment de la població.

LA COLUMNA

NO

GLÒRIA MARÍNComunicacióBiciclot S.C.C.L.

RAMONFERREIRO

Cap Premsa Bicing

SI

04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:234

5OPINIÓ

La Xina, Jocs Olímpics i política

TRIBUNA

La reacció del règim i de laimmensa majoria dels xine-sos ha estat unànime. S’hansentit ferits en el més profunddel seu orgull. I han identifi-cat les protestes com la con-tinuació de les humiliacionssofertes per la Xina en mansd’Occident durant els seglesXIX i XX. Com el fruit d’unasuposada enveja europeadavant d’una civilització su-perior que reneix. Així, lescrítiques per les violacionsdels drets dels tibetans, lapersecució dels mateixos dis-sidents xinesos o la manca dellibertats democràtiques, noafebliran el règim. Al contra-ri. Faran que la població tan-qui files entorn seu. I exacer-barà encara més el naciona-lisme ferit. Què fer llavors:criticar i protestar, o callar iatorgar? Els silencis poden sercòmplices, però les cridòriesexcessives acaben per provo-

Els xinesos tenen motius persentir-se orgullosos. El saltendavant acomplert en unageneració era inimaginable.Són la quarta potència eco-nòmica mundial. L’any 2025seran la primera economiadel món, per davant dels Es-tats Units, l’Índia i Europa. Elgovern comunista ha pensatels Jocs Olímpics de Pequín2008 com el gran aparadord’aquesta Nova Xina. Volenque sigui la gran festa deconsagració de la Xina coma país modern i de futur quees prepara a assumir el pa-per de primera potènciamundial.

I llavors apareixen els tibe-tans, que protesten i volen ai-gualir la festa. Al món occi-dental, milers de personesse’n fan ressò i boicotegen elpas de la flama olímpica. I sesenten veus que demanen noanar a la inauguració.

car la reacció contrària.Darrere de tot plegat rau

una pregunta: és bona ideaconcedir l’organització d’unsJocs a un país no democràtic?En el seu moment la Xina esva comprometre a millorar elrespecte dels drets humans.Ha fet just el contrari. L’ex-periència demostra quesempre passa així: des del’URSS amb els Jocs de Mos-cou el 1980, fins l’Argentinaamb el Campionat Mundialde Futbol de 1978. De totplegat es podria aprendreuna lliçó. Però serà difícil queel Comitè Olímpic Internaci-onal (COI) en tregui conclusi-ons. No són només els mè-rits esportius o morals elsque fan decidir quina ciutats’emporta el cobejat premi.Al final, és una decisió políti-ca. I parlant de política, hemvist molt fariseisme aquestsdies en les veus que s’han al-

Mireia Fèlix18 anys

Sí. La veritat és que noestic gaire informada deltema però em semblaque calia una solució pergarantir l'aigua a Barce-lona. Per tant, em sem-bla bé el transvasa-ment de l'Ebre.

José Luis Gómez51 anys

Sí. Era necessari fer al-guna cosa per paliar elsefectes de la sequera iel transvasament és unamesura ràpida. Una al-tra cosa és que portemanys sense prendre me-sures per evitar unamala situació hídrica.

Marcio Neves26 anys

Sí. Estic a favor peròcrec que la sequera afec-ta tot Catalunya i no no-més Barcelona, tot i queentenc que a la capitalcatalana s'ha disparatmolt el consum d'aiguaper l'arribada d'immi-grants i turistes.

Et sembla correcte el transvasament de l'Ebre?

Per Cristian González

Júlia Slack39 anys

No. Sincerament no es-tic d'acord amb la pro-posta perquè crec ques'haurien d'haver aplicataltres opcions més ra-cionals però uns quantsanys abans sense arribara aquesta situació.

web: www.claror.cat

Inici: 12 de maig

Fi: 23 de maig

Total respostes: 154

Sí: 39%

No: 40%

Indiferent: 9%

NS/NC: 12%

L'ENQUESTA

Internautes

çat exclamant que no s’ha debarrejar esport i política. Ésnormal que molts atletes hodiguin de bona fe. Però la po-sició de la resta dels que s’es-quincen les vestidures, xine-sos o no, és pura fal·làcia. ElsJocs Olímpics són política, enmajúscules. Ho són perquèels mateixos que protestensón els primers en polititzar-los. Els estats polititzen elsJocs quan els volen conver-tir en un èxit propagandístic.Els polititza el COI quan fadesfilar els atletes rere unabandera i fa sonar un himneen honor del guanyador peròno deixa escollir amb quinabandera volen desfilar ni quinhimne volen honorar. Pertant, que no s’acusi els tibe-tans d’aprofitar-se dels Jocsper fer política, quan Pequín2008 serà la gran festa polí-tica del govern i del poblexinès.

JAUME BARTROLÍPeriodista de la secció d'Internacional de TV3

No: 40%

Sí: 39%

NS/NC:12%

Indif.: 9%

04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:235

CLAROR

OPINIÓ6

"Volem ordenar l'ofertaesportiva extraescolar de BCN"

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Què és el Pla de l’esport

en edat escolar?

Des de fa un parell d’anys i

després d’un procés partici-

patiu de tot el sector, es va

crear el pla estratègic del

2003 que tenia com a objec-

tiu fixar una línia a seguir en

l’àmbit de l’esport en edat

escolar.

Per què l’Ajuntament es

va proposar aquest pla?

Ens vam adonar que a

Barcelona hi havia una situ-

ació amb un sector molt mo-

bilitzat i amb una participa-

ció massiva de la població,

ja que un 66’8% dels nens i

nenes de l’Àrea Metropolita-

na de Barcelona estan fent al-

guna activitat esportiva ex-

traescolar. Així va sorgir la

necessitat de conèixer el sec-

tor, ordenar-lo una mica cre-

ant un marc de mínims que

garantís la qualitat i que tin-

gués com a eix comú l’objec-

tiu educatiu i formatiu. I un

cop tinguéssim tot això fet,

poder-ho donar a conèixer

a una família amb l’elabora-

ció d’una guia de l’esport en

edat escolar.

Quins són els objectius

primordials d’aquest pla?

L’objectiu primordial del pla

és que l’oferta esportiva en

horari extraescolar que hi

hagi o es vagi creant a

Barcelona sigui fonamental-

ment educativa i formativa.

Era necessari crear uns

continguts curriculars per

a l’esport extraescolar?

Amb la creació d’un full cur-

ricular es vol garantir que la

formació sigui educativa i for-

mativa a través d’una tasca

compartida entre les entitats

i l’Ajuntament. El que volem

amb aquests continguts cur-

riculars és un tracte molt pro-

per i constant amb les enti-

tats que estan participant molt

activament.

Quins instruments es fa-

ran servir?

El currículum que publica-

rem al setembre n’és un d’ells.

També es va crear el Consell

de Coordinació Esportiva en

Edat Escolar de Barcelona,

que aglutina totes les entitats

i es reuneix dos cops l’any. Té

com a tasca detectar els àm-

bits del sector que cal millo-

rar. A partir d’aquí, es van

organitzar diverses comissi-

ons per desenvolupar els ei-

xos bàsics marcats pel Con-

sell, que van ser tres: la cap-

tació i formació de tècnics es-

pecialitzats en edat escolar,

l’ús i gestió de l’espai espor-

tiu en horaris extraescolars i,

finalment, com educar en va-

lors des de l’edat escolar.

Pot produir-se una dife-

renciació entre Escoles

d’Iniciació Esportiva de

primera i segona classe?

Precisament el que volem

amb el Pla de l’esport en edat

escolar és reduir al màxim les

diferències que actualment hi

ha entre els centres. Amb la

creació d’un currículum bà-

sic garantirem uns mínims de

qualitat que tots els centres

hauran de complir si volen

aparèixer a la nostra guia de

l’esport en edat escolar que

es lliurarà als pares i mares

que la sol·licitin. A partir del

compliment del currículum,

cada centre és lliure de fer

més coses perquè tampoc

volem academitzar l’esport

escolar.

Esteu satisfets amb la

participació de les entitats

adscrites al Pla?

N'estem molt satisfets. Ac-

tualment parlem amb 300

centres.

És cert que hi havia un

dèficit en l’esport infantil?

Sí. Ens dirigim cap al model

dels EUA en el fet que cada

vegada hi ha més nens obe-

sos. La causa principal no és

l’alimentació, com es pot pen-

sar, sinó el sedentarisme crei-

xent entre els infants i joves. I

és clar, amb les dues hores i

mitja d’activitat física que fan

a la setmana a l’escola no n’hi

ha prou. Cal treballar per

corregir aquest hàbit.

PEDRO ANDREU,Director del

Poliesportiu Marítim

Per què ésnecessari llegir?

Tenim: el cinema, els video-jocs, la nostra pràctica es-portiva, els hobbies, les fes-tes, els compromisos soci-als, i també la televisió, onhi ha molt més que tot això,sense quasi esforç i nomésprement un botó.

No obstant, està escrit, ino seré jo qui en dubti, queles societats que assoleixenel grau més alt de benestarsón aquelles en què en laseva població hi està incor-porada la cultura escrita.

Suposo que no soc un bonexemple, tan sols llegeixodurant les vacances, això sí,devoro tots els “títols” que,ja sigui per l’autor, la temà-tica, o el què he llegit sobreells, han passat a formarpart de la meva llista perso-nal i intransferible de llibresque he de llegir.

He llegit d’algú que ho ex-plicava molt bé, que els hu-mans sempre som lletres;alguns cops des de l’útermatern ja en tenim algunesque ens designen. Despréssom oracions, pensamentsque adquireixen rostre tansols per haver estat pen-sats, per convertir-nosamb el temps en paràgrafsi finalment acabar essenthistòries.

Els llibres en la nostrament no tenen límits, podenparlar qualsevol idioma, idescriure llocs i situacionsinversemblants o realistes.Són intemporals; poden ve-nir del passat i portar-nos alfutur, mentre que els femnostres en el present.

Els llibres són una miradacap endins del lector que al-guns cops, i de forma màgi-ca, arriben a transformar-seen idees.

Parlar, escoltar, escriure illegir, pot hom qüestionarque no ens faran millors?

GENT CLAROR

Marta Carranza és la

Directora de l'Àrea de

Promoció Esportiva de

l'Intitut Barcelona

Esports (IBE)

04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:236

7OPINIÓ

04-07 Opinio.p65 27/05/2008, 20:237

L’ENTREVISTA8

CLARORFoto: Pep Herrero

08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:198

9L’ENTREVISTA

Pedro García Aguado, Toto al món del

waterpolo, ho va tenir gairebé tot amb

aquest esport: els millors títols, reconei-

xement, diners... A la primavera del

2003, a les portes dels Mundials de na-

tació de Barcelona, va ser expulsat de la

selecció espanyola de waterpolo per

l’enèsim acte d’indisciplina. Dies després

va ingressar a la clínica Marenostrum (la

mateixa on temps després es suïcidaria

el seu company Jesús Rollán) per mirar

de guanyar el partit més important de la

seva vida: vèncer la seva addicció a l’al-

cohol i les drogues. Cinc anys després,

travessat el desert, Toto ha publicat un

llibre on narra el seu calvari. El títol

(“Mañana lo dejo”, de l’Editorial Bres-

ca)... però, és enganyòs, perquè en Toto

ja ho ha deixat. Ha guanyat el partit, i

ens ho explica en aquesta entrevista con-

cedida a casa seva; un piset a Sant Andreu

on no s’exhibeix cap de les moltes me-

dalles guanyades en la seva etapa espor-

tiva, i sí una petita placa d’agraïment lliu-

rada pels alumnes d’una escola on re-

centment ha anat a donar una conferèn-

cia per informar dels perills de les dro-

gues.

Qui és Pedro García Aguado?

Un “paio” de 40 anys que es lleva cada

matí feliç, que sap gaudir la vida sense

consumir drogues, i que treballa de te-

rapèuta a la clínica on vaig estar ingres-

sat per mirar d’ajudar els altres.

Saps perquè començo preguntant-

te això, oi?

Sí, és clar. Al 2003, en la primera en-

trevista que vaig tenir amb el psicòleg

del centre, em va preguntar qui era jo. I

vaig respondre: “Sóc un jugador de wa-

terpolo d’elit, campió olímpic, campió del

món...”. Li vaig dir totel meu currículum,

però ell em va respondre: “No. Tu ets

Pedro García Aguado, politoxicòman”. Va

ser molt dur reconèixer-ho. Però va ser

el necessari principi de la recuperació.

Quan vaig dir que et faria una en-

trevista per a la revista em van dir:

“compte, que ningú es pensi que un

jove, tot i drogar-se durant anys, pot

acabar sent un triomfador esportis-

ta d’elit...”

No, perquè les drogues, primer, no em

van deixar gaudir els èxits amb plenitut,

i al final van acabar amb la meva carre-

ra. Amb el llibre -que he escrit com a

part del meu procés catàrtic-, i amb to-

HA ESTAT UN DELS MILLORS JUGADORS DE LA HISTÒRIA

DEL WATERPOLO ESPANYOL. CAMPIÓ OLÍMPIC, DEL MÓN...

UN CURRÍCULUM IMPRESSIONANT. ARA, PERÒ, ACABA DE

PUBLICAR UN LLIBRE EN QUÈ EXPLICA QUE, DE TOTS ELS

SEUS ÈXITS, EL MÉS GRAN HA ESTAT VÈNCER LES DROGUES

QUE VAN ACABAR AMB LA SEVA CARRERA ESPORTIVA.

SERGI LARRIPA,periodistalarripa@claror.net

“El millor èxit?Deixar la droga!”

PEDRO GARCÍA AGUADO, EXWATERPOLISTA CAMPIÓ OLÍMPIC

08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:199

L’ENTREVISTA10

CLAROR

tes les entrevistes que concedeixo, in-

tento trasmetre el mal que em van fer les

drogues, que em van treure mooolt més

del què em van donar. He intentat que

sigui un llibre d’esperança i superació,

explicant les coses tal i com van ser per

si li poden servir a algú.

Has rebut molts el·logis pel llibre.

També alguna crítica?

Sí. Hi ha hagut gent que m’ha dit que

amb el llibre estava fent molt mal al wa-

terpolo. Suposo que és la gent a qui li

agradaria que se seguís pensant que en

aquell equip que va guanyar tants títols

tot era de color de rosa. Però no era

així. Jo tenia greus problemes... i fins i

tot va haver un component, el meu “ger-

mà” Jesús Rollán, que es va acabar suïci-

dant, tot i que per altres raons... Jo no he

volgut castigar el waterpolo... en tot cas

m’he castigat a mi mateix exposant les

meves misèries. A més, no culpo ningú

del què m’ha passat, perquè cadascú és

responsable dels seus actes.

Algú que et va conèixer fa molts

anys també em va dir que eres una

persona altiva, distant, superba...

Doncs probablement té raó, tot i que

jo no era conscient.. L’èxit, els diners,

tenir lluny la família, la falta d’un bon as-

sessorament... i les drogues, em feien ser

“Ara sé ser feliç amb lespetites coses de la vida”

així. De dia era distant i fins i tot tímid, i

de nit podia ser molt extrovertit i

simpàtic...quan anava “col·locat”. El re-

sultat era una persona desgraciada, tot i

que mirava d’aparentar el contrari. Les

drogues, tot i que aleshores no ho veia,

m’havien fet un altre.

Al llibre dónes molta importància

als teus inicis al waterpolo, quan eres

un nen. Vas tenir un entrenador que

et va aportar molt com a “competi-

dor” però...

Com a esportista ens va convertir en

autèntics competidors. Feia uns entre-

naments duríssims, amb un altíssim ni-

vell d’exigència, ens picava i insultava,

mai ens felicitava, sempre ens trobava

errades, ens obligava a estar en tensió

permanent per superar-nos constant-

ment... Això ens va fer persones que, tant

dins com fora de la piscina, estàvem sem-

pre competint, intentant destacar, ser els

millors... Per a ser esportista ens va ser-

vir, però aquest tipus d’educació ens va

Un currículum esportiu impressionantPedro García Aguado (Madrid, 1968), conegut al món del waterpolo amb el

sobrenom de Toto, va ser professional d’aquest es-

port entre 1986 i 2003, quan es va haver de retirar

a causa dels seus problemes amb les drogues. Du-

rant aquests anys va jugar a tres clubs: el CN

Catalunya, el CN Barcelona i el CN Terrassa. A ni-

vell estatal, ha estat campió de la Lliga Espanyola 7

cops i campió de la Copa del Rei 6 vegades. A nivell

individual, a la temporada 2000-2001 va ser esco-

llit millor jugador de la lliga espanyola, així com mi-

llor jugador de la final.

Amb la selecció espanyola de waterpolo, i junt a homes com manel Estiarte o

Jesús Rollán, va aconseguir ser un cop campió olímpic (Atlanta’96) i un cop

sotscampió (Barcelona’92); un cop campió del món (Perth’98) i dos cops sot-

scampió (Perth’91i Roma’94), així com un cop sotscampió d’Europa (Atenes’91).

fer, a la llarga, persones desvalgudes,

sempre insatisfetes de tot.

Permetries que una filla teva s’en-

trenés amb un tècnic així?

No. Ara entenc que a un nen o a un

jove, persones encara en formació, no se’l

pot tractar així, perquè conec els efectes

secundaris. Se’l pot traumatitzar. He co-

negut nens que van col·leccionar tots els

caballets que es poden aconseguir als

cursets de natació, i que després no han

volgut tirar-se mai més a una piscina.

Quan vas començar a drogar-te?

Amb només 14 anys vaig començar a

beure alcohol. Sense saber-ho, en aque-

lla edat em vaig començar a enganxar en

relacionar la diversió i la droga. I molt

de compte amb això! De vegades s’és

“tolerant” amb els adolescents que s’em-

borratxen pensant que “són coses de

l’edat”, sense saber que la genètica de

cada persona és diferent i, epr a segons

qui, quatre copes poden ser el principi

d’una addicció.

Amb només 17 anys arribes a

Barcelona fitxat pel CN Catalunya...

...i la cosa ja es comença a “desmadrar”.

Estic a una ciutat nova, plena d’alicients, i

lluny dels pares i qualsevol persona que

em pugui controlar. Jove, amb diners i

ganes de menjar-me el món, i allotjat a la

Residència Blume on, a diferència d’ara,

no hi havia control i fèiem festes dia sí dia

també. Tot va derivar en major addicció,

tot i que aleshores ni m’ho imaginava ni

ho volia creure, és clar.

Com és que no et van enxampar

“S’ha de tenir molt de

compte en l’educació dels

joves: per voler fer-los uns

campions podem fer-los

persones desvalgudes”

08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:1910

11L’ENTREVISTA

“L’alcohol i les drogues

m’ho van robar tot, fins i

tot el plaer de gaudir els

èxits esportius”

Una ciutat per viure-hi?Barcelona!

Un lloc per anar de viatge?Estats Units

Un plat?Ous ferrats amb patates

Un llibre per llegir?Un de filosofía, per exemple.

Una pel·lícula de cinema?Pulp Fiction

Un mitjà per estar informat?La premsa

Mar o muntanya?Muntanya

Un cantant o grup musical?Un solista... Alejandro Fernández.

Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Jesucrist

Un personatge actual?M’agradaria conèixer Jorge Bucay.

Un esportista que admiri?Manel Estiarte, sense dubte.

Què valora més de les persones?L’honestedat

Si un dia fossis president del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendria?Potenciar l’educació emocional.

Dretes o esquerres?Centre. No... esquerres!

Què s’enduria a una illa deserta?Una dona, un ordinador... i les me-ves “peques”...

Un desig confessable?Acabar d’aprendre a administrar-me econòmicament i viure amb elquè tinc. És l’assignatura pendent.

Molt personal...

mai en un control antidopatge?

Mai m’he drogat per millorar el ren-

diment. Jo em drogava, primer, per pas-

sar-m’ho bé, i després...perquè ja esta-

va enganxat. A la lliga espanyola no hi

havia control antidopatge, i abans d’un

esdeveniment internacional feia un esforç

per no consumir i acudir-hi “net”.

Mai ningú et va dir “no vas bé”?

