FFoott oo::MMaarr ccGGii rraall tt

PPeettiitt MMooggeennttLLaa nnoossttrraa ggrraann rreevviissttaa eessccoollaarrJU

NY

2016

‐N

úm

.12

LL''aannyy ddee llaa ffoottooggrraaffiiaa..IInnssttaannttss ddeell pprreesseenntt,, mmiirraaddeessddeell ffuuttuurr.. PPààggiinnaa 1133

AAccoolllliimm ffuuttuurrss mmeessttrreess qquueehhaann ttrriiaatt llaa nnoossttrraa eessccoollaappeerr ffoorrmmaarr‐‐ssee.. PPààggiinnaa 3377

AA ll''eessccoollaa eennss aaggrraaddaa mmoollttlllleeggiirr.. II ttuu,, qquuèè lllleeggeeiixxeess??

PPààggiinnaa 2200

MMééss eennllllàà ddee ll''eexxppeerriimmeennttaacciióóAAllllòò qquuee ffaaiigg,, hhoo aapprreenncc PPààggiinnaa 66

DDeelleeggaattss ddeell ccuurrss

GGuuiilllleemm BBuuddeedd ii NNaaiikkee MMáárrqquueezzLLaarraa SSaallvvaaddoorr ii AAddrriiáánn BBeerrggééss

JJaannaa JJiimméénneezz ii MMaarrcc GGoonnzzaallooBBeerrnnaatt PPéérreezz ii OOtt PPeeddeemmoonnttee

VViinncceenntt LLaammppaarrtteerr ii MMaarrttiinnaa BBuuddeedd

LLaaiiaa GGrraauu ii JJooeell ddeell RRííoo

EditorialMontse Fuster

II aaqquueesstt ccuurrss......

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 3

SSuummaarrii

RReevviissttaa eessccoollaarr nnúúmm.. 1122juny 2016

Tal com diu el refranyer popular, “aljuny, l'estiu no és lluny”, això implicaque acabem un nou curs escolar ique ens emportem les motxilles icarpetes farcides d’històriesinoblidables i d’emocions que enshan fet créixer.Aquest és el moment de fer balançi crec que ha estat un bon curs, enel que hem continuat caminantsegurs i sumant esforços peravançar en l’assoliment delsnostres objectius. Som un centrede referència a nivell metodològic iun centre acollidor per a tots elsque en formem part. I és que,aquest curs, hem estat un mirall pera d’altres escoles que ens hanconvidat a fer cursos de formació ixerrades, per bon nombred’estudiants en pràctiques que enshan escollit per ajudar-los en laseva formació i per un bon nombrede famílies que ens han triat com aescola pels seus fills, mantenint aixídues línies de P3; tot això no seriapossible sense el clima i la il· lusióque es respira a l’escola. Tenim lasort de ser un grup de mestres queens engresquem amb facilitat, queno ens fan por els reptes i que ensagrada la nostra feina; combinatamb unes famílies involucradesamb el nostre projecte i queaposten per una educació pública ide qualitat, on ens reconeixem lafeina mútuament.També és el moment de lallagrimeta, perquè veiem queaquells nens i nenes que vancomençar una etapa de la sevavida al Mogent fan un salt cap al’institut, però amb la certesa queels hem deixat una empremta pertota la seva vida i amb les ganesque alguns d’ells retornin alsetembre com a voluntaris, tal icom fan un munt d’exalumnes anyrere any. Esperem que tinguinmolta sort i que esdevinguin unsjoves responsables i feliços.Finalment us convido a fer unalectura de la nostra revista querecull els moments més importantsde l’any i que la podeu llegir (commostren les fotografies que formenpart del concurs d’enguany) al’ombra d’un pi, al costat del mar,dins d'una cabana fantàstica, en unprat o al llit!Bona lectura i bon estiu. Us esperoal setembre per continuarcompartint moments de les nostresvides!

ReflexionsM. Fuster, M. Noguera,N. Riera, S. Usero

MonogràficL'experimentacióa l'abast

CrònicaInstants del present,mirades del futur

ReportatgesEl dia a dia fa història

EntrevistaGent important que ensenvolta: Albert Gil

SortidesCap aquí i cap allà...quantes coses per descobrir!

NotíciesInformacions breusals ulls dels nens

Escola obertaTots plegats fem Mogent

Col∙laboracionsTothom hi diu la seva...

RecomanacionsPropostes per l'estiui per tot l'any

PassatempsÉs moment d'entretenir‐se!

El Cor del MogentFem safareig...

Comiat de 6èEls nois i noiesens diuen adéu

......ll''AAnnyy ddee llaa FFoottooggrraaffiiaa!!

34

37

42

43

44

47

48

4

6

13

18

30

31

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 4

ReflexionsArticles d'opinió

Últimament, quan els nens m’expliquen quèhan fet durant el cap de setmana, hi ha unagran coincidència. Moltes famíl ies han anatfins la Bassa dels Ànecs, s’han acostat al riua l lençar pedres o s’han enfi lat muntanyaamunt cap a la Roca Foradada o a la font decan Planes.La Roca del Vallès té paratges naturalspreciosos i molt propers que ens donenl’oportunitat d’acostar-nos-hi des de benpetits sense fer un gran esforç. Ja sigui a peuo fent passejades amb la bicicleta, els vostresfi l ls tenen l’ocasió de gaudir relaxadament

d’un dia festiu envoltats de qui mésnecessiten i amb qui més gaudeixen, i a costzero! Com a famíl ies és un regal preciós queels podem fer; diàriament ja correm amunt iaval l , amb els nostres horaris, amb presses ipressions. Quan sortim a l’aire l l iure el tempscanvia de valor, l ’humor flueix i l ’aire querespirem ens alimenta per agafar amb forcesuna altra setmana.A vegades no parem de pensar en activitatsoriginals i atractives per fer amb la famíl ia iles més simples ens esperen a la cantonadade casa.

ANEM A LA BASSA DELS ÀNECSde Mònica Noguera

Com defineixen P. Pujolàs i J. R. Lago (2006):««UUnnaa eessccoollaa iinncclluussiivvaa ééss aaqquueell llaa eenn llaa qquuaallppooddeenn aapprreennddrree jjuunnttss aalluummnneess ddii ffeerreennttss,, uunnaaeessccoollaa qquuee nnoo eexxcclloouu nniinnggúú,, ppeerrqquuèè nnoo hhii hhaaddii ffeerreennttss ccaatteeggoorriieess dd’’eessttuuddiiaannttss,, nnoommééss hhii hhaauunnaa ssoollaa ccaatteeggoorriiaa dd’’aalluummnneess,, sseennssee ccaappmmeennaa dd’’aaddjjeeccttiiuuss,, qquuee ——eevviiddeennttmmeenntt—— ssóónnddii ffeerreennttss.. AA ll ’’eessccoollaa iinncclluussiivvaa nnoommééss hhii hhaaaalluummnneess,, aa sseeqquueess,, sseennssee aaddjjeeccttiiuuss;; nnoo hhii hhaaaalluummnneess ccoorrrreennttss ii aalluummnneess eessppeecciiaallss,, ssiinnóóssiimmpplleemmeenntt aalluummnneess,, ccaaddaassccúú aammbb lleesspprròòppiieess ccaarraacctteerrííssttiiqquueess ii nneecceessssii ttaattss.. LLaaddiivveerrssii ttaatt ééss uunn ffeett nnaattuurraall ,, ééss llaa nnoorrmmaall ii ttaatt:: eellmmééss nnoorrmmaall ééss qquuee ssiigguueemm ddii ffeerreennttss..»»Parlar d’una escola per a tothom implicaconcretar els principis següents:. El reconeixement de la diversitat com un fetuniversal.. El sistema inclusiu com l’única miradapossible per donar resposta a tots els nens.. La personalització de l’aprenentatge perquècada alumne pugui desenvolupar al màximles seves potencial itats.. L’equitat i la igualtat d’oportunitats com adret de tots els alumnes a rebre una educacióintegral i amb expectatives d’èxit.. La participació i la coresponsabil itat perconstruir un projecte comú a partir del diàleg,la comunicació i el respecte.. La formació del professorat per promocionaroportunitats de creixement col· lectiu i perdesenvolupar projectes educatius compartits.

