El Claror estrena mur d'escalada

BÀSQUET

Comencen les lligues de bàsquet al Claror

I NATACIÓ I

Dues veteranes del Claror, campiones d'Espanya màsters

24 octubre Inauguració

noves instal.lacions

OBRAS E INSTALACIONES M H S.A.

Ha realitzat les obres de

reforma de l'Esportiu Claror

CI Mare de Déu del Coll, 41 Baixos

08023 - BARCELONA .

el. Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coordinació general i redacció: Sergi Larripa

Coordinació tècnica i informàtica:

David Fern6ndez

publicitat

Josep Lluís Vide

Col./aboradors:

Dietètica i medicina esportiva: Albert Giménez

Dipòsit legal : B 28124-84 Tirada: 6 .000 exemplars Impremta: Sprint Copy

Còrsega,546 08025-BCN

Fundació Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-Gerent: Joan l!xaso Paternain

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opini­ons expressades als ar­ticles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.

4

6

9

11

13

15

16

19

¿~

César Sanmartín

~ El Claror cap a l'any 2.000

A~ ... els ciclistes i el casc

~ comença la temporada

p~

màsters de campionat

20

21

22

23.

24

26

29

30

~ El Claror estrena mur d'escalada

~¿

~

e ~ Va començar a jugar a bàsquet a l' Escola Sagrada e s a r Família, i encara recorda el

que li costava dormir abans dels partits. Ara juga la lliga ACB amb el Joventut de Badalona, ha defensat a "Màgic" Johnson, i diu no haver complert els seus somnis. Però ho té tot a favor: vint anys d'edat, 2 metres d'alçada i un sac ple d'il.lusió són les seves armes.

" SANMARTIN "Encara no he complert els meus somnis"

Pregunta- Per què vas començar a jugar a bàsquet? Resposta- A mi m'agradava molt l'esport, i a l'escola, si volies fer algun esport havies de jugar a bàsquet. A part, el meu germà gran hi jugava, i de veure 'I vaig agafar-hi afició. P- Quin era el teu somni alshores? R- Arribar a jugar a un equip de pri-

mera divisió. P- I el teu ídol qui era? R- En tenia dos: Villacampa i Epi. P - Com et va fitxar el Joventut? R- Va ser durant un estiu. Estava passant les vacances a Calella de Palafrugell, i casulament allà mateix feia un campus el Joventut. Era el ter­cer any que es feia, i casualment aquell any no m'ananva a apuntar.

L'ENTREVln

Vaig fer-ho perquè es van apuntar uns amics de l'escola; el Juani, el Cristau i 1'Alex Fornos. Allà van fer­me unes proves i em van fitxar per jugar al Pre-Infantil A. P- Han passat 8 anys des d'aleshores. Ha es tat dur arribar del pre-infantil al primer equip de la Penya? R- Molt, molt dur. Massa dur. Aquí a Espanya comencen a exigir als nens massa d' hora, i els nens perden moltes coses. P- En el teu cas qué has perdut) a qué has hagut de renunciar? R- Renuncies a moltes coses: a fer altres esports que m 'agradaven molt per poder-me dedicar exclusivament al bàsquet, a quedar molt menys amb els amics, a quedar amb més noies (riu), ... però també guanyes altres co­ses. Pots gaudir d'experiències molt maques, coneixes molts llocs, molta gent...tens moltes experiències que no tindries d 'una altra manera. P- Quan et vas adonar que realment podies arribar a jugar al primer equip? R- Quan vaig començar a entrenar amb ells. Fins aleshores, pensava que seria impossible. P- Qué és el més maco que t'ha passat gràcies al bàsquet? R- Fins ara, tot i que puguin haver hagut coses més importants, per a mÍ és haver quedat campió d'Espanya cadet. Vaig participar molt en aquell triomf i em va omplir molt. Tot i això, el que més m'ha impressionat ha estat jugar contra el Màgic Johnson. De fet, encara no tinc assimilat que he jugat amb ell, i no crec que ho assimili mai. P- Creus que) a aquestes alçades) has acomplert els somnis que tenies de petit? R- No. El meu somni segueix sent jugar veritablement a la lliga

L'ENTREVlSfA

espanyola, ser un home important a un equip, o almenys, tot l'important que m'agradaria ser. p- Qué en penses quan veus a un nen de 8 anys, com l'Eloi, que ara

mer equip del Joventut, jugant amb els millors i m'agradaria aprofitar les ocasions que em donen. Jo ara estic supercontent del

qu e estic fent, de com estic

comença a jugar a

bàsquet? R- Doncs em sento

"Encara recordo que no podia dormir la nit

abans de jugar un partit a l'escola"

entrenant, de com em trobo, d e I treball que estic

m o I t identificat. No fa ni dotze anys que jo era com ell, i els anys m' han passat molt ràpid. Encara recordo que jo no dormia la nit abans d'anar a jugar a l'Escola, i em fa gràcia, il.lusió, veure nois com ell. P- Fins a quin punt t'ha ajudat la família? R- A la família, fins que realment no et veus amb una

fent. • P- A mig

termini com et veus. Penses en els Jocs Olímpics del 2000 com una meta personal? R- No, penso que primer t'has de marcar unes metes molt més properes. Primer has d'aconseguir una cosa, i després, plantejar-te'n una altra . Si vols pujar a l'Everest primer has

d'aconseguir arribar al

mica de pressió, no li dones importància. Quan era més petit, que els pares

"En els moments difícils m' he adonat l'importància que té el recolzament de

la família"

campament 1 per arri­bar a dalt de tot. P- Ql!é et

preocupa al marge del

bàsquet? vinguéssin a veure els meus partits o no, m'era indiferent. Però ara, quan tinc pressió o les coses em van malament m'adono de la importància que tenen ... veritablement m'ha ajudat més del que us pogueu pensar. P- Com veus el teu present? R- Crec que bé. Estic molt content perquè estic al pri-

R- Em preocupen molt temes com els del Tercer Món o la destrucció de l'Amaçones, en general, que estem destrossant el món. M'hi fixo molt en te­mes com els esprais, si són perillosos o no per la capa d'ozó, les campanyes de Greenpeace ... Són temes que m'agradaria de ficar­m'hi, però no nomès de

paraula, sinó fent alguna cosa de profit...estic mirant la fo rma de fe r donacions o alguna mena de contribució activa. P- Estaries disposat a oferir la teva imatge a campanyes d'aquesta li/ena, en cas que l'ho proposessin? R- Home, segur ... això ja són els principis que té cadascú, i per a mí és un tema prioritari.

Fitxa tècnica ", Nom: César Sanmartín Neix a Barcelona el 19 d'octubre de 1975 2'00 metres d'alçada Comença a jugar a bàsquet a l'Escola Sagrada Família Fitxa pel Joventut de Badalona amb dotze anys d'edat, per jugar a l'equip Pre-Infantil A. Debuta amb el primer equip de la Penya l'any 1994

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Marta Fillat

r

II .. , ~ lectors

Els textes destinats a aquesta secció no han d'excedir les 20 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complert de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú. No es retor­naran els originals si no s'han demanat explícitament.

Integració

Ens està costant, però poc 'a poc, ens estem obrint a un món més civilitzat per tots, un món en el que s 'inclou a tot tipus de persones (o almenys això és el que s'intenta), un món amb més comoditats per tots. Aquests darrers 3 anys, hem pogut observar com

ENQUESTA

s ' han obert més cen­tres per discapacitats, més llars per jubilats i més institucions que regulen el benestar de la gent amb dificultats. Crec que és un punt positiu pel progrés, no tan sols econòmic sinó humà, el fet d' incloure aquesta gent en els nostres cercles diaris, perquè si ho pensem, són gent que viu, que

gaudeix i que és feliç, igual que nosaltres, i fons i tot, m'atreveixo a dir, que són perso­nes amb una sensibilitat enorme, però que han hagut d'aguantat massa. I què millor, que des del nostre Esportiu, els donem un cop de mà.

Edith Castellarnau

"Chiqu to Obsession"

Sempre està present, en qualsevol situació, a qualsevol racó, a qualsevol hora .. . És sens dubte e l personatge de l' any i ens està conduint a la veritable imm~rsió lin­güística. No, no us espanteu! No es tracta d'una campanya con­tra el català engegada des d ' indrets hostils a la nostra parla. És el llenguatge "Chiquito". I si no que ens dieu de "nor", "f1'ist1'o", "to1'­pedo " , "menemérita" , "hematoma sexua" ... Evidentment és un fenomen sociològic al qual ningú pot quedar aliè

i com exemple clar tan sols heu de trobar als qui signen aquesta car­ta. No ens avergonyim de pertànyer al, cada cop més nombrós grup de seguidors de «Xiquit de la Calzada», però no renunciem a catalanitzar aquest ar­got. Pensem que és quelcom més que un humorista pel fet que ha arribat a ser milionari, fent el que fa i sobretot dient el que diu. I com ho diu! Davant de tot el que hem escrit, tan sols ens queda proclamar als quatre vents, ben clar i ben fort: "no puedor1'!"