En això hi ha dues coses. Primer, abans

dels Jocs de Barcelona vaig dir a la Fe-

deració que tenia aquest problema, i em

van intentar ajudar. Però la veritat és que

penso que no sabien ni com havien de

fer-ho. No estaven preparats per afron-

tar una cosa així. Suposo que van pensar

que “era una cosa de l’edat”, que seria

passatgera. D’altra banda he de reco-

nèixer que jo, aleshores, tampoc li feia

massa cas a ningú. Hi ha una cosa que es

diu “silenci clínic”: durant anys pots es-

tar perjudicant el teu cos sense que el

cos protesti. I com que no protesta, se-

gueixes fent excessos...i quan protesta, i

te n’adones, ja és massa tard.

Què et van robar les drogues?

Gairebé tot. Molts diners, la personali-

tat... i l’alegria, perquè gairebé no vaig ni

gaudir els éxits esportius. I sobretot l’es-

tabilitat emocional, la família, i a dues

filles a les què sortosament ara he pogut

recuperar.

Et penedeixes d’haver deixat els

estudis?

Sí, molt. Però ¿com convènces un xaval

de 20 anys que té èxit i diners que ha

d’estudiar perquè això algun dia s’acaba-

rà? És una assignatura de l’esport espa-

nyol, perquè en molts casos ens retirem i

amb 30 anys no sabem què fer a la vida.

Què li diries al Pedro García Agua-

do de 23 anys si el tinguessis ara

mateix al davant?

Uf! aquesta pregunta no me l’han feta

mai... Li diria que no fes el burro. Que no

cal ser el millor, ni a l’esport ni a cap

altre aspecte de la vida. Que l’esport,

com la resta de plaers de la vida, s’han

de disfrutar al màxim de manera sana. I

que si beus o et drogues no els disfrutes,

encara que pensis que sí. Li donaria el

màxim d’informació sobre l’alcohol i les

drogues. Li diria que no per col·locar-te

destacaràs ni lligaràs més. I que si ets

tímid i et tremolen les cames davant

d’una noia, deixa que et tremolin, que

ho acabaràs superant sense necessitat de

prendre drogues que et poden destros-

sar la vida. Li diria que fos humil, que

estudiés i estalviés pensant en l’endemà...

li diria tantes coses! Miraria d’ensenyar-

li a gaudir els petits plaers de la vida.

I què li diries a una persona que

ara mateix estigui en un procés de

dependència com el què vas passar?

Que si es posa en mans de bons pro-

fessionals i posa voluntat, se’n sortirà.

Que pot tornar a ser una persona nova,

tornar a disfrutar dels sentits del tacte,

l’olfacte... Recuperar la il·lusió i sensaci-

ons oblidades... Que si vol, pot tornar a

ser feliç de veritat.

Fo

to:

Pep

Her

rero

08-11 Entrevista.p65 27/05/2008, 19:1911

EN FORMA!12

CLAROR

12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1612

13EN FORMA!

litats que no ens pot oferir el medi ter-

restre. L’aigua ens ajuda a millorar l’es-

quema corporal, la lateralitat i l’orienta-

ció espai-temps gràcies a les forces que

exerceix sobre els segments corporals i

aquests sobre ella. Els moviments sobre

qualsevol dels eixos corporals (girs),

adquireixen una major seguretat gràcies

a la ingravidesa i a la flotació. La posició

horitzontal que mantenim mentre nedem

fa que no carreguem tot el pes sobre

l’esquena i, així, es redueixen les tensi-

DES DE DIFERENTS ÀMBITS DE L’ESPORT I LA SALUT S’HA

DIT SEMPRE QUE LA NATACIÓ ÉS UN DELS ESPORTS MÉS

COMPLERTS. PER QUÈ? ÉS VERITAT O BÉ UN MITE

CONVERTIT EN LLEGENDA URBANA? VEIEM LES

CARACTERÍSTIQUES QUE FAN DE LA NATACIÓ UN ESPORT

MÉS QUE RECOMANABLE.

La natació és reconeguda per molts pro-

fessionals de l’esport i de la salut com

una activitat adequada per obtenir múl-

tiples beneficis: la millora de la condició

aeròbica, la flexibilitat, la força corpo-

ral, el to muscular i la coordinació en

general, en són alguns exemples. És una

de les poques disciplines esportives que

posa en funcionament molts grups mus-

culars alhora. A més a més hi ha un fac-

tor molt important, el baix risc de lesi-

ons dins de l’aigua en comparació a al-

tres esports. És important destacar, tam-

bé, que independentment de l’edat, és

una activitat que poden practicar la gran

majoria de persones, i alhora és ideal

per aquelles que, per uns motius o al-

tres, no poden practicar cap altre tipus

d’activitat física.

El primer que hem de matisar, però,

és que els beneficis que ens aporta la

natació només els obtindrem si nedem

correctament, desenvolupant els exer-

cicis adequats i adients a la nostra con-

dició física, edat i característiques. Si no

ho fem així, la natació deixarà de ser una

pràctica saludable i es convertirà en un

factor contrari a la nostra salut. Així

doncs, si nedem correctament, la nata-

ció ens brindarà multitud de beneficis a

nivell de salut, a més a més dels lúdics,

socials i emocionals, molt importants en

qualsevol pràctica esportiva.

LA INGRAVIDESA: PRIMER

AVANTATGE

La natació és un exercici físic que aporta

importants beneficis l’organisme, a cau-

sa del lloc on es practica: l’aigua. El medi

aquàtic ens ofereix una sèrie de possibi-

Natació perentrenar-ho tot!

ADELA ROVIRA,tècnica aquàtica del Pol.Sagrada Família

“Només obtindrem els

beneficis que ens aporta

la natació si nedem cor-

rectament i fem exercicis

adequats al nostre nivell”

12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1613

EN FORMA!14

CLAROR

ons musculars. I, d’una altra banda, la

flotació ens facilita el treball de coordi-

nació i equilibri, millorant així els nos-

tres patrons motors.

TREBALL DE TOT EL COS

Com hem dit anteriorment, un aspecte

important a destacar de la natació és la

implicació que tenen la majoria dels

músculs de les diferents regions anatò-

miques. La majoria de les tècniques de

natació segueixen el principi basat en el

fet que el tors i les cames han de mante-

nir-se en posició paral·lela a la superfí-

cie de l’aigua. Aquesta posició fa que l’ab-

domen es contragui mentre es mouen

les cames i els braços per impulsar-se, i

amb aquest simple moviment s’exercita

tot el cos.

Així doncs, la natació és l’esport ae-

ròbic per excel·lència, perquè no té im-

pactes sobre les articulacions, compor-

ta un gran desenvolupament aeròbic i

implica pràcticament la totalitat dels

grups musculars. A més a més, és una

excel·lent teràpia en casos de rehabili-

tació i problemes funcionals. És per això

que s’aconsella des dels nadons fins a la

gent gran, passant per embaraçades i

“La natació és l’esport

aeròbic per excel·lència,

no té impacte sobre les

articulacions i implica

quasi la totalitat dels

grups musculars”

persones amb problemes d’obesitat.

BENEFICIS ANATÒMICS

Els beneficis anatòmics i fisiològics que

podem assolir mitjançant la pràctica de

la natació incideixen en el sistema cardi-

ovascular i el respiratori, en els músculs

i les articulacions, en la columna verte-

bral i en la circulació sanguínia.

No cal dir que el treball aeròbic mo-

derat i continuat és el més aconsellable

per al múscul més important del nostre

organisme, el cor. Aquest, amb l’exercici

aeròbic, es muscula, s’enforteix i perd el

greix que l’envolta. Això fa que cada bom-

beig que realitza sigui més potent i bom-

bi més sang a la resta de l’organisme.

D’una altra banda, la resistència que

ofereix l’aigua fa que qualsevol movi-

ment necessiti de grans grups muscu-

lars, proporcionant una tonificació ade-

quada i evitant sobrecàrregues de tre-

ball en zones concretes que, a la llarga,

poden provocar diferents lesions. A

causa de la pressió de l’aigua i la seva

ingravidesa, tot moviment en aquest

medi és de baix impacte. D’aquesta

manera es redueix al màxim la càrrega

sobre els ossos i les articulacions. Per

tant, aconseguim un major treball arti-

cular, augmentant, així, la flexibilitat de

totes les articulacions.

Una de les parts del cos que en surt

més beneficiada és la columna vertebral,

sobretot si es pateix mal d’esquena o

alguna patologia associada a la colum-

na, ja que la natació evita provocar més

dolor i ajuda a disminuir els símptomes

de la lesió.

I si enfortim tots els músculs, també

ho fem amb els pulmons. Així, som ca-

paços d’agafar una major quantitat d’ai-

re en cada respiració amb menys des-

pesa energètica, augmentant d’aquesta

manera l’oxigenació i reduint l’estrès

d’aquests músculs respiratoris. Com a

resposta d’un treball continu, els mús-

culs respiratoris adquireixen elasticitat,

12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1614

15EN FORMA! 15EN FORMA!

Saber nedar no només implica despla-

çar-se dins l’aigua, sinó que cal dominar

una sèrie d’habilitats, en especial aque-

lles que són conseqüència d’un canvi de

medi i que, per tant, fem diferent que en

el medi terrestre.

Dins de l’aigua hi ha una sèrie de fac-

tors diferents al medi sec; un d’ells és la

influència de la gravetat. La manca de

“punts de suport” dóna peu a una nova

regulació de l’equilibri i del control pos-

tural. Un altre factor és la respiració, que

passa de ser automàtica a ser voluntària

i controlada.

Un dels aspectes importants a apren-

dre és el domini de la flotació, és a dir,

saber mantenir-se sobre l’aigua, canviar

de posició horitzontal a vertical, de dor-

sal a ventral, etc.

Un bon domini d’aquests tres concep-

tes esmentats -control postural, respi-

ració i flotació- ens permetrà nedar cor-

rectament, així com gaudir al màxim dels

beneficis que ens aporta la pràctica de

les diverses activitat aquàtiques, també

per a les que es fan en piscines poc pro-

fundes (aiguagim. aquàtic-gac...), ja que

els exercicis no sempre es fan en posició

vertical i tocant de peus a terra.

Per a les activitats que es duen a ter-

me a les piscines profundes (aigües pro-

fundes) també és imprescindible domi-

nar els diversos estils de natació (crol,

esquena i braça) a més de tenir una bona

resistència, flexibilitat i coordinació de

moviments.

Per últim, les activitats aquàtiques de

caràcter més terapèutic (natació tera-

pèutica, matronatació...) requereixen sa-

ber nedar, dominar l’estil de crol, en

concret la respiració lateral, i en l’estil

d’esquena tenir control postural per no

carregar la zona lumbar i la cervical. Tot

plegat ens permetrà treballar amb cor-

recció i aprofitar al màxim la finalitat

correctora i terapèutica de les activitats.

És ben cert que l’aigua ens obre un

gran ventall de possibilitats: ens ajuda a

millorar la nostra condició física, ens per-

met fer treballs rehabilitadors, ens aju-

da a relaxar-nos, a eliminar tensions...

però per aconseguir tot això és indis-

pensable conèixer quina és l’activitat i el

programa més adient per a cadascú de

nosaltres, i si el nostre nivell o domini

del medi ens permet practicar-lo sense

riscos i aprofitar-lo al màxim.

CARLES REQUENA,responsable àrea aquàticaPol. Sagrada Famíliacarlesr@safa.claror.net

Com sé quesé nedar?

APUNTEM ELS FACTORS INDISPENSABLES PERTENIR UN BON DOMINI DEL MEDI AQUÀTIC

mobilitat i, consegüentment, una millora

del ritme respiratori, obtenint fortalesa

i treballant amb més efectivitat.

Per últim, gràcies a l’acció tèrmica

de l’aigua sobre el cos, es produeix una

activació del sistema circulatori i la pres-

sió que l’aigua exerceix sobre l’organis-

me facilita el retorn venós. Tot això fa

que millori la circulació sanguínia.

Com veiem, la natació és un esport

que aporta grans beneficis al nostre cos

i a la nostra salut, però aquests beneficis

no s’aconsegueixen si no fem una bona

pràctica de la natació, adaptada a les

nostres necessitats.

ACTIVITATS A L’AIGUA

Darrerament, han sorgit una gran varie-

tat d’activitats aquàtiques per a totes les

edats i nivells, com l’aiguagim, l’ai-txi, la

matronatació, l’aiguadolça i l’aquàtic-

GAC, entre d’altres. Totes elles, cadas-

cuna des del seu vessant i amb les seves

característiques, persegueixen tres ob-

jectius bàsics: un estat òptim de condi-

ció física, un nivell alt d’interacció soci-

al, i una pràctica divertida mitjançant el

component lúdic sense oblidar, en cap

cas, l’assoliment dels beneficis anterior-

ment esmentats.

No obstant, és molt important saber

que no totes són adequades per a tot-

hom. Per això, hem de tenir en compte

quin és el nostre objectiu i les nostres

necessitats, així com el nivell, la condi-

ció física, l’edat o les possibles patologi-

es que puguem patir.

Per tant, a l’hora d’iniciar-se o deci-

dir-se per aquest esport, és absolutament

necessari conèixer, mitjançant un pro-

fessional de la natació de la instal·lació

esportiva, el nivell que tenim i definir ple-

gats quina de les modalitats de natació

que s’ofereixen a la instal·lació és la més

adient per a nosaltres. D’aquesta mane-

ra, tots junts, farem de la natació una

pràctica esportiva agradable i benefici-

osa per a la nostra salut!

“Gràcies a l’acció tèrmica

de l’aigua i a la pressió

que exerceix sobre el cos

es produeix una activació

del sistema circulatori”

12-15_En Forma.p65 28/05/2008, 17:1615

EN FORMA!16

CLAROR

16-17_EnForma.p65 28/05/2008, 17:1916

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Valentí Giró, abonat de Can Cara-

lleu, porta ja una llarga trajectòria

com a alpinista. En destaquen les

expedicions al K2 (8.611 metres) i

el Broad Peak (8.047 metres), al

Karakorum. De totes elles, recor-

da especialment l’expedició “Cata-

lans al K2 Magic Line 2004”, la ruta

més difícil del K2.

C.G.

Des que era un nen, Valentí Giró va des-

cobrir que li encantava viure l’alta mun-

tanya quan anava a esquiar amb els seus

pares. “Vaig tenir la sort de créixer amb

els esquís posats i, de fet, l’esquí va ser

l’esport de contacte inicial amb la munta-

nya”, reconeix aquest llicenciat en Cièn-

cies Empresarials i MBA per ESADE. A

poc a poc es va anar enganxant ales ac-

tivitats alpines seguint l’estela del seu avi,

escalador als Pirineus i a l’Aneto.

Qüestionat sobre per què l’alpinisme

el va enganxar tant, respon amb parau-

les mesurades que “l’alpinisme enganxa

perquè ens permet connectar amb la na-

tura, sentir-nos part d’un tot del què artifi-

cialment ens hem anat allunyant”. I és que

per a Valentí Giró “l’alpinisme ens per-

Al K2 i al cim delBroad Peak

Un programa d’entrenament exigentPer afrontar amb garanties l’ascensió a un pic de més de 8.000 metres cal seguir

un pla d’entrenament molt exigent. Un any abans de l’expedició, Valentí Giró i

els seus comapnys van començar a entrenar-se sota la supervisió d’un tècnic

experimentat, Ricard Vila. Van fer un treball aeròbic de base amb tirades llar-

gues a ritmes cardíacs mitjans o baixos, tot acompanyat d’un treball més espe-

cífic i de qualitat amb sèries de pujada ajustades al límit anaeròbic i exercicis de

potència muscular. En el seu cas particular va fer running de muntanya, ciclisme

de carretera i esquí de muntanya. Van entrenar amb regularitat seguint una

programació i una càrrega diària i setmanal que fos coherent amb l’objectiu

plantejat. Un altre aspecte fonamental abans i durant l’expedició va ser seguir

una dieta alimentària que reduís el risc d’hipòxia causat per l’alçada.

met meravellar-nos, descobrir, somiar...

veure la realitat amb la mirada atenta,

desperta i present del nen que malaurada-

ment hem anat perdent amb el pas dels

anys”. El fet d’escalar dos cims tan alts

com els del K2 i el Broad Peak són per a

ell un repte que “permet superar-nos a

nosaltres mateixos i afrontar obstacles tot

realitzant un viatge cap al nostre interior”.

APRENENTATGE EN EQUIP

Format com a coach a l’Escola Europea

de Coaching, Valentí Giró també inter-

preta la muntanya com “un espai d’apre-

nentatge en equip molt potent ja que és un

medi més transparent i binari en què resul-

ta complicat refugiar-se en les zones de con-

fort habituals”. Un exemple en són les ex-

periències tan extremes que va viure rea-

litzant l’escalada del K2, on un company

d’expedició, Manel de la Matta, va mo-

rir a causa d’una peritonitis durant el des-

cens al Camp Base. Per aquest motiu, afir-

ma que “un projecte alpinístic ambiciós i

exigent com el que vam fer requereix, al

meu parer, una presa de consciència i una

preparació especial tant a nivell cognitiu com

emocional. El cos és el vehicle que ens trans-

porta de forma precisa i increïble cap allà

on els nostres somnis ens porten, però les

ordres d’acció i control sorgeixen del nos-

tre cap i el combustible que ens mou, les

emocions, brollen del cor”.

UN ABONAT DE CAN CARALLEU CORONA DIVERSOS PICS DE 8.000 METRES

Valentí Giró (esquerra), amb Juanjo

Garra al cim del Broad Peak (8.047

metres) el 20 de juliol de 2007,

Cordillera del Karakorum, Paquistan.

Fo

to:

Ko

ke L

asa

16-17_EnForma.p65 28/05/2008, 17:1917

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

La Capoeira és una dansa originada al

segle XVI pels esclaus africans que van

ser portats, principalment, a Brasil. Va

néixer com un mètode d’entrenament en

la lluita cos a cos, sense que, a ulls dels

senyors, semblés que s’estaven preparant

en una art marcial. Per això, la Capoeira

es disfressa com a dansa i utilitza movi-

ments d’arts marcials sense contacte.

La Capoeira pot ser practicada per

qualsevol persona sense haver de tenir

gran condició física. En una primera fase,

es treballen els moviments fonamentals

com la ginga, que són els balanceigs de

tot tipus. Posteriorment, es treballen les

esquives, les fintes i els moviments de-

fensius. En la darrera fase, es tracten els

moviments avançats juntament amb

l’equilibri i la flexibilitat.

Amb la pràctica regular millorarem

la força, la resistència, la flexibilitat, l’agi-

litat, els reflexos, el control corporal, la

coordinació, l’equilibri, el sentit del rit-

me i la percepció en el temps i l’espai,

alhora que es desenvolupen capacitats

psicològiques com la integració en el

grup i l’autoestima.

En els nens i adolescents és molt im-

portant treballar tots aquests aspectes

motrius i psíquics per tal d’assolir un

desenvolupament correcte. La Capoei-

ra és un activitat física més, que ajuda a

treballar tots aquests aspectes. TEXT:

Sergi Mateu.

Capoeira, una artmarcial amb dansa

EL MATERIAL

El running pool

Si el metge us ha dit que heu de reforçar les cames i

reduir una mica de pes, si us recomana fer un entrena-

ment aeròbic i alguns exercicis de fitness, però no us

agraden les màquines del gimnàs... què podeu fer?

La solució passa pel running pool (córrer a la pisci-

na), una activitat aquàtica on es treballa la musculatu-

ra de les cames i, a la vegada, es millora la capacitat

aeròbica. En funció del nivell del practicant, podem

diferenciar entre les aigües poc profundes i marxes

lleugeres, molt indicades per a principiants, i les ai-

gües profundes, on l’activitat es fa més dura i es tre-

balla molt més a nivell cardiovascular.

A més, aquesta activitat es recomana a les perso-

nes que no neden gaire bé, que tenen alguna lesió o a

embarassades, ja que la poden fer agafades de la pa-

ret o amb material auxiliar per a la flotació.

I ara... a córrer a l’aigua! . TEXT: Toni Marcos

Tria a consciènciales ulleres de sol

És molt important que siguem cons-

cients que les ulleres de sol no són

quelcom material que podem com-

prar en una tenda de “tot a 100”. Es

tracta d’un element que pot degene-

rar la nostra capacitat visual i, per

tant, hem de tenir en compte alguns

aspectes.

