1

ESCRIU 3 anys............... pàg 2 ESCRIU 4 anys .............. pàg 4 ESCRIU 5 anys ............... pàg 6 ESCRIU 1r cicle .............. pàg 8 ESCRIU 2n cicle ............ pàg 12 ESCRIU 3r cicle ............. pàg 16 ESCRIU Música ............. pàg 20 ESCRIU Suport ............. pàg 24 ESCRIU Educació Física ........................................ pàg 25 ESCRIU Centre Solidari ........................................ pàg 27 ESCRIU Medi Ambient ........................................ pàg 28 ESCRIU Equip directiu....pàg 29 ESCRIU Tic.................... pàg 31 ESCRIU Amipa............... pàg 32

Som la revista número 35 d’OUS amb CARAGOLS. Ja hi tornam a ser! Un altre curs a l’esquena! Aquest 10/11 el recordarem com el de l’estrena del centre “nou”. Hem recuperat espais perduts ja fa temps i n’hem aconseguit altres que no havíem tengut mai. A les meves pàgines trobareu el que ha estat més significatiu per a nosaltres aquest curs escolar. Compartiu-lo amb les vostres famílies. Disfrutau de les vacances d’estiu! Ens trobarem el proper curs.

2

ESCRIU... 3 ANYS

EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA

Al llarg d’aquest curs els dos grups de 3 anys hem duit a terme una activitat que ha resultat molt engrescadora i motivadora, tant per part dels nins i nines, com per part de les mestres, ja que al seu voltant giren moltes accions fonamentals en el procés educatiu. Així, cada setmana un nin/a ha estat el personatge principal. El dilluns l’infant du a l’aula el quadern de protagonista emplenat, amb les fotografies d’ell/a quan era petit, fotografies de la família, comentaris escrits pels pares/mares sobre les seves preferències, gustos, etc. A l’aula també hem fet altres activitats com l’empremta de la mà, estudi del seu nom, així com també el dibuix de com veuen tots els infants de l’aula el nin/a protagonista. Tot seguit en podeu veure una mostra...

3

Però, sens dubte, allò que més els ha engrescat ha estat la visita dels pares/mares, ja que s’han esforçat en preparar una activitat per fer amb el grup. Els nins i les tutores aprofitam per donar-vos les gràcies per la vostra col·laboració!!!

4

ESCRIU… 4 ANYS

LA JAIA COREMA La Jaia Corema ens ha vengut a veure durant 7 setmanes seguides i ens ha duit moltes coses! La primera setmana ens ha duit una cançó i una confitera per anar regant. La segona setmana ens ha duit un conte que ens varen contar les mestres.

La quarta setmana ens ha duit llet i plàtans i nosaltres hem fet un batut.

La tercera setmana ens ha duit llavors d’ordi i civada per sembrar i veure el seu creixement.

5

La cinquena setmana ens ha duit fang i l’hem utilitzat per fer imants per a la gelera.

La sisena setmana la Jaia ens ha duit la recepta i els ingredients per fer crespells. Aquests crespells els hem fet amb l’ajuda d’algunes famílies i les mestres.

La darrera setmana ha vengut… la Jaia Corema de veritat!!! I finalment la confitera… ha fet confits!!!

6

ESCRIU… 5 ANYS

Un any més, els nins i les nines de l’escola d’infantil de Petra feim Filosofia 3/18. Això és el que han dit els infants de les classes de 5 anys quan els hem demanat què feim i què és per a ells la Filosofia.

7

8

ESCRIU… 1r CICLE A PRIMER CICLE ANAM D’EXCURSIÓ...

A Sa Canova.

També vàrem anar a Sa Pobla, a sa finca experimental de Sa Canova, on poguérem veure un hort ecològic i també hivernacles i diferents sistemes de reg.

Als Calderers . Els alumnes de primer i segon, anàrem d’excursió als Calderers a Sant Joan. Allà hi poguérem veure com era una casa mallorquina i animals autòctons de Mallorca.

9

.

A Bonany. Per menjar-nos els crespells boníssims que havíem fet, vàrem pujar a Bonany a peu, i amb la gana que ens va entrar els trobàrem mel !!!

A la fundació La Caixa Com que la setmana cultural la dedicàrem a la ciència, vàrem anar a experimentar com es propaga el so, al taller de La caixa dels sons.

10

FEIM I EXPLICAM PROJECTES.

Cada grup de primer cicle vàrem estudiar un projecte, durant el segon trimestre. Després, a la setmana cultural, anàrem a les altres classes del cicle a exposar-ho.

Els alumnes de 2nB exposàrem la ciència als alumnes de 2nA, i tots gaudírem amb els experiments.

Els alumnes de 2nA explicàrem l’electricitat als de 1erA i vàrem poder manipular el circuit elèctric.

11

Els de 1rB explicàrem el planeta Terra als alumnes de 2nB i ens entusiasmàrem amb els mapes i la bolla del món.

Els alumnes de 1rA explicàrem el cos humà als alumnes de 2nA i els hi va agradar molt la dramatització del sistema nerviós.

