78

esport, salut i lleure | Tardor 2012 | 1,5€ | www.claror.cat

ENTREVISTA 4

Joaquimel PuritoRodríguezEl ciclista de moda a Catalunya

EN FORMA 8

Escolesd’IniciacióEsportivaMENS SANA 24

L’art de no amargar-tela vidaREPORTATGE 26

El CAR de Sant Cugatfa 25 anys

Cobertes.indd 1 17/09/2012 9:26:40

Cobertes.indd 2 17/09/2012 9:26:43

3SUMARI

Número 78. Quarta Època. Tardor 2012. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 14 - 9 - 2012Revista impressa en paper reciclat.Dipòsit legal: B 28124-84

Editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu, Marítim i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

Claror és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament com-parteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels espais publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

Versió digital: issuu.com/fundacio_claror

REDACCIÓSardenya, 333. 08025 BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian GonzálezREDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona SanmartíSUPORT DE DISSENY: Laura FalgueraPUBLICITAT: Mª José Castro, J.L. Vide. CONSELL EDITORIAL: Pedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Cristian González, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán.IMPRESSIÓ: Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92. mail: fundacio@claror.catwww.fundacioclaror.cat

PATRONAT:President: Miquel CéspedesVice-president: Joan RieraSecretària: Sílvia MartínezVice-secretària: Dolors BertranVocals: Francesc Salas, Mercè Valentí, Nilda Folch, Antoni Aliana, Santi Padró, Carles Feliu.

DIRECCIÓ:DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo.DIRECTOR DESENV. CORPORATIU: Nico Sánchez.DIRECTORS EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Cano.CAPS ÀREES CENTRALS Administració: Joan Prat.Comunicació i Marketing: Sergi Larripa.Recursos humans: Ignasi Casacuberta.Relacions i Compromís Social: Ester Benach.Sistemes i TI: Òscar Alarcón.Sistemes de gestió: Manel Carmona.

CENTRES ESPORTIUS: CEM ClarorSardenya, 333. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 90. www.cemclaror.catDirector: Juanjo Zabala.CEM Sagrada Família. Cartagena, 231. 08013 BarcelonaTel. 93 435 05 66. www.cemsagradafamilia.catDirector: Alfons Font.CEM MarítimPg. Marítim, 33. 08003 Barcelona Tel. 93 224 04 40. www.cemmaritim.catDirectora: Maru Carmona.CEM Can Caralleuc/ Esports, 2-8. 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74. www.cemcancaralleu.catDirectora: Núria Sabartés.L’Esportiu de Llinars Av. Pau Casals, s/n. 08450 Llinars del VallèsTel. 93 841 15 90. www.lesportiudellinars.catDirectora: Marta Solé.

ENTREVISTA4. Joaquim Rodríguez, el ciclista de moda

EN FORMA8. Escoles d’Iniciació Esportiva12. A punt per a la BTT13. La importància del tècnic esportiu14. Aiguagim terapèutic15. Experiències: De jugador a entrenador 16. El fenomen de sortir a córrer

BENESTAR I SALUT18. Ruptura del lligament creuat anterior

22. Cada llet té les seves propietats24. No amargar-se la vida és un art

REPORTATGE26. El CAR de Sant Cugat fa 25 anys.

OPINIÓ30. Tribuna31. Entrevista a Alfons Font, director operatiu del CEM Sagrada Família

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR33. Activitats38. Centres esportius40. Comunicació44. Responsabilitat i compromís social48. Claror Club

EN AQUEST NÚMERO...

L’EDITORIAL

Pensàvem que sí, però no. Sembla que hi ha qui encara no ha volgut entendre que l’esport i l’acti-vitat física són salut. Nombrosos estudis científics constaten els beneficis que una adequada activitat física provoca en la salut de les persones. Molts altres relacionen clarament algunes patologies amb la manca d’activitat física i s’ha arribat a quantificar que una de cada set morts a Espanya és causada per la manca d’exercici físic. El darrer estudi de l’impacte de la pràctica esportiva en la despesa sanitària assegura que per cada euro que s’inverteix a promoure l’activitat física, s’estalvien cinquanta euros acumulats en despesa sanitària durant quinze anys.

La irracional mesura adoptada pel govern de l’Estat d’eliminar la reducció en l’IVA a les activitats i els serveis esportius és un senyal clar que aquest binomi esport-salut encara no el tenen incorporat. Tot plegat suposa una nova retallada en l’àmbit de la salut per als ciutadans sota l’excusa d’una més que improbable major recaptació.

Precisament, en moments com els actuals, quan a la majoria de les persones no li manquen motius per desanimar-se, quan les males notícies sovintegen i es tradueixen en aquesta tristor personal, la pràctica d’una activitat física ben pautada que ens aporti una recompensa positiva pot ser clau per mantenir el nostre equilibri personal i augmentar l’autoestima. Gràcies a l’activitat física millorarem la nostra forma, ens aprimarem o assolirem alguna fita esportiva. A més, ens agradarem una mica més quan ens veiem al mirall, ens sentirem millor amb nosaltres mateixos o simplement aconseguirem desconnectar dels problemes fent esport amb amics.

La quota mensual d’un centre esportiu no val gaire més d’un euro al dia i pot aportar el grau de felicitat personal necessari per ajudar-nos a somriure en moments com els actuals. Salut física i salut mental, en definitiva. No deixis que et retallin la teva salut personal i fes l’esport que més et convé. Ara, més que mai!

Gabriel DomingoDirector general de la Fundació Claror

No retallem la nostra salut personal

Descarrega’t aquesta revista o llegeix-la en format digital a www.fundacioclaror.cat

03_Sumari.indd 3 17/09/2012 9:29:05

L’ENTREVISTA4

Foto: Sport & Imagen

04-07_Entrevista.indd 4 14/09/2012 10:44:36

5L’ENTREVISTA

Joaquim Rodríguez, ciclista

«Em sento tot un privilegiat»

Joaquim Rodríguez ha deixat de ser els últims anys un ciclis-ta més, cridat a disputar les clàssiques, per ser considerat per a la victòria a les grans voltes. A l’equip rus del Katusha des del 2010, Purito passeja amb orgull una magnífica carta de presentació i s’ha convertit en una de les esperances del ciclisme a les grans cites internacionals. Per arribar dalt de tot ha hagut de treballar de valent.

Treball, constància i humilitat. Són els ele-ments que han fet que als 33 anys Joaquim Rodríguez (Barcelona, 1979) sigui un dels millors ciclistes del món. Aquest barceloní de naixement, i colomenc i paretà (de Parets del Vallès) d’adopció, ha demostrat que és capaç de plantar cara a qualsevol de les grans voltes (el Tour de França, el Giro d’Itàlia i la Vuelta). Quan fa poc més d’una dècada que el Purito —el sobrenom amb què se’l coneix— va debutar al ci-clisme professional, pot presumir d’haver guanyat etapes a les tres grans i fa només unes setmanes va acabar tercer a la Vuelta 2012. Ara està gaudint plenament de la cara amable de l’esport.

Purito o Joaquim?Com vulguis. Em va sortir car aquell

entrenament... (riu) Vaig fer el gest d’anar «sobrat» a la bicicleta, com si fumés un cigar, i a partir d’aquell moment ja m’ha quedat el sobrenom de Purito.

Et trobes en el millor moment professional?

Realment, fa dos anys que estic a un nivell molt bo. Enguany, i per fortuna, també m’està anant tot molt bé. En reali-tat, no ha canviat res d’un any a un altre. Simplement, no tinc la mala sort que em va acompanyar el 2011 quan no vaig oferir el millor nivell a les gran proves; quan no era una malaltia era una caiguda.

Aquest 2012, t’has quedat a només 16 segons de ser el primer català a guanyar el Giro d’Itàlia. Encara hi dónes voltes?

Tan a prop i tan lluny, a la vegada! Primer, creia que estava tot perdut i després, quan ho tens a tocar..., que se t’escapi la victòria per tan poquet fa més mal que no perdre-la per un minut o dos. Però ja no serveix de res donar-hi més voltes. Cal pensar en el futur, que passa per seguir competint i oferir el millor d’un mateix.

La Vuelta torna a passar per Catalunya... És la millor edició dels últims anys?

ALBERT DÍEZ,periodistaadiezv@yahoo.com

04-07_Entrevista.indd 5 14/09/2012 10:44:38

Sí, les baixes al Tour de França fan que ens hi trobem els millors corredors del món. Alberto Contador, Alejandro Valverde i més corredors fan que sigui un gran espectacle. Una gran oportunitat de veure-hi el millor del ciclisme.

Això de pedalar ja ho portaves a la sang…

Sí, hi ha una influència clara de la tradició familiar, perquè el meu pare i també els meus germans van ser ciclistes. Gairebé era el que tocava.

Et sents com el banderer del ciclis-

6 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Ara mateix Andorra la Vella

Un lloc per anar de viatge?Riviera Maya

Un plat?Els peus de porc

Un llibre per llegir?No sóc gaire de llegir llibres sóc més de premsa esportiva

Una pel·lícula de cinema?El Padrino de Coppola

Un mitjà per estar informat?Amb Internet t'arriba tot

Quin diari llegeixes?El Marca perquè parla de ciclisme

Mar o muntanya?Les dues. Segons l'època

Un cantant o grup musical?Depeche Mode

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?Antoni Gaudí

Un personatge actual?M'agrada molt seguir esportistes

Un esportista que admiris?Ben Spies, pilot de motociclisme

Què valores més de les persones?La sinceritat i la tranquil·litat

Si un dia fossis president del go-vern o de l’ONU quina primera decisió prendries?Buscaria arreglar la crisi però ara mateix desconec com fer-ho

Dretes o esquerres?Prefereixo el centre

Què t’enduries a una illa deserta?Els meus fills Pablo i Elsa i menjar.

Un desig confessable? No tenir problemes a la vida, continuar com estic ara

«A Catalunya, al ciclisme li falta més gent, més corredors, però tot i això el nivell que hi ha en general és bastant bo»

me català, agafant el relleu de gent com Miquel Poblet, José Luis Laguía i Melcior Mauri, entre altres?

És cert que quan fas les coses bé estàs a l’aparador però, per exemple, també hi ha Joan Antoni Flecha, que és un referent a les clàssiques del nord, que potser són les curses més difícils de preparar, disputar i guanyar. A Catalunya, al ciclisme li falta més gent, més corredors, però tot i això el nivell que hi ha és bastant bo. Per a mi, que la gent es motivi pensant en mi és molt especial.

Per crear més afició què es neces-sita, més mitjans?

No, en aquest àmbit som uns privilegi-ats perquè a Catalunya tenim pla i tenim muntanya; per fortuna se’ns respecta i intentem buscar sobretot les carreteres més adequades. Penso que tenim bastanta

sort en aquest aspecte.Tot i això, com molts altres es-

portistes, vas haver de sortir de Catalunya per trobar fortuna...

El primer any d’amateur el vaig comen-çar a Catalunya, a partir del segon vaig anar a viure al País Basc i em vaig integrar al filial del que era l’equip ONCE. Però, en realitat, he estat un rodamón; vaig néixer a Barcelona, fins als quatre anys vaig viure a Santa Coloma de Gramenet i després la joventut la vaig passar a Parets del Vallès. Ara visc a Andorra.

Com si d’una escapada es tractés, mires enrere i què hi veus?

Veig que he hagut de treballar molt, perquè jo vaig començar com a corredor de clàssiques i mai no em vaig plantejar disputar una gran volta com ho estic fent. Gràcies al treball i a la concentració

Foto

: Viq

uipè

dia

04-07_Entrevista.indd 6 14/09/2012 10:44:39

11L’ENTREVISTA

«Porto dos anys a un nivell molt bo»he aconseguit millorar i passar de ser un corredor que va bé a la muntanya i que és ràpid a saber disputar la gran muntanya.

En algun moment has estat a punt de llençar la tovallola?

No! Em sento tot un privilegiat per fer el que m’agrada. He tingut la sort que no m’hagi faltat equip.

Malauradament, els últims temps el ciclisme s’ha associat a la xacra del dopatge. Ja s’ha passat pàgina?

Ja toca, no? Estem fent una lluita molt bona, amb uns últims anys molt durs. Se’n parla menys, s’ha arreglat moltíssim la situació. Però sempre sortiran tram-posos perquè n’hi ha en tots els àmbits: al ciclisme, al futbol, a la política..., en tot els ordres de la vida.

Per exemple, en el cas Contador hi ha hagut molts i molts dubtes. Han trigat dos anys a sancionar-lo, no em sembla just que li hagin tret les victòries al Tour del 2010 i al Giro del 2011, entre altres; va passar controls i no va tenir cap problema.

Com es prepara un ciclista d’elit?Jo, enguany, afronto el Giro i la Vuelta

com a grans competicions. Entre prova i prova has de descansar perquè el cos t’ho demana després de l’esforç i el desgast que has fet. Tampoc gaire, després el rit-me és progressiu. Personalment, entreno a Andorra i faig molta muntanya, la meva especialitat. Una jornada d’entrenament dur pot ser de sis hores i mitja, amb un desnivell important en el recorregut.

Després, el preparador de l’equip et fa càrregues d’entrenament depenent del que necessites i també de com vas evolucionant.

Com conviu un ciclista amb la passió pel futbol i el Barça?

És difícil! Abans acostumava a portar-ne distintius a la bicicleta, però els mecànics m’ho treien tot i al final he acabat desis-tint. Sempre que puc, tot i que és molt complicat, intento estar atent a què fa el Barça i si puc segueixo els partits. Per exemple, l’any passat per seguir la Lliga de Campions vaig obligar l’autobús a desviar-se de la ruta per connectar amb el satèl·lit.

Foto

: Spo

rt &

Imag

en

04-07_Entrevista.indd 7 14/09/2012 10:44:43

12 EN FORMA!

08-17_EnForma.indd 8 17/09/2012 9:37:01

9EN FORMA!

Les EIEs: punt de partida

L’esport i el seu pas previ, que és el joc, són activitats que produeixen en els nens i nenes un elevat grau de motivació. La pràctica esportiva és una eina educativa immillorable, alternativa, paral•lela i complementària a la tasca que es duu a terme en l’horari lectiu.

ALFONS FONT,director operatiu CEM Sagrada Família afont@claror.cat

Hi ha una preocupació creixent dels adults per la salut. Aquesta va associada a un estat de forma òptim, entès com un concepte global a partir del qual cerquem trobar-nos bé amb nosaltres mateixos. En aquest fet hi rau també una creixent sensibilització per potenciar la pràctica esportiva en edat escolar més com una inversió a llarg termini i no pas com un element associat a l’edat i als esports propis del centre escolar al qual pertanyen els nostres fills.

És cert que l’esport en edat escolar té una tradició a Catalunya gairebé cente-nària i que associada a aquesta pràctica hi hem sabut vincular i veure tot un seguit de valors cada cop de manera més explícita, però també és ben cert que les activitats

extraescolars gestionades per AMPA, associacions, entitats i clubs han existit, per a una bona part de les famílies, com un mitjà per mantenir vinculat la nena o el nen a l’escola per facilitar la conciliació d’horaris. És a dir, com un servei més desvestit de qualsevol valor.

BeneficisLa pràctica regular de l’esport comporta nombrosos beneficis que contribueixen al benestar en els àmbits físic, psíquic i social, als quals cal afegir la necessitat de crear l’hàbit de concebre la pràctica esportiva com un element indissoluble de la nostra quotidianitat. En altres paraules, invertir en salut des del creixement tant pel que fa a dur-lo a terme de manera harmònica,

integral i global com per reduir els factors de risc de contraure o controlar deter-minades malalties i assolir una qualitat de vida excel·lent.

Però, malauradament, encara ens costa dimensionar la pràctica esportiva en edat infantil, sigui a través de l’educació física escolar (la rebatejada «maria» de les assignatures), o bé per mitjà de l’esport extraescolar com una inversió de futur. L’esport hauria d’estar tan present a la tasca de ser pares i mares com l’esforç que fem perquè aprenguin a menjar sols, vestir-se, rentar-se les dents o dutxar-se.

