Mi barrio, deJosé Bretones

Pàg. 2

E l per iòd ic comuni tar i de l a Tr in i ta t Nova

núm. 36

Any 9

gen. feb. i març 09

Índex

2______________________________

Editorial: Bon any 2009

Opinió: Mi barrio

3, 4 i 5______________________________

Reportatge12 anys de Pla Comunitari

6 i 7_______________________

Calaix de SastreDe puño y letra,comentarissobre ioga, sudoku, recepta,memòria fotogràfica del barri

8____________________________

CulturaResultats de l’enquesta delcinefòrum

Crecela bibliotecacomunitaria

L’escolade música La Guineu, 40anys al servei de la músicai les persones

9_____________________________

Educació-escolesCreixem jugant: Trobada

anual de la Coordinadora Infantil de 9 barris

10 i 11_____________________________

Trinitat Nova

Urban: es crea lacomissió de seguiment

Avui parlem de les personesgrans

Goles por Navidad

Carmen escoltans!:

Necesidadesdel Barrio

El alumbradodel parkingde Chafarinas

El PlaComunitaricompleix12 anys Pàg. 3,4 i 5

Els estudiants de 4treactiven la ràdio Pàg. 9

Resultatsde l ’enquestaCine-Fòrum

Pàg. 8

Urban: es creauna comissióde seguiment

Pàg. ?

Carmen, tenimcoses a dir

Pàg. 11Foto: Rubén Beldi

Col·laboren:Ed i ta :

OPINIÓEDITORIAL

EQUIP REDACTOR DE “LA TRINI”Jaime Álvarez, Rubén Beldi, José Bretones, Carlos Cabrera, Otger Cano, Anna Cortils,Beatriu Egea, Maria Gassiot, Rosario Herrerías, Raül Lira, Lourdes, María, FranciscoMartínez, María Elena Napione, Víctor Ruiz, Joan Teran, Salva Torres, Abrahan Vázquez.

Disseny gràfic: Anni Domènech

Impressió: Graficas Terrassa,s.a. C. Galileu,347, 08774 Terrassa

Opinió2

BUZÓN DE LA TRINI,

C. Pedrosa 21, 08033 Barcelonao al correo electrónico:latrini@noubarris.netLA TRINI también está en InternetPágina web del Plan Comunitariode Trinitat Nova:www.noubarris.net/trinitatnova

Mi barrioJa ha acabat el 2008 i hem

començat el 2009. Un any quelamentablement ha tornat a venirmarcat per la guerra sempredeplorable, però més quan lesvíctimes són nens i nenes, comveiem amb horror a les imatgesque ens arriben des de la televisió.Poc podem fer des de la TrinitatNova, més que mostrar el nostrerebuig a l’agressió que pateixen elspalestins de la franja de Gaza.

A casa nostra el 2009 espresenta amb més esperança quea Palestina, però també amb lesseves ombres. 2009 ha de ser l’anyen què veïns i veïnes puguinparticipar en la implementaciód’Urban; en què la Segona Fase dela Remodelació sigui un fet; en quèel Casal de Barri pugui començara fer-se realitat; què El Desvánpugui ampliar la seva capacitatd’atendre infants amb mésmonitors i més recursos de lesa d m i n i s t r a c i o n s ; e n q u ès’aconsegueixi espais per què elsjoves i no tan joves puguin practicarl’esport al barri; en què els veïns iveïnes puguin tenir accés als localscomercials per donar-se feina a sím a t e i x o s y r e v i t a l i t z a reconòmicament el barri; en què lespersones adultes puguin millorarels seus coneixements i, perquèno? obtenir títols en una Escolad’Adults; l’any en què es puguinfer més d’un curs de català alhoraa la Trinitat Nova.

Sabem que serà un any difícil,però la crisi no serà l’únic obstacleper assolir tots aquests reptes. Seràresponsabilitat de totes i tots, veïnsi veïnes, professionals i tècnics delbarri, i administracions, avançaren aquesta direcció de la millormanera possible.

Ya ha terminado 2008 i hemosempezado 2009. Un año quelamentablemente ha vuelto a venirmarcado por la siempre deplorableguerra , pero aún más cuando lasvíctimas son niños y niñas, comovemos con horror en las imágenesque nos llegan desde la televisión.Poco podemos hacer desde laTrinitat Nova, más que mostrarnuestro rechazo a la agresión quesufren los palestinos de la franja deGaza.

Aquí en casa el 2009 se presentacon más esperanza que en Palestina,pero también con sus sombras.2009 tiene que ser el año en quevecinos i vecinas puedan participaren la implementación de Urban; enque la Segunda Fase de laRemodelación sea un hecho; en queel Casal de Barri pueda empezar aser una realidad; que El Desvánpueda ampliar su capacidad paraatender niños y niñas con másmonitores y más recursos de lasadministraciones; en que seconsigan espacios para que jóvenesy no tan jóvenes puedan practicardeporte en el barrio; en que vecinosy vecinas puedan tener acceso a loslocales comerciales para darsetrabajo a sí mismos y revitalizareconómicamente el barrio; en quelas personas adultas puedan mejorarsus conocimientos ¿y porqué no?obtener títulos en una Escuela deAdultos; el año en que puedarealizarse a la vez más de un cursode catalán en la Trinitat Nova.

Sabemos que será un año difícil,pero la crisis no será el únicoobstáculo para realizar todos estosretos. Será responsabilidad de todasy todos, vecinos y vecinas,profesionales y técnicos del barrio,y administraciones, avanzar en estadirección de la mejor manera posible.

Fe d’errates

En el darrer número de La Trini, enl’entrevista a la gent de la BibliotecaComunitària, es va deixar de citar aJosé Bretones, que a més de ser uncol·laborador habitual de la nostrarevista, és un dels impulsors i voluntarisde la Biblioteca. Des d’aquí, el nostrehumil reconeixement a la seva feina!

Por José Bretones Salinas-

Se va la tarde invernal vestidade un gris frío que la inunda y unasluces cálidas que la puntean aambos lados de la Meridiana. Miventana está sobre la avenida y noa su lado, y tras la ventana estoyyo con el ánimo adormecido,derramando la mirada que no escaudal sino vertido sobre lacarretera para irse detrás de lasotras luces, las rojas, que tambiénla puntean, pero estas enmovimiento como en franca huída,presurosas hacia las embocadurasde las autopistas que están unosmetros más allá.

Mi vida también está deatardecida. Me veo gris y se meestán encendiendo unas luces quealumbran un poco, pero losuficiente para ver claro el sueloque piso, el espacio que ocupo, eseque constituye mi mundo, el trozode tierra al que pertenezco, es decir,el barrio que no me gustó cuandola vida me trajo a formar parte deél hace cincuenta años porque mepareció poco estructurado,montaraz y falto de equipamientos.Y ahora que ha sido partidoinicialmente en dos por la Meridianay luego en cuatro por la Favencia,ahora que tengo que cruzar unpuente para salir o entrar en él,ahora que sigo teniendo que andarkilómetros para certificar una cartao para hacerme una radiografía,me siento clavado en él como esasluces blancas, las cálidas, quedesde lo más alto de su troncocurvo maduran al atardecer yalumbran cada una el trozo delateral que le corresponde, ese sitioque es “su sitio”.

En octubre de mil novecientossetenta y tres hubo eleccionesmunicipales y el barrio presentóuna candidatura propia encabezadapor un vecino suyo, conocedor portanto de la realidad de esta otraBarcelona agregada, periférica, queapenas tenían en cuenta losmunícipes de la época. Se llamabaFernando Rodríguez Ocaña y fue

nuestra papeleta; la votamosmasivamente, pero no nos sirvióde nada; pues al acabar elescrutinio el poder lo “botó”aduciendo un fútil pretexto, undefecto de forma o algo así.

A lo largo de este medio siglohe viajado a ciudades importantesy he paseado por ellas fijándomeen sus calles, en sus gentes, ensus barrios. He admirado, porejemplo, las avenidas de la GranManzana de Nueva Yo rkensombrecidas por la alturaapabullante de sus edificios; hesubido a ese refugio admirable deartistas que es Montmartre enParís; he recorrido el Arbat, esazona comercial y bulliciosa deMoscú; me he adentrado en elDédalo de calles y callejuelas quenuclear la Piazza Bologna de Roma;y he comprado en los bazares deKhan el Khalili en El Cairo, que sonal fin y al cabo un mercado parecidoal que se monta los miércoles ennuestra calle Chafarinas; y heandorreado por las calles rectilíneasjalonadas de casas señoriales dePest, esa mitad llana y másurbanita de la capital de Hungría…

Todo lo visitado me ha parecidocorrecto y muy apto…para serfotografiado y lo he filmado,naturalmente. Pero para vivir, paraser marco de mi bullir de cada día,ningún recinto ciudadano comoeste de mi Trinidad. Accidentado,sí, de edificación heterogénea, decalles destripadas por unas obrasque no acaban nunca, abigarradopor el colorido de estos animalesmetálicos que todos poseemos,que aquí no tienen madriguera; deiglesia parroquial sin ábside nicampanario, de Asociación deVecinos encaramada en lo más altode una escalera de varios tramos,como nido de pájaros cantores…Pero soy pájaro cantor y este esmi barrio, esta es mi gente, estemi mundo. Lo amo y en él haré elcamino que me quede para llegara la meta definitiva, a esa metahacia la que caminamos todos paraser ya eternamente vecinos.

