NÚM

ERO

52

| GEN

ER -

FEB

RER

2011

Potencia els sentits

salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

GUST I OLFACTEInnovació als fogons amb la Fundació AlíciaLa Fundació Alícia és un laboratori culinari que investiga en el camp

de l’alimentació per promoure bons hàbits i afavorir que mengem de

manera sana. Ampliar el coneixement que tenim de l’olfacte i el gust és

més fàcil gràcies a la ciència.

EL TACTEClau per a la comunicacióLa manera com transmetem informació a

través dels gestos de les mans i del sentit del

tacte canvia segons cada cultura, per exemple

la forma de saludar.

OÏDAParlem amb Pep SalaEl músic Pep Sala ens explica de quina manera

viu la seva relació amb la música i posa èmfasi

en la necessitat de cuidar aquest sentit, la seva

principal eina de treball.

VISTAFixa-t’hi bé!La vista és un dels sentits que més utilitzem

en el dia a dia. Coneguem els consells i les

recomanacions que ens ajudaran a mantenir la

vista en bones condicions.

salutfer

CRÈD

ITS PREMI JAUME AIGUADER

I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, CAP Can Rull,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic,

EAP Can Bou i EAP El Castell.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Núria

Garcia (CAP Can Rull), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez

(EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost),

Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip.

Legal: B-41601-2003

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

Encetem el 2011 amb il·lusió i eficiència

Comencem un nou any. Les perspectives econòmiques no semblen gaire millors que les que

hem viscut aquest darrer any. La maleïda crisi no s’acaba i ja està durant massa temps. Aquest

nou any comença amb un nou govern que esperem que farà propostes noves i que intentarà

prendre mesures perquè la situació econòmica no faci disminuir la bona qualitat de l’assistència que

estan rebent els ciutadans. Però el pressupost del Departament de Salut suposa un terç del total del que

disposa la Generalitat, i en temps de retallades pressupostàries i “d’aprimament de l’Administració” és

evident que també a Sanitat caldrà fer ajustaments.

Si volem reduir despeses i no baixar la qualitat de l’assistència només hi ha una solució: clarificar la feina

a fer i ser més eficients a l’hora de fer-la.

Bons resultats en servei i qualitat de l’assistència

Els centres autogestionats de Catalunya tenim una llarga experiència en la recerca de l’eficiència en el

consum de recursos públics per donar serveis sanitaris. Segons les darreres dades publicades pel mateix

Servei Català de la Salut, som als primers llocs quan es mesuren els indicadors de qualitat de l’assistència,

som als primers llocs quan se us demana a vosaltres el grau de satisfacció amb els serveis rebuts, i tot

això ho fem amb una utilització de recursos públics un 28% menor a la mitjana de tots els centres

d’Atenció Primària de Catalunya.

Quin és el secret? Som organitzacions amb professionals implicats en la feina que fem, amb capacitat

d’organitzar-nos, il·lusionats per millorar contínuament el servei que donem i amb una voluntat ferma

de donar-vos a vosaltres la millor assistència sanitària possible amb els recursos disponibles.

l’opinió del pacient és important

Això no ho fem sols, vosaltres també hi podeu participar i hi participeu de forma activa. Quan supereu

les vostres suspicàcies naturals i accepteu un fàrmac genèric més barat que la marca comercial que fa

anys que preníeu i que fa el mateix efecte però amb un preu més baix; quan valoreu dues vegades si per

un tema de salut menor cal anar al metge o ho podeu resoldre sols amb els coneixements que ja teniu o

amb els consells que aquesta revista us va oferint; quan aneu primer al CAP i no a Urgències de l’hospital

per resoldre temes que no són emergències... i tantes i tantes coses que podríem afegir.

Potser hi ha altres idees que vosaltres heu pensat i que nosaltres encara no hem sabut veure, us animo a

fer-nos suggeriments i propostes si creieu que hi ha coses que puguin ajudar a seguir millorant.

Un nou any ens mou a tenir noves esperances i a mirar endavant amb il·lusió.

Que aquest 2011 vingui ple de bons desitjos i d’il·lusió en la feina ben feta!

Dr. Lluís Gràcia Pardo Director Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

Editorial Sumari

serveis que es poden oferir al consultoriQuiropòdia, hiperqueratosis diverses, durícies, ulls de poll, tallat i fresat d’ungles, helomes •

interdigitals o neurovasculars…

Onicopoties, tractament de la diversitat de problemes referents a les ungles, onicocripto-•

sis, onicogrifosis, onicomicosis…

Ortesis de silicona, tractaments destinats a resoldre i/o pal·liar diverses patologies digitals: •

dits en martell, en urpa, separadors de dits…

Dermatologia podològica, hiperhidrosis, dermatitis microbianes, peu d’atleta, papil-•

lomes vírics.

Alteracions biomecàniques, trastorns de la bipedestació i de la marxa.•

Tractaments ortopodològics amb plantilles a mida, alces…•

Hàl·lux valg (galindó), prevenció i/o tractament.•

Cirurgia unguial.•

Orientació podològica, profilaxi del peu.•

Vist l’extens ventall de la podologia, esperem que aquest nou projecte serveixi per con-

tribuir tant al coneixement com a la millora de la salut dels vostres peus. Us convidem,

doncs, a venir al consultori.

A més, sovint maltractem els peus amb

calçat inadequat, massa estret, o el que

és pitjor, uns talons de vertigen, sense

pensar en les conseqüències.

Podríem dir que els nostres peus són els grans

desconeguts i oblidats de la resta del cos. Però,

val a dir que no en som del tot responsables,

d’aquest desconeixement, ja que ens manca in-

formació i divulgació del que és la podologia i

de qui són els podòlegs i les seves funcions.

El mes de novembre d’enguany, el CAP de Pe-

ralada Albera Salut estrena el nou servei de Po-

dologia, del qual podran disposar tots els seus

usuaris. La podòloga Roser Sabater i Bilbeny

serà l’encarregada de dur a terme les visites al

CAP, atenent i solucionant els problemes podo-

lògics que s’hi presentin.

HAbITUALmEnT, EnS COSTA PArLAr DELS PEUS. SI PATIm DOLOr O CAnSAmEnT, ExCUSEm AqUESTES mOLèSTIES TOT DIEnT qUE HEm CAmInAT mOLT O qUE HEm ESTAT mOLTA ESTOnA DrETS.

creació del nou servei de Podologia al cap de peralada albera salut

Roser Sabater i BilbenyPodòloga

Albera Salut

necessitat social BàsicaLa podologia és la disciplina que permet diag-

nosticar i tractar les alteracions i deformitats dels

peus. És una ciència en constant evolució.

El podòleg o podòloga és qui té la facultat de

poder atendre directament el pacient i aplicar el

tractament oportú en cada cas. L’assistència po-

dològica és una necessitat social bàsica: cal que

arribi amb qualitat a totes les esferes socials.

L’assistència podològica és una necessitat social bàsica i cal que arribi amb qualitat a totes les esferes socials

Els nostres peus són els grans desconeguts i oblidats de la resta del cos

col·lectius que es poden Bene-ficiar d’aquest servei, a Banda de l’usuari en general

Gent gran•

Infància•

Esportistes•

Sector serveis (de l’hostaleria o d’al-•

tres feines que es fan dempeus)

Discapacitats diversos (amb mo-•

bilitat reduïda...)

Persones amb peu de risc, diabètic, o •

patologies vasculars, neurològiques…

Es contemplarà una visita de control del

peu diabètic, gratuïta, una vegada a l’any

per pacient diabètic.

Des del mes d’octubre del 2010, totes les

persones empadronades a Catalunya te-

nen dret a sol·licitar la targeta sanitària

TIS amb cobertura general. Les principals nove-

tats d’aquesta nova llei s’adrecen a:

Les persones empadronades a Catalunya, •

que tenen dret a l’assistència sanitària del

Sistema Nacional de Salut, encara que

estiguin a l’atur o perquè en el moment

actual no treballin.

Les persones que puntualment passin •

temporades a Catalunya: cal recordar que

per seguir tractaments caldrà que portin

la corresponent autorització de la seva

comunitat autònoma.

Les persones empadronades que no tenen •

accés a l’assistència sanitària de cobertura

pública a càrrec d’una altra entitat dife-

rent del Servei Català de la Salut (advo-

cats, arquitectes, etc.).

Les persones que hi tenen dret en virtut •

del que estableix la normativa europea, les

lleis o els convenis internacionals d’assis-

tència (targeta sanitària europea).

Avui dia l’exercici físic és molt important

per mantenir un bon estat de salut, ja

que practicar una activitat física amb re-

gularitat ens ajuda a mantenir la flexibilitat, aug-

menta la resistència davant l’esforç, disminueix

el risc de patir osteoporosi i millora la circulació

sanguínia, entre altres beneficis. A més, l’esport

redueix la possibilitat de patir depressió, fomenta

l’autoestima i millora el rendiment mental.

LLEI 21/2010 D’ACCéS A L’ASSISTènCIA SAnITàrIA DE CObErTUrA PúbLICA, A CàrrEC DEL SErVEI CATALà DE LA SALUT.

L’ESPOrT éS UnA ACTIVITAT qUE nO Té EDAT I qUE SEmPrE ES POT PrACTICAr, PErò DUrAnT LA VELLESA éS mOLT ImPOrTAnT rEALITzAr ExErCICI FíSIC PEr mAnTEnIr EL COS En bOn ESTAT I APOrTAr-LI méS bEnEFICIS.

canvis en l’accés a l’assistència sanitària

a la vellesa, activitat física!

Sara Argelés LancharroUAU

Albera Salut

Neus Padilla FloresFisioterapeuta

Albera Salut

Les persones empadronades a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, encara que estiguin a l’atur

Una activitat física regular ens ajuda a mantenir la flexibilitat i a augmentar la resistència davant l’esforç

Les persones nacionals d’estats que no són •

membres de la UE que estiguin empadro-

nades, i les que s’hi trobin temporalment

per assistència sanitària urgent.

Les persones empadronades en algun mu-•

nicipi de Catalunya que treballen fora de

l’Estat espanyol, de la UE, de l’Espai Econò-

mic Europeu i els seus beneficiaris.

Les persones que pertanyen a col·lectius •

en situació de risc d’exclusió social.

Aquests col·lectius són els únics en què és

independent que estiguin empadronats o

no a Catalunya.

Els membres de congregacions religioses. •

Beneficis de l’activitat físicaMillora la circulació sanguínia: afavoreix •

que la sang arribi a tot el cos i el cor millori

el seu rendiment.

Disminueix la sensació de cames inflades i •

d’edemes, ja que facilita el retorn venós.

Millora la capacitat pulmonar: ajuda a •

eliminar elements nocius com les muco-

sitats, i a respirar millor.

Millora la mobilitat global de les extremi-•

tats, mantenint o augmentant els recorre-

guts articulars.

Millora la coordinació, l’equilibri, l’agili-•

tat i les habilitats motrius, que ajuden a

disminuir el risc de patir una caiguda i les

conseqüències d’aquestes.

Ajuda a reduir el sobrepès i a regular els •

nivells de glucosa en les persones amb di-

abetis, a més de regular i/o prevenir alte-

racions en la tensió arterial, entre d’altres.

Ajuda a l’estimulació cognitiva i millora el •

rendiment mental.

Augmenta l’autoestima i redueix el risc de •

patir una depressió.

Tots els usuaris que hagin sofert qualsevol tipus

de canvi en la seva situació laboral, que estiguin

adscrits a algun col·lectiu que hagi sofert alguna

modificació, poden dirigir-se a la Unitat d’Aten-

ció a l’Usuari del CAP, on els atendrem i ajudarem

a resoldre els dubtes que amb aquestes novetats

els puguin sorgir i a fer els tràmits corresponents

per tal de resoldre-les.

PER TENIR PRESENT

És important que abans de realitzar

exercici físic tingueu en compte l’opinió

del vostre metge, ja que us informarà

sobre quin tipus d’activitat física us pot

ser més beneficiosa segons les vostres

circumstàncies particulars.

ACTIvITAT FíSICA qUE ES POT FER

CADA DIA

Sortir a caminar cada dia 30 minuts, ja •

sigui anar a comprar, anar al metge, etc.

Pujar i baixar les escales.•

Executar estiraments suaus de totes les •

extremitats.

