LLAÇOS

LLAÇOSREVISTA DE LA COMUNITAT CATALANA DE COLOMBIA

www.comunitatcatalanacolombia.com1 e r t r i m e s t re 2 0 1 2

LA COLOMBIA “CATALANA”

RECORRIDO POR LUGARES DEL PAÍS MARCADOS POR LA PRESENCIA CATALANA

Distr ibución gratui ta

ÇL L A Ç O S

R e v i s t a i n f o r m a t i v a i c u l t u r -a l d e l a C o m u n i t a t C a t a l a n a d e C o l o m b i a , f u n d a d a e l 1 9 3 9

EQUIP DE REDACCIÓ

DirectorMiquel Basterra

Cap de redacció i disseny editor ialAlber t Bonjoch

Col· laboradorsJord i F i le l la , Antoni Ferrero, Car los Hernan-

do.

COMUNITAT CATALANA DE COLOMBIA

P r e s i d e n tM i q u e l B a s t e r r a

V i c e p r e s i d e n t aC e c i l i a C a d a v i d V d a . d e T r i a s

V o c a l sD i e g o P i n t o , X a v i e r M o n t s e r r a t , E s -p e r a n ç a V a l l s , E d u a r d R e g u é , M a r -t i n V i l a s e c a , G u i l l e r m o T r i a s i J o r d i

F i l e l l a

M e m b r e s h o n o r a r i sE d u a r d F i l e l l a i N ú r i a N o l l a

C a r r e r a 7 c a l l e 8 2 6 6 O f i c i n a 3 1 1B o g o t á , C o l o m b i a . Te l . 2 5 7 0 5 9 7

c o m u n i t a t c a t a l a n a c o l @ h o t m a i l . c o mw w w . c o m u n i t a t c a t a l a n a c o l o m b i a . c o m

S U MA R I4 NOTÍCIES

6 OPINIÓ

7 LA COLOMBIA CATALANA

10 ENTREVISTA PARE JOAN

11 LA PENYA BARCELONISTA

12 LA CONTRAPORTADA

DITORIAL

Est imadas amigas y amigos,

Quiero dar aper tura a esta ed i tor ia l agradeciendo a todos la conf ianza deposi tada en mi persona para d i r ig i r la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia en este nuevo per iodo. Con la nueva Junta Di rect iva, haremos de la Comuni ta t una mejor inst i tuc ión reforzando aún más la par te cu l tura l , académica y de acc iones comuni tar ias. Se dará a los jóvenes la impor tanc ia y lugar que merecen con la creac ión de nuevas act iv idades.

Deseo dedicar unas palabras de agradecimiento a nuest ro becar io de la Genera l i ta t A lber t Bonjoch. Con su juventud, ent rega y conocimientos ha sabido inyectar nuevas d inámicas y react ivar acc iones que teníamos o lv idadas o adormecidas. E l t rabajo de Alber t durante e l t iempo que ha estado con nosotros, es d igno de todo encomio. Ha sabido in tegrar con mucho entus iasmo a nuest ros soc ios, ha d inamizado las reuniones de la Penya Barcelon is ta de Bogotá, los café- ter tu l ia , la Semana de Cine Cata lán, y muchas ot ras acc iones. En mi nombre y en e l nombre de la Junta Di rect iva, te dec imos muchas grac ias. Guardaremos un gran recuerdo de tu paso por Colombia y más concretamente por la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia.

Recordaré nuevamente a nuest ros soc ios y amigos que la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia es de ust -edes. Con la co laborac ión de cada uno podremos crecer para que nuest ra ent idad se consol ide como un espacio ab ier to y par t ic ipat ivo de d iá logo ent re la cu l tura cata lana y la co lombiana.

Est imades amigues i amics,

Vul l donar ober tura a aquesta edi tor ia l agra in t a to ts la conf iança d ipos i tada en la meva persona per d i r ig i r la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia en aquest nou per íode. Amb la nova Junta Di rect iva, farem de la Comuni ta t una mi l lor inst i tuc ió re forçant encara més la par t cu l tura l , acadèmica i d ’acc ions co-muni tàr ies. Es donarà a ls joves la impor tànc ia i l loc que mere ixen amb la creac ió de noves act iv i ta ts .