Bon any 2009Buen año 2009

3Reportatge

REPORTATGE

Què entenem perpart icipació?

La participació ciutadana ha estatsempre un dels principals objectius delpla comunitari. Però la seva correctavaloració implica definir ben bé què ésel que s’entén per participació.

Sens dubte, una major participacióimplica una millor democràcia, és a dir,una major implicació i capacitat de decisióper part de més gent en els aferscomunitaris: l’urbanisme (això és,l’organització de l’espai urbà), elsequipaments i els serveis socials, ol’oferta cultural i esportiva són elementssense els quals no es pot parlar de dretssocials. Però sense la participació de lagent, aquests drets no es podran ferefectius plenament.

En resum, entenem que elsprocessos participatius i transformadorspoden ser de moltes menes, però quetots ells han de tenir la capacitat pertransferir habilitats a la gent, per tal quepuguin esdevenir interlocutors vàlids enla gestió dels afers comunitaris, sentcapaços de defensar les sevespropostes, formalitzar-les i negociar-lesamb qui sigui.

La història del pla comunitari acumulamoltes experiències de participacióciutadana amb valoracions diferents. Detot se n’aprèn! Hi ha dos exemples, però,que il·lustren el concepte de participacióque des del pla comunitari es volimpulsar: el procés de rehabilitació iurbanització de la Illa IV i el procés dedefinició de la futura Casa de l’Aigua comun centre de referència medio-ambiental.

El cas de la Illa IV: El principalantecedent cal trobar-lo en l’experiènciapositiva del Parc de l’Amistat, onadministracions i veïns arribaren a unaproposta conjunta que es pot visualitzaren l’únic espai esportiu i d’oci del barri.El procés de la Illa IV presentavadiferències significatives amb l’anterior.Per exemple les dificultats importants anivell jurídic que obstaculitzaven laparticipació de Pronoba en la resolucióde l’assumpte i que, a primer cop d’ull,impossibilitaven reeditar un procés comúentre administració i veïns.

La comissió de microurbanisme delpla comunitari, que volia resoldre lesqüestions d’urbanisme que no entravendins el procés de remodelació, va treballarper organitzar en primer lloc els veïns,escollint tres representants dels més de200 veïns de la zona, encarregats denegociar amb l’administració. Finalment,i gràcies a l’actuació decidida dels veïnsi veïnes, i a les gestions del representantde Pronoba Àlex Montes, va ser possibleregularitzar la situació jurídica abansesmentada. Tot el procés, a tres bandesentre els veïns de l’Illa, les administracionspúbliques i l’Associació de Veïns, va serrefrendat en assemblees obertes per lamajoria de veïns i veïnes. Avui això esconcreta en una proposta d’actuacióconjunta que està en execució.

La Casa de l’Aigua: projecteemblemàtic del pla comunitari, algunsdels projectes que inclou, com els hortsurbans o la rehabilitació de la nau principalvan ser impulsats durant l’anteriorlegislatura (2003-2007). Tot i això, no ésfins 2007 que no es decideix definir unprojecte integral per l’equipament quesigui la base per convertir la Casa del’Aigua en un centre de referència en

El parc de l’amistat va ser un precedent dels processos participatius de la illa IV ide la Casa de l’Aigua. Foto: Paco Martínez

La part icipaciócom a proposta

Aquest any el Pla deDesenvolupament Comunitari del barrifarà 12 anys. Temps suficient com perfer balanç, un balanç que permeti analitzarserenament tot el que el pla haviad’aportar al barri i el que ha aportat finsara: què és el Pla Comunitari? Quinsobjectius tenia i quins s’han complert?Quins actors hi han participat? S’haaconseguit que el barri millori? De totaixò en pretenem fer un balanç enaquestes pàgines.

A final de cada any, les tresinstitucions que impulsen el Pla deDesenvolupament Comunitari esreuneixen en Comissió de Seguimentper tal de valorar la feina realitzadadurant l’any. És el moment de ferbalanç i de posar en comú les ideessobre què s’ha fet bé, què s’ha fetmalament i s’apunten vies de treballper al proper any. Aquest any, laComissió de Seguiment institucionales reuní a la seu del Districte a finalsde desembre amb la presència d’unanodrida representació del’Ajuntament de Barcelona, així comde la Junta de l’Associació de Veïnsi de l’equip tècnic del pla comunitari.Només hi mancaren elsrepresentants de la Generalitat.

12 anys de pla comunitariDurant la reunió, i més enllà de

les valoracions obligades de l’anyque s’acaba, els representants del’Ajuntament qüestionaren fins aquin punt s’havien complert elsobjectius del pla, sobretot a nivellde creació de teixit associatiu, iafirmaren que el pla comunitaripotser havia esgotat el seu cicle.Davant d’això, tant l’Associació deVeïns com l’equip tècnic del placoincidiren a afirmar que el placomunitari s’havia de valorar desd’una perspectiva més àmplia, quetingués en compte les especificitatsconcretes de la Trinitat Nova i elpaper de cadascú en el placomunitari. La creació de teixitassociatiu no pot correspondrenomés a una entitat sinó a les

condicions objectives en àmbits comel laboral, l’oci i la cultura. Mentreno hi hagi línies de desenvolupamentconcretes per part de lesadministracions en aquests àmbits,així com equipaments, no hi podràhaver teixit associatiu.

Per altra banda, no es potvalorar el pla comunitari de laTrinitat Nova sense tenir en compteles seves condicions concretes: lai n f l uènc i a de l p rocés deremodelació, en el qual el placomunitari hi ha jugat (i hi segueixjugant) un paper fonamental; lesseves mancances estructurals enequipaments i serveis socials; il ’ e v o l u c i ó d e l e s s e v e scaracterístiques demogràfiques.

educació per la sostenibilitat. El procésa través del qual aquest projecte va serdefinit va incloure entrevistes focalitzadesa tots els tècnics de referència del’Ajuntament, així com als professionalsdel territori i a un número important deveïns i veïnes: en total més d’un centenard’enquestes. De l’anàlisi d’aquestesenquestes se’n van extreure les propostes

d’ús, fonamentalment educatives, cosaque va ampliar encara més el radi d’acciódel treball participatiu: des d’aleshores,es posa en marxa el treball en xarxa ambels centres educatius del barri amb laComissió Socioeducativa.

En resum, el projecte de la Casa del’Aigua, ha estat construït a partir d’untreball en xarxa àmpliament estès queha recollit en propostes concretes laparticipació de moltes persones,associacions i institucions que s’hantraduït en una proposta de rehabilitacióarquitectònica que inclou les aportacionsde tots aquests actors socials. Entre lesinstitucions que han participat en ladefinición del projecte, cal destacarl’Ajuntament de Barcelona (en concret laconsellera de Medi Ambient del Districtede Nou Barris), l’Agència de l’Energia, laCONFAVC o la Universitat de Barcelona.

“entenem que els processosparticipatius i transformadors podenser de moltes menes, però que totsells han de tenir la capacitat pertransferir habilitats a la gent, per talque puguin esdevenir interlocutorsvàlids en la gestió dels aferscomunitaris”

4 Reportatge

Després d’un procés de diàlegmolt ampli , havent recol l i taportacions de veïns i veïnes delbarri, d’acadèmics i de lesadmin is t ra -c ions , e l 1997començava a caminar el placomunitari de la Trinitat Nova. I hofeia començant la casa pelsfonaments: a través d’un diagnòsticcomunitari. Es volia conèixerfidedignament la realitat que caliatransformar i acte seguit difondre icompartir aquest coneixement.Només a partir d’un diagnòsticcompartit és possible compartirvoluntats i , més endavant,actuacions.