Com diu Ramon Almiral l , psicòleg, assessorpsicopedagògic i terapeuta de famíl ia iprofessor del Departament de PsicologiaEvolutiva de la Universitat de Barcelona: ««EEssttrraaccttaa dd’’aannaarr ccrreeaanntt lleess ccoonnddiicciioonnss ppeerr ttaall qquueelleess eessccoolleess aaccoonnsseegguueeiixxiinn sseerr uunn nnoouu eessppaaiidd ’’eedduuccaacciióó ppeerr aa ttoottaa llaa ppoobbllaacciióó.. PPeerr ffeerr--hhoo,,ccaallddrràà aannaarr ccoommppaarrttiinntt llaa iiddeeaa qquuee llaaddiissccaappaaccii ttaatt ééss uunn ffeennoommeenn hhuummàà uunniivveerrssaall iinnoo ppaass uunn ttrreett dd iissttiinnttiiuu nnoommééss dd’’uunnss ggrruuppss ppeerraallss qquuaallss ss’’hhaaggiinn ddee ffeerr ppooll ííttiiqquueess eessppeecciiaallss.. IIccaallddrràà aannaarr rreeccoonneeiixxeenntt ttaammbbéé llaa ddiivveerrssii ttaatteennttrree lleess ppeerrssoonneess ccoomm uunn ffeennoommeenn ccoommpplleexx,,ccoomm eell ffrruu ii tt ddee lleess ccaarraacctteerrííssttiiqquueess ssiinngguullaarrssddeellss iinnddiivviidduuss,, ppeerròò ttaammbbéé ddee lleess ccoonnddiicciioonnsseenn qquuèè ssóónn rreebbuuddeess ppeerr ll ’’eennttoorrnn.. EEss ttrraaccttaadd’’aaddooppttaarr uunnaa mmiirraaddaa ssiissttèèmmiiccaa eenn llaa qquuaalliinnddiivviidduu ii eennttoorrnn ss’’ iinnfflluueeiixxiinn mmúúttuuaammeenntt dd ’’uunnaammaanneerraa mmooll tt eessttrreettaa..»»Els centres hem de planificar les mesures iels suports educatius a partir de l ’observaciódel progrés dels alumnes i de les sevesnecessitats, a fi de donar a cadascú laintensitat de suport adequada per mil lorar-neel nivel l competencial.Les mesures i els suports universals han deser per al 1 00% dels alumnes. El 1 5% delsalumnes necessitaran mesures i suportsaddicionals i el 5% intensius.Anar cap a una escola inclusiva és un procéssense fi per trobar mil lors formes, cada copmés adequades, de respondre a la diversitat.

L’ESCOLA INCLUSIVA: UNA ESCOLA PER A TOTHOMde Núria Riera

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 5

Reflexions

Qualsevol tarda, quan passeges per l ’escola:els notes, els sents, els veus; tot i que no fangaire sorol l , alguns sembla que vagin depuntetes i d’altres es deixen sentir un xicmés. No parlo d’éssers fantàstics, o potser sí.El que vull dir és que no són producte de lanostra imaginació sinó que són ben reals.Però, sens cap mena de dubte, sónfantàstics!No sé si sabeu de qui parlo, però la sevatasca del tot altruista que porten a terme elsfa grans i imprescindibles: són els nostresexalumnes que fan de voluntaris a l ’escola.Des del primer curs en què un grupd’alumnes va acabar la seva etapad’Educació Primària es va iniciar aquestaactivitat i , any rere any, aquest grup devoluntaris ha anat creixent i ha anatconquerint el seu l loc a l ’escola. Cadascúparticipa, almenys una tarda a la setmana,donant suport a alguna activitat escolar.Aquestes activitats poden ser de suport a unaaula d’infanti l , col· laborant amb el jocsimbòlic, a les classes d’educació física, enun grup classe en concret o fins i tot asecretaria. Alguns, s’han erigit en els

responsables dels gegantons, restaurant-los,inventant bal ls, entrenant alumnes i per sobrede tot assegurant que, aquest element de lacultura popular que tant s’estimen, no caiguien l ’obl it, sinó que esdevingui habitual en lesfestes de l’escola.Per nosaltres, que vam conèixer aquests noisi noies de ben petits i que vam contribuir en laseva educació primerenca, és un goigveure’ls créixer de prop, adonar-se delscanvis que van experimentant i escoltar elsseus anhels de futur. El ls ens fan sentirorgul losos de la nostra tasca diària, el ls sónqui ens fan sentir educadors en majúscules.Finalment vul l destacar que sovint sentimparlar dels adolescents com a personesegoistes i poc implicades en res, doncs aquíteniu la prova que els joves també els fai l · lusió ajudar, els agrada sentir-se úti ls iinvertir el seu temps en accions per alproïsme. Per aquest motiu els vul l reconèixerla seva tasca i encoratjar-los a continuarimplicats en el voluntariat i en el nostre poble.Moltes gràcies i endavant: el futur és a lesvostres mans.

L'ESFORÇ I EL SACRIFICI A TOT ARREU IGUAL?de Sònia Usero

ELS HEU VIST?de Montse Fuster

Després d’uns quants anys observantcomportaments i actituds a l’escola i al ’esport, continuo sense entendre els patrons.Els alumnes vénen a l’escola a aprendre, aparticipar, a social itzar-se, a compartir, aensenyar, . . . Sigui com sigui tots estemd’acord que per fer qualsevol feina calesforçar-se i treballar.Als camps d’esport (futbol, bàsquet, handbol,piscines) també trobem els mateixos nensque durant la setmana. Comparteixenexperiències i treballen i avancen a l’escola, iels dissabtes o diumenges juguen,competeixen i s’esforcen per mil lorar i perajudar als companys d’equip.Fins aquí tot correcte, és tot com és, resespecial. Però el confl icte cognitiu m’arriba

quan els mateixos pares que de vegades nopermeten que se’ls demani esforç i sacrifici al ’escola, sí que permeten que un entrenadorenergumen i frustrat cridi , insulti i ridicul itzi alseu fi l l .O sense exagerar tant, ¿per què dins de lacompetició de l’esport s’exigeix als nens elmàxim i es permet que una figura aliena a lafamíl ia l i exigeixi i en canvi a l ’escola semblaque si s’exigeix més treball , més sacrificis’estigui maltractant a l ’alumne?Els meus fi l ls fan esport i mai m’he trobat unentrenador que no els tractés correctament oque perdés els nervis en un partit. Jo sempredemanaré la mateixa exigència al camp dejoc, a l ’escola i a casa. Sentit comú per sobrede tot.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 6

MonogràficL'experimentació a l'abast

««MM''hhoo vvaann eexxppll iiccaarr ii hhoo vvaaiigg oobbll iiddaarr,, hhoo vvaaiigg vveeuurreeii hhoo vvaaiigg eenntteennddrree,, hhoo vvaaiigg ffeerr ii hhoo vvaaiigg aapprreennddrree»»

Confuci

L'experimentació és un dels aspectes més necessaris de treballar i de tenir en compte enl’aprenentatge de les competències bàsiques. Cal observar el món per treure conclusions,verificar hipòtesis i apl icar descobriments a les situacions del dia a dia.Experimentar ens ajuda a entendre com funciona el nostre entorn, el perquè passa el quepassa, a preveure transformacions i canvis i, el més important, ens fa qüestionar ideespreconcebudes, imatges confoses, coneixements caducats i pensaments arcaics.Per aprendre i avançar cal tenir dubtes, cal fer-se preguntes. És vital per a l 'educació dels nensi les nenes actuals guiar-los i provocar-los curiositat, fer-los tenir interès per descobrir iinvestigar fenòmens incompresos per a ells i de vegades per nosaltres mateixos.A la nostra escola, el fet de treballar per projectes ens facil ita aquesta tasca.

EXPERIMENTEMAMB PAPERS

Aquest curs a P3 s’han portat aterme diferents sessionsd’experimentació.Totes aquestes activitats realitzadesal l larg del curs tenen en comú elpropòsit d’apropar l ’ infant asituacions vivencials, en les qualssiguin els protagonistes i tinguin unpaper actiu, per tal que aprenguin apartir de les seves pròpies accions.Enfoquem les sessionsd’experimentació com una activitatglobal on hi són presents ell lenguatge, la representació, lesemocions i les relacions ques’estableixen amb els altres i amb elmaterial .Hem tingut en compte, a l ’hora depresentar-les: l ’efecte sorpresa, lacuriositat que desperta, han de sermaterials motivadors, ha d’haver-hiun espai de temps llarg per actuar igaudir sense presses i un altre espaiper fer el tancament i la reflexió final(què han fet, com s’han sentit, . . . ).