U rbici Cardona Albert Yarza

Arrelarà el futbol-americà a Catalunya?

Nacho Casacuberta

Llt. Dret

No perque, tot i que tindrà alguns segui­dors, . a Catalunya hi ha una oferta molt va­riada d'altres esports que són tradicionals, com el bàsquet, futbol, fins i tot el hockey.

Pep Lafar!!a Estudiant

No, perqué l'esport entès com a espectacle no encaixa en la men­talitat europea. nosaltres tenim un concepte diferent als americans: guanyar és més important que di­vertir-se.

David Martí Estudiant

No, no hi ha una infrastructura a nivell d'universitat ni d'escoles. Es necessiten espais molt grans i a més a més els europeus no contemplen l'esport com a espectacle.

José M. Qjeda Ut. Història

Sí, perquè penso que és una altra concepció de l'esport com a espectacle, en el qual es pensa més en l'espectador, tot i que els equips siguin cars de mantenir i hi hagi moltes lesions.

Eduard Teil<idó Estudiant

Sí, arrelarà a Catalunya perquè ja tenim un equip que juga a nivell mun­dial, els Barcelona Dragons, i que està tenint molt éxit. Però no crec que arreli a la resta d'Espanya.

OPINiÓ . 7

Joan Itxaso Paternaín Director-Gerent de l'Esportiu Claror

El Claror cap a l'any 2.000 Quan el febrer de l'any 93 van finalitzar les obres dei Poliesportiu Municipal Claror, ningú no pensava que després d'aquell esforç de la Fundació i l'Ajuntament quedarien energies per acometre nous projectes. Però una entitat dinàmica i social com el Claror no podia quedar-se aturada. Encara quedaven coses a fer, i el nostre compromís de servei als usuaris ens obligava a se­guir endavant en la nostra tas­ca de renovar les antigues instal.lacions.

L'avantprojecte inicial que vàrem fer a finals del 93 ens va indicar amb claredat que l'esforç inversor a fer era de gran envergadura. Superava els 100 milions de pessetes; un volum similar al què acabavem de fer per co-

PUIA Miguel Indurain Guanyador de 5 Tours, diuen que ja és el millor esportista de la història de l'esport espanyol. S'ho mereix. El de Villaba és un exemple d'esportista íntegre. Hi ha qui el cri­tica per no còrrer la "Vuelta" a Espanya però, hi ha millor manera de prestigiar el ciclisme es­panyol que guanyar 5 Tours?

finançar amb l'Ajuntament i la Generalitat el nou equipament que dies enrera havia inaugurat l'alcalde Pasqual Maragall. El Patronat de la Fundació, era conscient que calia situar la nostra entitat, sempre de­fensora de "l'esport per a tothom", en una posició capdavantera. Per això, va de­cidir fer un programa en

diferents fases que permetés finançar les reformes i, alhora, no interrompre el servei als usuaris .

L'any passat es va escometre la primera fase amb la renovació total dels vestidors de la piscin a . Aquest any s'ha dut a terme la segona fase .

L'esforç inversor ha estat important (prop de 60

BAIXA Ramón Mendoza El Real Madrid pasa an­goixes económiques, i el president madridista és el principal responsable. Enguany ha fitxat, a preu d'or, Soler, Esnaider i Rincón, tres jugadors que no compten per a Valdano. En canvi, el principal fitxatge dema- ' nat per Valdano, l'argentí "Kili" Gonzalez no ha vingut per falta de calers. O no senyor Mendoza?

milions de pessetes), i l'ha assumit la pròpia entitat amb els recursos que genera l'explotació i un nou crédit bancari.

L'objectiu final és re­novar totalment les antigues instal.lacions que ens va transmetre la Cooperativa Claror. Per aconseguir-ho en­cara queden importants co­ses a fer, però el camí obert ja és important.

Amb el dinamisme so­cial del Claror, la tasca diària de la Fundació, el treball en­tusiasta dels seus treballadors i el suport de l'Administració, serem capaços d'aconseguir­ho. Estem convençuts. I tots plegats ens sentirem orgullo­sos de pertànyer a una entitat, el Claror, que treballa pel seu futur amb entusiasme.

TEL. 207.06.40 FAX 207.77.35

Redacció i Publicitat

8 OPINiÓ

Sergi Larripa Coordinador de la revista "Tot Claror"

La refundació del Tot Claror

Teniu a les mans una antiga i, alhora, nova revista: el "Tot Claror/'.

Era l'any 1982 (ja fa 13 anys!) quan l'Esportiu Claror, en un intent de crear un vincle comunicaÚu amb els seus associats i ususaris, va edi­tar el primer número de la re­vista.

La societat, com el propi . u .

EsportIU Claror, ha canViat molt. Estem immersos en allò que es diu la "societat de la informació". La premsa, la ràdio, la televisió, i ara, les noves tecnologies nascudes a partior de la informàtica, ens tenen informats d'allò que passa al món en qüestió de segons.

El volum d'informaCió que ens envolta és el més gran que mai hagi tingut l'home al seu abast. Això, però, provo-

LAVINYETA

N· O

IW:LARDR 8UTLLETI INTEnN DEL _SP.RTIU 1:1 LAR D A

ca algunes mancances: sovint ens falta informació d'allò que tenim més a prop. Sabem el què passa a Nova York o Taiwan, però ignorem les activitats socials del nostre barri .

"Tot Claror" reneix amb la intenció de subsanar aquesta mancança. Amb la intenció de ser un eficaç vehicle comunicatiu entre

1995 Chlror eslrclU\ .Ir d'esculada CUl,a,.

l'Esportiu Claror i els seus usuaris i, alhora, entre aquests i la realitat social i esportiva que l'envolta.

L'objectiu no és fàcil. La Fundació Claror, conscient de la magnitut de l'objectiu, ha fet una inversió material i hu­mana rellevant Ara nomès falta el vostre ajut; les vostres opinions. Vosaltres teniu la paraula. Feu-la servir!

Forges, El País Juliol 1995

HOSABIES?

Manel Mateu va ser el primer campió d'Espanya de 400 metres tanques, l'any 1924. L'atleta, una de les estrelles de l'atletisme espanyol d'abans de la guerra, va fer una marca de 63'4 segons, no supera­da fins l'any 1931. Manel Mateu, que viu a Sabadell, és sogre de la coordinado­ra de natació del Claror, Roser Castillo.

EL RÈCORD

Timothy "bud" Badyna és l'atleta més ràpid del món corrent d'esquena. Va demostrar-ho corrent la marathó de Columbus, Ohio (E~A) , el 10 de novembre de 1991, amb un temps de 4h i 15 s. El també nord-americà Donald Davis havia fet una milla (corrent també d'esquena), a la Universitat de Hawaii, el 21 de febrer de 1983, en 6 minuts i 7.1 segons.

Era just que, davant tals proeces, els seus autors quedessin immortalitzats en aquesta revista.

TALMES COM AQUEST

Va ser un mes d'octubre, el dia 29 de l'any 36 quan el jugador de bàsquet ameri­cà Steve Bontrager va ano­tar 21 punts en un minut des de set posicions dife­rents, en la prova organit­zada per la BBC "Trenca­dors de rècords". Un rè­cord encara no superat.

DEBAT

Ciclistes: han de posar-se casc? Per la majoria d'afeccionats l'úl­tima edició del Tour de França va ser, simplement, la del cin­què Tour d'Induniin. Però, sen­se desmerèixer en absolut la gran gesta aconseguida pel na­varrès, el Tour d'enguany va tenir d'altres ingredients, i especialment un de molt lamen­table: la mort en cursa de l'ita­lià Fabio Casartelli. És clar que el desgraciat acci­dent no és més que una trista anècdota en la història de la ronda francesa: en 81 edicions només han perdut la vida 4 ci­clistes. Tot i així, l'opinió pú­blica no va deixar passar l'opor­tunitat de plantejar, i no per pri­mer cop, una qüestió que va més enllà de les curses professio­nals: han de portar casc els ci­clistes?

