16
Índex 2 ______________________________ Editorial Visca la Festa Major! 3, 4 i 5 ______________________________ Reportatge El voluntariado de Trinitat Nova: ilusión y compromiso 7 _______________________ Barri Societat Ocellaire 8 i 9 _________________________ Programa Festa Major 10 i 11 ____________________________ Calaix de Sastre Comentarios sobre Yoga: El aliento es vida. Ñam-Ñam: Patatas con chorizo por Maravillas Crespo Maristany Memòria fotogràfica del Barri: La Planta Asfàltica 12,13 i 14 _____________________________ Educació-Escoles Sant Jordi al curs de català Textos del Certamen Literari 15 _____________________________ Trinitat Nova Carmen escolta’ns El parking de la calle Vila-real Fotodenúncia Quaderns de participació comunitària de la Trinitat Nova núm. 37 Any 9 juny, juliol, agost 09 Cartell dissenyat pels nens i nenes del Desván

Revista LaTrini 37

Embed Size (px)

DESCRIPTION

12,13 i 14 núm. 37 10 i 11 Editorial Visca la Festa Major! 3, 4 i 5 8 i 9 15 _____________________________ 2 ______________________________ 7 _______________________ Programa Festa Major Barri Societat Ocellaire Cartell dissenyat pels nens i nenes del Desván ____________________________ _____________________________ ______________________________ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Citation preview

Page 1: Revista LaTrini 37

Índex

2______________________________

EditorialVisca la Festa Major!

3, 4 i 5______________________________

ReportatgeEl voluntariado deTrinitat Nova:

ilusión y compromiso

7_______________________

BarriSocietatOcellaire

8 i 9_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Programa Festa Major

10 i 11____________________________

Calaix de SastreComentarios sobre Yoga:El aliento es vida.

Ñam-Ñam: Patatascon chorizo por Maravillas CrespoMaristany

Memòria fotogràfica del Barri:La Planta Asfàltica

12,13 i 14_____________________________

Educació-Escoles

Sant Jordi alcurs de català

Textosdel CertamenLiterari

15_____________________________

Trinitat Nova

Carmen escolta’nsEl parking de la calle Vila-real

Fotodenúncia

Quaderns de par t ic ipac ió comunitàr ia de la Tr in i tat Nova

núm. 37

Any 9

juny, juliol, agost 09

Cartell dissenyat pels nens i nenes del Desván

Page 2: Revista LaTrini 37

dictadura s’ha generat el problema (elspisos de protecció oficial amb aluminosii carbonatosi), i ara en democràcia, elspoders públics han intentat gestionaraquest problema.

Aquesta festa major, és per tant, unbon moment per celebrar la feina ques’ha fet fins ara i per agafar forces perla feina que encara queda per fer:comencem a veure com serà la TrinitatNova del futur, però encara hi ha massade la Trinitat Nova de sempre, una Trinitatque voldríem millor: amb un Casal deBarri, amb unes segona i tercera fasede la remodelació completes, amb unbarri actiu comercialment, i amb un barrifarcit d’activitats per a infants, joves i notan joves.

Aprofitem aquests dies per celebrarla nostra Festa Major de la millor manerapossible. V isca la Festa Major!

Arriba una nova festa major, i per fi,la festa major torna al parc. Però no hofa al parc de sempre, sinó al parc quefinalment, ja tenim inaugurat i preparatper allò per què havia de servir: per serun espai de trobada per nosaltres, veïnsi veïnes de la Trinitat Nova.

La tornada de la festa al nou parc,significa molt per tots i totes nosaltres.Significa que la remodelació del barricomença a ser una realitat, malgrat quela lluita continua, i que encara ens hemde fer respectar davant una administracióque, malgrat que ha demostrat estarcompromesa amb la remodelació, hainterpretat diferent els terminis i altresaspectes dels acords. És degut a aixòque molts veïns i veïnes encara pateixenper un procés en què els va el lloc onviuen, en un barri que tots sabem haestat molt castigat pel problema del’habitatge i per com, abans amb la

2 Opinió

EDITORIAL Visca la Festa Major!

C/. Vilareal,9 T. 93 276 05 35

prisbipan

Gran surtido de pan y pastas. 100% artesanalC/ Platja d’Aro, 8 T. 93 354 01 81

Col·laboran:Ed i ta :EQUIP REDACTOR DE “LA TRINI”Isa Galán, Rosario Herrerías, Joan Teran (equip comunitari) • Han col·laborat:Berna Cano,Otger Cano, Maria del Carme Capdet, José Carmona, Matilde Díaz, Beatriz Egea, CésarHerranz, Josep Farrès, Marta Mancebo, Lourdes Martínez, Paco Martínez, Marta Miñambres,María Elena Napione, Carmen Pérez, Diosdado Rebollo, Abraham Vázquez, Cati Villanueva.Disseny gràfic: Anni Domènech

Impressió: Graficas Terrassa,s.a. C. Galileu,347, 08774 Terrassa

C. Pedrosa 21, 08033 Barcelona o al correo electrónico: [email protected] TRINI también está en Internet Página web del Plan Comunitario de Trinitat Nova: www.noubarris.net/trinitatnovaBUZÓN DE LA TRINI,

Llega una nueva fiesta mayor, y alfin, la fiesta vuelve al parque. Pero novuelve al parque de siempre, sino al parqueque finalmente ya tenemos inaugurado ypreparado para aquello para lo que teníaque servir: para ser un espacio deencuentro para nosotros, vecinos yvecinas de la Trinitat Nova.

La vuelta de la fiesta al parque nuevosignifica mucho para todos y todasnosotras. Significa que la remodelacióndel barrio empieza a ser una realidad,aunque la lucha continua, i aún tendremosque hacernos respetar ante unaadministración que, aunque hademostrado estar comprometida con laremodelación, ha interpretado de formadistinta los plazos y otros aspectos delos acuerdos. Es debido a ello que muchosvecinos y vecinas están sufriendo por unproceso en el que les va el lugar dondeviven, en un barrio que todos sabemosque ha sido muy castigado por el

problema de la vivienda, y por cómo, antescon la dictadura se ha generado el problema(los pisos de protección oficial con aluminosisy carbonatosis), y ahora en democracia,los poderes públicos han intentado gestionareste problema.

Esta fiesta mayor es, por tanto, unbuen momento para celebrar el trabajo quese ha hecho hasta ahora y para cogerfuerzas para el trabajo que aún está porhacer: empezamos a ver cómo será laTrinitat Nova del futuro, pero todavía quedademasiado de la Trinitat Nova de siempre,una Trinitat que quisiéramos mejor: con unCasal de Barri, con una segunda y tercerafase de la remodelación completas, con unbarrio activo comercialmente, y con unbarrio repleto de actividades para , jóvenesy para no tan jóvenes.

Aprovechemos estos días para celebrarnuestra Fiesta Mayor de la mejor manera

posible. Visca la Festa Major!

Page 3: Revista LaTrini 37

Reportatge 3

El voluntariado de Trinitat Nova: ilusión y compromisoREPORTATGE

Os invito a escuchar la voz delos voluntarios y voluntarias delbarrio, aquellas personas que llevanalegría a niños, niñas, jóvenes,adultos y personas mayores.Comparten su tiempo y susconocimientos en diferentes ámbitoscomo educación, salud, tiempo librey ocio, cultura.