Qualsevol compra d’ulleres de

sol ha d’estar supervisada per un es-

pecialista de la visió, que ens ha de

garantir que compleixen les norma-

tives i que són les adequades per a

les nostres condicions visuals.

Cadascuna de les ulleres té un dis-

seny específic per a l’ús que se li han

de donar, ja sigui fer un passeig diari

a l’aire lliure, practicar esport, anar

a la muntanya o conduir.

Els vidres no han de ser mai de

plàstic i hem de defugir usar ulleres

de baix cost ja que, amb tota segu-

retat, els materials seran dolents.

Per últim, hem de prestar una aten-

ció especial a les activitats de mun-

tanya i de platja on la incidència del

sol és intensa. En aquests casos, tam-

bé val la pena que les ulleres tinguin

proteccions laterals. TEXT: Juanjo

Zabala.

18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5018

19EN FORMA!

Si fas esport,combat la calor

CONSELL PRÀCTIC

Amb l’arribada del bon temps sortim

més a l’aire lliure i fem més activitat físi-

ca. Però les altes temperatures no són el

més adequat per a l’exercici físic.

La calor provoca reaccions a l’orga-

nisme, com ara la vasodilatació, és a dir,

l’eixamplament dels vasos sanguinis per

permetre un major pas de sang per re-

frigerar el cos. Això provoca hiperven-

tilació, un increment de la freqüència car-

díaca i una major circulació de sang en

la perifèria disminuint en altres òrgans.

Quan augmenta la temperatura a la su-

perfície del cos, a la pell, la manera de

disminuir-la és la sudoració, que a l’eva-

porar-se fa que es redueixi la tempera-

tura corporal. Però si en l’ambient, a més

de calor, hi ha humitat, l’evaporació és

més difícil i l’organisme no baixa la tem-

peratura. La reacció és suar més i és

quan es pot produir deshidratació.

Els símptomes de la deshidratació

són: l’increment excessiu de la tempera-

tura corporal, el pols molt ràpid, les ram-

pes musculars, l’aparició prematura de

fatiga i la sudoració excesiva que no dis-

minueix encara que ingerim aigua. En ca-

sos greus, es pot patir nàusees i mareigs

i moviments descoordinats.

Per evitar arribar a aquests extrems,

quan comencem a sentir algun d’aquests

símptomes hem d’aturar l’activitat i des-

cansar en un lloc fresc, estirar-nos amb

les cames lleugerament elevades, inge-

rir molt líquid fresc (que ens farà baixar

la temperatura) i fer estiraments per a

reduir les rampes.

MANTENIR-NOS HIDRATATS

El cos humà està format per un 65-70

per cent d’aigua, i aquesta reserva s’ha

de mantenir. Per aconseguir-ho, cal beu-

re abans de començar l’activitat i durant

l’entrenament, sense esperar a tenir sen-

sació de set. Podem beure aigua o begu-

des isotòniques que contenen les sals mi-

nerals que es perden amb la suor (sodi,

potassi, clor, calci i magnesi) i que són

responsables del funcionament correc-

te de l’organisme i l’aparell locomotor.

És important que aquestes begudes no

tinguin massa sucres, ja que farien treba-

llar en excés l’aparell digestiu.

Un altre consell per combatre els efec-

tes de la calor és vestir-se amb roba am-

pla que ventili bé i que afavoreixi l’eva-

poració de la suor. I si és de colors clars,

millor, ja que no absorbeixen calor.

I, per decomptat, cal protegir-se del

sol amb una gorra, ulleres de sol i crema

amb factor de protecció solar. TEXT:

Núria Sabartés.

18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5119

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20

CLAROR

FITNESS / WELLNESS

El pas del fitnessal wellness

FITNESS / MUSCULACIÓ

El treballcompensatoridels músculs

En tota pràctica esportiva pot

produir-se un desequilibri muscular

a nivell de segments, zones corpo-

rals i també articulacions, a causa de

la repetició de gestos tècnics o bé

d’un treball de força més gran. A més,

per l’acció que fan els músculs en

moviment hi ha diferents funcions.

Així doncs, podem parlar de mús-

culs agonistes, que són els encarre-

gats de fer el moviment desitjat, i d’an-

tagonistes, que fan l’acció oposada i

actuen de fre. També hi ha els fixa-

dors, que fixen les articulacions pro-

peres a la que actua com a eix a fi

d’aïllar el moviment que volem (sen-

se l’acció dels músculs fixadors, els

moviments no serien eficients).

El cas és que ,si uns músculs són

més potents que d’altres i no arri-

ben a actuar com s’espera, creen un

desequilibri que augmenta el risc de

lesions i provoca tensions articulars

i/o musculars. Per tant, és necessari

minimitzar aquesta desigualtat. Per

fer-ho, pren importància el treball

compensatori, que alhora ens garan-

tirà una qualitat osteoarticular i mus-

cular més alta.

Un dels exemples clars són els fut-

bolistes. Tot i que el quàdriceps és

el principal múscul que treballa en

moltes accions (agonista), sovint es

lesiona l’isquiotibial (antagonista),

pel treball descompensat d’un res-

pecte l’altre. TEXT: Fede Ruiz

Cap els anys 50, es va produir un auge

del culturisme i la musculació que, so-

bretot amb la formalització de la com-

petició, va suposar l’aparició de pràcti-

ques d’entrenament extremes i consum

de substàncies que, tot i que generaven

una gran hipertròfia muscular, eren per-

judicials per a l’organisme.

Com a resposta a aquest moviment,

va nèixer el fitness, que suposava l’apa-

rició d’un concepte nou que fomentava

la pràctica d’activitat física com una ma-

nera d’aconseguir millorar la salut del

practicant. Es tractava de substituir el

“culte al cos” pel “culte a la salut”. Lògi-

cament, es van revisar les metodologies

d’entrenament canviant l’objectiu d’hi-

pertròfia muscular desmesurada pel

guany global i saludable de condició físi-

ca. A més, la dieta sana es va convertir

en una pràctica inseparable per a l’amant

del fitness. No obstant, i a causa de l’ús

que moltes marques han fet del terme

fitness, és habitual associar el concepte

fitness a una estètica de noi o noia mo-

del, però l’objectiu no és aconseguir un

cos estilitzat, sinó un cos sa i en forma.

EL PAS AL WELLNESS

El fitness treballava, principalment, l’as-

pecte físic de la persona. Per això, i per

donar resposta a altres àmbits, va néi-

xer un concepte nou que avui està plena-

ment d’actualitat: el wellness. Es tracta

d’ampliar el treball del fitness amb pràc-

tiques adreçades al benestar físic i psi-

cològic: hidroteràpia, teràpies i tracta-

ments manuals, classes col·lectives de

ioga o Pilates, activitats i espais desti-

nats a treballar la relaxació...

Les propostes han variat molt en 50

anys, passant de l’obsessió pel múscul al

desig pel benestar. Menys forts, però més

a gust! TEXT: Juanjo Zabala

18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5120

21EN FORMA!

18-21_EFmisc.p65 27/05/2008, 21:5121

EN FORMA! NATURA22

CLAROR

La via ferrada és un itinerari segur en el

medi vertical (que no vol dir exempt de

tot risc) i necessita d’un equipament d’au-

toassegurament individual i obligatori

(arnès, casc, mosquetons de seguretat...)

LA VIA FERRADA ÉS UN ITINERARI

ESPORTIU QUE PERMET SALVAR UNA

PARET ROCOSA AMB L’AJUDA

D’EQUIPAMENTS ESPECÍFICS COM ARA

CABLES I GRAPES (BARROTS METÀL·LICS

CLAVATS A LA PARET), PASSAREL·LES O

CORDES FIXES, QUE PERMETEN LA

PROGRESSIÓ I L’ASSEGURAMENT.

El mónverticals’obre

a tothom

per tal de permetre la progressió sense

recórrer a les tècniques clàssiques de

l’alpinisme i l’escalada, gràcies a l’equi-

pament fix que uns col·loquen perquè

altres en puguin gaudir.

Les vies ferrades van aparèixer a mit-

jans del segle XIX a Àustria, en alta mun-

tanya. El 1843 es va equipar la via nor-

mal a l’Hoher Daschein (2.925 m) però

la majoria de les primeres vies, ara ano-

menades històriques, van ser en realitat

muntades pels soldats de la Primera

Guerra Mundial a les Dolomites (Itàlia i

Tirol austríac) amb l’objectiu de contro-

lar els principals cims i descobrir els

moviments de les tropes enemigues. La

primera via ferrada esportiva va sorgir

amb propòsits turístics. Va ser a el Club

Alpí Italià, l’estiu del 1936, que va deci-

dir començar a equipar la mítica i més

bella via ferrada dels Alps: la via delle

Bocchette, al massís de la Brenta. Es trac-

SERGI ESTEBAN,àrea tècnica del CentreExcursionista deCatalunyaareatecnica@cec.cat

22-23_Natura.p65 27/05/2008, 20:5522

23 NATURA EN FORMA!

L’abric deCabrafreixet ila cova de laMallada

A l’abric de Cabrafeixet es conser-

ven pintures rupestres d’una gran

qualitat tècnica i artística, declara-

des Patrimoni de la Humanitat per

la UNESCO l’any 1998, i, al seu cos-

tat, es troba la cova de la Mallada,

que va ser habitada per l’home del

Paleolític Superior. Per accedir al

punt de sortida de la ruta se surt del

Perelló (des de Tortosa es pren la

C-42 fins a desembocar a la N-340,

que per l’esquerra duu directament

al poble) per la carretera N-340 i

es travessa el poble. De seguida

s’agafa la carretera local TV-3022

en direcció a Rasquera i Móra

d’Ebre. Transcorreguts 8 km cal gi-

rar a l’esquerra per una pista asfal-

tada que ja indica la direcció cap a

les pintures rupestres. Després de

2 km es tomba a la dreta per un camí

també senyalitzat. Finalment, 700

metres després es pren una pista

que, per l’esquerra, s’enfila fins a

arribar a la zona d’aparcament de

les coves. Des d’allà es puja pel camí

senyalitzat per la dreta d’un petit bar-

ranc i, en 15 minuts, s’arriba a l’abric

de Cabrafeixet. El mateix camí duu

de seguida, enfilant-se per un corriol

de la dreta, a la cova de la Mallada.

L’ESCAPADA

Per: Cristian González

ta d’una via molt llarga que permet tra-

vessar tot el massís d’oest a est. A partir

d’aquesta data les Dolomites s’han con-

sagrat com el feu d’aquest tipus de vies.

L’inici de les vies ferrades a casa nos-

tra és força recent. L’any 1993, l’Anto-

nio Garcia Picazo i una colla d’amics van

començar a equipar la via ferrada

Teresina a la paret de Santa Cecília i a la

paret de Sant Jeroni, al massís de

Montserrat. Un altre gran exemple és la

via Regina, a Oliana o les Baumes Cor-

Informeu-vos de la predicció me-

teorològica abans de sortir.

No oblideu portar roba d’abric,

alguna cosa per menjar i aigua.

Informeu algú sobre l’itinerari que

voleu fer.

Feu una revisió de tot el material

abans de sortir: arnès, casc, mos-

quetons...

No dubteu en contractar un pro-

fessional perquè us iniciï en l’acti-

vitat.

Informeu-vos sobre l’estat de la via

i dels possibles perills (neu, glaç,

etc.)

Respecteu la natura i qui hi conviu.

Teniu en compte les senyalitzaci-

ons indicatives.

Teniu en compte que a la muntanya

hi pot nevar fins i tot a l’estiu.

Sortiu d’hora al matí. En cas de

problemes tindreu més hores de

llum.

cades a la Centelles. A Andorra, el go-

vern, mitjançant els comuns correspo-

nents, amb la intenció de promocionar

les seves muntanyes, ha decidit invertir

en la creació de vies ferrades. L’equipa-

ment d’aquestes vies és excepcional i

ofereix un nivell de seguretat òptim tant

per a la iniciació com per a aquells que

busquen itineraris més difícils.

Avui en dia, sobretot durant la pri-

mavera i l’estiu, l’ús de vies ferrades és

una activitat turística com qualsevol al-

tre en els Alps i els Pirineus, i el nombre

d’adeptes a aquesta disciplina augmen-

ta any rere any promogut per les esco-

les d’escalada i els tècnics de muntanya.

L’activitat de la via ferrada ha evolu-

cionat des dels itineraris històrics a les

Dolomites. De l’ascensió d’un pic es

passa a la recerca de pures sensacions

fortes mitjançant invencions, com el

“pont de mico” o el “pont tibetà”, desti-

nades a reforçar el costat lúdic de l’acti-

vitat. Aquesta via esportiva, amb els seus

graons clavats en inversemblants des-

ploms o dins de llargues seccions de

paret llisa, manifesten el seu caràcter

esportiu absent a les vies originals. Pel

plaer del moviment, les vies ferrades

modernes passen d’itinerari en itinerari,

pujant i baixant, explotant les possibili-

tats de penya-segats i parets, tant en re-

correguts que necessiten de certa expe-

riència en aquesta disciplina com en re-

correguts més senzills i d’iniciació.

A Catalunya i Andorra podem gaudir

de grans itineraris de tot tipus de dificul-

tats, des d’un petit penya-segat de poc

més d’una hora de trajecte i proper a

casa nostra a grans travesses a 2.000

metres d’alçada i que requereixen pas-

sar-nos-hi hores. És aquesta diversitat

el que fa interessant les vies ferrades fent

proper el món vertical als qui no tenen

experiència en escalada, ja que amb pocs

coneixements d’autoassegurament i de

progressió en el medi es poden llançar a

l’aventura de les ferrades.

Les vies ferrades moder-

nes passen d’itinerari en

itinerari tant en recorre-

guts que necessiten expe-

riència com en d’altres

més senzills i d’iniciació

10 consells per a“ferratistes” novells

22-23_Natura.p65 27/05/2008, 20:5523

SALUT24

CLAROR

El jet lag és el conjunt de símptomes que

es donen després de vols que travessen

diferents franges horàries i que inclouen

fatiga (amb dificultat per dormir en el

nou horari nocturn), cefalees, irritabili-

tat, pèrdua de concentració, alteracions

gastrointestinals (indigestions, pèrdua de

gana, diarrees…) i disminució del rendi-

ment en cas d’esportistes. És important

tenir en compte que els símptomes són

menys acusats si el vol és en direcció

oest que no pas si és en direcció est.

El punt clau és la diferència d’ajusta-

ment que hi ha entre el body clock (“re-

llotge intern”) individual i la diferència

horària. És a dir, els problemes es do-

nen pel temps que tarda el body clock

individual en adaptar-se a la nova franja

horària (s’ha d’endarrerir si anem cap a

l’oest i s’ha d’avançar si anem cap a l’est).

Aproximadament, es considera que

l’ajustament al nou horari és d’un dia per

franja horària travessada, però aquesta

ACTUALMENT NO HI HA

UNA SOLA TERÀPIA PER

APLICAR EN EL TRACTA-

MENT DELS SÍMPTOMES

DEL JET LAG SINÓ QUE CAL

APLICAR UN CONJUNT D’ES-

TRATÈGIES DE MANERA IN-

DIVIDUAL QUE ABARQUEN

ASPECTES CONDUCTUALS

(CONTROL DE LA LLUM, LES

HORES DE SON, LA HIDRA-

TACIÓ…) I, SI SÓN NECES-

SÀRIES, LES MESURES FAR-

MACOLÒGIQUES.

és una mesura molt general ja que hi ha

una gran varietat interindividual.

Els esportistes es troben encara amb

més problemes. En primer lloc, el nivell

màxim de rendiment de l’esportista serà

inferior en la nova franja horària si la

competició no coincideix amb el pic cir-

cadiari individual (ritme biològic que té

un cicle aproximat de 24 hores). En se-

gon lloc, les hores d’entrenament no es

corresponen amb les seves hores d’en-

trenament habituals, amb la qual cosa

augmenten la fatiga i els efectes nocius,

tant físics com mentals. Només després

de restaurar el cicle son-vigília i de la

normalització del moment àlgid en el de-

curs del cicle de la temperatura corpo-

ral (acrofase) és quan el rendiment tor-

na al seu estat habitual.

ESTRATÈGIES PER COMBATRE’L

Hi ha dos punts clau i bàsics a tenir en

compte per combatre el jet lag. Un, que

les estratègies per atenuar-ne els símp-

tomes comporten mesures abans, durant

i després del vol. I dos, que les actuaci-

ons han de ser individuals (no es poden

planificar actuacions per a un grup sen-

cer) a causa de la diversitat en la tole-

rància a la simptomatologia i a les medi-

cacions que es poden utilitzar.

En general, es pot optar per mesures

que avancin el body clock o que l’endar-

rereixin. Per exemple, un avançament

d’una o dues hores durant una o dues

nits abans d’un vol en direcció est és una

estrategia acceptable quan s’ha de fer

un avançament del body clock per pro-

Jet lag, controla’l!

Les mesures per comba-

tre el jet lag han de ser

individuals ja que no

tothom reacciona igual

als símptomes

DR. GIL RODAS (esquerra)i DR. CARLES PEDRET (*)

24-25_Salut.p65 27/05/2008, 20:5624

25SALUT

Motxillai escola

S’apropa l’inici del curs escolar i, per a

moltes famílies, és el moment de com-

prar una nova motxilla per anar a l’esco-

la. Es tracta d’una compra important ja

que els nens i adolescents estan en fase de

creixement i és fonamental que adquirei-

xin un bon hàbit postural a l’hora de trans-

portar pes, tot aprenent a tenir cura del

seu cos i a mantenir l’esquena sana.

A l’hora de portar un pes (sigui al cap,

als braços o a l’esquena) hem de procu-

rar que estigui el més proper possible a

l’eix vertical del nostre centre de grave-

tat, és a dir, ben a prop del tronc. A me-

sura que el pes s’allunya d’aquest eix ens

provoca més desequilibri i hem de fer

més força i tensions per evitar caure,

cosa que ens fa adoptar males postures

i, amb el temps, ens podem lesionar.

Per evitar l’excés de pes que porten

els nens a les motxilles és bàsic apren-

dre a organitzar-la i saber què necessi-

ten cada dia i què no. Si algun dia van

més carregats del normal, es pot repar-

tir el pes en dues motxilles i posar-se’n

una davant i una altra darrera per com-

pensar les càrregues i per mantenir els

braços lliures.

Un altre punt a tenir en compte és el

tipus de motxilla escolar. Les més acon-

sellables són les que tenen dues nanses i

no porten rodes. Hem de fixar-nos bé

en la longitud de les nanses i ajustar les

betes de manera que la motxilla quedi

ben acoplada a l’esquena, no pengi més

moure l’ajustament; evidentment faríem

el contrari en cas d’anar cap a l’oest.

Una altra estratègia a seguir, encara

que no sigui massa popular entre els es-

portistes i viatgers, és realitzar escales

en el viatge, ja que disminueix de mane-

ra important la simptomatologia.

QUÈ FER DURANT EL VOL

Durant el vol es recomana la injesta de

líquids i certa activitat física de manera

periòdica, per exemple, fer petits passe-

jos pel passadís de l’avió cada 90 minuts.

No hi ha una clara evidència que dormir

durant el vol ajudi a reajustar-nos més

ràpid al nou horari. Les mesures dietèti-

ques poden ser un complement a d’al-

tres (un esmorzar ric en proteïnes ens

estimula i un sopar ric en hidrats de car-

boni ens ajuda a conciliar la son).

Un cop arribats al lloc de destí l’ex-

posició a la llum natural després d’un

vol cap a l’oest afavoreix l’ajustament al

nou horari. En canvi, després d’un vol

cap a l’est, s’ha d’evitar la llum brillant i

intensa (fins les hores de llum de tarda).

Altres actuacions a evitar són les mig-

diades llargues, superiors a 20 minuts,

perquè no permeten l’adaptació del rit-

me son-vigília; en canvi fer-ne de curtes

sí que pot ser beneficiós, sobretot du-

rant els dos primers dies. També s’ha

d’evitar el consum d’alcohol pel seu efec-

te diurètic, així com fer exercici intens

els primers dies de la nova estada (l’ac-

tivitat moderada i en hores de llum ate-

nuada és recomanable).