La Unió Ciclista Internaci­onal (UCI), sensibilitzada per la gravetat d'algunes caigudes, ve decretar, l'u de gener de

Miguel Indurain, amb casc, a l'etapa belga del passat Tour

1991, l'obligatorietat de portar casc a tots els ciclistes, tant pro­fessionals com amateurs. La normativa va ser molt polèmi­ca i, de fet, només va durar tres mesos. El 15 de març d'aquell any, en el transcurs de la París­Niça, el ciclista francès Fran­cis Moureau, agobiat per la ca­lor, va treure's el casc en una

etapa de muntanya. Els jutges el van expulsar de la cursa i, al dia següent, tots els ciclistes van decidir fer la cursa sense casc, com a protesta. La UCI es va veure obligada a abolir la polè­mica normativa, mantenint-la només per a les proves amateurs.

Actualment només dos pa-

ïsos europeus obliguen als ci­clistes, per llei, a portar casc: un és Holanda, i l'altre, com es va poder veure al To ur, és Bèlgica.

I és que els ciclistes profes­sionals tenen cIar que no els agrada el casc. Abans de l'acci­dent de CasarteHi només qua­tre corredors duien casc al Tour, i després de l'accident, tot i ha­ver patit de prop la mort d'un company, molt pocs se'l van po­sar. Diuen que el casc els inco­moda i accepten els riscos de no portar-lo. A més, saben que darrera les campanyes de fer obligatori el casc hi ha un gran negoci, promogut pels fabri­cants de cascs, del qual no vo­len quedar fora.

Ara, però, la situació ha ar­ribat a un límit. Morts com la de Casartelli, o com la d'Antonio Martín l'any passat, han calat fons. Val -la pena se­guir així? S.L.

Banco Pastor Agència urbana núm.2-Sardenya

Sardenya, 525 08024-Barcelona

Tel. 219.52.66-Fax 219.52.62

Falcó Perfumeria

Génere de punt Llenceria Novetats

CI Sardenya, 360 Tel. 436.71.34

MARINA 255 08025BARCELONA

TEL. 436 87 9 1

D0 ~D

PAPERERIA - LLIBRERIA

¡citn OBJECTES DE REGAL

Rosselló 384- Tel. 456.56.17' (entre Sardenya i Marina)

OBERT DISSABTES TARDA

TOT HARO MANTENIMIENTO DE COMUNIDADES

.-.lIó, 427 bla Sardenya, 408 Girona, 99 tienda 4 (Pasatge Pla)

· INSTALACIONES GENERALES DE AGUA, LUZ Y GAS

· LAMPISTERIA · ELECTRICIDAD · CARPINTERIA DE MADERA Y

ALUMINIO, REJAS DE TODO TIPO

. PINTURA · CRISTALERIA- CLARABOYAS · CERRAJERIA Y COPIA DE TODO

T1PO DE LLAVES ESPECIALES · CONSTRUCCION DE VADOS

Tel. y Fax: 450 49 70 Tel. y Fax: 436 84 57 Tel. y Fax: 459 21 23

· REHABILITACION DE FACHADA Y PATIOS INTERIORES

· TELECOMUNICACIONES: ANTE NAS, TELEFONlAE INTERFONO - ALARMAS

· TODO TIPO DE REFORMAS OBRAS

VIDRIOS BENEDICTO S.C.P.

Vidrios' Cristales . M arcos . Biselados y grabados . Puertas "Securit" . Ventanas "Gravent" . E specialidad en vidrieras emplomadas y talladas.

Oficinas y ventas: PI. Sagrada Família, 14 - Tel. 457.85.60 Exposición y almacén: Provenza, 393-395 - Tel. 207.25.18

08025 Barcelona

BÀSQUET . 11

FITA HISTÒRICA: L'EQUIP PRE-INFANTlL, CAMPIÓ DE CATALUNYA, I FLS JUVENILS I CADETS MASCULINS, CAMPIONS DE BARCELONA-PROVINCIA

Tres equips del SaFa-Claror comencen temporada com a vigents campions El Claror comença la nova temporada de bàsquet enmig de l'eufòria genera­da pels éxits de la tempo­rada passàda. I és que mai una temporada havia estat tant bona com la darrera: un equip campió de Catalunya, dos campions provincials de Barcelona i un ascens de categoria re­presenten el millor balanç aconseguit mai en una sola campanya.

El resultat més espec­tacular és, sens dubte, l'aconseguit per l'equip Pre .. Infantil masculí que, contra tot pronòstic, va proclamar-se campió de Catalunya en categoría preferent. Una fita mai aconseguida, en tota la història de la competició, per l'equip d'una escola pública.

L'equip que entrena Xavier De Pablo va aconseguir el títol a la fase

Elsjugadors del juvenil celebrant la victòria al Campionat de Barcelona

final celebrada a Collell el passat mes de juny. En la final , l'equip va derrotar al Sant Josep de Badalona per 34-41.

Els èxits, però, no es redueixen a l'aconseguit per 1'equip Pre-Infantil. Els equips Infantil i Juvenil masculins van guanyar els Campionats provincials de Barcelona de les seves respectives categories. Els infantils van derrotar en la final al Sant Ramón Nonat (98-52). Després van caure davant La Salle de

Tarragona (89-84) a les semifinals dels Campionats de Catalunya.

L'equip juvenil masculí, per la seva ban­da, va proclamar-se campió provincial de Bar­celona en la seva categoria. Després de fer una tempo­rada molt regular, l'equip que entrena David Martí va superar en la final al Bonaire de Terrassa amb vint punts de diferència i el contundent resultat de 56-87.

bàsquet femení

L'equip sènior femení també va culminar una gran temporada. pujant de

"

categoria. Aquest · any jugarà a la segona regional catalana.. '

Un altre equip femení que va lluir-se va ser el Pre-Infantil que la tem­porada passada va arribar a jugar els Campionats de Catalunya a Collell, obtenint el setè lloc final.

Equipaments esportius

. OL YMPEX IBERICA S.A. Rocafort, 27 - Telf : (93) 423 30

11 BÀSQU

Els quatre magnífics SAFA-Claror Pre-Infantil masculí

Campió de Catalunya categoria: Preferent

entrenadors: Xavier De Pablo, Àlex Gomariz

4. Daniel Lisicic 5. Eduard Ferrer 6 ~ Toni Maiol 7. Oriol Aragüés 8. Roger Cabanes 9. Joel Vergés

jugadors

10. Lluís Jordan 11. Marc Gómez 12. Ignasi Rodríguez 13. Pau Català 14. Pau Merino

SAFA-Claror Juvenil masculí Campió de Barcelona-província

categoria: nivell C entrenador: David Martí

jugadors .

4. Albert Rigat 5. Albert Gil 6. Raúl Orús 7. Miquel García 8. Xavier Millat 9.Carles Ortiz

10 . .Jordi Salgado 11. Guillem Servitjà 12. Jordi Angelet 13. Marius Montalbo 14. Albert Royo 15. Joaquim Campa

SAFA-Claror Infantil masculí Campió de Barcelona-província

categoria: nivell B entrenadors: Cristian Vallbé, Miquel García

jugadors

4. Francesc Martínez 10. Xavier Alarcón 5. Jordi Tablada 11. Toni Navas 6. Gerard Cadirat 12. Abel Serrà 7. Víctor Gil 13. David Cubells 8. Albert Prats 9. Jordi De Juan

SAFA-Claror Sènior femení Puja a 2a regional catalana categoria: Tercera Regional Catalana entrenadors: Alfons Font i Fede Ruiz

jugadores

4. MónÏca Rey 09. Raquel Servitjà 5. María Carbó 13. Montserrat Serra 6. Francesca Muñoz 14. Roser Mateu 7. Gemma Martí 15. Sam anta Judez 8. Concepció Romero

NATACiÓ 1)

L1EQUIP DEL CLAROR VA ACONSEGUIR DOS TERCERS LLOCS EN RELLEUS

Roser Miquel i Mercè Bel, campiones d'Espanya de Màsters-Veterans Dues nedadores del Claror, Roser Miquel i Mercè Bel van proclamar­se campiones d'Espanya de Masters- Veterans a l'onzena edició dels Campionats d'Espanya , que van tenir lloc a Benidorm els dies 22 i 23 de juliol.

Roser Miquel, de 72 anys d'edat, va aconseguir el campionat d'Espanya en dues modalitats: els 50 metres braça i els 50 lliures, de la categoria I.

Mercè Bel, de 51 anys, va aconseguir el primer lloc en la prova de 100 metres lliues de la cate­goria F, amb un temps de 1.32.97. A més va quedar sots-campiona d'Espanya en ~a prova de 50 metres papallona amb un temps de 43.61. En les proves de 50 i 400 metres lliures va aconseguir el tercer i quart lloc respectivament.

Les altres dues integrants de l'equip màster del Claror, Roser Casti­Ilo i Rosa Rodrigo es van quedar a un pas dels títols.