Fer natació o esport dintre l’aigua.•

Ballar.•

Assistir als tallers de gimnàs que tenen •

lloc en casals d’avis o centres cívics.

varietat d'instrumentsLa guitarra elèctrica, la bateria o el saxo són

instruments que es poden estudiar a EMMA. I

és que en David creu en la necessitat que les

escoles de música municipals es vagin adaptant

als nous temps, en definitiva, que els nens pu-

guin tocar la música que escolten. “Hem agafat

el repte d’ensenyar bé la música moderna”, des

del jazz i el pop passant pel rock. I és per això,

que són pioners d'un pla de cinc anys d’estudis

de música moderna. Així, estan sortint joves de

18 anys amb una formació musical completa,

tant en clàssica com en moderna. Una formació

que els permetrà desenvolupar-se en la impro-

visació, i tocar en big bands, combos i orques-

tres, amb una “visió global” de la música.

equip i disciplinaPel David, la música afavoreix la concentració,

la sensibilització i la tolerància. Tolerància per-

què de seguida els nens formen part d’un grup

i adquireixen els valors que això comporta. És a

dir, s’ensenya i es potencia la camaraderia, els

valors socials i el valor de l’equip. La pràctica

de la música també exigeix disciplina, esforç i

un hàbit d’estudi, que pot afavorir el desenvo-

"amb la música afavorim la concentració, la sensibilització i la tolerància dels més petits"LES SIGLES EMMA DONEN NOM DE NOIA A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ALCOvER. EL SEU DIRECTOR, DAvID FERRé, I UNA DE LES PROFESSORES, ELISABET PéREz, ENS ExPLIqUEN L'INNOvADOR PLA D’ESTUDIS MUSICAL qUE SEGUEIxEN I DE qUINA MANERA AqUEST ART POT TRANSFORMAR EL CARÀCTER DEL qUI L’ESTUDIA.

Amb la introducció del nou pla d'estudis

(LOGSE), les escoles de música s’han

flexibilitzat i han guanyat en llibertat,

això ha permès que cada una dibuixi el seu pla

d’estudis. A EMMA per exemple, diu en David

Ferré, director del centre, "posem molta atenció

en el desenvolpament sensorial dels alumnes

més petits". És a dir, dels nens de 4, 5 i 6 anys.

Per a ells hi ha dissenyat un programa on s’es-

tudien els sons, les intensitats, els ritmes, els

timbres, i per descomptat, què són i com sonen

els diferents instruments, amb el suport de les

noves tecnologies.

“A l’escola, la creativitat amb nens de 4 i 5 anys es treballa, per exemple, fabricant instruments amb objectes reciclats”

SENSIBILITzACIÓ MUSICAL A CASA

L’Elisabet Pérez és professora de llenguatge musical i de violí a l’escola EMMA, i explica que hi ha

nens que tenen més facilitats que d’altres a l’hora d’aprendre música. “És com tot”, diu, mentre

especifica que hi ha infants que tenen molta facilitat amb els instruments, amb els ritmes, i en canvi

n’hi ha d’altres als quals costa més però ho supleixen amb les ganes i la il·lusió que posen en el fet

d'aprendre.

L’Elisabet també destaca el paper importantíssim que hi tenen els pares. Creu que la seva actitud “és

clau” perquè els nens s’involucrin en l’aprenentatge de la música. Explica que hi ha diferència entre

els pares que motiven els seus fills, aquells que s’enduen els nens a audicions i concerts, i els que no

ho fan. Pérez creu que sentir música en directe beneficia el nen, que s’acostuma a uns ritmes, a uns

sons i a uns instruments.

La professora afirma que la música és una de les disciplines que més pot ajudar les persones a

créixer. Confessa que a la classe té “nens molt moguts que amb la música es relaxen" i, al revés, nens

introvertits, continguts, als quals la música permet alliberar-se, deixar-se anar i expressar tot el que

porten a dins.

lupament de l’infant en altres

aspectes de la seva vida.

El director d’EMMA, que

també és cap provincial de

creativitat i movimentA EMMA també s’educa, tot treballant el tema

del moviment. Per Ferré, els nens han de tenir

dots de coordinació per facilitar-los la feina

quan hagin de tocar un instrument. Tan im-

portant com aquest és un altre pilar del pla

pedagògic de l’escola: la creativitat. “La música

és un art i com a tal és molt important la crea-

tivitat”. I com ho fan? Doncs a través de contes

i sobretot amb la creació d’instruments a partir

d’objectes quotidians i reciclats.

A banda de tot això, a l’escola també es fan

múltiples activitats adreçades als diferents

col·lectius. Per exemple, dels 4 als 7 anys es

fa cant coral i el centre busca projectes en

què els nens puguin formar part: per exemple,

una cantata de corals escolars o participar en

els pastorets del poble.

l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Músi-

ca), creu que de les escoles surten “bons músics

però pocs artistes”. I és aquesta línia la que creu

que s’ha d’explotar, la de l’art global. Creu que

la formació ha d’anar encaminada cap a la

multidisciplinarietat. És a dir, posar en con-

tacte la dansa i el teatre, el teatre i la música,

tot enfocat més cap a la perspectiva de les

arts escèniques.

I per si tot això fos poc, també s’estan plan-

tejant estendre la pràctica de la música a

més col·lectius, com poden ser els

adults, els immigrants o els

discapacitats, amb pro-

grames i activitats espe-

cífiques per a ells.

“La pèrdua del sentit del gust l’ha fet aprimar 16 quilos i li provoca que tots els aliments tinguin gust de metall”

“Cap metge ni ningú m'assegura que algun dia podré recuperar el sentit del gust i de l’olfacte”

I és que ella voldria fer alguna cosa per millorar

un mica. Voldria fer rehabilitació o el que sigui

per tornar a la normalitat. Fins i tot ha acudit

a alguna teràpia alternativa, però tampoc li

han assegurat que podran fer alguna cosa

perquè recuperi el gust

i l’olfacte.

Malgrat aquest proble-

ma, la Gregoria compta

amb l'amor i la compren-

sió de la seva família i els

amics, que l'animen a tirar en-

davant amb l'esperança de poder millorar.

La Gregoria Caballero té 59 anys i en fa un i

mig que va patir un ictus. Un atac que li va

causar diverses disfuncionalitats psicomo-

trius que gràcies a la rehabilitació i a la feina dels

fisioterapeutes ha aconseguit superar.

El que no ha recuperat és el

sentit del gust i de l’ol-

facte, que ja va perdre

mentre era a l’hospital. La

Gregoria assegura que

just abans d’abandonar

el centre sanitari va co-

mençar a notar que els

aliments no tenien “el gust

d’abans”. Un cop a casa, la seva

mala sensació es va confirmar i assegura que està

passant una espècie de malson. Una situació que

l’ha portat a perdre 16 quilos, ja que a tot el que

menja hi troba el mateix gust “amargant i de me-

tall”. S’ha anat aprimant perquè no li ve de gust

res per menjar i fins i tot assegura que li costa fer

menjar per als altres perquè té la sensació que allò

que cuina tindrà el gust que ella li troba.

tancament socialAquesta situació l’ha replegat més a casa on ja no

hi convida ningú a menjar, tret del seu marit i els

seus fills, que la continuen animant a fer menjar

per a ells. “Em diuen que és bo, però jo no l'hi tro-

bo, de bo". A hores d’ara se li fa difícil menjar fins i

tot davant de la seva família “perquè tota l’estona

estic fent ganyotes”. Tampoc s’atreveix a sortir a

fer àpats fora de casa, tot i que ho ha intentat,

perquè no menja i deixa els plats intactes.

La Gregoria diu que està plenament recuperada

del rastre que l’ictus va deixar al seu cos i que l’ha

portat a fer rehabilitació set mesos. El que conti-

nua guanyant-li la partida és aquesta disfunció

sensorial. “Fins i tot l’aigua em sembla horrorosa

de prendre, i això que no té gust!”,

afirma irònicament. També explica

que estant a l’hospital, i quan li

feien unes proves de gust, va con-

fondre el pebre vermell amb unes

molles de pa.

Per tot això, la Gregoria va ha-

ver d’assistir, després de sortir de

l’hospital, a unes sessions de terà-

pia psicològica per poder tractar

l'ansietat que aquesta disfunció li

provocava. Ara reconeix que té unes

pastilles per controlar l’angoixa però que

evita prendre-se-les sempre que pot.

sense esperançaPerò el que desespera més la Gregoria, a banda

de trobar que tot té gust de metall, és que cap

metge ni ningú li dóna cap esperança a mig

termini. És a dir, ningú li sap assegurar si els

sentits que ha perdut, i que són cabdals per a

una vida saludable, els recuperarà algun dia.

“fins i tot l’aigua em sembla horrorosa de prendre, i això que no té gust!”LA GREGORIA CABALLERO FA POC MéS D’UN ANy qUE vA PATIR UN ICTUS qUE LI vA AFECTAR FUNCIONS PSICOMOTRIUS I vA PERDRE EL SENTIT DEL GUST I DE L’OLFACTE. EN TOT AqUEST TEMPS hA PERDUT 16 qUILOS I ASSEGURA qUE ESTÀ vIvINT UN MALSON.

Les llets per a prematurs/baix pes:• estan

indicades per a nadons que tenen un pes

inferior a 2.500 g i/o que han nascut per

sota de la setmana 37 de gestació. Tenen

més quilocalories i ferro que les llets estàn-

dards i contenen els elements necessaris per

continuar el correcte desenvolupament del

sistema nerviós i millorar la funció digestiva

i la metabòlica.

Les llets sense lactosa:• estan indicades en

els casos d’intolerància a la lactosa i, si ho

aconsella el pediatre, també quan hi ha diar-

rees d’origen divers. Es poden donar des del

primer dia de vida.

Les llets hidrolitzades:• estan indicades en

els casos d’al·lèrgia o intolerància a les pro-

teïnes de llet de vaca. No porten lactosa en

la seva composició. De vegades, si ho acon-

sella el pediatre, es proposen per millorar les

dermatitis atòpiques severes i els episodis de

diarrees.

Les llets de soja: • estan indicades en els ca-

sos d’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca

o bé en les dietes vegetarianes. No porten

lactosa en la seva composició. Generalment

estan enriquides amb calci, fòsfor, ferro i

aminoàcids essencials.

Les llets amb prebiòtics/probiòtics:• estan

pensades per a lactants majors de 6 mesos.

Afavoreixen les defenses naturals del nadó,

milloren la digestió dels nutrients com la

lactosa, i normalitzen el trànsit intestinal.

donar al nadó llets artiFicials

La llet de fórmula no és més que llet de

vaca modificada perquè sigui apta per

al nadó i millori així l’absorció dels

nutrients i la digestibilitat. És una llet en-

riquida amb vitamines, minerals i

d’altres elements necessaris per

al creixement i desenvolupament

del nadó.

Cal dir que tot i ser un aliment molt

complet, s’hauria de plantejar com

la segona opció d’alimentació per

al nadó, per darrere de l’alletament

matern. Segons l’Organització Mundial de la

Salut (OMS) s’aconsella l’alletament matern

exclusiu durant els primers 6 mesos i fins

Les LLets artificiaLs o també anomenades LLets de fórmuLa estan pensades per aLimentar eLs nadons que no prenen LLet materna o bé per a aqueLLs que en prenen, però en poca quantitat.

Sra. Mireia Sierrainfermeraeap sarrià - Vallplasa

als 2 anys d’edat mentre estigui completada

amb d’altres aliments.

La llet materna és el millor aliment que po-

dem oferir. Aporta tots els nutrients neces-

saris els 6 primers mesos, trans-

met anticossos de la mare que

protegeixen de moltes malalties

i afavoreix el desenvolupament

intel·lectual. Així mateix, estableix

vincles afectius entre la mare i el

nadó i permet un estalvi econòmic

per a les famílies.

Dit això, ja sigui per necessitat o per decisió

pròpia, les mares que donin llet de fórmu-

la poden escollir la marca i presentació que

vulguin, gràcies a l’ampli ventall de què es

disposa avui dia. Les podem trobar tant en

supermercats com en farmàcies o parafar-

màcies i n’hi ha de diverses presentacions,

tipus i preus.

Les presentacions més econòmiques i les més

utilitzades són les que es venen en pots de

llet en pols per fer la dilució en aigua. En se-

gon lloc hi ha les presentacions líquides con-

La llet materna és el millor aliment que podem oferir

Les llets normals: • són les estàndards. Con-

tenen elements que afavoreixen el correcte

desenvolupament cognitiu del nadó i afavo-

reixen la maduració de la vista.

Les trobem classificades segons les neces-

sitats metabòliques dels lactants. Les llets

d’inici (o número 1) estan pensades per

donar-les des del primer dia fins el 6è mes

de vida. A partir d’aquí es passa automàtica-

ment a la llet de continuació (o número 2)

que s’ofereix al lactant fins a l’any de vida.

I per últim tenim les llets de creixement (o

número 3) que van des de l’any fins als 2

anys. Cal dir que a partir de l’any de vida es

pot donar també la llet de vaca.

Les llets anticòlics• : estan indicades per

als còlics del lactant i d’altres molèsties di-

gestives lleus. Es troben al mercat les llets

d’inici (número 1) i les llets de continuació

(número 2).

Les llets antirestrenyiment: • estan indica-

des per al tractament dietètic del restrenyi-

ment. Es troben al mercat tant les llets d’ini-

ci (número 1) com les llets de continuació

(número 2).

Les llets antiregurgitació:• estan indicades

per al tractament de les glopades. La densi-

tat de la llet un cop preparada és major en

comparació a les altres i per tant redueix en

nombre les regurgitacions diàries. Es troben

al mercat les llets d’inici (número 1) i les llets

de continuació (número 2).