Quant als fàrmacs, es poden utilitzar

estimulants com la cafeïna (útil en l’arri-

bada al lloc de destí) i sempre és millor

evitar els relaxants i sedants però, en cas

d’utilitzar-los, es recomana el brotizo-

lam (0,25 mg.), el temazepam o el zolpi-

dem, ja que són els que menys afecten la

memòria recent i menys efectes secunda-

ris donen l’endemà. La melatonina és con-

trovertida perquè no hi ha evidència que

funcioni com a substància atenuadora de

la simptomatologia del jet lag.

d’un costat que de l’altre i permeti mou-

re el tronc i els braços amb llibertat. Si

les betes no estan ben ajustades i les nan-

ses queden molt llargues, a cada movi-

ment la motxilla dóna petits impactes al

cos, i el desestabilitza fent que s’adoptin

males postures. A més, si les nanses no

estan ben subjectes, rellisquen per l’es-

patlla i cal recol·locar-les contínuament.

Carregar la motxilla d’una sola nansa

és totalment desaconsellable perquè,

per evitar que caigui, s’adopten males

postures d’espatlles i esquena. A més,

sempre s’ha de tenir una mà pendent de

subjectar la bossa. No obstant, si no es

pot evitar dur la motxilla d’aquesta ma-

nera, almenys s’ha de penjar una estona

de cada costat.

Les motxilles de dues nanses amb

rodes estan bé per transportar el pes en

una distància llarga i per un terra llis, per

exemple, per un aeroport. Però això no

és el que es troben els nens quan van a

l’escola; els carrers no són llisos i estan

plens d’obstacles i això els obliga a aixe-

car la motxilla malament per passar-los.

A més, durant el transport fan una rota-

ció del tronc per arrossegar el pes de la

bossa que pot provocar també mal d’es-

quena i lesions. Si no hi ha una altra solu-

ció que dur una motxilla amb rodes, al-

menys procurem que la portin ben aga-

fada a prop del cos (no deixar que el

braç els quedi enrere i torcin el tronc) i

que per aixecar-la, parin, s’ajupin i l’aga-

fin com si l’abracessin.

Per últim, com que les tendències de

la moda no sempre obeeixen al que és

millor per a la salut, és important la cons-

cienciació dels joves sobre mantenir un

bon hàbit postural, informant-los bé i

donant-los un bon exemple des de casa.

S’ACOSTA EL MOMENT DE COMPRAR UNAMOTXILLA I NO TOTES SÓN ADEQUADES

(*) El doctor Gil Rodas és membre delsserveis mèdics del FC Barcelona ¡ capdels serveis mèdics de la Real Federaciónespañola de hockey hierba.El doctor Carles Pedret és membre del’Escola de Medicina de l’Esport de laUniversitat de Barcelona.

CAROLA SUBIRACH,fisioterapeuta delPoliesportiu Marítimsalut@claror.net

24-25_Salut.p65 27/05/2008, 20:5625

SALUT

CLAROR

26

moderada, aquesta última presenta

menys risc de patir accidents coronaris.

Però alerta: aquestes dades cal interpre-

tar-les amb prudència i tenint en comp-

te els efectes negatius que s’han obser-

vat amb l’augment del consum de begu-

des alcohòliques.

PROPIETATS ANTIOXIDANTS

El vi, en especial el negre, és ric en com-

ponents polifenòlics que provenen de la

pell del raïm i tenen propietats antioxi-

dants. La sidra també conté polifenols

però en menys quantitat. En canvi, la cer-

vesa no en té perquè es perden en el

procés de torrefacció de la malta enca-

ra que justament en aquest procés es fa-

briquen altres components que també

tenen un efecte antioxidant.

Un consum moderat d’alcohol pro-

voca una sensació de relaxació, allinera-

ment, augment de confiança, loquacitat i

eufòria. Però també provoca una dismi-

nució de l’atenció i, si se n’augmenta la

quantitat, tots aquests símptomes s’ac-

centuen negativament: la parla es torna

incongruent, falla la coordinació dels mo-

viments i de l’equilibri, es perden els re-

flexes o, fins i tot, el coneixement, fins al

punt que es pot produir una intoxicació

amb agitació, diplopia (es veu doble) i

SÓN DIVERSES LES RAONS

PER LES QUALS ES PRENEN

EN EXCÉS BEGUDES ALCO-

HÒLIQUES. N’HI HA DE CUL-

TURALS, SOCIALS, PER LES

PROPIETATS ORGANOLÈPTI-

QUES, PER RAONS PERSO-

NALS COM EVADIR-SE, ES-

TAR DE MILLOR HUMOR,

RELACIONAR-SE… PERÒ

CAL CONÈIXER LES CONSE-

QÜÈNCIES QUE TÉ PERDRE

EL CONTROL.

Alcohol sí, però ambmoderació i control

La població que beu alco-

hol de manera moderada

té menys risc de patir

accidents coronaris que

la que no en beu mai

SALUT DIETÈTICA26

Les begudes alcohòliques són aquelles

que contenen una certa quantitat d’eta-

nol i que procedeixen, de manera direc-

ta o indirecta, de la fermentació d’un

substrat ensucrat o amilaci autoritzat.

Per exemple, l’alcohol es troba en les

begudes fermentades com el vi, la cer-

vesa, la sidra, etc. i en les destil·lades

com l’aiguardent, el rom, el conyac, la

ginebra o el whisky. Òbviament, el con-

tingut d’alcohol no és el mateix en totes

les begudes sinó que ve marcat pel grau

alcohòlic; per exemple, 12 graus signifi-

ca que en 1.000 mililitres de beguda hi

ha 120 mililitres d’alcohol etílic de 96

graus.

Alguns estudis epidemiològics recents

asseguren que, entre la població que no

beu mai alcohol i la que ho fa de manera

MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

26-27_Dietetica.p65 27/05/2008, 21:1026

27SALUT

hido deshidrogenasa encarregat de des-

truir l’alcohol però no tothom el posse-

eix en la mateixa mesura. Hi ha qui en té

en dos zones del cos (la mucosa de l’es-

tómac i el fetge) i hi ha qui només en té al

fetge o qui en té però amb un percentat-

ge vuitanta vegades inferior. És aquí on

rau la diferència de tolerància a l’alco-

hol. Mentre a una persona el 25% de

l’alcohol que ha consumit se li absorbi-

rà en l’estòómac, a una altra no i en nota

molt més els efectes. Sigui quin sigui el

grau de l’absorció, quan l’alcohol passa

al fetge es metabolitza generant unes al-

tres substàncies que també són tòxiques

per a l’organisme.

El procés segueix quan l’alcohol que

el fetge no és capaç d’absorbir passa a

la sang (alcoholèmia) i d’allà va directa-

ment al cervell, afectant el sistema ner-

viós central. En casos excepcionals, hi

ha persones que no tenen l’enzim deshi-

drogenasa al cos i això fa que qualsevol

beguda se’ls posi malament, amb nàuse-

es, diarrees, calor, rubor...

Una intoxicació aguda per alcohol pot

ser la causa més freqüent de la síndrome

cerebel·losa i de l’atròfia cerebel·losa.

Les lesions del cerebel es manifesten clí-

nicament amb la hipotònia, l’atàxia (in-

coordinació dels moviment voluntaris),

l’alteració de l’equilibri i de la marxa i la

debilitat amb fatiga muscular.

risc de parada respiratòria.

A nivell físic, cal tenir en compte que

cada gram d’alcohol conté set quiloca-

lories, que s’acumulen en forma de greix

provocant sobrepès. A més, per con-

trarestar els efectes nocius de l’alco-

hol, es consumeixen tapes o plats copi-

osos i greixosos, cosa que afavoreix

encara més l’obesitat. D’una altra ban-

da, el consum crònic d’alcohol porta a

una intolerància a la glucosa, lligada en

part a una elevació de l’insulina circu-

lant, així com a respostes anormals al

glucagón i, tot plegat, pot causar malal-

ties com la diabetis.

REACCIONS DIFERENTS?

L’etanol és una petita molècula que s’ab-

sorbeix i es difon molt ràpidament per

l’organisme ja que no experimenta cap

procés de digestió. A més, si tenim l’es-

tòmac buit encara s’absorveix més ràpi-

dament. Hi ha un enzim anomenat alde-

L’alcoholisme és una malaltia metabòlica condicionada per l’exposició continu-

ada del cos a l’alcohol. Es caracteritza per un desig insaciable de beure i la

pèrdua de control per abstenir-se’n, creant una dependència física. A més, tam-

bé presenta la necessitat d’anar augmentant-ne la quantitat i, a mesura que la

malaltia es va agreujant, les activitats de la persona giren cada cop més entorn

l’alcohol. I el pitjor de tot és que, malgrat que molts malalts veuen les conse-

qüències físiques i psicològiques que pateixen, continuen bevent.

La primera manifestació precoç dels bevedors excessius és la cirrosi o la

fibrosi hepàtica, que és una malaltia greu del fetge. També les pancreatitis crò-

niques i els trastorns neurològics poden ser causats per l’excés en la ingesta

d’alcohol.

La síndrome d’abstinència és un conjunt de símptomes que apareixen quan no

es beu o es redueix molt el consum. Se solen donar després d’un període pro-

longat d’ingesta d’alcohol i apareixen hores o dies després d’haver-lo inter-

romput. Els símptomes són malestar matiner, tremolors de les extremitats, la

llengua o, fins i tot, la cara. També es pot patir ansietat, suors, insomni, nàusees,

vòmits i al·lucionacions visuals (normalment relacionades amb insectes i que

poden durar diversos dies). En casos molt extrems, es produeix el delirium

tremens que pot arribar a causar la mort.

El límit establert per definir si hi ha

o no risc en el consum es medeix en

Unitats de beguda estàndard (UBE) on

1 unitat equival a 10 grams d’alcohol

(una cervesa, un got de vi, dues

cerveses sense alcohol). Així, en els

homes el límit estaria en 28 UBE a la

setmana i en dones en 17.

Quan tot gira entorn de l’alcohol

26-27_Dietetica.p65 27/05/2008, 21:1027

SALUT MENS SANA28

CLAROR

EL CERVELL HUMÀ AMAGA

UNA GRAN QUANTITAT DE

SECRETS. ENTRE ELLS HI HA

UNA NOTABLE CAPACITAT

PER EMMAGATZEMAR I RE-

TENIR DADES. PER POTEN-

CIAR AQUESTA CAPACITAT

S’HAN CREAT DISCIPLINES

BASADES EN EXERCICIS DE

LECTURA RÁPIDA I MNEMO-

TÈCNIA ENTRE MOLTS AL-

TRES RECURSOS.

“Tothom potmemoritzar bé”

C.G.

En els darrers temps cada vegada són

més els estudis que se centren en desen-

volupar un mètode ràpid i efectiu per

millorar la capacitat inherent de memo-

ritzar dades que té el cervell de l’ésser

humà.

És possible que qualsevol persona

pugui desenvolupar una bona memò-

ria?

En condicions normals tothom pot

memoritzar bé, tot i que amb el pas dels

anys i avançada l’edat sí que es comença

a percebre una certa dificultat per guar-

dar i recordar informació. Es pot desen-

volupar una bona memòria ja que molt

probablement la major part de les neu-

rones no canvia massa amb el pas del

temps. Hi ha estudis científics que han

detectat que possiblement als vint anys

es tingui la mateixa quantitat de neuro-

nes que als setanta. Mentrestant, cal

anar-les estimulant al llarg dels anys per

garantir el seu desenvolupament durant

tot aquest temps.

Què significa activar la memòria

a través de la utilització dels cinc

sentits?

Allò que aprenem ve directament de

la utilització dels cinc sentits i de la xar-

xa d’associacions neuronals que es for-

men a través de les seves interconnexi-

ons. Per tant, com més sentits siguem

capaços d’utilitzar en la realització de

les nostres activitats major serà la capa-

citat d’emmagatzemar la informació a

la nostra memòria.

Quines són les premisses fona-

mentals per aconseguir memoritzar

amb èxit?

Primer haurem de desenvolupar la

capacitat de parar atenció en allò que

s’està realitzant, on cos, ment i voluntat

estan presents en el mateix acte. Des-

prés, cal utilitzar en aquest procés el

màxim nombre de sentits i de creativitat

possible amb la finalitat de formar una

xarxa d’associació neuronal que perme-

ti registrar d’una manera més efectiva la

informació.

La memòria visual és una de les

bases sobre les quals es fonamenta

el seu mètode…

Aproximadament el 80% de tot allò

que aprenem ens arriba a través del sen-

tit de la vista, per aquest motiu tractem

de potenciar-lo a través de tècniques de

concentració i memorització amb la fi-

nalitat de treure un major profit a aquest

important sentit. És fonamental treballar

la vista per memoritzar ràpid.

Es requereix d’un temps mínim

ENTREVISTA A CARLA PATRICIA CAMPOS

“Aproximadament el 80%

de tot allò que aprenem

ens arriba a través del

sentit de la vista”

28-29_MensSana.p65 27/05/2008, 21:5328

29SALUT

Prendre el solsense que la pellcorri riscos

Per prendre el sol sense riscos per a

la pell és fonamental aplicar la cre-

ma sobre l’epidermis ben seca, sen-

se escatimar-ne quantitat, i fer-ho a

casa 30 minuts abans d’exposar-se

al sol, mai un cop siguem a la platja

o la piscina. També cal evitar pulve-

ritzacions d’aigua durant les expo-

sicions, l’ús de perfums i colònies

alcohòliques. Es recomana triar el

fotoprotector més indicat al fototip

de cada pell, utilitzar la crema en-

cara que hi hagi núvols i no expo-

sar-se al sol entre les 11 i les 15

hores. Cal beure aigua, mantenir-se

en moviment i protegir-se el cap

amb un barret o gorra amb visera,

els ulls amb ulleres adequades i els

llavis amb protector labial. Font:

Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

El dolor d’untraumatisme greupot persistir un anydesprés de la lesió

Un estudi publicat a la revista “Archi-

ves of Surgery” afirma que la major part

dels pacients que han patit un trauma-

tisme sever té dolors relacionats amb

la lesió 12 mesos després. Aquestes xi-

fres ressalten la necessitat d’oferir als

lesionats teràpies a llarg termini contra

les molèsties.

Més de la meitat dels 3.000 pacients

(en concret, el 62,7%) que van prendre

part en la investigació d’aquest equip de

científics de la Universitat de Washing-

ton tenien dolors de 5,5 punts d’una es-

cala de 10, al cap d’un any de la lesió.

Les persones més propenses a expe-

rimentar dolor van ser els adults entre

35 i 44 anys. En canvi, els que en van

patir menys van ser les persones entre

75 i 84 anys, que a més eren els que

tenien un menor nombre de regions do-

loroses. No obstant, el risc de patir do-

lors augmentava amb l’edat.

Quant a les zones on més persistei-

xen les molèsties, els traumatismes en

coll i columna perduren més que els de

cap, així com els de les extremitats infe-

riors. Font: El Mundo.es

Carla Patricia

Campos Dacosta

va néixer a Brasil

fa 35 anys i és ti-

tulada en Arqui-

tectura. Ja des de

l’adolescència es

va dedicar a estu-

diar i aprendre tècniques per des-

envolupar la capacitat de la seva

memòria i aplicar-les en les diferents

àrees del coneixement. Actualment

imparteix cursos a la Universitat Au-

tònoma amb molt d’èxit d’accepta-

ció entre els alumnes.

currículum vitae

per aprendre a dominar aquestes

tècniques?

Sí, però aquest fet canvia de persona

a persona. Cada individu té capacitats

diferents i, per tant, pot trigar més o

menys a dominar aquesta tècnica. Però

vull remarcar que el més important és

que són tècniques molt senzilles d’apren-

dre i, generalment, són accessibles a tots

els individus.

Una altra disciplina que vostè

imparteix en els seus cursos és la

lectura ràpida…

Sí. També compartim aquest conei-

xement molt útil en aquests dies on hem

de llegir amb velocitat per feina o per

lleure. Per això, treballar amb el metrò-

nom i d’altres tècniques de memoritza-

ció i concentració són tan importants per

desenvolupar un nivell de lectura ràpid.

La seva metodologia té alguna

relació amb les tècniques mnemotèc-

niques?

Per descomptat. Treballem amb asso-

ciacions d’idees que fan el procés de me-

morització més àgil i ràpid, però sobre-

tot ens dediquem a desenvolupar noves

habilitats en el procés d’aprenentatge re-

alitzat a través de la tècnica de lectura

ràpida de què parlàvem anteriorment.

L’APUNT

El perill dels productes miracle

Els productes miracle per aprimar que es venen

a les farmàcies no només són ineficaços sinó que

poden ser perillosos per a la salut. Així ho ha

manifestat el Colegio Oficial de Farmacéuticos de

Madrid (COFM) que assegura que aquest tipus

de productes no són fàrmacs contra la obessitat

reconeguts per les autoritats sanitàries i molts

cops fan publicitat enganyosa. Afirmen, a més,

que els laboratoris aconsegueixen burlar els controls que han de passar els

medicaments perquè els posen a la venda només durant dos mesos, per la qual

cosa l’Administració no té temps de retirar-los del mercat i quan ho fan ja han

assolit les ventes desitjades. Aquestes declaracions es van fer en la presentació

de la I Jornada sobre Dietas y Productos Milagro ‘Por una alimentación saludable’que s’han dut a terme el mes de maig a Madrid.

“Segons alguns estudis,

als 20 anys es té la matei-

xa quantitat de neurones

que als setanta”

28-29_MensSana.p65 27/05/2008, 21:5329

EL REPORTATGE30

CLAROR

30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2030

31EL REPORTATGE

Dos anys després que l’Assamblea Ge-

neral de la Federació de l’Esport de Gais

i Lesbianes d’Europa escollís Barcelona

com a seu dels propers EuroGames, l’en-

titat que s’encarrega d’organitzar l’es-

deveniment, el club barceloní Panteres

Grogues, ultima els detalls d’un esdeve-

niment que comptarà amb un pressupost

de 917.500 euros i utilitzarà 1.500 vo-

luntaris. Unes xifres que els equiparen en

movilització social a uns Jocs Olímpics.

Miquel Torres, gerent de l’entitat, re-

corda que “tothom volia venir a Barcelona

perquè és la primera ciutat del sud d’Euro-

pa que volia organitzar uns EuroGames”. I

és que quan la capital catalana va pre-

sentar la seva candidatura moltes altres

ciutats del prestigi de París o Viena es

van retirar perquè sabien que no tindri-

en opcions ja que la ciutat comtal és ara

mateix el destí de moda per al moviment

LGTB que sota les seves sigles aplega

Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals.

Tot i que són coneguts popularment

com els Jocs Olímpics dels gais i les les-

bianes, tenen com a objectiu final reivin-

dicar la igualtat dels homosexuals en un

àmbit tradicionalment tan discriminato-

ri com és el món de l’esport. Però la

veritat és que existeixen diferències no-

tables respecte a unes olimpíades ja que

van adreçats exclusivament a l’esport

amateur, són només d’àmbit europeu i

es competeix per clubs i no pas per pa-

ïsos. “Una altra confusió és que als Euro-

Games només hi poden participar homo-

sexuals i això no és veritat perquè, al con-

trari del què molts pensen, també hi po-

den prendre part els heterosexuals”, ex-

plica Miquel Torres.

“L’objectiu essencial dels EuroGames és

celebrar un acte esportiu de caire reivindi-

catiu obert a tothom per tal de conscienci-

Els EuroGames tenen com

a objectiu reivindicar la

igualtat de l’homosexual

en un àmbit tan adevers

com és el de l’esport

BCN, LA PRIMERA CIUTAT DEL SUD D’EUROPA EN CELEBRAR ELS EUROGAMES

BARCELONA ACOLLIRÀ DEL 24 AL 27 DE JULIOL LA

DOTZENA EDICIÓ DELS EUROGAMES, UN ESDEVENIMENT

EN QUE DURANT QUATRE DIES, MÉS DE 5.000 ESPORTISTES

D’ÀMBIT AMATEUR I UN TOTAL DE 30.000 VISITANTS SE

CITARAN A LA CAPITAL CATALANA PER REIVINDICAR ELS

DRETS DELS HOMOSEXUALS EN L’ESPORT.