Desi t jo dedicar unes paraules d ’agraïment a l nost re becar i de la Genera l i ta t A lber t Bonjoch. Amb la seva joventut , ent rega i coneixements ha sabut in jectar noves d inàmiques i react ivar acc ions que teníem obl idades o adormides. E l t rebal l de l ’A lber t , durant e l temps que ha estat amb nosal t res, és d igne de to t encomi . Ha sabut in tegrar amb mol t entus iasme a ls nost res soc is , ha d inami tzat les re -unions de la Penya Barcelon is ta de Bogotà, e ls cafè- ter tú l ia , la Setmana de Cinema Cata là, i mol tes a l t res acc ions. En e l meu nom i en e l nom de la Junta Di rect iva, e t d iem mol tes gràc ies. Guardarem un gran record del teu pas per Colòmbia i més concretament per la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia.

Recordaré novament a ls nost res soc is i amics que la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia és de vostès. Amb la co l • laborac ió de cadascú podrem cré ixer i mi l lorar perquè la nost ra ent i ta t es consol id i com un espai ober t i par t ic ipat iu de d ià leg ent re la cu l tura cata lana i la cu l tura co lombiana.

Miquel Basterra i Mart íPresident de la Comunitat Catalana de Colòmbia

E

NOTÍCIES

PRESENTAT LLIBRE SOBRE LA XARXAJosep Ligorred és e l coord inador de l l l ib re “His tòr ies de ls casals de la xarxa de Mèxic , Centreamèr ica i e l Car ib” publ icat recent -ment amb e l supor t de la Secretar ia d ’a fers exter iors de la Genera l i ta t de Cata lunya.Aquest l l ib re pretén renovar la v is ió de la Cat -a lunya exter ior, donant veu a d i ferents per-sonatges re l levants de ls casals cata lans de la zona, A les ent rev is tes h i f iguren dos mem-bres de la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia.La Xarxa està formada per 14 Casals Cata lans d is t r ibuï ts per Colòmbia, Costa Rica, Cuba, E l Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic , Puer-to Rico, Repúblca Domin icana i Veneçuela.

NUEVA WEB DE LA COMUNITATLa Comuni ta t Cata lana de Colombia es-t rena nueva web (www.comunitatcatala-nacolombia.com) para d inamizar y mod-ern izar la comunicac ión ent re los soc ios, proveer in formación de in terés sobre la Comuni ta t y promover las d i ferentes ac-t iv idades organizadas a lo largo del año encaminadas a la promoción de la lengua, cu l tura e ident idad cata lanas en Colombia.

El passat divendres 20 de gener es va celebrar la XXV Assemblea General Ordinàr ia de Socis de la Comunitat Catalana de Colòmbia amb nombrosa assistència. Durant l ’acte, es va elegir la nova Junta Direct iva composta per: Miquel Basterra, Ceci l ia Cadavid, Jordi Fi le l la, Gui l lermo Trías, Mart ín Vi las-eca, Diego Pinto, Esperança Val ls, Andreu Regué, i Xavier Montserrat .

El pasado viernes 20 de enero se cele-bró la XXV Asamblea General Ordinar-ia de Socios de la Comunitat Catalana de Colombia con numerosa asisten-cia. Durante el acto, seel ig ió la nueva Junta Direct iva compuesta por:Miquel Basterra, Ceci l ia Cadavid, Jordi Fi le l la, Gui l lermo Trías, Mart ín Vi las-eca, Diego Pinto, Esperança Val ls, Andreu Regué i Xavier Montserrat .

NUEVA JUNTA DIRECTIVA

NIT CATALANA EN BOGOTÁEl pasado 25 de enero se ce lebró en Bo-gotá la “Ni t Cata lana” , de la mano de la Co-muni ta t Cata lana de Colòmbia y de l espa-c io cu l tura l y gast ronómico A Seis Manos. Los as is tentes pudieron descubr i r a lgunos de los encantos cu l tura les de Cata luña y de su cosmopol i ta capi ta l , Barce lona. Ta-pas, proyecc ión de la pe l ícu la “Pa Negre” , lectura de poesía, co loquio y música en una ve lada dest inada a for ta lecer los v ín-cu los ent re e l pueblo cata lán y co lombiano.