Una de les sessions que ha tingutmés èxit ha estat l ’experimentacióamb papers. Se’ls va presentar tottipus de paper: de seda, crespó,d’embalar, de cel· lofana, de diari,transparent, fi lm, d’alumini, de

cartró, cartol ina, paper de forn, devàter, de cuina, . . .Aquest material els ha permès tocar,olorar, imaginar, expressar, estripar,arrugar, apilar, ensopegar, estirar itrepitjar.

El primer contacte és tímid, tranquil iprudent, però a mesura que avançala sessió els nens es vanengrescant, agafen confiança is’atreveixen a provar: el trepitjo?,l ’estripo?, fa sorol l?, el l lençoenlaire?, com cau?, m’hi estiro?,m’embolico?, . . .Els nens al començament actuen demanera molt individual i a mesuraque coneixen el material tenen ideesconjuntes i planifiquen què volen fer.Proven, descobreixen com canvia laforma, el so que es produeix quan

es duen a terme accions diferentssobre el paper, trenquen trossetspetits i els l lencen enlaire observantla pluja que caurà posteriorment.El sentit del tacte amb les mans i elspeus, la suavitat del paper higiènic ola rigidesa del cartró, la fredor delpaper d’alumini, mirar a través delspapers de cel· lofana i observar elscanvis amb la superposició decolors, els canvis de l lum, l ’opacitat,. . . són algunes de les sensacionsque han pogut sentir i gaudir.

Han estat sessions molt gratificants,intenses i alhora relaxants, ambmúsica de fons. S’han pogutexpressar l l iurement i alguns s’handeixat anar improvisantcoreografies originals.

ALLÒ QUE FAIG, HO APRENC

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 7

Monogràfic

COM ÉS QUE SI BUFEM LESPLOMES ES MOUEN TANT?

A P4 A, fent el projecte del pit-roig,alguns nens i nenes de la classehan portat plomes de diferentsocells. Les hem observat i les hemordenat de petit a gran i de gran apetit. Quan anàvem posant-les enordre, les plomes es movien molt sifèiem una mica d’aire, ` com ésque passa això? Alguns nens han ditque perquè pesen poc. Anem acomprovar-ho! ! ! Agafem una ploma ifem amb plasti l ina un xurro de lamateixa l largada. Què es mouràmés quan bufem? Ho comprovemposant-nos a bufar la ploma i elxurro de la plasti l ina. Què passa? Laploma es mou més. Ho tornem acomprovar amb un clip de paper iuna ploma petita. Bufem i observem.Què passa? Es mou més la ploma

petita. Per què passa això? Femuna conversa i arribem a laconclusió: Les plomes es mouenmés quan bufem perquè no pesen.Els va bé als ocells que les plomesno pesin? Sí, els va molt bé perpoder volar. Al final juguem a bufaruna ploma de manera que no enscaigui al terra sense tocar-la ambles mans, divertidíssim!! !

PER ON RESPIREN ELSCAPGROSSOS? I LES

GRANOTES?La classe de P4 B, aquest curs, hemescoll it com a nom de la classe “Lesgranotes”. Buscant informació sobreaquest amfibis hem descobert queels capgrossos i les granotesrespiren amb òrgans i parts del cosdiferents: els capgrossos per lesbrànquies i, quan es converteixenen granotes, a aquestes els creixenels pulmons. Llavors respirenmitjançant aquests i també per lapell .Per tal de fer-lo més vivencial i mésentenedor vam portar a la classe unpulmó de porc per poder veure comera i com funcionava i així entendrecom respira una granota. Per veurecom respiren els capgrossos vamportar una sardina i van poderobservar com eren les brànquies.

Els infants van descobrir, trobar,manipular amb el material aportat al ’aula i van gaudir de l ’activitat. Vanrelacionar el pulmó portat a classeamb el dels éssers humans i vanpoder veure el funcionamentd’aquest, les diferents parts(tràquea, bronquis, . . . ), les diferentstextures de l’òrgan (dur, gelatinós,tou , . . . ). Vam agafar la sardina i,després d’observar-ne i manipular-ne les brànquies, vam obrir-la i vampoder veure l ’esquelet i altres parts iòrgans interns del seu cos.L’activitat va ajudar a resoldredubtes i algunes de les preguntesque s’havien plantejat a l ’ inici delprojecte. En general l ’activitatplantejada als infants va resultarmolt enriquidora i van mostrar moltamotivació.

A P5 TENIM CURA DEL’AMETLLER DE L’ESCOLA

««AAll ffeebbrreerr fflloorreeiixx ll ’’aammeettll lleerr»» i anem aobservar que el nostre ametl ler jaestà en flor i sortim amb els estris depintura a pintar-lo.

Quan tornem un altre dia aobservar-lo, veiem que ja no té flor,però també observem que el nostreametl ler està ple d’uns insectes

negres que cobreixen bona part deles seves branques.Investiguem què pot ser i preguntema l’Esteve com a expert en plantesquè pot ser. Ens diu que és pugó. Sino hi posem remei, l ’ametl ler espodria posar molt malalt i no ferametl les. Per tant, ens posem enmarxa per curar-lo.L’Esteve ens va recomanar que

portéssim marietes, les marietes esmengen el pugó. Mentre estàvem decolònies vam agafar 11 marietesque vam deixar anar a l ’ametl ler,després entre tots hem anat portantmarietes vingudes des de Bellver deCerdanya, Viladrau, Centel les, `Passats uns dies observem que hiha menys pugó, les marietes sónunes grans menjadores, peròencara n’hi queda força i provem un

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 8

Monogràfic

altre remei. Aquest cop busqueminformació en un ll ibre que ens parlade remeis naturals per curar lesplantes i trobem que la infusió dementa piperita és un bon remeicontra el pugó.Entre tots aconseguim mentapiperita i ho preparem tot per fer lainfusió: 1 qui logram de menta i 1l itre d’aigua. Quan ja tenim la infusiófeta només ens queda ruixarl ’ametl ler. Fins i tot hem d’anar abuscar una escala per poder arribara les branques més altes.El nostre ametl ler ha mil lorat força,encara queda una mica de pugó,però ja han començat a créixer lesprimeres ametl les.

Entre tots ho hem aconseguit!

Els pugons (Aphididae) són insectes del'ordre Homoptera. Són molt petits i esreprodueixen molt ràpidament. Xuclen lasaba de les plantes. Hi ha molts tipus depugons, de diferents colors (negres, grisos,verds, . . . ).

ENS AGRADAINVESTIGAR

Amb el projecte dels animals elsalumnes de primer s’han mostratmolt entusiasmats per saber méscoses de les que ja sabien del mónd’aquests éssers vius. Haninvestigat i observat directamentcom són, les característiquesfísiques, el seu comportament, . . .Dues mostres d’això són quan vamfer la dissecció d’un verat il ’observació i la comparació dels ousde dues aus diferents.Dissecció d'un veratVam iniciar l ’activitat ambl’observació del peix per fora i vamveure que el peix era de colorplatejat amb ratl les negres a la partdorsal. Vam tocar la seva pell i vamnotar que era suau i tova.

També vam observar els seus ul lstransparents. Darrere els ul ls hi téels opercles i si els obrim veiem lesbrànquies. Posteriorment l i vamobrir la boca i vam veure les sevesdents molt petites i punxegudes.També vam observar i tocar lesseves aletes i la cua.Observació i comparació dels ousde dues aus diferentsTot treballant les aus vam descobrirque cada tipus d’animal es

reprodueix de manera diferentsegons les seves característiquesfísiques. Per tant, les aus són unsdels animals que neixen d’ous, sónovípars.Preguntem als nens...Què és per a tu experimentar?Albert Gómez: "Experimentar ésinvestigar coses."Brihanna Brans: "Experimentar ésfer coses noves, fer barreges."Enzo Carvajal: "Experimentar ésdescobrir coses dels animals."Joan Guil lén: "Fer un experiment ésinvestigar les coses que volemsaber."Què et va semblar l’experimentdel peix i dels ous?Guil lem García: "Em va agradardescobrir coses noves, investigaruna cosa i mirar si és veritat o no."Pol Castro: "Era la primera vegadaque veia un peix per la meitat i emva agradar."Lara Salvador: "Em va agradar molt,vaig descobrir que els ous de guatl lasón diferents dels de gall ina.M’hauria agradat fer mésexperiments amb els ous d’una altraau."Maia Burgos: "No sabia que els ul lsdel verat eren negres i que quanobríem les brànquies s’obria la

boca. L’experiment dels ous em vasemblar divertit. "Marc Cardona: "El cos per dins delverat em feia fàstic i els ous deguatl la feien mala olor. No sabia quehi havia ous molt petits amb taquesnegres. M’hauria agradat poder ferun altre experiment, obrir un altrepeix per dins."