L’esport té, de manera inherent, tot un seguit d’elements que contribueixen a crear una millor qualitat de vida, però es fa necessari vehicular-lo de manera coherent

Escoles d'Iniciació Esportiva

08-17_EnForma.indd 9 17/09/2012 9:37:06

10 EN FORMA!

l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona.

Tan sols amb aquest programa garan-tirem que els participants s’ho passin bé amb el seu grup d’amics i companys com-partint una part del seu temps de lleure, fent salut i assolint uns aprenentatges alhora que associen la pràctica esportiva com un fet divertit i plaent.

eie: motor de creixement En qualsevol infant rau la necessitat de moure’s, d’esplaiar-se, d’exercitar l’anatomia com a motor del creixement. Aquesta necessitat es veu accentuada a mesura que la nena o el nen va creixent i desenvolupant-se. Des de la descoberta del propi cos fins al desenvolupament de la força, tot passant per l’aprenentatge de les possibilitats de moviment, els infants necessiten, entre altres, moltes accions: córrer per ser el més ràpid, saltar per arribar més amunt i trepar per ser el més hàbil. Aquestes accions, executades amb una naturalitat quasi espontània, formen part del seu entrenament vital.

A mesura que els requeriments atenci-onals i actitudinals a l’escola augmenten, el procés d’ensenyament i aprenentatge potencia també el creixement de la capacitat dels nens i les nenes per l’auto-control i facilita que aquestes necessitats psicomotrius vitals no es desfermin. No obstant això, no vol dir que no estiguin latents o que no haguem de donar-los la resposta adequada.

És per aquest motiu que hem d’enten-dre la pràctica esportiva com una resposta necessària a les exigències del procés de

i ordenada i sota la supervisió professional d’unes escoles d’iniciació esportiva (EIE) que duguin a terme un programa que no posi en risc la consecució d’hàbits esportius.

Què són Les eie?Les EIE són un programa d’iniciació a la pràctica esportiva que té com a objectiu introduir l’alumne en el món de l’esport de manera progressiva, passant de la glo-balitat a l’especificitat i respectant l’evo-lució psicomotriu que l’individu presenta a cada etapa. És a dir, sota criteris psicofi-siològics, de manera que l’alumne gaudeixi de l’activitat física que se li proposa i que representi alhora un benefici important amb vista al seu desenvolupament i la seva formació com a persona.

L’esport practicat dins d’aquest marc ha de ser, sobretot, educatiu. Qualsevol activitat ha d’anar orientada a col•laborar en la formació i l’educació dels infants per deixar de ser una finalitat en si mateixa i esdevenir un mitjà d’aprenentatge.

Malauradament no tothom entén les EIE partint d’un programa i un itinerari basant-se en aquests principis i cada cop més s’imposen, d’acord amb els ídols locals i les modes actuals, una especialit-zació amb la creença que com més joves s’inicien en un esport més possibilitats hi ha de convertir-se en un prodigi.

Més enllà de l’edat d’inici cal considerar altres variables que, com ara l’aptitud per assimilar unes habilitats i destreses, o simplement per practicar qualsevol esport, condicionen les possibilitats d’èxit dels alumnes.

És per aquest motiu que la raó principal de les EIE és crear un bagatge esportiu tan ampli com sigui possible per poder afrontar en el futur qualsevol pràctica esportiva, com també assolir uns hàbits que condueixin a l’individu, més enllà de l’èxit, a no fracassar com a esportista independentment de l’aptitud i el talent que destil·li.

L’Institut Barcelona Esport, amb el su-port d’una part de les entitats de la ciutat, va posar en marxa un itinerari curricular fonamentat, objectivat i amb continguts estructurals per etapes, i també una sèrie d’orientacions didàctiques i una proposta d’avaluació que coneixem com el Pla de

«Qualsevol activitat que es plantegi ha d’anar orientada a col·laborar en la formació i l'educació dels infants»

08-17_EnForma.indd 10 17/09/2012 9:37:17

11EN FORMA!

creixement i desenvolupament dels nens i nenes. Moure’s saltant, corrent, ballant o anant darrere una pilota ha de ser el mecanisme alliberador de les tensions quotidianes i el mitjà per eliminar el can-sament atencional i psicològic propi dels requeriments escolars.

Un bon programa d’EIE ha de tenir en compte les variables més importants a cada etapa i hi ha de donar la resposta adequada proposant reptes constants que alhora siguin assumibles i que construei-xin, peça a peça, una base prou sòlida per sustentar un creixement saludable.

L’esport, eLement educatiuSi hi ha un element en el qual tots coin-cidim és el potencial que té la pràctica esportiva per transmetre valors: solidari-tat, tolerància, respecte, responsabilitat i igualtat. L’esport és un entrenament per a la vida. Així com a la societat hi ha unes normes que la ciutadania ha de complir, els esports estan sotmesos a reglaments que cal conèixer, acceptar i respectar. De la mateixa manera que cal conviure i relacionar-se amb persones molt diver-ses, l’esport permet una interacció entre esportistes amb qui caldrà col·laborar, adversaris que intentarem superar amb joc net, o decisions arbitrals que s’hauran de respectar.

La pràctica esportiva ens examina cons-tantment, però és el marc educatiu de les EIE el que posa un èmfasi especial en com resolem aquestes situacions. És en aquest sentit que el paper dels tècnics resulta determinant per aconseguir persones més ben educades i més cíviques en la mesura en què les seves intervencions i reflexions ens ajudaran a enfrontar-nos amb totes aquestes situacions i a sortir-ne reforçats .

adQuisició d’hàBits saLudaBLes La pràctica esportiva és un mitjà excel·lent per viure l’esport com una manera d’es-tar en forma i acceptar que mantenir-se físicament actius sempre és garantia d’una millor qualitat de vida.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació potencien una actitud de vida més sedentària perquè cada cop som més consumidors d’activitats passives que faciliten l’aparició del sedentarisme, l’obesitat infantil, la depressió o l’ansietat, com també la inhibició social.

És important que des de ben petits la pràctica esportiva esdevingui quelcom que va donant els seus fruits de manera progressiva i que, més enllà d’un aprenen-tatge puntual o de l’esgotament propi d’un entrenament, hi hagi una consciència de treball a llarg termini. Cal que els espor-tistes reconeguin i tangibilitzin els seus aprenentatges i millores i que, sempre des de l’acceptació de les seves limitacions i el respecte a les capacitats dels altres, ho visquin com el premi al seu esforç i capacitat de superació.

Una bona EIE farà visibles totes aques-tes millores i impulsarà mecanismes que permetin avaluar l’èxit més enllà del re-sultat tot posant l’èmfasi en la trajectòria i la millora personal.

concLusionsÉs important tenir present que una edu-cació esportiva de qualitat és possible sempre que la plantegem com una inver-sió de futur. És absolutament necessari fugir dels resultats a curt i mitjà termini que tan sols ens poden dur a la frustració de reconèixer que hi ha participants més hàbils, més ràpids i equips més potents que sempre ens apallissen.

Cal jugar la carta de l’esport com a mo-tor de creixement, com a eina educativa i com a mitjà per adquirir hàbits saludables. És important confiar en unes EIE que posin per davant aquests elements sense defugir, per descomptat, de l’aprenentat-ge de les habilitats i les destreses pròpies de l’esport o de la competició com un estímul per a la millora contínua. També ens han de servir per mesurar el propi esforç o el de l’equip en comparació d’un altre grup com a projecció de la necessitat del treball col·lectiu.

És fonamental guanyar el partit de la vida i tan sols ho farem si ens posem a càrrec de professionals que gestionin unes EIE d’acord amb un programa que tingui en compte aquestes variables per damunt de les modes, els ídols actuals o les darreres tendències per convertir-se en un fora de sèrie.

«Les noves tecnologies de la informació i la comunicació potencien una actitud de vida més sedentària»

08-17_EnForma.indd 11 17/09/2012 9:37:19

12 EN FORMA!12

A punt per a la BTT

Conèixer l’estat físic d’un mateix és fonamental per organitzar la ruta. Si tenim per costum fer 40 quilòmetres plans, enfrontar-se a 60 quilòmetres de pistes de muntanya pot ser una tortura, per a un mateix i per als que ens acompanyen.

Per això, a l’hora de preparar la ruta cal tenir en compte els quilòmetres que volem fer en cada etapa i sobretot el desnivell acumulat en pujada. No és el mateix fer 60 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1.000 metres que fer la mateixa distància amb un desnivell de 2.300 metres.

És bàsic, encara que resulti una obvietat, tenir la bicicleta en perfectes condicions abans de començar la ruta. Pneumàtics en bon estat, cadena, canvi i frens han de respondre a la perfecció i el ciclista ha de

hi ha tants tipus de rutes com bikers, però es poden dividir en dos grans grups. els recorreguts per zones conegudes amb lleugeres variacions o els que porten a llocs nous que no coneixem i que permeten descobrir camins i paisatges diferents. aquests cal preparar-los a consciència.

MARTA DOMINGO,tècnica esportiva de condicionament físic CEM Can Caralleu copdepedal@gmail.com

tenir uns coneixement bàsics de mecànica per si sorgeix qualsevol avaria.

És important comptar amb un inflador, càmeres de recanvi i pegats, eina multifuncional, un tronxacadenes, brides de plàstic, pastilles de fre i oli per lubricar la cadena cada dia. Si es viatja en grup es pot compartir aquesta càrrega. Unes eines i una farmaciola per a tots és suficient.

Per gaudir de la ruta, l’equip personal és molt important, començant pel culot i el casc. Les samarretes tècniques garanteixen una correcta transpiració perquè mantenen el cos sec. Són imprescindibles un paravent, guants, ulleres i un mocador o buff.

L’al imentació i la hidratació són fonamentals. Durant les etapes s’ha de menjar poc i sovint, igual que en la ingesta

de líquids per mantenir la hidratació. Cal portar barretes energètiques, entrepà, fruites seques, etc.

Hi ha elements que ajuden a gaudir de la ruta, com ara un comptaquilòmetres, telèfon mòbil amb carregador, càmera de fotos, llums de davant i posteriors, GPS si seguim un track i un mapa de la zona per a una bona orientació. No oblideu que tot el material s’ha de carregar dins de les sàrries. I, per descomptat, com menys pes millor.

El medi ambient és de tots i tothom té dret a gaudir-ne. Per això és un deure respectar els camins, respectar les persones i els animals que trobem en ruta abaixant el ritme, no utilitzar els frens de forma agressiva i, per descomptat, no deixar rastre del nostre pas.

08-17_EnForma.indd 12 17/09/2012 9:37:20

13EN FORMA! 13

La importància del tècnic esportiu

Una figura imprescindible als centres esportius

La de tècnic esportiu és una professió que s’ha anat trans-formant durant els últims trenta anys, a la vegada que evolucionava la manera com la societat entén la pràctica d’activitat física i esport. però quin valor té avui el profes-sional de l’activitat física entre els milions de practicants del món del fitness i l’activitat física saludable?

i en quin moment cal relaxar-se i deixar que les veles i el vent facin el seu treball.

Aquesta guia és molt valuosa perquè, per una banda, és experta en la matèria i fonamenta les seves orientacions en coneixements sòlids. I, per una altra, és més objectiva que la persona mateix, condicionada pel cansament, les como-ditats, les expectatives excessives, etc. El tècnic esportiu s’ha de preocupar per tot allò que requereixi l’evolució correcta. La planificació adequada de l’entrenament, els temps de descans necessaris per a la recuperació, la diversitat d’exercicis per no caure en la monotonia, el plantejament dels objectius en cada etapa d’entrena-ment perquè siguin assolibles però prou exigents per suposar un repte.

I, en tercer lloc, i més important encara,

el bon tècnic esportiu serà aquell que ens faci estimar l’activitat física. I per què? Doncs perquè serà la millor inversió que farem en nosaltres mateixos.

En el cas d’un infant, el tècnic esportiu l’ha d’ajudar a estimar el córrer, el xutar, el ballar, tot plantant-hi una llavor que l’haurà d’acompanyar molts anys.

En el cas d’un adult, el tècnic esportiu l’ha d’ajudar a aprendre a trobar un temps valuós i exclusiu per dedicar-se en cos i ànima a si mateix. L’ha d’ajudar a estimar l’activitat física com una medicina pel cos i la ment que li permetrà viure la resta del temps amb més energia i optimisme.

Finalment, el tècnic ha d’ajudar la per-sona gran a continuar gaudint de la vida i de les persones que l’envolten, procurant-li un cos més àgil i despert.

La pràctica d’activitat física és, sense cap mena de dubte, una de les millors inver-sions que podem fer per a nosaltres ma-teixos, tant si ho mirem des d’un punt de vista mèdic com econòmic, psicològic... Si estem d’acord en aquesta afirmació, quin valor té el tècnic esportiu que ens acompanya en aquesta pràctica?

Segurament, el primer que ens passa pel cap és que el tècnic serà la persona que ens ensenyarà a fer correctament els exercicis, els gestos tècnics o els movi-ments que s’hagin de practicar per assolir els objectius fixats. I, tot i ser una obvietat, no deixa de ser una afirmació amb valor per si mateixa. Afortunadament, cada vegada més, els estudis necessaris per poder tenir la titulació de tècnic esportiu inclouen coneixements en anatomia, teoria de l’entrenament o aspectes psi-cològics com ara la motivació. Durant els tres últims anys Catalunya ha fet un pas de gegant en la regulació de les diferents titulacions i els seus plans acadèmics, fet que ha permès donar valor a la figura del tècnic. Per tant, no és un error reconèixer els coneixements que el tècnic esportiu té sobre el cos, el moviment i les metodolo-gies d’ensenyament.

En segon lloc, el tècnic esportiu és la fi-gura que ens acompanyarà durant el camí, més o menys llarg, fins a l’assoliment dels objectius plantejats. Fent servir una metà-fora, és el far que ajudarà a dur a bon port el nostre vaixell, sabent en quin moment hem d’esforçar-nos-hi i remar amb força

JUANJO ZABALA,director operatiu CEM CLARORjzabala@claror.cat

08-17_EnForma.indd 13 17/09/2012 9:37:25

14 EN FORMA!

Què és l'aiguagim terapèutic?si t’agrada l’aigua i vols començar a fer esport de manera suau, o bé si tens alguna molèstia física o mal d’esquena, l’aiguagim millora la mobilitat articular, el to muscular i permet mantenir una bona postura, sense deixar de banda el treball cardiovascular.

progressiva a l’exercici.Principalment es desenvolupa un treball

de condicionament físic general. Es duu a terme a les piscines poc profundes i els requeriments mínims són tenir una condició física mitjana i un bon control postural dins el medi aquàtic.

Les sessions habitualment es desen-volupen en tres fases: escalfament, part principal i una altra de tornada a la calma. La intensitat es mou entre el 40 % i el 60 % de la freqüència cardíaca màxima. Alterna exercicis de mobilitat articular i

de tonificació amb exercicis posturals i de diferents tipus de marxa.

Durant l’activitat, es fa una supervisió total de cada persona, s’expliquen de-talladament els exercicis i es corregeix a cada moment tot el que es pugui millorar, especialment la postura.

una Bona posturaMantenir una correcta posició corporal a l’aigua i tenir consciència de la postura estarà condicionat per tres factors: la flotació de la persona, la composició cor-poral i el domini del medi aquàtic.

Per tenir una postura correcta, cal tenir en compte quatre punts clau del nostre cos, els quals han d’estar ben alineats: orelles, espatlles, malucs i turmells. Si no es pot aconseguir aquesta posició base, la qual ha de ser còmoda i neutra per donar estabilitat lumbar i cervical a l’hora de treballar, s’haurà de buscar una piscina menys profunda per disminuir la flotació i augmentar el control de la posició i del moviment.

Cal recordar que l’aigua és com un gim-nàs en 3D, i gràcies a les seves propietats, ens aporta diferents beneficis. La pressió hidrostàtica fa augmentar la circulació sanguínia i facilita el retorn venós. Gràcies a la no gravetat de l’aigua, disminueix la sensació del pes corporal i ens dóna més agilitat.

Així doncs, podem treballar diversos aspectes, un dels quals és la tonificació muscular. Dins de l’aigua, en qualsevol moviment treballen els músculs agonistes i els antagonistes al retorn del moviment. Per tant, sempre hi haurà un treball equili-brat entre parelles musculars, fet interes-sant a l’hora d’incidir sobre les diferents cadenes musculars i la higiene postural.