Roser Castillo, l'actual coordinadora de l'àrea de natació del Claror va quedar tercera (amb un temps de 46.62) en els 50 metres lliures, prova de la que és actual campiona de

:=::::::=::::

L.Io;d-";'_...czL;;u::..J

ROSER MIQUEL

Nascuda l'any 1923 Ex-nedadora del CNB Actual campiona de Catalunya i d'Espanya, i record-woman de 50 lliures i 50 braça.

Nascuda l'any 1944 Ex-nedadora del CEMediterrani Guanyadora de la Travessia de Nadal del 1962 Campiona i record-woman de Catalunya, d'Es­panya en moltes ocasions, i en totes les proves.

ROSA RODRIGO

Nascuda l'any 1938 Va iniciar-se a la natació fa 3 anys, al Claror. Tercera classificada als Campionats d'Espanya d'hivern en les proves de 50 lliures i 50 esquena, i sots-campiona de Catalunya en 50 lliures.

CASTILLO

Nascuda l'any 1951 Ex-nedadora i ex-atleta del CNB Top Ten l'any 94 en 50 m. lliures. Actual Campiona de Catalunya en 50 papallona. Coordinadora de Natació de l'Esportiu Claror.

Catalunya. A la prova de 100 metres lliures també va quedar tercera, mentre que a les proves de 400 lliures

aconseguir el quart lloc. Rosa Rodrigo, de 59

anys, va competir en la categoria G, i es va classificar quarta en la 50 papallona, va

prov a de 50 me tres esquena, i cinquena a la de 50 lliures.

Terceres als relleus

A part dels títols individuals, cal destacar el gran paper fe t per l'equip màster del Claror en les proves d'equip.

A la prova de 4x50 m, lliures l' equip v a aconseguir el tercer lloc, marca nt un temps de 3.27.54.

A la prova de 4x50 m. estils també van aconseguir el tercer lloc amb un temps de 3.46.70. En aquesta prova Rosa Rodrigo va ned ar l' esquena, Roser Miquel; braça, Mercè Bel; papallona, i Roser Castillo; crol.

Màsters 95-96 Si tens més de 25 anys i menys de 90 Si ets una persona alegre i divertida Si t'agrada la gresca, viatjar i passa-t'ho bé I si, per damunt de tot, t'agrada nadar i ho fas bé

Apunta't als Màsters del Claror

Reunió informativa 21 octubre 16'30 h.

14 NATACiÓ

El món de la natació es mulla per l'esclerosi múltiple Catalunya es va mullar, el passat 9 de juliol, per l'esclerosi múltiple. 137 piscines de tota Catalunya van participar en la campanya de sensibilització i recaptació econòmica amb l'objectiu de crear el primer hospital de dia del nostre país.

La campanya va ser un èxit rotund, i és que la causa mereixia la pena. 88 pisci­nes de la província de Barcelona, 18 de Tarragona, 17 de Lleida i 14 de Girona van partici-

par aquest any en la sego­na edició de la campanya Catalunya, mulla't!. En total 137 piscines a tot Catalunya, 56 més de les que van participar en l'edi­ció del 94.

Tot això va fer possible conscienciar la gent de l'existència de la malaltia i, alhora, recaptar diners per construir un hospital on puguin ser tractats els afec­tats per l'escleròsi múltiple. Un hospital que, avui dia, encara no existeix a Catalunya.

La campanya, impulsa­da per la Fundació Escle­rosi Múltiple, es tornarà a repetir l'any vinent.

Al Claror van mullar-se 1 73 nedadors Tal com ja va fer l'any passat, l'Esportiu Claror es va sumar aquest any a la campanya "Mulla't per l'esclerosi múlti­ple".

En total van ser 173 els nedadors que van mullar-se a la pis­cina del Claror, nedant un total 103.250 metres. Una xifre considerable si pensem que l'any passat havien nedat al Claror 89 persones.

A més, la Fundació va rebre l'import de 23.881 pessetes en concepte de donacions fetes pels nedadors del Claror.

Qué és l'esclerosi múltiple? L'esclerosi múltiple és una alteració del sistema immunològic que bloqueja els impulsos nerviosos.

És coneguda des de fa 150 anys, al llarg dels quals s'han fet importants passes tecnològiques per millorar el diagnòstic i el coneixement patogènic de la malaltia, però, tot i així, encara es desconeix la cauisa real, l'etiologia de la malaltia.

Segons els estudis epidemiològics, la malaltia no

segueix un patró hereditari, tot i que hi ha una predisposició genètica. La malaltia és d'una vegada i mitja a dues més freqüent entre les dones que en­tre els homes. Habitualment la malaltia es comença a manifes­tar a partir dels quinze anys d'edat, i és més freqüent entre els 20-30 anys. Actualment, a Catalunya, hi ha entre 60 i 80 casos d'esclerosi múltiple per cada 100.000 habitants.

La malaltia no té un patró evolutiu dar que es repeteixi d'un malalt a un altre. En la majoria de casos, els malalts perden força, equilibri, sensibilitat, pateixen trastorns de la visió, esfínters i, sobretot, en el control urinari. En una minoria de casos els malalts esdevenen invàlids.

El fet que es desconeguin les causes de la malaltia i els mecanismes que donen lloc a les

LíNIA DIRECTA . 15

Filòloga s'ofereix per donar classes català. 111.11.11

Filòloga s' per donar classes de català. Truqueu al 111.11.11.

111.11.11

Venc bambes Adidas- Stan Smith, núm 44. 3.000 ptes. Tel. 111.11.11

Tel. 111.11.11

Canvio xandall Esportiu Claror talla 40, per un talla 44. Mercè. Tel. 111.11.11

\~ Venc bambes Adidas- Stan Smith, núm 44. 3.000 ptes. Tel. 111.11.11

Dona s'ofereix per a feines domèstiques: neteja, cuina, etc ... María. Tel.111.11.11

Dono classes de fo- Canvio cromos S'ofereix cangur per a nens d'entre 4 i 10 anys. Servei a

' UVIU"· ~1·11·. Demaneu per Elena. Tel. 111.11.11

OFERTES I INTERCANVIS

Si voleu anun­ciar les vostres ofertes, demandes, si voleu inter­canviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per

Canvio xandall Adidas vermell per un Nike color blau. Tel. 111.11.11

Canvio xandall Esportiu Claror talla 40, per un talla 44. Mercè. Tel.

qualsevol tipus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.

L'anunci és gratuït, i nomès heu de deixar­Ia a la bústia del TC deixan t les vos tres dades.

Venc bambes Nike­Air, noves, núm.42. Tel. 111.11.11

Canvio xandall Adidas vermell per un Nike color blau.

Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

En qualsevol cas, el TC es reser­va el dret de publi­car-lo o extractar-lo quan sigui necessari

Filòloga s'ofereix per donar classes de català. Truqueu al 111.11.11.

Dono classes de matemàtiques EGB i BUP. 1.500 ptes per classe . Tel. 111.11.11

Llicenciat en econòmiques dona classes de BUP. Truqueu al 111.11.11.

Estudiant de 3er. BUP dóna classes d'EGB, caps de setmana. Truqueu al tel. 111.11.11

Si voleu aprendre a tocar el violí, us puc ensenyar en tres mesos. Bon preu. Tel.. 222.22.22

Venc cómics de segona mà, 150 ptes.exemplar, i canvio segells. David. Tel.. 111.11.11

Venc bambes Nike­Air, noves, núm.42. Tel. 111.11.11

PROVECTOS E INSTALACIONES

FERZAM~ - CLlMATIZACIÓN INDUSTRIAL Y RESIDENCIAL

Sant Quintí, 29 08026-Barcelona Tel. 456.78.07 Fax. 347.11.79

- INSTALACIONES ESPECIALES (Hospitalarias y Laboratorios)

- CALEFACCIÓN INDUSTRIAL - VENTILACION INDUSTRIAL

16 CLARORISOCIET~

El passat 5 de setembr.e el Pacífic va emmudir .. Les te1e~isions de tot el món van mostrar la convulsió que una bomba provocava en les paradisíaques illes de l'antiga Polinèsia: França havia realitzat la primera de les proves nuclears que havia anunciat. Una explosió de 20 quilo tons al toló de Mururoa, que ni els pacifistes ni els ecologistes junts van aconseguir d'evitar.

Vint-i-set dies desprès, el 2 d'octubre, França va fer la segona

prova: una explòsió de 110 quilotons al toló de Fangataufa. Aquesta segona explosió va alliberar una energia sis cops superior a la provo­cada per la bomba atòmica d'Hiroshima.