12

ESCRIU… 2n CICLE

SETMANA CULTURAL En el nostre cicle vàrem dedicar el primer dia a fer murals sobre diferents inventors o científics. Abans havíem cercat informació a ca nostra i després la vàrem classificar en diferents apartats: biografia, invents, descobriments, lleis, aplicacions, repercussions, bibliografia, imatges... A 3r treballàrem en Newton. Vàrem veure un DVD sobre la seva vida i els seus descobriments: la llei de la gravitació universal, el telescopi reflector pràctic, la descomposició de la llum… A 4t A treballàrem en Marconi (inventor de la ràdio), en Guttenberg (inventor de la impremta) i en Galileo Galilei ( fases de la lluna…). A 4t B estudiàrem en Darwin (teoria de la selecció natural) i en Roentgen (raigs X). Després vàrem pintar el cercle cromàtic den Newton, per comprovar que la

llum és blanca, però es descomposa en els colors de l´arc de Sant Martí. El segon dia, dijous, a l´aula multiusos, cada grup va sortir a exposar els murals que havíem fet el dia abans. Va estar molt bé poder escoltar els nostres companys que ens explicaven moltes coses sobre lleis, teories, aparells…

Seguidament, a la mateixa aula, vàrem fer tres experiments. El primer va ser comprovar que, a partir del cercle cromàtic, si el fèiem rodar a molta velocitat, podíem fer el procés invers que va fer Newton: en lloc de descomposar la llum, la vàrem “composar”. El segon experiment va ser curiós i molt ràpid!!!

13

Un ou bollit, pelat, havia de passar pel coll d´una botelleta de vidre. L´ou era més gros que el coll de la botella i no passava. Després , la mestra va posar un trosset de cotó encès dins la botella i l´ou va entrar-hi tot d´una!!Per què? Idò perquè el foc consumeix l´oxígen de dins la botelleta i el buit que es produeix “xucla” l´ou. Per acabar, vàrem veure com un globus inflat, amb aigua al seu interior, no explotava si el posàvem molt, molt a prop d´una espelma encesa. En canvi, si el globus no tenia aigua, només aire, amb la calentor tot d´una explotava. La capa d´aigua havia fet d´aïllant. El darrer dia vàrem fer grups amb tots els alumnes de primària i vàrem seguir fent experiments. Després també els vàrem exposar al pati. La mestra de 3r va preparar l´escala musical feta amb potets de vidre de iogurt. Cada potet tenia diferents quantitats d´aigua, de menys a més, i

sonava com una nota musical quan el tocàvem amb una baqueta: do, re mi, fa, sol, la, si, do. Vuit potets, vuit notes. Per què? Els potets amb menys aigua vibraven menys i feien un so més greu. A mesura que els potets estaven més plens, vibraven més i els sons eren més aguts. La quantitat d´aigua condicionava la nota musical. Si ho voleu provar, podreu tocar cançonetes senzilles i veureu com sonen d´allò més bé.

La mestra de 4t A va fer un separador de colors: se posa una tira de paper secant enganxada a un escuradents penjat a dins un potet de vidre amb un poc d´aigua i que toqui l´aigua. Al paper s´hi fa una taca amb retolador d´un color secundari. A mesura que el paper se banya , se separen els pigments primaris utilitzats per formar el color secundari. Per exemple: de la taca taronja van sortir el groc i el vermell, de la taca lila van sortir el vermell i el cian i de la taca verda van sortir el groc i el cian. És la màgia dels colors! Per acabar,la mestra de 4t B va fer una cambra obscura: amb dues capses, se´ls retalla una cara a cada una. Se junten i enmig s´hi posa un tros de paper vegetal. S´uneixen les dues capses amb cinta adhesiva per la cara retallada. A un extrem s´hi fa un forat de 2 cm i a l´altre extrem, a la mateixa alçada, se fan dos forats junts amb un punxó. Resultat: miram a través del forat gros (2 cm) i veim les coses al revés! És un efecte òptic divertit.

14

SORTIDES DEL SEGON CICLE

Els nins i nines de 3r i 4t vàrem visitar Sa Tafona de Son Torrella dia 4 de novembre. És una possessió molt gran que està a Santa Maria. Unes monitores ens varen mostrar el procés de fabricació de l´oli. Els pagesos duien les olives i les posaven dins cubs i després amb una tafona s´esclafaven les olives i les convertien en oli.

La visita a l´Ultima Hora la vàrem fer dia 24 de febrer. Va ésser molt interessant visitar les seves instal·lacions. Ens varen explicar que el paper procedeix de la Península en rodets molt grans. Després passa per unes

cintes molt llargues que el condueixen a les màquines impressores. També vàrem veure un video de la història de l´Ultima Hora i ens varen regalar un bon grapat de llibres de receptes i lectura. Després vàrem anar als estudis d´Ultima Hora Ràdio. En aquell moment no s´emetia cap programa en directe, però vàrem veure on gravaven perquè hi havia sis micros molt grossos.Finalment, anàrem a Endesa on participàrem en

jocs per aprendre a estalviar energia. El més divertit va ésser la bicicleta que remant convertia l´energia dinàmica en energia elèctrica El tercer trimestre hem anat a Natura Parc . Hem vist : lemurs, zebres, un linx, cangurs, tortugues,etc...Ens va sorprendre com un lemur duia el seu fill pel coll i un linx que estava mig adormit al sol. El més emocionant va ésser entrar al Toca- toca i poder tocar les cabretes. N´hi havia una amb el pèl molt arrissat !