Per acabar, cal no oblidar els beneficis psicològics que la pràctica de l’aiguagim terapèutic comporta, ja que al marge de millorar sessió rere sessió i trobar-se bé, en ser una activitat grupal, permet la relació amb altres persones amb una situació similar a la pròpia i compartir experiències.

A diferència de l’aiguagim convencional, el terapèutic és una activitat que pot ajudar a millorar problemes musculars, articulars o el típic mal d’esquena. També està indicat per a persones que busquen un primer contacte amb l’aigua, o per a aquelles que durant molt de temps no han fet cap tipus d’activitat física i busquen una adaptació

LAURA GARCIA,tècnica de l'àrea d'activitats aquatiques CEM Marítimlgarcia@claror.cat

«L'aiguagim terapèutic pot ajudar a millorar problemes musculars, articulars o el típic mal d’esquena»

08-17_EnForma.indd 14 17/09/2012 9:37:32

15 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

El pas de jugador a entrenador

Ignasi Jordan, Goergina Casadesús i Albert Riudeubàs

ignasi Jordan, Georgina c a s a d e s ú s i a l b e r t riudeubàs practiquen des de ben petits el bàsquet, la gimnàstica rítmica i el bàd-minton, respectivament. La seva trajectòria esportiva els ha portat a fer el pas de jugador a entrenador, un paper que han assumit amb responsabilitat i en què l’ex-periència que tenen com a jugadors els ha ajudat molt.

L'Ignasi Jordan, l'Albert Riudeubàs i la Georgina Casadesús d'esquerra a dreta

jugadors ho esperen tot de tu perquè ets qui en sap i qui ha d’ensenyar què i com s’ha de fer», puntualitza la Georgina, que explica que és important «mostrar seguretat i confiança i estar convençut del que fas».

eL VaLor de L’experiènciaL’experiència adquirida com a jugadors ha estat per a ells una gran ajuda a l’hora d’exercir d’entrenadors. «Si has estat juga-dor pots saber les sensacions que tenen els jugadors i pots ensenyar alguna cosa més a part de la teoria», assegura l’Albert.El paper que tenen com a entrenadors va més enllà de transmetre coneixements tècnics i tàctics i inclou també aspectes extraesportius. «És important estimular i motivar els jugadors, fer-los despertar les ganes de fer esport, de gaudir del que fan», explica la Georgina. «Has de crear un bon ambient en el grup, cuidar la relació entrenador-jugador i entre jugadors perquè se sentin còmodes per provar coses sense por d’equivocar-se. Un cop aconsegueixes aquest ambient, has de donar els suficients recursos perquè el jugador evolucioni dia

a dia amb el seu treball», afegeix l’Ignasi.La relació i el vincle que es crea entre els jugadors i l’entrenador és especial. «Sempre he considerat les meves entrena-dores com un referent, algú a qui preguntar com fer les coses i en qui confiar», afirma la Georgina. L’Albert també tenia un lligam especial amb l’entrenador. «Compartíem moltes hores i molts bons moments», re-corda, conscient que ara és ell qui és un exemple a seguir. Per a l’Ignasi, en canvi, l’entrenador sempre era «una part més del grup» i assegura que no vol que el prenguin com a referent. «Seria un error, perquè cada jugador té unes habilitats tècniques i motrius que el fan singular», conclou.

aprenentatGe recÍprocL’estret lligam que uneix els jugadors i l’en-trenador fa que la relació sigui enriquidora per a totes dues parts. «L’aprenentatge és mutu, la diferència és que com a entrenador saps el que vols que aprenguin els jugadors, però en canvi no pots preveure el que t’en-senyaran ells, és una sorpresa», conclou l’Albert Riudeubàs.

Ignasi Jordan, de 26 anys, va començar a jugar al Bàsquet Safa Claror als nou anys i en fa gairebé deu que és entrenador. Georgina Casadesús, de 21 anys, va co-mençar a fer gimnàstica rítmica al CEM Sagrada Família a segon de primària i després de 13 anys entrenant al centre fa poc més d’un any que es va estrenar com a entrenadora. El cas d’Albert Riudeubàs, de 25 anys, és semblant. Els seus pares volien que fes un esport i va començar a jugar a bàdminton al CEM Sagrada Família, on ara és entrenador des de fa vuit anys.Tots tres coincideixen en el fet que el pas de jugador a entrenador els ha suposat una dedicació i una responsabilitat més grans, però sobretot un canvi de perspectiva. «Quan ets jugador no has de pensar res, simplement gaudir, i quan ets entrenador tot depèn de tu i que el grup funcioni és responsabilitat teva», afirma l’Albert. «Els

LAIA PINEDA,periodistalpineda@claror.cat

08-17_EnForma.indd 15 17/09/2012 9:37:34

16 EN FORMA!

Arcadi Alibés, en el seu llibre Córrer per ser feliç (Ara Llibres), mira d’explicar com a runner que és interrogants com ara per què correm? O per què desafiem el temps i sortim de la comoditat de les nostres cases per anar a fer quilòmetres i complir un pla d’entrenament al qual no ens obliga ningú? O què trobem en el fet de córrer? Aquesta última és la pregunta que tantes i tantes vegades han fet els que no corren, els companys de feina, els amics o, fins i tot, la família.

El córrer enganxa perquè recompensa l’esforç. A diferència de la resta de parcel-les de la vida, aquí no hi ha excuses. Ets tu

El fenomen de sortir a córrer

hi ha un boom popular enorme en les carreres de deu qui-lòmetres: mitges maratons, maratons, duatlons, triatlons, curses de muntanya, marxes populars... La majoria baten rècords d’inscripcions i cada cop el nivell és més alt. un exèrcit silenciós d’esportistes està prenent el carrer.

CÈSAR SALOMÓ,tècnic esportiu de curses de fonsCEM Can Caralleucsalomo@cancaralleu.cat

sol contra el repte. Tu guanyes o perds. No et pots enganyar ni et pots posar ex-cuses. Si et sacrifiques i entrenes, sempre millores. Hi ha recompensa a l’esforç. Això enganxa i dóna confiança a un ma-teix. L’efecte de rebre una recompensa a un esforç és tan gran perquè és estrany que es reconegui la feina o el sacrifici en aquesta societat.

Els músculs del cos són com animals de càrrega que aprenen molt de pressa. Si augmentem la càrrega correctament, re-sisteixen i l’accepten de manera natural. Si els expliquem què n’esperem i els donem exemples del que han de fer, els músculs

responen i es van enfortint. Si els forcem massa ens podem fer mal, però si ho fem a poc a poc i augmentem la càrrega gra-dualment, ens obeeixen i s’enforteixen. Si seguim el procediment correcte, anirem millorant. Ni poca càrrega ni massa. S’ha de saber trobar el punt ideal. Ara bé, si la càrrega desapareix durant uns quants dies, els músculs es pensen que ja no els cal treballar tant i automàticament abaixen la guàrdia. Per tant, si no se’ls dóna la càrrega que volem que portin, es relaxen i esborren el record de tota la feina que han fet fins aleshores. I un cop esborren aquest record, se’ls ha de tornar a donar tota la

08-17_EnForma.indd 16 17/09/2012 9:37:36

17MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

informació des del principi. Evidentment, de tant en tant també convé descansar.

Fer el primer pas per començar a estar en forma és el més difícil, però és possible mantenir les bones intencions del principi. Si deixem que el cos determini el tipus, la velocitat, la freqüència i la durada de la carrera, i descartem des del primer dia qualsevol expectativa sobre com hem de fer-ho, descobrirem que alguna cosa en nosaltres vol posar-se a córrer.

Córrer amb regularitat té molts efectes positius per a la salut: aprima, augmenta la força i el to musculars, enforteix el cor, millora la circulació, beneficia la pell i ajuda a dormir millor. És igualment beneficiós per a la salut mental, espiritual i emocio-nal. Per descomptat, córrer pot ser dur, però la majoria de les vegades és divertit, un joc amb què gaudir.

com trencar La monotoniaCórrer acostuma a resultar avorrit per als principiants. Com gaudir corrent? Realment, el secret està a fer de la carrera un món extremament divertit. Com acon-seguim que no sigui monòton? La resposta és senzilla: variant els entrenaments. És convenient que un dia l’enfocament sigui en la velocitat, un altre dia en la resistència i un altre en la potència. Es poden alternar curses llargues amb esprints en pendents o esprints en terreny pla. Un altre punt important és entrenar cada dia en un lloc diferent, i si és en un entorn natural com el parc natural de Collserola i altres parcs urbans, molt millor. Si prenem el fet de realitzar carrera contínua, com a mínim, dues o tres vegades per setmana arriba-rà un moment que el cos ho demanarà. D’aquesta manera ens hi acostumarem i no ens costarà sortir. Gaudir corrent és una tasca molt més fàcil del que sembla.

testsUn aspecte important en els entrena-ments és saber quin ritme o a quina intensitat cal treballar. Per això seria convenient fer algun test de resistència. Hi ha nombrosos tests per saber en quin

estat de forma ens trobem i a partir d’aquí poder dissenyar un programa de treball. Els dividirem en programes de laboratori i programes de camp. Tant els uns com els altres tenen avantatges i inconvenients. Els tests de laboratori tenen la dificultat d’ac-cés i de cost, especialment si es volen fer regularment. Dels programes de camp, els més coneguts són el test de Cooper, la Course Navette, test de Conconi i el test de VAM (velocitat aeròbica màxima).

El test de VAM és molt fàcil de fer. N’hi ha prou amb un cronòmetre i no requereix l’ús de pulsòmetre, tot i que si en tenim, molt millor. Es pot fer regu-larment cada dos o tres mesos. El test consisteix a fer tres o quatre sèries d’un quilòmetre amb un descans entre sèries de tres minuts. En acabar fem una mitjana. Aquesta dada és la VAM, a partir de la qual podem dissenyar el programa específic per a qualsevol tipus de cursa.

eVitar errorsPer no cometre errors en els entrenaments és important programar-los bé. La majoria dels corredors que s’autoentrenen en comenten alguns. Per exemple, segueixen filosofies d’entrenament confuses, ja que hi ha molta bibliografia i quasi tothom es pensa que en sap, i recull d’aquí i d’allà, provocant un caos en els seus entrena-ments. També és un error molt comú fer exercicis que fan altres corredors. Un mateix entrenament pot ser vàlid per a un corredor però no per a un altre.

Una altra pràctica errònia és no treba-llar aspectes com la tècnica de carrera, és a dir, recolzament, postura dels braços, part superior del tronc, respiració, etc.

És molt important no oblidar-se de fer prou estiraments, sense passar per alt treballar la part del tronc, perquè els abdominals són molt més importants del que ens pensem.

És l’entrenament de qualitat el que ens impulsa a acabar una carrera encara que vulguem abandonar, el que ens obliga a accelerar el ritme quan algú ens passa, el que ens fa sortir a entrenar el dia que plou i fa fred. Per això és bàsic i fonamental seguir molt acuradament un programa d’entrenament. La funció dels tècnics esportius és evitar els errors i aconseguir les fites proposades amb una planificació personalitzada per a cada corredor.

«córrer amb regularitat aprima, augmenta la força i el to musculars, enforteix el cor i millora la circulació»

08-17_EnForma.indd 17 17/09/2012 9:37:37

18 BENESTAR I SALUT

18-25_Salut.indd 18 17/09/2012 9:47:03

19BENESTAR I SALUT

El lligament creuat anterior

La ruptura del lligament creuat anterior és molt freqüent entre les persones que practiquen esports de contacte com ara el futbol o l’esquí. Per superar aquest tipus de lesió és necessària una intervenció quirúrgica i una fase posterior de rehabilitació dividida en tres etapes.

NEUS VIVES,cap de l’Àrea de Salut del CEM Sagrada Família nvives@claror.cat

El lligament creuat anterior (LCA) està situat dintre l’articulació del genoll, de manera que des de fora no el podem veure ni tocar. És un lligament petit però molt robust que uneix el fèmur amb la tíbia i que evita que aquesta es desplaci cap endavant, tot donant estabilitat al genoll. Un cop s’ha trencat només es pot reparar amb cirurgia i una bona rehabili-tació posterior.

AnAtomiATothom ha sentit a parlar en alguna ocasió dels lligaments creuats del genoll i molts coneixem algú a qui han operat; així i tot, hi ha conceptes que encara es barregen. Dins el genoll hi ha dos lligaments creuats, l’anterior (LCA), que va de la part central

de la tíbia al còndil femoral extern i de davant a darrere, i el posterior (LCP), que va de la part posterior de la tíbia al còndil femoral intern. La funció d’aquests lligaments és estabilitzar el genoll en sentit anteroposterior i en menor grau en la rotació de l’articulació.

Durant la vida diària, el LCP suporta una tensió més forta que el LCA, excepte quan baixem escales i, en canvi, les ruptures del segon són molt més freqüents.

Amb aquest lligament trencat es pot fer una vida activa sense limitació funcional, compensant la falta d’estabilitat amb una bona musculatura de quàdriceps, tot i que en esportistes s’aconsella la intervenció quirúrgica per poder retornar a l’activitat esportiva. La falta de lligament pot produir

risc de trencament del menisc i aparició de processos degeneratius articulars del genoll (entre el 60 % i el 90 % dels pacients al cap de 10-15 anys de la lesió).

mecAnisme de LesióLa gran majoria de les lesions, entre el 70 % i el 90 %, es produeixen per un mecanisme indirecte, és a dir, per un mal gest forçat propi, sense que hi hagi cap cop ni cap contacte amb una altra perso-na o objecte. La ruptura es produeix en fixar el peu a terra i fer un gir brusc del genoll (rotació externa) inclinant-lo cap a dins (valg). Per exemple, en saltar i caure amb el genoll mal recolzat o en frenar bruscament després de córrer.

Els esports amb més incidència de le-

Aquesta lesió es produeix sovint per un mal gest forçat

18-25_Salut.indd 19 17/09/2012 9:47:06

20 BENESTAR I SALUT

plàstia es fa passar per uns túnels ossis practicats al fèmur i a la tíbia i es fixa amb uns implants que solen ser metàl·lics de ti-tani (cargols interferencials) o de material reabsorvible. Quan el tendó està col·locat amb la orientació i la tensió correctes, es comença la rehabilitació i al cap de cinc o sis mesos de la intervenció el tendó adopta les característiques d’un lligament.

RehAbiLitAcióTant si s’utilitza una tècnica com una altra el postoperatori d’una lesió de LCA són entre sis i nou mesos de recuperació. La rehabilitació es diferencia en tres fases de tres mesos. La primera fase consisteix a recuperar el balanç articular, sobretot, i a fer treball isomètric muscular.

A la segona fase es treballa la propiore-cepció, la tonificació muscular progressiva i es comença a iniciar la carrera suau.

A la tercera fase, la persona s’incorpora progressivament a l’activitat esportiva específica, inicialment sense contacte.

Una ràpida participació a l’activitat física estimula el metabolisme, la vascularització i la recuperació del nou lligament fins a ob-tenir la força i la mida igual que el lligament normal, tot i que per a la reincorporació a la pràctica esportiva de competició s’aconsella esperar més temps per evitar l’aparició posterior d’artrosi en pacients intervinguts. El cartílag articular no torna a estar completament íntegre fins al cap de dos anys de la intervenció.

Amb la millora de la tècnica quirúrgica i sobretot amb una bona rehabilitació, els resultats de les lesions del lligament creuat anterior han millorat molt tant des del punt de vista funcional com del confort del pacient.

sions de lligament creuat són el futbol, el bàsquet i l’esquí. També s’ha vist que les dones tenen més propensió a lesionar-se que els homes, per les seves característi-ques anatòmiques.

En els traumatismes directes forts sobre la cara externa del genoll o en els indi-rectes molt enèrgics es pot produir una lesió combinada més greu: la ruptura del lligament lateral intern, el menisc intern i el LCA, anomenada la tríada d’O’Donog-hue o tríada desgraciada.

diAgnòsticPer diagnosticar una ruptura de LCA ens basem en l’exploració física i la clínica: un genoll inflat i amb sang a l’interior (hemartrosis), inestabilitat de l’articulació que nota el pacient (sensació que li falla) i que apareix a les proves específiques d’inestabilitat anterior (test de Lachman) i el ressalt en rotació interna.