Hi ha nadons que tenen malalties metabò-

liques per les quals s’ha d’evitar la ingesta

de certs nutrients. En aquests casos s’ha

de tenir molt en compte la composició de

la llet per valorar si és apta per al nadó i

portar un estricte control mèdic.

centrades que necessiten diluir-se en aigua

a parts iguals; i per últim, i generalment les

més cares, hi ha les presentacions líquides i

diluïdes en la mesura exacta per prendre di-

rectament. Són les anomenades “llestes per

prendre”, que eviten dilucions errònies i es-

talvien temps.

els tipus de llet que podem troBar són els següents:

quins trastorns aFecten l’orella mitjana?L’oreLLa mitjana està formada peL timpà o membrana timpànica i una càmera pLena d’aire, que conté una cadena de tres ossos petits que connecten eL timpà amb L’oreLLa interna. eLs trastorns de L’oreLLa mitjana i interna produeixen símptomes moLt sembLants, i soVint un trastorn de L’oreLLa mitjana pot afectar L’oreLLa interna i a La inVersa.

Dr. Jordi ArrufatMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

una mica d’anatomiaL’orella mitjana connecta amb l’exterior mitjan-

çant el conducte auditiu extern, el qual limita

amb el timpà, i amb el nas mitjançant la trompa

d’Eustaqui. Es generen, així, dues pressions sobre

el timpà, la que ve pel conducte auditiu extern,

i la que ve des del nas per la trompa. Això fa

que el timpà estigui relaxat i pugui vibrar correc-

tament. Si taponem el conducte extern (amb un

tap de cera o amb un objecte) o la trompa d’Eus-

taqui (en cas de congestió nasal per un refredat),

el timpà estarà sotmès a una pressió diferent a

cada costat i per tant la vibració serà menor.

El timpà està en íntim contacte amb l’orella mit-

jana per una cadena de petits ossets. La vibració

del timpà els mou, i fa que percudeixin sobre

l’orella interna, on una vibració estrictament fí-

sica es tradueix en un so concret, depenent de la

intensitat i freqüència amb què percudeixi, així

com del nostre aprenentatge. Per tant, el timpà

és la clau de la nostra audició.

de l’orella interna, paràlisi facial, inflamació de la

membrana que recobreix el cervell (meningitis) i

abscessos cerebrals. Els senyals de complicació

són mal de cap, una profunda i sobtada pèrdua

de l’audició, vertigen, esgarrifances, febre i ma-

lestar general amb obnubilació.

En un primer moment es poden donar antiinfla-

matoris per tractar el procés, però si no han estat

eficaços o si apareixen símptomes de complicació

es donen antibiòtics.

otitis mitjana secretoraÉs un trastorn en el qual el líquid s’acumula a

l’orella mitjana arran d’una otitis mitjana aguda

que no s’ha guarit del tot, o bé a causa de l’obs-

trucció de la trompa d’Eustaqui.

Aquest trastorn és freqüent en els nens perquè

les seves estretes trompes d’Eustaqui poden

obstruir-se fàcilment a causa de reaccions al-

lèrgiques, creixement d’adenoides o inflama-

ció del nas i la gola. Si la trompa d’Eustaqui

està bloquejada, la pressió a l’orella mitjana

tendeix a disminuir, el líquid s’hi acumula i es

redueix la capacitat de moviment del timpà.

En conseqüència es produeix una pèrdua de

l’audició de tipus conductiu.

El tractament sol consistir en descongestius

nasals i antihistamínics, o antibiòtics en oca-

sions concretes.

otitis mitjana crònicaL’otitis mitjana crònica és la infecció causada

per una perforació permanent del timpà. Els

símptomes depenen de la part del timpà que

estigui perforada. Si és central, l’otitis mit-

jana crònica pot aguditzar-se després d’una

infecció del nas i de la gola, com en el refre-

dat comú, o després que hagi entrat aigua a

l’orella mitjana durant un bany o a la dutxa.

En general, aquestes exacerbacions produei-

xen una secreció indolora de pus, que pot fer

mala olor. La infecció persistent pot destruir

els ossets de l’orella mitjana, responsables de

la transmissió del so a l’orella interna, i causar

una pèrdua auditiva de tipus conductiu.

L’otitis mitjana crònica causada per perfo-

racions no centrals es pot complicar amb la

formació de colesteatomes (acumulacions de

material blanc similar a la pell) que destru-

eixen l’os.

otosclerosi L’otosclerosi és un trastorn en el qual l’os que

envolta l’orella mitjana i interna creix en excés

i immobilitza l’estrep, el primer dels ossets de

l’orella mitjana; per tant, impedeix la correcta

transmissió dels sons.

L’otosclerosi, una malaltia hereditària, és la causa

més comuna de pèrdua auditiva conductiva en

els adults els timpans dels quals són normals.

També pot produir una pèrdua auditiva neural

si el creixement de l’os perfora i danya els ner-

vis que connecten l’orella interna amb el cervell.

Al voltant del 10% dels adults presenta alguna

evidència d’otosclerosi, però només l’1% desen-

volupa una pèrdua auditiva conductiva com a

conseqüència d’això.

El fet d’extirpar l’estrep mitjançant microcirurgia

per reemplaçar-ho per un d’artificial restableix la

capacitat auditiva en la majoria dels casos. Algu-

nes persones poden optar per usar un dispositiu

que faciliti l’audició en comptes de sotmetre’s a

la cirurgia.

perforació traumàtica del timpà i BarotitisEl timpà es pot perforar per objectes col·locats

dins l’orella, com un bastonet amb punta de

cotó, o objectes que hi entren accidentalment,

com una branca o un llapis. També es pot per-

forar per canvis sobtats de la pressió (com el

causat per una explosió, un cop o un accident

en nedar o capbussar-se).

La clínica de la perforació traumàtica consisteix

en dolor agut, seguit d’una hemorràgia amb pèr-

dua d’audició i/o tinnitus (sorolls que sentim sen-

se haver-hi cap so extern que els produeixi). La

pèrdua d’audició és més greu si la cadena d’os-

sets s’ha trencat o l’orella interna ha resultat lesi-

onada. En aquests casos sol aparèixer vertigen.

La barotitis mitjana és una lesió a l’orella mitja-

na causada per una pressió desigual d’aire en un

i altre costat del timpà. Si la trompa d’Eustaqui

està parcialment o completament obstruïda a

causa d’una cicatrització, una infecció o per un

procés al·lèrgic, l’aire no arriba a l’orella mitjana i

la diferència de pressió pot danyar el timpà o fins

i tot fer que es trenqui i que sagni.

Els canvis sobtats de pressió que es produeixen

durant un vol fan que la persona noti dolor o

l’orella tapada. La pressió a l’orella mitjana es pot

igualar respirant amb la boca oberta, mastegant

xiclet o fent l’acte d’empassar.

quan ha d’intervenir l’otorinolaringòleg?

En cas que el dolor sigui persistent, el bom-1.

bament del timpà sigui molt important, i no

s’hagi perforat espontàniament, l’otorino-

laringòleg pot realitzar una miringotomia,

en la qual es practica una obertura a través

del timpà per permetre que el líquid surti de

l’orella mitjana. Aquesta obertura, que no

afecta l’audició, es guareix per ella mateixa.

Quan un timpà es manté perforat més de 2.

dos mesos, pot ser necessària una timpano-

plàstia, la reparació mitjançant una mem-

brana externa del timpà. Aquest implant sol

ser de teixit propi de la persona afectada.

En casos d’otitis de repetició, es plantejarà 3.

aplicar un drenatge transtimpànic, un con-

ducte de plàstic o de metall que es deixa al

timpà per permetre el drenatge del líquid o

mucositat que es fabrica a l’orella mitjana.

Finalment, en cas de colesteatoma o d’otos-4.

clerosi, caldrà la intervenció quirúrgica per

retirar les parts danyades i substituir-les.

En cas de perforació timpànica, el tractament

es basa generalment en l’administració d’un

antibiòtic per via oral per impedir la infecció i

intentar evitar l’entrada d’aigua pel conducte

extern. Si no es pot evitar que entri aigua,

sovint caldrà tractament

local a base de gotes amb

antibiòtic i antiinflamatori. En ge-

neral, el timpà es recupera tot sol,

però si no ho fa al cap de dos mesos,

pot ser necessari recórrer a la cirur-

gia per reparar-lo (timpanoplàstia).

otitis mitjana agudaMalgrat que aquest trastorn pot presentar-se en

persones de totes les edats, és molt més comú en

els nens petits, particularment entre els 3 mesos i

els 3 anys d’edat, en què el creixement de la cara i

els seus espais aeris estan encara poc desenvolu-

pats, cosa que facilita l’acumulació de mucositat.

En general, apareix com la complicació d’un re-

fredat comú, en què els virus o els bacteris de la

gola poden arribar a l’orella mitjana a través de la

trompa d’Eustaqui o ocasionalment a través del

flux sanguini.

El primer símptoma acostuma a ser un mal d’ore-

lla persistent i fort, que es pot acompanyar d’una

pèrdua temporal de l’audició. Els nens petits po-

den tenir nàusees, vòmits, diarrea i febre de més

de 40ºC. El timpà s’inflama per acumulació de

mucositat i/o pus a l’orella mitjana, que provo-

ca molta tensió sobre el timpà amb dolor molt

intens. I de sobte s’alleuja per la perforació: surt

pus, però cedeix el dolor. En algunes ocasions po-

den aparèixer complicacions greus com les infec-

cions de l’os circumdant (mastoïditis o petrositis),

la infecció dels canals semicirculars (labirintitis)

El timpà és la clau de la nostra audició

Els Amics del Poble Sahrauí de Centelles van

dedicar les seves activitats als problemes

de visió existents al Sàhara. Un dels

esdeveniments va ser un sopar completament en

la foscor, a la sala la Violeta del poble.

Aquesta iniciativa consisteix a compartir taula

i sopar en total obscuritat. Una nova manera

d’experimentar amb el menjar i el beure, sense

tenir en compte la part visual. Així, es deperten

sensacions que tothom té però que la visió

apaga. L’objectiu? Conscienciar socialment del

que implica ser invident i revalorar la importància

que l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda tenen a l’hora

de percebre el món.

En el marc del desplegament de la Llei de la

dependència, aquest projecte demostratiu

s’ha implementat a dues poblacions

catalanes, Centelles i Vilanova i la Geltrú.

L’experiència pilot es va presentar a l’Ajuntament

de Centelles, amb la participació de l’alcalde del

municipi, Miquel Arisa, la presidenta de l’Àrea de

Benestar de la Diputació de Barcelona, Montserrat

Ballarín, el gerent de la Regió Sanitària de la

l’oferta de prestacions, serveis i entitats socials

locals i afavorir la planificació de polítiques

socials a partir del coneixement de la situació de

les persones amb dependència.

Centelles ha participat en tres edicions del

programa en què s’ha entrevistat les persones

majors de 80 anys del municipi. En la darrera

edició s’ha entrevistat 48 persones. D’aquestes,

un 44% perceben la seva salut com a regular o

dolenta i un 10% viuen soles. La gran majoria

volen seguir vivint en el seu domicili amb els

suports necessaris, ja que un 73% de les dones

tenen por de caure; un 79% necessita suport

en la realització d’activitats bàsiques de la vida

diària i un 19% necessita petites reformes

d’accessibilitat a la llar.

Catalunya Central, el Dr. Toni Iruela, el gerent

de l’ABS de Centelles, el Dr. Ramon Vilatimó, i

les autores del projecte, la treballadora social

de l’Ajuntament de Centelles, Eva Rovira, i la

directora d’infermeria de l’ABS, Encarna Zapata.

Gairebé el 70% de les persones amb dependència

són persones que viuen al domicili i per tant

requereixen uns determinats ajuts per viure a la

pròpia llar. Aquest projecte demostratiu presenta

una nova metodologia per tal de poder planificar

els serveis i fer el seguiment de les persones

dependents de forma individualitzada.

els serveis socials “més a prop”L’acte va servir també per presentar els resultats de

la tercera jornada del programa “Més a prop”, que

pretén detectar situacions de risc o vulnerabilitat

entre les persones majors de 80 anys.

Es tracta d’un projecte bàsicament preventiu

que consisteix a visitar les persones més grans

de 80 anys no usuàries dels serveis socials i

empadronades al municipi per informar-les sobre

atenció integrada a persones dependents a Centelles Centelles sopa

a les FosQues

ES FA UN SEGUIMENT SOCIAL I MÈDIC CONTINU A TRAvéS DE L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA A PERSONES AMB DEPENDÈNCIA. INICIALMENT, ES TREBALLARÀ AMB UN COL·LECTIU DE vUITANTA PERSONES.

ELS AMICS DEL POBLE SAhRAUí DE CENTELLES vAN ORGANITzAR UN SOPAR A LES FOSqUES, SERvIT PEL CUINER FRANCESC MOLERA I TRES CAMBRERS AFICIONATS I INvIDENTS. TOTA UNA ExPERIÈNCIA SENSORIAL I SOCIAL MOLT BEN vALORADA PELS ORGANITzADORS I COMENSALS.