15

CUIDAM LES NOSTRES PARADES, CUIDAM EL NOSTRE HORT

Els alumnes de 3r i 4t hem pogut viure en primera persona tot el procés

de sembra i collita d’un hort escolar. Segons l’època de l’any hem hagut de fer unes o altres feines. Així, durant els mesos de fred i mal temps només podiem acondicionar el terreny, llevar les males herbes i “arreglar” un poc les paradetes.

Quan el temps ho ha permés, hem pogut començar a sembrar: alls,

enciam, menta, tarongí... I poc a poc hem anat vegent com és el procés des de la sembra fins a la recollida. Hem hagut d’emprar diferents eines segons les feines que havíem de fer. A dies hem hagut d’entrecavar o sembrar, per la qual cosa hem fet ús de xapetes, galivans i rampins. I què de vegades que hem regat!!!

Les feines del camp són realment dures però quan la feina està feta t’omple de satisfacció... i d’ensenyaments.

16

ESCRIU…3r CICLE

ELS DEBATS A L'AULA Quan em varen demanar què has après enguany que no sigui un contingut del llibre, no vaig haver de fer cap pluja d'idees perquè ho tenia ben clar, va ser fàcil trobar-ho... He après a participar a un debat.

De tant en tant a la classe per fer una mitja de la matèria de Ciutadania feim debats. Has de mantenir bona postura, extreure la informació important, xerrar clar i bé, mantenir silenci i escoltar bé als companys, i estar més o manco quiet. Aprendre a participar a un debat és important perquè en ser adult si t'has de presentar a un debat i no saps de que es tracta, tendríem un gran problema que pot ser qualsevol equivocació; aleshores el públic no aniria amb tu, a favor teu, sinó amb el teu contrari i si el contrari guanyava, potser li hauries d'entregar el que volgués. Els debats no pareixen interessants però a la llarga de cada pic se fan més interessants i entretenguts perquè aprens molt. A un debat aprens a: esperar per xerrar, estar ben assegut i mirar als ulls de les persones (perquè el llenguatge no verbal sempre és important), respectar els altres... Això si és un debat net perquè si ho fan a la bruta no és gens entretengut.

El debats nets són entretenguts sobre tot quan respecten les normes, és molt divertit. M'encanten els debats.

Dins la classe me poden faltar el respecte però et sents molt malament i si no faltam el respecte, tothom és sent millor i tens més ganes de fer coses.

Na Maribel ens ha ensenyat que no sempre és possible agradar a tothom i que per molt bons que siguem o per molta raó que pensem que tinguem potser hi haurà qualcú a qui no agradem.

Però és igual, tots tenim la mateixa importància, però no les mateixes qualitats de ser.

Ens hem de saber explicar nosaltres mateixos sense ajuda d'una altra persona perquè no sempre trobarem algú que ens defensi o contesti per nosaltres així que hem d'aprendre a explicar-nos bé i amb respecte per anar per la vida, i per això els debats són una bona cosa. PERE JOAN RIERA RAYÓ. 5È-A

17

ELS ALUMNES DE 5è B ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ....

- Me va agradar molt anar a Son Real perquè varem veure les tombes d’homes molt importants com els guerrers. També vàrem veure un crani amb tres forats fets amb una espasa i vàrem veure puntes de fletxa de guerrers romans. Toni Mayol

- L'excursió a Son Real, va ser molt interessant sobretot saber el que passà en l'època dels metalls, i, em vaig sobressaltar quan vaig saber que les tombes de la necròpolis tenien forma de circumferència, de quadrat... i fins i tot de ferradures, i creien que enterrats vora la mar, tendrien pau en la seva vida eterna. Tomeu Tortella

- Jo he escollit l'excursió de Son Real. Em va cridar l'atenció la necròpolis que ens ensenyaren que era un cementeri on hi enterraven els guerrers en forma de nadó. Perquè creien que es reencarnarien. Sebastià Company

- L'excursió a Son Real em va agradar especialment la necròpolis perquè vaig trobar que la forma d'enterrar els morts era molt curiosa, ho feien en la forma fetal perquè creien que així tornarien a néixer. Martí Duran

- Quan vàrem anar al Diari de Mallorca , el que més em va impactar va ser saber que es sembren

boscs per obtenir el paper, que és de baixa qualitat perquè com diu el nom és “diari” i cada dia canvia la informació i aquest ja no ens serveix. Bàrbara Bauzà

- A jo me va encantar anar al Diari de Mallorca perquè vaig aprendre que per fer el diari utilitzaven unes plantilles de ferro. A la fundació del Mallorca vàrem veure la gent que ha fet història jugant al Mallorca. Sergi Bauzà

- Me va agradar molt anar al camp de futbol del Mallorca, perquè vàrem veure totes les copes que tenien. També vàrem anar al vestidor i vàrem veure les sabates dels jugadors. Sebastià F.