Les proves complementàries, com ara la ressonància magnètica, són útils a l’hora de decidir la intervenció quirúrgica, ja que informa exactament de les possibles lesions associades de menisc i cartílag i el tipus de ruptura de LCA, tot i que pot donar falsos negatius a mesura que passa més temps d’ençà de l’accident.

tRActAmentEl tractament quirúrgic és el més aconse-llat en la majoria dels casos. Les situacions

en què no estaria indicat són en persones d’edat avançada i poca activitat física i en genolls en què el grau d’inestabilitat és mínim. Si hi ha lesions meniscals o de car-tílag associades, val més fer un tractament precoç i reparar totes les estructures al mateix temps. La cirurgia més habitual és l’artroscòpica, en la qual, sense obrir l’articulació, es practiquen tres petites incisions a la pell per introduir un visor i l’instrumental dins el genoll i es repara el lligament. Aquesta tècnica implica molt poca agressió quirúrgica i molta precisió.

La tècnica quirúrgica consisteix en la reconstrucció del lligament amb un em-pelt que pot ser del propi cos (autòleg) o de banc de teixits, provinent d’un do-nant i conservat per via de la congelació (plàsties crioconservades) o la dessecació (plàsties liofilitzades). L’empelt es pot obtenir, tant si és propi com de donant, de la part central del lligament rotulià amb dues pastilles òssies als extrems (tècnica os-tendó-os) o de part dels tendons dels músculs semitendinós i recte intern. La

«Les dones tenen més propensió a lesionar-se que els homes, per les seves característiques anatòmiques»

18-25_Salut.indd 20 17/09/2012 9:47:12

21SALUT

18-25_Salut.indd 21 17/09/2012 9:47:14

22 BENESTAR I SALUT DIETÈTICA

La llet més coneguda és la llet de vaca perquè està estesa a tot Europa, Amèrica i la major part de l’Àsia, que és la produc-tora mundial més gran de llet. La llet de búfala, molt comuna a les zones humides de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, la van introduir els àrabs a l’edat mitjana a Europa. D’altra banda, al Tibet i l’Àsia Central es consumeix llet de iac, molt rica en greixos i proteïnes i famosa per la seva mantega salada.

Una altra llet molt coneguda és la d’ove-lla, fonamentalment de ramaderia euro-pea, molt apreciada pels seus formatges, ja que són molt alts en greixos i proteïnes.

Cada llet té les seves propietats

el consum de llet en l’alimentació humana s’inicia durant el neolític, juntament amb la domesticació animal i el cultiu de cereals. Pel seu alt valor nutritiu continua present en l’alimentació tradicional de la gran majoria de les civilitza-cions i ètnies, tot i que hi ha moltes llets diferents.

IRIA GONZÁLEZ,dietista de l’àrea de salut del CEM Marítim igonzalez@claror.cat

La llet de cabra, pròpia de zones munta-nyoses de la major part d’Europa i Àsia té un cert sabor salat pel seu contingut de clorurs i una quantitat més elevada de calci que la llet de vaca.

A l’Àfrica hi ha la llet de camella, que és molt apreciada en els climes àrids, on algu-nes cultures la utilitzen constantment, per exemple, la gastronomia del nord-oest del continent africà. En canvi, a l’Amèrica del Sud és molt popular la llet de flama i alpaca, que són animals comuns en la regió muntanyenca andina.

En països més nòrdics, com ara Rússia i Suècia, es comercialitza la llet de ren o

alci, que també es consumeix molt en diverses poblacions properes a l’Àrtic. La llet d’euga és important per a mol-tes poblacions de les estepes de l’Àsia Central, especialment per a la producció d’un derivat fermentat anomenat kumis. Finalment, la llet de somera és una de les més semblants a la humana pel que fa a la composició, i s’usa sobretot en cosmètica.

comPosició i cARActeRístiquesLa composició de la llet varia d’acord amb diferents factors, com ara l’alimentació de l’animal, la raça o l’estació de l’any, i poden ser modificades en el seu contingut gras o

18-25_Salut.indd 22 17/09/2012 9:47:16

enriquides en algun micronutrient, però els seus valors mitjans per 100 grams són de 60 quilocalories, el 88 % del seu pes és aigua, el 4,8 % és lactosa i galactosa, el 3 % són grasses saturades i colesterol, i el 3,1 % és albúmina i caseïna. A més, és rica en vitamines liposolubles (A, D, E) i àcid fòlic (vitamina B12). També es caracteritza per ser rica en minerals, es-pecialment calci (125 mil·ligrams) i potassi (142 mil·ligrams).

La llet és una de les principals fonts de calci pel seu alt contingut i per la presència de vitamina D, que ajuda a la seva absor-ció, per la qual cosa es recomana en etapa de creixement (infantesa i adolescència) i per manteniment de la densitat òssia (osteoporosi i menopausa).

La llet conté triptòfan, un aminoàcid (component de les proteïnes) que estimu-la la producció de serotonina, un neuro-transmissor que produeix en l’organisme efectes calmants i inductors de la son.

En termes generals, la llet de vaca és un aliment de difícil digestió pel seu alt contingut en lactosa. En nombroses pato-logies digestives, com ara les diarrees, no se’n recomana el consum, però sí en les seves variants fermentades com el format-ge o el iogurt, perquè els ferments lactis en redueixen la presència transformant-la en àcid làctic, molt més digerible.

S’ha de controlar el consum de llet si hi ha problemes de nivells alts de colesterol. En persones asmàtiques o en processos catarrals també s’ha de reduir, ja que la lactosa estimula les secrecions mucoses.

AL·LèRgies i intoLeRànciesEls possibles problemes més comuns que pot causar el consum de llet són intole-rància a la lactosa, al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca (APLV i IPLV) i la galac-tosèmia (alteració genètica que impedeix l’assimilació de la galactosa).

La intolerància a la lactosa és deguda a un dèficit de lactasa, a sobre de la digestió de la lactosa. La lactasa és produïda des que el bebè comença a lactar, i comença a disminuir-ne la producció amb el crei-xement, ja que biològicament l’humà no requereix obligatòriament llet en la seva dieta bàsica després de la infància, com ho demostra que el 70 % dels adults en prescindeixen per sentir inflamació ab-dominal o flatulències, substituint-la per

formatge o iogurt.Les proteïnes responsables de l’al·-

lergenicitat de la llet de vaca són les caseïnes (el 80 % de les proteïnes de la llet sencera) i les seroproteïnes (proteïnes del sèrum que són el 2 % del total). Són factors de risc per patir al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca (PLV) el tret atòpic familiar, l’administració precoç de PLV amb lactància materna posterior (biberó en maternitats) i l’administració intermitent de PLV durant la lactància materna. Desapareixen els símptomes de totes dues intoleràncies amb l’eliminació total de lactis en la dieta, fent especial atenció als additius alimentaris.

LLets d’oRigen vegetALUn bon substitut dels lactis en una per-sona adulta són les llets d’origen vegetal. Trobem el batut de soja, llegum que té tots els aminoàcids essencials i que s’ob-té remullant, molent i filtrant els grans de soja. Els àcids grassos que posseeix són poliinsaturats (araquidònic, linoleic i linolènic), que són àcids grassos essencials omega-3. És una font realment bona de vitamines del grup B, especialment vita-mina B6 i B12. Té un important contingut en fibra. De vegades s’enriqueix amb calci i altres minerals.

També es pot consumir la llet d’amet-lles, producte elaborat amb pasta d’amet-lles. De fet, era la base de la preparació de molts plats d’origen medieval. Pot emprar-se com a substitutiu de la llet de vaca en moltes receptes de cuina i és rica en minerals, incloent-hi el calci i el

«s’ha de controlar el consum de llet de vaca si la persona té problemes de nivells alts de colesterol»

potassi. Com que és molt fàcil de digerir, té una tolerància molt bona, fins i tot en patologies com diarrees o inflamacions intestinals. Es pot trobar líquida o en pasta i sol portar sucres afegits.

D’altra banda, també es por beure llet d’arròs, que s’obté gràcies a la fermenta-ció en diverses etapes dels grans d’arròs frescos, mòlts i cuits. Té una digestibilitat del 100 %. És rica en hidrats de carboni complexos i pobra en proteïnes, fibra i calci. Es presenta al mercat amb un 1 % d’oli de càrtam per donar-li més consis-tència, que aporta àcid oleic i àcids grassos poliinsaturats. Es fortifica amb calci, ferro i vitamines B12 i B3.

La llet de civada és un altre recurs. S’extreu de la mateixa manera que la llet d’arròs i és apta per a dietes d’aprimament pel seu baix poder calòric. Rica en fibra soluble, que actua com prebiòtic, ajuda a millorar els problemes de restrenyiment. És fàcil de digerir i amb un bon contingut de vitamina B, però pobra amb minerals.

Finalment, hi ha l’orxata de xufla, que s’elabora triturant aquest tubercle prèvia-ment humitejat en aigua, es deixa la pasta en remull 24 hores, es premsa i es cola diverses vegades. Es pot endolcir amb sucre i canyella. L’orxata és molt pobra en vitamines, però rica en hidrats de carboni, calci i ferro.

18-25_Salut.indd 23 17/09/2012 9:47:17

24 BENESTAR I SALUT MENS SANA

Jean-Dominique Bauby era redactor en cap d’una revista de moda a França. Tenia quaranta-quatre anys i dos fills. Un atrafegat divendres, després d’una jornada intensa de treball, va passar a recollir el seu fill Theophile per casa de la seva exdona. Passarien el cap de setmana junts, anirien al teatre, a menjar ostres, xerrarien d’home a home...

Jean-Dominique anava conduint quan

No amargar-se la vida és un art

el psicòleg Rafael santandreu, autor del best-seller L’art de no amargar-se la vida (editorial oniro), ens ensenya en aquest article quina és la base del seu exitós mètode per convertir-nos en persones més fortes i felices que gaudei-xin en tot moment de la vida.

RAFAEL SANTANDREU,psicòleg i professor del Col · leg i Of ic ia l de Metges de BCNsantandreu@yahoo.com

va començar a sentir-se malament, hi veia doble i el cap li donava voltes com si s’hagués pres una pastilla d’LSD. Va parar immediatament al voral. En pocs minuts, entraria en coma afectat d’un accident cardiovascular greu.

Mesos després, quan Jean-Dominique va sortir del coma, es va trobar horroritzat pel fet que no es podia moure. Només podia bellugar el cap i veure-hi per un ull.

No podia articular cap paraula. Estava atrapat en el seu propi cos. Els metges se li acostaven i li parlaven, però ell no podia respondre. Només podia moure la seva única finestra al món, el seu únic mitjà de comunicació amb l’exterior: el seu ull sa.

De la nit al dia, Jean-Dominique va passar de ser un periodista reeixit, pare de dos fills i nòvio d’una dona bonica a alguna cosa semblant a un vegetal. I el

18-25_Salut.indd 24 17/09/2012 9:47:20

25BENESTAR I SALUT

pitjor és que era conscient de tot; la seva ment funcionava perfectament i podia contemplar el desastre.

Però fins aquí, la història d’aquest home no difereix gaire de la de milers de persones amb paràlisi de tot tipus. La diferència és que Bauby va decidir no rendir-se i escriure un llibre sobre la seva experiència que titularia L’escafandre i la papallona. Increïblement, va aprendre un sistema per comunicar parpellejant i poder dictar el llibre a una escrivent que anava cada tarda a l’hospital.

Cada dia, Jean-Dominique Bauby me-moritzava al matí els paràgrafs que anava a dictar a la seva ajudant per parpellejar-los pacientment a la tarda. Amb aquest mètode, en llargues hores de treball ininterrompudament, aconseguia dictar un parell de paràgrafs al dia. El llibre, pu-blicat el 1997 a França pocs mesos abans de morir, va ser un gran èxit de vendes.

Jean-Dominique Bauby, totalment para-litzat, va viure una bona vida. I amb el seu exemple ens va demostrar que és possible gaudir de la vida tot i les circumstàncies més extremes.

Sí, és possible! És possible ser feliç, és possible tenir una vida plena, és possible sentir-se realitzat. Els éssers humans sempre tenim aquesta opció: la de ne-gar-nos a amargar-nos la vida, l’opció de dir sí a la vida, l’opció de trobar el nostre sentit i treballar per això. Tot consisteix a aprendre a fer-ho.

doLent, moLt doLent o teRRibLeEls psicòlegs ensenyem als nostres paci-ents a reavaluar les seves creences sobre el que és bo, dolent o terrible. Els dema-nem que comparin les seves situacions amb la de persones com Jean-Dominique Bauby i que es preguntin: el que a mi em passa és tan terrible? No hi ha una situació pitjor? Molts responen malhumorats: «És clar que sí, hi ha desgràcies pertot arreu, terratrèmols, fams, accidents..., però això no em passa a mi. Jo ploro per les meves desgràcies perquè són les meves, sento que són terribles i, la veritat, no ho puc

veure d’una altra manera!»I, llavors, solem respondre: «Aquí és on

t’equivoques! Tu ho pots veure d’una altra manera perquè altra gent ho ha aconse-guit. Tu pots fer com ells: nega’t a creure que la teva vida és una desgràcia. És cert que hi ha coses que no van bé, però això no t’impedirà ser feliç si tu vols.»

Es pot aprendre a ser positiu? Sabem que sí. De fet, jo he ensenyat a centenars de persones a ser positives, optimistes, constructives —això és ser feliços. La clau es troba a fer un esforç mental per rea-valuar el que ens passa. Jean-Dominique Bauby ho va fer així. En una part del seu relat explica que un dia va decidir deixar-se de compadir. Simplement, es va negar a fer-ho i aquesta va ser la porta a la qual ell mateix denominava «la seva nova vida».

El filòsof del segle I Epictet ens va dir: «No ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem sobre el que ens passa.» I aquesta és la clau del nostre treball. Les persones més fortes cuiden molt del seu diàleg intern. De vegades, sento que es diu alguna cosa així com: «El Pep em posa dels nervis!» I jo sempre replico: «Això no és possible! Ets tu qui es posa nerviós a si mateix.» El que passa en realitat és que el Pep fa alguna cosa. Tu et dius a tu mateix que això és intolerable i ara et poses dels nervis. Per allò que ens diem rau la nostra debilitat o la nostra fortalesa.

esfoRç i PeRseveRAnçAAprendre a ser fort en el pla emocional és una qüestió d’esforç, de perseverança. No s’aconsegueix de la nit al dia, sinó a còpia de fer múscul mental, d’acostumar a fer una lectura positiva de la vida. I la nostra proposta es basa en el realisme perquè afirma que les coses ens poden anar malament, que moltes vegades hi ha aspectes dolents de la nostra vida, temes per arreglar..., però sempre podem ne-gar-nos a veure tot això com a «terrible» i que ens impedeixi ser feliços. Sempre podem sortir al món a construir alguna cosa positiva i gaudir-ne.

Els éssers humans necessitem molt poc per estar bé, així que difícilment les pèr-dues, les adversitats o les incomoditats del dia poden treure’ns de la nostra estabilitat mental. Aquesta és una de les claus més importants de la felicitat. Educa’t la ment i ho aconseguiràs.

«Aprendre a ser fort en el pla emocional és una qüestió d’esforç, de perseverança. no es fa de la nit al dia»

18-25_Salut.indd 25 17/09/2012 9:47:22

26-29_Report.indd 26 14/09/2012 10:52:14

27el reportatge

Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

El CAR arriba als 25 anys

Aquest 2012 el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat celebra el seu vint-i-cinquè aniversari en un bon estat de forma. El 23 de gener passat es va inaugurar un nou mòdul de 26.000 metres quadrats d’equipaments esportius que el posicionen novament en l’avantguarda internacional de la preparació d'esportistes d’elit.

Coincidint amb l’impuls de la candidatu-ra de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics del 1992, el CAR de Sant Cugat va néixer l’any 1987 amb l’objectiu de ser un organisme que donés suport a l’esport autòcton perquè fos competitiu a escala internacional, optimitzant recursos de la màxima qualitat tècnica i científica. «Va ser un punt d’inflexió en l’esport català, ja que aquest ha assolit el nivell esportiu que té, en part, gràcies a la feina desenvolupada des del CAR de Sant Cugat», afirma Ivan Tibau, secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya.