“Me jubilé como profesora hace dosaños y en este momento me encuentrofeliz y muy satisfecha por poder colaboraren los grupos de alfabetización. Para míha sido una nueva experiencia y al mismotiempo un reto por poder compartir yayudar a estas personas que no tuvieroncomo yo, la posibilidad de adquirir unosconocimientos y una cultura”. Ésta es lavoz de María Ángeles López, formadoravoluntaria de Educación de Adultos enel Plan de Desarrollo Comunitario denuestro barrio, quien comparte su tiempopara que un grupo de señoras mayoresaprendan lectoescritura, de lunes ajueves, de 15.30 a 17.30 hs.

Es bueno compartir – así se expresaAna Arias, formadora voluntaria del Tallerde pintura que se realiza de martes ajueves, de 10 a 12 horas en la Asociaciónde Vecinos del barrio. Y agrega: elvoluntariado es para mí una satisfaccióny una responsabilidad. Tengo unascompañeras que hacen que me sientacontenta con lo que hago, son muy

agradecidas con todo lo que les enseñoy yo también aprendo de ellas. Pasamos2 horas en que estamos distraídas, yayudamos para que no se sientan solas.

Es todo lo que hace que siga con elvoluntariado”.

Estas dos voluntarias pertenecen aun grupo de voluntariado que desde hacemás de diez años trabajan para que díaa día sea posible aquello de que NUNCAES TARDE PARA APRENDER. Laspersonas mayores que asisten a las aulasy talleres diarios comprueban con alegríacómo es posible aprender. SE PUEDE.Y en clase en compañía de otras señoras,pierden el miedo al r idículo, aequivocarse, que nos caracteriza a losadultos. Todas las tardes hay una citacon las compañeras de clase, en lasaulas de la Asociación de Vecinos.

“Siempre he querido ser voluntaria.Siempre he sido voluntaria”. Así seexpresa Carme Micó que pertenece aun nuevo grupo de voluntariado delproyecto “Personas ayudan a personas”.

“Proporciona una alegria molt granpoder fer més feliços els qui tenim mésa prop. A vegades, un somriure o un“Hola” dit amb una entonació properapot ajudar a sentir-se millor, a veure lavida d’un color més lluminós”. Estas sonlas palabras de Mercè Ponti, unavoluntaria que visita a personas mayores

y también, es formadora voluntaria delgrupo Almendro del programa deeducación de adultos.

Lourdes Rodrigo nos relata suexperiencia como formadora voluntariadel grupo Encina de Educación deAdultos: “Soy una de las voluntarias quenos ocupamos de las clases deEducación de Adultos en la Asociaciónde Vecinos de Trinitat Nova… Hacecuatro años que me propusieron darclase a un grupo de señoras. Yo measusté pues no soy maestra, perodespués de reflexionarlo acepté. Laexperiencia que yo tengo del voluntariadoes muy positiva. Para mí es un compartirgratuitamente. Yo doy lo que sé y lo queme gusta; y de las señoras recibo suexperiencia y su sabiduría natural quehan recibido de la vida”.

Pero también, las vecinas que asistena clase de educación de adultos setransforman en voluntarias colaborandocon los pequeños de nuestro barrio.

Así lo expresa Otger Cano,coordinador del Centro Infantil El Desván:“Aquest any ha estat força significatiupels infants de El Desván, ja que perprimera vegada, hem pogut treballar de

forma conjunta amb el grup de donesd’educació d’adults. Aquesta tasca ques’ha realitzat conjuntament entre elsdiferents grups, ha tingut dos pilars

fonamentals, el dia de Carnestoltes i eldia de Sant Jordi. El dia de Carnestoltes,els infants i monitors varem poder gaudird’unes disfresses de bruixes i bruixotsconfeccionades pel grup d’educaciód’adults. Aquest fet va ser molt important,ja que els infants del Casal, van preparartots els complements, nassos, barrets,varetes, etc. I van poder comptar ambuns vestits molt autèntics, els quals vanfer que durant tota la rua, les bruixes ibruixots de la Trini, destaquéssim de laresta gràcies a unes disfresses que, ambl’esforç de tots, de grans i petits, enshan permès gaudir d’una jornada de festai comunitat. A partir d’aquest dia, hanestat diverses les accions de participacióintergeneracional: els infants del Casales van animar a fer un àlbum de dibuixossobre Carnestoltes com a mostrad’agraïment, i les senyores d’educaciód’adults van venir a El Desván a veureles obres de teatre de Sant Jordi.

Esperem que això tan sols sigui elprincipi d’una gran amistat, on petits,joves i grans, puguem gaudir d’un mateixbarri, treballant, aprenent i creixent colzea colze i dia a dia”.

Una de las voluntarias relata suhistoria que es parte de la historia de ungrupo de voluntariado del barrio. Así noslo cuenta Carmen Micó: “Desde muypequeña, cuando veía a una personamayor o impedida, cargada con bolsas,

Page 4: Revista LaTrini 37

4 Reportatge

CLÍNICA DENTALNOU BARRIS

Los mejoresprecios

del sector

•Higienes 20€

•Financiación

•Primera visita

gratuita

•Implantes

•Prótesisa precios

económicos

•Garantía totalFabricación

propia

•Descuentos

3ª edad

BARCELONA

CLÍNICADENTAL NOU BARRISVia Favència, 19908042 BarcelonaTel: 93 276 47 45

LA LLAGOSTA

CLÍNICA DENTAL J.R.Av.Plaça Catalunya,3 baixos08120 La LlagostaTel: 93 560 80 75

TALLERDE PRÓTESIS PROPIOReparaciones en el mismo dia.Via Favència, 21308042 BarcelonaTel: 93 353 26 61

Los voluntarios dan

• Tiempo

• Entusiasmo

• Conocimientos

• Compromiso

• Responsabilidad

Los voluntarios reciben

• Conocimiento

• Amistad

• Experiencia

• Nuevas habilidades

Las organizaciones dan

• Programas

• Formación

• Gestión

• Apoyo

• Reconocimiento

• Motivación

• Medios

Las organizaciones reciben

• Mayor facilidad en logro de susobjetivos

• Imagen y sensibilización públicas

• Implicación en la sociedad

• Representatividad

le ayudaba a cargar, o a un ciego cruzarla calle. Después… con 12 o 13 añosorganicé un grupo de niños con dosamigas del “Centro de Vida Comunitariapara todos”, también llamado “La Ponde”.Funcionó poco, porque no había mediosni nosotras estábamos preparadas, peroqueríamos hacer cosas para mejorar elmundo y lo intentábamos. No nosresultaba pero toda esa experiencia nossirve para saber, que cuando quiereshacer algo por los demás, hay queorganizarse y estar muy b ienpreparados…

…Siempre he estado dispuesta aechar una mano en la comunidad devecinos de la escalera, con las vecinas,

viejecitas y solas. Y ahora es cuandotenemos la oportunidad de organizarnos,de prepararnos…- haciendo referenciaal nuevo grupo de voluntarios/as paraacompañar a las personas mayores delbarrio.