Les proves nuclears franceses (la pri­mera molt més que la segona) van provocar una airada reacció internacio­nal. Molts governs van condemnar-les explícitament, especialment aquells que, per la situació geogràfica

El Món alça la veu contra les proves nuclerars franceses

uru

de llurs paissos, poden veure 's més directament afectats (Japó, Nova Zelanda ... ). Altres governs han fet simples crítiques diplomàtiques (Estats Units, Espanya ... ), i fins i tot hi ha hagut governs (Anglaterra) que, no només no han condemnat les proves sinó que, se sospita, podrien estar col.laborant amb França.

Però, són realment necessàries les p¡;oves? Hi ha opinions per a tots els gustos. Abans que França iniciés les proves a

QUATRE DADES

Des de 1.945 s'han realitze nuclears. La gran majori, potències guanyadores de dial:

- Estats Units d' - Ex-Unió Soviètic - França - Regne Unit - Xina - India

Mururoa, més de 2.000 científics de tot el món van signar un manifest contrari a la represa de les proves. La comunitat científica s'oposa a les proves per una qüestió de principis: «mai s'ha de fer un ús destructiu de l'energia». Però, a més, pensa que França podria aconseguir . els resultats que diu buscar mitjançant una simulació numèrica de càlcul a través d'ordinador i làser.

Si això és cert, perquè França té dret a acabar amb la vida de totes

CLARORISOCIETAT 1

zat al món 2.038 assaitjos ria els han fet les quatre te la Segona Guerra Mun-

illlèrica Ica

1.030 715 205 45 42

1

les ~spècies que habiten els tolons de Mururoa i Fangataufa? Qui pot ga­rantir que les proves no tindran conseqüències negatives en un futur pròxim?

Qualsevol que sigui la resposta a aquestes preguntes,l · cal tenir present que les proves que França està desenvolupant actualment a la «seva» (?) Polinèsia no són desgracia­dament les primeres que es duen a termini. Observar el quadre superior adjunt és suficient per esgarrifar-se.

El Claror també va fer sentir la seva veu

Les proves nuclears franceses no han passat dese pe­rcebudes pels nois i I

noies que fan esport al Claror.

El passat mes de setembre, abans que França executés la primera prova nu­clear, un grup de nois i noies que feien l'Esplai al Claror van decidir alçar la seva veu. Preocupats per les notícies que arribaven de les paradisíaques illes de Mururoa i Fangataufa, els nois van anar per feina. Van decidir adreçar una carta al president de la Repú­blica francesa, J acq ues Chirac, mitjançant l'ambaixada france­sa a Barcelona.

Potser la car­ta no arribarà mai a «monsieur» Chirac, però això potser és el menys important. El millor és l'exercici reflexiu que van fer uns nens que, a més de fer esport, van demostrar estar molt preocupats amb tot allò que els envolta.

Bienvenido señor embajador: .

Somos los chicos y chicas del Esportiu Claror de Barcelona que queremos expresarle nuestras opiniones sobre lo que pensa­mos acerca de las pruebas nucleares francesas, que se estan reali­zando en la antigua Polinesia.

En general todos nosotros pensamos que estas pruebas no se tendrian que realizar, ya que para efectuarlas, es necesario des­truir unos parajes únicos en el mundo, y con ell os cantidad de gen­te que no tiene ninguna culpa de esto.

¿Para qué ese holocausto biológico si después no sirve para nada. Para acabar con la vida de tanta gente si su muerte es en vano.

Todo esto no le conviene a nadie y menos al presidente Chirac y a Francia en general, porque dara muy mala imagen de su país y porque el mundo entero le girara la espalda. Las consecuencias:

1. Bajara el turismo en Francia. 2. Se reducira el consumo de productos franceses y,

en especial, de Champagne. 3. Y a Chirac no lo votaran mas y lo echaran del

pa1co presidencial.

Mas vale que lo dejéis estar. Nos gustaría que se informara de esta carta al presidente

Chirac para que reflexionara sobre lo que esta ocurriendo, ya que de él depende la última palabra.

24 d'octubre 19'30 h.

¡Inauguració I . del nou gimnàs, mur d'escalada i altres espais

reformats

Personalitats convidades

Albert Batlle, regidor d'esports de l'Ajuntament

Enric Trunó, regidor d'ensenyament de l'Ajuntament

Teresa Sandoval, regidora del Districte de Gràcia

R1S~RCIALS 19

La funció educativa de les arts marcials

Diu la Gran Enciclopèdia Catalana que les Arts Marcials és el "nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d'origen oriental i que se centren en tres fonamentals: judo, karate i taekwondo". Però, les Arts Marcials són només això? són senzillament diverses for­mes de combat? o són alguna cosa més?

Si la pregunta la fem a qualsevol practicant de judo, karate o taekwondo, la resposta serà inequívo­ca: no. Les arts marcials són quelcom més que una forma de combat.

Manel Sanchez, professor de taekwondo del Claror pensa que les arts marcials són "un conjunt de tècniques o for-

mes 4'exercici que conju­guen la disciplina , la concentració, la fi lo­sofia ... són una manera de'exercitar el cos a partir de l'autocontrol mental" .

Concepte erroni

Per qué socialment existeix la idea que les arts marcials són un esport violent?, per

qué s'ignora la seva part educativa? .

Manel Sanchez creu que la gent té un concepte erroni, potser influïda per les pel.1ícules de Bruce Lee o els dibuixos animats . "Realment , hi ha gent , especialment nens peti ts que s'apunten a fer una art marcial amb la idea de fer els salts espectaculars que veuen a les pel.lícules". Però les arts marcials po­den són tot el contrari . "No són violentes, al contrari. Mitjançant l'autocontrol que s'ensenya el que es fa és dosificar, controlar, canalitzar la violència que puguin tenir les persones, de forma positiva. Mai s'ensenya a les persones a ser agressives, sinó a con­trolar la seva agressivitat, i fent molta incidència en l'aspecte de la defensa per­sonal, mai en l'atac."

Però, a més d'això, les arts marcials tenen altres virtuts. Ajuden a desenvolupar les habilitats psicomotrius dels nens, la seva coordinació, l'equilibri, la lateralitat, la respiració i la concen-

tració.

Psicomotricitat

Un nen de 7 anys (edat mínima aconse llada per començar a practicar un a art marci al) pot aprendre, gracIes al taekwondo o el judo, a res­pirar millor o a coordinar els moviments de les diferents parts del seu cos. "Sovint hi ha pares que porten els seus fills a fer taekwondo per corretgir­los problemes de coordinació. No som mags, però el taekwondo certament pot ajudar a què el nen coordini millor: a què sàpiga utilitzar la mà esquerra i no la dreta sense dubtes, a caminar millor, a saber fer correctament co­ses tant simples com una tombarella ... ", diu Manel Sanchez.

Les arts marcials també ajuden a desenvolu­par la personalitat i sociabilitat del nen. Partint de l'autocontrol mental, el nen aconsegueix una fortalesa psicològica, una disciplina mental i una confiança en ell mateix que afavoreix les seves relacions social."'-'-s. __ --.

Salvador Matas Projecte i direcció d'obres de les reformes

a l'Esportiu Claror

. Estudi d'Arquitectura

Còrsega, 271 2on. 11\ 08008-Barcelona Tel. 238.24.45

10 GIMNÀS I MUSCULACiÓ

Treus el màxim rendiment als teus entrenaments?

Són moltes les persones que freqüenten les sales de musculació d'un esportiu. Fins i tot, moltes de les persones que es fan soci es d'un gimnàs, ho fan amb l'únic objectiu de fer musculació. Però, quantes de les persones que fan musculació executen correctament els exercicis? quantes saben utilitzar les peses que tenen a l'abast? saps quines son les tres tècniques d'entrenament més habituals en la musculació?

Tècniques d'entrenament

Existeixen tres tècniques bàsiques d'entrenament que s'utilitzen per aconseguir varietat, incre­mentar la resistència i treure el màxim rendiment a les sessions diàries.

1. Supersèries

Es considera supersèrie l'execució d'un exercici immediatament després d'un altre, quan existeix un descans reduït o nul després de la segona sèrie. S'acostuma a realitzar en grups de músculs oposats, com els bíceps i els tríceps, ,0 bé en pit i esquena. Per exemple, es pot realitzar press de banca seguit d'un exercici de rem, descansar un o dos minuts, i conti­nuar amb les sèries restants.

Les supersèries poden reduir el temps d'entrenament o incloure més exercicis en una deter­minada sessi6. De totes maneres, cal estar en bona forma física i treballar aquesta tècnica amb tranquil.litat per no córrer risc de lesions.