El projecte es va començar a mastegar el 1984, quan ja es veia clar que Barcelona tenia possibilitats reals d’organitzar unes olimpíades gràcies a la vertebració d’una candidatura molt potent. Per aquest

motiu, Josep Lluís Vilaseca, secretari general de l’esport en aquells temps, va convèncer el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que si la capital catalana finalment organitzava un jocs olímpics el que calia era tenir esportistes ben preparats per fer un bon paper en la cita olímpica. Un quart de segle més tard, aquest propòsit s’ha complert amb escreix i en paraules de Joan Fontserè, director del CAR de Sant Cugat, «gràcies al fet que durant tots aquests anys s’ha fet una molt bona feina, ara ens trobem amb un centre d’alt rendiment esportiu que té molt de prestigi internacional gràcies als èxits assolits pels esportistes del nostre país».

El CAR ha dotat d’eines els esportistes d’alt rendiment perquè es puguin en-trenar de manera òptima en condicions

de competició. A més, la Generalitat de Catalunya ha establert el programa d’Alt Rendiment Català (ARC), en el qual les federacions escullen quin és el programa esportiu que cal seguir. «Hem desenvolupat un mètode que ens ha permès generar molts coneixements en l’àmbit de l’alt rendiment esportiu», explica Fontserè.

SERvEiSEl centre està organitzat bàsicament en set unitats: direcció, administració, acadèmica, ciències, esports, salut i tec-nologia. Des de l’àrea acadèmica es vetlla per la formació de l’esportista, objectiu primordial per al CAR de Sant Cugat. És per aquest motiu que el centre posa a disposició dels seus esportistes les eines necessàries per al seu desenvolupament

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

26-29_Report.indd 27 14/09/2012 10:52:17

el reportatge28

educatiu. Els esportistes del CAR poden assistir a classe de batxillerat i ESO o a l’institut que hi ha a les instal·lacions mateix del CAR, amb un professorat altament qualificat.

Les unitats de ciències i salut s’ocupen de disciplines com ara la fisiologia, la fisioteràpia, la medicina, la biomecànica, la podologia i la psicologia. La unitat de tecnologia desenvolupa la tecnologia aplicada a l’esport a través de l’anàlisi per imatge per tal de millorar l’entrenament de l’esportista. Finalment, el CAR també disposa d’una oficina d’atenció al client a la qual s’adrecen les federacions i els es-portistes que fan o volen fer ús dels serveis i les instal·lacions que ofereix el centre.

«Som al voltant de 80 treballadors propis, però si també hi sumem els entrenadors personals que hi posen les federacions, la xifra ascendeix a 135 persones», informa Fontserè.

inStAl·lACionS ESpoRtivESDins de les disset hectàrees d’extensió de què disposa el CAR hi ha una pista d’atle-tisme, un camp de futbol de gespa natural, una piscina olímpica exterior, una sala de gimnàstica artística femenina, un pavelló

amb quatre pistes de tennis de resines sintètiques, tres pistes de terra batuda, una sala de gimnàstica artística masculina, una sala de boxa, una sala d’halterofília, quatre sales de musculació, una sala de lluita, una sala de taekwondo, una sala de judo, una sala d’esgrima, una zona de tir, un espai de tennis de taula, una pista de vòlei platja i a la ciutat de Terrassa un camp d’hoquei.

A més, amb el nou mòdul de 26.000 metres quadrats que es va inaugurar el 23 de gener passat el centre també disposa d’una piscina coberta de 50 x 25 metres per a waterpolo i natació, una piscina de 30 x 21 metres per a natació sincronitza-da i una piscina de 15 x 21 metres per a salts. També s’han reubicat algunes sales de gimnàstica i musculació.

El nou mòdul ha tingut un cost de 40,5 milions d’euros i ha permès posar fi a les demandes de modernització que duraven anys. «Fins ara, algunes de les instal·lacions com les sales de gimnàstica i taekwondo estaven ubicades en un espai que en els seus orígens havia estat pensat per ser un taller mecànic», explica Fontserè, i recorda que «no oblidem que abans de ser el CAR, això era un centre mutual on venien els ac-cidentats laborals a rehabilitar-se i aprendre professions adaptades a les seves lesions». Tot i les limitacions de l’antic espai, la gimnàstica espanyola ha aconseguit tres medalles olímpiques i ha parit un Gervasi Deferr. Per al director del CAR «calia fer un equipament nou com a reconeixement als

èxits obtinguts i també per mirar de garantir èxits futurs, per això també hem apostat per potenciar les instal·lacions de natació, on passava exactament el mateix, ja que disciplines com la natació sincronitzada ens han donat molts èxits esportius tots aquests anys».

Però no tot del nou mòdul és perfecte. «És un error que dels 26.000 metres qua-drats de què disposa l’edifici només 9.000 corresponguin a espais esportius, perquè la resta s’hagin destinat a passadissos, esca-les i espais morts», es lamenta Fontserè, i afegeix que «han fet una passarel·la de connexió amb la residència que no té cap sentit perquè causava tantes molèsties de soroll als residents de la tercera planta que hem decidit tancar-la». El director del CAR considera que «l’anterior govern va cometre l’error de no tenir present l’opinió de la gent del centre a l’hora de concretar el disseny del nou mòdul».

La construcció de l’edifici també ha comportat un problema afegit, i és que dels 40,5 milions d’euros que ha costat, el Consejo Superior de Deportes s’havia compromès a finançar-ne el 35 % (uns 12 milions d’euros). La resta de la inversió la va assumir la Generalitat de Catalunya (28,8 milions d’euros). A data de tanca-ment d’aquesta revista, la realitat és que el govern català ha hagut de pagar el 89 % del cost total de l’obra, mentre que el màxim òrgan esportiu espanyol encara no ha abonat 5,5 milions d’euros. Des de la Secretaria General de l’Esport es mostren confiats a resoldre el problema. «El secre-tari d’Estat de l’esport, Miguel Cardenal, va reconèixer públicament aquest problema i que esperava resoldre’l en un futur, i jo estic plenament convençut que acabaran abonant el deute que tenen pendent amb el CAR», explica Ivan Tibau, tot recordant que «no hem d’oblidar que al CAR s’hi entrenen totes les federacions espanyoles i no seria normal que no paguessin aquests diners, per això esperem i desitgem que el senyor Cardenal compleixi la seva paraula».

ElS ESpoRtiStESAl llarg dels 25 anys d’història del CAR està estimat que n’han fet ús uns 25.000 esportistes diferents. Actualment, el cen-tre, en un dia normal de la temporada rep la visita de 1.000 esportistes. «Mai no estan ocupats tots els llits de la residència perquè

«Estic plenament convençut que des del Consejo Superior de Deportes acabaran abonant el deute que tenen pendent amb el CAR»

26-29_Report.indd 28 14/09/2012 10:52:20

les instal·lacions des de fa deu anys. «Prefereixo el CAR de Sant Cugat a la Blume de Madrid perquè és més familiar i està menys saturat, per no dir que amb el nou mòdul el centre es modernitza després d’uns anys que calia millorar les instal·lacions.»

REptES DE futuRTot i l’entorn de crisi actual i les polítiques d’austeritat del govern, el CAR continu-arà tenint el suport de la Generalitat de Catalunya. Per a Ivan Tibau, «cal garantir que el CAR continuï sent el centre que capti els grans esportistes del país i sigui un pol d’atracció per a diferents disciplines esportives i federacions». En aquesta ma-teixa direcció s’expressa Joan Fontserè: «Juntament amb la Secretaria General de l’Esport i les federacions formem un equip en què uns desenvolupen programes, els altres aporten els entrenadors i nosaltres hi posem les instal·lacions i els serveis.»

Els reptes immediats del centre són seguir modernitzant les instal·lacions amb petites actuacions que no impliquin grans inversions i, d’altra banda, treballar a fons per mirar d’internacionalitzar encara més el prestigi del CAR. En aquest sentit, apro-fitant els passats Jocs Olímpics celebrats a Londres, el CAR hi tenia oberta una oficina d’informació i promoció.

«D’altra banda, tenim un projecte d’allot-jaments de protecció oficial per mirar de resoldre el problema de col·lapse que tenim i també per donar sortida a la petició d’alguns esportistes que reclamen més privacitat», explica Fontserè, tot i que reconeix que «procurarem executar aquest projecte en funció dels recursos que tinguem a l'abast els propers anys.»

molts dels nostres usuaris són persones que vénen a entrenar i no dormen al centre, tot i que ara, en temporada baixa, tenim 120 llits ocupats», explica Fontserè.

Aquest 2012, hi han passat esportis-tes de països com Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Bielorrússia, Brasil, el Canadà, els Estats Units, Espanya, Finlàndia, França, la Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Irlanda, el Japó, Letònia, Mèxic, Portugal, Rússia, Sèrbia, Suècia, Ucraïna, Xile i la Xina.

Un exemple és la nedadora mexicana María Fernanda González, per a qui el personal del centre és molt atent, flexible, agradable i familiar. «També m’han encan-tat les instal·lacions que ha aportat el nou mòdul, francament han estat una sorpresa perquè quan vam venir el meu entrenador i jo fa un any i mig no hi havia res d’això, i ara em trobo amb una piscina coberta de 50 metres que és perfecta per entrenar-me». En aquest mateix sentit s’expressa el seu entrenador personal, Armando Fernández, per a qui el nou mòdul és «im-pressionant». Al marge de les instal·lacions el preparador de la nedadora mexicana va escollir el CAR perquè «el menjar que s’hi ofereix és bo, el tracte dels professionals és excel·lent i el centre està fora de la ciutat, fet que evita tenir certes distraccions.»

Un altre atleta que coneix molt bé el CAR de Sant Cugat és l’atleta canari Ivan Rodríguez Ramallo, que en freqüenta

«prefereixo el CAR de Sant Cugat al centre d'alt rendiment Blume de Madrid perquè és més familiar i està menys saturat»

26-29_Report.indd 29 14/09/2012 10:52:22

TRIBUNA30

Sempre he estat un gran admirador dels actors secundaris, que són els que no surten gairebé mai a la foto, però quan no hi són, tothom els troba a faltar. Són pocs els que saben realment la feina que fan aquests secundaris, perquè el funcionament d’un equip o, com m’agrada més dir, un grup humà, sigui gairebé perfecte.

Voleu un detall de la importància dels secundaris? Ho va dir un dia el porter suplent del Futbol Club Barcelona, José Manuel Pinto: «En aquest equip és tan important Leo Messi com Carlos Naval, el delegat de l’equip.» I quan això ho diuen i, sobretot, s’ho creuen els jugadors, el «partit» està guanyat.

Aquesta és l’autèntica clau de l’èxit: l’equip, el grup i la unitat. Si el Barça de Pep Guardiola ha fet un futbol meravellós durant els últims quatre anys, ha estat, sobretot, perquè al voltant d’aquest equip d’extraordinaris jugadors, al seu costat, s’ha creat un altre grup d’extraordinaris professionals, cadascú en la seva especialitat, que han estat treballant per fer possible, cada dia, que els que juguen puguin fer tot el que han arribat a fer.

I cadascú ha aportat a l’engranatge global del grup la seva qualitat particular. Si tot l’equip posa el seu millor valor a disposició de la resta, el resultat final és la suma de tots aquests talents. Això sí, és clar que sempre farà falta un líder amb la intel·ligència i el sentit comú per saber escollir aquest altre equip. Com passa molt sovint, encara que hi hagi moltes opinions, moltes idees diferents, serà només un qui haurà de prendre la decisió final.

No sabem —i potser no arribarem a saber mai— quin ha estat el percentatge de «culpa» que ha tingut cada personatge en els èxits aconseguits. Això només ho saben els que ho han viscut des de dins. Però hi ha alguns detalls, algunes imatges que ense-nyen fins a quin punt ha arribat a ser perfecta aquesta comunió entre els dos equips de persones que componen la primera plantilla del FC Barcelona.

Des de la final de la Champions de Roma del 2009, aquest Barça imparable i in-saciable en les seves ganes de continuar guanyant va començar a celebrar les copes amb un ritual. Normalment, el capità Carles Puyol planta el trofeu aconseguit sobre el punt central del camp i, al seu voltant, es forma una sardana de celebració. Units, però sobretot, barrejats, els dos equips de Pep Guardiola, els que juguen al camp i els que sempre hi són a fora, s’uneixen per ensenyar i deixar ben clara a tothom quina és la relació que hi ha entre els integrants de la plantilla del primer equip de futbol i què es viu dins del vestidor.

I ara us explicaré la meva anècdota particular. Vaig tenir la sort de formar part d’una d’aquestes «rotllanes», però només amb l’equip de tècnics del Barça, sense jugadors. Recordo que va ser un dia del mes de setembre del 2009. Aleshores el Barça acabava de guanyar la Supercopa d’Espanya i la d’Europa i només li faltava el Mundial de Clubs del desembre per aconseguir el sisè títol i completar l’any més triomfal de la història del futbol. Amb tot el grup humà de l’equip del programa Hat Trick Barça de TV3 vam anar un matí a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per fer l’entrega oficial de les còpies en DVD del programa especial que havíem fet dedicat al triplet històric aconseguit per l'equip: La temporada perfecta.

Aquell inoblidable dia ens vam reunir tots plegats en una rotllana sobre la gespa del camp d’entrenament una pila de secundaris, i us puc assegurar que el nostre grup humà de TV3 es va sentir agermanat del tot, per uns instants, amb el Barça del Pep en una matinal que conservarem sempre en la nostra memòria com un dels millors records de la nostra vida.

«Són pocs els que saben realment la feina que fan aquests secundaris perquè el funcionament d’un equip sigui gairebé perfecte»

Santi Padró, periodista i editor del programa 'Hat Trick Barça'

La importància que tenen els actors secundaris

30-31_Opinio.indd 30 14/09/2012 10:57:44

ENTREVISTA CURTA 31

«Si a una persona amb cadira de rodes li agrada ballar i vol fer una activitat cardiovascular ha de poder fer aeròbic»

Alfons Font, director operatiu del CEM Sagrada Família

«Cal que les persones amb discapacitat puguin fer esport»

Marta ObiolsEls centres esportius municipals de Barcelona faciliten la inclusió de les per-sones amb discapacitat en la pràctica de l’esport. El CEM Sagrada Família, gestio-nat per la Fundació Claror, fa temps que aposta perquè tothom pugui gaudir de l’esport. Persones joves, grans, infants i persones amb cadira de rodes, amb problemes visuals, auditius o amb altres tipus de discapacitats comparteixen instal·lacions i participen conjuntament en activitats dirigides.

Tothom pot practicar tot tipus d’esport?

Tothom ha de poder practicar l’esport que més li vingui de gust o que li aporti més beneficis, sigui en grups convencio-nals d’activitats dirigides o en grups adap-tats. La gent comença a estar habituada a veure una persona amb discapacitat a la piscina o a la sala de màquines, però sorprèn poder-les veure, per exemple, en una classe d’aeròbic. Si a una persona amb cadira de rodes li agrada ballar i vol fer una activitat cardiovascular ha de po-der fer aeròbic.

I és possible que ho faci en un grup convencional?

Si és positiu per a la seva salut i en té ganes, ha de ser possible. Sobretot s’ha d’incidir en la formació del professorat i els monitors. Cal que sàpiguen reaccionar davant les necessitats d’aquestes perso-nes, tractar-les amb tota la normalitat i seguretat possibles i ser capaços d’adaptar les classes perquè les pugui seguir tothom. Per exemple, les famoses frases amb in-dicacions que canten els monitors durant les classes d’aeròbic s’han de cantar d’una altra manera.

No es veuen gaires persones amb discapacitat a les classes d’aeròbic.

És cert que l’usuari amb discapacitat fa un ús més individual del centre esportiu perquè encara hi ha moltes pors i pre-judicis. Tradicionalment s’han destinat

recursos a associacions que aglutinen les persones amb discapacitat perquè puguin fer esport en altres centres. Hem de fer un pas endavant i acostumar-nos a com-partir espais per eliminar les desigualtats i evitar l’exclusió.