Como nos dice José Bretones,voluntario de la Biblioteca Comunitariade Trinitat Nova: “Ir a la escuela, acualquier escuela, es mirar hacia el futuro,sembrar para recoger mañana. Y no hayduda de que el mañana es propiedadexclusiva de la gente joven”. Pero Josése refiere a un hecho puntual en el quehan participado señoras mayores deeducación de adultos que gracias alvoluntariado formador y de la biblioteca

han sido protagonistas de una de lastantas tertulias literarias. Y agrega: “Nome preguntéis por la edad de estas

aficionadas a la belleza, a la poesía, quese reunieron con nosotros en esta veladalúdica: son un ramillete de espíritusnuevos, frescos, creativos, que estáncultivando una técnica que les permitiráhacer alguna obra artística que estánseguras que tendrá una vida más largay cómoda que la que está teniendo supropia autora”.

En el voluntariado se produce unintercambio, no una donación. Losvoluntarios dan algo a cambio de algo.Así lo sostiene la Federación Internacionalde Sociedades de la Cruz Roja y de laMedia Luna Roja en su Informe 2000sobre e l vo luntar iado. Estudioprospectivo.

Page 5: Revista LaTrini 37

5Reportatge

COMPARTIR y COLABORAR son dospalabras que expresan las voluntariasde Trinitat Nova, pensando en los demás.Hoy escuchamos sus voces en estaRevista y tenemos la oportunidad dedecirles GRACIAS EN NOMBRE DENUESTRO BARRIO.

A veces tendemos a ayudar cuandopensamos que contamos con lacapacidad adecuada y también, porquehemos sido ayudados.

VECINO, VECINA: ¿alguna vez habéispensado en ser ayudados? Si respondéisSÍ, ¿qué os parece comenzar a colaborarcon los demás?

Si tienes interés en colaborar y nosabes cómo o en qué, acércate a laAsociación de Vecinos. Se necesitan

voluntarios y voluntarios. Seguramente,encontrarás un lugar para ti.

“Us ben asseguro que el qui primerse sent recompensat és el qui prestaajuda als altres, perquè s’adona que hapogut millorar una mica el petit món quel’envolta”, dice Mercè Ponti.

También Lourdes Rodrigo nos invita:“Si alguno de los lectores se encuentraen una situación parecida, les animo aque no tengan miedo y colaboren en elvoluntariado, siempre hay algo quepodemos enseñar y aprender”.

Enfatiza María Ángeles López: “Hagouna invitación a todas las personas quequieran y puedan a colaborar en estatarea tan digna y hermosa”.

Y agrega Ana Arias: “Hago unllamamiento para que todas las personasque tengan tiempo libre que se haganvoluntarias, que es algo que llenamuchísimo. Yo soy feliz cuando las veocontentas con lo que hacen. Es buenocompartir”.

María Elena Napione BergéTécnica comunitaria

COMPARTE TU TIEMPO,ALGUIEN ESPERAQUE COLABORES.TÚ PUEDES.TE ESPERAMOS. GRACIAS.

Información de las actividades del Voluntariadoen la Asociación de Vecinos

Lunes:

• Biblioteca Comunitaria de Trinitat Nova: Carmen Martínez, Adela Gil,José Bretones y José Antonio Escotz. Colaboran: Carmina Izquierdo, ElenaFernández y Victoria Lázaro (*).

• Taller de bolillos, punto de cruz, punto de media y ganchillo: AdelaGil.

• Taller de relajación: Carmen Micó (*).

• Educación de Adultos: Manolita Tejerina, Mercè Ponti, María ÁngelesLópez, Lourdes Rodrigo, Ramón Tercero, Ana Linas y Lola Gil (*).

• Grup de dones: Carmina Izquierdo, Victoria Lázaro, Elena Fernández, MaríaZoila Ango; Mahjouba El Khaddar y Yamila Mohamed (Projecte “Les donesde Trinitat Nova per la feina y la cultura”) (**).

• Taller de costura: María Zoila Ango; Mahjouba El Khaddary Yamila Mohamed (**).

Martes:

• Biblioteca Comunitaria de Trinitat Nova (idem)

• Taller de Pintura y Manualidades: Ana Arias (*).

• Educación de Adultos: (idem) (*).

• Taller de yoga: Lourdes Martínez (*).

• Taller de costura: (idem) (**).

• Voluntariat per a la gent gran (Projecte “Persones ajuden a Persones”-Comissió de Salut –PDC TN):Nila Martínez, Josefina Fernández, Jaime Álvarez,María Medina, Carmen Micó, Esterfilia Bazán, Manuel Sarmiento (***).

Miércoles:

• Biblioteca Comunitaria de Trinitat Nova (idem) (*).

• Taller de Pintura y Manualidades: idem (*)..

• Taller de relajación: (idem) (*).

• Educación de Adultos: (idem) (*).

• Taller de costura: (idem) (**).

Jueves:

• Biblioteca Comunitaria de Trinitat Nova (idem) (*).

• Taller de Pintura y Manualidades: idem (*).

• Taller de bolillos, punto de cruz, punto de media y ganchillo: (idem) (*).

• Educación de Adultos: (idem) (*).

• Taller de costura: (idem) (**).

• Taller de yoga: (idem) (**).

Viernes:

• Biblioteca Comunitaria de Trinitat Nova (idem) (*).

• Jubilat, sí! Actiu, també!: Antonio Bonilla, Maria Àngels Arqués, MercèPonti, Pedro Mena, Maria Rosa Llampayas, Dolores Villen, Mariano de laFuente, Isaías Sáez, Maria Fortea, Joaquina Parra, Antonio Martín, PedroCarrera, Victoria Lázaro, José Campos y Montse Albesa (*).

• Taller de costura: (idem) (**).

Proyectos relacionados con grupos del Voluntariado:

(*) “El voluntariat de Trinitat Nova fa pinya”.

(**) “Les dones de Trinitat Nova per la feina y la cultura”.

(***) “Persones ajuden a persones” (Grup de voluntariat- Comissió de Salutdel Pla de Desenvolupament Comunitari de Trinitat Nova).

Page 6: Revista LaTrini 37

Calaix de Sastre6

BAR DANI & ANA

Page 7: Revista LaTrini 37

El Club de Petanca de TrinitatNova se fundó en 1979 y este añocelebra su 30 aniver-sario. Aunquelos actos estaban programados parael día 1 de mayo, debido a las incle-mencias del tiempo se tuvieron quesuspender. Finalmente el torneo depetanca a lo grande, en que se prevéque se reunan alrededor de 30 clubsde toda Cataluña, se celebrará el 13de junio.

El equipo empezó en séptimacategoría, en estos años se consiguiósubir a 2ª con tres equipos senior yuno de féminas, actualmente estánen 4ª y 5ª categoría. Actualmente seestá trabajando para formalizar unequipo femenino y otro infanti l.

Las instalaciones de la petancaestán abiertas a todos los aficionadosde este deporte, todos los días porla ta rde , excepto sábados ydomingos.

E l c lub de la petanca seencuentra situado en el antiguocampo de futbol de Trinitat Nova, enla calle Aiguablava S/N.