2. Trisèries

Una trisèrie és, com el seu nom indica, un grup de tres exercicis que s'executen amb un interval de descans mínim entre ells. És una tècnica adequada per fer treballar tres grups musculars distints, per fer treballar tres àrees del mateix múscul des de tres angles diferents i, també, per fer treballar la mateixa àrea del múscul, des del mateix angle.

3. Entrenament en piràmide

És una tècnica d'entrenament consistent en començar amb moltes repeticions, poc pes (per al pre-escalfament), per a després anar reduint les repeticions alhora que es va afegint pes.

Sua~ep IJ .eeadó, S. A. Sicília, 335 08025-Barcelona Tel. 458.50.06 Fax 459.06.58

MATERIALS DE SANEJAMENT I LAMPISTERIA

P()LIESP()~lJ 11

ÉS EL PRIMER ROCKÒDROM DE L1ElXAMPLE, DESÈ DE BARCELONA

El Claror estrena mur d'escalada Si un poliesportiu vol estar a l'última moda, ha de comptar amb un mur d'escalada. Aques­ta és la conclusió a què van ar­ribar els responsables del Cla­ror que, sense pensar-s'ho gai­re, van decidir oferir als seus so­cis l'oportunitat de practicar l'escalada urbana.

L'escalada sobre murs arti­ficials, a part de servir per a l'entrenament dels escaladors, té moltes més aplicacions. Des de fa temps, els murs d'escala­da han demostrat ser un bon instrument per a completar la preparació de diverses activitats físiques. Fins i tot són utilitzats com a teràpia per a persones disminuïdes, físiques i psíqui­ques, amb molts bons resultats.

El primer de l'Eixample Tot i que Catalunya és la comu­nitat autònoma amb més murs d'escalada d'Espanya, Barcelona només comptava fins ara amb 9 instal.lacions d'aquest tipus. El mur d'escala­da del Claror és el primer que s'instal.la a l'Eixample de la ciutat comtal. D'entre la resta, destaquen els dos rockòdroms que hi ha a les piscines Picor­nell, un d'iniciació i un altre de 250 m2.

® Alfonso Sala, 84

foto: OSCat· Alarcón

NORMES BÀSIQUES D'UTILITZACIÓ

l onsultar sempre amb un professor, sobretot si el treball ha de formar part d'un entrenament. I: antenir i respectar les normes de cortesia amb ~s altres, així com la normativa d'ús de la instal.lació.

I.1]tilitzar el calçat adequat, tipus peus d e gat o similar.

QUÈ ÉS UN MUR

D'ESCALADA?

Un mur d'escalada és una estructura pensada j

disenyada per què els es­caladors puguin entrenar­se als nuclis urbans, sen­se necessitat d'anar a la muntanya. La història dels murs d'es­calada es remunta a la Se­gona Guerra Mundial, quan el francès Pi erre Madeuf, en veure la im­possibilitat de moure's lliurement per les munta­nyes, va fabricar a casa seva un alpinòdrom, el precursor dels fu turs rockòdroms, perquè els al­pinistes del seu poble po­guessin entrenar-se.

Al 1983, el també francés François Savigni, va dissenyar i fabricar preses móbils que es po­dien fixar amb cargols. Va ser l'autèntica revolució dels murs d'escalada que, des d'aleshores, no han pa­rat d'evolucionar.

08640-01esa de Montserrat (Barcelona) Tel. (93) 778 1404

Lloguer, venda i instal.lació

de rockòdroms

r 11 GUIA DE COMPRES

New Balance RC-640, ideals pel footing urbà

La gama de calçat pet a curses de N ew Balan­ce és, des de fa anys, una de les millors d'en tre els grans fabricants internacionals. Tot i

LLIBRES

GIMNASIA PARA LA COLUMNA VERTEBRAL

SILKE GROTKASTEN Editorial Paidotribo

284 pàgines

Programes pràctics d'exercicis per mantenir la columna vertebral sana. Ideal per a gent amb problemes d'esquena que ha de fer recuperació

aiXÍ, tenien un punt feble; cap dels seus models era del tot adequat per la competició en asfalt. Aquest problema l'ha superat New Balance

La halada deWembley

J o~cp Abril · l'l'r(l CI,l!Jcll

LA BALADA DEWEMBLEY

1. ABRIL I P. CULLEL Editorial La Campana

185 pàgines

Els periodistes "Pitu" Abril i Pere Cullell na­rren, en forma de prosa, la vida del capità del Barça José Mari Bakero.

amb el model RC-940. Amb una horma i una amplada de competició, s'adadpta molt bé al peu i transmet a l'atleta una bona dosi d'amortiguació. Està ben dotada de reforços, fet que fa que les sabatilles puguin durar molt temps.

La superfície on millor funcionen és l'asfalt. És per això que, les RC-640 són unes sabatilles apropiades pel footingurbà.

LOS SILENCIOS DEL LARGUERO

JOSÉ RAMON DE LA MORENA

Editorial El País-Aguilar

286 pàgines

Les vivències, al llarg d'un any, del periodista esportiu que ha aconseguit treure­li el lideratge radiofònic nocturn a José María García.

fitxa técnica

Model: New Balance RC-640 Fabricació: Xina Color: blanc, vermell, negre pes: 220 g. any: 1995 caràcter: competició ús: asfalt, paviment, sorra Sola: cautx -carboni, 3mm PVP: 10.500 ptes.

FISIOTERAPIA Y ENTRENAMIENTO ATLÉTICO

DANIEL D. ARNHEIM

Mosby!Doyma Libros

505 pàgines

Ideal per a fisio­terapèu~es, metges esportius i entrenadors o jugadors que vulguin co­nèixer més sobre medici­na esportiva.

DIETÈTICA I NUTRICiÓ n

L'alimentació té com a objectiu refer les seves reser­ves d'energies exhaurides. En primer lloc, l'esforç corporal crea la necessitat d'alimentar­nos. Quant més fort i intens sigui l'esforç corporal, més gran haurà de ser la importància dinàmica i energètica de les substàncies alimentàries, per això, a l'alimentació de l'esportista s'hi han de consi­derar aquestes substàncies des d'una perspectiva diferent. Els hidrats de carboni i els greixos serveixen per obtenir energia i poden substituir-se mútuament segons la quantitat d'oxigen disponible. Les proteïnes tenen com a principal funció substituir i regenerar els nostres propis constituents proteics, com les fibres musculars , i també importants components, tals com enzims i hormones. Malgrat tot, en certs casos, les proteïnes poden subministrar també energia. A més d'aquestes substàncies energètiques, els aliments en tenen d'altres que, encara que no proporcionen energia, són necessàries pel metabolisme. Aquestes substàncies són les vitamines, els minerals i l'aigua. Per acabar no hem d'oblidar les fibres vegetals, que gairebé no són digeribles però destaquen en el procés digestiu. L'alimentació és, per tant, al­guna cosa més que la ingestió de calories. Ha d'equilibrar una sèrie d'aportacions, que es resumeixen en el quadre adjunt

Segueixes una alimentació sana i' equilibrada?

Una alimentació sana ha de ser equilibrada

No hi ha cap aliment que contingui totes les substàncies nutritives en la proporció i quantitat correctes

una alimentació completa ha d'equilibrar 5 aportacions

1. aportació energètica 2. substàncies alimen­tàries bàsiques:

hidrats de carboni, . . greIxos I

proteïnes 3. aportació vitamínica 4. aportació de macro i

micro-elements 5. aportació de líquid

lMelic del Claror

Panellets a la tardor "El boniato i ]'atmella es barallen, els pinyons i també el codonyat, i amb les castanyes i el blat per Ja tardor farem un bon plat."

Tal dia farà un any

Aquests dies celebrem el primer aniversari de la nova direcció de la cafeteria del Claror (d'ara en en,davant "El Melic del Claror"), a càrrec de la Pepa Febré.

A més dels serveis que ja coneixeu, us fem sa­ber que "El Melic" és el millor lloc per reunir­vos amb els companys i amics i gaudir de les vostres cel.lebracions. A més, tots aquells que sovint us oblideu el barret de bany, les ulleres, pilotes d'esquaix ... recordeu que sempre en podeu com­prar al "Melic del Claror". R

14 MEDICINA ESPORTIVA

Tractament de l'hemorràgia, l'espasme muscular i el dolor

El control inicial de l'hemorràgia, la inflamació, l'espasme muscular i el dolor té una importància cabdal a les lesions múscul-esquelètiques. Els tractaments més indicats pel control d'aquest tipus de lesions són el gel, la compressió i l'elevació, a més d'un altre d'important: el repós.