Gairebé el 70% de les persones amb dependència viuen al domicili i requereixen ajuts per estar a la pròpia llar

La idea del ‘sopar a les fosques’ va néixer fa uns anys a París i s’ha exportat amb èxit a altres grans ciutats europees com Barcelona

a cegues com autèntics mestres explicant un joc

per a nens. Per notar la presència dels objectes,

evitar fer caure gots i ampolles i no vessar el vi o

l’aigua, calia anar amb tacte, “passant suaument

la mà per sobre dels objectes”, recomanava en

David. També s’havia d’afinar el gust, l’olfacte i

l’oïda. El rebombori era generalitzat, les veus es

barrejaven i costava saber amb qui es compartia

taula i es conversava.

descoBrir textures i saBorsFrancesc Molera va ser el cuiner encarregat de

preparar el menú. De primer, un assortit de

canapès. Només calia passejar els dits sobre

el plat i anar menjant cada delicadesa, una

per una. Els comensals notaven una gran

varietat de textures i sabors. Al segon plat calia

enfrontar-se als coberts, tota una odissea. Els

qui aconseguien ficar-se a la boca una mica de

menjar, van triomfar. Tothom tenia clar que era

carn i espàrrecs, però pocs van reconèixer que

es tractava de porc, i que també hi havia col i

salsa agredolça. Amb les postres es va recuperar

l’ús generalitzat de les mans, un descans pels

comensals. Aquests van identificar fàcilment la

selecció de dolços, de textures diferents. Amb el

cafè, es van encendre els llums i els comentaris

de la jugada taula per taula.

La sala estava plena. Un gran nombre de persones

van acudir al sopar atretes per aquesta original

proposta, que va satisfer a tothom. Tota una

experiència sensorial i social. Amb una diferència:

al final del sopar, els clients van tornar a veure-hi.

Ara bé, van poder constatar que el món es pot

descobrir i gaudir d’una altra manera, més enllà

de la vista. El món es coneix també a través dels

altres sentits, sentits que aporten sensacions

igualment riques, amb les quals es guien, cada

dia, les persones invidents.

camBrers per una nitEl servidors d’aquesta experiència van ser en

David, la Montse i en Joan. En Joan treballa en

un despatx d’advocats i en David i la Montse

són telefonistes. Els uneix una bona amistat i la

passió per la cuina. Tots tres són invidents i, per

una nit, es van convertir en cambrers. En Jordi, el

germà d’en David, també es va apuntar a l’equip.

Ell no és invident, però coneix de ben a prop què

comporta viure amb deficiència visual.

Tots quatre van guiar amb naturalitat els clients

a les seves taules i els instruien en el seu àpat

Per als invidents tots els sentits són

importants, ja que al mancar-nos-en

un d’ells ens hem de refiar dels altres

i potenciar-los per defensar-nos de la millor

manera possible en la vida quotidiana amb la

màxima normalitat. Pel que fa als músics, l’oïda

és fonamental per tal de poder executar aquesta

forma artística amb coherència i poder-nos

expressar i transmetre els sentiments que cada

obra o cançó requereixen i, d’aquesta manera,

poder fer arribar la música als oients de la

manera més directa i pura.

El tacte és l’únic dels nostres sentits en què

l’òrgan no es troba situat a l’interior del cap,

i que no empra un nervi corresponent per

transmetre directament al cervell la informació

transformada en impulsos.

Tot i que no podem parlar d’autèntics òrgans

del tacte, el cos humà presenta dos punts

amb una especial sensibilitat al tacte: els

llavis i les mans.

Jo visc, sento i faig música, i com a bon músic

que intento ser, em baso moltíssim en l’orella,

tot i que existeix música escrita, que es pot llegir

i interpretar. És molt important escoltar-se un

mateix tant si s’està interpretant una obra en

solitari com si s’està tocant en grup. Així, si un

músic es limita només a tocar i no a escoltar el

que està succeint al seu voltant, és molt difícil

que la peça arribi al destinatari i li transmeti

sensacions, emocions, vivències...

David viñolas

L’oïda Per a un invident estimular el tacteL’OïDA, FONAMENTAL TANT PER ALS MÚSICS COM PER A LES PERSONES CEGUES.

“TOCAR éS PERCEBRE LES PROPIETATS SUPERFICIALS DE L’OBJECTE EN LA SEvA TOTALITAT. I SOTMETRE’L A L’ExPERIÈNCIA DELS NOSTRES RECEPTORS MéS SENSIBLES AL TACTE, EN ESPECIAL LES MUCOSES I ELS CAPCIRONS DACTILARS.” JOhN NAISBITT

L’ABS Centelles destaca...

Com a ceramista, he pogut experimentar amb

les mans. Treballant, fent tallers amb fang durant

anys, sempre m’ha semblat que és molt important

la manipulació de materials plàstics.

L’estimulació cutània és essencial per al correcte

desenvolupament orgànic i psicològic de la

persona. Tota estimulació sensorial produeix un

creixement neurològic i accelera el procés de

mielització del cervell i del sistema nerviós.

el tacte i els nens Amb el sentit del tacte, el nen petit descobreix

on acaba el seu cos i on comença el món

exterior. Si treballem el sentit del tacte

estarem contribuint al seu aprenentatge

emocional, a la relació amb el món i amb els

altres, i a la comunicació.

Els llavis i les mans són dos punts amb especial sensibilitat al tacte

modelar per estimular el tacteEl modelatge és un procés additiu. A diferència

d’altres procediments plàstics com la talla, on

la forma s’aconsegueix amb el tall, el buidat

o polit..., amb aquest podem afegir o treure

material al nostre gust, mentre treballem les

formes lliurement.

El modelatge és un procediment plàstic que

estimula el tacte. A partir d’un material tou

i mal·leable (pasta), podem experimentar,

construir, crear formes amb una gran llibertat

d’expressió i afavorir la creativitat.

Mar Gallardo

programa interactiu“Nens en moviment” va una mica més enllà

del que es feia fins ara per prevenir el so-

brepès i l’obesitat. És un programa interac-

tiu per als nens i les famílies (en dos grups

separats). A més de la dieta, la informació

dietètica i els consells d’activitat física, tots

aprenen a estar més àgils i

saludables: juguen, es co-

muniquen i s’ajuden mú-

tuament (diem que és com

pertànyer a un club).

El programa té molt en

compte els aspectes emo-

cionals, i aquesta és proba-

blement la clau de la seva

eficàcia. Procura afavorir

el desenvolupament de les

qualitats pròpies dels nens

per millorar la confiança,

“nens en moviment” arriba a l’atenció primària vallcarca – sant gervasi

comParteiX les teves eXPeriÈncies!

ES TRACTA D’UN PROGRAMA PER A LA PREvENCIÓ DE L’OBESITAT EN ELS NENS qUE hI TENEN TENDÈNCIA.

Deu fer ja cinc o sis anys que va néi-

xer al Departament d’Endocrinolo-

gia de la Vall d’Hebron un sistema

per reduir el sobrepès en els nens, amb tant

d’èxit com per formar altres professionals

amb la finalitat d’aplicar-lo en molts cen-

tres sanitaris. L’equip de Pediatria ha fet la

formació i durant el darrer trimestre del

2010 ha impartit el primer programa.

Volem compartir aquest po-

ema que una de les nostres

pacients ens ha fet arribar

sobre la seva metgessa de família. Els

metges de família i els professionals

d’infermeria dels nostres centres

són per a tots vosaltres la primera

porta d’accés al sistema sanitari, i

entre les seves característiques prin-

cipals destaquen la seva proximitat i

la seva dedicació, des del respecte a

la dignitat de les persones.

la visió positiva de les persones i les coses,

i el descobriment de les moltes coses bones

que hi ha a la vida i que poden aconseguir

amb una mica d’esforç.

Les reunions són setmanals, d’una hora i

mitja de durada i en total són onze sessi-

ons que es realitzen a l’Edifici Pedraforca.

El primer grup ha estat un èxit i ja estem

preparant una segona edició del programa.

El programa procura afavorir el desenvolupament de les qualitats pròpies dels nens

Equip de PediatriaAtenció Primària Vallcarca – Sant

GervasiSi voleu compartir amb nosaltres algun escrit o qualsevol altre tema no dubteu a fer-nos arribar un correu electrònic a la següent adreça contactar@aprimariavsg.com, o bé per correu normal a l’atenció de la revista Fer Salut.

La doctora tiene una larga lista de admiradoresa los que siempre nos duele algo.Ella cuida de todos con ternura,como si hubiéramos de durar para siempre.

Al tiempo de abrir la puerta del consultorio,mis dolores se esconden debajo de su mesay tardan días y días en alcanzar mi espalda.Le digo que me canso si ando mucho,“hija, es que ya tienes una edad, administra tu tiempo” (ella ama la medicina pero también la lógica).

No sé qué hace la doctora con tantos dolores de cuerpos y de almascomo tiene debajo de la mesa.Tal vez, cuando termina la consultaabre la ventana y los fustiga con bríopara que se los lleve el aire de la tarde,cuando las calles se vacían por fin de jubilados.

Pilar Plaza Arnaiz

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

el nostre centre, en congressosEL NOSTRE CENTRE hA TINGUT UNA PRESÈNCIA MOLT ACTIvA EN CONGRESSOS NACIONALS I INTERNACIONALS, TANT PEL qUE FA A L’ASSISTÈNCIA COM PEL qUE FA A LA PARTICIPACIÓ I ORGANITzACIÓ.

Martin Álvarez R, yrla Figueras R, Martínez •

Palli L, Dalfo Pibernat A, Beza Fredes

M, Campiñez Navarro M. Adolescente e

hipertensión. III Congreso Clínico semFYC en

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

oral. 2º Premio mejor comunicación oral.

Gironés Sainz M, Beza Fredes M, Martinez •

Palli L, Alexis Tena A, Iribarne Serra T,

Martin Álvarez R. Bradicardia y demencia. III

Congreso Clínico semFYC en Cardiovascular.

Bilbao 2010. Comunicación oral.

Alexis Tena A, Martinez Palli L, Gironés •

Sainz M, Casablanca Figueras S, Iribarne

Serra T, Martin Álvarez R. Hipertensión

arterial y trastorno de ansiedad. III Congreso

Clínico semFYC en Cardiovascular. Bilbao 2010.

Comunicación póster.

Perula de Torre L, Arbonies Ortiz J, •

Bosch Fontcuberta J, Boveda Fontan J,

Campiñez Navarro M, Barragan Brun

N. Eficacia de la entrevista motivacional

en pacientes con dislipemia atendidos en

consultas de Atención Primaria (estudio

DISLIP-EM.) III Congreso Clínico semFYC en

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

oral. 1er. Premio de la mesa Proyecto

innovadores en Atención Primaria.

Campiñez Navarro M• . Ponente del taller

“Habilidades en psicoterapia. Una necesidad

para médicos de familia”. XXI Congreso Nacional

de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial.

Logroño 2010.

Campiñez Navarro M. • Ponente del taller “Taller

avanzado de entrevista motivacional. Feedback”.

XXI Congreso Nacional de Entrevista Clínica y

Comunicación Asistencial. Logroño 2010.

Martinez García E.• “Salut a l’escola bressol”.

Establecer relaciones entre pediatras y docente

para promocionar la salud em las primeras

etapas educativas. XII Encuentro Nacional del

Programa de Actividades Comunitarias en

Atención Primaria (PACAP Illes Baleares 2010).

Presentación póster.

Bravo Mateo C.• “La Actividad grupal como

medio para optimizar recursos y una alternativa

a la intervención individual”. XII Encuentro

Nacional del Programa de Actividades

Comunitarias en Atención Primaria (PACAP Illes

Balears 2010). Presentación póster.

III CONGRESO CLíNICO SEMFyC EN CARDIOvASCULAR

xxI CONGRESO NACIONAL DE ENTREvISTA CLíNICA y COMUNICACIÓN ASISTENCIAL

xII ENCUENTRO NACIONAL DEL PROGRAMA DE ACTIvIDADES COMUNITARIAS EN ATENCIÓN PRIMARIA

30 CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE MEDICINA DE FAMILIA y COMUNITARIA

xvII CONGRéS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA

16Th WONCA EUROPE CONFERENCE xxIv CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE PEDIATRíA ExTRAhOSPITALARIA y ATENCIÓN PRIMARIA

Martin Álvarez R. • Ponencia oral en la mesa

sobre Innovación en Atención Primaria. 30

Congreso de la Sociedad Española de Medicina

Familiar y Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Jiménez R. • Moderadora en la mesa debate

sobre “Controversias en educación sexual en

la adolescencia”. 30 Congreso de la Sociedad

Española de Medicina Familiar y Comunitaria

(semFYC). Valencia 2010.

Cibrian S.• Ponente en la mesa sobre nuevos

retos, nuevas soluciones en desarrollo

profesional continuo. 30 Congreso de la

Sociedad Española de Medicina Familiar y

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Soriano Palacios N, Brotons Cuixart C, •

Moral Peláez I, Altes Caïs A, vàsquez Senan

A, Calderó Solé M. Calidad de vida en los

pacientes con ictus y AIT atendidos en Atención

Primaria. Comunicación oral. 30 Congreso de

la Sociedad Española de Medicina Familiar y

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Campiñez Navarro M. • Ponente en la mesa

“Motivacional interviewing in primary care:

quick start guide”. 16th WONCA EUROPE

CONFERENCE. Málaga 2010.