També és cert que vivim en una societat que promou el culte al cos i aquest ideal és molt present a les instal·lacions esportives. Cal promoure l’esport com a benefici per a la salut, i per això és important que els centres municipals vetllin per garantir uns serveis que els operadors privats no sempre ofereixen perquè no van lligats a la seva filosofia.

Què es fa per acollir i integrar les persones discapacitades en les activi-tats dels centres municipals?

L’Ajuntament de Barcelona vol desen-volupar un programa perquè grups de diferents associacions es desplacin gra-tuïtament durant deu sessions al centre

esportiu municipal que tinguin més a la vora i participin en les activitats dirigides. A més, cada setmana un grup de sis pa-cients de l’Institut Guttmann participa en les activitats d’un dels centres municipals de la ciutat. Amb aquestes iniciatives es normalitza la situació i tothom s’acostuma a la diversitat.

Totes les activitats es fan conjunta-ment amb la resta dels usuaris?

No. S’ha de buscar la manera que les persones amb discapacitat puguin fer el màxim nombre d’activitats possible en grups convencionals, però també és ve-ritat que segons el grau d’autonomia o el tipus de discapacitat hi ha persones que necessiten activitats personalitzades que hem de continuar oferint. Per exemple, els impactes que genera una classe d’ae-ròbic o una classe de to muscular poden no ser beneficiosos per a persones amb síndrome de Down perquè ja tenen un to musculat molt elevat, i potser els convé més fer estiraments o activitats a l’aigua.

I les persones que necessiten ajuda per canviar-se de roba o per entrar dins la piscina?

Per entrar a la piscina o per canviar de màquina a la sala de fitness, el personal tècnic del centre les pot ajudar. Als vesti-dors es pot demanar un servei de suport però, si se senten més còmodes, també hi ha l’opció que vinguin amb un familiar.

Cal destinar molts més recursos en personal per aconseguir un centre esportiu inclusiu?

És important que les persones que necessiten una atenció especialitzada es posin d’acord amb el centre per asse-gurar-se que hi hagi un tècnic que pugui estar per elles durant la franja horària que facin l’activitat esportiva. Millorant la comunicació podem ser més eficients perquè podem planificar millor.

Aquesta entrevista va ser publicada al diari Ara el 16 de juny de 2012

30-31_Opinio.indd 31 14/09/2012 10:57:45

3232

32-47_Fundacio.indd 32 17/09/2012 10:19:36

3333

hi ha un ampli ventall d’activitats per a tots els gustos i edats

comença el curs amb bon peu i tria la teva activitat!des de natació fins a arts marcials, passant per activitats a l’aire lliure com el tennis o el pàdel, o escoles d’iniciació esportiva per als més petits

selecció de cursets de nata-ció, que s’adeqüen a totes les necessitats: per aprendre a nedar, millorar estils, gaudir de l’embaràs a cada moment o millorar algunes patologies.

CEM CAN CARALLEUSi véns a Can Caralleu, podràs triar entre una àmplia oferta d’Escoles d’Iniciació Esportiva per als nens i joves: judo, bàsquet, voleibol o futbol sala són alguns dels esports que s’ofereixen. A més, enguany hi ha l’opció de fer cursos d’un o dos dies a la setmana de tennis i de natació.

Pel que fa als adults, seguei-xen tenint un gran èxit els balls de saló, la dansa del ventre i les

practicar el ioga o el tai-txi en un entorn privilegiat, gaudint de les millors vistes a primera línia de mar.

D’altra banda, podràs gaudir d’un ampli ventall de cursos de natació per a adults i per als infants i joves, que poden escollir entre diversos horaris i nivells. A més, destaquem també l’èxit de les activitats esportives, com ara l’escola de karate o l’escola de bàsquet.

L’ESPORTIU DE LLINARSL’Esportiu referent a la comar-ca consolida la gran oferta de classes, monogràfics i tornejos de tennis i pàdel. Aquests es-ports estan en auge i el centre va ampliant any rere any la seva oferta d’activitats. Vine a provar-ho!

Tampoc no et pots perdre el hapkido, un mètode sistemàtic i pedagògic d’ensenyança de tècniques de defensa personal. Finalment, i gràcies a l’èxit que han mantingut els cursets de natació, adreçats a totes les edats, des dels més petits fins a la gent gran, aquesta tempo-rada s’han ampliat les places perquè ningú en quedi fora.

Hi ha moltes més activitats per triar i remenar orienta-des a staisfer tots els gustos. Consulta l’oferta disponible, i també els horaris i els preus, al lloc web o al teu centre!

sevillanes. A més, és un dels pocs centres esportius que ofereix un programa maternal, que ajuda al benestar de la dona abans i després del part.

Can Caralleu té també un munt de possibilitats per fer a l’aire lliure, especialment amb l’escola de tennis i de pàdel. A més, enguany s’han consolidat les lligues de futbol 7 i futbol sala, que van començar a or-ganitzar-se l’any passat.

Entre les activitats aquàti-ques, destaquem els cursos per aprendre a nedar, adreçats tant a adults com a la gent gran o als infants.

CEM MARÍTIMEl CEM Marítim es consolida enguany com un centre refe-rent en les activitats de vòlei platja i vòlei indoor. Si t’agrada-ria provar aquest esport, sens dubte aquest és el teu centre!

O, si ho prefereixes, vine a

Promoure el benestar físic i mental és un dels pilars fona-mentals dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror. És per això que posem al teu abast un ampli ventall de serveis i activitats, que s’adeqüen a totes les necessi-tats. Consulta l’oferta del teu centre!

CEM CLARORT’ofereix una bona gamma de balls i danses, com ara balls de saló, dansa contemporània, del ventre o, fins i tot, sevillanes. Prova-les i troba el teu ritme!

A més, el centre de Sardenya està especialitzat també en arts marcials, amb l’ensenya-ment de hapkido i karate per a adults, o de taekwondo i judo, per a totes les edats. Per als infants i joves, hi ha moltes possibilitat d’horaris en els cursets de natació, a més d’un gran ventall en el terreny esportiu, com una important tradició en l’escola de bàsquet.

CEM SAGRADA FAMÍLIAÉs un centre referent pel que fa a les activitats d’iniciació esportiva per als infants i joves. Apunta els teus fills a gimnàs-tica rítmica, bàdminton, judo, patinatge artístic o futbol sala, entre altres!

I per als adults, el CEM Sagrada Família té una àmplia

Consulta totes les teves possibilitats al web o adreça’t al teu centre!

32-47_Fundacio.indd 33 17/09/2012 10:19:38

3434 ACTIVITATS

activitats incloses en la quota d’abonament

graelles d’activitats per a tots els gustosles graelles d’activitats i esports dels centres es consoliden i amplien el nombre de sessions setmanals

La graella d’activitats és una oferta exclusiva per als abo-nats i està inclosa en la quota d’abonament al centre, sigui quina sigui la modalitat.

Dirigides per un tècnic es-portiu, les activitats estan orga-nitzades per franges horàries i ofereixen més de cent sessions setmanals, en la majoria dels centres.

N’hi ha de diversos tipus i intensitats. Les activitats ae-ròbiques són totes d’intensitat mitjana-alta, on l’estrella és l’spinning, una activitat que està en auge, o l’indoor wal-king, l’última novetat del CEM Can Caralleu. Altres són de tonificació, com el tono pump,

una divertida combinació de treballs aeròbics amb exer-cicis amb peses. Altres són les activitats aquàtiques, com l’aiguagim o l’aiguarelax; o de condicionament físic, com ara el circuit training. I, finalment,

les de caràcter més suau, com ara l’exitós Pilates o les sessi-ons d’estiraments. La majoria es duen a terme als espais esportius dels centres però també n’hi ha que aprofiten espais exteriors i l’entorn.

SerVeIS

Seguint la línia empresa pel Marítim fa uns mesos, Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars estrenen un nou servei de fotodepilació amb uns preus molt avantatjosos, en el qual s’ofereix la primera visita de manera gratuïta, en què s’in-forma, es fa el diagnòstic i una primera prova.

La depilació mitjançant llum polsada consisteix en una emissió de llum visible que és absorbida per la melanina continguda en el cabell i con-vertida en calor. Aquesta calor intensa és conduïda a través del pèl fins el fol·licle, que és destruït i incapacitat per ge-nerar nou cabell.

S’aconsegueix d’aquesta ma-nera la reducció del borrissol indesitjat de forma ràpida i permanent, tant en homes com en dones, i en qualsevol part del cos amb un sistema còmode, segur, indolor efectiu.

TRACTAMENTEls resultats estan garantits per a tot tipus de pell i la durada del tractament depèn de dos factors principals: el color de la pell i el color i gruix del pèl, i la fase de creixement, que necessita de sis a vuit setmanes entre sessió i sessió.

Un eficaç sistema de filtres limita la longitud d’ona de la llum, de manera que es ga-ranteix la innocuïtat del trac-tament i s’evita qualsevol pos-sibilitat de produir cremades o dolor als teixits adjacents.

Aquest serveix l’ofereix l’em-presa Depiluz, amb equips completament homologats conforme a la legislació vigent.

Fotodepilació, ara a can caralleu i l’esportiu

BeNeSTAr I SALUT

relaxa’t i posa el cos a to amb els serveis de benestar i salutCom a complement de l’activitat esportiva totes els centres disposen d’una extensa oferta de ser-veis i activitats de benestar i salut.

Totes estan enfocades a millorar el benestar personal buscant la relaxació, l’estimulació i els efectes antiàlgics mitjançant tècniques manuals com el massatge, el massatge aromàtic, el shiatsu, les algues, els fangs. Altres busquen reequilibrar el cos, com el drenatge limfàtic, que millora la circulació, o la reflexologia podal, que mitjançant punts de pressió a la planta del peu provoca una reacció positiva en diverses parts del cos.

La fisioteràpia, l’osteopatia, l’aquàtic fibro, els estiraments miotensius o l’escola d’esquena tenen un enfocament més terapèutic adreçat al tractament i la recuperació funcional d’una lesió o d’una afecció crònica. Tots els centres disposen d’un servei de visita mèdica de prescripció d’exercici i del servei d’assessorament nutricional.

32-47_Fundacio.indd 34 17/09/2012 10:19:46

35CAPSALerA 35CAN CArALLeU 35ACTIVITATS

eSDeVeNIMeNT

L’entrenador personal ofereix un servei personalitzat i dife-renciat, on l’equip es posa a disposició objectius i neces-sitats dels que es volen iniciar en la pràctica esportiva o bé millorar-la.

El primer pas és fer una ava-luació de quines són aquestes necessitats de cada persona per poder construir un entre-nament personalitzat de ma-nera acurada, programant les activitats més adients, tenint cura que es duguin a terme amb seguretat, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats.

A més, l’entrenador per-sonal pot ajudar a adquirir hàbits saludables i a reconèixer quines activitats són més ade-quades a les característiques de cadascú, en els casos en què la persona no tingui clara quina activitat vol fer o no tingui uns hàbits esportius interioritzats.

El servei d’entrenament personal es pot contractar de manera individual o en grups de dues persones, i es pot fer en qualsevol dels espais esportius dels centres i també al seu entorn.

A qUI S’ADREçAAquest servei es dirigeix a qualsevol persona de qualsevol edat i condició física, ja que es tracta d’un assessorament global en tot allò que té a veure amb la pràctica física, esportiva i saludable.

Els programa s’adreça a qualsevol persona de qualsevol edat que vulgui o necessiti un tractament personalitzat: mi-llora de la condició física o de la tècnica en un àmbit concret (esport amateur, preparació d’oposicions, lleure fisicoes-portiu, etc.), recuperació de lesions, afectacions cròniques, manca d’hàbits fisicoesportius, disponibilitats horàries limita-des, tractament personalitzat en Pilates, pèrdua o augment de pes, correccions posturals, millora de la tècnica en l’àmbit aquàtic, natació per a emba-rassades, aprendre a nedar, preparació d’oposicions i pro-vés d’accés curses, triatlons, preparació de temporades d’esquí, pretemporades d’es-ports de competició...

qUè INCLOULa contractació d’aquest servei inclou una entrevista amb l’as-sessor tècnic per conèixer les motivacions, la disponibilitat horària, la freqüència d’entre-nament, una revisió mèdica per diagnosticar possibles anomalies, valoració de l’índex de massa corporal, entrevista personal amb l’entrenador i inici de l’entrenament, i una avaluació continuada.

Els centres esportius que disposen del servei d’entre-nador personal són el CEM Claror, el CEM Marítim, el CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

servei exclusiu i personalitzat

activa’t amb el servei d’entrenador personalaquest inici de temporada l’entrenador personal pot ajudar a complir els propòsits propis amb un programa ajustat a les necessitats personals

tercer open de vòlei platja al marítimEl pròxim 30 de setembre se celebra la tercera edició de l’Open de Vòlei Platja a la Platja del Somorrostro de Barcelona, organitzat pel CEM Marítim.

La competició és farà en la modalitat d’equips 4 x 4 mixtos (cal mínim un jugador de cada gènere), serà de nivell po-pular i és oberta a tothom. Per participar-hi cal formalitzar la inscripció a la recepció del CEM Marítim, i el preu per jugador és de 12 euros. Els participants rebran d’obsequi una samarreta tècnica commemorativa de l’open i avituallament.

El CEM Marítim s’ha especialitzat els últims anys en l’en-senyament i la promoció del voleibol, tant en la modalitat indoor com en la de platja, i al llarg de tota la temporada organitza jornades esportives de competició obertes a tothom, que són punt de trobada de jugadors i aficionats a aquest esport..

32-47_Fundacio.indd 35 17/09/2012 10:19:49

36 ACTIVITATS

d’una festa esportiva sense més pretensions.

De la realització de cada prova s’obtindrà una pun-tuació. La classificació final s’obtindrà de la suma de totes les puntuacions obtingudes en les diferents proves i els tres millors classificats seran els guanyadors del Raid. Les classificacions provisionals es penjaran el dilluns 22 d’octu-bre a www.raid.cat.

INSCRIPCIóLa inscripció al Raid BCN Marítim es farà per equips formats per quatre integrants, dels quals hi participaran tres i un serà membre suplent. El quart integrant podrà donar suport a l’equip excepte du-rant la realització de les proves i podrà suplir un company en cas que aquest es lesioni. És obligatori que sempre hi hagi com a mínim un integrant femení o masculí en el trio participant. El període d’ins-cripció s’obrirà el dilluns 17 de setembre i es tancarà el dimecres 17 d’octubre. El preu

només s’hi permet un màxim de 60 equips participants

onzè raid bcn marítim diumenge 21 d’octubreel raid és una prova multiesportiva per equips i per participar-hi se n’ha de fer la inscripció a través de www.raid.cat

de la inscripció és de 10 euros per persona.

El divendres 19 d’octubre hi haurà una reunió informativa al CEM Marítim a les 20.30 ho-res. És obligatòria la presència d’un integrant de l’equip per poder participar al Raid.

El diumenge 21 d’octubre se celebra l’onzena edició del Raid BCN Marítim, una prova multiesportiva que es desen-volupa a les instal•lacions i els entorns del CEM Marítim, el passeig Marítim i la platja de la Barceloneta.

Hi poden participar un mà-xim de 60 equips, formats per quatre integrants cadascun, que disputaran diverses pro-ves esportives puntuables, entre les quals hi ha escalada, resistència, caiac, natació i orientació.

L’hora d’inici és a les 7.30 hores, moment en què es farà la rebuda dels equips participants, i no serà fins a les 8.30 hores que començarà la competició amb la sortida massiva. Es calcula que la prova finalitzarà a les 14.30 hores.

Com a cloenda del Raid BCN Marítim, el dijous 25 d’octubre, en un local d’oci de Barcelona, es farà l’acte d’entrega de premis, en el qual estan convidats tots els equips participants. Es donaran obse-quis a tots els participants i als millors de cada prova.

PARTICIPACIóLa dinàmica del Raid BCN Marítim està pensada perquè cada equip pugui dur el seu ritme. L’estructuració de la competició permet un acte atraient tant per als equips que volen prendre’s la prova com una competició en tota regla com per als qui volen gaudir

NATACIÓ

L’equip de Màsters de Natació de la Fundació Claror va par-ticipar del 12 al 15 de juliol al 23è Campionat d’Espanya Open d’Estiu, que es va cele-brar al Complex Esportiu Parc Oest de València. Hi van parti-cipar els nedadors Josep Maria Casas, Roser Castillo, Txema Mayoral, Fede Fernàndez i Gemma Sevillano, i van obtenir uns grans resultats amb quatre medalles d’or, tres d’argent i una de bronze.