Candela González: "Em vasorprendre obrir el peix i es va veurela columna d’espines."Oscar Morley: "Pensava que el cordel peix era com el nostre, però méspetit, quan el vaig veures’assemblava als fideus."Daniela Sorol la: "Els ous de guatl lasón més petits que els de gall ina."

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 9

Monogràfic

L'ARC DE SANT MARTÍAquest curs els alumnes de 2n hemfet alguns experiments relacionatsamb la l lum i el color. Un d'el ls eraaconseguir fer un arc de Sant Martídins l 'aula. Per fer-ho els alumnestenien a la seva disposició unesinstruccions on es detal lava elmaterial necessari i els passos aseguir.La veritat és que va costar molt,però algun grup ho va aconseguir.S'havia de tenir molt en compte com

es col· locava la l lanterna i el miral ldins l 'aigua. Quan l'angle de lal lanterna i el miral l eren rectesapareixia un arc de Sant Martí. Perquè passa això? Doncs perquè lal lum blanca de la l lanterna està

composta de molts colors. Aquestscolors travessen l 'aigua amb l'ol i i elmiral l els reflecteix a la paret. Pertant, vam arribar a la conclusió queperquè surti l 'arc de Sant Martí al celha de ploure i fer sol.

PER QUÈ LES FLORSS’OBREN?

Tot observant les maduixeres quetenim plantades a l’hort de l ’escola a2n ens vàrem preguntar què feiaque creixessin tan ràpidament. Quèpassava quan sortien les flors,s’obrien i al cap de pocs dies esconvertien en maduixes.Vam fer alguns experiments i us envolem explicar un que ens vaagradar molt: Què necessiten lesflors per obrir-se?

Què necessitem? Primer vamretal lar formes de flors en unacartol ina. Una vegada retal lades esdobleguen els pètals cap a dins.

Què pot passar? Abans decomençar van sorgir unes hipòtesisdel que prevèiem que podria passar:"Es mullarà el paper i es desfarà?"Martí Gil"La flor s’obrirà." Biel Gutiérrez"No passarà res." Ilías Ben Harch"La flor surarà sobre l ’aigua." LaiaCastellà"La flor s’enfonsarà." Bruna Sellés

Què ha passat? Vam col· locar-lesen un safata amb aigua. Després depocs segons, les flors de papers’obrien! Vam comprovar que elpaper no s’havia desfet i que lesflors, si són grans, no s’enfonsen.Per què ha passat? El paper es vabeure l ’aigua, quan aquesta vaarribar al nivel l dels plecs, va passari es van inflar les fibres del paper,

això va fer que es despleguessin elspètals de la flor.A la natura, com amb la flor depaper, és també l’aigua la quepermet als pètals obrir-se.Vam aprendre que l’aigua quecircula sempre per les plantes, quanel sol les escalfa i les fa “suar”,permet que les cèl· lules dels pètalss’ infl in tot omplint-se d’aigua.

És l lavors quan aquestes cèl· lulesempenyen els pètals cap a l’exteriori la flor s’obre. Es tanca quanaquestes cèl· lules perden aigua.Aquesta pèrdua es desencadenaquan el sol o la calor que rep laplanta varia.

EXPERIMENT VOLCÀNICDins del projecte dels volcans i desde l’àrea de llengua anglesa, elsalumnes de 3r hem vist com labarreja del bicarbonat i del vinagreprovoca una reacció química quesimula l ’erupció d’un volcà.Aboquem bicarbonat i detergent.Afegim colorant amb vinagre.Ho barregem tot i el volcà entra enerupció!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 10

Monogràfic

GLOBALITZEM AMBL’EXPERIMENTACIÓ

A 4t, aquest curs hem aprofitat elsprojectes per experimentar molt itreballar l 'expressió escrita i oral i lacomprensió lectora.Al projecte de minerals hem fet elcicle de les roques, la cristal· l i tzaciódels minerals, la diferenciació entreguix i calcita, les propietats d'algunsminerals per retenir aigua, . . .Al projecte d'energia vam treballarl 'electricitat estàtica, la cinètica ivam construir diversos circuitselèctrics per entendre mil lor elfuncionament de les instal· lacionselèctriques, que vam observardetingudament per l 'escola.

Aquest darrer trimestre estem fent elprojecte dels ecosistemes. Hemaprofitat el nostre entorn privi legiat,l 'hort de l 'escola i les colònies perpoder fer una observació detal ladade diversos ecosistemes.Una de les activitats que vam fer, vaser demostrar el funcionament delcicle de l 'aigua. Els nens i les nenesde 4t van fer grups de 4 alumnes icada grup va fer un experimentdiferent amb una mateixa final itat:demostrar com funciona el cicle del 'aigua.

La següent activitat que vam fer vaser l 'observació d'1 m² de l 'hort. Estractava de marcar un espai quadratd'1 m² i fer una recoll ida de mostres.Teníem bosses, lupes, pinces,pales, pots amb lupa, . . . un coprecoll ides les mostres havíem de ferfotos, pesar la sorra i les plantesque vam recoll ir i fer un dibuix, unadescripció i una classificació delsanimals que havíem trobat(formigues, cucs bola, centpeus,cargols, . . . ). Totes les mostres,excepte els animals, els vamguardar durant una setmana,aleshores després aquest temps,vam tornar a fer la foto i a pesar-les ivam treure conclusions:"La sorra pesava menys, perquè lapoca aigua que tenia s'haviaevaporat." Carla Gutiérrez

"Les plantes que estaven a unabossa tancada s'havien podritperquè l 'aigua que s'havia evaporatde les plantes, havia quedat dins ihavia passat de vapor a aigua i hihavia massa humitat. " Abril Bartrés"Les plantes que tenien la bossaoberta estaven seques, perquèl 'aigua s'havia evaporat i haviapogut sortir de la bossa." Laia Grau"Totes les plantes estaven mortes,perquè no poden sobreviure sensearrelar-se al subsòl i agafar elsnutrients que necessiten. Això a lesplantes que van quedar a l 'hort noels va passar." Pol ChavesEns ha agradat molt treballar eltema dels ecosistemes i hem aprèsmoltes coses sobre el nostre entorn.

EL BALL DE LA XOCOLATACom que som la classe de laXocolata ens va venir molt de gustfer aquest experiment tan dolç ianimat. Primer vam abocar lagasosa al pot de vidre, després vamtallar la rajola de xocolata entrossets petits i per últim els vamtirar al got. A continuació vamrespondre les següents preguntes:

Què ha passat? Primer la xocolatava cap al fons del got, però passatsuns segons comença a pujar. Enarribar a la superfície s’atura i tornaa baixar. Aquest ball de la xocolata,amunt i aval l , es repeteix una bonaestona.Per què ha passat? Perquè laxocolata absorbeix el gas de lagasosa i arriba un moment que ésarrossegada cap amunt. Quan laxocolata arriba a dalt de tot, el gases difon en l’aire i, per tant, torna abaixar. Sense les bombolles de gas,el tros de xocolata esdevé més densi torna cap avall , de camí cap alfons, es va recobrint un altre cop degas i el procés es va repetint comuna espècie de dansa.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 11

Monogràfic

COM FUNCIONENELS NOSTRES ÒRGANS

Els alumnes de les classes del’Univers i els Manglars, durant eltercer trimestre, hem estudiat elsaparel ls del cos humà. Pel nostreaprenentatge ha estat fonamentall ’experimentació, perquè hemdescobert i comprovat els contingutstreballats amb la cacera del tresor. Através de l’experimentació hemactivat el nostre pensament, elsnostres coneixements previs i elsadquirits, i la comunicació d’unamanera semblant a la que hopodrien fer els membres de lacomunitat científica. Així hem fetevolucionar els nostresconeixements i hipòtesis per deduirteories científiques.Per portar a terme aquestespràctiques experimentals vam seguiruna sèrie de passos:Escriure tot el material necessari.Redactar els passos que hem deseguir.Expressar i escriure una hipòtesi delque veuríem i del que comprovaríemamb l’experimentació.Després de l’activitat, redactar lanostra teoria científica.Amb la sessió d’experimentació vamdescobrir un munt de coses i vamcorroborar dades a través de lamanipulació d’alguns òrgans quecomposen alguns dels nostresaparel ls: els pulmons, el cor, el fetgei els ronyons.La primera observació que vam ferva ser la dels pulmons.Primerament vam observar iidentificar la tràquea. Vam descobrirque era un tub força llarg format peranelles carti laginoses. També vamveure que era un conducte quedeixava passar l ’aire captat fins als

pulmons i que permetia l ’entrada i lasortida d’aire amb facil itat. Vamveure que enganxat a la tràquea hihavia l ’esòfag, un conducte tou.Vam comparar la mida dels dospulmons: l ’esquerre era més petitque el dret, per deixar l loc al cor,que quedava entre els dos pulmons.Vam tocar els pulmons i en vamextreure conclusions: eren suaus id’aspecte esponjós. També vamobservar el seu color, que eramarronós. Vam introduir un tub perla tràquea i vam tapar tots els foratsque vam trobar per poder simularels moviments respiratoris: lainspiració i l ’expiració. Vamcomprovar que quan inspirem, elspulmons s’inflen amb l’aire i quequan expirem aquests es desinflen.Vam tallar els pulmons per veure’lsper dintre. Vam poder observar elsbronquis ramificats.