- El que em va impressionar va ser el vestuari, que em pensava que seria més espectacular ja que el Mallorca és un equip de primera i pareix que hauria de ser més luxós. Això ens demostra que són jugadors que és conformen amb el que tenen. Mateu Jaume

- Les noves tecnologies m'han agradat molt perquè abans tot era amb el llibre. El que més m'ha agradat ha estat la pissarra digital perquè hem pogut fer activitats molt divertides. Aina

- A jo m'agraden les noves tecnologies com els ordinadors o les pissarres digitals. Tenir ordinadors es més divertit que fer feina amb la mà, amb els ordinadors no cansa tant i a més la classe és més una forma divertida d'aprendre. Albert

- Jo crec que els ordinadors són molt útils perquè hi ha nins que els costa estudiar amb el llibre i amb l'ordinador ens ho passam més bé estudiant. I a més aprenem a manejar l'ordinador. Andrea

- A l'escola ens varen dur els ordinadors portàtils i les pissarres digitals després de la reforma de l'escola. Els ordinadors ens agraden molt ja que tant podem fer feina individual, com en grup. Hem fet activitats com per exemple: presentacions de treballs amb power point, jocs educatius...Gerard

- Per començar, vull dir que els ordinadors són més divertits que no els llibres sobretot per estudiar, per aprendre i per jugar. A més de divertir-nos hem après a manejar programes informàtics. Josep B.

- Aquest any a la nostra escola, han posat pissarres digitals i ordinadors. Ara és més divertit estudiar i aprendre. Ara a mi m'agrada molt anar a l'escola. M. Magdalena

- Les noves tecnologies estan molt bé per aprendre coses noves i per aprendre a utilitzar ordinadors. Les pissarres digitals són una bona manera de fer activitats tots junts i a més és molt divertit. Margalida

- Des del 1977 aquesta escola ha anat evolucionant. El 2007 vàrem posar en marxa el fons de llibres, que ha anat funcionant molt bé. Però aquest any ha estat més divertit i més entretingut perquè la conselleria ens ha donat pissarres digitals i ordinadors portàtils. Marta

- La pissarra digital m'agrada molt perquè quan estudiam ens divertim molt i aprenem. Podem fer activitats més entretingudes que amb el llibre. Samara

18

FEIM PROJECTES!!! Els nins de sisè, al llarg del curs, hem anat elaborant diferents projectes per tal d'aprendre d'una manera més divertida el continguts dels nostres llibres. Dos d'aquests estan relacionats amb l'àrea de medi, el projecte de les banderes i els dels països. Projecte dels països A l'àrea de medi estudiam el relleu d'Europa i per això les mestres de sisè ens varen demanar que féssim un treball. Cada nin l'havia de fer d'un o dos països d'Europa. En aquest treball explicàvem la situació del país, el relleu, la bandera, la capital i els rius. Després el dilluns 9 de maig del 2011, els alumnes de sisè A/B ens reunírem a la sala multiusos de l'escola per fer una exposició sobre els països d'Europa amb l'ajuda d'una pissarra tàctil. Per acabar, els nostres companys havien d'emplenar un mapa mut amb la informació que ens donaven els companys quan feien l'exposició.

Projecte de les banderes del món Aquest projecte parteix de l'àrea de medi encara que també s'aprofiten les demés àrees per tal d'elaborar-lo.

Tenim mapes muts de cada continent. Cada vegada que anomenam algun país, per torns, un alumne pinta la bandera d'aquest país i la penjam a l'aula. Després, entre tots, dels colors de la bandera i en triam un per pintar el país al mapa mut corresponent. Darrera el mapa, anotam la capital i l'idioma.

19

CONSTRUIM CIRCUITS ELÈCTRICS I MÀQUINES Després d’haver estudiat el tema de l’electricitat a classe de Coneixement del Medi, les mestres ens varen manar fer un circuit elèctric. Per fer-los vàrem fer grups d’una, dues o tres persones i vàrem decidir que havíem d’utilitzar: interruptors, bombetes, bateries o generadors, cables connectors, aïllants, etc. Els resultats varen ser molt bons i molt originals. N’hi havia de tot tipus, de complicats i de més senzills. Tots vàrem poder mostrar i explicar passa a passa els nostres circuits a la resta dels alumnes de 6è.

També estudiàrem el tema de les màquines, i les mestres ens manaren fer-ne una. En grups de dues persones o individualment, havíem de pensar una maquina que tengués, al menys, un engranatge. El més divertit d’aquest projecte va ser l’exposició en que cada grup explicà el funcionament de la seva màquina.

FEIM UN PROJECTE D’HISTÒRIA

En el segon trimestre, les nostres classes de sisè decidiren que, per treballar la història, dins l'assignatura de medi ho faríem amb un projecte. Aquest inclouria totes les etapes de la prehistòria i les diferents edats de la història. En grups de quatre o cinc, ens dividírem la feina, cercàrem informació, tant a Internet com a través d'altres fonts, i l'exposàrem a la resta dels companys de sisè per tal que aquests poguessin tenir la informació que nosaltres havíem trobat. D’aquesta manera, pensam que és més entretingut que si ho estudies amb el llibre!

20

ESCRIU…MÚSICA

MUSICOTERÀPIA INFANTIL

La musicoteràpia és l'ús de la música i de les activitats musicals en un context terapèutic amb l’objectiu d’estimular, millorar o recuperar el correcte desenvolupament motriu, cognitiu, social i emocional dels nens.