Cal destacar l’actuació de Roser Castillo, de la categoria +60 anys. Va obtenir quatre medalles d’or i es va procla-mar campiona d’Espanya en els 100 metres esquena, els 200 metres esquena, els 200 metres estils i els 400 metres estils. A més, es va penjar la medalla d’argent en els 50 metres papallona.

els màsters al campionat d’espanya

el bàsquet safa claror estrena equipamentEl bàsquet Safa Claror comen-çarà la temporada 2012-2013 estrenant nou equipament es-portiu. Els equips minis i sènior seran els primers a vestir la nova roba de la secció mentre que la resta dels equips (preinfantils, infantils, cadets i júniors) podran escollir entre dur la roba antiga durant els pròxims dos anys o fer el canvi a la nova equipació des d’aquesta temporada.

Per incentivar que mares i pares decideixin fer el canvi, fins al 31 de desembre, el CEM Claror assumirà 15 euros dels 55 euros que costa adquirir l’equipament bàsic que s’haurà de comprar a la botiga Esports Piolet (situada al carrer Mallorca, 451). L’equipament bàsic consta de samarreta i pantalons reversibles.

BÀSQUeT

32-47_Fundacio.indd 36 17/09/2012 10:19:53

37FUNDACIÓ CLAror

32-47_Fundacio.indd 37 17/09/2012 10:19:55

3838 CeNTreS

el projecte es durà a terme de Forma progressiva

el marítim inicia el procés de renovació total de la imatge s’ha modernitzat la imatge interior de la recepció, els passadissos, l’àrea de benestar i salut, els vestidors i algunes sales d’activitats dirigides

Àrea d’atenció al client

Zona de descans

Passadís central Accés escala

Sala de fitness

Zona d’espera amb servei Wifi

32-47_Fundacio.indd 38 17/09/2012 10:20:12

39CAPSALerA 39CAN CArALLeU 39CeNTreS

tots tres centres van Fer millores curant els mesos d’estiu

millores al claror, el sagrada Família i can caralleu es van remodelar l’escala d’accés i els vestidors 5 i 6 del claror, el vestidor verd de can caralleu i es va arranjar el sostre del pavelló del sagrada Família

CEM Claror - Accés escala CEM Claror - Vestidors 4 i 5

CEM Claror - Àrea d’atenció al client

CEM Can Caralleu - Vestidor verd CEM Sagrada Família - Pavelló

32-47_Fundacio.indd 39 17/09/2012 10:20:29

4040 CoMUNICACIÓ

ja estan en marxa les pàgines de google+La Fundació Claror i els cen-tres esportius municipals que gestiona (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars) ja són presents a Google+, la xarxa social del famós cercador web. Si te’n fas seguidor podràs estar al corrent de l’actualitzat del teu centre i podràs interactuar amb altres usuaris.

D’aques ta manera , l a Fundació Claror continua apostant per l’àmbit de les xar-xes socials on ja té presència a Facebook, Twitter, Linkedin, Foursquare, YouTube, Flickr i Issuu.el Raid BCN Marítim ha es-

trenat la seva nova pàgina web seguint els criteris esmentats anteriorment i ja es pot con-sultar a l’adreça www.raid.cat.

VERSIó PER A MòbILSUna altra novetat assolida en la consecució de la primera fase del projecte Claror 2.0 ha estat la creació d’una versió per a smartphones i tabletes perquè l’usuari pugui consultar des de qualsevol dispositiu amb con-nexió a Internet informacions

ja està en marxa la versió de la web per a mòbils

continua endavant el projecte claror 2.0els propers mesos està previst el redisseny dels llocs web de la Revista Claror, el bàsquet safa claror i el torneig de bàsquet

com ara els horaris de la graella d’activitats de lliure accés per a abonats, notícies, videono-tícies, la guia de descomptes del Claror Club o la informació bàsica referent a cada centre esportiu.

La nova interfície serà ope-rativa i útil independentment del dispositiu que s’utilitzi. Pensant en el 2013, l’entitat té previst desenvolupar aplicaci-ons concretes per a l’iPhone i també per a telèfons mòbils amb sistema operatiu Android.

El projecte Claror 2.0 con-tinua avançant i els propers mesos es posarà fil a l’agulla en el procés de redisseny de tres portals web més del Grup Claror. Estrenaran nova interfície els llocs web de la Revista Claror, la secció de bàsquet Safa Claror i el Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal. D’aquesta manera, està pre-vist culminar a finals d’any el redisseny de tot l’entorn digital de la Fundació Claror, que va començar a principis del 2012.

DISSENy MéS VISUALEls tres nous portals tindran un disseny més visual, fonamentat en els colors corporatius de la Fundació Claror (taronja, gris i blanc). Està previst que, pro-gressivament, els continguts que generin els nous llocs web siguin més visuals. El redisseny també ha tingut en compte criteris d’usabilitat perquè la navegació de l’usuari sigui ràpida, còmoda i intuïtiva.

L’agència Cirici Thinking Digital (www.cirici.com) de-senvoluparà aquests portals a partir de Drupal, un dels gestors de continguts més moderns del mercat.

Dins d’aquest procés, des del mes de setembre passat,

l’oficina electrònica, en marxa aquesta tardorLa segona fase del projecte Claror 2.0 preveu que aquesta tardor es posi en marxa de manera progressiva l’oficina electrònica. Aquesta nova eina permetrà inicialment reservar hora per contractar serveis de salut, llogar espais o apuntar-se a una activitat o curs. Més endavant també està previst que la nova aplicació permeti gestionar la matriculació a un centre esportiu. L’oficina electrònica marcarà un abans i un després en la relació dels centres esportius amb els seus clients respectius.

BreUS

apunta’t als rss i rebràs informació puntualmentEls llocs web de la Fundació Claror et permetran estar al dia dels nous continguts incor-porats a cadascun dels portals que componen l’entorn digital del Grup Claror. Podràs triar rebre les informacions que t’in-teressin més a través dels RSS (Really Simple Syndication). Aquest és un servei web senzill i gratuït d’enviament automà-tic de titulars de continguts actualitzats. Els RSS es poden llegir en un navegador, amb un programa específic per a RSS, en una pàgina web o en un dispositiu mòbil. Per rebre’ls, t’has d’instal·lar un programa anomenat lector o agregador. Més informació, al web del teu centre esportiu.

El Raid bCN Marítim ja disposa de nova interfície des del mes de setembre

32-47_Fundacio.indd 40 17/09/2012 10:20:34

41CAPSALerA 4141CoMUNICACIÓ

NoVeTAT

La Revista Claror d’aquesta tardor incorpora un seguit de canvis amb l’objectiu d’ajustar l’extensió d’algunes seccions i oferir articles més extensos i especialitzats. Aquest canvi ve donat, d’una banda, per potenciar Internet com a ca-nal comunicatiu i, de l’altra, per replantejar els suports de paper en el marc de la política de contenció de la despesa.

Com a resultat, la revista passarà a tenir 52 pàgines i el canvi més vistós serà el nou disseny de la portada. A més, també es varia l’ordre d’algu-nes seccions. «L’entrevista» serà la primera secció de la publicació, mentre que les pàgines d’«Opinió», que es reduiran, estaran just abans de la secció d’informació cor-porativa de la Fundació Claror. Desapareixeran «La Columna» i el «Cara a cara», fet que per-metrà dotar de més extensió l’article de «Tribuna» i l’«Entre-vista curta».

Ta m b é n e i x l ’ a r t i c l e «Editorial», que anirà a la pà-gina del «Sumari». En aquest nou espai el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, abordarà aspectes de l’actualitat.

D’altra banda, l’espai de «L’enquesta» desapareix de la revista, tot i que es continu-arà fent a través de les webs corporatives i també tindrà presència a les xarxes socials del Grup Claror. Aquest canvi

permetrà més interacció dels usuaris i es podran fer enques-tes més sovint.

Les seccions «En forma» i «Benestar i salut» no patiran cap reducció de pàgines, però sí que s’ha replantejat la mor-fologia general dels articles que les componen per mirar

d’oferir peces més extenses que presentin anàlisis més en profunditat. Aquest canvi s’ha dut a terme d’acord amb les comissions Tècnica i de Salut de la Fundació Claror.

PàGINES CORPORATIVESEn l’apartat corporatiu desa-

pareixen les pàgines dedicades a cada centre esportiu, ja que les persones que vulguin estar puntualment informades po-dran fer-ho a través de la web del centre o donant-se d’alta al servei de newsletters, en mar-xa des de finals de setembre (vegeu notícia adjunta).

Finalment, un dels canvis més destacats és la reducció de pàgines que ha sofert la secció del Claror Club, ja que a partir de la temporada 2012-2013 ja no s’oferiran activitats de lleure i no caldrà destinar-hi les tres pàgines que tenia habi-tualment. Tot i el canvi, aques-ta secció continuarà parlant de totes les promocions a les quals els socis del Claror Club tenen accés amb el seu carnet.

la publicació passarà a tenir 52 pàgines

la Revista Claror introdueix canvis en la paginacióes modificarà l’ordre d’algunes seccions i es pretén oferir articles més extensos i en profunditat a les seccions «en forma» i «benestar i salut»

estigues informat de promocions i noves activitats amb les newslettersTots els usuaris dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror podran rebre informació puntualment al seu correu electrònic a través de les newsletters. Aquest nou servei començarà a funcionar a finals del mes de setembre i té com a objectiu oferir en exclusiva i de forma mensual continguts sobre les activitats esportives, els serveis de salut i les promocions dels centres esportius. A més, també s’oferiran consells de salut i receptes saludables per tenir cura del propi cos i gaudir d’una bona qualitat de vida.

qUè CAL FER PER REbRE EL NEwSLETTER?Per rebre aquests newsletters cal facilitar una adreça de correu electrònic al personal de recepció del centre esportiu corresponent. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aplegar com més correus electrònics millor per implantar i generalitzar al més aviat possible una nova manera de comunicar-se amb els usuaris molt més ràpida i directa.

Ja ho saps, si vols assabentar-te abans que ningú sobre noves activitats o promocions exclu-sives del teu centre apunta’t al servei de newsletters.

32-47_Fundacio.indd 41 17/09/2012 10:20:38

42 CAPSALerA4242 CeM SAGrADA FAMÍLIA

32-47_Fundacio.indd 42 17/09/2012 10:20:44

43CAPSALerA 43INSTITUCIoNAL

BreUS

en estudi la repercussió de l’iva en la gestió La Fundació Claror està estu-diant la repercussió que tindrà l’increment de l’IVA en els costos de gestió i les millores dels centres que gestiona de manera directa (CEM Claror, Sagrada Família i Marítim) i, conjuntament amb l’Ajunta-ment de Barcelona, durant el mes de setembre, es decidirà si cal fer alguna repercussió en les tarifes. En qualsevol cas, d’haver-se d’aplicar algun tipus d’increment es faria de cara al mes d’octubre.

Qualsevol informació rela-tiva a aquest tema s’informarà convenientment a la web dels centres. Les pots consultar des de www.claror.cat.

celebrem la setena edició del Fòrum tècnicEl 14 de setembre, una seixan-tena de tècnics esportius dels cinc centres del Grup Claror van participar en la jornada formativa anomenada Fòrum Tècnic que se celebra cada inici de temporada.

En aquesta setena edició, les sessions van servir per reflexionar amb l’equip humà de perfil més esportiu sobre l’excel·lència en el servei, el tracte personal amb els usuaris i els factors que entren en joc en l’adherència a l’activitat física. La jornada va comptar amb la presència del grup Fitness Tribe, que, mitjançant dinàmiques de grup, va aportar tècniques motivacionals.

consolidat el mapa de centres esportius a catalunya

el sector esportiu català s’alia per unir forcesel sector esportiu català representa més d’un milió d’usuaris i aglutina més de deu mil treballadors

Després d’una dècada mar-cada per la posada en marxa de molts centres esportius, tant públics com privats, a Barcelona i a la resta de Catalunya, sembla que es posa fi a la fase de creixement i ex-pansió del sector esportiu. Els operadors esportius dedicats a la gestió dels centres han assolit experiència i maduresa, la qual cosa permet potenciar les aliances entre els diferents actors i crear espais de trobada per compartir i debatre sobre aspectes comuns.

En aquest sentit, aquest es-tiu, més de vuitanta operadors esportius de Catalunya han acordat crear una associació forta que uneixi tots els em-presaris i gestors de centres esportius per tal de defensar els interessos del sector. I és que entre tots representen més d’un milió d’usuaris i aglu-tinen més de deu mil empleats.

El primer tema que la futura associació ha començat a abor-dar és l’augment de l’IVA en 13 punts, una mesura que tots els implicats viuen amb preo-cupació. Atesa la potencialitat que té el sector de centres esportius a Espanya i dels beneficis i valors que aporta l’esport als seus usuaris i a la societat en general, una de les consignes de la nova associació és unir forces per preparar un document per presentar al Govern central, argumentant els beneficis que els centres esportius aporten als usuaris

en concepte de salut física i psíquica, i a la societat en con-cepte de salut social i estalvi en despesa sanitària.

SINERGIES A bARCELONASeguint una dinàmica similar,

els operadors de centres es-portius públics de Barcelona també estan iniciant converses per crear una associació pròpia que els permeti compartir experiències des de la seva singularitat.

carles Feliu, nou patró representant dels abonatsCarles Feliu i Ferrer ha estat designat patró en represen-tació del col·lectiu d’abonats i abonades dels centres es-portius (CEM Claror, Sagrada Família i Marítim) a la reunió del Patronat celebrada el 28 de juny passat. Amb aquest nomenament es tanca el pro-cés de cooptació iniciat el mes de maig passat i que ha permès valorar fins a 15 candidatures d’abonats.

Carles Feliu és abonat del CEM Claror des del 1998. És llicenciat en ciències de la informació per la UAB i director d’imatge corporativa de La Caixa. A més, forma part de la Junta de l’Associació Cultural i Esportiva de La Caixa.

Ara, el col·lectiu dels abonats queda representat per Carles Feliu i per Nilda Folch, també abonada del CEM Claror.

32-47_Fundacio.indd 43 17/09/2012 10:20:49

44 CAN CArALLeU44 reLACIoNS I CoMProMPIS SoCIAL

BreUS

consum elèctric en hores pun-ta i la reducció en les despeses de contractació de potència elèctrica.

Xavier Trias es va mostrar molt satisfet pels avantatges d’aquesta nova tecnologia que respecta el medi ambient i va afirmar la predisposició del consistori per seguir impulsant iniciatives com aquesta, tot i la crisi econòmica.

A la visita també hi van ser presents Joan Puigdollers, regi-dor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Carles Esquerra, ge-rent del districte, la presidenta de l’Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caralleu, Anna Rifà, el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo, i els directors del centre esportiu, Carlos Cano i Núria Sabartés.

EFICIèNCIA ENERGèTICAEl Pla d’energia, canvi climà-tic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2011-2020 ha estat

en el marc d’un projecte pilot d’Ús d’energies renovables

can caralleu rep la visita de xavier triasla instal·lació de plaques solars permetrà generar fred per a la climatització de la piscina i calor per a l’aigua sanitària

impulsat per l’Ajuntament i s’executa per mitjà de l’Agèn-cia d’Energia de Barcelona. Segueix al Pla de millora ener-gètica de Barcelona 2002-2010 i aborda l’actual conjuntura no tan sols en matèria d’ener-gia sinó també de protecció climàtica i de contaminació atmosfèrica.

En concret, estableix dife-rents propostes i acords per aprofitar els recursos de la ciutat i millorar-hi l’eficiència energètica impulsant l’ús de les energies netes i renovables que permetin reduir les emissi-ons de gasos d’efecte hiverna-cle i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. La implementació de nous recursos en edificis i centres municipals és una de les vies per anar assolint-ho.