A continuació vam poder veure unapart de l ’aparel l circulatori, a travésde l’observació i l ’experimentacióamb el cor. Vam observar que el cori els pulmons estan units, a travésde les artèries i venes pulmonars.Vam identificar externament lesparts en les que es divideix el cor:les aurícules i els ventricles. Vamobservar alguns vasos sanguinis.Vam separar el cor dels pulmons.Vam observar que és un múscul forti de color marró, no pas vermell .També ens va cridar l ’atenció laseva forma, que no era com

habitualment el dibuixem. Vam tallarel cor per veure’l internament. Al’obrir-lo, vam trobar-hi sangcoagulada, gràcies a les plaquetes(un dels components de la sang).També vam poder veure lesdiferents parts que componen el cor:les aurícules i els ventricles.

Per últim vam observar elsronyons. Vam observar el seu colori la seva forma. Vam confirmar queels ronyons tenen una formasemblant a una mongeta, però laseva mesura és considerablementmés gran. Són de color marróvermellós. Al tacte van resultarsuaus, tous, gelatinosos i ensrel l iscaven a l’agafar-los. Vam feruna partició horitzontal dels ronyonsper poder observar-los internament.Així vam poder veure diferents partsque componen els ronyons i queeren de colors diferents. Vamadonar-nos que feien una olor moltintensa, ja que és on la sang es fi ltrai es neteja. També és on es produeixl ’orina, que és un líquid composatper aigua i substàncies de rebuig.Mitjançant aquestes observacionsvam aprendre moltes coses i ens hovam passar molt bé!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 12

Monogràfic

EXPERIMENTAR ÉSUNA MICA MÀGIC!

A vegades, un experiment potsemblar màgic, per exemple: queels paperets de seda s’enganxin auna barra de plexiglàs o que puguisencendre una bombeta fent passarel corrent elèctric per l ’aigua. Peròen realitat és un experiment científicque segueix els passos del mètodecientífic: a partir d’un material donathem formulat hipòtesis que hemcomprovat experimentant (i és aquíon esdevé la màgia o la desil · lusió),en traiem conclusions científiquesdel perquè ha succeït el que havíemprevist o no i finalment n’elaboremun informe. Així que la ciència no ésmàgia, però en experimentar hi hamoments màgics!Un àtom? ««11 mm.. [[QQUU]] [[FFIINN]] [[FFIIFF]] LLaappaarrttííccuullaa mmééss ppeettii ttaa ccoonnssttii ttuuttiivvaa dd’’uunneelleemmeenntt qquuíímmiicc,, eellèèccttrriiccaammeennttnneeuuttrraa,, iinnddiivviissiibbllee ppeerr lleess aacccciioonnssppuurraammeenntt qquuíímmiiqquueess eennccaarraa qquueeeessttàà ffoorrmmaaddaa ppeerr ll ’’aagglloommeerraacciióó dd’’uunnddeetteerrmmiinnaatt nnoommbbrree ddee ppaarrttííccuulleesseelleemmeennttaallss ssuubbaattòòmmiiqquueess,, ééss llaaqquuaannttii ttaatt mmééss ppeettii ttaa dd’’aaqquueesstteelleemmeenntt qquuee ppoott iinntteerrvveennii rr eenn lleessrreeaacccciioonnss qquuíímmiiqquueess ii ,, ssoollaa ooccoommbbiinnaaddaa aammbb aall ttrreess,, ccoonnssttii ttuueeiixxlleess mmoollèèccuulleess ddeellss ccoossssooss..»» DIECI ens diuen que n’hem de crearun? Doncs sí, hem uti l itzat unaaplicació que es diu “Build an atom”per saber què són els àtoms iperquè serveixen. Va ser unamanera molt divertida d’aprendreperquè tu anaves posant protons,neutrons i electrons i t’anava posantel nom de l’àtom que havies format,per exemple un neutró, un protó i unelectró junts formen hidrogen. Amés, també vam aprendre quetenen massa i càrrega elèctrica. Haestat una manera diferentd’experimentar!

Adriana DuplàSaps perquè... s’entela el mirallquan et dutxes? Aquest fenomenpassa perquè l’aire calent que esgenera quan uti l i tzem l’aigua calentade la nostra dutxa conté humitat.Aquesta, en xocar amb la superfíciefreda del miral l , es condensa; osigui, es converteix en petites gotesd’aigua.

Íngrid BurgosEstats de la matèria. Amb un delsexperiments que vam fer vamaprendre que quan l’aigua està amenys de 0º les molècules estanquietes i quan aquesta s’escalfa lesmolècules es mouen (estan

inquietes).L’aigua escalfadala teníem dins unrecipient tancat iquan obríem elrecipient aquestasortia en formade vapor, haviacanviat el seu estat. A més, unagota d’aigua equival a un bil ió demolècules d’aigua i aquellesmolècules estan formades peràtoms. Una molècula d’aigua estàformada per: un d’oxigen i dosd’hidrogen, de forma científica esdiu H2O. Aquests àtoms estanformats per electrons, protons ineutrons. Els protons són els quetenen energia positiva, els electronsenergia negativa i els neutrons notenen energia.El fet de fer experiments ens haagradat molt perquè hem aprèsmoltes coses i algunes d’el les etsorprenen.

Arnau Castillo, Ismael Escobosai Ariadna Siles

El quart estat de la matèria: elplasma. Jo tinc una tele de plasma.De què? Habitualment parlem sensesaber que aquest és el quart estatde la matèria, el que no s’ensenya ales escoles, però que conviu ambnosaltres dia a dia. Algú ha pensaten quin estat es troba el foc o unllamp? Doncs, ja ho teniu, no és nisòl id ni líquid ni gas, és plasma. Esva considerar un estat pels voltantsdel 1 800, així que té poca història iper això és un gran desconegut.

Experiència al CosmocaixaA nosaltres anar d’excursió alCosmocaixa ens va encantar, va seruna experiència molt divertida. Allàvam poder observar l ’Univers i elnostre Sistema Solar en unplanetari, però no només això,també vam poder passejar perl ’ interior del Cosmocaixa on hi haviaexperiments increïbles i sorprenentsper fer. A nosaltres la part que mésens va agradar va ser quan ens vandeixar sols, a la planta baixa, on hiha tot d’experiments que vam podermanipular i observar. També ésveritat que el bosc inundat el vamtrobar molt interessant, un l loc querepresenta una selva on hi ha moltsanimals, alguns d’el ls molt peri l lososcom les piranyes, anacondes, `Ha estat una experiència única iesperem tornar-hi.

Natàlia Martínez, Carles Calvo,Sebas Cuéllar i Arantxa Gómez

AArrnnaauu RReeyy

XXaavvii FFeerrrrééss,, LLaauurraa GGaarrcciiaa,, PPaauu llaa GGoonnzzáálleezz ii OOrriiooll SSaall ddaaññaa

MMaarrcc VVaallvveerrddee

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 13

CrònicaInstants del present, mirades del futur

Com cada any, l ’escola escull unatemàtica que serveix com a fi lconductor per fer una sèried’activitats on participem tots, desdels més petits fins els més grans.Aquest any s’ha triat com a tema atreballar la fotografia. D’aquestamanera, al l larg del curs s’han dut aterme els tal lers internivel ls amb latemàtica triada.Durant el primer trimestre, els dies1 8 i 1 9 de novembre es van fer elsprimers tal lers amb dues propostesd’activitats. Una d’el les va serconèixer un fotògraf i plasmar laseva obra, servint-nos de diferents

tècniques plàstiques i fotogràfiques.L’altra consistia en fer marcs defotografies, amb diferents tècniquesi materials, reciclats i no reciclats.Ambdós treballs es van exposar alpassadís i al vestíbul de l ’escola. Elsmarcs també van ser uti l i tzats peracompanyar la decoració nadalencade l’arbre de Nadal i el pessebre.Durant el segon trimestre i aprofitantla festivitat de Carnestoltes, els dies26 i 27 de gener, vam tornar arealitzar els tal lers internivel lsdedicats a l ’elaboració de lesdisfresses, que es van centrar endiferents àmbits i esti ls fotogràfics:

go-pro, fotografia subaquàtica,paparazzis, reporters de safari,wallys, xarxes socials, fotografiaesportiva, fotografia de casaments,fotografia antiga, turistes, . . .