Així doncs, el primer diagnòsticincloïa una anàlisi detallada delsdiferents aspectes relacionats ambl’urbanisme, la demografia il’organització social, econòmica icultural del barri, i acabava ambuna sèrie d’orientacions percomençar a treballar des del placomunitari. Els tres principalsobjectius que marcava per al plaeren: 1) “frenar la tendènciaaparentment irreversible cap a laconversió del barri en una espèciede “gueto assistencial” o “residènciaassistida”. 2) Introduir elements derenovació i enfortiment delsprocessos socials, organitzatius iparticipatius de la població del barri.I 3) Introduir elements progressiusde millora en la qualitat de vida delshabitants, l’estructura productiva icomercial, i les relacions del barrii els seus habitants amb el districtei la ciutat.

Ara, dotze anys després éspossible valorar aquests objectiusen funció dels canvis que hi ha hagutal barri. El primer i més notablecanvi ha estat provocat per la

remodelació: es tracta d’un canviurbanístic, i que ha incidit en laqualitat de vida dels habitants delbarri. I es tracta d’un procés queencara ha d’avançar molt: faltacompletar la segona fase i falta totala tercera fase! Però tot plegat ja hatingut una incidència en l’estructurademogràfica de la població,rejovenint-la i per tant, donant unesexpectatives de futur que al 1997no existien. El Pla Comunitari potdir ben alt i ben fort que ha contribuïtmolt positivament a aquests canvis,i que sense la seva existència i sensela vida que li han donat els mateixosveïns, primers interessats en aquestprocés de remodelació, res d’aixòno hauria estat possible – o hauriaestat molt diferent.

Un altre element que sens dubtecal valorar positivament ha estat elcompliment del segon objectiuesmentat: és cert que s’ha renovati enfortit els processos participatiusde la població. Aquesta tasca hatingut alts i baixos; èpoques d’una

No es po t s epa ra r e l p l a dedesenvolupament comunitari del procés deremodelació. Malgrat que dur a terme unprocés de urbanització i de construcciód’habitatges nous per als veïns del barriescapa teòricament de les possibilitats i deles funcions d’un pla comunitari, això ésdiferent en el cas de la Trinitat Nova. Elnostre pla comunitari té la seva gènesi ene l s p r o c e s s o s p a r t i c i - p a t i u s d ec o r r e s p o n s a b i l i t z a c i ó e n t r e l e sadministracions i els veïns duts a terme peral procés de remodelació. Qualsevol procésque tingui a veure amb el desenvolupamentdel barri, ha de ser fet a la mida dels seusveïns.

El lligam entre remodelació i pla comunitariés tan gran, que es pot dir que en bona mesura,l’actual pla comunitari beu del pòsit d’experièn-cia participativa generada en els primers anys,quan centenars de veïns van participar d’unadinàmica assembleària per tal de definir, enla mesura del possible, les necessitats delbarri i, a partir d’aquestes, el barri que volienconstruir.

En els darrers anys s’ha volgut ampliar iaprofundir en el concepte de participació,concebent - la més com un procésd’aprenentatge i d’empoderament, però mésenllà d’això remodelació i pla comunitariseguiran anant de la mà mentre eldesenvolupament social, econòmic i culturalde la Trinitat Nova no sigui un fet.

La voluntat dels veïns s’ha expressat també en manifestacions al carrer.

No es poden separar els processos participatius delpla de la remodelació del barri.

participació popular més clara idecidida i altres èpoques mésensopides. Però en general sí hamillorat la participació al barri i s’haaconseguit crear un teixit associatiu.

Lamentablement, però, elscanvis obrats a nivell urbanístic i anivell de teixit comunitari no s’hanvist complementats per millores enl’àmbit de la vida econòmica delbarri: el teixit comercial continuasent insuficient (i això malgrat quel’administració té la propietat decasi un centenar de localscomercials que no troben sortida –i menys ara en temps de crisi). Éscert que els canvis urbanístics idemogràfics que estan tenint llocja han aconseguit revertir el procésd’envelliment del barri que semblavadefinitiu; i que permeten albirar elfutur amb més optimisme. Però elpla comunitari, i tots els agents quel’impulsen (Associació de Veïns,Ajuntament i Generalitat) hauran decompro-metre’s a cercar solucionsque permetin revitalitzar la Trinitat

Nova i que aquesta finalment deixide ser un barri dormitori peresdevenir un barri on poder-hi viure,treballar i gaudir, obert a tota laciutat.

Si bé la Trinitat Nova va quedarfora de la Llei de Barris, també espot dir que, en bona mesura gràciesa les gestions dels responsables del’actual administració del Districte,s’ha aconseguit el Projecte URBANque promet grans inversions al barri.Un URBAN que, tant en allòrelacionat amb l’urbanisme com enlo social, beu de les propostes iiniciatives del pla comunitari i del’Associació de Veïns. Aquestespropostes responen en bona mesuraa les necessitats plantejades pelssuccessius diagnòstics de 1997 ide 2002, i al treball tècnic dut aterme els últims anys en laformalització de projectes com eldel Casal de Barri o la Casa del’Aigua. Caldrà vetllar perquè elsseus resultats ajudin a resoldre lesmancances històriques del barri.

“El primer i més notablecanvi ha estat provocat perla remodelació: es tractad’un canvi urbanístic, i queha incidit en la qualitat devida dels habitants delbarri.”

El procés de remodelació

“Lamentablement, però,el teixit comercial continuasent insuficient”

Del diagnòstic de 1997 al projecte Urban

5Reportatge

Generalment es tendeix aconfondre Associació de Veïns i PlaComunitari. Segurament això ésdegut al fet que l’equip tècnic delPla Comunitari desenvolupa lesseves tasques quotidianes en unaoficina del local de l’Associació deVeïns, i perquè és la mateixaassociació qui gestiona els dinersque les administracions públiquesdestinen al pla. Aquest fet nodeixaria de ser anecdòtic, si no fosperquè aquesta confusió tambéafecta alguns dels mateixosimpulsors del pla: l’Ajuntament i laGeneralitat.

És per això que des del’Associació de Veïns es coincideixamb l’equip tècnic del placomunitari en el fet que caldriaclarificar quin és el nivell decompromís de cada actor. Semblaser que alguns membres delpersonal tècnic de l’Ajuntament i laGeneralitat entenen que el paperque els correspon es limita a aportarel finançament estipulat per conveni,i dur a terme un control de lesdespeses del pla comunitari.

Ningú no discuteix que tractant-s e de d i ne r s púb l i c s é simprescindible que es dugui a termeun control exhaustiu dels diners quees dediquen al pla comunitari. Peròcal recordar que els diners estanper fer coses que contribueixin aldesenvolupament social i culturalde la Trinitat Nova, l’objectiufonamental del pla. I que ésjustament en aquest punt on méses troba a faltar el paper del’Ajuntament, del Districte i de laGeneralitat: en la disponibilitat (omés aviat en la manca dedisponibilitat) dels seus equipstècnics per posar-se al servei delsprojectes i accions que s’impulsenper part del pla amb l’objectiu demillorar el barri, de promoure la

Tornant a la darrera reunió dela Comissió de Seguimentinstitucional, el Pla Comunitari varebre crítiques importants per partde la delegació de l’Ajuntament idel Districte. Concretament, elsrepresentants de l’ajuntament feienun balanç negatiu del pla perquèafirmaven que havia estat incapaçde crear teixit associatiu.

En primer lloc caldria preguntar-se què entén l’ajuntament per “teixitassociatiu”. Qualsevol persona queconegui la Trinitat Nova sap que enels darrers 12 anys el pla sí ha estatcapaç de generar una xarxa forçaconsolidada de persones, grups i

El PDC és des de sempre un lloc detrobada entre administracions i entitatsveïnals.

participació dels veïns i veïnes i decorresponsabilitzar-los en eldesenvolupament de la TrinitatNova.

Segons l’ajuntament això es deua la manca de recursos tècnics ieconòmics per donar suport a lesaccions que es duen a terme arreudel districte: hi ha molts planscomunitaris, i els tècnics del districteno poden abastar-ho tot. És per aixòque en la darrera reunió de laComissió de Seguiment institucionals’acordà prioritzar alguns projectesper tal de fer més fluïda i profitosala relació entre les diferents parts.L’Associació de Veïns, els mateixosveïns i veïnes, i l’equip tècnic volprioritzar una oferta educativa i de

lleure contra l’exclusió social per ajoves i infants; una xarxa social dela gent gran per combatre ladependència i la marginació; unurbanisme participatiu; i finalment,el Casal de Barri, una necessitatimperiosa del barri.

Malgrat tot, des de l’associaciói el pla comunitari no es pot evitarla següent reflexió: si el problemasón la manca de recursos tècnics ieconòmics del districte per als planscomunitaris, ¿és possible que hi hagidiscordància entre la política queha definit l’Ajuntament i l’alcaldeHereu (favorable a la potenciaciódels plans comunitaris) amb la deldistricte de Nou Barris? O potsersenzillament les administracionshaurien de replantejar-se quines sónles seves prioritats?