7Barri

NOTICIES

Los tres miembros de la SocietatOcellaire con quienes hablamos

Charla con Miguel,José Luis y Alfonso,de la SocietatOcellaire

Rosario Herrerías.- Sábado, un díasoleado, me decido a dar un paseo; acaboen el antiguo campo de futbol. Me encuentrocon mucha gente y mucha actividadalrededor. Estoy en la Societat Ocellaire deTrinitat Nova, sociedad de la que hemoshablado en otras ocasiones. Están en plenassociales, una actividad de todos los sábadospara los socios. Me acerco a MiguelGonzález, José Luis Soriano y Alfonso Jerez,

presidente, vicepresidente y vocal de laasociación y aprovecho para dirigirlesalgunas preguntas que me contestan conmucho gusto. Estas son las cosas quedijeron.

La Societat Ocellaire se fundó concuatro amigos: Miguel, Juande, Juandi yJosé Luis. Tardamos dos años en arreglarla documentación de la federación Española,ahora llevamos dos años en concursosoficiales de Cataluña.

Nos estamos moviendo paraconseguir el Ateneu Popular parala celebración del Campeonatode Catalunya del año que viene.

De momento no hemos ganado ningúntrofeo, pero hemos puntuado para finalistas.Tenemos más de cien socios, pero serequieren algunos requisitos: la federaciónexige que estén federados y con licenciapara poder concursar y cazar. Los concursosse realizan en distintas ciudades comoTerrasa, Montcada, Viladecans o SantaColoma, pero este año se están celebrandoen Badalona. El concurso de sociales sehace en dos veces y en dos meses y medio.

“El año que viene el Certamense podría celebrar en Trinitat Nova”

En la entrega de premios la sociedadinvita a una barbacoa en el patio de lasociedad.

Como sociedad federada, el añoque viene nos tocaría hacer el concursoaquí en Trinitat Nova y ese es nuestroreto. Nos gustaría muchísimo hacerlo enel barrio y nos estamos moviendo paraconseguir el local del Ateneo con la ayudade la Asociación de Vecinos, pues es elúnico edificio de la zona que reúne lascondiciones adecuadas para este tipode Certamen. Si se consigue el localpara el evento tenemos muchas puertasabiertas cara al futuro, pues el señorMate, presidente del Certamen deCatalunya, visitó las instalaciones de lasociedad y le parecieron muy buenaspero para el campeonato de Catalunyael local es pequeño, por eso pedimos elAteneo o lugares similares. Se ha luchadomucho para poder estar federados ahoranos queda conseguir el NIF para estar al100%. Así se podrá pedir ayudas a lasentidades correspondientes porqué aquítambién se necesita dinero. ¡Cómo no!

La junta, socios y simpatizantes porel bien de la sociedad miramos el futurocon muchas ganas de ir adelante. ¡Aúnqueda mucho camino que recorrer!

El Club dePetanca cumple30 años

DESAYUNOS, TAPAS VARIADAS, HAMBURGUESERÍA.

Pedrosa 25, bajos

Page 8: Revista LaTrini 37

Festa Major 20088

Institucionscol•laboradores:

Grups i entitats que participeni/o col·laboren en la Festa Major:

Comissió de Festes Trinitat NovaAssociació de Veïns Trinitat NovaEl DesvánRadio TNTMIJAC Trinitat NovaMares i Pares de 6e del Mercè RodoredaRevista La TriniPunt OmniaComissió de SalutEducació d'Adults Associació de Veïnsde la Trinitat NovaGrup Manualitats Associació de Veïns dela Trinitat NovaGrup de Dones de Trinitat NovaSocietat OcellaireClub de Petanca de la Trinitat NovaTaller de RelaxacióTaller de Ioga de l'Associació de Veïnsde la Trinitat NovaAprendre a AprendreColla de Dracs i Diables de Nou BarrisCasal Gent Gran Trinitat NovaJubilat, si; Actiu, tambéConsorci de Normalització LingüisticaCoral Trinitat NovaColla Sardanista Trinitat NovaComissió SocioeducativaGrup MicrourbanismeGrup RemodelacióResidència Trinitat NovaAMPA i CEIP Mercè RodoredaAMPA i CEIP Sant JordiAMPA i CEIP St. Josep OriolIES Roger de FlorEscola Bresol Trinitat NovaLlar d'Infants L'AiretCentre d'Activitats del CAS Nou BarrisAPROP, Serveis de ProximitatMercat Trinitat NovaAteneu Popular Nou BarrisCAP ChafarinasMossos de SquadraGuardía UrbánaFundació La RodaAjuntament de Barcelona:Disticte de Nou BarrisFAVIBCPeña Perro PaternaNou Barris AcullCoordinadora Infantil 9Barris

Agraïments

ExpressatePeluquería PedroLa teva imatgeBar DaniPosat GuapaLa Caixa100 pesetasRegesaFarmacia Nou BarrisPapelería IsidroClínica DentalFarmacia N. BouBar La CuadraAlonsoBar Terraza

A les entitats opersones que hancol·laborat en la FestaMajor i que pelsmotius que siguin noapareixen en aquestaedició, els demanemles més sinceresdisculpes. P

RO

GR

AM

A

T R I N I T A T

T R I N I T A T

Page 9: Revista LaTrini 37

Festa Major 2008 9

DIJOUS 11 JUNY DIUMENGE 14 JUNYDISSABTE 13 JUNYDIVENDRES 12 JUNY

VA

C a r r e r d ’ A i g u a b l a v a

Parc de l’Amistat

62

ParcNou

C. d’A

lhucemas

C. Chafarinas

17.00hEXPOSICIÓ DE MANUALITATS1 Pase de models2 Gimnàstica3 Coral4 IogaLloc: Teatre de la Trinitat Nova

19.00hPREGÓA càrrec de l’arquitecte de remodelacióde la trinitat: Carme Riba.Música en directe i Pica - PicaLloc: Parc Nou

17.00hBERENAR GENT GRANOrganitza Comissió Gent Gran •PDC•AVVLloc: Parvulari Benjamí

XOCOLATADA PER NENS I NENESOrganitza El DesvánLloc: Parc Nou

18.30hOCELLADAGran directe de festa majorespai AVV- antic camp de futbolLloc: Aiguablava, 119

21.30hBUTIFARRADA POPULAR AMB MUSICAEl grup de l’AVV de Trinitat fan unatrobada amb la orqueste KRATERLloc: Parc Nou

10.00hCHARANGA MUSICAL I POPULARPICA PICALloc: Circuit de barri

De 9.30 a 15.00hFESTA DEL SPORTLa Taula de Joves organitza eltradicional event esportiuLloc: Parc de l'Amistat

De 10.00 a 14.00hTRINI FIRATotes les entitats del barri, i grups delPDC, exposan la seva feina a la fira delbarriLloc: Chafarinas

13.00hFESTA DE L’ESCUMAActivitat coordinada per El DesvánLloc: Chafarinas

Hora a confirmar:FESTA DE SEVILLANASActuació en viu de varis grupsLloc: Parc Nou

21.00hCENA CON TRAJESopar popular de veïns i administracionsLloc: Chafarinas al costat del Mercat

12.00hDESASTROSUS CIRCUSEspectacle circenc de l’Escola de Circde l’Ateneu de Nou BarrisLloc: Parc Nou

13.00hSARDANESActuació cultural de l’VVLloc: Parc Nou

18.30hTARDA D'HAVANERESActuació d’un grup d’indianos i ron crematLloc: Parc Nou

20.30hCORREFOC INFANTIL

22.00hCORREFOCLloc: Parc Nou

23.00hFOC D’ARTIFICISACTUACIÓ CULTURALLloc: Parc Nou

A T N O V A

A T N O V A

4

3

4

5

6

2

1

2

2

2 2

2

2

2

2

2

6

6

5

13

Page 10: Revista LaTrini 37

Cuando se inhala por la nariz, el airese calienta y se filtra en el proceso.