En una sessió de musicoteràpia, mentre el nen s’ho passa bé cantant i tocant instruments, el musicoterapeuta pretén que el nen sigui capaç de mantenir l’atenció, que articuli millor les paraules o que construeixi les frases correctament. També pot determinar l’objectiu de controlar la hiperactivitat del nen, millorar-li la conducta o augmentar-li l’autoestima en situacions emocionalment difícils.

És molt important que el musicoterapeuta sigui músic a més de psicòleg, perquè el domini d’instruments com el piano o la guitarra i la capacitat d’improvisació dóna consistència a les activitats musicals de la sessió.

El valor terapèutic de la música

La música, per ella mateixa, té un conjunt de característiques que la fan molt útil per al treball amb nens. D’entrada, és un recurs que tots ells coneixen i han experimentat en moltes ocasions, sovint d’una forma agradable i divertida. A més, de música en pot fer tothom, els grans i els petits, els més intel·ligents i els que presenten més dificultats, els que parlen i els que són incapaços de comunicar-se verbalment… Aquesta flexibilitat per presentar-se a tothom en el nivell que cadascú necessita fa de la música una aliada perfecta per a la teràpia.

21

La música ens emociona, ens activa o ens relaxa des d’un punt de vista físic, ens fa treballar el cervell i ens ajuda a relacionar-nos amb els altres.

A més, una cançó sempre té moments previsibles encara que sigui el primer cop que ens la canten. Per això el nen se sent segur en una sessió de musicoteràpia, ja que sempre és capaç de participar amb èxit en les activitats que s’hi fan.

És important destacar que tots tenim una música preferida. Els nens no són una excepció. Aquesta música preferida és un recurs indispensable per al musicoterapeuta i serveix de base per al seu treball amb el nen.

El paper de la música en la teràpia

Segons l’objectiu que vol aconseguir i les característiques del nen, el musicoterapeuta utilitza la música d’una manera o d’una altra. En alguns casos, la música actua com a estímul per facilitar l’aprenentatge de conceptes nous, paraules noves, maneres noves de construir una frase…

Altres vegades, l’activitat musical (tocar un instrument, escoltar un disc, cantar…) és l’excusa perquè el nen faci una acció en què té dificultats; per exemple, tocar la flauta pot servir per fer exercicis de respiració, els quals, sense la flauta, podrien ser força avorrits.

Finalment, no podem oblidar que les activitats musicals són engrescadores per al nen, cosa que les converteix en un element important de reforç per fer un treball previ en les tasques que d’entrada no el motiven gaire.

El procés d’avaluació

Per dur a terme una bona intervenció amb musicoteràpia,el psicòleg musicoterapeuta ha d’estudiar el desenvolupament del nen en tots els seus àmbits. Un cop feta aquesta valoració, ha d’establir els objectius a assolir per al nen i planificar el

22

tractament més adequat. A més, el musicoterapeuta ha de preguntar als pares quines músiques escolta el nen a casa, quines cançons se li han cantat de petit, si reacciona a cap música concreta o si s’ha interessat per cap instrument. Aquesta informació és bàsica per al tractament i a partir d’aquí ha de programar les activitats més adequades per al nen segons la seva història musical.

El musicoterapeuta, a més del seu treball diari amb els nens, manté un contacte directe amb els altres professionals que coneixen el nen, com el mestre, el logopeda, el fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional, el neuròleg, etc.

Les sessions

Les sessions de musicoteràpia són molt estructurades, ja que la seva estructuració ajuda el nen a sentir-se còmode en un ambient previsible i conegut per a ell. Per això, en musicoteràpia infantil són molt importants les cançons de benvinguda, que són cançons senzilles que inclouen una salutació personalitzada amb el nom del petit. Aquestes cançons són més o menys simples segons el grau de desenvolupament lingüístic i intel·lectual del nen.

Després es van fent les diferents activitats plantejades segons els objectius. Alguns exemples d’activitats són aquests:

Cantar: les cançons són una font d'aprenentatge de vocabulari i l’ajuden a treballar l’estructura correcta de les paraules i les frases. La tria de la cançó adequada a cada activitat depèn de l’objectiu a aconseguir, l'edat i la capacitat del nen.

Audició musical: fomenta principalment l'atenció i el reconeixement de sons, i pot servir per aconseguir moments de relaxació durant la sessió.

Jocs musicals: són totes les activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical, són regides per unes normes que s'han de complir i tenen un objectiu.

23

Improvisació vocal i instrumental: permet un ambient flexible en què el nen és lliure de tocar o cantar el que vol, sempre dins d’uns límits. Aquest espai és molt important per al nen acostumat a un ambient d'aprenentatge molt rígid i fomenta l'expressió espontània i la creativitat.

Composició de cançons: fomenta la creativitat i la imaginació. El nen pot compondre una cançó canviant la lletra d'una cançó coneguda o inventant una melodia.

Viatges musicals: per mitjà de l’audició, guien la imaginació del nen cap a un altre lloc, com si el fiquéssim dins d'un conte en què ell és el protagonista i passen coses increïbles.