NOTÍCIES OPINIÓ

CATALANOFILIA Cuando acudo a las inv i tac iones de la Comun idad Cata lana de Co lombia me s ien to den t ro de un g rupo soc ia l muy carac te r ís t i co que mant iene la d inámica ances t ra l Europea que ha ven ido a nues t ro pa ís apor tando desar ro l lo técn ico , indus t r ia l , cu l tu ra l , comerc ia l y aún agropecuar io que ya en nues t ro ac tua l s ig lo XXI mant iene e l m ismo v igor con que l legaron a Bogotá y o t ras c iudades . Ya han t ranscur r ido más de ocho décadas de la p resenc ia de ca ta lanes en Co lombia fomentando nuevos pues tos de t raba jo e f i caz como apor te a l desar ro l lo de nues t ro pa ís .Como tes t imon io de lo an te r io rmente man i fes tado bas ta con menc ionar los ac tua les es ta tu tos de la Comu-n i ta t Cata lana de Co lombia , ac tua l i zados a par t i r de ju l io 2009, que cons t i tuyen un mode lo y e jem-p lo de p resentac ión , o rden y cap i tu lado que con templa todas las normas lega les v igen tes en nues t ro pa ís , y qué dec i r de l l i b ro de ac tas donde se cons igna la rea l h is to r ia de es ta asoc iac ión c iv i l que cumple con la p romoc ión de la lengua, la cu l tu ra y la iden t idad Cata lana de Co lombia . Laureano Salamanca

C A R T E S A L A CO M U N I TAT co m u n i t atc at a l a n a co l @ h o t m a i l . co m

La Junta d i rect iva actual està to ta lment men-ta l i tzada en la idea de fer cré ixer i re joveni r de nou la nost ra Comuni ta t . L’ob ject iu pr in-c ipa l de l darrer any i l ’ac tua l és v incular la gent jove i fomentar la par t ic ipac ió c iu tadana en les act iv i ta ts de l ’ent i ta t . En aquest sent i t , s ’està t rebal lant en la d inami tzac ió de l Grup de Joves. Les act iv i ta ts que rea l i tza e l Grup de Joves estan enfocades a promoure la cu l tura cata lana d ’una manera lúd ica i par -t ic ipat iva en un segui t d ’acc ions entorn a l ’espor t , e l c inema, la gast ronomia, la fo to-graf ia , la l i teratura, la música i les un ivers i -ta ts . E l darrer any es va por tar a terme una pael la jove, la pu jada a Monserrate, la par t ic i -pac ió a Europosgrados, ent re d ’a l t res. També ca l fer menció de les t robades de la Penya Barcelon is ta.

GRUP JOVE DE LA COMUNITATHay mucha gente en Colombia que quiere aprender cata lán, sobre todo cuando v ia jan a Cata luña por negocios, estud ios o mot ivos fami l iares. La Comuni ta t o f rece serv ic ios de aprendiza je de cata lán para soc ios par -t icu lares y grupos a t ravés de una profesora con una só l ida exper ienc ia. S i usted está in-teresado en tomar c lases puede pedi r in for -mación a comuni ta tcata lanacol@hotmai l .comPor ot ro lado, la Comuni ta t Cata lana organiza cada ú l t imo jueves de mes “Café Cata là” . Esta act iv idad of rece la pos ib i l idad a soc ios y s impa-t izantes de pract icar cata lán s in sa l i r de Bogo-tá. Café Cata là es una ter tu l ia en la que soc ios cata lanes conversan sobre temas de actual idad en cata lán con personas co lombianas in tere-sadas en mejorar su conocimiento del id ioma.