Desde el punto de vista del yoga, esa través de la nariz que absorbemos laenergía vital (prana) del aire.

La energía vital se encuentra en elaire, el agua, los alimentos y la luz solar.Anima y da fuerza material a los seresvivos.

Mediante la práctica de asanas(posturas) y pranayama (ejerciciosrespiratorios) se absorbe más cantidadde energía vital y se almacena en el cuerpologrando así una buena salud.

Cuando estamos estresados oenfadados, la respiración es superficial,rápida, irregular. Por el contrario, cuandoestamos relajados, la respiración es lentay profunda, cosa que indica que tambiénpor medio del pranayama podemosmejorar nuestro estado de ánimo.

Lurdes Martínez

Hacemos yogalos martes y jueves:• de 18:45 a 20h• de 20:15 a 21:30h

10 Calaix de satre

ÑAM-ÑAM

Ingredientes para 4 personas:• 1kg o • de patatas.• 4 chorizos (1 por persona).• Aceite de oliva.• 1 cucharada de pimentón dulce.• Sal.

Preparación:Se cuecen las patatas y los chorizos

juntos (20/30 min). Mientras se vapreparando la salsa. En una pequeñasartén se ponen 2 cucharadas de aceitea calentar, después se le añade elpimentón y se deja freír. Se le añade uncazo del agua de las patatas y el chorizoy una pizca de sal. Esperamos a querompa a hervir y lo dejamos entre 1 y2 minutos. Se escurren las patatas conchorizo y se sirven en una bandeja hondacon la salsa añadida. Que aproveche!

Patatasconchorizopor:Maravillas

Crespo Maristany

Podemos pasar días sin aliento.

Podemos pasar días sin agua.

Sin respirar, tan sólo viviríamos unosminutos. Y sin embargo le damos muypoca impor tanc ia a resp i ra rcorrectamente en la vida cotidiana. Enuna sesión de yoga, dedicamos unaparte a la práctica de “Pranayama” – laciencia del control de la respiración.Consiste en ejercicios respiratorios quepueden ir desde los más sencillos comotomar conciencia de la propia respiraciónhasta otros más avanzados y complejosque nos ayudan a mantener una buenasalud.

Hay 3 tipos básicos de respiración:• clavicular (superficial)• intercostal (media)• y abdominal (profunda)

La respiración yóguica combina lastres. La mayoría de las personas hacenuna respiración superficial por la bocay hacen poco uso del diafragma, deesta manera se incorpora una pequeñacantidad de oxígeno y no usan más quela parte superior de los pulmones, loque resulta una carencia de vitalidad, ypoca resistencia a enfermedades.

Comentarios sobre Yoga

Con el pranayama cambiamos estoshábitos.

Respirar correctamente significarespirar por la nariz haciendo una inhalacióny exhalación completas que hacen trabajara los pulmones en su totalidad. Cuandoexhalamos, el abdomen se contrae, eldiafragma sube, masajeando al corazóny ayudando los pulmones a expulsar elaire viciado, al inhalar. El diafragmadesciende, el abdomen se expande ymasajea todos los órganos abdominales.

Todos nacemos con esta capacidad,y es fácil de observar en un bebé.

El aliento es vida

Oficines de la Trinitat Nova: al carrer Aiguablava, 71 i al carrer Las Chafarinas, 14-16

Page 11: Revista LaTrini 37

11Calaix de sastre

MEMÒRIA FOTOGRÀFICA DEL BARRI

Des de la Biblioteca Comunitariaestamos llevando a cabo un esfuerzo parala recuperación de la memoria histórica denuestro barrio. Estamos recuperandofotografías de nuestro barrio que permitanreconstruir nuestra historia. Si tienes algunafotografía donde aparezca un paisaje, unacalle, un edificio, con gente o sin, y quieresque forme parte del patrimonio de todos,tráela a la Biblioteca, la digitalizaremos, yte la vuelves a llevar. ¡¡Gracias!!

Des de la Biblioteca Comunitària estemfent un esforç per recuperar la memòriafotogràfica del nostre barri. Estemrecuperant fotografies del nostre barri quepermetin reconstruir la seva història. Sitens alguna fotografia on aparegui unpaisatge, un carrer, un edifici, amb gent osense, i vols que formi part del patrimonide tots, porta-la a la Biblioteca, ladigitalitzarem, i te la tornes a endur.Gràcies!!

La lluita dels veïns contra la Planta Asfàltica va permetre queara puguem disfrutar d’un Ateneu Popular com el que tenim.

Page 12: Revista LaTrini 37

Hola, sóc en Guillem, elprofessor de català del cursorganitzat per l’AV Trinitat Novai el Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona(delegació de Nou Barris) i usvull explicar com vam celebraraquesta festa de llegendes,històries i llibres a la classe.

Després d’haver-nos explicatllegendes procedents de païsosmolt diferents, per grups ens vamanimar a escriure’n algunes. Ep, ien català, que ja estem fent eltercer curs! Us n’ensenyem unparell perquè vosaltres també lespugueu conèixer.

Guillem PujadesCentre de Normalització Lingüística

de Barcelona (delegació de Nou Barris)

serà meva per sempre més». Estavaperdut, es va posar de genolls plorant,i aleshores un raig de sol li va tocar lacara. En veure’l, el dimoni es va omplird’ira, perquè el seu company encara nohavia posat l’última pedra, i per tant,havia perdut. Va aparèixer una gran onade foc que es va emportar el dimoni iels seus companys i Cantunya va viurefeliç tota la vida.

Encara avui, quan algú posa la pedraque falta a la catedral, a la matinadaapareix a terra, i mai no està acabadadel tot.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, queaquest conte s’ha acabat!

La pedrade Cantunya(Quito, l ’Equador)

Fa molts anys, un jove arquitecte esva oferir per fer una catedral a la ciutaten menys temps del normal. Va dir queho faria en una setmana i va començara treballar.

Passaven els dies i es va adonar queera impossible fer-la en el temps que ellmateix havia promès. Cantunya, queaquest era el seu nom, estava molt tristi plorava. Aleshores se li va aparèixer eldiable i li va oferir ajuda a canvi de laseva ànima. Van fer un pacte i en una nitla catedral estaria feta. El dimoni vatreballar tota la nit amb els seuscompanys. Aviat sortiria el sol i Cantunyaestava nerviós: veia que la catedrals’acabava, però no volia perdre l’ànima.Resava a Déu que no l’acabés mai i aixíno perdre l’ànima a mans del diable.

Quan faltaven uns minuts per l’alba,el diable es va acostar a Cantunya i elva amenaçar i li va dir: «La teva ànima

El castel l dela Torre del Baró(Nou Barris)

Hi havia una vegada dues nenes quecada tarda pujaven a jugar al castell dela Torre del Baró. Un dia una de les neneses va perdre. La van buscar i buscar,mentre la seva mare ploravadesconsolada perquè tothom la buscavai no hi havia manera de trobar-la enlloc.Un dia s’hi va afegir la policia que tambéla buscava pertot arreu. La nena no vaaparèixer mai més, i les seves amigueses van espantar molt i no van tornar ajugar mai més per aquella zona.