Cibrian S. • Moderadora de “Oral Presentation

Session 39: Management and quality

assurance”. 16th WONCA EUROPE

CONFERENCE. Málaga 2010.

Casademont Pou R, Martí I, Martinez •

E, Serrano C, Portella A, Minguell R.

La importancia del pediatra de atención

primaria en el seguimiento de la cardiopatía

congénita como patología en evolución. XXIV

Congreso Nacional de la Sociedad Española

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

Martinez E, Portella A, Casademont Pou •

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

l’escola bressol”. Establecer relaciones entre

pediatras y docentes para promocionar

la salud infantil. XXIV Congreso Nacional

de la Sociedad Española de Pediatría

extrahospitalaria y Atención Primaria. Murcia

2010. Comunicación oral.

Martí I, Serrano C ,Casademont Pou R, •

Martínez E, Pérez J, Portella A, Minguell R.

Problemas de salud en niños adoptados. XXIV

Congreso Nacional de la Sociedad Española

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La conciliació

de les necessitats de salut dels ancians

fràgils després de l’alta hospitalària. Tasca de

l’Atenció Primària. XVII Congrés de la societat

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

Vic, octubre 2010. Comunicació oral.

Parer Farell M, Martin Alvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. Els nostres

pacients fràgils s’atenen al seu domicili. Nova

experiencia de gestió i millora de l’atenció

a la fragilitat. XVII congrés de la societat

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

Vic, octubre 2010. Pòster.

quesada Courceiro x.• Diversificando caminos:

del término limitaciones al término posibilidades.

XII Congreso de secretariado médico y

administrativos sanitarios. Torremolinos, octubre

2010. Comunicación oral.

Marques E, Cañabate R. • Nuevas formas de

comunicación con el usuario. Congreso de la

asociación española de secretariado médico y

administrativos de la salud. Málaga. Octubre

2010. Comunicación oral.

Iv JORNADA D’INNOvACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera •

O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La unitat

d’atenció domiciliària. Nova experiencia de

gestió de l’atenció a la fragilitat. IV Jornada

d’innovació en Atenció Primària. Innovació

en l’àmbit assistencial i en noves tecnologies.

Barcelona 2010. Pòster.

Martinez E, Portella A, Casademont Pou •

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

l’escola bressol”. “La salut a l’escola bressol”. IV

Jornada d’innovació en Atenció Primària. IV

jornada d’Innovació en l’àmbit assistencial i en

noves tecnologies. Barcelona 2010. Pòster.

xx CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE MEDICINA DE LA ADOLESCENCIA

Jiménez Leal R, Pérez Gañán J, Blasco •

Trabado T, Portella Serra A. “El teu blog jove”,

acercando la primaria a los adolescentes. XX

Congreso de la sociedad española de medicina

de la adolescencia. Salou. Abril 2010. Póster.

CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAñOLA DE ATENCIÓN AL USUARIO DE LA SANIDAD

Jover N, Tejero E, quesada x, Castro R. • Manual

de estilo. Congreso de la Sociedas Española de

atención al usuario de la sanidad. SEAUS. Gran

Canaria. Mayo 2010. Comunicación oral.

xII CONGRESO A.E.S.M.A.S

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

poble-sec per a tothom:Fomentem la convivÈncia i la inclusió social dels veïns

pla comunitari poBle-secPoble-sec per a Tothom participa intensament

en una altra estratègia gestionada per la Coor-

dinadora d’Entitats del Poble-sec, el que s’ano-

mena el Pla Comunitari del barri, “l’objectiu

del qual és unir esforços de tothom per trans-

formar la realitat de la comunitat, afavorir la

convivència veïnal en la diversitat, i així evitar

l’exclusió social”.

I és que aquest pla és una realitat gràcies a

moltes entitats, veïns i veïnes i professionals

del Poble-Sec que es reuneixen un cop al mes

per intercanviar informació i continuar treba-

llant conjuntament. Una de les entitats que en

forma part és l’EAP Poble-sec, que fonamen-

talment detecta i informa d’aquells pacients

que necessiten ajuda i assistència més enllà de

la visita rutinària al centre mèdic.

Els projectes de Poble-sec per a Tothom van dirigits a tots els segments de la població

infinitat d’activitatsPoble-sec per a Tothom, dintre del seu Pla

d’Acollida, té en funcionament múltiples acti-

vitats per fomentar la participació de la gent

del barri. Per una banda, l”Olla barrejada” (en

col·laboració amb el projecte “A taula” del CC

El Sortidor), on un cop al mes una persona

cuina un plat i l’explica a la resta. Per l’altra,

el “Mou-te per la interculturalitat”, un cicle de

música en què es poden escoltar propostes

sonores del món; i el curs “En forma de dona”

que s’imparteix dos dies a la setmana i s’adreça

només al gènere femení. Així, a través de l’es-

port moderat, les dones fan exercici, es relaci-

onen i amplien la seva xarxa social.

Però les activitats de Poble-Sec per a Tothom

traspassen els límits del seu barri, per exemple

amb “La cuina del món”. Es tracta d’un projecte

del districte de Sants-Montjuïc que consisteix

en una formació en cuina que finalitza amb

una mostra gastronòmica on es preparen

4.000 racions de menjar.

L’entitat també gestiona el projecte de la Direc-

ció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona

“Sessions informatives d’acollida” en quatre

districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Les Corts,

Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. En aquestes xerra-

des s’explica què és Barcelona, els drets i deures

dels seus ciutadans i com funciona la ciutat.Poble-sec per a Tothom, àrea social de

la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec

de Barcelona, va néixer l’any 2002 amb

l’objectiu de “fomentar la convivència i afa-

grames que tenen en marxa “ajuden a pal·liar

les necessitats de les persones que des d’altres

estaments no s’arriben a treballar, sempre uni-

ficant esforços i no duplicant tasques”.

I és que Poble-sec per a Tothom és un referent

social al barri, ja que les seves línies principals

d’actuació van dirigides a infants, població

adulta i gent gran.

A través del projecte “Espai de la infància”,

un espai socioeducatiu, l’entitat es fa càrrec

dels més petits, i mitjançant el Pla d’Aco-

llida s’ofereixen infinitat de serveis per als

adults. Propostes que van des de cursos de

català i castellà fins a l’assessorament so-

ciolaboral, psicològic i jurídic. Dedicat als

més grans, estan desenvolupant el projecte

“Acompanyament a la gent gran”, que atén

les persones amb poca mobilitat i que no

poden sortir de casa.

apostar per la qualitatAmb 9 tècnics i més de 30 voluntaris, Poble-

Sec per a Tothom “fa un treball a petita escala”.

Això és el que respon Celdà quan se li pregun-

ta de quina manera difonen totes les activitats

que porten a terme. Assegura que “malaura-

dament no els fa falta gaire publicitat” perquè

acostumen a tenir les places més que cobertes

i que amb més recursos podrien ampliar l’ofer-

ta, però que en cap cas “volen perdre qualitat”.

Amb un fort arrelament i acceptació dins del

barri, Poble-sec per a Tothom encara el futur

amb il·lusió i amb una gran dosi de realisme.

I és que el seu objectiu principal en aquests

temps de crisi és “mantenir-se com fins ara”.

És a dir, l’entitat prioritza poder continuar

donant els mateixos serveis i a la mateixa

gent, en comptes de plantejar-se “grans crei-

xements”. Tot i això, Celdà aclareix que ells no

marquen les pautes, sinó que “les marca la

propia realitat del barri”.

Jèssica Celdà, coordinadora de l’entitat

Part de l’equip de treball

de Poble-sec per a Tothom

L’ENTITAT SOCIAL PROMOU, A TRAvéS DE METODOLOGIES COMUNITÀRIES, LA RELACIÓ ENTRE LES DIFERENTS CULTURES, PERò SOBRETOT TREBALLA PERqUÈ TOThOM TROBI EL SEU LLOC A LA SOCIETAT. I COM hO FA? ENS hO ExPLICA LA SEvA COORDINADORA, JÈSSICA CELDÀ.

vorir la inclusió social dels veïns i veïnes del

barri mitjançant metodologies comunitàries”.

Això ho explica Jèssica Celdà, coordinadora

d’aquesta iniciativa, que afegeix que els pro-

com els identifiquem?

els visuals

Són persones que donen prioritat a “el que

es veu”, diuen coses com: “mira...”, “neces-

sito que m’aclareixis el teu enfocament

sobre...”, “a simple vista”, “està ben vist”, “és

un regal pels ulls”, “ja veurem”, etc. Parlen

ràpid i alt, generalment comencen una frase

i abans d’acabar passen a una altra; van pi-

cant diferents coses sense acabar les idees.

Necessiten ser mirats quan els estem parlant

o quan ho fan ells, és a dir, han de veure que

se’ls està prestant atenció. En general són

persones amb

molta energia,

sempre estan

fent alguna

cosa i la seva

imatge és molt

important, per

tant solen anar

ben arreglats.

els auditius

Al comunicar-se són els que utilitzen

paraules com “em va fer clic...”,” escol-

ta’m...”, “em sona...”, “va cridar l’atenció”,

“va fer-se el sord”, “digues-m’ho paraula

per paraula”, o sigui patrons lingüístics

que descriuen el perfil auditiu. Són els que

necessiten un “aha...”, ”mmm...”, és a dir,

una comprovació auditiva que els doni

la pauta que l’altre està amb ells, que els

presta atenció. Tenen un ritme intermedi,

són més profunds, tranquils i sedentaris

que els visuals, no solen cridar l’atenció i

en el seu discurs cuiden molt el que diuen,

per tant, els agrada llegir per tenir un bon

domini del llenguatge oral.

LINGÜíSTICA

Tot i que cap persona és cent per cent

visual, auditiva o cinestèsica, també es

cert que quan ens comuniquem el nostre

discurs presenta un patró lingüístic pre-

ferent. Una gran majoria de vegades, no

sols no ho tenim en compte, sinó que a

més estem convençuts que l’altre utilitza

el mateix patró que nosaltres.

Si el que volem és que la nostra comuni-

cació sigui efectiva —i per tant que l’inter-

locutor entengui el nostre missatge— ens

serà útil tenir en compte dues coses:

a) Utilitzar els tres canals simultània-

ment (sobretot quan parlem en grups,

per garantir-nos que arribem al màxim

de persones).

b) Identificar el canal preferent de l’in-

terlocutor, per prioritzar-lo (sobretot

en converses dos a dos).

Tots tenim un patró lingüístic preferent: visual, auditiu o cinestèsic

comunicar-se amb eFicàcia

A qUI NO LI hA PASSAT MAI D’ESTAR PARLANT DURANT UNA LLARGA ESTONA AMB UNA PERSONA I TENIR LA SENSACIÓ qUE NO L’ESTÀ ENTENENT DE RES?

Aquest tipus de situacions, la PNL (pro-

gramació neurolingüística) les justifica

mitjançant la comunicació amb patrons

lingüístics diferents; seria com estar sintonit-

zats a una ràdio però amb diferents freqüèn-

cies. Però abans d’aprofundir en el tema, una

petita introducció sobre què és això de la PNL i

el significat de les seves sigles.

programacióImaginem-nos per un moment que quan nai-

xem, el nostre cervell fos com un disc dur com-

pletament buit, i que al llarg de la vida, se’ns

hi anessin posant programes: uns de manera

automàtica, d’altres que ens instal·lem nosal-

tres mateixos, alguns altres que rebutgem o

que modifiquem, però al cap i a la fi, progra-

mes. Un cop estan instal·lats i funcionen, ens

oblidem d’ells deixant a les seves mans la major

part de les nostres conductes i accions consci-

ents i inconscients. Tenim programes per tot:

per rentar-nos les mans, per conduir, fins i tot,

per enfadar-nos.

Els programes son conseqüència dels apre-

nentatges de les nostres experiències reals

o construïdes a partir d’uns filtres. El filtre

més primari, és el dels cinc sentits: seria com

portar unes ulleres “especials”, que ens fan

construir el nostre particular mapa de la rea-

litat: el nostre cervell rep contínuament tanta

informació a través dels sentits que tot el que

un veu, escolta, sent, tasta i toca, es veu obli-

gat a “filtrar-ho” per quedar-se amb una part,

que serà la que li resultarà útil en un futur. Un

exemple d’això, el trobem en la capacitat au-

ditiva que tindria una mare de filtrar els sons

per tal de percebre el plor del seu fill entre

una multitud.

El format que utilitzem per guardar els pro-

grames seria com comparar-ho amb el Word,

l’Excel o l’Acces de l’Office. Dels cinc sentits, un

d’aquests el transformem en el preferit i, per

tant, el farem servir amb més freqüència per

guardar les nostres experiències i fer-ne pro-

grames, que després utilitzarem. D’això en diem

canal preferent, i n’hi ha tres: quan el que prin-

cipalment guardem de les nostres experiències

siguin imatges, el canal predominant serà el

visual (V); quan guardem sons, parlaríem del

canal auditiu (A), i per últim, quan el que ens

quedem són sensacions corporals, olors o gus-

tos, estarem parlant del canal cinestèsic (C).

neuroEls programes utilitzen l’arquitectura de la neu-

rologia per emmagatzemar-les i manifestar-se,

en forma de circuits neuronals.