Sense equipaments no hi pot haver desenvolupament associatiu

comissions que duu a termeprocessos complexes de debat,intercanvi d’informació i de decisió,en d’altres paraules: que duu aterme processos participatius. Quèsón sinó els grups de “Jubilats sí,actius també!”, els nombrosos grupsde manualitats o de “bolillos”, els

joves de la Madriguera o els del CFL’Amistat sinó teixit associatiu actiu?El que sí és cert, és que aquest teixitassociatiu no ha generat entitatsamb personalitat jurídica, és a dir,entitats amb NIF susceptibles dedemanar subvencions. És quenomés la personalitat jurídicadefineix la potenciació o no de teixitassociatiu en el territori?

L’Associació de Veïns i el seulocal han actuat de paraigües detotes les inquietuds associatives detipus social i cultural de la TrinitatNova. Això ha estat per la mancadels equipaments adequats i deldesitjat desenvolupament econòmici comercial.

“a la Trinitat Nova hi haal voltant de 95 localscomercials buits”

Són aquestes mancances lesque ens porten a preguntar-nos – ide pas, també a preguntar al’Ajuntament: com podem aspirar atenir un club esportiu si ni tan solstenim els espais per a practicarl’esport? Com podem aspirar a tenirun teixit d’AMPAS només amb unIES al barri? Com podem aspirar aorganitzar una associació decomerciants quan a la Trinitat Novahi ha al voltant de 95 localscomercials buits? En resum: com espot aspirar a que la gent s’associïsense els espais adequats per quèes pugui relacionar?

És per això que des del Pla deDesenvolupament Comunitari, desde l’Associació de Veïns i també desde tot el teixit associatiu de laTrinitat Nova no ens cansarem dedir que sense equipaments socialsi culturals no hi pot haverdesenvolupament associatiu: elCasal de Barri, així com els altresequipaments, són una necessitaturgent.

“els representants del’ajuntament feien un balançnegatiu del pla perquèafirmaven que havia estatincapaç de crear teixitassociatiu.”

“hi ha molts planscomunitaris, i els tècnicsdel districte no podenabastar-ho tot”

“El pla comunitari som totes i tots”

“els diners estan per fercoses que contribueixin aldesenvolupament social icultural de la TrinitatNova, l’objectiufonamental del pla”

6 Calaix de Sastre

PASSATEMPS Sudoku

DE PUÑO Y LETRA

ÑAM-ÑAM

Realización:30 minutos

Ingredientes:1/4 kg de almejas.Un tomate.Una cebolla.Un pimiento.3 dientes de ajo.Pan.Peregil.Hierbabuena.Laurel.Azafran.Sal, aceite de olivay agua.

Les llàgrimesdel boscHe vist el bosc que es cremavaTambé l’he sentit plorarLes llàgrimes que li cauenEl foc no pot apagar

Has quedat tot trist i negreCap ocell se sent cantarNo t’ha quedat un sol niuEl foc te’ls ha arrabassat

T’han deixat tan mal feritI això, qui t’ho pot curar?Hauríeu de fer-ho els homesPerò no sé si ho faran

És tan greu la nostra ceguesa!No veiem que t’hem fet malEl teu mal, també és el nostreI que som uns capsigranys

Jo vull que de tes arrelsLa vida torni a brollarI que tornis a sentirEn tes branques la tempestaI que quedin en l’oblitEl dolor i la tristesa

Beatriu Egea (15-5-2008)

¿Hem perdut la fe?

Tenim la fe els éssers humans?Jo diria que sí. No crec que l’homehagi deixat de creure en Déu. Sí crecque anem una mica perduts.Pensem-hi una mica. Ens varenensenyar d’una manera que avui noens és vàlida. Déu ha existit i existiràsempre. Ell és el principi de tot elque coneixem i del que desconeixemi serà també el nostre fi últim. Crecque cada ésser humà, de tots elsdiferents llocs del món creuen enell. Cada país i cada cultura hi creud’una manera diferent, però totssentim la necessitat de creure.Sentim un lligam envers algú moltmés gran que nosaltres, al qualpertanyem. No el sabem definir,però que l’estimem i el necessitem,conscient o inconscientment. Pensoque hem crescut, i no ens valen lesraons que ens varen donar. Ja nopodem creure en un Déu arbitrari,petrificat i amenaçador. Nosaltreshem començat a caminar pel nostrecompte, hem sentit la inquietudinterior de buscar la veritat. Hemtrobat respostes coherents. Tambéhem vist que el que varem aprendreno té sentit. El Gènesi, que és elprimer llibre de la Bíblia (capítol 2Versicle del 15 al 25 i capítol 3versicle de l’1 al 14) diu, al principiDéu va crear l’home i la dona igualsi lliures (Déu li va donar companyaa Adam, no era una esclava). Quandiu que varen pecar, crec jo, i sols

és la meva opinió, que no va ser perl’acte de desobeir ni tenia res aveure amb el sexe. El que crec, queés rellevant, és que varen cometreun acte de prepotència. Tenien totel que necessitaven i varen volermés, volien ser com Déu.

A part de ser un acte deprepotència, també va ser un actede falta d’amor envers el seucreador, que els havia donat tot elque necessitaven. Adam vademostrar falta d’amor envers Eva,li havia donat la fruita. Eva per l’altrecostat també va eludir la sevaresponsabilitat, culpant la serp.Falta d’amor per part dels nostresprimers pares, ells, un envers l’altrei tots dos envers Déu. La faltad’amor, crec que va ser la causa detot. El que va fer que perdéssim lainnocència i la llibertat (a casa estemigual) a nosaltres ens toca tornar-les a recuperar. El problema delnostre món és aquest, aprendre aestimar l’altre. Si no aprenem aestimar-nos no farem res. Tots elsconflictes i totes les guerres, tenenla mateixa causa: la falta d’amor.Pensem-ho. Estimem les coses iutilitzem les persones. Els fills, totsovint desobeeixen els seus pares,els pares però no els rebutgen, se’lsamonesta, se’ls avisa però hem dedeixar, encara que ens dolgui, queaprenguin dels seus errors comnosaltres també hem comès avegades. Crec que Déu no és gaire

diferent d’un pare o una mare, enaquest aspecte. Ha deixat que lahumanitat trobi el seu camí, deretorn envers ell. No ens ha deixatsols, veu sempre dintre nostre, si elsabem escoltar i no el fem fora dela nostra vida. Algunes personesdiuen perdre la fe quan se’ls morun ésser estimat, quan passen persituacions difícils o passen desastresprovocats per la natura o també encas de guerres. El més dolorós, ésquan els fills moren abans que elspares. Tot i així, la mort forma partde la vida, i encara que dolgui hohem d’acceptar, ho hem d’assumir.Pel què fa als desastres provocatsper la natura, caldria veure la partde responsabilitat que hi tenim elshumans, com les guerres, també ésl’home qui les provoca, perinteressos econòmics i estratègics.Déu no necessita petroli, ni diners,ni tampoc un lloc estratègic percontrolar el món. Tampoc crec queDéu hagi creat la terra, perquè siguidestruïda pels humans. Són elsgoverns de molts països elsresponsables, els que parlen de paumentre s’armen fins les dents, perla propera guerra. Ells sempre estandisposats a fer negoci, i la guerraés un gran negoci per a molts.Nosaltres, davant d’això l’únic quepodem fer és el que ja hem fet:protestar, que se n’assabentin queno hi estem d’acord.

Beatriu Egea (15-5-2008)

DeGrupoPinod’Educaciód’Adults

La sopa de almejasde mi abuela

Preparación:En una cazuela de barro se ponen cuatro cucharadas de aceite y se frien losajos bien picados,la cebolla y el tomate.Una vez bien rehogados se ponen las almejas.Cuando estan abiertas se agrega el agua, el azafràn, el perejil picado, lahierbabuena y la sal.Cuando esten hirviendo se añade el pan cortado en finas rodajas.Se deja hervir unos minutos y listo para apartar

7Calaix de Sastre

MEMÒRIA FOTOGRÀFICADEL BARRI

Des de l a B ib l i o t ecaComunitaria estamos llevando acabo un esfuerzo para larecuperación de la memoriahistórica de nuestro barrio.Estamos recuperando fotografíasde nuestro barrio que permitanreconstruir nuestra historia. Sitienes alguna fotografía dondeaparezca un paisaje, una calle, unedificio, con gente o sin, y quieresque forme parte del patrimonio detodos, tráela a la Biblioteca, ladigitalizaremos, y te la vuelves allevar. ¡¡Gracias!!