Tocar instruments: l’habilitat necessària per tocar un instrument implica un desenvolupament de certes funcions motrius que també poden ser un objectiu. Però tocar en grup o amb el musicoterapeuta implica treballar la relació amb l'altre, l'espera dels torns, l'escolta de l'altre o la coordinació amb aquest.

Finalment, la sessió s’acaba amb un final previsible i conegut pel nen, sigui amb una cançó o amb una activitat per endreçar que faciliti la comprensió de la fi de la sessió i la ubicació a la seva nova realitat (anar-se'n amb la mare, anar a una altra teràpia…).

Així doncs, la musicoteràpia és una eina de gran utilitat per als nens que presenten dificultats de desenvolupament.

*Article escrit per:

Anna Garí i Campos | Psicòloga i musicoterapeuta, Col. 9534. Llicenciada en Psicologia i Màster en Musicoteràpia per la Universitat Ramon Llull. Tutora de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

24

ESCRIU… L’EQUIP DE SUPORT Aquest curs escolar, des de l’equip de suport vos volem presentar dues novetats: 1. Dins la nostra pàgina web ( http://www.cpjuniperserra.com) a l’apartat de serveis - serveis externs hi trobareu alguns recursos educatius d’àmbit públic i privat Recursos externs d'àmbit públic:

• APROSCOM (ajuda i serveis a persones amb disc. intel·lectual) • Hospital de Manacor • Institut Balear de Salut Mental de la Infància i Adolescència • Oficina d'informació de la Direcció General d'Atenció a la Dependència i de la Fundació Balear

d'Atenció i Suport a la Dependència Recursos externs d'àmbit privat:

• Asociación balear de padres de niños con trastorno de déficit de atención con y sin hiperactividad (TDAH) (STILL)

• Associació balear de superdotats i altes capacitats (ABSAC) • Associació de pares de nins autistes (GASPAR HAUSER) • Associació de pares de persones amb discapacitat auditiva (ASPAS) • Associació dislexia i família (DISFAM) • Associació TIP-TAP • IMPULS ARA! Activitats i serveis pels nostres fills i filles amb TDHA

2. Rotulació del centre amb SPC (sistema pictòric de comunicació). És un sistema de comunicació per imatges el qual és útil i de gran ajuda tant pels alumnes amb dificultats de comunicació, o alumnat nouvingut. A més de poder ser utilitzat com a recurs didàctic per a la resta d’infants. Aqui podeu veure alguns exemples.

25

ESCRIU… EDUCACIÓ FÍSICA

L’ACROSPORT: UN ESPORT NOU?

Acrosport, un nou esport? Una habilitat de cric? Un antiga pràctica gimnàstica ? Un tipus d’acrobàcia? Aquestes preguntes poden surgir a molts lectors quan senten per primera vegada aquest terme.

Totes elles són en part correctes, ja que l’acrosport és en certa manera alguna cosa de cadascuna d’aquestes modalitats.

L’expressió acròbata, tal i com ho senyalen els autors, prové etimològicament del grec i significa: el que camina sobre la punta dels peus. Popularment es sol designar aquest vocable a saltimbanquis, funambulistes, equilibristes, trapezistes... Això ens porta a deduir que és una antiga i arrelada activitat de l’esser humà.

Els orígens d’aquest art són antiguíssims ja que es troben representacions en pintures egípcies, xineses i gregues..

A Grècia, l’art de l’acrobàcia, com a factor auxiliar de la gimnàstica olímpica, va passar a ser espectacle quan va començar la decadència del teatre. En conseqüència, l’acrobàcia, que actualment es coneix com a novedós, posseeix una història que demostra la seva presència constant en l’evolució de l’exercici físic, i per extensió, en l’evolució de la humanitat. Igualment, amb major o menor institucionalització, sempre ha ocupat un lloc a la cultura física popular, un bon exemple en són els “castells” que es realitzen a Catalunya.

26

Recuperar-la a Educació Física, no és sols retornar el paper que ha representat tradicionalment, sinó rescatar alguna cosa, que de manera històrica pertany a les arrels de l’home.

Si més no, el factor més interessant, no són els seus orígens, sinó l’interès que desperta en els joves, la seva acceptació i la seva rellevància.

L’acrosport constitueix una activitat que, resultant altament significativa, proporciona una motivació instantània als alumnes. El caràcter dinàmic, original, estètic i inclús virtuós que posseeixen les diferents propostes, proporciona a aquesta activitat un atractiu que suggestiona i sedueix als joves.

La possibilitat de ser executor i coreògraf al mateix temps, possibilita que els alumnes es sentin íntimament implicats en el que fan. La possibilitat de traduir la imaginació i la creativitat en aplicacions practiques imprimeix a aquest tipus d’activitats un valor excepcional

Els alumnes de 6è han fet Acrosport. Podeu veure els videos de

les coreografies a la següent adreça:

http://www.cpjuniperserra.com/index.php/cicles/educacio-

fisica/98-acrosport-6e-b

27

ESCRIU… CENTRE SOLIDARI

Des de la comissió de centre solidari, volen donar les GRÀCIES a totes les FAMÍLIES del nostre centre, ja que amb la seva ajuda ha estat possible dur a terme 3 berenars solidaris, amb els que hem recaptat 724.32 € que se destinaran: 241,44 € a les escoles rurals de Nicaragua. Concretament la zona de Sierra Leona a la qual pertanyen les escoles del Pla de Mallorca que formen part de” La Xarxa de Centres solidaris de Mallorca”. 241,44 € destinats a ASPANOB (assoc. de nins en càncer de Balears ) i 241,44 € a l’AECC (assoc.espanyola contra el càncer de Balears).