Esport com a einade reivindicació

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2031

EL REPORTATGE32

CLAROR

El Consell d’Europa va impulsar la creació dels EuroGames el 1992 amb l’ob-

jectiu de defensar la tolerància i la igualtat dels homosexuals en la pràctica

esportiva i al mateix temps lluitar contra l’homofòbia. Per aquest motiu es va

decidir crear un gran esdeveniment esportiu centrat en l’àmbit amateur que

aglutinés esportistes homosexuals, bisexuals, transexuals i heterosexuals amb

el propòsit de mostrar a la societat que les inclinacions sexuals no han de ser un

factor de discriminació dels individus.

Els primers EuroGames es van celebrar el 1992 a la ciutat de La Haya. Des

d’aleshores s’han organitzat fins a onze edicions a ciutats bàsicament del centre

i nord d’Europa com ara Frankfurt, Berlín, París, Zúrich, Hannover, Copenha-

gue, Munic i Utrecht. L’última edició dels EuroGames va ser a l’estiu de 2007 a

la ciutat belga Antwerp.

Breu història dels EuroGames

ar el conjunt de la ciutadania en el respec-

te per la llibertat sexual de cada persona”,

explica Miquel Torres per denunciar

després que “molt pocs esportistes pro-

fessionals s’han vist amb cor de reconèixer

públicament la seva homosexualitat i això

passa perquè tenen por de ser boicotejats

per les seves federacions o a perdre els

seus suculents contractes publicitaris”. La

idea de crear un esdeveniment com els

EuroGames va néixer per denunciar

aquesta situació en l’esport professio-

nal, tot i que després es va pensar que

calia centrar-se en la defensa dels espor-

tistes homosexuals de caire amateur

perquè “solen tenir molts més problemes

i solen ser difícils de denunciar”.

MÉS QUE ESPORT

Al marge de les activitats estrictament

esportives, els EuroGames també propo-

sen un programa cultural, amb teatre,

música, exposicions de fotografia, pintu-

ra i narrativa, visites culturals per la ciu-

tat i els seus voltants, entrades a museus,

exposicions i espectacles. L’organització

té previst col·locar un village diürn situat

al Passeig de la Reina Maria Cristina que

serà un punt de trobada i un espai de par-

ticipació de la societat civil, on entitats

associades al col·lectiu LGTB oferiran

fòrums i conferències obertes a tothom.

Antonio Guirado, Secretari General de

la Federació d’Associacions Coordina-

dora Gai-Lesbiana, es mostra molt sa-

tisfet amb l’espai que tindran per fer les

seves reivindicacions. “Concebem els

EuroGames no com un acte de protesta

però sí com un acte d’afirmació que busca

la normalització dels homosexuals en tots

els àmbits de la societat i de la vida”. En

aquest sentit, també se situarà un village

nocturn de vessant més lúdica a la deno-

minada zona del Gaixample, entre els

carrers Consell de Cent i Muntaner.

Tant des del Club Panteres Grogues

com des de les diverses entitats del mo-

viment Gai-Lesbiana de Barcelona re-

coneixen que els EuroGames són un es-

deveniment en què l’esport és només una

excusa per reivindicar-se d’una manera

atractiva. “Crec que el moviment gai-les-

biana ha modificat la seva manera de mo-

bilitzar-se abandonant la postura de pan-

carta i manifestació per una versió més

lúdica que també pot ser efectiva”, reco-

neix Antonio Guirado. Miquel Torres, de

Panteres Grogues, no té problemes a

reconèixer que “tot i que comptarem amb

bons atletes que ostenten marques lloa-

bles, especialment en les proves de nata-

ció, la realitat és que estem parlant d’es-

port a nivell amateur i per tant qui vulgui

veure esportistes d’elit es podria sentir una

mica decebut”.

IMPULS INSTITUCIONAL

Joan Miró, president del Club Panteres

“Molt pocs esportistes

profesionals s’han vist

amb cor de reconèixer la

seva homosexualitat per

por a ser boicotejats”

25 MODALITATS ESPORTIVES

PROVA LLOC PROVA LLOC

Aeròbic Parc Escorxador Lluita Campus de l’UAB

Atletisme Pista Serrahima Natació Piscines Picornell

Bàdminton Campus de l’UAB Nat. Sincron. Piscines Picornell

Balls de saló Pavelló PM Mundet Patins en línia Circuit urbà

Bàsquet Pavelló Mar Bella Bowls Parc Joan Miró

Bowling S. Vicenç dels Horts Softball Per determinar

Ciclisme Circuit urbà Tennis BTO

Golf Club de Golf Sant Joan Tennis taula Reina Elisenda

Marató Circuit urbà Vela Port Olímpic BCN

Squash Poliesportiu Rocafort Voleibol INEFC

Futbol Per determinar Volei platja Sitges

Handball Vall d’Hebron Waterpolo Per determinar

Hockey Pau Negre

30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2032

33EL REPORTATGE

Cal informar mésa la ciutadania

A un mes vista de la celebració dels

EuroGames, els ciutadans de

Barcelona encara no tenen una opi-

nió gaire formada sobre aquest es-

deveniment. Aquesta revista ha com-

probat a peu de carrer que la majo-

ria dels barcelonins entrevistats no

sabien què eren els EuroGames. Al-

tres ciutadans, com Roberto Fernán-

dez, creuen que “és una prova espor-

tiva només per a gais i lesbianes”, ig-

norant que els EuroGames són un

esdeveniment esportiu obert a tot-

hom independentment de l’orienta-

ció sexual de cada persona.

Grogues, explica que l’organització està

rebent molt de suport tant per part de

l’Ajuntament de Barcelona com de la

Generalitat de Catalunya. “Tots estem

interessats en què els EuroGames de

Barcelona siguin un èxit en tots els sen-

tits”. L’Ajuntament, a través de l’Institut

Barcelona Esports, ha cedit diversos

espais i equipaments esportius per po-

der fer les diferents proves amb garanti-

es de qualitat. La Generalitat de

Catalunya també ha ofert totes les facili-

tats a través de la Secretaria General de

l’Esport. El grau d’implicació és total ja

que les institucions són conscients que

Barcelona ha d’aprofitar aquesta bona

imatge que té entre el col·lectiu homo-

sexual i que l’han situada com un refe-

rent internacional a l’alçada de ciutats

com Berlín, Amsterdam, París, Londres

o Manchester.

TURISME GAI

Com en qualsevol esdeveniement

d’aquestes dimensions, està previst que

durant els quatre dies de celebració dels

EuroGames, Barcelona rebi la visita

d’unes 30.000 persones. Josep Anton

Rojas, director de Promoció de Turisme

de Barcelona, reconeix que “la ciutat no

ha preparat cap operatiu especial per a

aquest esdeveniment, més enllà de la ces-

sió d’espais per a la celebració de compe-

ticions esportives i els village de dia i de

nit”. Des del Gremi d’Hotelers tampoc

s’ha preparat cap operatiu especial tot i

que l’organització dels EuroGames faci-

litarà informació sobre allotjament a les

persones que la sol·licitin.

La majoria dels visitants vindran d’Ale-

manya, seguits dels espanyols de la resta

de l’estat, holandesos, francesos, itali-

ans i d’altres nacionalitats. Tot i que no

s’ha fet una estimació dels ingressos que

reportaran a la ciutat aquests visitants,

sí que se sap que el perfil social i econò-

mic d’aquest col·lectiu es caracteritza

per ser parelles o grups d’amics que so-

len tenir un promig de despesa superior

al de la mitjana del turista de la ciutat.

“Visiten els centres i equipaments cultu-

rals de la ciutat, compren en botigues ca-

res, són clients dels restaurants i volen

descobrir l’oferta nocturna de la ciutat”,

explica Josep Anton Rojas.

Des de Turisme de Barcelona també

s’ha constatat que s’ha produït un aug-

ment d’aquest segment de visitants, l’apa-

rició d’empreses turístiques que s’hi es-

pecialitzen i la creació de fires de turis-

me específiques. Per aquest motiu, s’ha

editat una guia turística amb l’oferta de

la ciutat per a aquest col·lectiu i també

s’assisteixen a algunes fires especialitza-

des d’aquest sector del mercat que es

troba en una clara expansió.

La ciutat no ha preparat

cap operatiu especial per

a aquest esdeveniment

més enllà de la cessió

d’espais esportius

30-33_Report.p65 28/05/2008, 17:2133

CLAROR

34

34-35_FCPortada.p65 27/05/2008, 21:1334

35

Dimecres 25 de juny tindran

lloc a la seu central de la Fun-

dació Claror (Sardenya 337,

entresòl 2a) les eleccions per

cobrir una de les places del

Patronat de l’entitat: una de

les dues corresponents a l’es-

tament dels “Socis Col·-

laboradors”, que fins ara ha-

via estat ocupada per Gem-

ma Vilaró. D’acord amb els

nous Estatuts de l’entitat, que

limiten a vuit anys del perío-

de d’estada al Patronat, la

Gemma Vilaró no podrà pre-

sentar-se a la reelecció, en

haver exhaurit ja els seus dos

mandats.

D’acord amb els nous es-

tatuts vigents i tenint en

compte que estem en ple pro-

cés de migració dels antics

Socis-Benefactors als nous

Socis Col·laboradors, per

aquest procés electoral po-

dran ser electors només

aquells antics Socis Benefac-

tors amb més d’un any d’anti-

guitat que abans del 15 de

juny de 2008 hagin presentat

la seva sol·licitud per esdeve-

nir Soci Col·laborador. Els

Socis Col·laboradors que

compleixin amb aquesta con-

dició seran recollits en el cens

definitiu que es publicarà el

16 de juny. Per ser elegible (o

candidat) caldrà, a més, tenir

una antiguitat mínima de 2

anys com a Soci Benefactor i

ser abonat d’alguna de les

instal·lacions de la Fundació.

Els mestres del centre públic

Publicats elsnous Estatutsde l’entitat

La Fundació Claror ha actu-

alitzat recentment els seus

Estatuts, tal i com vàrem in-

formar als darrers números

de la Revista. Per aquest mo-

tiu, l’entitat ha publicat la

nova versió dels Estatuts en

un petit llibret de 32 pàgines.

A més dels Estatuts, el llibret

també incorpora com a an-

nexes el “Codi Ètic” de l’enti-

tat, amb el seu “Decàleg de

valors” i els seus “Principis

d’actuació”. El llibret es pot

sol·licitar als punts d’atenció

al públic de les instal·lacions

esportives que gestiona.

D’una altra banda, els Esta-

tuts també es poden consul-

tar íntegrament a la web d’in-

ternet (claror.cat), a l’apartat

anomenat “La Fundació”.

Eleccions al Patronatel proper 25 de juny

Una de les novetats derivades de la reforma dels Estatuts

és que despareix la figura dels Socis Benefactors en bene-

fici de la nova figura del Soci Col·laborador de la Funda-

ció. Les dues grans diferències entre ambdúes figures són,

d’una banda, que podrà ser Soci Col·laborador qualsevol

persona major d’edat abonada a una de les instal·lacions

gestionades per la Fundació Claror de manera directa

(actualment, els poliesportius Claror, Sagrada Família i

Marítim). La segona gran diferència és que els Socis Col·-

laboradors no hauran de pagar cap quota afegida, com

fins ara feien els Socis Benefactors, la quota dels quals

anava destinada als projectes solidaris de la Fundació. Els

Socis Col·laboradors tindran dos representants al Patro-

nat de la Fundació, de manera que podran presentar can-

didatura en les eleccions que hi hagi, i/o podran votar els

candidats que s’hi presentin.

Disponible laMemòria del’any 2007

Els abonats de les instal·-

lacions gestionades per la

Fundació Claror també po-

den sol·licitar un exemplar de

la Memòria anual de l’any

2007 als punts d’atenció al

públic de tots els centres. A

la Memòria es fa un repàs als

fets i dades més significatius

de l’any des dels diferents

punts de vista de la gestió.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ CLAROR CONTINUA LA RENOVACIÓ

Sagrada Família i els treba-

lladors de la Fundació, que si-

guin Socis Col·laboradors no-

més són electors, ja que

aquests col·lectius tenen un

mecanisme específic per es-

collir els seus representants.

A la foto superior, imatge de

l’Assemblea anual de Socis

Benefactors, celebrada el 13

de maig, en què es va infor-

mar de la reforma dels Esta-

tuts i els canvis que això su-

posa en l’estament dels fins

ara anomenats “Socis Bene-

factors” (vegeu quadre).

De socis benefactorsa socis col·laboradors

34-35_FCPortada.p65 27/05/2008, 21:1335

CLAROR

36

Gran festa final per concloureel 25è aniversari del Claror

EL 13 I 14 DE JUNY ES POSA EL PUNT FINAL ALS ACTES DE COMMEMORACIÓ

Es començarà a les sis de la tarda del divendres i no es pararàfins el dissabte a la nit, activitats nocturnes incloses

Els actes de celebració dels

25 anys del Claror estan arri-

bant a la recta final, després

de sis mesos d’activitats ben

diverses. I per concloure

aquest aniversari se n’està

preparant una de ben grossa

i que vol motivar la partici-

pació del màxim nombre de

persones, abonats i amics de

l’entitat. Aquesta gran festa

començarà a les 18.00 hores

del divendres 13 de juny i fi-

nalitzarà el dissabte 14 de

juny a les dues de la matinada

i aglutinarà un seguit de pro-

postes ben atractives.

ARRIBA EL 25X25

L’acte central de la festa serà

el 25x25, un esdeveniment

sense precedents que té per

objectiu estar nedant 25 me-

tres durant 25 hores, cosa que

requereix la participació de

centenars de persones. La di-

nàmica de funcionament és

ben senzilla. Totes aquelles

persones, grans i petits, que

hi vulguin participar hauran

de fer una sola piscina (25

metres), si bé podran repetir

afegint-se novament a la cua,

sempre i quan no hi hagi mol-

ta gent esperant. Així, s’ani-

ran succeint relleus de 25

metres gràcies a la participa-

ció de persones de totes les

edats i condicions físiques.

Val a dir que, tractant-se

d’una fita d’aquesta emberga-

dura, es va sol·licitar el rè-

cord Guiness, però finalment

s’ha desestimat ja que a

Mallorca van fixar-ne un sem-

blant i batre’l significava ne-

dar els 25 metres, sempre

amb menys de 30 segons, una

premissa contrària a la volun-

tat del 25x25, en què es vol

que hi participi el major nom-

bre de persones, sense im-

portar el temps que triguin en

fer la piscina, ni si requerei-

xen material auxiliar

ACTIVITATS

PARAL·LELES

Després d’haver nedat els 25

metres, tothom podrà gaudir

de diverses activitats. A la

piscina hi haurà instal·lada, de

manera permanent, una esta-

ció inflable i, en funció de l’ho-

ra, s’han programat activitats

dirigides, ja sigui partits de

bàsquet a la piscina gran com

sessions d’aiguagim o de re-

lax a la piscina petita.

Fora de la piscina també hi

haurà activitats, com el mun-

tatge de diverses coreografi-

es al ritme de diverses músi-

ques (Thriller de Miquel Jack-

son, el popular Chikichiki, o

cançons d’Abba, el musical

Grease o la Batuka). A la pà-

gina següent podeu consultar

la graella d’activitats.

INSCRIPCIONS

La participació al 25x25 és

gratuïta. No obstant, per

qüestions d’organització i,

sobretot, perquè la piscina té

un aforament limitat, cal ins-

criure’s prèviament a l’Espor-

tiu Claror, tot indicant la fran-

ja horària en què es preveu

nedar. Cal tenir en compte

que només es permetrà ac-

cedir a les activitats lúdiques

a aquelles persones que ha-

gin nedat els 25 metres.

Pel que fa a les hores de la

nit (de les 9 del vespre de di-

vendres, a les 8 del matí de

dissabte) la instal·lació ro-

mandrà oberta i, a més, d’al-

Cal inscriure’s a

l’Esportiu Claror,

tot indicant a

quina hora es

vindrà a nedar

Per participar al

25x25 cal nedar 25

metres, i tant se

val què es trigui

“25 ANYS DEL CLAROR”

36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1436

37“25 ANYS DEL CLAROR”

I el dissabte... ball pera tothom a l’aire lliure

Després de nedar

els 25 metres es

podrà participar

en diverses activi-

tats lúdiques

ACTIVITATS PER ALS PARTICIPANTS AL 25X25

FI DE FESTA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Com cada any, quan acaba la

temporada, se celebra el ball

a les pistes exteriors de l’Es-

portiu Claror. Però, evident-

ment, aquest any el ball pren

una importància especial per-

què serà el colofó final a més

de 24 hores d’intensa activi-

tat i servirà per fer la clausu-

ra definitiva als actes d’ani-

versari de Claror.

Així doncs, el dissabte 14

de juny, a les 22.30 hores,

tothom qui ho desitgi, sigui

abonat o no a les instal·-

lacions gestionades pel Cla-

ror, podrà accedir al ball amb

discomòbil.

El preu de l’entrada per als

menors de 16 anys és de 4 eu-

ros si són abonats i de 5,50

euros per als no abonats. En el

cas dels adults, el preu és de

6’50 euros per als abonats i

de 10,50 euros per als no abo-

nats. Les entrades es poden

comprar a la recepció de les

quatre instal·lacions gestiona-

des per la Fundació Claror.

LA FESTA DEL

BÀSQUET

Abans del ball, la secció de

bàsquet Safa-Claror celebra

la tradicional diada de fi de

temporada. Durant tot el dia

es juguen partits de bàsquet

3x3 entre els jugadors de la

secció i, a la nit, abans del

ball, s’organitza el sopar amb

més de 400 persones, entre

jugadors/es, entrenadors/es i

gunes activitats dirigides com

una classe d’spining o sessi-

ons de relax a l’aigua, el pa-

velló acollirà un ball amb dis-

comòbil, de dues a sis de la

matinada. De les 12 de la nit

a les 7 del matí només podran

accedir a la instal·lació els

majors de 18 anys que hau-

ran de dur el carnet d’identi-

tat per si se’ls requereix a l’en-

trada.

CAUSA SOLIDÀRIA

Un dels aspectes més relle-

vants del 25x25 és que afe-

geix un component solidari,

d’acord amb el tarannà de la

Fundació Claror. Així, per

cada piscina de 25 metres que

es nedi, la Fundació Claror

donarà un euro a la Fundació

Esclerosi Múltiple (FEM).

pares/mares. Trobareu tota la

informació de la Diada del

bàsquet a la pàgina 49.

36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1437

CLAROR

38

Al setembrees publicarà elllibre dels 25anys

El proper mes de setembre

la Fundació Claror presenta-

rà el llibre institucional que

resumeix aquests 25 anys. La

publicació consta de 25 ca-

pítols, escrits per 25 autors

diferents, i aborda reflexions

molt diverses relacionades

amb l’entitat: des de capítols

més històrics on s’expliquen

els inicis o el creixement, fins

a capítols més emotius sobre

els usuaris o els treballadors.

La CoralClaror assajala cançó del25è aniversari

La Coral Claror està assajant

la cançó del 25è aniversari de

l’entitat. Es titula “Temps de

records” i tant la lletra com

la música són del seu direc-

tor, Lluís Yera. La intenció és

presentar-la al públic cap el

proper mes de setembre o oc-

tubre. A més, formarà part

d’un disc recopilatori de les

cançons més emblemàtiques

interpretades en aquests dar-

rers anys per la Coral.

SALUTACIÓ

Per molts anys!

ANNA PRUNASecretària general de l’Esportde la Generalitat de Catalunya

Per la Secretaria General de l’Esport és una satisfacció i

un orgull comprovar que l’Esportiu Claror compleix el

seu 25è aniversari amb la mateixa vitalitat i il·lusió amb

què es va fundar. Us vull trametre, inicialment, la meva

felicitació per aquests anys de dedicació a l’esport cata-

là, alhora que desitjo que la història de l’Esportiu conti-

nuï plena d’èxits en el futur.