Instants del present, mirades del futur. . . quin tema tan suggerent! Durant tot el curs un munt demarcs preciosos han donat la benvinguda a tothom que ha entrat a l ’escola. Com cada curs enla crònica volem emmarcar totes les festes celebrades durant l ’any, totes elles amb el rerefonsde la fotografia com a eix. No us perdeu el detal l de totes elles i gaudiu de les imatges querestaran com a record d’aquest any escolar.

ZOOM, CÀMERA I ACCIÓ

Aquest curs vam repescar la tradicióde fer un pessebre per Nadal. Elsalumnes de P4, P5 i 2n van ser elsencarregats de fer el fons, elsanimals i les figures, i les mestres elvan emmarcar dins uns quadres queel van convertir en un pessebred’al lò més artístic. Va lluir durant

molts dies al vestíbul, era tan bonicque no el vam treure fins laCandelera, tal com diu la tradició.A més, com és habitual, l 'escola vavoler fel icitar les festes i el nou anyamb un nou videoclip. Ja sabeu quesom perseverants i ens agradainnovar, així que aquest curs ensvam posar les piles per crear un nouvideoclip ben animat i divertit onvam viatjar pel món i també vamanar a fer turisme per altresplanetes del sistema solar. La cançóque ens va acompanyar al l larg delviatge va ser "Així és el teu Nadal"d'Oques Grasses. Com vau poder

veure vam voler seguir mostrant elnostre esperit de gresca i bon rotl loque tant ens agrada. Són petitsmoments que donen caliu i et fansentir estimat.

Fins al proper Nadal!

NEULES, TORRONS I EL MOGENT AL COR

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 14

Crònica

UN DRAC FEROTGE PER LA BOCA TREU FOC, TREU FOC!Foc foc! De tants dracs que vamcrear tota l 'escola en va quedar benplena; com plena de lletres ifotografies. Lletres per totes lesobres l iteràries presentades als XI IJocs Florals. Fotografies, lespresentades al concurs defotografia, que aquest any era laprincipal novetat del certamen.Els petits van crear els seus propiscontes que van exposar-se alspassadissos de l’escola. El juratd'aquesta edició va gaudir del recitalde poesia dels alumnes de tercer ise les van veure per escoll ir elsguanyadors.Els alumnes més grans de l’escolavan crear contes i poemes signant-

los anònimament sota el tradicionalpseudònim, mantenint el suspensfins al moment del veredicte. Quinaemoció!El primer concurs de fotografia deSant Jordi va estar relacionat amb lal iteratura. "I tu, on l legeixes?" era ellema que encapçalava les bases delconcurs. Així, les fotografies estaveninspirades en els diferents escenarison gaudim de la lectura. L'altaparticipació de les famíl iesmogentines en aquesta primeraedició del concurs n'assegura lacontinuïtat.El contrapunt musical a aquest actel iterari el van posar els alumnes desisè acompanyant cada ll iurament

de premi amb una interpretació ambels instruments de percussiódeterminada: metal· lòfons ixi l · lòfons. També hi va haver unacantada de cançons per part de totsels alumnes de l’escola dirigidespels respectius mestres de música.La flamant incorporació d'aquest anyva ser l 'estrena dels alumnes detercer amb els seus instruments devent fusta i vent metal l . Saxos,clarinets, trombons i trompetes vanressonar per primera vegada alpavelló pel del it dels pares.D'aquesta manera van poder veureun tastet del que realitzen els detercer a l 'hora de música elsdimecres.

P3 ATEXT Yaiza BuenoEl follet i les nenesIL·LUSTRACIÓ Júl ia GómezLa girafa

P3 BTEXT Inés RiveraEl llop i els seus amicsIL·LUSTRACIÓ Zoe SánchezEl conte del lleó

P4 ATEXT Salma LizanaLa sirena veu una balenaIL·LUSTRACIÓ Cèlia PiñeroLa papallona i el conillet estan contents

P4 BTEXT Maria GarcíaLa papallona i l'ànecIL·LUSTRACIÓ Judith Bonil loLa princesa

P5 ATEXT Zuriñe TelloEl pintor Joan MiróIL·LUSTRACIÓ Ona Borrel lLa princesa i el cavaller

P5 BTEXT Axel OlayaEl gat amb botes i el gegantIL·LUSTRACIÓ Jordi CastañoEls millors amics

1r ATEXT Guil lem BudedLa zebra i el cavallIL·LUSTRACIÓ Bawa AngaritaEl drac i la gran aventura

1r BTEXT Paula MangaLa famíliaIL·LUSTRACIÓ Maia BurgosLa ratolina Martina es va perdre

2n ATEXT Jul i PedrosaEl monstre i les seves aventuresIL·LUSTRACIÓ Max BlancoSuper robot

2n BTEXT Bruna SellésLa mòmiaIL·LUSTRACIÓ Biel CardonaEl zombi i el gegant

3r APOEMA Martí VidalEspaguetis o macarrons?LECTURA Aleix MorenoFollet i folleta

3r BPOEMA Maria GómezEl meu gatLECTURA Maite VenturaPapa, jo i bicicletes

Premis EL BON LECTORAran Terradas 4t A, Carla Gutiérrez 4t B,Íngrid Gázquez 5è A, Lara Lechuga 5è B,Duna Valls 6è A, Marta Rodríguez 6è B.

Premis 4t, 5è i 6èCategoria PROSA1 r PREMI: Adriana Duplà Els llibresACCÈSSIT: Marc Valverde Quin tipACCÈSSIT: Ona VargasNo és la suite que m'imaginava

GUANYADORS DELS XII JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MOGENT

Premis 4t, 5è i 6èCategoria POESIA1 r PREMI: Joan Pinyol Joc de paraulesACCÈSSIT: Luna León La músicaACCÈSSIT: Ivet Solé La mosca punyeteraACCÈSSIT: Izan Pacheco El pet

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 15

Crònica

EL LLIBREHola, em dic Adriana, ara us explicaré una aventura queem va passar fa dues setmanes.Tot va començar un matí normal, a l ’escola, quanestàvem a punt de marxar d’excursió amb la classe.Anàvem al bosc. Jo estava molt contenta, perquèm’agrada molt caminar pel bosc, escoltar els animalsque estan pel voltant; uns volant, altres saltant o tambécaminant.Quan estàvem caminant pel bosc, anàvem amb unaguia que es deia Anna i ens anava explicant l legendesque havien passat en aquell bosc. Ens en va explicaruna de molt interessant: hi havia una cova, però no unacova normal, sinó una cova que si arribaves al final detot hi havia un l l ibre, un l l ibre que quan el veiessemblava un ll ibre de fa molts anys, però quan l’obrieshi havia moltes coses que encara no s’han inventat, odirectament no es poden fer, per exemple volar, estirar-te als núvols, . . .Molts nens i nenes de la classe no s’ho creien, però jonotava com si aquesta l legenda fos veritat.Quan estava pensant en aquesta l legenda tan curiosa,em vaig despistar i em vaig separar de la classe, vaiganar a parar a un lloc on no hi havia ningú. No se sentiacap animal, ni que volés ni que saltés ni fins i tot quecaminés. Estava sola, completament sola. Com que erahora de dinar, em vaig menjar uns macarrons ambtomàquet i unes croquetes que tenia a la motxil la. Quanvaig acabar, vaig treure la brúixola que portava i vaigcomençar a caminar. Ja portava molta estona caminant iestava cansada, vaig veure una cova, vaig entrar i emvaig estirar una estona. Al final em vaig adormir, vaigsomiar en la l legenda que ens havia explicat l ’Anna, nome la treia del cap. Van passar uns quants minuts i emvaig despertar. Com que estava en una cova, vaig volerinvestigar-la, perquè no sabia què fer. Vaig caminar icaminar i caminar`, cada vegada la paret tenia un colordiferent, groc, marró, ` fins que vaig arribar al final. Laparet era de color vermell , molt vermell i al terra hi haviauna línia pintada blava. Quan la vaig trepitjar es vaencendre una llum que va il · luminar tota la cova; ara javeia tota la cova, era al final de tot` NO M’HO PODIACREURE!! !Hi havia un l l ibre, com en la l legenda que ens haviaexplicat l ’Anna! El vaig agafar i me'n vaig anar corrents.Vaig córrer tant i tanta estona, fins que` vaig xocaramb la mestra! Em vaig guardar el l l ibre a la motxil la.