APRENDA CATALÁN EN BOGOTÁ

LA COLOMBIALa presencia de personajes cata lanes en la h is -tor ia de Colombia const i tuye un hecho documen-tado a par t i r de l s ig lo XVI I . Numerosas huel las atest iguan la re levancia de l pueblo cata lán en e l ter r i tor io co lombiano; desde lugares de gran s imbología como Monserrate hasta la cadena de supermercados Caru l la , e l legado cata lán es abundante, d iverso y r ico. Son var ios los cata-lanes que han destacado en e l mundo empresar-ia l , po l í t ico, ar t ís t ico y c ient í f ico de l país ; Pedro Claver, pat rón de Colombia, Bal tasar Mas, funda-dor de la Javer iana, e l p in tor A le jandro Obregón, e l o f ta lmólogo J . Ignasi Barraquer, e l fundador de Profami l ia Miguel Tr ias, ent re ot ros. Actualmente se ca lcu la que res iden más de 2.500 cata lanes en e l país . En e l ámbi to de la po l í t ica cabe dest -acar Josep Sardà que luchó con Simón Bol ivar, J . Mar ia L leras que ocupó la a lca ldía de Bogotá, J . Mar ía Moledo, mi l i tar emancipador y abuelo de l que fuera pres idente de la Repúbl ica Rafael Núñez i Moledo. En un campo to ta lmente d i fer -

Mapa de topónimos cata lanes en Colombia y de las áreas con presencia cata lana destacable.

En Car tagena, f rente a l Museo Naval de l Car ibe, hay una rép l ica exacta de la famo-sa “Font de Canaletes” de Barcelona

El Santuar io de Monserrate, en Bo-gotá, a lberga una capi l la con una ta l la de ‘ la Moreneta ’ idént ica a la de l Mon-aster io de Montserrat en Cata luña.

Monserra te es e l s ímbolo por exce lenc ia de la capi -ta l co lombiana , no só lo como ef ig ie na tura l , s ino por su carác te r re l ig ioso , cuyo santuar io , mi l lones de peregr inos y v ia je ros han v is i tado desde su fun-dac ión en 1640. Don Juan de Bor ja , Pres idente de l Nuevo Reino , fue quien au tor izó la cons t rucc ión en e l lugar de una ca-p i l la dedicada a la Vi rgen Morena de Monser ra t , cuyo santuar io se encuen-t ra ub icado en Cata luña .

El Escudo Cata lán de Bogotá fue un a lmacén es-pec ia l izado en l icores, tabaco y v inos, fundado e l 1907 por Josep Caru l la Vida l .

En la Zona T de Bogotá se encuentra un pequeño homenaje a l Parc Güel l de Barcelona, de l arqui tecto cata lán Antoni Gaudí .

Una obra del ar t is ta de or ígen cata lán Ale jandro Obregón pres ide la P lazoleta de las Telecomunicac iones en Bogotá.

REPORTATGE

ente, e l de la cu l tura cabe destacar a Ramón Vinyes i C luet que más tarde promulga las ter -tu l ias l i terar ias, a las que estuvo v inculado e l fu turo premio Nóbel Gabr ie l García Márquez, -muy l igado a Cata luña debido a su larga per -manencia ent re 1960 y 1970. En este sent ido, es notor io mencionar la l ibrer ía Vinyes & Co. , fundada en 1915 en Barraqnui l la por Ramon Vinyes i Xav ier Auqué, en la que se organiza-ban ter tu l ias de cata lanaes, así como encuen-t ros con e l mundo in te lectua l y l i terar io de la c iudad.En este mismo ámbi to es impor tante mencionar a l p in tor cata lán Mal lo l i Casano-vas o a l l ib rero L lu ís Vicens quien fundó la F i lmoteca Colombiana, que más tarde se con-ver t i r ía en la Cinemateca Colombiana, actua l Cinemateca Dis t r i ta l . Fue también un cata lán, Marcel · l í de Caste l lv í , qu ien fundó e l CILEAC, uno de los fondos más impor tantes sobre len-guas indígenas y estudios amer icanis tas en Colombia. Estos son a lgunos e jemplos de los impor tantes v ínculos ent re e l pueblo cata lán y co lombiano que hacen pos ib le que se hable de una Colombia “cata lana” , a l igual que podem-os hablar de una Cata luña “co lombiana” .