Al cap d’un parell de mesos hi vantornar, perquè era la millor zona del barriper jugar, però sempre recordaven la porque havien passat a prop del castell. Vandecidir que mai més no hi tornarien i vanavisar a totes les nenes de la zona queno hi havien de pujar.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, queaquest conte ja s’ha fos!

12 Educació-escoles

SU TIENDA EN LA ESQUINA DEL MERCADO

OBJETOS DE REGALO • JUGUETES • MENAJE • ARTÍCULOS DE LIMPIEZA

C/ La Fosca, 10

Sant Jordial curs de català

BOCADILLOS, TAPAS, PLATOS COMBINADOSLa Fosca, 13 bjos. TEL: 93 359 41 51

BAR TERRAZA

Page 13: Revista LaTrini 37

13Educació-escoles

Te x t o s d e l C e r t a m e n L i t e r a r i

Títol: “El llapis”Categoria: A

Hi havia un llapis que tenia ratlles decolors i era molt gran.

Vivia en un llibre de dibuixos i jugavaamb una aranya.

L’aranyeta petita no deixava passarel llapis.

L’aranyeta es va cansar de jugarperquè el joc l’avorria i se’n va anar capa una altra pàgina del llibre.

Va trobar un ós petit i l’aranyeta liva fer pessigolles i l’ós reia molt.

Quan els dibuixos van sentir riuretant a l’ós, tots van anar cap aquellapàgina i les altres pàgines es van quedartristes perquè no tenien dibuixos.

A la nit cada joguina va tornar a laseva pàgina.

I quan volien riure, es tornaven aajuntar.

Pseudònim: La papallona

Títol: L´ home que té sortCategoria: A Edat:7 anys

Una vegada hi havia un home, quees deia Jorge i va anar a netejar ungimnàs. Va acabar la feina a les 5:59 dela tarda. El Jorge va baixar a llençar lesescombraries i al carrer, al costat delcontainer, hi va trobar un anell d’or pur.També un altre dia va anar a la discotecai es va trobar un bitllet de cent euros.Ahir anant amb el metro de la línia 4, esva trobar una cadena de plata.

Totes aquestes joies les va portar avendre a una joieria i el meu amic Jorgees va fer ric.

El noi va sortir cantant de la joieriai va aconseguir una noia molt maca queva trobar a la plaça d’Espanya deBarcelona. Ella es deia Dalcy, tenia elscabells llargs, rossos i ondulats com lesones del mar. Es van casar als EstatsUnits d’ Amèrica i van viure molt feliços.

Pseudònim: Bocus

Títol: “L’aventura d’en Milan”Categoria: B

Hi havia una vegada, en una illa quees deia Islàndia, un príncep anomenatMilan que era el fill d’un rei anomenatRicard.

El seu pare no el deixava sortir delcastell perquè hi havia guerra entreIslàndia i Grècia. El Milan no volia que hihagués guerra i va decidir escapar-sedel seu pare. I així ho va fer. A la nit vaabandonar el castell i se’ n va anar aRússia.

El viatge va durar vuitanta-dos dies.Quan va arribar a Rússia es va enamorard’una noia; però la noia era filla d’un reii aquell rei mai no deixaria que es casésamb la seva filla. Malgrat tot el Milan vaintentar parlar amb ella i li va dir:

- Hola bonica, jo em dic Milan, i tu ?

Un senyor que passava per allà li vaexplicar al Milan que aquella noia no teniaveu. Només hi havia una manera perguarir-la, havia d’aconseguir una gota desang del rei de les sirenes.

El Milan es va acomiadar i va anara comprar una barca. Es va dirigir capal mar Mediterrani. Pel camí es va trobarun dofí que estava ferit. El va curar i eldofí li va dir:

- Si em necessites algun dia, crida’m.

El Milan va continuar el seu camí. Vaparar a descansar i a menjar a l’illa deSicília. Allà es va trobar un cavall que

vivia amb uns pagesos que elmaltractaven. Al Milan li agradaven elscavalls i va decidir salvar-lo d’aquellsmalvats. El cavall per agrair-li li va dirque si algun dia el necessitava que elcridés.

El Milan amb la seva barca vacontinuar el seu camí i va veure un ocellperdut. Li va ensenyar el camí de tornadacap a casa i l’ocellet per agrair-li li va dirque si necessitava ajuda que l’avisés.

El Milan va tornar al mar Mediterranii va veure en una roca d’or el rei de lessirenes. Va anar cap a ell i li va dir:

-Dóna’m una gota de la teva sang .

-Si vols una gota de la meva sanghas de passar tres proves. La primeraprova és anar a l’oceà Atlàntic i portar-me la petxina d’or en una hora. La segonaprova és anar al desert del Sàhara iportar-me sorra en dues hores. I la tercera

prova és portar-me arròs del poblede Castelló.

El Milan va començar per la primeraprova, va recordar-se del dofí i el va cridaramb molta força. El dofí va pujar el Milanal seu llom i van anar nedant fins a l’oceàAtlàntic. Al cap d’una hora van tornaramb la petxina d’or i la va portar al reide les sirenes.

Després el Milan havia d’anar aldesert i llavors va recordar-se del cavall.El va cridar amb molta força i quan vavenir li va explicar tot. Tots dos van anarcap al desert on van agafar sorra.

Ara només li quedava una prova,portar arròs de Castelló. El Milan varecordar-se de l’ocell i el va cridar ambmolta força. L’ocell va venir i en sentir lahistòria va avisar als seus amics ocells.Entre tots van agafar el Milan amb el beci van volar cap a Castelló. Allà van agafararròs i van tornar a veure el rei de lessirenes. El Milan li va dir al rei que ell jahavia fet la seva feina .

- Ara et toca a tu - li va dir el Milan.

El rei li va donar una gota de sang.

En Milan va anar cap a Rússia i li vadonar la gota de sang a la noia. Ella sela va beure i va recuperar la seva veu. ElMilan va anar al castell del pare de lanoia i li va demanar que si es podia casaramb ella. El rei va dir que sí i els dosjoves es van casar i van tenir molts fills.

Pseudònim: Microsoft

•••

Page 14: Revista LaTrini 37

Te x t o s d e l C e r t a m e n L i t e r a r i

14 Educació-escoles

L’emigració, és un problema o unrepte? Jo crec, i és sols la meva opinió,que quan veiem aquest fet com un reptei no com un problema, trobarem lasolució. Crec també que primer, s’hand’analitzar les causes del perquè esprodueix l’emigració. En el passat, varemcometre moltes injustícies. L’esclavatge,el colonialisme, i ara les multinacionals.

Molts països del tercer i quart mónvaren ser ferits, podríem dir-ho així, perdir-ho d’una manera suau. Àfrica, Amèricadel Sud, l’Europa de l’Est...Jo crec quel’emigració és una resposta a unaagressió, d’una part del món enversl’altra. Ara han canviat les formes, peròel problema de fons és el mateix.L’explotació dels éssers humans.

DE PUÑO Y LETRA

Els països rics exploten els païsosque estan en vies de desenvolupament;s’enriqueixen ells, i els governantscorruptes, dels països pobres. El pobleno se’n beneficia en res, al contrari, elscontaminen la terra i les aigües, degut ales extraccions de petroli. Els malmetenla terra per extreure minerals (pedresprecioses i cobalt) sense que sembli queaixò importi a ningú.