El la em va dir que estava molt preocupada i jo l i vaig dirque havia estat bé, que havia dinat i que per fi ara elshavia trobat. El la em va abraçar fort i vam anar cap al’autobús.Quan vaig arribar a casa vaig anar corrents al ’habitació, vaig treure el l l ibre de la motxil la, el vaig obriri el vaig començar a l legir. Hi havia molts encanteris,com volar, caminar per la paret, caminar pel sostre, fer-se invisible, ` Que divertit tot això! Però al final dell l ibre hi havia una nota que deia: “Quan facis unencanteri tens 24 hores per desfer-lo, perquè sinóquedarà per sempre. Ho escric perquè a mi m’ha passati no vul l que l i passi a ningú més. Atentament, Sr.Invisible.” Quan vaig acabar de llegir la nota, em vaigespantar. Per això, vaig decidir anar-me’n a dormir.L’endemà era dissabte i no tenia escola, per això vaigvoler provar els encanteris del l l ibre. Vaig buscar el quem’agradava més i va ser el de volar. El vaig volerprovar. Vaig dir l ’encanteri i` DE SOBTE VAIGVOLAR!! ! Era molt divertit! ! ! però` ara com hoaturava? Vaig mirar el l l ibre i havia d’obrir els braços itancar els ul ls. Ho vaig fer i vaig acabar a terra. No m’hopodia creure, havia volat! Però encara estava una micaespantada.Quan vaig acabar de provar aquest encanteri vaig anara la meva habitació, quan estava estirada al l l i tpensava: “ara què faig amb el l l ibre?, el torno a la covao me'l quedo?”. No sabia què fer, l lavors vaig decidirescriure els encanteris que més m’agradaven en un ful l ;així podria tornar el l l ibre a la cova i si un dia en volia ferun, doncs els tenia escrits. Aquesta idea em va agradari és el que vaig fer. Vaig tornar al bosc, però no sabia onestava la cova. Llavors vaig obrir el l l ibre, perquè hihavia un mapa que et guiava a la cova, el vaig seguiri` la vaig trobar! Vaig entrar i vaig córrer fins arribar alfinal. Vaig deixar el l l ibre amb una nota que deia: “Siagafes aquest l l ibre tingues cura, no l ’uti l i tzis malament,uti l i tza’ l ajudant a les altres persones i comparteix laseva diversió! ! ! Adéu! Atentament, Adriana”.Quan vaig acabar me’n vaig anar a casa, a sopar i adormir.Aquesta aventura l ’he escrit perquè de gran recordi lesaventures que vivia de petita. FINS UNAALTRA!! !

Adriana Duplà (6è A)

A continuació teniu els dos textos guanyadors dels Jocs Florals d’enguany (text de prosa i text de poesia):

JOC DE PARAULESU, tu.Dos, fredós.Tres, no veig res.Quatre, no debatre.Cinc, un ornitorinc.Sis, em menjo un pastís.Set, no miris l ’animalet.Vuit, això és quasi gratuït.Nou, m’agradaria tenir un sou.Deu, aquí no hi ha cap animal d’un peuOnze, jo tinc una gran estàtua de bronze.Dotze, no totes les persones tenen dos colzes.

Joan Pinyol (6è A)

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 16

Crònica

GUANYADORS DEL I CONCURS DEFOTOGRAFIA: «I TU, ON LLEGEIXES?»

PARTICIPACIÓ ALS JOCS FLORALSESCOLARS DE CATALUNYA

El dimecres 11 de maig es va celebrar la final de lafase territorial dels Jocs Florals Escolars deCatalunya. La nostra alumna Bruna Sellés, de 2n B,va ser seleccionada en la categorIa A pel seu conte"La mòmia".Van ser seleccionats els treballs de 25 escoles deprimària i secundària del Vallès Oriental i elMaresme. L'acte es va celebrar al TecnoCampus deMataró amb la presència de la Directora Generaldels Serveis Territorials. S'hi vapotenciar la part artística, ambactuacions de dues escoles, i lal iterària, amb la lectura delstreballs guanyadors i ambintervencions virtuals per partd'escriptors de renom.Felicitem a la Bruna il 'encoratgem a continuarescrivint.

LA MÒMIAFa qui sap quants anys` hi havia una mòmiaque era molt atrevida. Aquesta mòmia vivia enuna piràmide on hi havia un tresor amagat. Lamòmia feia molta por, perquè tenia un braç i unacama de metal l .Quan la mòmia sortia de la piràmide tenia moltapor, perquè hi havia uns nens que no paraven detirar-l i pedres i va pensar que es venjaria. Un diala mòmia es va disfressar d’humà i els va dir queanessin a la piràmide, perquè hi havia un tresoramagat, però la piràmide estava plena detrampes.Uns quants dies després, els nens van decidirque anirien a buscar el tresor de la piràmide.Quan estaven a punt d’entrar, la mòmia els vadir:—Aneu amb compte!Al cap d’un minut, es van trobar una cruïl la decamins, un dels de la colla deia que era per ladreta i un altre deia que era per l ’esquerra. Alfinal van anar cap a la dreta i van trobar un bagulmolt, però que molt, gran. Un dels nens el vaobrir i va sortir un zombi gegantí, tots vancomençar a córrer. Al cap de mitja hora, vancaure al terra i es van començar a enfonsar, vananar a parar a una habitació secreta. Es vantrobar la mòmia i els va dir:—Esteu molt a prop del tresor.L’endemà encara estaven dins la piràmide i quans’estaven despertant van veure un gerro d’or i undels nens va dir que ja havien arribat al tresor.Va aparèixer la mòmia i els va dir:—Espero que hàgiu après la l l içó nois i arasortim d’aquí!Van passar moltes trampes fins que van arribara la sortida. Els nens es van disculpar i l i van dir:—Ho sentim molt mòmia, no ho tornarem a fer.Els nens se’n van anar a casa i`això és tanveritat com que el conte ja s’ha acabat.

Bruna Sellés

1 r PREMI:A recerRita Gómez

ÀCCESSIT:Llegint a la cabana dels somnisJan Cebrian

ACCÈSSIT:Acasa, en el llit, però em llegeixelmeugermà perquè jo sócpetitMarçal Abad

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 17

Crònica

L'any 2011 , a l 'escola Mogent, es vainaugurar el Granot, el primergegantó del Mogent. D'ençà d'aquelldia, l 'escola va passar a tenir algunacosa especial, aquella cosa que lesaltres escoles no tenien i el Mogentsí; un gegantó, una cosa en què hipodia participar tota l 'escola des delmés gran fins al més petit. Nosaltresérem fans dels gegants i des que elvam veure per primer cop, ja vam dirque el volíem fer girar, bal lar, treure'la passejar, . . . i moltes coses més.Però els anys van anar passant inosaltres no érem immunes al pasdel temps, hi va haver un momentque ja no érem a l'escola, per aixòmateix vam decidir d'anar-hi algunsdies a la tarda per no perdre aquestvincle que teníem des que fèiem P3.