Un dels motius pels quals no ens entenem és perquè utilitzem patrons lingüístics diferents

els cinestèsics (inclou l’olor, el gust, el

tacte i la resta de sensacions)

Parlen sense presses i fan servir paraules

com “em sento de tal manera...”, ”em va

posar la pell de gallina...”, “em fa pudor

aquest projecte...”, “és un bàlsam per l’es-

perit”, “van entrar en una discussió acalo-

rada”, ”aquella persona és un martiri”, etc.;

tot és a través de sensacions.

Tenen molta capacitat de concentració i són

els que més contacte físic necessiten. Són

els que ens donen un copet a l’esquena i ens

pregunten “com estàs?”. A més són els que

se sentiran atesos si t’interesses per alguna

de les seves sensacions.

Són tranquils, relaxats i sensibles. Se’ls pot

reconèixer ràpidament per com s’arreglen,

perquè solen vestir còmodes, la moda no

els interessa, però sí que els acostumen a

agradar els bons menjars. Les activitats

preferents són totes les que estan relacio-

nades amb el tacte, el gust i l’oïda.

canal predominant

A partir d’ara, si no t’agrada la sensació

d’estar parlant en freqüències diferents,

posa l’atenció en el canal que predomina en

l’altre i qüestiona’t com pots modificar els

teus patrons per enriquir la vostra comuni-

cació, perquè com diu la PNL: “Si continues

fent el mateix... obtindràs més del mateix”.

Nani Díaz-PavónEconomista de la SalutMàster-trainer en PNLCoach d’Organitzacions

consells bàsics i senzills Evitar el mal d’esquena és fàcil, només heu de seguir les següents recomanacions en el

vostre dia a dia:

Dormir és una de les activitats més importants per a la nostra salut, perquè és el •

moment en què podem descansar. Ens passem moltes hores al llit i, per això, és

important adoptar una bona postura, procurar canviar de matalàs cada cert temps,

dormir de costat, en posició fetal i evitar al màxim dormir cap per avall. A més, es

recomana aixecar-se lentament del llit.

quan caminem, hem de mantenir una bona postura: anar rectes, amb el cap alt, •

calçar sabates còmodes (evitar l’ús de talons alts) i evitar la càrrega de pes, com

per exemple, maletins, motxilles...

quan treballem, és important adoptar una bona postura davant l’ordinador: seure •

amb el cap i el coll rectes, situar la pantalla de l’ordinador a l’alçada dels ulls,

recolzar el tronc a l’espatllera de la cadira i mantenir els peus a terra. La cadira ha

de proporcionar llibertat de moviments per aconseguir una postura confortable.

A l’hora de carregar pes, és important fer-ho amb compte: doblegar els genolls •

(mai l’esquena) i aixecar l’objecte a prop del cos, fins a l’alçada del pit. A més, la

càrrega que aixequem ha de ser adequada a la nostra edat i pes.

Una bona hidratació ajuda a evitar possibles lesions, per això s’aconsella beure •

molta aigua.

El mal d’esquena és un problema de salut molt freqüent que afecta el 90% de la població en algun moment de la seva vida, especialment la gent gran, les dones embarassades i les persones que realitzen treballs físics de manera habitual.

Entre les principals causes d’aquest

trastorn destaca el mal funciona-

ment de la musculatura de l’esquena

i la influència de determinats factors de

risc, com per exemple, fer esforços o seure

i dormir en postures incorrectes.

L’esquena ha de ser sòlida per poder aguan-

tar el pes del cos, protegir la medul·la espi-

nal i mantenir estable el centre de gravetat.

Cal evitar tant com es pugui que la musculatura de l’esquena hagi de treballar i fer sobreesforços

és fonamental practicar exercici físic moderat per enfortir la musculatura

Prevenir el mal d’esQuena

Begoña Ichazo

Cap d’Infermeria

EAP | Sardenya

La columna vertebral està formada per 33

vèrtebres que, si s’observen per davant, es

veuen perfectament alineades; en canvi,

si es miren de perfil, formen unes corbes.

Això permet que la columna sigui molt

resistent a la càrrega aplicada en direc-

ció vertical. Per aquest motiu, en alguns

països era tradicional —i encara ho és—

transportar la càrrega damunt del cap. Si-

gui com sigui, cal evitar tant com es pugui

que la musculatura de l’esquena hagi de

treballar i fer sobreesforços.

l’eXercici Físicmantenir-se actiu físicament •

és decisiu per reduir la càrre-

ga de l’esquena. és fonamental

practicar exercici físic moderat

per enfortir la musculatura. Es

recomana, doncs, practicar es-

ports que ajudin a desenvolupar

una musculatura compensada,

com fer fúting en una superfí-

cie plana i amb el tronc recte o

nedar, ja que la natació és una

de les activitats més eficaces,

sobretot en les modalitats de

crol i esquena. Abans i després

de cada exercici és important

fer estiraments per relaxar la

musculatura.

En canvi, cal evitar els esports •

que sotmetin el cos a vibraci-

ons, que impliquin moviments

bruscos, i els que obliguin a

adoptar postures de flexió, com

per exemple, el tennis, el fut-

bol, l’esquaix, el golf o l’equi-

tació. En qualsevol cas, es re-

comana consultar el metge.

Al concert de Nadal hi va participar

la Coral El Llac del Casal i un grup

infantil de músics de l’EAP Sardenya

que, els mesos previs al concert, van assajar

setmanalment el repertori, i cal destacar que hi

van treballar de valent. L’orquestra, la va dirigir

Antoni Alburquerque Subirats, que va adaptar les

partitures al nivell i a l’instrument de cada nen i

va fer que els participants estiguessin engrescats

en tot moment.

A principis d’any, membres de l’equip vam

decidir promoure la creació d’un espai on

els usuaris esdevinguessin membres actius

del nostre centre. S’inicia el projecte convocant una

primera reunió, convidant sis usuaris del centre a

formar part d’un grup de treball amb l’objectiu

de fomentar la participació d’aquests usuaris en

la millora de la qualitat assistencial, i és així com

neix el primer Comitè d’Usuaris de l’EAP Sardenya.

Durant aquest darrer any, el Comitè s’ha reunit en

diferentes ocasions en què hem creat espais de

diàleg entre usuaris i professionals del centre.

Un dels objectius principals durant la primera reunió

del Comitè va ser el recull d’opinions de la gent del

barri, pel que fa a aspectes de millora o de queixa,

per tal de donar una millor qualitat assistencial.

Darrerament també hem participat conjuntament

en les diverses activitats relacionades amb el 10è

aniversari del centre, com la caminada popular, la

festa infantil i el concert de Nadal al Casal de Gent

Gran. Amb tot això, creiem que l’atenció comunitària

és un element bàsic en l’Atenció Primària i en el

treball dels professionals de la salut.

L’experiència està representant per a nosaltres una

oportunitat per créixer com a equip i donar un millor

servei. És per això que estem animats per seguir

engegant nous grups que ens permetin conèixer les

opinions dels nostres usuaris.

concert de nadal Pel 10È aniversari de l’eap sardenya

comitÈ d’usuaris El diumenge 19 de desembre, amb motiu del 10è aniversari de l’EAP Sardenya, es va oferir un fantàstic concert de Nadal al Casal de Gent Gran del Baix Guinardó.

Des de l’EAP Sardenya, existeix el convenciment que la participació dels ciutadans en el sistema sanitari és un component essencial per al seu bon funcionament.

ampli repertori musicalEl repertori del concert va

constar de peces que va cantar

únicament la coral, d’altres tocades

exclusivament pels nens, i d’un

conjunt de nadales en què va

participar tothom (incloent-hi el

públic). Com a cloenda es van bufar

les espelmes del pastís per celebrar

aquest 10è aniversari. Des de l’organització

volem agrair especialment l’esforç

del director, dels músics i de la

Coral, sense oblidar el Casal, que

ens va cedir el local, tant per als

assaigs com per al concert.

Va ser una experiència molt

enriquidora que esperem que es

pugui repetir amb qualsevol altre

motiu i en un futur proper.

Moltes gràcies a tots!

Violí: Isabel i Andrea

Viola: Katia

Teclat: Maria i Júlia

Flauta travessera: Ariana

Clarinet: Núria

Trombons: Roger i Josep

Percussió: Marta, amb el suport del seu

pare, en Francesc

Lydia OrselliCap d’Atenció a l’Usuari

EAP | Sardenya

Laia Menero Treballadora social

EAP | Sardenya

“Esperem continuïtat en l’encert de la gestió de l’EAP”Ja fa deu anys de la inauguració de l’EAP Sardenya. Aquest projecte d’aleshores s’ha convertit amb el pas dels anys en una realitat gràcies al rigor, serietat i sacrifici de tots els professionals que hi han dedicat el seu treball.En aquesta trajectòria s’han hagut de superar els problemes que el mateix sistema sani-tari públic comporta. La qualitat assistencial és alta en tots els departaments: metges de família, pediatria, infermeria, odontologia i administració, i es reconeix l’esforç que això ha comportat per aconseguir una progressió favorable en l’atenció a l’usuari.Experiència satisfactòriaLa meva experiència, com la majoria dels usuaris de l’EAP Sardenya, és satisfac-tòria. Estem segurs que tots els professionals de la plantilla posen tot el seu interès a superar-se. És fins a cert punt comprensible que, en un col·lectiu de 25.000 persones, es produeixin algunes queixes, que em consta que són ateses al més aviat possible i de forma personalitzada. També hi ha suggeriments que s’estudien per si són vàlids per millorar substancialment l’atenció a l’usuari.

Hem d’agrair a tots els professionals el que s’ha aconseguit fins ara, felicitar-los pels deu anys transcorreguts i que el començament d’aquesta nova dècada sigui una con-tinuïtat en l’encert de la seva gestió. Els bons resultats assolits fins avui poden veure’s afectats per la crisi que patim, i per això el repte és important i cal afrontar-lo amb professionalitat, per aconseguir una immillorable qualitat en l’atenció a tots els usuaris del nostre EAP Sardenya.

Sr. Pedro Pons Membre del comitè d’usuaris

D’esquerra a dreta: Sr. Pedro Pons, Sr. Francesc x. Barrachina, Sr. Lluís Guitart, Laia Menero (treballadora social), Tony Fernández (Atenció a l’Usuari), Elisabeth Moreno (Atenció a l’Usuari) i Lydia Orselli (cap d’Atenció a l’Usuari).

Carme PalasíPediatra

EAP | Sardenya

nandu jubanY, cuiner Reinventant la cuina tradicional

LI AGRADA INNOvAR I FER vIURE ExPERIÈNCIES CULINÀRIES ÚNIqUES ALS SEUS COMENSALS. DES DELS DIvUIT ANyS qUE EL CUINER NANDU JUBANy ESTÀ vINCULAT AL MÓN DE LA CUINA, UN UNIvERS qUE LI PERMET POTENCIAR AL MÀxIM ELS CINC SENTITS.

Li agrada innovar i fer viure experiències culinà-ries úniques als seus comensals. Des dels divuit anys que el cuiner Nandu Jubany està vinculat al món de la cuina, un univers que li permet poten-ciar al màxim els cinc sentits. Ha cuinat a Madrid, Euskadi i Catalunya, i enguany ha celebrat el 15è aniversari de Can Jubany, el restaurant on fa de xef. Una tra-jectòria plena de bon gust i detalls saborosos, que recentment s’ha vist guardonada amb el premi Restaurant de l’Any que atorga l’Aca-dèmia Catalana de Gastronomia. Per a ell, la cuina és una font per expressar la diversitat de sensacions que els cinc sentits ens ofereixen. Començant per la textura de cada ali-ment, passant per les aromes de cada creació culinària, el so que determinades composicions fan quan les degustem, la presentació de cada plat, i finalment, el sentit més important per als cuiners: el gust.

La cuina: un joc creatiu i científic!Jubany ens diu que cuina i ciència es barregen dins l’univers dels fogons. Havent impartit unes sessions magistrals al curs Science&Cooking de la Universitat de Harvard, el xef de Monistrol de Calders explica que “la ciència pot ajudar moltís-sim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat. A la cuina hi tenen lloc un munt de processos químics i fem

ciència, mentre cuinem. Per exemple quan utilit-zem el nitrògen per canviar l’aparença i textura d’un aliment i fer una esferificació”.I com que cuinar i menjar és un regal per als sen-tits, cal conèixer com potenciar sabors, sorpren-dre als amants de la bona cuina i treure el màxim partit del binomi ciència-cuina. “La ciència ens explica perquè tenen lloc determinats fenòmens, i si n’entenem els processos podrem sorprendre més els nostres sentits”.La creativitat, doncs, és també fonamental en aquest procés. “Cal ser creatiu per divertir al co-mensal. Volem crear experiències úniques, com per exemple, un còctel que està glaçat, que es menja amb els dits i que quan ens el posem a la boca es fon i fa que treguem fum per la boca o el nas”, explica el cuiner. Es tracta de sorprendre. La innovació i reinvenció dels plats tradicionals amb ingredients genuïns i aliments de proximitat són els principals punts forts de la cuina de Nan-du Jubany. Però, quins són els reptes de futur, ara que comencem un nou any? “A la llarga ens agra-daria obrir un restaurant de tapes a Barcelona”. Deliciosa proposta, doncs, per anar fent boca.