1. Gel. , Comja vàrem dir, el fred en les

diverses maneres d'aplicació és un agent molt eficaç de primers auxilis. Minva la tumefacció que surt a les 4 i 6 hores d'haver-se produït la lesió, alhora que actua com a anestèsic calmant el dolor i l'espasme muscu­lar.

2. Compressió. En la majoria dels casos la

compressió immediata d'una lesió aguda és un important factor . coadjuvant del fred .. La compressió externa de la lesió disminueix l'hemorràgia i la firmació d'hematoma, retarda la filtració de líquid a l'espai intersticial i facilita la reabsorció.

Existeixen diversos sistemes de compressió: uri embenat elàstic previament xop amb aigua i congelat proporciona compressió i fred a lesions recents. A les zones corporals

. on és dificil aplicar-hi una compressió, s'hi pot adaptar uns tampons encastats d'un tros de feltre o bé d'escuma de cautxú. Per exemple, un tampó (coxinet) en for­ma de ferradura col'locada al voltant

El repòs, gel, compressió i elevació han d'aplicar-se immediatament desprès de patir la lesió.

No s'ha de permetre aca­bar el partit a un jugador lesionat, ja que això podria endarrerir la recuperació.

Aquesta combinació de tractaments (repòs, gel, compressió i elevació) redueix la imflamació i l'hematoma.

Tumefacció: Augment de volum d'una part del cos per inflamació, tumor o edema. espai insterticial: petita escletxa, petit espai buit, en­tre dos cossos o entre les parts d'un cos. mal.lèol: cadascuna de les dues eminències òssies, in­terna i externa, que formen el turmell. El mal.lèol intern és una eminència de la tíbia, i el mal.lèol extern, l'extrem inferior del peroné.

I .

MEDICINAESPORTIVA 15

del maHèol, junt amb un embenta elàstic i esparadrap, és un sistema per evitar o reduir l'edema de turmell.

Encara que el "dews" s'aplica de manera intermintent, la compressió ha de mantenir-se durant tot el dia.

Quan es fa servir un embenat elàstic per a comprimir una lesió recent, aquest embentatge ha de coHocar-se de distal a proximal. Això, aj ud arà a evitar que la tumefacció s'apoderi dels dits de la mà o del peu, la qual cosa podria complicar la recuperació.

3. Elevació. Associada al fred i a la

compressió , l'elevació red ueix l'hemorràgia interna. L'elevació de la part afectada pel damunt del nivell del cor disminueix l'hemorràgia i afavoreix el retorn venós, reduint en­cara més la inflamació .

4. Repòs. El repòs és essencial en les

lesions múscul-esquelètiques. Es pot

aconseguir no movent la part afec­tada, o bé, coH ocant esparadrap, embenatges, fèr ules, guixos etc., ajudant-nos amb un bastó o crosses.

La immobilització de la lesió durant els 2 o 3 primers dies, contribueix a assegurar-nos la curació de la lesió sense complicacions. Mobilitzar una lesió

§ SALTER

SALTER F I T N E S S

prematurament augmenta l'hemorràgia i allarga la incapacitat, prolongant el temps de recuperació

~ésinforunació:

-"Las urgencias del deporte" Zuinen i Commandré, Ed.Masson

-"Manual de socorrismo" Varios autors, ed.Jims

SALTER SPORT, S.A. Joan Obiols, 11-13 (baixos) 08034-BARCELONA Tel. (93) 204.63.52 Fax. (93) 204.64.58

16 NOTíCIESDELCLARO

EL NOU REGIDOR D'ESPORTS, ALBERT BATLLE, L'INAUGURARÀ EL 24 D'OCTUBRE

El nou gimnàs, principal novetat de les reformes fetes al Claror

El primer gimnàs, l'any 1982

El gimnàs, després de les obres

Durant els mesos d'agost i una bona part de setembre d'enguany, el Claror ha dut a terme una reforma important de les seves instal.lacions, amb una

inversió de més de 35 milions de pessetes.

Les obres fetes han suposat una renovació to­tal del gimnàs de musculació i cardio-

UTISAN, S.A. Caspe, 162-170 08013-Barcelona . Tel. (93) 231 32 11 Fax (93) 232 05 66

El gimnàs, abans de les obres

vascular, dels vestidors de l'altell de la piscina i dels accessos i circulacions de tota aquesta zona. Complementàriament s'ha procedit a la supressió de les barreres arquitec­tòniques, a la dotació de més i millors aparells al gimnàs i s'ha construït un mur d'escalada, del qual en parlem a la pàgina 17.

Les obres s'han realitzat sense interrompre el funcionament regular de les activitats, tot i que una reforma d'aquesta enverga­dura ha creat alguns

inconvenients als usuaris. Hem de dir, un cop

finalitzades les obres, que l'esforç ha valgut la pena.

La sensació d'un gran canvi, en sentit positiu, és immediata des del moment que es divisa la panoràmica del nou gimnàs.

Les opinions que hem pogut recollir entre els socis confirmen l'encert d'haver dut a terme aquesta reforma, que sitúa al Claror com una de les instal.lacions de primera línia de Barcelona.

Material eléctrico Iluminación Aire acondicionado Calefacción

NOTíCIES DELCLAROR l

La Fundació Claror audita per primer cop els seus comptes Per primer cop a la seva història la Fun­dació Claror, titular de l'Esportiu Claror, ha procedit a l'audi­toria dels seus comp­tes de l'exercici 94.

La decisió de sotmetre les xifres del Claror a la lupa dels auditors es va prendre conjunta­ment amb l'Ajunta­ment de Barcelona, en el marc de la co-

missió de seguiment de la gestió del Poliesportiu.

Tot i que legal­ment la Fundació no

'és obligada a auditar els seus comptes, el Patronat va conside­rar necessari i conve­nient que, a partir

Xifres més significatives de l'exercici 94 (en milers)

Ingresos totals 251.652 Despeses d'explotació 210,612 Despeses financeres 8.288 Amortitzacions 27,388 Excedent (fons d'inversions) 5.364 Inversions fetes a l'exercici 37.171

Plantilla de treballadors (Total) 79

d'aquest exerCICI s'auditin els comptes de Claror, com a ele­ment de transparèn­cia i millora de la gestió d'aquesta en­titat.

L'auditoria ha es­tat realitzada per la firma FID EM AU­DIToRs' i no té cap salvetat ni contradic­ció amb les xifres presentades pel Pa­tronat.

Pressupost de l'exercici 95 (en milers)

INGRESOS DESPESES Personal 151.000

Quotes socis 182.000 Consums 17.000 Activitats (cursets) 67.000 Compres i serveis 45.000

. Lloguers i serveis 11.500 Financeres 8.000 Altres ingressos 1.000 Amortitzacions 32.000

Fons d'inversions 8.500 TOTAL 261.500 TOTAL 261.500

,

POll NYA, S.L. • INSTALACIONES ELECTRICAS INDUSTRIALES • CUADROS ELECTRICOS (AUTOMATAS PROGRAMABLES) • BOBINAJE MOTORES, REPARACIÓN TRANSFORMADORES ·FONTANERIA, GAS

El 22 de novembre, Assemblea de SOCIS

El Patronat de la Fund ació Claror co nvoca a tots els socis de l'entitat a l'Assemblea General Anual que tindrà lloc a la seu de l'Esportiu Claror el proper dia 22 de novembre a les 20'30 hores.

L'ordre del dia serà el següent: 1. Memòria de la gestió del curs 94/ 95 2. Projectes de futur 3. Propostes dels socis per millorar la gestió i funcioname nt del Claror. A . l'Assemblea tindran lliure accés tots els socis.

Ctra. a Sentmenat, Km 1,4 Tel. 727 06 00 - Fax 727 08 08 08213 POLINYÀ

lS NOTíCIES DELCLARO

Aquest any, noves activitats al Claror A les moltes activitats que cada curs organitza l'Esportiu Claror, aquest any s'hi ha d'afegir unes quantes més. I és que el Claror, fidel al seu compromís de promoure "l'esport per a tothom", ha posat ja en marxa nous tallers i cursets, alhora que ha ampliat 'les possibilitats de practicar altres esports ja presents a l'oferta esportiva de l'entitat. El següent quadre en resumeix les principals novetats.

Taller de jocs i esports Per a nens i nenes de 9 a 12 anys. La manera més diver-

Infantils tida de millorar la condició física i les habilitats motrius. Escola de Bàsquet Per a nens i nenes d'entre 8 i 12 anys. Iniciar-se wen aquest esport sense el gran compromís que implica la competició. Condició física i Esports

Gent jove Per a nois i noies de 13 a 17 anys. Una activitat perquè els adolescents adquireixin una bona forma física i coneguin els mitjans per assolir-la. Milloraran també la seva capacitat de coordinbció amb la iniciació a diver-sos esports. "Tai-Chi"

Adults Una activiatat ja present en l'oferta esportiva del Claror i que aquest any pot desenvolupar-se en l'horari més addient d'acord amb la filosofía d'aquesta activitat: de 7.30 a 8.20 hores .