El 7 de setembre passat, l’alcal-de de Barcelona, Xavier Trias, va visitar les instal·lacions del CEM Can Caralleu. El motiu principal va ser visitar les noves plaques solars que l’Ajun-tament de Barcelona hi ha instal·lat seguint les directrius d’un projecte pilot d’energia renovable en el marc del Pla d’energia, canvi climàtic i qua-litat atmosfèrica de Barcelona 2011-2020.

La instal·lació de les plaques solars a Can Caralleu respon a la introducció de l’energia solar tèrmica per a la clima-tització, ja que són de fred solar, és a dir, amb la calor que capten es genera fred per un procés d’absorció, fred que va a la nova planta recuperadora d’energia on s’emmagatzema per reutilitzar-lo. Un dels destins, per exemple, és la deshumectació de l’ambi-ent de la piscina coberta. A més, també produeixen calor, que es fa servir per a l’ai-gua calenta sanitària. Aquesta tecnologia permet estalviar l’energia elèctrica consumida pel compressor en una refre-dadora convencional, ja que utilitza un recurs gratuït com ara sol. També ofereix altres avantatges com, per exemple, l’ús d’equips lliures de CFC i HCFC, la coincidència entre la màxima producció solar i la màxima demanda, la reducció del consum d’electricitat global i de les puntes de demanda, els estalvis econòmics en reduir el

D’esquerra a dreta, Joan Puigdollers, Anna Rifà, Xavier Trias i Gabriel Domingo un cop finalitzada la visita.

renovació del projecte barri amb les escoles

La Fundació Claror ha renovat per a la temporada escolar 2012-2013 el Projecte bar-ri, que s’orienta a facilitar la integració mitjançant l’àmbit escolar de nens i nenes de famílies amb greus dificultats econòmiques.

El projecte va néixer el 2002 com una iniciativa pròpia de l’entitat, i durant aquests anys ha contribuït a pal·liar les man-cances d’alguns nens i nenes escolaritzats a l’Escola Sagrada Família i a l’Escola Tabor, totes dues estretament lligades al CEM Claror i al CEM Sagrada Família, respectivament.

L’ajuda a les famílies es ve-hicula mitjançant la direcció de cada centre escolar, que és qui millor detecta si un infant pot patir alguna mancança que entorpeixi la seva plena integració i rendiment escolar. La majoria de les ajudes es des-tinen a beques de menjador i un altre gruix important es destina a les activitats de lleu-re, com les colònies, entenent que tenen una part important en la socialització i l’autonomia de l’infant. Altres ajudes es destinen a les activitats extra-escolars per facilitar als pares la conciliació amb la feina.

Per a la temporada que comença, l’ajut es preveu similar als darrers anys i su-posa 10.000 euros a l’Escola Sagrada Família i 2.600 a l’Es-cola Tabor. Tot i que la direcció de cada escola ha de reportar al Claror la destinació i el tipus d’ajudes, en els informes no apareixen noms per tal respec-tar la confidencialitat.

L’ a l c a l d e e s v a mostrar molt satisfet pels avantatges de la nova instal·lació

32-47_Fundacio.indd 44 17/09/2012 10:20:50

45CAN CArALLeU 45reLACIoNS I CoMProMÍS SoCIAL

marítim i can caralleu, amb les festes majors

de domotització preveu diver-ses fases. Actualment ja s’han completat les fases de traspàs de la informació i verificació per part de Blautec de tota la informació relativa a l’ús actual de les instal·lacions de clima, llum i agua. De cara a principis del 2013 es preveu disposar de les necessitats reals de cada centre segons la dinàmica i el funcionament de cada centre.

Posteriorment, es passarà a la fase de propostes tecnicoe-conòmiques, de manera que es puguin avaluar les solucions aportades i es pugui prioritzar i «calendaritzar» què i com s’implanta a cada centre.

Un altre projecte estreta-ment lligat a la domotització és el projecte d’eficiència energètica, que també s’ha posat en marxa aquest estiu. En aquest cas s’està treballant amb Ambicat Consulting, que està fent una auditoria exhaus-

la sostenibilitat, eix central del compromís de l’entitat

iniciem el camí cap a centres ecoeficientsla domotització i l’auditoria d’eficiència energètica centren un projecte que també preveu implicar treballadors i usuaris

tiva dels consums dels centres (aigua, llum i gas) mitjançant la monitorització de tots els equips. D’aquesta manera, els centres disposaran de sistemes que controlaran els consums i els paràmetres de confort a l’instant. L’anàlisi de les dades obtingudes permetrà aplicar mesures correctores d’estalvi energètic, la qual cosa afavori-rà l’estalvi econòmic, la gestió dels consums, l’optimització dels contractes i la reducció de les emissions de CO2.

A banda dels projectes de caràcter més tècnic, durant el pròxim trimestre de l’any cada centre disposarà del seu Grup d’Iniciatives Sostenibles (GIS), format per treballadors, perquè promoguin iniciatives de preservació del medi am-bient, alhora que contribueixin a implantar al centre accions pensades en àmbits que siguin més transversals.

La Fundació Claror té com un dels seus valors apostar per la sostenibilitat i, en aquest sen-tit, durant aquest 2012 s’estan engegant alguns projectes importants.

Sota e l para igües de l Projecte eco-lògics, l’entitat s’ha abocat en dues línies de treball. Una, la transformació dels cinc centres esportius en centres ecoeficients, i l’altra, la implicació dels treballadors per engegar noves iniciatives, com també el llançament de campanyes de conscienciació adreçades al col·lectiu d’usu-aris.

Es tracta de línies de treball a mitjà i llarg termini però que contribuiran a assolir una eco-nomia verda, afermant així el compromís social de l’entitat.

CENTRES ECOEFICIENTSA partir del 2013 i en el termini d’uns dos anys, els cinc cen-tres esportius registraran una transformació important pel que fa als aspectes d’eficiència energètica.

D’una banda, s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa Blautec que perme-trà domotitzar la climatització, la il·luminació i la hidràulica de les piscines dels centres. D’aquesta manera, mitjançant el control remot dels sistemes, es podrà controlar de manera més eficient la posada en mar-xa de tots els processos, la qual cosa contribuirà decisivament a l’estalvi energètic. El projecte

BreUS

signat un conveni amb l’associació de transplantats

L’Esportiu de Llinars ja és un centre de referència en matèria mediambiental en usar la biomassa i la domòtica.

El CEM Sagrada Família ha signat un conveni de col-laboració amb l’Associació de Trasplantats de Cor de Catalunya (TACEC) en virtut del qual els membres de l’as-sociació poden abonar-se al centre sense cost en els drets d’inscripció i tindran accés a un programa que inclou visita mèdica i prescripció d’exer-cici personalitzat durant tres mesos. A més, per facilitar l’inici a l’activitat física, durant aquests tres primers mesos la TACEC subvencionarà als seus associats la meitat de la quota.

El 22 de setembre comença la Festa Major del barri de la Barceloneta i el CEM Marítim s’hi afegeix amb una festa in-fantil el 28 de setembre a les 17 hores, a la plaça Charles Darwin, i hi haurà inflables i xocolatada. A més, per en-càrrec del districte de Ciutat Vella i de la Comissió de Festa Major, la Fundació Claror ha maquetat el programa d’actes.

Dissabte 6 d’octubre Can Caralleu organitza de 10 a 14 hores una jornada de portes obertes per celebrar la Festa major de Sarrià. Es faran activi-tats per a infants (jocs inflables, bicicletes, minitennis, tir amb arc) i per a adults (spining, fitness aquàtic, balls i escalada).

32-47_Fundacio.indd 45 17/09/2012 10:20:53

46 CAN CArALLeU46 XArXeS SoCIALS

guanyadors del 2r concurs fotogràfic «claror al món».

r premiJaume PiCEM ClarorMenorca6 mesos d’abonament gratuït

n premiJesús OliverCEM Can CaralleuEslovènia3 mesos d’abonament gratuït

r premiMireiaGüellCEM ClarorTailàndia1 mes d’abonament gratuït

Fotografies finalistes:Jaume PiMenorca

Mireia CanoSuïssa

Elena RosAlemanya

Total de fotos participants: 26Data de tancament del concurs: dimecres 5 de setembre

Podeu consultar totes les fotografiesparticipants a www.claror.cat

32-47_Fundacio.indd 46 17/09/2012 10:21:02

47CAN CArALLeU 47FUNDACIÓ CLAror

32-47_Fundacio.indd 47 17/09/2012 10:21:05

48

Nou conveni amb l’empresa AvancarEl Claror Club acaba de sig-nar un conveni amb l’empresa Avancar Carsharing gràcies al qual, si presentes el teu carnet, rebràs un bonus de 20 euros de descompte. Avancar Carsharing ofereix serveis de lloguer com-partit de vehícles des del 2005, i és la primera empresa a fer-ho a Catalunya. Més de 5.000 clients (el 20 % dels quals són professionals) utilitzen el servei i aprofiten els avantatges de disposar d’un cotxe sense haver-lo de comprar.

Avancar Carsharing compta a Barcelona amb una flota de més de 110 vehicles de diferents tipus situats en 35 localitzacions.

per Als AboNAts Als ceNtres gestioNAts per lA fuNdAció clAror

36.000 persones et donen la benvinguda al claror club!Amb el carnet del claror club tens accés a més de 50 convenis comercials que et reportaran descomptes en museus, teatres, comerços i lleure

10% de descompte addicional a la roca

parcs temàtics més coneguts de Catalunya. Amb el carnet del Claror Club tindràs la cul-tura i la diversió més a prop!

També obtindràs descomp-tes importants i una atenció especial a un ampli ventall de restaurants, comerços, boti-

Fundació Claror. Si t’has abonat a algun dels

nostres centres recentment i encara no tens el carnet del Claror Club, podràs demanar-lo personalment a la recepció del teu centre esportiu.

Guia de descomptesPots consultar tots els avantat-ges del Claror Club a la guia de descomptes que trobaràs a les pàgines 49 i 50 d’aquesta revista. Si vols consultar la informació completa de cada avantatge visita l’apartat del Claror Club de la web del teu centre esportiu.

A més, si tens smartphone hi podràs accedir en tot moment des del telèfon mòbil.

gues i centres de salut.Per gaudir de tots els avan-

tatges només et caldrà portar el carnet del Claror Club vi-gent i presentar-lo, juntament amb el DNI, a les entitats i empreses que tenen un con-veni de col·laboració amb la

Si ets abonat a un dels cinc cen-tres esportius municipals ges-tionats per la Fundació Claror has de saber que formes part del Claror Club. Gràcies al teu carnet obtindràs, de manera gratuïta, més avantatges que mai. Amb la força que ens dóna ser més de 36.000 persones i les nostres ganes d’oferir-te el millor servei, tindràs accés a més d’una cinquantena d’avan-tatges comercials, de lleure, de cultura i de salut.

cultura i diversióAmb el Claror Club et benefi-ciaràs dels màxims descomp-tes en avantatges culturals i de lleure, els millors teatres, els museus més interessants, els

Ara, si presentes el carnet Claror Club a les botigues del centre comercial La Roca Village, a més del 10 % de descompte li hauràs de sumar un 10 % addicional. Per gaudir beneficiar-te d’aquesta promo-ció t’hauràs de descarregar una invitació a www.fundacio-claror.cat/clarorclub i presentar-la al village de La Roca, on te la bescanviaran per una Targeta VIP. Aquest descompte no és vàlid en períodes de rebaixes ni acumulable a altres descomptes especials.

La Roca Village reuneix més de cent botigues de marques nacionals i internacionals de prestigi.

48-50_ClarorClub.indd 48 17/09/2012 14:40:36

Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror ClubConsulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclubRelació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror Club

50% Caixa Forum Descompte activitats www.lacaixa.es

2x1 Museu de cera 2x1 en l’entrada www.museudecerabcn.com

50% Cosmocaixa

Descompte en l’entrada i en exposicions www.lacaixa.es

20% Museu egipci

Descompte en l’entrada i en exposicions www.museuegipci.com

MUSEUS

50% Museu etnològic Descompte en l’entrada www.museuetnologic.bcn.es

20%2x1

Fundació Joan Miró Descompteentrada general i exposicions temporals www.fundaciómiro-bcn.org

6€ MIBA

Descompte entrada adults www.mibamuseum.cat

2x1 Museu d’història

de Catalunya Descompte en l’entrada www.mhcat.es

20% MACBA

Descompte en l’entrada i en exposicions www.macba.es

2x1 MNAC

2x1 en l’entrada www.mnac.es

20% Museu de la xocolata Descompte en l’entrada www.pastisseria.cat

2x1 Museu olímpic

i de l’esport 2x1 en l’entrada www.museuolimpicbcn.cat

espectacles

20% Almeria teatre Descompte entrada www.almeriateatre.com

10% L’Auditòri Descompte concerts OBC www.audotori.cat

15% Concerts a Barcelona

Descompte concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 www.concertsabarcelona.com

25% La Seca Espai Brossa Descompte entrades taquilla www.laseca.cat

10% Porta 4 Descompte entrada www.porta4.cat

25% TGB Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

10€ Guasch teatre Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

25%7€

SAT teatre Descompte entrades en la compra directe a taquilla www.bcn.cat/santandreuteatre

25% Versus teatre Descompte entrades taquilla www.versusteatre.com

20%40%

Promentrada Consultar descomptes a empreses.promentrada.com (usuari: claror / Contransenya: claror01) Reserves: 93 317 75 99

15% Viu el teatre Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

centres lleure

2x12€

Aquadiver 2x1 fins el 19/6 i descompte de 2€ del 20/6 al 31/8 www.aquadiver.com

50%20%

Golf Montjuïc Descompte en green fees (només diumenges) www.golfmontjuïc.com

10% Illa Fantasia Descompte entrada www.illafantasia.com

10% La selva de l’aventura Descompte entrada www.selvaventura.com

Regal Marineland Obsequi en l’activitat Dolphin Encounter i en festes d’aniversari www.marineland.es

12€ Teatre del Raval Descompte entrades taquilla www.teatredelraval.com

7-8€25%

Teatre Tantarantana Descomptes entrades www.tantarantana.com

48-50_ClarorClub.indd 49 17/09/2012 14:40:41

10% Vitalia

Cura i preveció gent gran www.vitalia.com.es

20%50%

Cedipte 50% 1a visita i 20% en les següents www.cedipte-psicologia.com

30%40%

Òptica Univers Revisió anual gratuïta 40% graduades i 30% de sol www.universdelavisio.com

20%40%

Òptica Boira 40% muntura i vidres 20% audífons i ulleres de sol www.opticaboira.com

VACANCES

10% Cala Montjoi

Descomptes en serveis www.montjoi.com

5% Viatges

Destino Mundo Descompte en serveis www.viatgesdestinomundo.com

2x1 Skating Club 2x1 entrades www.skatingclub.cat

10% Vallnord Descompte forfait 1 dia www.vallnord.com

2x12€

Waterworld 2x1 fins 19/6 i descompte 2€ del 20/6 al31/8 www.waterworld.es

SALUT

Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror ClubConsulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclub

45% Artiver Optics www.artiveroptics.com

20% Instituts

Odontològics www.ioa.es

6%300€

King’s College 6% campaments anglès i cursos estranger. 300€ descompte en any acadèmic Tel. 93 454 51 66

5% Chaplin’s Descomptes en serveis www.chaplins.com

10% La Caputxeta

Matrícula gratuïta 10%primera mensualitat www.lacaputxeta-aula.com

5% Equipa’t

Descomptes en lloguer i material de muntanya www.equipatb.com

10% La Roca Village 10% descompte www.larocavillage.com

30% Gymboree 30% matrícula Tel. 93 252 08 92

20% La Colla Pessigolla Llar d’infants Tel. 620 62 97 81

5% Auto Equip

Revisió bàsica i canvi oli gratuït i 5% pneumàtics www.autoequip.com

15% Natupark Descompte entrada www.natupark.com

10% Educa planeta Descompte entrada www.grupeduca.org

15% Pitch&Putt Badalona

Descompte green fees laborables www.pitchandputt-badalona.com

Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror Club

DIVERSOS

20€ Avancar

Bonus de 20 euros www.avancar.es

48-50_ClarorClub.indd 50 17/09/2012 14:40:53

Cobertes.indd 3 14/09/2012 11:14:51

Cobertes.indd 4 14/09/2012 11:14:54