Des del seu naixement, el Claror ha estat un referent a

la ciutat de Barcelona i al districte de Gràcia, ben a prop

de la Sagrada Família, tant pels joves com pels adults,

perquè ha facilitat l’accés a l’esport a milers de perso-

nes. D’aquesta manera, l’entitat ha col·laborat a crear

una cultura esportiva que amb el pas del temps s’ha anat

consolidant amb fermesa, però a més a més, i potser

això és el més important, el Claror s’ha convertit en un

transmissor de valors per tots aquells que alguna vegada

han trepitjat les seves instal·lacions.

El Govern valora especialment aquest fet com a un

factor que s’ha de mantenir inalterable en la història

futura de l‘Esportiu, perquè el dia a dia, les hores dedi-

cades a fer créixer el Claror ens permetin tenir en comp-

te al mateix temps l’esforç, el treball en equip, l’intent de

superació, la companyonia, etc. com a valors que van

més enllà del merament esportiu i que serveixen per

enfortir la nostra societat.

Des de la Secretaria General de l’Esport treballem amb

l’objectiu que l’esport formi part de la vida de les perso-

nes, de la seva quotidianitat. De ben segur, no hi ha res

més habitual que la relació diària que els abonats del Cla-

ror tenen amb l’esport, amb la modalitat esportiva que

més els agradi practicar. Estic convençuda que el Claror

s’ha convertit en una entitat que forma part de la vida de

tots aquells socis i persones que utilitzen les instal·lacions

i que practiquen els diferents esports. Tots ells també han

aportat i aporten el seu gra de sorra a la història de l’Es-

portiu.

Per últim, desitjar que el Claror continuï sent un refe-

rent en el món de l’associacionisme esportiu a Barcelona

i a tot Catalunya i agrair als seus directius, als socis i a

totes les persones que han fet possible aquest 25è ani-

versari la feina per haver construït una entitat esportiva

de referència al nostre país. Amb models d’entitat com

la vostra es pot dir amb rotunditat que l’esport mou

Catalunya.

Més de 60directiusesportius a laPartytulia

El divendres 30 de maig va

tenir lloc un altre dels esde-

veniments programats en el

marc del 25è aniversari del

Claror: la Partytulia. Aquesta

iniciati va consistir en l’orga-

nització d’una trobada amb

una seixantena de directius

d’instal·lacions esportives de

l’àmbit municipal, i expressa-

ment convidats per la Funda-

ció Claror.

El principal objectiu de la

Partytulia va ser crear un es-

pai obert de participació per

tal de compartir experiènci-

es sobre determinats aspec-

tes de la gestió esportiva. Per

tal d’aconseguir-ho, la troba-

da va aplegar sis tertúlies de

temàtica diversa a les quals

els convidats es van inscriure

prèviament.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PROPERES ACTIVITATS

PROJECTES ENGEGATS

Recta finaldels torneijosde futbol salai de bàsquet

El passat 25 de març es va

donar el tret de sortida al

Torneig Social de Futbol Sala

i el Torneig Social de Bàsquet

que l’Esportiu Claror orga-

nitza amb motiu del seu vint-

i-cinquè aniversari. En total hi

participen 18 equips (8 en

bàsquet i 10 en futbol) for-

mats per empleats i persones

relacionades amb la història

del centre. Jugada ja la prime-

ra fase, els equips Moloco i

Sport Trujillo, amb 12 punts

respectivament, han acabat

com a primers de cada grup

en futbol sala. Pel que fa al

torneig de bàsquet Clan Ca-

ralleu i Weekend all star han

acabat líders amb 11 punts

tots dos. El dissabte 7 de juny

es juga la final a les instal·-

lacions de l’Esportiu Claror.

“25 ANYS DEL CLAROR”

36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1438

39

36-39_25anys.p65 27/05/2008, 21:1439

CLAROR

40 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

Sembla que va ser ahir, però han passat 10 anys. Malgrat que només he tingut l’oportunitat

de viure, en primera persona, els darrers set anys del polisportiu n’estic orgullós, molt

orgullós.

Per haver pogut conèixer les persones que van fer possible aquest somni. Per haver

confiat en el seu moment amb la meva persona per estar al front aquests darrers anys. Per

tenir un equip de professionals al meu voltant que han fet possible consolidar-lo. Per poder

donar resposta a les demandes d’un barri que fomenta la relació entre persones. Per

intentar adaptar-nos dia rere dia a les noves realitats, a les noves inquietuds, donant

resposta en la majoria de moments, als desitjos d’homes i dones, nens i nenes, veïns i

veïnes... Per tots els abonats que any rere any segueixen confiant en la nostra feina.

Per tot això i molt més, permeteu-me donar-vos les gràcies als uns i als altres, a tots,

perquè a la fi tots vosaltres , abonats, usuaris, treballadors... sou els protagonistes d’aquests

primers 10 anys d’història del Poliesportiu Sagrada Família.

Per a tots vosaltres, felicitats i gràcies: Millor dit: moltes felicitats i moltes gràcies.

OPINIÓ

El Poliesportiu Municipal Sa-

grada Família va complir 10

anys de vida el passat 10 de

maig. I ho va fer amb un excel·-

lent estat de salut.

Segons les darreres dades

(de finals d’abril), el

Poliesportiu Sagrada Família

no només és, amb 10.134

abonats, la instal·lació amb

més abonats de les quatre

que gestiona la Fundació Cla-

ror, sinó que està entre els cinc

centres esportius municipals

amb més abonats de

Barcelona.

L’alt nivell d’abonats no és

una novetat d’ara. Durant gai-

rebé els seus deu anys de vida

s’ha mantingut en xifres simi-

lars, i fins i tot amb llistes d’es-

pera, tot i no fer campanyes

comercials de captació de

nous abonats. Tot a causa de

l’alt índex de fidelització del

centre respecte als seus usu-

aris. En aquest sentit, una

dada rellevant és que, dels

10.134 abonats actuals, un

18,22 per cent (1.847 perso-

nes) ho són des de la inaugu-

ració del centre, fa 10 anys.

A banda dels seus 10.134

abonats, el Poliesportiu

compta amb 2.711 cursetis-

tes, és a dir, persones que cur-

sen algun tipus d’activitat di-

rigida no inclosa a la quota

d’abonat. A més, cada mes

ven entre 650 i 800 entrades

puntuals a persones no abo-

nades, en funció del grau

d’ocupació de la instal·lació.

Una altra dada significativa és

El Poliesportiu Sagrada Família va celebrar el desé ani-

versari amb una gran festa lúdicoesportiva que va tenir

lloc durant el matí del dissabte 17 de maig. Hi va haver

tota mena d’activitats gratuïtes per als abonats, tant petits

com grans, a la piscina i al pavelló.

El Poliesportiu Sagrada Famíliacelebra 10 anys en plena formaLa instal·lació, inaugurada el 10 de maig de 1998, ha complert 10 anys amb més de10.000 abonats i 2.300 cursetistes, i està preparada per a la futura ampliació

LA INSTAL·LACIÓ ACOMPLEIX UNA DÈCADA

MANEL CERCÓSDirector del Poliesportiu Sagrada Família

Moltes gràcies!

1.847 persones

romanen com a

abonades des de

la inauguració

la quantitat de serveis de sa-

lut contractats a la instal·-

lació: al llarg de l’any 2007

se’n van contractar 7.178.

Si el present del Poliespor-

tiu Sagrada Família és ferm,

no ho és menys el seu futur. I

és que, com ja hem informat

en diversos números de la Re-

vista Claror, la Fundació Cla-

ror i el Districte de l’Eixam-

ple ja ho tenen tot a punt per

iniciar les obres d’ampliació

del centre. Una ampliació de

2.000 metres quadrats que

serà possible gràcies a la

construcció de nous espais a

uns locals situats al passatge

Vilaret, annexes el poliespor-

tiu. Els nous espais tindran una

piscina, noves sales poliva-

lents i vestidors que serviran

per ampliar l’oferta d’activi-

tats i serveis del centre, i mi-

llorar el comfort de tots els

abonats. Les obres de cons-

trucció del nou espai és pre-

vist iniciar-les aquest any, i

que estiguin finalitzades de

cara a finals del 2009.

40-41_PSF.p65 27/05/2008, 21:1540

41POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

Al setembre ja hi haurà novasala de condicionament físicEls canvis inclouen la renovació de tota la maquinària d’entrenament cardiovascular,de pes i pes lliure i també el terra amb l’objectiu de millorar el confort i el servei

LES OBRES COMENÇARAN AL JULIOL I ESTARAN ENLLESTIDES AL SETEMBRE

Durant l’estiu la sala de con-

dicionament físic serà remo-

delada canviant tota la maqui-

nària d’entrenament cardio-

vascular, de pes i pes lliure, i

també el terra, que, tot i que

fa només dos anys de la seva

substitució, ha patit un dur

desgast.

CANVI DE MÀQUINES

Serà més que un simple can-

vi de material ja que es pre-

tén dotar la sala d’unes eines

que permetran obrir un ven-

tall més ampli de possibili-

tats a l’hora de realitzar ac-

tivitat física.

Tot i que l’ubicació serà la

mateixa i l’espai útil també,

s’ha dissenyat una distribució

similar però diferent al ma-

teix temps, amb repartiment

de les màquines de manera

que la circulació i accessibili-

tat entre elles i la seva localit-

zació sigui més fàcil. També

es vol ajustar el tipus i nom-

bre d’aparells a la realitat ac-

tual de la sala, incrementant

les bicicletes, els rems, les

cintes i les màquines el·-

líptiques.

S’ha tingut molta cura a

l’hora d’escollir la nova ma-

quinària i s’ha optat per unes

màquines de plaques que mi-

lloren l’adaptació de l’usuari

mitjançant la integració de

pistons que permeten un

ajustament més suau i amb

menys esforç de les parts

mòbils. Els selectors de pla-

ques són més grans i més se-

Una altra actuació de calat a la instal·lació serà la

que es farà als vestidors E i F i, en general, a la

primera planta. Tots aquests espais han envellit i

actualment no satisfan dos requeriments funcio-

nals imprescindibles: la impermeabilitat dels ter-

res i un millor estalvi energètic d’aigua. Les obres

mantindran el disseny actual però canviaran les

rajoles dels paviments després d’haver

impermeabilitzat tot el terra, s’enrajolaran de nou

també les parets dels túnels de dutxes i es

revisaran i substituiran la resta d’instal·lacions deteriorades durant aquests 10 anys de dur

funcionament. Es vol crear uns espais que garanteixin l’aigua però seguint paràmetres de

sostenibilitat seguint el trinomi Temps-Economia-Qualitat.

Les obres començaran l’1 de juliol i acabaran la primera setmana de setembre. Durant

els treballs, es limitarà l’accés actual a aquests dos vestidors i, en general, a la primera

planta. Es farà un accés provisional amb una escala alternativa que es posarà al pavelló.

L’ascensor tindrà un ús exclusiu per a minusvàlids i persones que ho necessitin.

gurs, i els seients més envol-

vents i anatòmics.

Tanmateix, i a petició de tot

l’equip tècnic de la sala, s’in-

corporarà una sèrie de mà-

quines de treball funcional, en

concret sis, que donen la pos-

sibilitat de garantir aquest

concepte de moviments glo-

bals en les rutines i entrena-

ments habituals i obrir el ven-

tall de possibilitats de realit-

zar activitat física.

NOU PAVIMENT

També es canviarà tot el ter-

ra. S’ha optat per un nou pa-

viment fet a base d’un parquet

industrial de molta més qua-

litat que l’actual. Igualment,

s’aprofitarà per revisar el

conjunt de les instal·lacions

d’aquest espai.

En general, es pretén un

projecte que amplia la possi-

bilitat de treball corporal, que

permet la integració de per-

sones amb característiques

físiques diferents i tracta de

cobrir les necessitats que han

anat sorgint a la sala. Es vol

remarcar que aquest projec-

te no hagués estat possible tal

i com s’ha dissenyat sense les

opinions i suggeriments dels

usuaris, que dia a dia ha anat

recollint l’equip tècnic i el

personal de la instal·lació.

La primera planta també serà reformadaincloent notables millores als vestidors E i F

40-41_PSF.p65 27/05/2008, 21:1541

CLAROR

42

Continuaranles obres demillora durantaquest estiu

REFORMES

ESPORTIU CLAROR

Com cada any, durant els

mesos d’estiu de juliol i se-

tembre, l’Esportiu Claror ofe-

reix una àmplia programació

d’activitats. Així, el proper 1

de juliol es donarà el tret de

sortida a la graella de lliure

accés per a abonats. Enguany

hi haurà més activitats que

l’estiu passat i es podran con-

sultar al nostre web.

D’una altra banda, també

s’ha treballat en una àmplia

oferta d’activitats de paga-

ment. En activitats aquàtiques

hi haurà cursos de natació per

a totes les edats i nivells.

TRES NOVETATS

En activitats dirigides repeti-

ran el ioga i l’escola d’esque-

na. Però no només s’ha optat

per la continuïtat, també

s’han inclòs tres novetats. La

primera, són les Danses ori-

entals en què, a més de sessi-

ons d’iniciació a la dansa del

ventre, també s’introduiran

classes per conèixer els balls

polinesis i el Bollywood, totes

dues modalitats actualment

molt de moda. És una activi-

tat molt indicada tant per a

persones que han fet dansa

del ventre i volen veure altres

balls, com per a persones que

volen familiaritzar-se amb la

dansa oriental.

La segona novetat serà el

Dance Stretch, que és una

activitat de control i consci-

ència corporal molt indicada

per a la millora de la col·-

locació postural, el treball

Propostes per a totsels gustos aquest estiuA més de les activitats tradicionals d’estiu, l’Esportiu Claroroferirà Danses orientals, Dance Strech i Funky Street Dance

S’OFERIRÀ UNA GRAELLA GRATUÏTA PER A ABONATS AL JULIOL I SETEMBRE

La programació de lleure in-

fantil de l’Esportiu Claror in-

clourà, com cada any, els

Casals d’Estiu per a infants.

La nova temporada comen-

çarà a partir de dilluns 23

de juny amb la principal no-

vetat de recuperar els espais

que el CEIP Sagrada Família

cedeix a l’Esportiu Claror

per tal de realitzar el Casal

d’Estiu. Així doncs, amb aquest acord es recupera la co-

moditat de tenir totes les activitats en un mateix espai, ja

que al marge dels Casals d’Estiu, l’Esportiu Claror també

ofereix el Campus Olímpia i el Campus Verd.

Els Casals d’Estiu comencena partir del 23 de juny

Després d’un cicle de 3 anys

d’actuacions de millora subs-

tancials al centre que s’han

portat a terme fonamental-

ment durant els períodes

d’estiu, aquest any 2008 serà

una mica més tranquil tot i

que està previst seguir fent

obres.

Una de les accions previs-

tes és la segona fase de l’ade-

quació de la instal·lació a la

nova normativa de llicència

ambiental i consistirà en aca-

bar de fer més segura l’escala

2 de la instal·lació com a via

d’evacuació. En aquest cas de

l’escala 2 afectarà la planta

menys 1, a l’alçada de la sala

d’arts marcials.

RENOVACIÓ D’AIRE

L’altra gran actuació d’im-

portància és la millora de la

renovació d’aire de diver-

ses dependències, com són

la piscina petita, els vesti-

dors 1, 2, 3 i 4 (del pavelló)

i les sales d’activitats dirigi-

des: spining, sala blava i sala

taronja.

Aquesta actuació repre-

sentarà la instal·lació d’una

nova màquina i tots els cir-

cuits que alimentin aquestes

dependències, amb l’objectiu

d’aconseguir una major qua-

litat de l’aire que permeti un

nivell de confort superior a

l’actual.

En el moment de publicar-

se aquesta revista, s’està aca-

bant d’enllestir els detalls del

projecte, que es vol tirar en-

davant durant els mesos de

juny i juliol per tenir-ho tot

acabat a l’agost.

d’estiraments i el control de

la respiració. El treball que es

realitza parteix de la tècnica

base de la dansa.

L’última de les novetats és

el Funky Street Dance. Es

tracta d’una activitat de dan-

sa adreçada a nois i noies

d’edats compreses entre els

8 i 16 anys que vulguin inici-

ar-se en els balls de carrer

com el hip hop o el funky.

ACTIVITATS DE LLEURE

42-43_EC-Maritim.p65 27/05/2008, 21:1842

43POLIESPORTIU MARÍTIM

Oferta en elsabonaments icursets

PROMOCIÓ

Festa de l’abonatdel 16 al 21 de juny

ES FARÀ CABARET, BALL ANDALÚS, CAPOEIRA, HIP HOP, COUNTRY I MOLT MÉS

euros i després s’organitzarà

un sopar al Cafè Marítim, per

qui vulgui continuar la festa,

per només 23 euros.

Caldrà inscriure’s a totes

El Poliesportiu Marítim cele-

bra la Festa de l’abonat del

dilluns16 al dissabte 21 de

juny, tot i que l’inici de la set-

mana festiva serà el dia 14.

Durant aquesta setmana

trobareu tot un seguit d’acti-

vitats noves com ara tono

braços, tono pump, relaxació,

spining suau, en forma a la

platja i GAC al pavelló. Tam-

bé hi haurà activitats de pa-

gament que durant aquesta

setmana entren en la graella,

com tai txí i escola d’esque-

na. I per acabar, s’oferiran

danses tan novedoses com hip

hop, capoeira, ball andalús,

cabaret i country.

MASTERCLASS

D’SPINING

El divendres 20 de juny es farà

una masterclass d’spining a la

Plaça Darwin i, per acabar,

el 21 serà el torn de l’Open

Volei Marítim (pàgina 48).

Els abonats podran acce-

dir a totes aquestes activitats

independentment de la seva

franja d’abonament, i els no

abonats, per només 5 euros

podran entrar de forma pun-

tual a gaudir de les activitats

el dia que més els agradi, i si

després es fan abonats, se’ls

hi retornaran.

El Màster d’spining té un

preu únic per a tothom de 6

les activitats ofertades, tant

les lliures com la masterclass

d’spining i el sopar ja que en

tots dos casos les places són

limitades.

Monogràfic de salsa imerengue durant el juliol

Després de l’èxit de les sessions

setmanals de Ballem (activitat in-

closa a la graella), i haver “de-

gustat” la gran majoria de balls,

iniciem els primers monogràfics

per tal d’anar perfeccionant els

balls més demandats.

Per això, pels més ballarins amb

predilecció pels ritmes calents

tenim tots els dimecres de juliol

de 20.30 a 21.30 hores un monogràfic de Salsa i Me-

rengue. El preu per a abonats és de 12 euros i per a no

abonats, de 16 euros.

Pack Salutentre Bicicloti Marítm

Ara que s’apropa l’estiu pots

gaudir d’una passejada en bici

i després refrescar-te a les ai-

gües del Poliesportiu Marí-

tim. Biciclot dissenya una ruta

de dues hores pels indrets que

es desitgin tot proveint amb

una bici, un mapa dels carrils

bici, cadenat i casc.

Totes les bicicletes es re-

noven i s’equipen periòdica-

ment per garantir la màxima

seguretat. Informa’t a la

instal·lació o entra al web del

Poliesportiu Marítim per ob-

tenir tota la informació:

www.claror.cat/maritim.htm

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aquest estiu el Marítim farà

una oferta d’abonaments d’1

a 3 mesos a preus reduïts i

matrícula gratuïta com tam-

bé en les modalitats de tot el

dia. Seran descomptes del 12

al 30% segons els mesos a

contractar.

Aquest any es fa un 50%

de descompte en els cursets

d’activitats dirigides: ioga, tai

txí, dansa del ventre, escola

d’esquena i volei indoor, du-

rant els mesos de juliol i se-

tembre. Al juliol també s’ofe-

riran cursos de natació des de

nadons fins a gent gran.

42-43_EC-Maritim.p65 27/05/2008, 21:1843

CLAROR

CAN CARALLEU44

Can Caralleu ofereix, durant

els mesos d’estiu, activitats

de forma ininterrompuda

perquè tothom pugui fer

activitat física, sigui quin sigui

el seu període de vacances.

Així doncs, està prevista

una vegada més la graella

d’activitats de fitness de lliure

accés per als abonats que

s’oferirà durant els tres

mesos d’estiu, adaptant-ne els

horaris i activitats a la

demanda. Els abonats que hi

estiguin interessats podran

recollir els horaris a la

recepció de la instal·lació.