“La ciència pot ajudar moltíssim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat”

EAP vIC Passatge Pla del Remei, 10-12Tel. 93 883 34 4308500 Vic (Barcelona)www.eapvic.org

Som més a prop, connecta’t amb nosaltres. Aprofita els avantatges de la web!

Pregunta’ns, informa’t i posa’t al dia a la web: www.eapvic.org

Què us agradaria trobar a la nostra web? Feu-nos arribar els vostres suggeriments!

Trobareu nous serveis a la nostra web. Us anirem informant puntualment

de tot plegat!

visita la nostra web!

-

Com la majoria ja sabeu, la

Dra. Busquets fa més d’un

any que està fent l’horari

complert a pediatria per cobrir

absències de companys.

Darrerament hem tingut

professionals en excedència o

de baixa i ella ja ha estat referent de moltes

famílies. Fins i tot, molts de vosaltres l’heu

sol·licitat com a metge habitual dels vostres

fills. Ara això serà possible, ja que s’incorpora

com a metge de pediatria amb assignació de

pacients. I això què vol dir? Doncs que aquells

que voluntàriament desitgeu que sigui la

reestructuració a pediatria

Tot l’equip de professionals de

pediatria (metges i infermeres)

i el personal de programació

esperem que aquests canvis siguin

beneficiosos per la població i

aprofitem per recordar-vos que també

disposem d’una web (www.eapvic.org) i un

correu personal de cada professional (el

podeu trobar a la web) per poder fer les

consultes o els suggeriments que cregueu

necessaris.

Gràcies per la confiança dipositada

en nosaltres.

Els horaris dels pediatres canviaran lleugerament per poder donar més cobertura a aquest servei

pediatra titular dels vostres fills,

ens ho comuniqueu a recepció

i accedirem a fer el canvi.

La incorporació de la

Dra. Busquets implicarà

també algun altre canvi

organitzatiu que ens afecta

a tots. D’entrada, els horaris dels

pediatres canviaran lleugerament per tal

de poder donar més cobertura a aquest

servei. Internament, intentarem

organitzar-nos per poder

oferir una àmplia possibilitat

d’escollir la visita concertada,

fer seguiments, revisions, etc.

sense oblidar en cap moment

la demanda espontània si és

necessària. No deixarem de

comptar amb la col·laboració i reforç

d’altres professionals en moments més “crítics”

o de més demanda; però la

nostra prioritat és que siguin

els professionals titulars

de pediatria els que

visitin els nens.

els trastorns d’ansietat poden ser de diferents tipus:

Crisis d’angoixa:• episodis de por i ma-

lestar intensos amb palpitacions, sudo-

ració, tremolor, sensació d’ofec i opres-

sió toràcica.

Agorafòbia:• ansietat en llocs o situaci-

ons d’on pot ser difícil escapar o rebre

ajuda, com cues, multituds, autobús o

metro, i estar sol fora de casa.

Fòbia específica: • por excessiva o irra-

cional d’un objecte o situació específics,

com volar, animals, injeccions; fòbia

social: por intensa i persistent de situ-

acions socials, com reunions o parlar en

públic; trastorn per estrès posttraumà-

tic: després d’un esdeveniment traumà-

tic en què s’ha experimentat por, deses-

perança, horror intens, etc., el subjecte

segueix presentat records i somnis

persistents, sensació que tor-

na a passar el mateix i,

per tant, fa esforços

per evitar les activitats

o els llocs que li recor-

din l’esdeveniment.

Trastorn per ansietat generalitzada:•

preocupació excessiva per molts esdeve-

niments i activitats, que presenta símp-

tomes físics i deteriorament de

les activitats habituals.

hi ha dos trastorns d’ansi-

etat que es donen amb fre-

qüència en l’adolescència:

1. L’ansietat per separació: es

caracteritza per l’ansietat exces-

siva davant de la separació respecte

de la llar o de les persones

amb les quals l’adolescent

està vinculat (com els pa-

res); el jove té una preocupa-

ció desmesurada de perdre’ls o

que pateixin algun mal o accident.

trastorns d’ansietat

2. La fòbia escolar: es manifesta en aquells

nens i adolescents que presenten una elevada

ansietat davant de la idea d’anar a l’escola. Es

queden a casa encara que els pares intenten

per tots els mitjans que hi vagin; també pot

aparèixer sense que hi hagi ansietat per se-

paració, però sol ser en ser pacients que bus-

quen situacions que els donin seguretat.

La prevalença dels trastorns d’ansietat en

nens i adolescents varia molt entre els dife-

rents estudis i pot anar del 5% al 50%.

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/ac-

tuadoles.pdfEquip de pediatria de l’EAP vic

AMB LA INTENCIÓ DE DONAR

SORTIDA A TOTES LES

DEMANDES qUE REqUEREIxEN

ATENCIÓ MÈDICA PER ALS

NOSTRES INFANTS, I TENINT

EN COMPTE L’AUGMENT DE LA

POBLACIÓ I TAMBé LA GRAN

ACCEPTACIÓ qUE hA TINGUT

LA DRA. LíDIA BUSqUETS, hEM

DECIDIT qUE S’INCORPORI

DEFINITIvAMENT A L’EqUIP

DE PEDIATRIA COM A qUART

PEDIATRE DE REFERÈNCIA.

li costa més arribar a la retina. Això es tradu-

eix en algunes d’aquestes alteracions, que es

poden contrarestar amb l’ús d’ulleres o amb

tractaments específics.

toca anar a ca l’oculista!Com a regla general, tant els adults com els

infants hauran de visitar l’oculista per fer les

diferents revisions, així com també sempre que

tinguin algun problema concret amb la vista.

En el cas dels nens i nenes, l’oculista detectarà

si hi ha indicis de l’ull gandul —pèrdua de visió

en un dels dos ulls, a causa de la manca d’ús—,

i tractarà l’estrabisme —desviació de l’alineació

d’un ull en relació amb l’altre—, la miopia, la hi-

permetropia i l’astigmatisme —estat ocular que

impedeix l’enfocament clar dels objectes tant

de lluny com de prop—, en cas que els detecti.

Durant l’adolescència, les alteracions refracti-

ves s’accentuen i convé actuar-hi ràpidament,

amb l’ús d’ulleres o lentilles, perquè no

vagin en augment. A partir dels 18 anys,

la miopia i la hipermetropia s’estabilit-

zen i deixen d’incrementar-se.

patologies més freqüentsAl llarg de la vida ens poden anar aparei-

xent diversos problemes oculars. Alguns

són: la vista cansada —provocada per

una pèrdua d’elasticistat del cristal·lí—,

que fa que la visió de prop sigui borro-

sa i que es contraresta utilitzant ulleres

progressives; les cataractes —pèrdua de

transparència del cristal·lí que cal acabar

operant—; la presbícia —disminució de

la capacitat de l’enfocament de l’ull— i el

glaucoma, causat per l’acumulació de líquid

en el globus ocular, cosa que eleva la pressió

intraocular. Convé tractar aquesta alteració

aviat, perquè pot comportar ceguesa. Per

vista Fixa-t’hi bé!

LA vISTA éS UN DELS SENTITS qUE MéS UTILITzEM EN EL DIA A DIA. FACTORS COM L’EDAT, L’ALIMENTACIÓ O ELS hÀBITS qUOTIDIANS DETERMINARAN LA REGULARITAT AMB qUÈ hEM DE vISITAR L’OCULISTA. A CONTINUACIÓ, OFERIM UNA SÈRIE DE CONSELLS I RECOMANACIONS PER MANTENIR LA vISTA EN BONES CONDICIONS.

és habitual que al llarg de la vida els ulls pateixin una sèrie de canvis evolutius

A partir dels 40 anys s’inicia una davallada de l’agudesa visual

l’onceSolidaritat, projectes i accions culturals per

a la integració de les persones cegues a la

nostra societat són els principals focus d’ac-

ció de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs

Espanyols), una corporació sense ànim de

lucre, que treballa arreu de l’Estat espanyol, i

que està activa des de l’any 1938. Actualment

l’ONCE genera més de 115.000 llocs de treball,

juntament amb la seva Fundació i la Corpora-

ció Empresarial ONCE, i dóna atenció especi-

alitzada a les més de 70.000 persones cegues

i discapacitades visuals que agrupa. L’ONCE

també treballa amb associacions de

cecs d’arreu del món, especialment

amb associacions de l’Amèrica Lla-

tina. Podeu trobar més informa-

ció a la web de l’organització:

www.once.es.

tractar-la, s’utilitzen col·liris especials i també

cirurgia làser i cirurgia convencional.

Per altra banda, les persones diabètiques han

de seguir controls visuals més freqüentment

per prevenir patologies com la retinopatia dia-

bètica, que apareix a causa d’una alteració dels Per mantenir uns ulls sans, cal saber que

aquests òrgans són delicats i cal prote-

gir-los bé: fer les revisions necessàries,

no exposar-los obertament a la llum del sol i

tenir una higiene adequada seran accions que

ens ajudaran a mantenir els ulls en un òptim

estat. Els ulls ens acompanyen al llarg de la vida

i ens aporten una pila de bons moments.

però, què cal per veure-hi Bé? La visió es produeix gràcies al fet que els ulls

—receptors de les imatges exteriors— trans-

meten al cervell la informació sobre aquestes

imatges. I quines són les parts que conformen

l’ull? El globus ocular consta de la còrnia, la

conjuntiva, l’iris, la retina, la pupil·la, la màcula,

l’escleròtica, els coroides i el cristal·lí.

La visió es produeix perquè els ulls transmeten al cervell informació sobre les imatges

Vista

Algunes dades curioses

Una de cada 30 persones és daltònica: no

•

distingeix bé el color vermell ni el verd i els

confón.

El pintor francès Claude Monet, famós pels

•

seus quadres paisatgístics, no veia amb cla-

redat què pintava els darrers anys de la seva

carrera, perquè patia de cataractes.

Les cataractes afecten més del 50% de la po-

•

blació entre els 65 i els 75 anys i més del 70%

de les persones majors de 75 anys. La Segure-

tat Social en cobreix la cirurgia.

La pastanaga afavoreix que els ulls s’adaptin

•

millor als canvis de llum.

Un percentatge molt baix de persones tenen

•

monocromàcia, és a dir, absència de la per-

cepció de color. Es tracta d’una alteració que

pot venir causada de manera genètica, o bé

per una lesió en les àrees cerebrals implicades

en la percepció del color.

vasos sanguinis de la retina i pot desembocar

en ceguesa si no es detecta a temps. Una altra

malaltia ocular és la degeneració macular de

l’ull, que afecta principalment les persones més

grans de 60 anys. Es tracta amb suplements vi-

tamínics i zinc, i també amb cirurgia làser.

els ulls canvien amB l’edat: cuida’ls!És habitual que al llarg de la vida, els ulls pa-

teixin una sèrie de canvis evolutius. Es tracta

de processos normals que alteren la manera

com hi veiem. Així, en edat de creixement, po-

den aparèixer la miopia o la hipermetropia, que

poden anar desenvolupant-se fins que l’infant

esdevé adult. En assolir la maduresa, també es

presenten una sèrie d’alteracions a la vista. A

partir dels 40 anys s’inicia una davallada de

l’agudesa visual, fent que percebem les imat-

ges d’una manera més borrosa i menys nítida.

A mesura que envellim l’ull canvia: la còrnia

i el cristal·lí es tornen més opacs i a la llum conjuntiva

cristal·lí

pupil·la

còrnia

iris

màcula

coroides

escleròtica

retina

humor vitri

nervi òptic

oïda“Catalunya és un calidoscopi de sons, una barreja complexa, rica i variada”

EL MÚSIC vIGATÀ PEP SALA ENS ExPLICA DE qUINA MANERA vIU LA SEvA RELACIÓ AMB LA MÚSICA I POSA ÈMFASI EN LA NECESSITAT qUE Té LA SOCIETAT DE CUIDAR EL SENTIT DE L’OïDA, UN SENTIT qUE éS LA SEvA EINA PRINCIPAL PER PODER FER MÚSICA I GAUDIR-NE. hAvENT ACABAT LA GIRA DEL SEU DARRER DISC ‘ANATOMIA DE LA RELATIvITAT’, I DESPRéS DE LA PRODUCCIÓ D’UN DISC D’òPERA —COMPOSTA PER JOAN MARTíNEz COLÀS— SOBRE LA vIDA DEL COOPERANT CATALÀ vICENç FERRER, ENS REP ALS ESTUDIS DE LA DISCOGRÀFICA L’INDI MUSIC. AqUí éS ON ENGENDRA ELS DISCOS AMB LES CANçONS qUE FAN BALLAR I EMOCIONAR ELS SEUS SEGUIDORS.

què significa per a en Pep

Sala el sentit de l’oïda?

Quan un nen neix descobreix

el món a partir dels sentits. En

el meu cas, ja des de petit em

va fascinar l’univers sonor de la

vida. L’oïda és per a mi una eina

i és el que m’ha permès sentir el

món i dedicar-me a allò que més

m’agrada. Per a mi és molt im-

portant, i malgrat tot, és un dels

sentits que la societat cuida menys.