Des de l a B ib l i o tecaComunitària estem fent un esforçper recuperar la memòriafotogràfica del nostre barri. Estemrecuperant fotografies del nostrebarri que permetin reconstruir laseva història. Si tens algunafotografia on aparegui un paisatge,un carrer, un edifici, amb gent osense, i vols que formi part delpatrimoni de tots, porta-la a laBiblioteca, la digitalitzarem, i tela tornes a endur. Gràcies!!

1º con las manos juntas a la alturadel pecho, aproximamos elmentón al pecho y basculamoscaderas hacia delante.

2º estiramos los brazos hacia arribaabriendo el pecho

3º flexionamos el cuerpo haciadelante, hasta tocar con lasmanos el suelo, flexionando lasrodillas si es necesario.

4º llevamos el pie derecho haciaatrás y apoyamos la rodilla enel suelo, las manos semantienen delante apoyadas enel suelo y el cuerpo haciaadelante.

Comentarios sobre yoga

Surya Namasckar (el saludo al sol) PROJECTE

"Personesajuden a

persones"

Veí, veïna,

TENS UNA ESTONALLIURE?

VOLS SERVOLUNTARIA?

Hi ha veïns i veïnes que necessitenque els acompanyis:

☞ Per llegir-les una notícia☞ Donar-les suport☞ Xerrar una estona☞ Compartir vivències,....

Apunta’t, informa’t o vine a:

• Ma. José Fernández(Secretaria 1ª. Planta CapChafarinas, els dimarts i divendresde 11 a 12 h.

• Ma. Elena Napione(Tècnica PDC: Associació de Veïnsde Trinitat Nova, els dilluns i dimecresde 10 a 11 i de 16 a 17 h.

Amb el suport de:

5º llevamos el pie izquierdoatrás y nos apoyamos

sobre manos y dedos delos pies, formando unplano inclinado.

6º bajamos lasrodillas al suelo,también lascaderas, el pechoy la frente

7º apoyándonossobre las manos,

separamos del suelola parte alta del

cuerpo

8º apoyándonos sobremanos y pies subimos

caderas arriba

9º damos un paso amplio haciadelante, con el pie derechoapoyamos el pie y la rodillaizquierda en el suelo, con lasmanos en el suelo yapoyándonos sobre ellas, elcuerpo erguido hacia delante.

10º manteniendo las manos en elsuelo, avanzamos el pieizquierdo a la altura del derecho

11º subimos con los brazosestirados arriba

12º acabamos con las manos juntasa la altura del pecho,aproximamos el mentón alpecho y basculamos caderashacia delante.

Se trata de doce pasosseguidos acompañados,como siempre, de unar e s p i r a c i ó nc o n f o r t a b l e yr í t m i c a . P a r ap r a c t i c a r l o ,comenza-mos depie.

Practicandode forma regular elsaludo al sol, actúasobre el conjunto delorganismo: tonifica elsistema digestivo;ventila los pulmones afondo; oxigena la sangre;aumenta la irrigación sanguínea;tonifica el sistema nervioso graciasal movimiento de la columnavertebral; permite la elasticidad ymejora toda la musculatura; yfavorece el sueño entre muchosotros beneficios. Algunos pasospueden adaptarse a personas conproblemas de mobilidad.

CRECE LA BIBLIOTECACOMUNITARIA

Desde su inauguración no se hainterrumpido la incorporación de librosal catálogo de lectura de nuestraBiblioteca. Hemos recibido algunoscontingentes de las instituciones y otroslibros sueltos de particulares que tieneninterés en que este servicio público denuestra Asociación de Vecinos sea lomás completo y variado posible. En lasemioscuridad del almacén de abajodormitan y esperan pacientes suincorporación a filas Homero, Séneca,Descartes y Jaume Balmes.

Carmen Martínez clasifica a diariolos volúmenes por materias, los registray coloca en los anaqueles donde quedanya a disposición de socios y vecinos. Yen las estanterías de las salas de lecturase alinean en formación cerrada laliteratura, la historia, algún DVD confotografías que también constituyen lahistoria de nuestro barrio, biografías,pensamiento, poesía, humor, religión,cómics, enseñanza... De todo hay ya ennuestra Biblioteca.

Vale la pena visitarla, vecinos. Ahorase nos presenta la oportunidad de leer,de tener al alcance de la mano y denuestra percepción, todos los días, unlibro que nos distraerá, que nosenriquecerá y nos hará ciudadanos mejorinformados. Os esperamos.

José Bretones Salina(del Grupo de Biblioteca Comunitària)

8 Cultura

NOTICIESResultats de l’enquestadel Cinefòrum

El cine fòrum comença en el mesde novembre de 2007, amb sessionsinfantils, per a joves i adults i el primercicle de pel·lícules es desenvolupà finsjuny del 2008, data en què es decidí nocontinuar fins avaluar la opinió del veïnatdel barri, ja que no hi havia assistentsen les últimes sessions. La finalitat delprojecte de cine fòrum era de promourela reflexió sobre temes d’interès sociali cultural tals com la cura del mediambient, la salut, l’educació, la joventuto la relació entre generacions.

La primera avaluació de laprogramació del cine fòrum es realitzàper part del públic que assisteixhabitualment. Els assistents van suggerirla incorporació de pel·lícules antigues quetenen un valor històric per la ciutadania,la cultura catalana o per l’Estat espanyol.

En el darrer número de la la RevistaLa Trini aparegué un anunci per què lagent demanés l’enquesta sobre el cinefòrum però no hi ha resposta positiva alrespecte. Per això, es demanava alstècnics del PDC la col·laboració per quèapropessin les enquestes als grups ambqui treballen. L’objectiu d’aquestaenquesta era conèixer els interessos i

preferències dels veïns i veïnes deTrinitat Nova respecte al Cine Fòrum.

ResultatsEn aquest article es presenten els

resultats de 92 enquestes realitzades anens, nenes i joves fins 21 anys d’edat. Els participants són: 61 alumnes de 4tA i 4t B i d’altres cursos de l’IES Rogerde Flor; 10 usuaris del Punt Òmnia; 8infants que assisteixen a El Desván; i 13nens i nenes que assisteixen al MIJAC.Les enquestes segons el gènere es vanrepartir entre un 52% per el gènere femeníi un 48% per el masculí. La edat delsgrups amb major participació a l’enquestacorrespongué en primer lloc al grup entre13 i 15 anys (43%) i en segon lloc algrup entre 16 i 18 anys. El percentatgede participació de nens i nenescorrespongué a un 22% i un 2% als jovesd’entre 20 i 21 anys.

La majoria dels participants, el 67%,viuen al barri mentre que el 32% viu aaltres barris com la Prosperitat, Roqueteso la Trinitat Vella. Fins i tot n’hi ha un deCan Vidalet.

Amb relació a la pregunta “Què ésper tu el cine fòrum? “ el 40% opina que

Víctor Ruiz VázquezAlumne de la Fundació La Guineu

Cada nota d’una cançó ésimprescindible perquè aquesta sonii la Fundació La Guineu és aquestanota imprescindible que fa que sonila nostra cançó, la cançó de lesnostres vides.

Molt aviat se celebrarà el 40èaniversari de La Fundació Pro-Escolade Música “La Guineu”, que vanéixer al 1969 fundada per TeresaNegre i per Maria Serrano amb laintenció de fer de la música partde les nostres vides. El seu projecteva prosperar notablement en elmón de la música. En poc temps,l’Escola de Música “La Guineu”, jaera coneguda arreu. Van passarels anys, i així com passen, tambépassen les persones, aquella escola

va acollir grans professionals de lamúsica que van deixar la sevapetjada, aportant així, part delsseus coneixements musicals. L’any1994 la direcció de la Fundació vapassar a mans d’en Maurici Albàsi Blanca Boix, actuals directorsconjuntament amb Jordi Consegal,que han fet possible que laFundació tiri endavant amb treballi entusiasme. A part de La Guineu(actualment: Escola de MúsicaMusicArt 102), es gestiona l’EMMCabrils i l’EMM Nou Barris.

Com a alumne em sento moltorgullós de poder formar-ne part,ja que és un escola amb dedicació,esforç... i amb ganes d’educarmusicalment a tothom. Ser unmúsic ja és un guany degut al seuesforç, però formar a altrespersones perquè també ho puguinser és un acte que no es pot

és un lloc per veure iop inar sobre unapel·lícula, mentre que un34% diu que només ésun lloc per opinar sobrepel·lícules. Respecte a si“Li agrada el cinema?”,el 83% respon que Sí i a“Cada quan temps vas alcinema”, el 43% respon una vegada almes mentre que un 16% respon un copa l’any. Només un 12% respon que vasetmanalment al cinema.