ACTIVITATS PER A

TOTES LES EDATS

A partir de dimecres 25 de

juny comencen els Casals

d’estiu fins el dia 10 de setem-

bre. Per aquest motiu, en ho-

rari de 9.00 a 17.00 hores la

instal·lació estarà majoritàri-

ament ocupada per les acti-

vitats d’infants.

Durant el mes de juliol, Can

Caralleu també oferirà una

carta variada de cursos inten-

sius de natació per a infants

en horari de tarda.

L’escola de tennis i de pàdel

funcionarà durant el mes de

juliol amb cursos intensius,

Arriba un estiu bencarregat d’activitatsHi haurà graella d’activitats de fitness de lliure accésper als abonats durant els mesos de juliol, agost i setembre

S’OFERIRAN ACTIVITATS DE FORMA ININTERROMPUDA DURANT AQUEST ESTIU

El termini derenovació deplaces ja estàobert

tant d’adults com d’infants, a

banda de l’stage de pàdel de

10.00 a 13.00 hores i el de

tennis de 9.00 a 17.00 hores.

L’entrenament i preparació

física d’esports de muntanya

continuarà amb els mateixos

horaris durant el juliol, i a

partir del dia 1 de setembre

començarà la temporada.

Can Caralleu ja ha obert el

procés d’inscripció per a les

activitats dirigides de paga-

ment de la temporada 08-09

que comença a l’octubre.

Per facilitar les gestions i ga-

rantir plaça als cursetistes

que han participat a les acti-

vitats dirigides de la tempo-

rada 07-08, s’ha fet la reno-

vació automàtica en les les

activitats d’entrenament de

muntanya i fons, entrenament

personal, cursos de tennis i

pàdel per a adults i lligues de

tennis i pàdel.

Si no s’ha fet la renovació

automàtica, els cursetistes i

abonats de Can Caralleu po-

den fer la inscripció a partir

de l’11de juny. Les persones

no abonades podran inscriu-

re-s’hi a partir del 26 de juny

i fins el 31 de juliol. Durant

l’agost no es tramitaran ins-

cripcions. A partir del 3 de

setembre s’oferiran les places

restants.

Durant els mesos d’estiu, la

piscina descoberta de Can

Caralleu passarà a aplicar

nous horaris. Així, al juny, ju-

liol i setembre romandrà

oberta de dilluns a divendres

de 8.00 a 21.00 hores, men-

tre que els dissabtes el seu

horari serà de 10.00 a 20.00

hores. Els diumenges s’oferirà una obertura parcial de

10.00 a 17.00 hores tot i que durant el mes de juny s’obri-

rà de 10.00 a 16.00 hores. Al mes d’agost, l’horari estipu-

lat serà de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00 hores i els

dissabtes de 8.00 a 20.00 hores. Diumenges la piscina

romandrà oberta de 9.00 a 17.00 hores.

ACTIVITATS 08-09

HORARIS DE LA PISCINA D’ESTIU

44-45_CanCa.p65 27/05/2008, 21:1744

45CAN CARALLEU

Can Caralleu comença la

temporada d’estiu aquest mes

de juny. Durant els dies 7 i 8

de juny la piscina verda

romandrà fora de servei per

adequar el seu funcionament

a l’ús més recreatiu que se’n

fa durant la temporada

d’estiu.

A partir del dia 9 de juny, la

piscina ja estarà oberta per a

l’abonat, però els dies 9, 10,

11, 12 i 13 de juny de 9.30 a

17 hores la prioritat d’ús serà

per a les escoles que fan cur-

sos de natació. Fora d’aquest

horari l’ús de la piscina és

exclusiu per a l’abonat.

NORMATIVA DE LA

PISCINA I EL CENTRE

Com sempre cal destacar

tres punts bàsics de la

normativa de l’Ajuntament de

Barcelona.

Primer, els menors de 14

anys aniran acompanyats d’un

adult. Segon, només es per-

metrà l’entrada de dos me-

nors de 6 anys per adult. I ter-

cer, només es permetrà l’en-

trada de quatre menors

d’edats incloses entre 6 i 14

anys, per cada adult.

També es vol recordar als

abonats de Can Caralleu que

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La piscina d’estiu obrea partir del 9 de junyRomandrà tancada els dies 7 i 8 de juny per adequar-la alfuncionament més lúdic i recreatiu que té durant l’estiu

TRET DE SORTIDA A LA TEMPORADA D’ESTIU DE CAN CARALLEU

Es faran obresa la piscinacoberta

Del 28 de juliol al 7 de se-

tembre la piscina blava res-

tarà tancada per reformes.

Aquestes consistiran, en pri-

mer lloc, en la substitució i

condicionament d’una part

important dels equips de trac-

tament físic de l’aigua, en se-

gon lloc, la creació d’un nou

dipòsit de compensació i, fi-

nalment, la substitució dels

equips de climatització i

deshumectació d’aquesta

piscina També es millorarà

l’interior dels vestidors d’abo-

nats d’aquesta zona. Durant

aquest període els abonats

podran utilitzar la piscina

descoberta.

REFORMES

Gran festa aquàtica a lapiscina dissabte 14 de juny

El dissabte 14 de juny al

matí Can Caralleu celebra

l’inici de la temporada

d’estiu amb una gran festa

aquàtica. La celebració

comptarà, com sempre,

amb material inflable de

gran volum, música i ani-

madors esportius que fa-

ran que els infants no l’obli-

din fàcilment. A la festa hi podran accedir, de forma total-

ment gratuïta, tots aquells abonats que així ho desitgin.

Mulla’t perl’Esclerosi el13 de juliol

Com cada any, la Fundació

per l’Esclerosi Múltiple orga-

nitza una jornada aquàtica

solidària per donar a conèi-

xer aquesta malaltia arreu de

Catalunya i recaptar fons per

a la recerca i millora de la

qualitat de vida de les perso-

nes que la pateixen. Des de

Can Caralleu es pretén donar

suport a aquesta causa noble

i es convida tothom a parti-

cipar-hi.

JORNADA AQUÀTICA

l’ús del carnet és personal i

intransferible. La direcció del

centre adverteix que en cas

que els empleats de Can

Caralleu detectin un ús

fraudulent d’aquests carnets

es retiraran i s’establirà un

procés sancionador segons la

normativa de règim intern de

l’entitat.

44-45_CanCa.p65 27/05/2008, 21:1845

CLAROR

46 ESDEVENIMENTS

XXVI MILLA SAGRADA FAMÍLIA - II TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

Juan Carlos Higuero i DoloresCheca s’imposen a la Milla

L’atleta burgalès del Club

Promoranda Juan Carlos

Higuero i la corredora de

Silla, Dolores Checa, es van

adjudicar el Trofeu Internaci-

onal Ciutat de Barcelona -

Gran Premi Gaudí SPORT, les

sèries professionals de la Mi-

lla Sagrada Família, que or-

ganitza la Fundació Claror.

Juan Carlos Higuero

(4’15”) va traspassar la línia

de meta amb molta claredat

per davant del segon i tercer

classificats, el madrileny

Arturo Casado de l’equip

Addidas (4’16”) i el corredor

francès Mounir Yemounni

(4’16’’). Casado i Yemounni

van començar dominant bona

part de la cursa tot i que en el

segon pas pel carrer

Mallorca van cedir el cap de

la cursa a Juan Carlos

Higuero, protagonista d’una

gran recuperació en els dar-

rers metres. En l’esprint final

l’atleta sorià va ser capaç de

treure un segon de diferència

respecte els seus immediats

perseguidors.

Juan Carlos Higuero es va

mostrar molt satisfet del seu

triomf després de quedar-se

Dolores Checa

aconsegueix el

triomf i Rosa

Morató és segona

a les portes de la glòria en les

dues edicions anteriors. El

burgalès va declarar davant

dels mitjans de comunicació

que “estic molt content per-

què, després de dos anys de

resistir-se’m el triomf, al final

he pogut guanyar aquesta

prova que m’agrada tant”.

També va voler destacar que

“per mi, la Milla Sagrada Fa-

mília va associada amb la meva

carrera esportiva perquè aquí

vaig començar com a júnior i

ara segueixo corrent-la com a

professional”.

DOLORES CHECA

GUANYA EN DONES

L’atleta de la localitat de Silla,

Dolores Checa, doble cam-

piona d’Espanya juvenil de

1.500 m, es va imposar a Rosa

Morató en la sèrie femenina.

L’atleta del club València TiM,

amb un temps de 4’50’’ es va

imposar en la recta final a la

corredora catalana, també

del club València TiM, que va

LA MILLA SAGRADA FAMÍLIA CELEBRA LA

SEVA XXIV EDICIÓ EN UN ESTAT DE SALUT

ENVEJABLE PEL QUE FA A PARTICIPACIÓ EN

LES SÈRIES POPULARS I CONSOLIDANT LES

SÈRIES PROFESSIONALS.

Les dotze sèries populars de la Milla assoleixen el límit de 2.000 inscrits i registrenuna participació de 1.344 atletes, que significa un increment respecte l’edició de 2007

46-47 Esdeveniments.p65 27/05/2008, 21:1746

47ESDEVENIMENTS

Juan Carlos

Higuero guanya en

homes amb una

marca de 4’15’’

començar la cursa des de dar-

rera i va anar escalant posici-

ons fins acabar en segona po-

sició amb un temps de 4’52’’.

En tercera posició va acabar

la portuguesa Sara Moreira

que va ser capaç de coman-

dar la cursa en els primers

metres però que en el desen-

llaç de la carrera es va veure

superada per Checa i

Morató. La corredora del

Maratone Clube de Portugal

va completar el podi amb un

temps de 4’52’’.

NOU RÈCORD

MASCULÍ AMB 4’14’’

Abans de les sèries professi-

onals, es van disputar nou

curses populars de la Milla

Sagrada Família i, acabades

les sèries professionals, es van

córrer dues curses més d'ale-

vins. A la Milla hi van partici-

par 1.344 atletes de totes les

edats dels 2.000 inscrits.

sionals i que va permetre al

jove corredor embutxacar-se

el premi de 450 euros que

atorga l’organització. En do-

nes es va imposar la catalana

Anna Bové amb un temps de

5 ’17’’.

La nota de color la va po-

sar Ramon Pau Capell (foto

superior) que va rebre un

premi especial al participant

de la Milla Sagrada Família

amb més edat. El corredor

barceloní va néixer el 18 de

desembre de 1935 i amb els

seus 72 anys va ser l’atleta

més longeu de la cursa.

Data: 27 d’abril de 2008

Inscrits: 2.000 Participants: 1.344

Club amb més participants: Sagrada Família

RESULTATS

XXIV MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars)

TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BCN (professionals)

Categ. Guanyador Guanyadora

Benjamí Pau Truñó 6'23" Paola Carmona 6'17"

Alevins Yeli Sagna 5'39" Judit Pérez 5’41"

Infantils Oriol Lafiguera 5'23" Laura Hernánd. 5’54"

Cadets Ivan Roguera 4'42" Carla Moreno 5'25"

Júniors Mourad Taoussi 5'35" Sònia Mañas 5’21"

Veterans 1 Abd. Dahmani 4'56" Beatriz Garcia 6'42"

Veterans 2 Antonio Martínez 4'50" Benigna Apaol. 6'16"

Promeses Abd. Merzougui 4'26" Meritxell Valls 5'16"

Sèniors M. Benhambarka 4'14" Ana Bové 5'17"

1 Juan Carlos Higuero 4'15" Dolores Checa 4'50"

2 Arturo Casado 4'16" Rosa Morató 4'52"

3 Mounir Yemounni 4'16" Sara Moreira 4'52"

4 Samir Ait 4'17" Iris Fuentes 4'54"

5 Javier Carriqueo 4'18" Elián Périz 4'59"

6 Pablo Villalobos 4'19" Rocío Rodríguez 5'00"

7 Pedro Gonçalves 4'21" Diana Martín 5'00"

8 Víctor Corrales 4'23" Christin Johansson 5'03"

9 Guillem Duran 4'25" Isabel Checa 5'06"

10 Pol Guillen 4'26" Cristina Jordán 5'07"

11 Marc Roig 4'22" Jacqueline Martín 5'12"

12 - 4'28" M. Carmen González 5'19"

Hi va haver 2.000

inscripcions i

1.344 participants

Aquesta és una de les xifres

més altes de participació en

la història de la Milla Sagra-

da Família.

A les dues sèries absolutes,

masculina i femenina, en ho-

mes va guanyar Mohamed

Benhmbarka que va establir

un nou rècord a la Milla amb

4’14’’, marca que supera fins

i tot el temps de Juan Carlos

Higuero en les sèries profes-

46-47 Esdeveniments.p65 27/05/2008, 21:1747

CLAROR

48 ESDEVENIMENTS

Diada de voleiplatja dissabte21 de juny alMarítim

OPEN VOLEI MARÍTIM

Èxit de participació alCros amb 178 atletes

EL GUANYADOR DE LA VUITENA EDICIÓ DEL CROS VA SER ANDRÉS ACUÑA

poder córrer amb una clima-

tologia òptima per fer esport.

El guanyador del Cros de

Muntanya d’enguany va ser

Andrés Acuña del club Diadi-

oria amb un temps de 37’09”

mentre que en dones es va

imposar Bea Aguilar, corre-

dora del club Universitari

amb una marca de 50’23”.

El passat dissabte 26 d’abril,

la piscina gran de l’Esportiu

Claror va celebrar la XXIV

edició del tradicional Campi-

onat de Natació Escolar. En

la competició hi van partici-

par 130 nois i noies d’edats

entre els 7 i els 18 anys. La

competició va tenir dos torns.

A les 16.15 van obrir el foc

els nascuts entre 1990 i 1998

i a partir de les 16.45 vanva

ser el torn dels infants nascuts

entre 1999 i 2001.

Al campionat hi van parti-

cipar alumnes de les escoles

Santa Anna, Immaculada Ve-

druna, Sant Martí de

Calassanç, Jovellanos, Sagra-

da Família, Tabor, La Sedeta,

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El Campionat de Natació Escolaraplega 130 nens de 10 escoles

Secretari Coloma i també els

nens i nenes dels grups de na-

tació infantil i jove de l’Espor-

tiu Claror i el Poliesportiu

Sagrada Família.

Amb motiu dels 25 anys de

El passat 29 de març es va

celebrar a Can Caralleu la

vuitena edició del Cros de

Muntanya. Enguany la curs va

enregistrar un nou rècorde

participació amb 178 atletes,

dels quals 171 van poder aca-

bar la cursa. D’aquesta ma-

nera el Cros es consolida com

la cursa de muntanya de

Barcelona per excel·lència i

gaudeix any rere any d’un

creixement progressiu que en

fa assegurar el seu futur.

La cursa es va desenvolu-

par com sempre per un cir-

cuit de muntanya i a l’igual que

l’any passat, la distància a

cobrir pels participants va ser

de 9,5 quilòmetres que van

El dissabte 21 de juny el Poli-

esportiu Marítim oferirà per

primer cop una diada de vo-

lei platja. Sota el nom d’Open

Volei Marítim, aquesta acti-

vitat inclosa dins el progra-

ma de la Festa de l’Abonat,

va adreçada a tots els abo-

nats majors de 16 anys del

Poliesportiu Marítim (inde-

pendentment de la seva fran-

ja horària) i també de la Fun-

dació Claror.

El campionat se celebrarà

a l’espai platja que té el cen-

tre i es desenvoluparà de 9 a

14 hores.

INSCRIPCIONS

El nombre de places per par-

ticipar al Primer Open Volei

Marítim són limitades. Per

tenir accés a aquesta activi-

tat cal tramitar una inscrip-

ció prèvia que en el cas dels

abonats del Marítim serà gra-

tuïta i la podran entregar a la

Sala de Condicionament Fí-

sic del centre.

En el cas dels no abonats

hauran de pagar 5 euros que

se’ls hi descomptaran si al fi-

nal s’abonen a la instal·lació.

Hauran de presentar la ins-

cripció a recepció.

l’Esportiu Claror també es

van organitzar relleus que van

aplegar tots els nedadors del

Campionat. A més, el CN

Kalipolis va fer una original

felicitació a l’entitat.

48-49 Events_Seccions.p65 27/05/2008, 21:3648

49SECCIONS

Després de 18anys, JordiYuste deixa lasecció de judo

La secció de

judo de l’Es-

portiu Claror

diu adéu a en

Jordi Yuste,

professor de

judo de la instal·lació des de

fa 18 anys i que emprèn un

nou projecte professional ori-

entat a l’ensenyament

d’aquesta art marcial nipona.

En Jordi Yuste, que va ser

seleccionador de l’equip de

judo espanyol, tanca una llar-

ga etapa en la història del

judo de l’Esportiu Claror,

marcada pel constant creixe-

ment de la secció i també per

una important entrega perso-

nal i professional a la Funda-

ció Claror.

La tradicional festa de cloen-

da de la temporada 2007-

2008 se celebrarà a les pis-

tes exteriors de l’Esportiu

Claror el proper dissabte 14

de juny. Enguany es comme-

morarà el trenta aniversari de

la secció que va ser fundada

el 1977.

Com sempre, es faran acti-

vitats lúdicoesportives per a

tothom. A partir de les 9.30

hores es farà un torneig de

bàsquet tres contra tres i des-

prés un concurs de tirs a cis-

tella. La festa seguirà a les

20.30h amb el tradicional

sopar i per acabar, a les

22.30h serà el torn del ball

amb disco mòbil.

Al llarg de la vetllada es re-

partiran els tradicionals pre-

mis als jugadors més valuosos

de cada equip, tot seguint els

criteris bàsics fonamentats en

l’esperit d’equip, capacitat de

superació i esportivitat.

BALANÇ DE

TEMPORADA

La temporada 2007-2008

acaba amb un balanç general

positiu del rendiment dels

equips que formen part de la

secció de bàsquet Safa-Claror.

El resultat més destacat l’apor-

ta l’equip sènior masculí que

ha aconseguit la seva millor

classificació de la història

acabant vuitè classificat en ca-

tegoria Copa Catalunya. El sè-

nior femení, a data de tanca-

ment d’aquesta revista, havia

eludit el descens directe i es

jugava les fases de permanèn-

cia a Segona Catalana.

Pel que fa a la situació dels

La Diada del Bàsquetarriba el 14 de juny

SE CELEBRARÀ EL TRENTA ANIVERSARI DE LA SECCIÓ, FUNDADA L’ANY 1977

Els Màsters tanquen la temporada participantal 24è Campionat Open Màsters de Catalunya

L’equip dels Màsters de Natació va participar

al XXIV Campionat Open Màsters de Natació

celebrat a Sabadell els dies 31 de maig i 1 de

juny. L’expedició formada per 22 nedadors i

nedadores va aconseguir un bon grapat de

medalles.

D’aquesta manera la secció va tancar per la

porta gran la temporada 2007-2008 en la què

l’equip ha estat format per un total de 29

nedadors dels quals 13 són dones i 16 homes.

Al llarg d’aquesta campanya, els Màsters han

participat als Campionats de Terrassa, el Prat de Llobregat, Lleida, Sallent, Vilafranca del

Penedès, Mataró i Reus. A més, la secció ha incorporat recentment Carme Solé (58 anys),

Enrique Mecklenburg (38 anys) i la invident Gemma Sevillano (37 anys), component de

l’equip paralímpic espanyol.

JUDO

MÀSTERS NATACIÓ

equips inferiors, el cadet A

masculí ha acabat líder del seu

grup d’A2, mentre que el mini

A masculí s’ha classificat per

jugar al nivell A1, el més alt

de la seva categoria.

En femení, cal destacar l’ac-

cés del cadet a interterritori-

al i el fet que el mini A jugarà

la final a quatre contra els

millors equips de Catalunya

de la seva franja d’edat.

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

48-49 Events_Seccions.p65 27/05/2008, 21:3749

CLAROR

50

La quarta edició del Concurs

d’Ajuts a projectes socials ja

té destinataris. Novament, es

repartirà entre més d’una en-

titat la dotació econòmica,

que, enguany i en motiu del

25è aniversari del Claror, ha

estat de 25.000 euros.