Què podem fer els ciutadans? Acolliramablement a qualsevol ésser humà quevingui a casa nostra. La terra és per quèhi visquem tots, no és propietat d’unsquants, encara que alguns poderosos sel’hagin repartit.

Recomano el llibre “El águila y lagallina: una metáfora de la condición

L’emigració: un problema o un repte?

Títol: “El nen negre”Categoria: C

Hi havia una vegada un nen que erade Zimbabwe. Els seus pares van decidiranar a Espanya a treballar per poderviure millor i donar una millor educacióals seus fills. Físicament el nen era alt,prim, amb els ulls negres i un nas moltpeculiar. Sempre reia i estava molt feliç.Li agradava molt jugar a futbol i normal-ment vestia amb xandall i una samarreta.El nen estava molt trist perquè haviad’abandonar la seva família, les sevesamistats i, el més important, el seu paísperquè se l’estimava molt.

El primer dia a la seva nova escola,el seu sentiment era de soledat. A laseva classe hi havia un nen que es deiaMarc i se’n reia d’ell per la foscor de laseva pell. Aquest company era de mitjanaestatura, prim, amb ulls verds i naspunxegut. Era molt problemàtic,desagradable, mal educat, era tot elcontrar i que el nen estranger.Habitualment vestia amb texans i unacamisa amb colors vius i cridaners.

Un dia els pares d’en Marc li van dir:

- Marc, hem decidit anar de vacancesa Nigèria!

- Què? Són negres! - va exclamar enMarc .

- I què? -van preguntar els seus pares.

- A la classe ha arribat un nen negrei em sembla que és molt estrany. No, noi no hi aniré! -va dir en Marc -.

La família va haver d’anar-hi perquèja havien comprat els passatges d’avió.

En Marc quan va arribar al seu destíse sentia molt sol i tota la gentl’observava. Llavors va entendre com esdeuria sentir el nen nou de la classe.

Títol: “Poema de la ginesta”Categoria: C

M’he aixecat de matí,perquè m’ha despertat un sol eixerit.

He mirat per la finestrai he vist una ginesta.

Feia una olorQue curava el dolor.

A las cinc de la matinadasortiré a regar a la meva estimada.

La meva flor és la millorperquè llueix com l’or.Li compraré un tulipà

Perquè no es posi a plorar.

La meva flores dolça com un bombó.

Cada vegada que la veigJo la cuido més i més.

Pseudònim: La ginesta

Títol: Rapunceli el seu príncep encantadorCategoria: B Edat: 9 anys

Vet aquí una vegada una princesaque era molt blanqueta de pell. Tenia elscabells castanys i molt llargs. Es deiaRapuncel i se li va morir la mare. El seupare va conèixer a una altra dona i esva casar amb ella. Al cap dels anys esva morir el pare i la Rapuncel es vaquedar sola amb la madrastra que esdeia Morgana. La madrastra la va posara netejar tota la casa i la va tancar enuna torre.

La Morgana va dir:- Rapuncel, fes-me un cafè amb

galetes! A la Rapuncel li va caure la culleraa terra i es va obrir una porta. Ella hi vaentrar i al final va veure una llum i a lasortida va veure a un príncep pujat daltd’un cavall de color blanc i amb taquesmarrons. El príncep va saludar-la i ella liva contestar:

- Hola! Com que la Rapuncel era tan maca,

doncs la va convidar a prendre un té. LaRapuncel li va preguntar:

- Com et dius?I el príncep li va respondre :- Antonio- I tu? - Jo em dic Rapuncel .La Rapuncel li va dir:- He de marxar! - I se’n va anar

corrents a la cuina a preparar-li el cafèamb galetes a la Morgana.

L’ endemà, la Morgana va demanarper esmorzar torrades amb melmeladai un suc de taronja. La Rapuncel va anara la cuina i li va tornar a caure la cullera.

humana”. És un llibre agradable dellegir per entendre millor als homes. L’autorés Leonardo Doof i l’ha publicat EditorialTrotta. També m’agradaria aclarir queúltimament s’han demanat alguns perdons:EUA, Canadà i algun altre que no recordo.Jo crec, però, que és necessària unareparació, demanar perdó no serveix deres si no es canvia l’actitud envers aquestspaïsos, que han estat i continuen sentexpoliats. No deu ser gens fàcil deixar lafamília, la terra, i deixar les seves arrels,deixar-ho tot enrere, anar a un país queno els rep amb les mans obertes.

Si els necessitem, perquè són màd’obra barata, ho trobem bé que vinguin,però si hi ha un sostre en l’economia

(com ara es dóna el cas) els volemfora, els volem tornar al seu país (comqui torna una lletra de canvi). Els políticstenen la paraula, que més que governar,manen i prou. De manar, sí que en saben,però crec jo, estan mancats de creativitat.Crec també que la vida és més forta quetotes les prohibicions, que el flux migratorino s’aturarà, encara que moltes videses quedin pel camí, tot i que,malauradament, això sembla que tampocno importa gaire.

Després d’haver fet el mal, si no escanvia d’actitud, demanar perdó és comdir: “Perdona, que tant se me’n dóna”.

Beatriu Egea

De cop i volta es va obrir la porta iva entrar a veure al príncep Antonio. Aixídia rere dia fins que el príncep es vaenamorar d’ella.

Un altre dia la Rapuncel va anar aveure al príncep i aquest li va dir:

-Rapuncel et vols casar amb mi? Iella li va respondre que sí.

La va presentar als seus pares i lavan acceptar perquè era molt amable,respectuosa i molt senzilla .

La Rapuncel li va explicar al prínceptot el que li feia la Morgana. El príncepAntonio va contractar a dos homes perque agafessin a la Morgana i la tanquessinen una torre per sempre més.

La Rapuncel i l’Antonio es van casari van organitzar una gran festa i van serfeliços i van menjar anissos.

Pseudònim: Estrella daurada

Quan va tornar a Espanya, va explicarals companys el que havia viscut i quehavia reflexionat el seu comportamentenvers el nen estranger .

Des d’aquell dia ja no el va molestarmés. Jugaven tots plegats i en Marc esva sentir molt millor. Ell i tots els seuscompanys van aprendre una lliçó moltimportant:

“No jutjar ningú pel color de la pell”.

Pseudònim: Roal Dahl

•••

•••

Page 15: Revista LaTrini 37

15Trinitat Nova

CARMEN, ESCOLTA’NS!

Este es el panorama de la entrada alparking de la calle Vilarreal número 3entre las 19 y las 20h de un díacualquiera

Me dirijo a la revista de La Trini,debido a que en la pasada publicaciónme llamó mucho la atención una de lasfotos que salieron como queja o denuncia.Se trata de la foto de un agujero sinárbol en la entrada del parking de la calleVila-real número 3. Yo le pediría a lapersona que se molestó en hacer estafoto, que se pase por esa misma callecualquier día a partir de las 18 a las 19horas, especialmente las tardes delviernes, para que se pudiera replantearsi es realmente el agujero del árbol loque molesta el acceso y salida del parkingo por contra la cantidad de coches quehay estacionados encima de la acera.i quieres salir del parking en esas horasantes debes de hacer un pensamientode cómo hacerlo ya que la acera parece"un tetris" de coches. Y si por lo contrariolo que quieres es acceder a él, debestener cuidado, ya que el vado de entradaestá totalmente bloqueado por cochesy ello te obliga a entrar en contradirección con el riesgo que te conlleva:o tener un accidente con otro vehiculoo bien ser multados. De no hacerlo así,tienes la opción de ponerte a pitar comolos locos delante del vado, esperar a"ser atendido" y que el propietario delvehículo venga a retirarlo sin demasiadaprisa.... ah! y no te olvides darle lasgracias por su "amabilidad".