Per altra banda, ha sorprès saberque el 68 % no tenia coneixement del’existència del cine fòrum al barri i, quefins un 69% dels participants enl’enquesta “li agradaria assistir a lessessions de Cine Fòrum”.

Respecte als dies i horari depreferència per assistir a les sessionsdel cine fòrum, un 26% respon divendres,un 15% el dissabte i un 10% el diumenge. Un 61% opina que el horari que prefereixés de 18-20 h. Només un 14% responque entre les 10h i les 12 h.

Respecte al tipus de pel·lículespreferides, un 26% diu que li agraden

les comèdies, un 17% prefereix un drama,un 16% les pel·lícules d’acció i també,un 16% prefereixen les pel·lícules deterror.

Dintre de les pel·lícules mes votadeses poden esmentar:

Street dance (19%); Los Simpsons(12% -nens/es); A todo gas (9%); Hancock(7%); Ratatouille (7% nens/es); Titànic(7%); Una conejita en el campus (5%);REC (5%); Los extraños (5%); NC (24%).

Proposta: generar un grup de jovesque tirin endavant el cine fòrum unavegada al mes als divendres a l’horaride 18-20 hores.

María Elena Napione BergéTècnica comunitària PDC TN

Grup de Cine Fòrum

descriure amb paraules. És peraixò, que avui he decidit fer aquestpetit homenatge a la Fundació Pro-Escola de Música “La Guineu” perhaver estat al servei de la músicai de les persones quaranta anys.

Potser seran quaranta anys,però són milers de cors que heuomplert amb el vostre entusiasmei dedicació en l’ensenyamentmusical. De tot cor, GRÀCIES!

Blanca, Maurici, Jordi, Anna,Mercè, Natàlia, Cristina, Susanna,Alba, Francesc, Paco, Toni, Josep,Joan, Clara, Meritxell, Itziar,Montse, Iker, Marcel, Anna, Júlia,Montse, Inés, Celeste, Felisa,Mireia, Júlia, Raquel, Gloria, Rosa,Mireia, Manel... i a tots aquells queem deixo i que també han fetpossible tirar endavant aquestaescola!

L’escola de músicaLa Guineu, 40 anysal servei de la músicai de les persones

9Educació-escoles

NOTICIES

Anna Cortils i Maria Gassiot.-Centre de Normalització Lingüísticade Barcelona (delegació de NouBarris)

A l’octubre, Maria Elena NapioneBergé, tècnica comunitària PDCTrinitat Nova, publicava un articleon informava de l’inici d’un curs decatalà a l’Associació de Veïns deTrinitat Nova.

Efectivament, el curs ja hacomençat, i17 veïns i veïnes delbarri procedents de 10 païsosdiferents es troben dos cops a lasetmana per aprendre català.

Aquest any que ja s’acaba, el2008, ha estat designat pelParlament Europeu com l’AnyEuropeu del Diàleg Intercultural ambl’objectiu que les diferents culturesens puguem conèixer, entendre,respectar i aprendre a conviure.

L’aula Alzina de l’associació deVeïns de la Trinitat Nova, on es fael curs de català, es converteix cadadimarts i cada dijous en un punt detrobada i d’intercanvi entre veïnsque procedeixen de llocs moltdiferents, però que ara viuen aquí,a Trinitat Nova.

N’hi ha que fa molts anys quevan arribar, d’altres fa poc, peròtots són imprescindibles per aaquest intercanvi. Mentre aprenenla llengua i parlen d’aliments, decuina, d’habitatge i de feina esconeixen i intercanvien experiències,costums i tradicions de les diferentscultures que cadascun d’ellsrepresenta.

Per exemple, ara que s’acostaCap d’Any, com diríeu que se celebraa l’Argentina? I al Paraguai? Seguiullegint, que ara ens ho expliquen!

La Claudia diu que a l’Argentinala nit de Cap d’Any també hi hacostum de menjar raïm, com a aquí,i que a més cada persona demanaun desig per a l’any vinent.

El José Mauri i la Doralbaexpliquen que el 31 de desembre aColòmbia es crema un ninot, quesimbolitza l’any vell. Ah! i per tenirsort durant l’any vinent tothom esposa roba interior de color groc illenties a les butxaques.

Al Paraguai, en canvi, per tenirsort durant els viatges de l’anyentrant surten al carrer ambmaletes, comenta la Cynthia Orella.A més, diu que al sopar de la nit deCap d’Any sempre hi ha carn deporc, ja que menjar-ne ésindispensable per garantir laprosperitat de l’any següent.

Per la Carla, de Bolívia, la nitde Cap d’Any és molt bonica pelsfocs artifcials. Ella i la seva famíliasempre surten al carrer a passejarper veure’ls.

La Carmen, la Maria, elFernando, la Roser i el Rafael tambéhan explicat com passen aquestanit tan especial i tenen motles cosesen comú: ho fan sopant amb elsamics i la família, brindant, ballanti desitjant el millor per a tothom.

Què us sembla, brindem ambells? Bon 2009 a tothom!

El cap d´anyal curs de català

Per Otger CanoCoordinador de El Desván

El passat diumenge 14 dedesembre, es va celebrar a la novaplaça de Trinitat Nova (la de davantdel metro nou), durant tot el matí,la trobada anual de la CoordinadoraInfantil de Nou Barris “Creixemjugant 2008”. La coordinadorainfantil, està composta per diferentscasals i ludoteques infantils deldistricte de Nou Barris com són elSOIA, La guineu o El muntanyès,entre molts d’altres.

Enguany, la festa va gaudir d’unaassistència força alta, ja que moltsnens i nenes provinents de diferentspunts de Nou Barris, i sobretot de

la pròpia Trinitat Nova es van acostara la festa infantil. La festa, vacomençar a les 11 del matí i vafinalitzar a les dues del migdia i vacomptar amb una gimcana temàtica,que aquest any, tractava sobre elles discapacitats per tal desensibilitzar els infants amb aquestàmbit. A la gimcana, els infants vanpoder fer xapes, escriure el seu nomen braille, aprendre llengua designes i moltes més activitats. Uncop finalitzada, els nens i nenes quehavien superat totes les proves,podien anar a buscar el seu premi:un nas de pallasso i un joc antic.Una vegada tots els infants van tenirel seu regal, es va fer una actuacióde pallassos que va cridar l’atencióde petits i grans i que desprès va

Creixem jugant: trobada anual de laCoordinadora Infantil de 9barris

D e s p r é sd 'una l largat e m p o r a d asense emetre,Ràdio TNT tornaa estar en l'aire.L'IES Roger deFlor ha tingut lainiciat iva deformalitzar un crè-dit variablede Ràdio per a l'assignatura deCatalà.

Un grup de vuit alumnescomparteixen l'espai de formaorganitzada. El grup es divideixen tres programes: “Ràdio VirusRoger de Flor”, la temàtica delqual és la música Hip Hop i queestà dirigit per tres noies. Dosalumnes duen a terme la “RàdioRocker de Flor” dedicada al Rocki al Metal, mentre que “RàdioLLatina Roger de Flor”, conduïdaper altres tres alumnes, escentra en el reggaetón i en lamúsica llatina en general.

El funcionament delsprogrames és el següent: mentredos dels grups recopileninformació a través d'internet ala sala Òmnia, el tercer emet elprograma en l'espai de la ràdio.

L'evolució dels alumnes éspositiva tenint en compte que ungran percentatge d'ells provenende països estrangers i estan fentun gran esforç per emetre elprograma en català, amb el valorafegit de fer-ho en directe i lapressió que això suposa.

Els horaris d'emissió són elsdimarts de 16.00 a 17.00 h, elsdimecres de 10.15 a 11.15 h. iels dijous de 15.00 a 16.00 h.Encara que per qüestions deflexibilitat no podem definir quindia ocupa cada programa.

Recordeu: el 88.5 FM del dial!Esperem, poc a poc, anar arribanta les vostres llars per a brindar-vos un curt però agradablemoment d'oci. Podeu posar-vosen contacte amb nosaltres trucantal 93 354 76 78.

Gràcies per escoltar-nos

Els estudiants de quartdel Roger de Flor reactivenla ràdio

permetre als infants, practicar ambels malabars dels propis pallassos.Els diables de Nou Barris van tancarl’acte amb una gran cremada depetards acompanyada pel grup depercussió.

L’ampliació de places, aturada

Per altra banda, encara no hempogut ampliar el nombre de placesdel casal, ja que tot just tenim dosmonitors i fins que no siguem unequipament municipal cogestionat,no podrem comptar amb elsmonitors necessaris per atendre alsvint-i-cinc infants apuntats en llistad’espera. Esperem que com a mínimaquest curs puguem comptar ambl’ajuntament per a gestionar

l’equipament, o que si més no, se’nscobreixin els recursos necessariscom són ordinadors pels infants oequip de música per poderdesenvolupar activitats sense haverde dependre d’altres entitats comel Punt Òmnia, que ja fa tres llargsanys que ha de cobrir-nos aquestanecessitat.