. .

Ja estan a la venda les participacions de nadal L'Esportiu Claror ha posat ja a la venda, com cada any, les butlletes de participació en el sorteig de nadal que es cel.lebrarà el proper 22 de desembre.

El número que reparteix el Claror és el

"35652" (a la dreta). El preu de cada participació és de 250 pessetes: 50 destinades a la secció de bàsquet del Claror.

Les participacions estan ja a la venda a la secretaria i al control d'accès del Claror.

~BRERODES 19

Opel Tigra: modèlic coupé Amics de la bici: 22 d'octubre al Delta de Llobregat

L'Opet Tigra, fabricat exclusivament a la factoria aragonesa de Figueruelas, s'ha convertit en el gran èxit dels coupés compactes a tots els mercats de l'Europa comunitària.

L'atractiu disseny, les excel.lents prestacions i el seu preu han estat arguments més que suficients per augmentar en un 33 per cent la producció d'aquest any, passant de 60 a 80.000 unitats.

El Tigra, desenvolupat sobre la plataforma del Corsa (allargada 20 cm ) ha de ser considerat com un exercici d'estil que basa la seva originalitat en les seves línies aerodinàmi­ques.

El lloc de conducció és còmode i ergonòmic, amb uns comandaments total­ment accesibles per ser

aerodinàmic i potent, arriba als 200 krnlh

utilitzats amb soltura i precisió. El volant, amb airbag de sèrie en totes les versions, és regulable en alçada i de molt suau ma­niobra.

L'estabilitat del Tigra està fora de dubte , i permet fer acceleracions (de O a 100 km/h en 9'8s) amb un total relaxament.

Per 2 milions de pessetes, l'Opet Tigra no té rival en el seu segment.

OPEL TIGRA 1,4

cilindrada: 1.389 potència cv: 90 capacitat dipòsit: 46 1. pes: 1.055 kg. velocitat màx.: 203 PVP: 1.999.000 ptes.

Els Amics de la bid ja tenen calendari de sortides per aquest any.

La prim era sortida està prevista pel diumenge 22 d'octubre, i tindrà com a destí el Delta del Llobregat.

Serà una sortida de clar caire festiu, amb piscolabis inclòs en finalitzar la jornada.

La resta de sortides per aquest curs estan previstes pels dies 19 de novembre, 17 de desembre, 21 de gener, 18 de febrer, 17 de març, 21 d'abril, 19 de maig i 9 de juny.

Recordeu que qualsevol que vulgui pot ser un "amic de la bid" . No cal inscriure's enlloc ni demanar permís. Nomès cal tenir una bici i moltes ganes de passar-s'ho bé.

Empresa executora dels paviments sintètics de l'Esportiu Claror Travessera de Gràcia, 12 08021-Barcelona

Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

iTE LÈ FONS

URGÈNCIES

Urgències Mèdiques .................. .. 061 Ambulàncies Creu Roja ..... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ................... 010 Bombers Generalitat.. .. .. .... . 692.80.80 Bombers BCN ciutat.. .. .. .. ...... .. ... 080 Bombers BCN comarques ...... .. ..... 085 Mossos d'Esquadra ............ . 300.22.96 Polícia .......................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ................... 092

SERVEIS

Inf. Metropolitana ........................ 010 Informació Telefònica ................... 003 Protecció Civil. ........ ........... 319.25.00 Accidents en carretera ......... 352.61.61 RENFE ............................. .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat.. ..... 205 .15 .15 Informació Carreteres ......... 204.22.47 Aeroport El Prat.. ............... 301.39.93 Serveis Socials .............. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau ........................ 291.90.00 H. Del Mar ......................... 221.10.10 H. Clínic ........................ .... .454.70.00 H. L'Esperança ...... ............. 285.02.00 H. Vall d'Hebrón ........ ~ ...... .418.34.00 H. Sant Joan de Déu ........... 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ......................... 010 Generalitat. ....................... .. 315.13.13 Diputació BCN .................. 402.22.22 Correus .............................. 318.38.31

ESPORTS

Esportiu Claror.. ................. 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ...... .. 432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... .......... .. 254.90.62 Fed. Cat. Judo ...... .. ........... .318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica ...... .. .. 426.94.78 Fed. Cat. Natació ............... 301.82.70 Fed. Cat. FutboL .............. 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics ............ .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ......... 219.32.16 Agenda d'Activitats Esportives ......................... .481.00.21

ELCRACKANÒNIM

Joan Sabaté, el "Maradona de les Rambles" Els turistes s'aturen a mirar-lo. Fa un dos, tres, quatre-cents, mil tocs amb la pilota i, al final, els turistes marxen meravellats i sense veure tocar la pi­lota a terra. l és que Joan Sabaté, un home de 52 anys conegut ja corn el «Maradona de la Rambla» do­mina tant la pilota de futbol que pocs professionals podrien superar-lo en un mà a mà. Cada dia i durant dues hores obsequia amb la seva tècnica a tothom qui passa per davant de Canaletes.

Fa pocs mesos un notari va controlar el nombre de tocs que Sabaté, assegut a una cadira, era capaç de fer en una hora: va superar els 8.700 tocs. <<Però no és la meva millor marca (comenta Sabaté). Fa tres anys vaig fer més de 16. 000 tocs seguits en dues hores. És un rècord mundial, però els senyors del «Guinness» no el van voler certifi­car.»

l això és el que el té picat. <<La meva manera de respondre és venir a les Rambles cada dia, inten­tar fer-me conegut fins que un dia els senyors del Guinness vulguin fer­me una prova. I si, amés, guanyo un sobresou, millor que millor».

Tot i àixò, el seu somni no és només el rècord. <<A mi el què m'agradaria és poguer entrenar un bon equip de futbol base, als infantils o juvenils d'un club com el . "

Barça, l'Espanyol o la Damm, i ensenyar-los la meva tèàzica ». De moment, es conforma entrenant als cadets de la Penya Barcelonista de Sant Feliu de Llobregat.

Ara tothom admira la seva

Sabaté es passa cada dia dues hores fent tocs a una pilota de futbol davant de Canaletes

tècnica. Fins i tot algun ex-jugador del Barça s'ha quedat bocabadat veient-lo a les Rambles. Però el «Maradona de les Rambles» no sempre va ser un prodigi de la tècnica. «No, de petit era molt dolent. Fins i tot estava acomplexat per la meva poca tècnica. Fins als 18 anys no sabia donar ni 1 O cops seguits a la pilota. Va ser aleshores quan vaig plantejar-me progressar i vaig començar a treballar la tècnica seriosament amb un progra­ma diari d'entrenaments.»

Si podes tornar a començar es plantejaria la seva formació d'una altra manera. «El secret és començar a treballar la tècnica entre els 9 i els 12 anys, quan ets benjamí o aleví, i sobretot, practicar amb una pilota de goma, no de cuir.»

S.L.

Estem de sort. Octubre és un 28 Festa de patins XV Cursa de l'

mes amb molts i "El Corte Inglés" 1 Org. Marathón Catalunya

variats V Diada Esportiva a 4

Supercross de Collserola Palau Sant Jord4

esdeveniments Parc Collserola

esportius. V Cursa i Camin Saló Nivàlia Popular a C Fira de Barcelona

Arriba la tardor, Parc Collserola

IV Marxa Popular Camp. Júnior

però tot i així Mountain Bike a Palau dels esports Collserola

segueixen havent Parc Collserola

interessants Gran Premi de 11 24h en bici per B Catalunya de A Barcelona

activitats a l'aire Motociclisme, Circuit de Montmeló

lliure. Les curses Ralli Cataluny Saló de la Piscina Brava, Fira de Barcelona

populars i la org. RACC

Diada Atlètica Ski Show marxa en Estadi Serrahima Palau Sant Jordi

mountain bike Volta Ciclista a Les

que es faran a Corts Internacional Org. C. C. Les Corts Fira de Barcelona

Collserola el dia Torneig Ciutat de Barcelona de Rugbi

8 són un Estadi Olímpic

exemple. Torneig Ciutat de Campionat de Barcelona de Palau dels Esports

A més, amb Palau d'Esports

Torneig Promeses

l'octubre ens Karate "Ciutat de Palau d'Esports Palau dels Esports

arriben també XXXII Escalada Trofeu Int. de

clàssiques de Ciclista a Montjuïc

Triatló Ciutat de sempre, com Barcelona

l'Escalada org. eN Catalunya

-.L