Penso que tenir cura de l’oïda im-

plica temes arquitectònics, que els

edificis estiguin construïts amb ma-

terials adequats que aïllin el soroll ex-

tern. Personalment, necessito viure en

fons, si la vida és un llibre, un disc podria ser un

capítol més. Aleshores, hi ha capítols on estàs

més amunt, més avall, cada moment de la vida

té una complexitat, i un color. L’estat d’ànim

marca una mica la direcció. Som víctimes del

nostre estat d’ànim i aquest varia contínua-

ment. Suposo que per la meva genètica catala-

na sóc pessimista, i dintre de la meva genètica

pessimista busco l’optimisme.

asseiem al piano o agafem una guitarra i n’ex-

premem el suc, que surt en forma de música.

La inspiració i les muses no existeixen, jo penso

que existeix el treball.

Com es cuida un músic l’oïda, la seva eina de

treball principal?

Els músics ens cuidem molt poc l’oïda, perquè

quan fem un concert la música ha de sonar

a tota potència; hi ha els altaveus, pantalles

acústiques, i nosaltres hi estem molt a prop,

durant molta estona. I a més, l’exercitem molt,

l’oïda, als concerts, als assajos, als estudis de

gravació... De totes maneres, vivim en un món

on la gent en general cuida molt poc el sentit

de l’oïda, hi ha molta contaminació sonora: hi

ha molt soroll a les ciutats i el que fa molt mal

són els aparells per escoltar música de manera

ambulant, els auriculars petits dins de l’orella.

El soroll extern fa que la gent hagi d’apujar el

volum contínuament per poder sentir la música

i l’acaben escoltant a un volum molt fort. Això

és molt nociu per a l’oïda.

Amb el somriure als llavis, la mirada refle-

xiva i un discurs coherent i pausat, Pep Sala

agafa la guitarra i ens regala unes quantes

notes de la cançó Transparent. Un petit po-

ema sonor que ens arriba a l’oïda fent-nos

vibrar d’emoció i posa el punt i final a la

conversa. Sons i paraules que ens fan sentir

i escoltar amb molta atenció.

“Per a mi, la música és un llenguatge i també una vàlvula d’escapament”

un entorn on el silenci estigui present. Perquè

el silenci és la nota principal de la música: totes

les cançons del món comencen amb aquesta

nota, que és el silenci.

Però sembla que el silenci està mal vist i so-

vint ens incomoda...

El silenci incomoda perquè moltes vegades és

un mirall de nosaltres mateixos. I sovint as-

sociem silenci amb soledat, encara que siguin

coses diferents. La soledat és un estat molt

important i molt sa. És el poder estar amb

tu mateix i poder tenir moments de reflexió.

Però sovint confonem solitud amb abando-

nament. La solitud és bona, mentre que

l’abandonament és negatiu. Quan algú diu

que se sent sol, penso que, en realitat, se

sent abandonat. La soledat és necessària

per ordenar les idees i pensar.

quin so té Catalunya?

A Catalunya pots posar-hi molts timbres: gra-

lles, tenores, triples, sacs de gemecs… La música

regional catalana du un reguitzell d’estridènci-

es, sonoritats mediterrànies. Però si em parles

de so per comptes de timbres, m’imagino Ca-

talunya i la identitat catalana amb melodies:

Catalunya és melòdica i molt variada. Fent

un símil amb la seva geografia, clima i gas-

tronomia, que és riquíssima, a nivell sonor, és

igualment així. És un calidoscopi de sons, una

barreja complexa, en tots els aspectes: cultural,

geogràfic, gastronòmic, sonor... Catalunya és

incatalogable, té una barreja increïble!

El teu últim disc sona melancòlic però amb

tocs d’esperança, quina és l’essència?

Un, quan fa un disc, no pretén expressar pre-

meditadament alguna cosa. És després quan

ha passat mig any que l’has produït, que dius:

ostres, em va sortir amb tints més optimistes

o em va quedar amb tints més blavosos. En el

què significa per a tu la música?

Per a mi, la música és un llenguatge i també una

vàlvula d’escapament. És aquella eina, aquella

manera que jo tinc per celebrar els triomfs

i per plorar les derrotes. És la meva manera

d’expressar-me, i fer-ho d’una forma íntima,

tot i que després s’ha convertit en la meva

manera de guanyar-me la vida. Vaig sentir

fascinació per la música des de ben petit, el

llenguatge que naixia dels sons. N’escoltava

molta! Música clàssica romàntica, perquè a

casa n’hi havia: Schubert, Brahms, Beethoven.

Després, ja a l’adolescència, vaig descobrir el

llenguatge musical d’acord amb els temps que

corrien. I als 15 anys, amb una colla d’amics

vam muntar un grup i vam començar a tocar

de manera autodidacta.

què necessites per compondre cançons?

Un piano, una guitarra i viure. La vida ja omple,

de per si. Els músics som com esponges i ens

anem omplint i omplint fins que després ens

Oïda

“La percepció és la nostra manera d’interpretar

i entendre el món. És la resposta i no l’estímul, i

és global i integrada, basada en emocions”. Així

és com descriu el terme percepció el director de

la Fundació Alícia, Toni Massanés, quan li pre-

guntem com reacciona el cervell davant d’una

aroma especial o un gust exòtic. Massanés

explica que “la cuina permet construir el que

mengem i pot fer-se d’acord amb la salut o no”.

Recalca que a través de la cuina “podem fer que

la gent mengi millor, de ma-

nera més saludable”. La idea

és posar al servei de la cuina

totes les altres ciències. “Dins

el nostre equip d’investiga-

dors hi ha químics, enginyers

agrònoms, dietistes, tecnòlegs

dels aliments, metges i, òbvia-

ment, cuiners”.

Recorregut de sabors i aromes

I com es porta a terme la investigació gastronò-

mica des de la Fundació Alícia? Doncs a partir

de diferents projectes. Hi ha tres línies d’acció

bàsiques: la promoció dels hàbits alimen-

taris, en què es fan tallers per a escoles

i on la cuina és una eina per fomentar

una bona alimentació. En segon lloc, hi

ha la promoció amb altres entitats, com

ara les universitats. Per exemple, s’ha

creat una web destinada a universitaris

que van a viure sols i que conté una sèrie

de consells i receptes de cuina senzilles. També

han elaborat respostes culinàries per a situaci-

ons de restricció alimen-

tària, és a dir, persones

que tenen al·lèrgies a de-

terminats aliments o die-

tes pensades per fer més

atractius i gustosos els

àpats servits en hospi-

tals. I la tercera línia, és

la de recerca amb acció:

una ajuda a la docència

amb exercicis que els adolescents puguin fer a

classe, on, per exemple, es compara el que hau-

rien de menjar i el que mengen realment.

Textura i gust: els protagonistes

“Hem descobert que la gent no es men-

ja allò que no reconeix visualment, per

exemple els purés dels hospitals, en què

no es distingeixen els aliments que

conformen el plat; per tant, hem de

fer més agradables els menjars perquè

la gent mengi millor”, comenta Toni

Massanés. En aquest sentit, Alícia intenta in-

novar aportant presentacions diferents dels

gust i olFacteInnovació als fogons!

plats de sempre i també investiga en el

camp de l’obtenció de textures noves

en els aliments. Això s’aconsegueix a

través de l’aplicació de productes es-

pessidors, gelificants i emulsionants,

entre d’altres. D’aquesta manera, fer

una hamburguesa sense carn —ela-

borada només amb bolets però amb

aparença i textura càrniques—, pen-

sada per a les persones fenilcetonúriques, o

cuinar una falsa truita, sense ous i només a

partir de llet, són alguns dels seus resultats

quant al canvi de textures en els aliments.

“Treballem molt les diferents textures, així en

l’alimentació que es dóna als hospitals, que

adopti, variant-ne els ingredients i condi-

ments”, ens diu l’Elena. I el Toni afegeix que

“hi ha, també, un component psicològic a

l’hora de menjar l’aliment, i és l’expectativa

que en tenim. Esperem que una patata fregida

sigui cruixent, però ens molesta que la carn

que mengem no sigui tendra”.

Per a tots els gustos!

Per descomptat, el gust d’un aliment es pot po-

tenciar a partir de diferents aromes i afegint-hi

altres sabors, no només a través del canvi de tex-

tura. A més dels tradicionals gustos: dolç, salat,

amarg, àcid, agre, picant, n’hi ha un altre. “L’uma-

Percebem els sentits del gust i de l’olfacte d’una manera emocional

La textura pot modificar el gust dels aliments, potenciant-lo o minimitzant-lo

Gust i olfacte

LA FUNDACIÓ ALíCIA éS UN LABORATORI CULINARI qUE INvESTIGA EN EL CAMP DE L’ALIMENTACIÓ PER PROMOURE BONS hÀBITS I AFAvORIR qUE MENGEM DE MANERA SANA. AMPLIAR EL CONEIxEMENT qUE TENIM SOBRE L’OLFACTE I EL GUST éS MéS FÀCIL GRÀCIES A LA CIÈNCIA.

mi indica presència de proteïna i és un

potenciador del sabor”, explica Massanés.

Aquest gust, descobert pel químic japonès

Kikunae Ikeda, té reminiscències orientals i

la paraula que usem per designar-lo significa

‘saborós’ en japonès.

Així doncs, la gastronomia es renova i avança

en el camí de l’excel·lència gràcies a la ciència i

al projecte de la Fundació Alícia.

Més informació: http://www.monstbenet.com/ca/alicia

normalment és triturada, suggerim dife-

rents presentacions: textura de púding, de

puré, de flam...”, especifica la responsable

del Departament de Salut i Hàbits Alimen-

taris, Elena Roura.

I és que la textura fins i tot modifica el gust

dels aliments. “La mateixa recepta, per exem-

ple pollastre amb samfaina, si es posa al plat

triturada o de la manera convencional, fa can-

viar-ne el gust final: perquè les espècies i els

condiments es barregen molt més quan estan

triturats, guanyen intensitat. Per tant, cada

recepta s’ha d’adaptar a la nova textura que

Tacte

el tacte,clau per a la comunicació multicultural

coses per nosaltres mateixos: agafar ob-

jectes, dur a terme accions i aconseguir

els nostres objectius.

Sovint, el tacte ens permet també viat-

jar a través de textures variades, unes

rugoses, altres fines, que associem a

diferents indrets, cultures i sensacions

físiques. Quan caminem per la platja

amb els peus descalços una colla de

sensacions s’apoderen dels peus: és

un massatge sensorial que ens relaxa i

ens encomana benestar.

Sensacions a flor de pe

ll

Quan expressem afecte per algú, no només ho

fem a través de la paraula. Una abraçada en un

moment determinat, en contextos dramàtics o

situacions difícils, és molt més vàlida i efecti-

va a l’hora de transmetre suport que no pas

una frase, que de vegades pot sonar freda. Així

doncs, les mostres d’afecte són molt necessà-

ries i sovint reconfortants. D’aquesta manera,

donar uns copets a l’esquena per animar algú

o felicitar-lo si ha fet una bona feina, ajudarà

a realçar el missatge que volem donar verbal-

ment a aquella persona.

Potser no en som del tot conscients,

però el tacte és un dels sentits més

arrelats a la nostra vida, i a través del

qual ens comuniquem i expressem un bon

grapat de sensacions, sentiments i estats

d’ànim quotidians. Cal tenir present, no obs-

tant això, que cada cultura té les seves nor-

mes i que el sentit del tacte no és utilitzat de

la mateixa manera a Europa que a l’Àsia.

Un detall significatiu és, per exemple, la

varietat de gestos que cada cultura utilitza

per saludar. Mentre que algunes cultures,

com la japonesa o la coreana, se saluden

fent reverències, les cultures del sud d’Eu-

ropa i les llatines tendeixen a ser més càli-

des a l’hora de fer els rituals de salutació i

opten per fer una encaixada de mans i fins

i tot dos petons a la galta.

En determinats contextos podem transmetre molt més amb un gest que amb la paraula

Amb el tacte comuniquem sensacions, sentiments i estats d’ànim

El tacte ens permet viatjar a través de diferents textures

El tacte s’utilitza de maneres diferents segons la cultura de cada país

Les impressions que rebem a través del sen-

tit del tacte arriben al cervell a través de

les terminacions nervioses de la pell, que

envien informació sobre quin tipus de coses

estem tocant.

tacte i vida quotidianaAmb el sentit del tacte percebem certs pe-

rills: la possibilitat de cremar-nos la pell amb

altes temperatures o de caure malalts si la

sotmetem a un fred intens. A més, aquest

sentit ens permet tenir autonomia i fer les

LA MANERA COM SALUDEM, COM TRANSMETEM INFORMACIÓ A TRAvéS DELS GESTOS DE LES MANS I DEL SENTIT DEL TACTE, CANvIA SEGONS CADA CULTURA.

Les entitats de base associativa de catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

cap alcover cap peraladacap sarria - Vallplasa abs centelles

cap Vallcarca- sant Gervasi

cap Les Hortes cap el remeieap sardenya

www.fersalut.cat