Els projectes escollits han

estat cinc i el proper 10 de

juny es formalitzarà la col·-

laboració amb la signatura

dels convenis amb els respon-

sables de cada entitat.

A continuació podeu veure

la informació principal dels

projectes en forma de fitxa.

Trobareu més informació a

www.claror.cat o també po-

deu enviar un correu electrò-

nic a cultura@claror.org

Cinc projectes rebranfinançament del 0’7El Patronat va aprovar la proposta de la Comissió de solidaritatel passat 22 d’abril i el proper 10 de juny se signen els convenis

COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

0,7 CLAROR

GERMANS A L’AIGUA

Associació catalana de malal-

ties neuromusculars.

Dotació: 4.500 euros

Àmbit: Catalunya

Objectiu: treballar, amb me-

nors de 15 anys que tenen un

germà/na amb una malaltia

neuromuscular, tot allò que

comporta conviure amb la

malaltia, fent-ho en el medi

aquàtic. Es vol fomentar la re-

lació d’igualtat i la complici-

tat entre els germans, i també

amb els pares.

TAFAHUM/ENTESA

Associació per a la Mediació

Intercultural i Social amb Im-

migrants.

Dotació: 4.500 euros

Àmbit: Barcelona (Ciutat Ve-

lla) i nord del Marroc

Objectiu: dinamització es-

portiva per a joves immi-

grants d’entre 14 i 18 anys.

L’objectiu final és articular un

programa que tendeixi cap a

una interculturalitat plena que

permeti el desenvolupament

integral dels joves.

REINSERCIÓ SOCIAL

D’ADOLESCENTS

Fundació Akwaba.

Dotació: 7.000 euros

Àmbit: Costa d’Ivori

Objectiu: reinserir social-

ment joves entre 10 i 18 anys

víctimes del conflicte armat

(nens soldat, infants abando-

nats o noies que eren serven-

tes als campaments militars)

a través del desenvolupament

esportiu a la casa d’acollida

‘Gonfreville’.

MUNDIAL DE LES

CULTURES

Joves per la igualtat i la soli-

daritat (JIC)

Dotació: 2.000 euros

Àmbit: Hospitalet de Ll.

Objectiu: treballar amb un

grup de joves d’origen magre-

bí el foment del respecte, la

solidaritat, la igualtat i l’inter-

canvi cultural a través de la

participació en una competi-

ció esportiva de futbol sala a

nivell de ciutat.

CENTRE D’ACOLLIDA

PER A NENS

Associació Yamuna d’Ajut ala Infància.

Dotació: 7.000 euros

Àmbit: Madagascar

Objectiu: ampliar el centre

d’acollida d’Antananarivo per

acollir uns 70 o 80 nens del

carrer, entre 0 i 16 anys. El

centre els proporciona allot-

jament, alimentació, educa-

ció, cures essencials, roba,

atenció física i psicològica.

MEDI AMBIENT

Cal estalviaraigua, malgratla pluja

Malgrat que les pluges de les

darreres setmanes han fet ai-

xecar l’alerta d’excepcionali-

tat en el consum d’aigua a

Barcelona, l’aigua segueix sent

un bé molt preuat i un recurs

escàs que, més endavant, ens

pot faltar.

Per aquest motiu, la Funda-

ció Claror segueix adoptant

mesures a les instal·lacions

gestionades per tal de contri-

buir a l’estalvi d’aigua.

A tall d’exemple, s’ha re-

duït el temps d’obertura dels

polsadors de les aixetes i de

les dutxes, així com el temps

de descàrrega de les cister-

nes dels vàters. I, en concret,

a les dutxes s’ha regulat la

temperatura de l’aigua per tal

de minimitzar-ne la pèrdua

fins que s’aconsegueix la tem-

peratura idònia (37ºC).

Quant a la neteja d’espais,

ja no s’usen mànegues d’aigua

sinó estris i maquinària més

eficients i el reg de les plantes

i els espais verds es fa amb

aigua aprofitada d’altres ac-

cions, per exemple, amb la

que desprenen les màquines

deshumectadores.

Un altre àmbit on s’ha ac-

tuat és en el manteniment de

les piscines ja que no es can-

via ni s’aporta aigua nova. La

qualitat i netedat de l’aigua es

garanteix pels tractaments fí-

sics i químics del procés de

filtratge tot extremant les

precaucions i els paràmetres

de confort.

Des d’aquestes línies vo-

lem encoratjar tots els usua-

ris de les instal·lacions a esti-

mar l’aigua i, per tant, a fer-

ne un ús eficient i respectuós

amb el medi ambient.

50-51 Cooperacio.p65 27/05/2008, 21:2150

51

50-51 Cooperacio.p65 27/05/2008, 21:2151

CLAROR

52

52-53 CClub.p65 27/05/2008, 21:2052

53

Activitats de lleure:un balanç positiu

Un cop més s’acaba la tem-

porada i el Claror Club fina-

litza les activitats de lleure

amb un balanç força positiu:

34 activitats, 933 places ofer-

tades i un índex d’ocupació

del 90%.

La majoria d’activitats pro-

gramades aquesta tempora-

da han estat noves, tot i que

aquest hivern vam decidir

repetir algunes propostes que

havien tingut molt èxit en tri-

mestres anteriors i que haví-

en generat una llarga llista

d’espera.

Us agraïm la vostra entusi-

asta participació en les acti-

Sortirem a navegar amb el

Rafael, una "barca de mitja-

na" construïda al 1915, per a

explicar com s’ho feien els

antics mariners per orientar-

se sota les estrelles. Embar-

carem al capvespre al port de

Palamós per descobrir la

màgia de la navegació noctur-

na. La tripulació ens ensenya-

rà a identificar diferents

constel·lacions, l’estrella po-

lar, com funciona un sextant...

A mitja travessia fondejarem

a la Cala Castell acompanya-

rem les havaneres amb una

copa de cava. Completarà

aquesta ruta un bon sopar.

MAR DE NIT

Navegant sotales estrelles a Palamós

Data: dissabte 12 de juliolHorari: de 17.30 h a 2.00 h.Lloc: PalamósInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sortida guiada en veler,sopar i autocar.

LLEURE CULTURALAMB

CARNETCLAROR CLUB

8e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50e

Data: divendres 4 de juliolHorari: 20.00 a 22.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats

15 euros no abonatsInclou: visita guiada per una historiadora i refrigeri.

Passejarem per un dels carrers

més emblemàtics de la ciutat

de Barcelona, l'avinguda Dia-

gonal des del Passeig de Sant

Joan, on trobarem el Palau Ma-

caya i l'escultura del poeta i

mossèn Jacint Verdaguer, fins

al Passeig de Gràcia, amb el

Palau Robert.

Passejant perla Diagonal de nit

AMBCARNET

CLAROR CLUB

60e

Data: dissabte 5 de juliolHorari: 8.00 a 19.00hLloc: L’EstartitInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 60 euros abonats

90 euros no abonatsInclou: activitat i material, ai-gües, dinar i autocar.

L’snorkeling és el que habitu-

alment coneixem com nedar i

submergir-se amb tub i ulle-

res de busseig. Us proposem

participar en aquesta activitat

en grups petits i acompanyats

per monitors especialitzats

que ens guiaran pels racons

més interessants de les Illes

Medes, un veritable aquari on

la vida marina sorprèn per la

quantitat i la varietat. Comen-

çarem veient un audiovisual

sobre la fauna i la flora mari-

nes que ens ajudarà a identifi-

car les espècies que anirem

trobant en la immersió.

Snorkeling ales Illes Medes

vitats i us informem que ja es-

tem començant a preparar les

propostes per la nova tem-

porada, concretament pel tri-

mestre de tardor, i com en

edicions anteriors esperem

les vostres idees i aportaci-

ons. Les podeu enviar a

l’adreça de correu electrònic:

clarorclublleure@claror.net.

Tot seguit us presentem les

tres activitats que us hem pre-

parat per aquest estiu que

comença. Les inscripcions

comencen el dilluns 9 de maig

i podeu fer la reserva de pla-

ça al 934 761 394, de dilluns

a divendres de 9 a 14 hores.

f MEDI AQUÀTIC

52-53 CClub.p65 27/05/2008, 21:2053

CLAROR

54

MINARETELeila AboulelaIcària EditorialIntermon Oxfam

L'escriptora recreavint anys de la vidad’una jove sudane-sa, des de la sevajoventut al Sudanen el si d'una famí-lia benestant, finsa la seva maduresaa Londres, on fa decriada al serveid'una família àrab.Allà veu enfonsar-se el seu món oc-cidentalitzat ple deprivilegis i es resig-na a una vida méshumil on l ' Islamadquireix mésprotagonisme.

THIS FOOL CANDIE NOWScout Niblett2008

L’anglesa Scout Ni-blett signa un quartdisc excel·lent enquè fa més gran laseva llegenda comuna de les cantau-tores folk més ma-leïdes i excèntri-ques del panoramaactual. Destaquencançons com ‘Kiss’amb un gran duetamb el gran WillOldham, o la ten-dresa de ’River ofno return’, la nir-vanera ‘Let thineHeart Be War-med’ i la juganera‘Dinosaur egg’.

CIRCUITOSDE LUJOPastora2008

El trio català for-mat pels germansRiba i la Dolo Ber-trán, ens presentaun nou disc eleganti ple de cançonscandidates a sersingles, que man-té l’esperit originaldel grup tot i de-cantar-se cap a unpop més comerci-al. Ha comptat ambla col·laboració del’Orquestra nacio-nal checa i del pro-ductor Brian Sper-ter, que l’ha mes-clat al seu estudi deNova York.

ROCKFERRYDuffy2008

La gal·lesa AimeeAnne Duffy, mésconguda per Duffy,ha publicat el seuprimer disc, queha estat superven-des i ha estat qua-lificada com a artis-ta emergent del2008. La cantant icompositora desoul té una veu po-tent i amb perso-nalitat, i ja se laconsidera el relleude la també brità-nica Amy Wine-house, amb qui lescomparacions sóninevitables.

MÚSICA

EL ASOMBROSOVIAJE DE ...Eduardo MendozaSeix Barral

Al segle I, Pompo-nio Flato viatjapels confinis del’Imperi romà a larecerca d'unes ai-gües miraculoses.L'atzar i la precari-etat el condueixena Natzaret, on seràexecutat el fusterdel poble, convicteper l’assassinatd’un ric. Torna l’es-til satíric i còmic deMendoza, que apro-fita per burlar-sede les novel·leshistòriques de granconsum.

LLIBRES

L’ENTORN JOANLAPORTA...Àlex SantosCossetània

“L’entorn: Joan La-porta, en la lluitapel poder” és el pri-mer llibre escritsobre la figura delpresident del FCBarcelona. Escritpel periodista ÀlexSantos, relata l’evo-lució tant del clubcom de Joan Lapor-ta des de finals delsanys 90, quan vaaparèixer l’ElefantBlau, fins a finals del2007. Lectura inte-ressant per qui vul-gui conèixer Lapor-ta i la seva gestió.

Bateig submarígratuït a Rodasub

ESPORT SUBAQUÀTIC

La Fundació Claror i l’Escola

de submarinisme barcelolina

Rodasub han signat un nou

conveni de col·laboració.

Es tracta d’una gran opor-

tunitat per als membres del

Claror Club ja que aquests

poden provar de manera

gratuïta l’experiència de sub-

mergir-se sota l’aigua amb

l’equip i els monitors a les se-

ves instal·lacions, gaudint d’un

30% de descompte en els

cursos PADI si desitgen fer-

ne algun posteriorment.

L’escola disposa d’una pis-

cina climatizada pròpia amb

tres nivells de profunditat, un

simulador de corrents mari-

nes, vestidors, aules, etc.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

COSMOCAIXATeodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es

Nou conveni ambel Cosmocaixa

CIÈNCIA I LLEURE

La Fundació Claror ha signat

un nou conveni amb el Cos-

mocaixa, el Museu de la Ci-

ència de l’Obra Social ‘la Cai-

xa’. Des de les partícules ele-

mentals fins el Quixot hi ha

hagut una evolució de 13.700

milions d’anys. Aquest llarg

camí és el que podran realit-

zar essitants daquest espai

pensat per a tots els públics,

amb una extensa oferta cien-

tífica i educativa, exposicions,

tallers, debats... on els petits

també troben el seu espai.

Els seus objectius són esti-

mular el coneixement cientí-

fic, aconseguir la participació

directa dels ciutadans i con-

vertir-se en un lloc de troba-

da entre la ciència i la socie-

tat. Uns continguts universals

i una museografia innovado-

ra el converteixen en un dels

museus més moderns d’Euro-

pa en el seu gènere.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50%

L’escola ofereix tots els

cursos de buceig PADI amb

flexibilitat horària i també llo-

guer d’equips.

RODASUBTel. 933 079 446www.rodasub.com

AMBCARNET

CLAROR CLUB

30%

54-55 CClubcult.p65 27/05/2008, 21:2054

5555

L’exposició es pot visitar del 5 de juny al 20 de juliol

Avelino Pi és un dels pioners

de la fotografia esportiva a

Espanya. La seva carrera va

començar als Jocs Olímpics de

Munic de l’any 1972 i des

d’aleshores ha estat testimoni

d’altres cinc trobades olímpi-

ques: Sarajevo, Los Angeles,

Barcelona, Sydney i Atenes.

Ara bé, la seva experiència

no se circumscriu només als

Jocs Olímpics, de fet són pocs

els esports que han quedat

fora de la seva mirada: el ten-

nis, la vela, el futbol, el golf, el

motociclisme, etc.

Els professionals i aficio-

nats a la fotografia se sor-

prendran davant del mètode

de treball de Pi i de les eines

que ha anat fent servir. Ell

sempre ha cercat la qualitat

per damunt de tot. La nitide-

sa i l’essència de la competi-

ció, el moment elemental de

la superació i l’esforç. Aquest

propòsit l’ha impulsat a uti-

litzar càmeres de formats in-

usuals amb l’afany d’obtenir

resultats òptims, innovadors

Avelino Pi, fotografia del’esport al CaixaForum

i espectaculars. És per això

que grans marques de presti-

gi, mitjans de comunicació i

també patrocinadors i insti-

tucions han volgut comptar

amb les seves obres. També

ha col·laborat amb les fede-

racions Catalana i Espanyola

de Tennis, la Federació de

Golf, el Consorci Mundials

Natació Barcelona 2003 i la

Candidatura Olímpica de

Jocs Olímpics Barcelona 92, Avelino Pi

RETROSPECTIVA DE 35 ANYS D’ESPORT I ELS SEUS PROTAGONISTES

LA TORNA DEL GRECTeatre TantarantanaDel 2/07 fins el 17/08

UN MATRIMONI A GOAVersus TeatreDel 8 fins el 27/07

SU SEGURO SERVIDORTeatre RomeaJuliol (consultar dates claror.cat)

ENFERMO IMAGINARIOTeatre CondalJuliol (consultar dates claror.cat)

ESPECTRESTeatre RomeaDel 17 fins el 19/06

EL LLEIGTeatre TantarantanaFins el 29/06

DOS DE DOSEspai BrossaDel 26/06 al 27/07

EDIP 1,2,3,4Versus TeatreDel 17/06 fins el 6/07

NUNCA ESTUVISTE...La VillarroelJuliol (consultar dates claror.cat)

LA TANCAVersus TeatreDel 29/07 fins el 17/08

BERNARDA ALBA BENDITATeatre RomeaAgost (consultar claror.cat)

NINESVersus TeatreDel 19/08 fins el 14/09

RECOMANACIONS TEATRALS

-25%

entrada

12e

-25%

-25%

-25% -25%

JUMPTeatre VictòriaFins el 8/06, dc, dj i dv

GERMANESLa VillarroelDel 10 fins el 12/06

EL LLIBERTÍTeatre PolioramaFins el 15/06, dj i dv

ELS MOTS DE YORIKEspai BrossaFins el 15/06

ció ha canviat i també la rela-

ció dels esportistes amb el

públic i els aficionats. L’esport

ha esdevingut un fenomen de

masses i, en aquest període

de modernització, l’objectiu

del fotògraf ha estat atent per

deixar constància de les trans-

formacions. Tanmateix no ha

descuidat mai les emocions,

la naturalesa íntima de l’es-

port, les espurnes d’èxit i la

reacció de la derrota, més

enllà de cares conegudes i de

l’evolució de les estètiques.

Precisament per això, les

imatges d’Avelino Pi aconse-

gueixen superar les fronteres

d’espai i de temps per con-

vertir-se en un reflex de la

condició humana. La nitidesa

de la seva mirada transcen-

deix la importància d’una fi-

nal olímpica, del partit clau o

d’aquell match-point inoblida-

ble, per esdevenir una autèn-

tica celebració de l’esport.

L’exposició es pot visitar

del 5 de juny al 20 de juliol al

CaixaForum de Barcelona.

Madrid 2012.

RETROSPECTIVA

L’exposició retrospectiva és

també un recorregut enèrgic

pels grans moments de l’es-

port de les quatre últimes

dècades. S’hi poden resseguir

les grans figures internacio-

nals que han marcat època,

talment com si es tractés d’un

Hall of Fame d’instants deci-

sius. També és una ocasió

immillorable per fer repàs

dels esportistes espanyols

que han fet créixer l’esport

estatal i l’han situat al món.

En aquests anys la competi-

-20%

entrada

12e

entrada

12e

-25%

entrada

12e-25%

entrada

12e

entrada

12e

-25%

Un recorregut

enèrgic pels grans

moments de

l’esport mundial

-20%

54-55 CClubcult.p65 27/05/2008, 21:2055

56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.

València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

2x1100%

20%

50%

2x1

20%

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres de latemporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

CUPONS DESCOMPTE

20%

%

TEATRES

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

MUSEUS

TEATRE VILLARROELEntrades a 12e per ‘Germanes’ i‘Nunca estuviste tan adorable’.(Consultar sessions claror.cat)Reserva entrades al 933 097 004

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

TEATRE ROMEA'Espectres', 'Su seguro servidorOrson Welles' i 'Bernarda AlbaBendita'. (Consultar claror.cat)Reserva entrades al 933 097 004

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

%

HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Monestir de Pedralbes, CasaVerdaguer, Pavelló Parc Güell.

Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es

50%

TEATRE CONDALEntrades a 12e per a ‘EnfermoImaginario’.(Consultar sessionsamb descompte www.claror.cat).Reserva entrades al 933 097 004

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

TEATRE LLIUREDescompte en les entradesde la temporada 2007-2008

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

33%

%

50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.

Teodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es/obrasocial

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

CENTRES DE LLEUREAEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

10%

56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:1956

57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

%

%

ENSENYAMENT20%

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

7%

5%

%VACANCES

TOTS ELS DESTINSAL MILLOR PREUCartagena, 254 · 08025 BarcelonaEntre Rosselló i ProvençaTelf. 933 519 609 · Fax 933 519 750www.majomi.com

%

ESTÈTICA%

20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.

Marquès de Comillas, 13 · BarcelonaTel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

10%

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

10%CENTRES DE LLEURE

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

5%10%

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13

%

%

10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...

Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

10%

10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.

C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56

p.52

30%

%

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

%AUTOMOCIÓ %

• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments

Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

p.33

%

p.61

INSTAL·LACIONS

56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:2057

58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

45%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

SALUT: ODONTOLOGIA20%

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

10%CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.43

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS

* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com

BCM, SL

• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

5%

SALUT: DIETÈTICA

CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARITractaments cromàtics, alim. ecològica i perceliacs, complements alim., herbes i espèciesSardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537www.centredieteticiherbolari.com

10%

NETEJA

RESTAURANT

SERVEIS

%

LLAR%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

%p.39

JOIERIA-RELLOTGERIA

MÚSICA%

10%20%

NÀUTICA

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODAS

Cursos de navegació · Lloguer d’embarcacionsEscullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%SALUT: ÒPTICA

CENTRE PSICOLOGIA ROSSELLÓCentre de psicologia, psicopedagogia ilogopèdia.

Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

p.2

%

10%

10%

56-58 Guia.p65 27/05/2008, 21:2058

Cobertes.p65 27/05/2008, 21:293

Cobertes.p65 27/05/2008, 21:294