LA COLOMBIA “CATALANA”

Núria Nol la , membre honoràr ia de la Comuni ta t Cata lana de Colòmbia i Di rec tora de la Fundación Museo Cienc ias de la Sa lud , ens ofere ix una v is i ta a la seu d’un de ls museus més impor tan ts de me-dic ina a Colòmbia . Al dar re r p i s de l ’Hospi ta l San Car los es t roba una var iada co l · lecc ió h is tòr ica de peces , ins t ruments , documents i mobi l ia r i , re lac io-nada amb e l món de la medic ina . Nol la , fa rmacèu-t ica de profess ió , ens acompanya pe ls emblemàt ics racons de l museu: un so là r ium, una sa la sobre me-dic ina co lomia l , un labora tor i , una sa la dedicada a la c i rugia . . . “Aques t ed i f ic i e ra abans un cent re de leprosos . Es taven tan a gus t envol ta t s de la na tura lesa que mol t s d’e l l s es fe ien e l s mala l t s per no marxar” comenta la d i rec tora de la Fundació . La v is i ta acaba sobre la te r rassa de l ’ed i f ic i des d’on s ’observa una magní f ica v is ta sobre Bogotà i l es seves muntanyes . “Això és com la Muntanya Màgica de Thomas Mann” conclou aques ta ca ta lana emigrada a Colòmbia fa més de 50 anys .

LA ‘MUNTANYA MÀGICA’ LA COMUNITAT

Ya son más de 150 los soc ios de la Peña Barce lonis ta de Bogotá . Sur-g ida de la misma Comuni ta t Cata-lana en e l año 2008, la Peña es una organizac ión soc iocul tura l y depor-t iva s in án imo de lucro que t iene por obje t ivo reuni r a s impat izantes de l Futbol Club Barce lona . Per iódica-mente , sus miembros se reúnen para v is ionar los par t idos de l Barça de Liga , Champions y Copa de l Rey. Igua lmente se desar ro l lan te r tu l ias , en torno a l fu tbol y programas de cooperac ión . S i desea formar par te de la Peña puede acceder a l g rupo Faecbook de la misma o a la página web de la Comuni ta t .

LA PEÑA BARCELONISTADE BOGOTÁ

LA COMUNITAT

Entrevista amb el Pare Joan Cañel-las Barceló, director general de la Fun-dació Servei Sol idar i i Missioner dels Pares Caputxins de Catalu-nya i Balears –Colòm-bia. Aquest mal lorquí enamorat de Colòmbia no l i dona t reva a la l lu i ta contra la pobresa. De la mà de la Fundació SSIM, s ’ha ent regat a la sa lut i a l ’educació de ls més vu lnerables d ’un país marcat per grans des igual ta ts soc ia ls i per anys de conf l ic te v io lent .

Per que Colòmbia?Jo va ig veni r dest inat aquí l ’any 1990 i em vaig enamorar de Colòmbia. Aquest país té mol ts problemes però un s ’enamora.

Quina obra ha real i tzat la fun-dació SSIM-Colòmbia? Durant to ts aquests anys hem pogut fer cent res nut r ic ionals , granges product ives, cent res per a d iscapaci ta ts i restaurants per a ind igents , en to ta l son 14 const rucc ions. A banda dels centres, hem pogut fer programa de beques univers i tàr ies a estu-d iants de les i l les de San Andrés i Prov idencia. L’obra de beques se n ’ha anat a 3.200 mi l ions pesos. Però jo no ve ig aquests programes com una despesa s inó com una invers ió perquè a aquests no is se ’ ls h i han ober t por tes. Encara h i ha mol ta fe ina per fer. Sobretot amb l ’època de

p luges que afecta to t e l país .

Quin projecte destacaries més de l ’obra de la fundació? Els destacar ia to ts . Tots e ls pro-jectes són impor tants perquè en to ts h i ha persones.

Què t ’aporta aquest país que no trobes a Mal lorca?Enyoro mol t la sobrassada, e ls bot i far rons i tantes a l t res cos-es de Mal lorca. Però aquí a Colòmbia e l que em passa és que a l là on va ig ve ig que h i ha mol ta necess i ta t . A mi em cr ida la necess i ta t . No és que jo s i -gu i Superman, però vu l l serv i r a ls a l t res. Hi ha mol t per fer. No rebut jo casa meva. Mai , però jo sóc c iu tadà del món. Colòmbia em va donar un caramel , i e l caramel em va encantar. Que té aquest caramel? No ho sé, però té a lguna cosa de mol t especia l .