La demanda de places supera lespossibiltats actuals de El Desván

10 Trinitat Nova

NOTICIES

Nous representants alConsell de Gent Gran

Els representants pel barride Trinitat Nova al Consell deGent Gran del Districte de NouBarris són: Maribel Mateu (Casalde gent gran – Ajuntament deBarcelona), Mercè Huguet (Casalde gent gran – Generalitat deCatalunya) i Antonio Bonilla(Grup Jubilat, sí! Actiu, també!– Pla Comunitari). A l’últimareunió del Consell de Gent Gran(28 de desembre de 2008) es vapresentar un projecte tècnicconjunt entre PDC i Casal(c/Platja d’Aro) per oferir unaefectiva igualtat d’oportunitatsa las persones grans del barri deTrinitat Nova que presentenlimitacions per a caminar, perque puguin gaudir de la culturade Barcelona. Esperem rebreajuda econòmica per concretaraquesta passejada durant aquestany. Continuarem informant.

• • •Es vol crearun grup de dones

Algunes dones d’aquest barrivan expressar el seu interès performar un grup que puguirespondre als interessos de lesdones del barri. Es convida aapropar-se a l’Asso-ciació deVeïns per començar a treballarsobre aquest tema.

Contactar amb M. Elena(Tècnica comunitària).Telèfon: 93 354 76 78.

BREUS

Urban i n t eg ra d i v e r sosprojectes de tipus urbanístic,social, econòmic i cultural. Entreells es troben alguns fortamentreivindicats pels veïns de laTrinitat Nova: el Casal de Barri,la Casa de l’Aigua, el procésd’urbani tzac ió o e l p la dedinamització comunitària. Lainiciativa pretén elaborar unaproposta de treball conjunt entreles Administracions i els veïnsde la Trinitat Nova per què,d’aquesta manera, els veïnssiguin partícips i corresponsablesen la regeneració del barri .

Urban ha de definir un pla departicipació que serà l’èina quedefinirà el procés de participaciódurant els anys en què es porti

Urban:es crea la comissió de seguiment

“Avui parlem de les persones grans”

El dissabte 13 de desembre de 2008 a les 11hores es va realitzar una tertúlia sobre Els drets deles persones grans organitzada pel grup de donesFACEPA (Federació d’Associacions Culturals iEducatives de Persones Adultes) amb la participacióde dones del programa d’Educació d’Adults delnostre barri i de dones de altres associacions deBarcelona. Va ser un matí esmorzant juntes. El debatva ser molt enriquidor. Algunes de les propostesque es van presentar foren la construcció de pisostutelats i més residències amb personal competentper a l’atenció de les persones, seleccionat peroposicions. També es demanà que hi hagi unasupervisió setmanal a les residències per vigilar lescondicions higièniques, la comoditat de les personesal lloc i l’autonomia de les persones dintre de lesresidències. Les assistents consideraven també queels familiars han de comprometre a vigilar i demanarque es respectin els drets de la gent gran, reflexionanttambé sobre la importància de l’estima de la famíliarespecte a les persones grans.

Poder viure a la pròpia casa i que es puguicompartir amb alguna persona (per exemple, conviureamb estudiants joves) seria una forma de combatrela soledat i de socialitzar recursos, igual que apuntar-se a grups de voluntariat per acompanyar a la gentgran amb solitud. Es reivindicà el dret a rebreassessorament per prevenir el maltractament,plantejant que hi ha casos en què els fills quemaltracten als seus pares per problemes d’economiafamiliar.

Altres qüestions d’interès que sorgiren en el cursde la tertúlia foren la necessitat de promoure lestertúlies i portar-les per exemple a les residències,de conèixer la estadística de la gent que està solaen cada barri. I finalment la necessitat d’educar elsinfants sobre la convivència amb la gent gran.

María Elena Napione BergéTècnica comunitària

Nou curs de catalàEl proper 15 de gener s’iniciarà elcurs de català Nivell B2 al’Associació de Veïns amb el suportdel Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona –Delegació de Nou Barris.

Els interessats i interessades encursos de català han de dirigir-seal Centre esmentat. L’adreça postales c/Pi i Molist 133, Pati (Metro:Línea 4- Llucmajor). Es podenconsultar també amb M. Elena(Tècnica comunitària) a l’Associacióde Veïns de Trinitat Nova.

Goles por Navidad

Goles y fútbol para despedir el 2008… de estamanera jóvenes del barrio de Trinitat Novaparticiparon en un torneo navideño celebrado elpasado 23 de diciembre en la pista del Parque dela Amistad.

Este torneo surgió de la iniciativa de un grupode jóvenes que querían seguir con la dinámica quecomenzó a mediados de año con la Trini ChampionsLeague y tuvo su continuación con la “Festa del’Esport” dentro de la Festa Major del barrio y eltorneo 3x3 de fútbol calle con motivo de la jornadade Drets Civils.

Y es que el barrio de Trinitat Nova, y en especiallos más jóvenes responden de una manera muypositiva a este tipo de iniciativas, hecho que corroborael número de equipos que participaron en este torneonavideño: 14 equipos.

En lo meramente deportivo, el torneo comenzóa las 4 de la tarde y finalizó sobre las 9:30 de lanoche y se jugaba a modo de eliminatoria directa.El equipo que se alzó campeón fue el de “TusMaridos”, aunque hay que señalar que todos losequipos jugaron a un gran nivel. Y es que, a pesarde dudosos arbitrajes, jugadores que se cambiande equipo en pleno torneo y jugadas polémicas,el torneo en general fue un éxito, sobre todo enparticipación.

Para poder dar un paso adelante en estadinámica de promover el deporte entre los másjóvenes, en este caso el fútbol, el Plan Comunitarioha solicitado al distrito de Nou Barris que sepueda abrir uno de los centros escolares quetienen pista en horario no escolar. Así tendríamosun lugar permanente donde poder jugar y seríael complemento perfecto a estos torneosperiódicos que se van jugando durante el año.

Abrahan VázquezTécnico del PDC

a terme (2007-2013), així comcrear una comissió de seguimentdel projecte per fer el seguimentdels projectes, dels seus resultatsi del seu finançament.

Aquesta comissió, que ha deser prèviament aprovada perl’Ajuntament a proposta delDistricte, ha de contemplar laparticipació veïnal i associativa delbarri, així com la dels responsablestècnics i pol ít ics implicats en elprojecte. Fins ara l’Ajuntament nos’havia posat en contacte ambels veïns per a avançar en aquestsentit, raó per la qual el projecteno podia seguir endavant. Però,durant aquest mes representantsde l’Associació de Veïns i del PDCs’han pogut reunir amb responsa-

bles de l’Ajuntament i ja s’hacreat la comissió.

Des de l’Associació de Veïnsi el PDC es busca que tots elsmembres de la comissió deseguiment tinguin les mateixespossibilitats d’intervenció, és adir, que els veïns i veïnes de laTrinitat Nova puguin participaren las decisions que es prenguinal voltant dels projectes del’Urban.

El 16 de gener es celebraràuna reunió entre representantsdel Districte, de l'Associació deVeïns i del PDC per tractarprojectes específics del Urban,com la Casa de l'Aigua o el Casalde Barri.

11Trinitat Nova

CARMEN, ESCOLTA’NS!

Por María

En Via Favencia, donde está elAmbulatorio de Chafarinas, hay unquiosco desde hace años que noestá abierto. Ocupa un espacio enla acera que podría utilizarse parala instalación de un banco parapoder sentarse las muchas personasque antes de llegar al Ambulatoriotienen que hacer varias paradashasta llegar a él.

La entrada de acceso alAmbulatorio es vergonzosa, pueshasta llegar a él los que quieransubir tienen que subir ocho escalerasSIN BARANDA para poder sujetarse,pues la miseria de rampa que hay,si vas con muletas, se hace muydifícil el obligarte a llegar a ella.

Los bancos de la calle Chafarinasson de “Diseño” como en unaocasión me dijeron. Viéndolos piensoque no es diseño, sino “deshecho”pues hay de varios modelos: los haypara cuatro personas pero sinrespaldo, los hay para cuatropersonas pero con respaldo sólopara dos personas, los hay en unaacera con pendiente para abajo perono en consonacia con ella… ¡en fin!Que tengamos que decir lasinstalaciones que el Ajuntament noshace están mal…Está bien que sepueda participar pero el hacer lascosas bien y a la primera creo queno cuesta tanto.