La xarxa de centres solidaris, mitjançant l’ONG Ingeniers sense fronteres ens han ensenyat la necessitat de fer un consum responsable de l’aigua i el repartiment d’aquesta entre els paisos del món.

L’educadora social i la psicòloga d’ASPANOB, ens han dit quina és la feina d’aquesta associació i ens han mostrat una visió positiva sobre la malaltia del càncer.

L’AECC ens varen fer la conferència, per a famílies, sobre alimentació i càncer.

Totes les activitats que s’han realitzat ens han aportat, nous coneixements, noves formes de veure i entendre les coses i, sobretot , ens han ajudat a donar una passa més per entendre la necessitat de ser SOLIDARIS amb els altres, sigui per la CAUSA que sigui, estiguin LLUNY o APROP.

28

ESCRIU... MEDI AMBIENT

L'HORT ESCOLAR Els alumnes de Primària del nostre centre han seguit aprenent amb les activitats de l'hort. Cada cicle ha treballat en la seva parada, on han realitzat les següents tasques:

− Acondicionament de l'espai − Preparació de la terra − Sembra − Regar i llevar herbes − Recol·lecció

S'ha anat seguint un calendari de tasques i de sembra. A les parades hi ha hagut herbes aromàtiques i altres de profit. Cada alumne ha pogut participar de les diferents feines que hem esmentat. Juntament amb les feines de l'hort, ens hem encarregat del galliner: recollir els ous, donar menjar a les gallines, acondicionar l'espai... Aquest any la gran novetat ha estat la compra d'una caseta per poder-hi guardar les eines. Esperem d'aquí a final de curs tenir-la enllestida i treure’n profit a partir del curs que ve.

ACTIVITATS MEDIOAMBIENTALS

Durant aquest curs s'han programat diverses activitats a nivell de centre relacionades amb el mediambient. Hem seguit amb la bona feina dels informadors així com diplomes pels “bons informadors”. També hem continuat amb el concurs de l'aula ecològica. El 3 de juny hem celebrat tots junts el dia mundial del mediambient realitzant jocs de pati amb material reciclat, que cada curs ha elaborat a l'aula.

29

ESCRIU… L’EQUIP DIRECTIU DISCURS D’INAUGURACIÓ DE LES OBRES D’AMPLIACIÓ I REFORMA REALITZADES AL CP JUNÍPER SERRA Hble. Sr. Conseller d’Educació i Cultura Sra Batlessa de l’Ajuntament de Petra Altres autoritats presents Alumnes, ex-alumnes, pares, mares, companys i amics. Permitiu-me, en nom de la comunitat educativa donar-vos la benvinguda al Centre d’Educació Infantil i Primària Juníper Serra de Petra. Gràcies per acompanyar-nos en un dia tan especial per a tota la comunitat educativa i en especial pel sector d’aquesta comunitat, alumnes i professors, que tantes hores passam en aquests espais i per tant els que més desitjàvem aquesta ampliació i reforma que avui inauguram. Encara tenim present a la memòria els patiments viscuts el curs passat i principis de l’actual en què professorat i alumnat vàrem conviure amb picapedrers, pintors, electricistes, maquinària, renou i pols. No obstant, la il·lusió i l’esforç de tots plegats varen fer que aquests inconvenients es transformàssin en oportunitats de fer-nos créixer com a persones, fomentant el nostre esperit de col·laboració i superació. Podem estar satisfets, per tant, de tenir el centre que tenim, al servei de tots els nins i nines de Petra. Així i tot som conscients que un edifici i unes instal·lacions noves no són garantia d’un procés d’aprenentatge eficaç i eficient, però sí un element important. A més, per dur a bon port la tasca encomanada de formar part de l’educació dels nins i nines de Petra, és indispensable un projecte educatiu de centre i professors formats amb vocació educadora, que despertin l’interès de l’alumne per aprendre i que l’ajudin en la seva formació com a persona. Avui és un dia especial perquè a la fi el camí iniciat per reformar i ampliar el centre ha arribat a la fi. Una escola “nova”, ampla, modernitzada, còmoda i adaptada a la societat actual és ja una realitat. Tot i això som ben conscients de la despesa econòmica que això ha suposat en temps de crisi global, econòmica i financera, però també ho som de que repercutirà en benefici de tots i cada un dels alumnes i per tant del poble de Petra. Per això crec que el nostre poble està avui d’enhorabona. Arribat a aquest punt vull agrair la feina feta per les AMIPAS i l’Equip Directiu anterior encapçalat pel Sr. Gabriel Miralles que iniciaren el procés de sol·licitud d’una ampliació del centre vistes les mancances que hi havia.