Com era la Colòmbia que et vas trobar?Fa v in t - i -dos anys em vaig t ro-bar una Colòmbia mol t d i ferent , mol ta més insegura. E l Nar-cot ràf ic era normal , a San An-drés a les safates de la missa to t eren dòlars en l loc de pesos. Era una economia f ing ida. No podies anar per carreteres, in -c lòs a Bogotà h i hav ia p iquets , cont ro ls… Colòmbia ha progres-sat mol t , e l problema és que en-cara l i fa l ta mol t . H i ha més per fer de l que s ’ha fe t . H i ha mol ta joventut que estudia, però en-cara és un país que necess i ta ass imi lar mol ts va lors . Aquí e l va lor més impor tant són e ls d in-

ers . Les persones se f ixen mol t en qui e ts . Haur ien de mirar més la persona.

Quina def inició general i tzada descriur ia mi l lor a l poble co-lombià?El poble co lombià té un gran cor però esta v ic ia t de mala ad-min is t rac ió . Aquí h i ha e l v ic i de t repador. Hi ha mol t bona gent , bona vo luntat , però han de fer ar re ls més fondes en e l sent i t que a ixò canvi ï . S inó és des de d in t re no canviarà. És mol t im-por tant que a les noves genera-c ions e ls h i donem una cu l tura, que e l ls l ’agaf in , sense fer pa-ternal isme, l ’esg lés ia ja ha fe t massa paternal isme. Ara ha de fer homes i dones. És bo que sur t in de l país , que vegin a l t res coses. L’ass ignatura de mondio-log ia és mol t bona. E l poble co-lombià té mol t de fu tur. És una nac ió mol t r ica. En aquest país escups un p inyol i l ’endemà ja h i tens un arbre. La gent v iu a l d ia i fa l ta una mica de prev is ió . Però crec que és cu l tura lment i esp i r -i tua lment com podem canviar aquest país .

Què hauríem d’aprendre dels colombians?La humani ta t . La ca l idesa hu-mana. E l ca lor humà s ’ha per-dut a Europa. Malgrat la mis-èr ia , són agraï ts . Quan em diuen “ t ’has enamorat de ls pa isatges de Colòmbia” , jo d ic “Mal lorca és mol t més maco” . Però la gent d ’aquí te una ca l idesa humana que jo no la t robo a Europa.

Albert Bonjoch

L’ENTREVISTA

CONTRAPORTADA

El pasado 16 de febrero la Comuni ta t Cata lana de Colombia inauguró en la Univers idad del Rosar io la exposic ión “La Sagrada Fami l ia de Gaudí . E l éx-i to de un pueblo. ” E l acto contó con masiva as is tenc ia y la presencia de d i ferentes delegaciones del cuerpo d ip lomát ico en Bogotá, así como de personal idades destacables del mun-do académico. Con esta exposic ión la Comuni ta t Cata lana y la Fundación Sagrada Fami l ia , en co laborac ión con la Univers idad del Rosar io , la Conse-jer ía Cul tura l de la Embajada de Es-paña en Colombia y la Genera l i ta t de Cata lunya, o f recen a la c iudadanía de Bogotá la pos ib i l idad de conocer e l pasado y fu turo de l proyecto con-st ruct ivo de la Sagrada Fami l ia , ed i -f ic io que proyectó e l arqui tecto An-ton i Gaudí y que se ha conver t ido en un s ímbolo para e l pueblo de Cata-luña. “E l éx i to de un pueblo” es una muestra i t inerante creada para dar a conocer los avances en las obras de este ed i f ic io s ingular, obra con resonancia in ternac ional v is i tada por mi les de personas de todo e l mundo. Queremos extender le esta inv i tac ión para que nos acompañen en este homenaje a l máximo representante del modern ismo cata lán, y a su obra cumbre: e l Templo Expiator io de la Sagrada Fami l ia .

La muestra se podrá v is i tar hasta e l 15 de marzo en e l c laust ro de la Uni -vers idad del Rosar io (Cal le 14 # 6-25 Bogotá, barr io de la Candelar ia) . EN-TRADA GRATUITA.

LA SAGRADA FAMÍLIA DE GAUDÍ EN BOGOTÁ