La línea de Bus 12. 132 es unalínea que termina a las 21 horas en

Virrei Amat. Creo que tendría queprolongarse el horario pues elautobús no es un lujo, es unanecesidad para el barrio y su gente.

Habría que arreglar los interioresde Vía Favencia-Palamós pues desdeel año 1960 está igual. En lasplantas bajas, crece el musgo y lahierba y los barrenderos no loquitan.

En la calle Palamós 33, es sóloun bloque con espacio interior tanabandonado que no parece quepertenezca a Barcelona, pues enningún momento se ha hecho NADA

L ’en t rada de l CAP de Chafar inas suspendr ia un examen d ’access ib i l i ta t Fo to : Paco Mar t ínez

Ja fa massa temps que el quiosc dedavant del CAP està en desús

Foto: Paco Martínez

Forat sense arbre al davant del parkingdel carrer Villareal

Foto: Paco Martínez

Conchita Tortosa (i els seus nets) va ser la guanyadorade la panera nadalenca del Mercat

Finalmente, y gracias a lainsistencia vecinal, se instalaránnuevos contadores para elalumbrado del parking deCha far inas . La ante r io rinstalación era un ejemplo demala gestión por parte de lasadministraciones: su deficientefuncionamiento ha estadocostando alrededor de 4.500euros al año a la comunidad.Una vez solucionado el problema,los vecinos quieren reconocer lagestión de Gonçal Marques deIncasòl en la mejora de lasinstalaciones pero quierenrecordar 3 cosas: primero, quehaciendo bien las cosas desdeel inicio la administración habríapodido ahorrar tiempo y dinerotanto propio como de los vecinos;segundo que la presión vecinal,unida a un buen trabajo de laadministración puede mejorar lavida en el barrio. Y tercero, queaún falta arreglar definitivamentela puerta del parking, que se haestropeado 4 veces des de suinstalación el 2005.

El alumbradodel parking deChafarinas

Necesidades del Barrio

para mejorar dicho espacio: laspersonas que en él viven tienen elacceso difícil si son mayores puespara ir al Ambulatorio tienen quebajar SIN BARANDILLA y SINRAMPA para sillas de ruedas.Afortunadamente, recientemente elAjuntament se ha dignado a ponermás pivotes para impedir que loscoches se caigan por las escaleras,pivotes que ya tendrían que habersido sustituídas por una necesariaRAMPA con su correspondientebarandilla. En fin, como se dice,todos tenemos derechos y deberes.Por eso escribo estas ideas, paramejorar el barrio.

ENTREVISTA

12 Entrevista

Moltes persones esperen un habitatge mentreels pisos buits s’acumulen als nostres carrers

Joan Teran.-

Entrevista a Salva Torres, de l’Assemblea

per l’Habitatge Digne de Nou Barris

“90.000 persones esperen un habitatge mentre

els pisos buits s'acumulen en els nostres carrers”

La Trini: Perquè hi ha tan poc habitatge de lloguera Catalunya?

Salva Torres: Que és com preguntar per què existeixuna cultura de la propietat tant extensa al nostre país?A Alemanya els últims 20 anys no sols no ha pujat elpreu de l'habitatge tant de lloguer com de compra, sinóque hi ha zones on ha baixat de preu. A Viena, el 80%de la població viu en règim de lloguer públic o privat.Per què doncs, en comparació, un país tant pobre comel nostre, amb un estat del benestar tant precari, hi hauna cultura de la propietat immobiliària tant arrelada?Precisament perquè la situació precària dels ciutadansporta a buscar en l'habitatge l'únic instrument d'estalvia l'abast de les classes populars. Pensem: almenysquan sigui vell no em fotran fora de casa!

LT: I d’on ve aquesta cultura?

ST: Doncs bàsicament a partir de la Llei d’ArrendamentsUrbans aprovada pel PSOE l’any 1985, els granspropietaris immobiliaris van aconseguir acabar amb elscontractes indefinits que passaven de pares a fillsdestrossant literalment els drets dels llogaters. Ambuna de les indefensions legals més bèsties d'Europa lagent, amb la baixada sistemàtica del preu del diner, vafer comptes i va creure que hipotecar-se amb elsbanquers era millor que veure's al carrer arribats avells.

LT: Què ha passat amb la bombolla immobiliària?

ST: El ben cert és que aquests darrers anys handemostrat que deixar en mans del mercat l'accés al'habitatge era una temeritat per als treballadors. Elvalor de mercat de l'habitatge creixia en funció de lesexpectatives de benefici d'una bona part de l'economiaque girava entorn del totxo: bancs, caixes, immobiliàries,inversors i impostos de les administra-cions. Tots elspolítics han afavorit sistemàticament la cultura de lacompra que ha incendiat encara més els preus d'aquestdret bàsic ciutadà.

LT: En els darrers temps s'està impulsant unacampanya a favor dels habitatges en regim delloguer protegit. Perquè aquesta reivindicació?

ST: Els ciutadans dels nostres barris no poden hipotecar-se ni tant sols per comprar els pisos amb proteccióoficial. Si el Govern hagués afavorit un parc públicd'habitatges de lloguer mai hagués passat això, doncsaquesta figura tira dels preus a la baixa. ¿Qui pot posar-se a pagar una hipoteca que et dessagna si pots viureen un pis decent per 400 o 500 euros com passa alspaïsos més avançats d'Europa? Això és el que reivindicala nostra campanya. Volem que qualsevol ciutadà puguiadreçar-se a l'Administració i aquesta tingui l'obligaciód'oferir-li un habitatge. Fa més d'un any de l'aprovacióde la Llei del dret a l'Habitatge i a Barcelona 90.000persones esperen un habitatge mentre els pisos buitss'acumulen en els nostres carrers com un signe odiósque res no ha canviat.

LT: Quina és la situació del dret a l'habitatge aldistricte de Nou Barris?

ST: Aquests anys a Nou Barris, l'enorme quantitat desòl mobilitzat solament a la protecció oficial de compraamb prou feina ha permès mantenir preus per sota dela mitjana de la ciutat. Dubtós èxit de l'Ajuntament doncsper contrapartida el nostre Districte ha perdut milersde metres quadrats de sòl que són els que permetenpolítiques públiques d'urbanisme, equipaments, habitatgede lloguer social...llargament reivindicades.Dit d'una altre manera, amb els nostres pobres mitjans,nosaltres vam obrir una llista de gent demandantd'habitatge de lloguer amb més de 125 persones quevolia demostrar que existeix una franja de població queno té cap possibilitat d'accedir a cap pis. No solament

tenim gent immigrant, cada cop hi ha més gent,"aborigen", d'aquí, que viu a cotxes, o rellogat enhabitacions. I al tanto amb la protecció oficial de compra,que moltes vegades ha semblat una estafa. Tothom hasentit de gent que s'ha beneficiat fraudulentament depisos protegits que es venien al cap de dies d'estarconcedits, etc.

LT: Com podria demostrar l'administració uncompromís amb el dret universal a un habitatgedigne?

ST: Com passa a Europa. Primer, un extens parc públicde lloguer a totes les poblacions a preus relacionatsamb els salaris, nosaltres diem "lloguer al 20% de larenda". Segon, penalitzar els pisos buits principalmentde les grans immobiliàries, l’església, els bancs. Fotremà en aquest pou fosc. Que els seus pisos tinguin unafunció social. No fa falta tocar al petit inversor. No seriacorrecte.

LT: Quan és la vostra propera convocatòria?

ST: Bé ara el dissabte 7 de febrer a la plaça Llucmajor,per fer el llançament oficial del manifest fem una"Jornada: al barri habitatge per tothom". Serà tot el diaamb molta festa per a les famílies i els nens. Pallassos,circ, xanquers, tallers, paradetes d'entitats i a la tardafarem una assemblea popular i despres musica ixocolatada per no tenir fred, esteu tots convidats.L'Ateneu Popular i el Casal Guineueta de joves ha estatde gran ajuda, doncs l'Ajuntament ens "ha castigat"sense pagar-nos una tarima i unes cadires que elshavíem demanat. Incomprensible. Sembla que no elsva agradar que davant la ciutadania del barri elsrecordéssim les seves obligacions.

LT: Quan i on us reuniu?

ST: Normalment ens reunim al centre cívic de Porta.La propera reunió és el dilluns 26 de gener a les 19'30hores, però demanem a la gent de Trinitat que ensacompanyin el dia 7. Porteu a la canalla i a la tardafarem un bon debat. Esperem sobretot a la gent joveque està sense feina i sense futur. Entre tots ens enconstruirem un de debò.

Si voleu més informació visiteu el nostre bloc:http://500x20.blogspot.com/

Hi ha molta gent a Nou Barris en la lluita per un habitatge digne