¿Y que pasa con la gente que va ensillas de ruedas? Si quieren pasar en esehorario, se verán obligados a bajar dela acera e ir por la carretera – con elriesgo de ser atropellados por la pocavisibil idad de la calle debido alestacionamiento de otros vehículos quela dificultan.

¿Y la guardia urbana? ¿Qué pasa conellos? Se hacen los locos. Literalmente.Llamas para quejarte y ellos te tratancomo tonto diciéndote que viene unapatrulla o que viene una grúa pero por

aquí no aparece ni Dios. ¿Para quépagamos los propietarios, para hacermaniobras? Es indignante y vergonzoso.En esta carta os adjunto diferentes fotostomadas por un vecino en diferentes díascomo prueba de la queja aportada y así,

El parking de la calle Vila-real

que los señores que publicaron lafoto del agujero del árbol se puedanreplantear ¿es el agujero lo que realmenteafecta a la entrada y salida del parking?Yo creo que no es el problemas másimportante! ¿Cuál sería la solución? Una

sencilla como instalar pivotes queimpidieran que los coches pudieranestacionar en la acera, que para esoestamos pagando.

Atentamente, Una vecina indignada

Cal que tots els veïns “felicitin” els graciosos que han decorat l’ascensor.

Fotodenúncia

Page 16: Revista LaTrini 37

16 Entrevista

ENTREVISTA

La Trini: Usted ha estado de párrocoen otras zonas con más problemassociales. ¿Nos podría explicar qué eslo que hacía?Jaume Aragall: Primero estuve en elbarrio de Can Oriach en Sabadell, queme pilló en tiempo de dictadura. Después,en el año 76 me vine a Torre Baró, dondeestuve con Oriol y Palom. Yo era sacerdoteobrero y trabajaba en un taller. En enerodel 80, me fui a Chile, a Copiapó, unapoblación situada en el desierto deAtacama, donde estuve 10 años tambiénen época de dictadura y represalias. Pudeorganizar algunas actividades en las 5capillas distribuidas por el barrio.

LT: ¿Qué tipo de actividades hacíaiscomo párrocos obreros?JA: Hicimos grupo de mujeres, con untotal de 550 que distribuían sus trabajosartesanales para poder venderlos paraseguir adelante. Para estos grupos erauna buena ocasión para reunirse, hablar,y encontrarse, en los tiempos que habíatoque de queda y no podían estar másde dos personas juntas, las coloniasurbanas fue una de las cosas másimportantes que también pudimos realizar.

LT: ¿Y después de Chile?JA: He estado otros 10 años en el Besosy de allí me vine aquí ahora hará 11años.Hasta ahora siempre he estado predicandoen parroquias de barrios obreros.

LT: ¿Son diferentes los parroquianosde ahora a los de 50 años atrás?JA: Yo pienso que la mentalidad y lasituación política y económica sonbastante diferentes. Siempre ha existidoy sigue existiendo la explotación, pero enla actualidad aquí disfrutamos de laseguridad social, buenos médicos ymedicinas, mejor bienestar y algo bienimportante y diferente es que han sidotiempos de dictadura, también en Chile.En cambio ahora estamos en democracia,la mentalidad es más abierta.

LT: ¿Ha notado cambios en laParroquia durante los últimos años?JA: Si he notado un cambio en la parroquiay en el barrio. Cuando llegué a la parroquiahabía gran número de abuelos y abuelaspocos jóvenes y pocos niños, inclusotengo entendido que las escuelas delbarrio se plantearon si tenían que cerrarlas

“La parroquia y el barrio siempre han idode la mano”

o no. En la actualidad ha llegado lainmigración de latinoamérica, africanos ytambién de la Europa este. Ahora seempieza a ver a niños y se ha rejuvenecidoel promedio de edad del barrio y de laparroquia.

LT: ¿Suelen ser asiduos losparroquianos?JA: Hay de todo, parroquianos muyasiduos y otros más intermitentes. Porparte de los recién llegados es más difícilla constancia, a causa de los horarios detrabajo y de la inestabilidad del mismo.

Rosario Herrerías.- El barrioestá celebrando el 50 aniversariode la parroquia San José Obrero.Es debido a ello que entrevista-mos al párroco Jaume Aragall. Unpárroco que siempre ha sido claseobrera y que siempre hatrabajado para la clase obrera.

Jaume Aragall ja està jubilat però segueix exercint per la manca de sacerdots

LT: ¿Tiene alguna actividad para losfeligreses la Parroquia?JA: Tenemos bastantes actividadessobretodo de comunidad: catequesis de1ª comunión, Mijac-JOC, grupo deconfirmación, catequesis de adultos,…También damos clases de catalán, yademás tenemos el banco de alimentos,que en los últimos meses se hadesbordado con las ayudas.

LT: ¿Qué relación tiene la Parroquiacon la Asociación de Vecinos?

JA: Muchos militantes de la parroquiatrabajan en la Asociación de Vecinos comovoluntarios; tenemos a las religiosas quedan clases de alfabetización; AntonioBonilla se encarga de organizar los bailesde los sábados para los jubilados y algunasotras cosas más; en corte y confecciónestá María Saladrigues y otros. En los 50

años de nuestra historia, la parroquia yel barrio siempre han ido de la mano,porque muchas personas activas en laAsociación de Vecinos y en el barrio, estántambién muy activas en la parroquia.

LT: ¿Qué actos se están preparandopara la celebración de los 50 años?JA: Ya hemos hecho unos cuantos: aprincipios de curso ya se hizo una salidacolectiva a Montserrat, en enero se hizouna asamblea parroquial, el 22 de febrerose inauguró la exposición de fotos queestá expuesta en la parroquia, y el 22 demarzo hemos tenido una rueda detestimonios de los históricos de los quehan pasado por la parroquia con lapresentación del libro de los 50 años dela parroquia. Además el día de la palmase hizo la bendición en la calle dondeempezó a darse las primeras misas, puesaun no había el barracón será en la esquinaPalamós esquina Vía Favencia, y el 26de abril hubo una misa de celebración depascua con las parroquias vecinas. Habránotras actividades que se irán realizandoy como final tenemos una salida parroquial.

LT: ¿Cuál es ahora el futuro de laParroquia?JA: En el presente estoy a cargo de laparroquia. ¿Hasta cuando?, el futuro lodirá. Por el momento yo estoy jubilado,sin embargo continuo en la parroquiaporque hay escasez de sacerdotes. ElObispo tiene la palabra para cambiarmecuando lo vea oportuno. De momentoesta es mi parroquia.

Los parroquianos han canviado,porque aunque explotación sigueexistiendo, antes había dictaduray ahora hay una mentalidad másabierta.