30

Vull agrair especialment als responsables polítics actuals, Sr. Conseller, que en el seu moment, a la presentació del Pla d’Infraestructures de l’any 2008 inclogueren aquest projecte per a la seva realització. Agraïment també a totes les persones que formen part de l’Equip Directiu actual i especialment al claustre de professors per la seva professionalitat i dedicació demostrada durant tot aquest procés. Agrair la col·laboració ferma i decidida de l’Ajuntament de Petra. Finalment felicitar a totes les persones que d’una manera altruista unes, i professional les altres, han fet possible el pre i el post de les obres al centre: pares i mares, alumnes, personal de l’empresa constructora, brigada municipal i personal de neteja. Ja per acabar dir i afirmar que estam orgullosos del centre tal com ha quedat, pens que amb la inauguració d’aquesta ampliació iniciam una nova etapa en la història del centre mantenint els trets que li han donat personalitat però oberts a la innovació per millorar sense caure mai en el conformisme. Moltes gràcies. M. Antònia Alzamora, directora del CP Juníper Serra

31

ESCRIU… TIC

LES NOVES TECNOLOGIES El curs 2010/2011 ha estat molt important a nivell de dotació de material

informàtic, a quasi totes les escoles de les illes, ja que la conselleria,

juntament amb el govern central, ha dotat al tercer cicle d’ordinadors d’aula,

PDI i ultraportàtils per al seu ús. Degut a aquestes incorporacions, la feina

realitzada pels mestres i els alumnes ha anat canviant dia a dia.

Ja és un fet que totes les escoles s’han renovat per viure el nou tipus

d’ensenyament que es durà a terme en el futur. Qui pensava fa uns anys que

els alumnes i els mestres utilitzarien un ordinador personal per fer el procés

d’ensenyament-aprenentatge? Qui pensava que es poguessin fer exàmens

via internet? Doncs ja ha arribat i per aquest motiu la nostra escola no vol

quedar enrera. Hem començat a treballar, amb tots els alumnes de l’escola,

els nous continguts que fan referència a les noves tecnologies. Actualment

tots els nins de segon cicle i tercer cicle tenen un correu electrònic que

l’utilitzen com a mitjà per realitzar proves acadèmiques, feines donades pel

mestre, rebre informació, etc.

Per acabar ens cal remarcar la importància de visitar la nostra pàgina web

www.cpjuniperserra.com , com a mitjà de relació entre els pares/mares i

l’escola perquè pogueu estar informats sobre el que fan els vostres fills/es.

32

ESCRIU… L’AMIPA REFLEXIONEM... Un any més ens veim amb l’obligació de fer una petita reflexió degut a la falta d’implicació i d’interés amb el que es fa i es representa des de l’associació AMIPA. Durant aquest curs actual hem seguit gestionant diferents activitats amb la mateixa trajectòria que anys enrera i hem anat millorant tot el possible, sent el nostre objectiu principal promoure la col.laboració entre tots els membres de la comunitat educativa, és a dir, alumnes, pares i mares, professorat i direcció del centre, per així afavorir la promoció humana i cultural del nostre entorn social. Diferents finalitats d’ una AMIPA:

• Col.laborar en les diferents activitats educatives del centre docent. • Organitzar activitats formatives i complementàries en benefici de pares i alumnes. • Representar als pares i mares davant el Consell Escolar. • Informar i assesorar als pares i mares de les diferents activitats promogudes o

pròpies de l’AMIPA. • Potenciar la participació de la família en la vida del centre. • Promoure la qualitat educativa. • Fomentar la convivència entre la comunitat educativa. Activitats realitzades durant aquest curs escolar: • L’organització d’una escola matinera. • La bunyolada de les Verges. • Ensaïmades per a la xocolatada del centre per Nadal. • Atendre a la carta dels Reis Mags de les dues etapes. • Fogueró per les festes de Sant Antoni. • L’escoleta de Pasqua. • Berenar de la diada del medi ambient • Orles pels socis de sisè • Sopar de fi de curs. • Escola d’estiu. • Hem dotat les noves aules de cortines. • L’organització de dues conferències de gran interés per a l’educació i aprenentatge

dels nostres fills/es. Tot això i moltes més coses de caire intern que no està a la vista. I no ens volem aturar de seguir fent coses. Però això no és possible sense la implicació i el propi interès vostre, ja que de cada vegada hi ha menys interès tant assistencial com de caire participatiu. Des de l’associació vos convidam a aturar-vos a reflexionar totes les coses que implicaria no tenir aquest òrgan de funcionament. UNA SALUTACIÓ CORDIAL. LA DIRECTIVA DE L’AMIPA

33

ALUMNES DE 6è

Farida, Nerea, Joan Miquel, Maria Antònia, Núria, Marta, Jaume,

Miquel Alzamora, Miquel Bauzà, Maria Magdalena Vanrell, Caterina, Miquel Àngel, Tarik, Maria Cristina, Noèlia, Lídia, Maria Monserrat, Mateu, Miquel Riera, Francesc, Pere Andreu, Maria Magdalena Forteza, Matías, Aina, Antònia Maria, Maria, Maria

Francisca, Biel, Toni, Noel, Ariadna, Victòria, Alex i Francisca Maria .

CP JUNÍPER SERRA (PETRA)

CURS 2010 / 2011