Llavors cada any fèiem una petitarestauració als gegantons, elspintàvem una mica, elsvernissàvem.. . coses menorsperquè no se'ls notés el pas delsanys.Però aquest any hem fet la mare detotes les restauracions. El Granottenia la cara molt malmesa, teniaesquerdes i cops per tot arreu, pertant, a l 'hora de restaurar-lo vamdecidir arriscar-nos a arreglar-laamb paper maixé, cosa que nohavíem fet mai. Primer vam tapartota la cara amb paper de diarimullat amb cola blanca barrejadaamb aigua. Tot seguit, després demolts dies d'afegir-l i capes de paper,vam pintar-lo amb pintura normalque ens havia proporcionat l 'escola.Després de tres capes vam veure

que el paper de diari no quedavadissimulat; l lavors vam demanarajuda al Raül, i el l ens va portar unpot de pintura acríl ica groga. Latarda següent, amb l'ajuda del Joel ila Carlota del Rio, vam pintar la caradel Granot; va quedar molt bé!Durant les següents tardes vamacabar de pintar petits detal ls (elsul ls i la boca) amb la pintura acríl icaque ens va aconseguir la Marga.Malauradament, els problemes quetenia l 'altre gegantó del Mogent, elMogentó, no estaven al nostreabast, tenia problemes d'estructuraal cavallet. Amb la pintura que ensva sobrar del Granot, vam pintar-l iels ul ls i els ul lals per igualar-losestèticament. Quant al problema delcavallet, el vam arreglar amb cintaadhesiva de color negre perminimitzar-ne el moviment delcavallet.L'Arnau Rey i l 'Oriol Saldaña, de 6è,els portadors d'enguany, estan molt

contents ja que han estat unsprivi legiats al portar per primeravegada els gegantons restaurats.Ho vau fer molt bé nois, estem moltcontents! ! !

Moltes gràcies a les següentspersones per l 'ajut durant el procésde restauració: Raül, Marga, Joeldel Rio i Carlota del Rio.

RogerMartínez i Ivan Polo

LA RESTAURACIÓ DELS GEGANTONS DE L'ESCOLAEN GRANOT I EN MOGENTÓ

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 18

ReportatgesEl dia a dia fa història

Els reportatges de la revista plasmen les activitats més rel levants que s'han anat portant aterme a l'escola durant tot el curs. És tot al lò que ens ha agradat, hem gaudit i volem que restia la memòria de tots els qui, plegats, fem l'escola Mogent.

EL MOVIMENT AAOAAltres Algorismes per les Operacions Aritmètiques

de Sònia Usero i Joana UseroQuan fa uns anys vam iniciar elcanvi en l ’aprenentatge de lesmatemàtiques molta gent enspreguntava pel nom del sistemao de la metodologia. En aquellsmoments, tot i que ens basàvemen els estudis i les conclusionsde pedagogs i experts didàcticsmatemàtics com Jean Piaget,Constance Kami, FernándezBarvo, Ma Antònia Canals i, comno, Tony Martín, entre d’altres;no podíem posar-hi un nom. Espot dir que érem molt pocs elsque havíem iniciat aquest camí i,per tant, no ens podíem agruparen unes sigles ni en un títolconcret. Nosaltres dèiem sempreque era un anar agafant d’aquí id’al là, fixar-nos i formar-nos delsmil lors i d’aquells experts queamb resultats objectius haviendemostrat amb esforç i dedicacióquin era el treball que podiaajudar als nostres alumnes amil lorar la seva competènciamatemàtica.En Tony Martín sempre diu quevan començar uns quants aaplicar la teoria escrita ipublicada a grans estudis com Elnen reinventa l’aritmètica deConstance Kami, Els númerosen color, de José AntonioFernández Bravo, ` i araaquests pocs han anat unint-se i

creant xarxa. El l sempre hocompara amb un gran tsunami,una petita onada que es va anarformant al principi on s’han anatunint professionals, escoles ifamíl ies per anar creixent. Elmoviment AAOA ha pogut créixergràcies a les xarxes socials, lesquals ens han ajudat a estar encontacte amb tots aquellscentres i persones interessadesen fer un canvi en l ’educaciómatemàtica i gràcies a lagenerositat de tots aquells iaquelles professionals que hancompartit les seves experiènciesi els seus descobriments en laseva tasca d’educació-investigació.

El més curiós és que aquestmoviment no és nou; ja als anys50 i 60 hi havia hagut personesque uti l i tzaven els reglets, elgeoplà, la recta numèrica, `però tot aquest treball mésmanipulatiu i globalitzat es vaperdre per la importància que vaadquirir el l l ibre de text.

L’escola Mogent és un delscentres adscrits al movimentAAOA (OAOA, en castel là) i aCatalunya no som els únics.Com ja hem dit anteriorment, labase de l’èxit és la generositat inosaltres estem molt agraïts alTony Martín que ens ha iniciat iguiat durant tot aquest procés decanvi, el l sempre ens deia quearribaria el moment que el canvil ’hauríem de generar nosaltres alnostre entorn, i tenia tota la raó.

Ja fa dos anys que mestresd’altres escoles ens visiten enhorari escolar per veure endirecte com treballem lesmatemàtiques, com ensorganitzem i com uti l itzem elsdiferents materials.Tres mestres de l’escola han fetformació de didàctica de lesmatemàtiques a centres deGranollers, Mollet, Santa Mariade Palautordera, Canovelles iLes Franqueses. L’equip directiuva fer una conferència sobre eltreball tranversal de lesmatemàtiques a l’escola obertaals mestres de la zona iorganitzada pel CRP de

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 19

Reportatges

Granollers. La Montse Fuster vaassistir com a convidada a untal ler organitzat per l ’escolaLledoner de Granollers on vaexplicar el camí que hemrecorregut per arribar a ser onsom ara. L’estiu passat un grup de1 0 mestres vam anar al congrésde matemàtiques de Cartagena,les JAEM, a presentar dos tal lers.

Ens va sorprendre gratamentl ’assistència, ja que es vanesgotar totes les places i al tal lerde cicle superior més del 60%d’assistents eren professorsd’institut i formadors de mestresd’universitat. Tot un orgul l pernosaltres i pels nostres nens queels van deixar al· lucinats amb lesseves estratègies i resolucionsdels problemes plantejats.

Aquest any ens han tornat aseleccionar per fer tal lers alcongrés de matemàtiques C²EMque es farà a Barcelona els dies11 , 1 2 i 1 3 de jul iol i on tornarem amostrar el que són capaços de ferels nens quan se’ls deixa pensar,que al cap i a la fi és la final itatmàxima del nostre treball .I aquí estem, posant un granet desorra per crear un gran tsunami,perquè els nens del nostre país esmereixen una bona educació, esmereixen que creguin en lesseves possibi l itats, es mereixenque els deixin pensar i descobrir.En resum, es mereixen formarpart del seu aprenentatge, perquèaquí aprenem tots.

UNA INAUGURACIÓ OFICIAL!El passat 1 de juny l ’Albert Pujadas i la Marga Canet, mestres de6è, ens van deleitar amb la inauguració oficial del nou material dereglets.Aquest material va molt més enllà del simple càlcul. Els dosdocents ens van exposar la seva pràctica amb els alumnes de 6è.Aquests van calcular superfície, volum i capacitat, fent relacionsentre els tres conceptes.

Les dues classes de 6è van poder treballar amb els reglets de mil ,deu mil i cent mil , els va ajudar a comprendre les activitats quese’ls van proposar, vivenciant-les i donant-hi sentit. De ben segur,va ser una gran manera d’arribar al final d’aquest camí que hanrecorregut a l ’escola, ja que en breu el deixaran per anar cap al’ institut i al là serà tot diferent.Estem orgul losos dels nostres mestres, ja que sempre estandisposats a compartir i a mil lorar en la seva tasca docent i en elseu dia a dia.Moltes gràcies per fer-nos partícips de la vostra experiència.

UN TALLER BIANUALEl passat 26 d’abri l a l ’escola es va oferir un tal ler de matemàtiquesper a les famíl ies. Van participar més d’un centenar de paresencuriosits pel treball de matemàtiques que fan els seus fi l ls al ’escola, una metodologia que s’està expandint dins i fora de lanostra zona educativa.La resposta de les famíl ies va ser molt positiva, ja que vanverbalitzar que era una oportunitat per conèixer de més a prop lesestratègies que feien servir els seus fi l ls per resoldre diferentsoperacions.

En el tal ler esvan plantejardiversesactivitats que esfan a l’aulasistemàticamenti els assistentsvan tenir lapossibi l itat detornar a sernens i assistir aunes classes de

matemàtiques diferents de les que feien ells a l ’escola.Cal agrair la col· laboració de les famíl ies i el treball dels docentsper poder tirar endavant aquest gran projecte.Si voleu saber més de les opinions de les famíl ies sobre aquestaactivitat, podeu fer-ho accedint a l ’enl laç:

wwwwww..mmooggeenntt.. ccaatt//ttaall lleerrmmaatteemmaattiiqquueess

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 20

Reportatges

ENS AGRADA LLEGIRd'Esther Zamora

Arriba l ’estiu, l ’època perfecte perdedicar-nos a fer aquelles activitatsque no tenim temps de fer durant elcurs, entre el les LLEGIR.A l’hora de fomentar la lectura delsnens, els pares prenem un paperessencial, ja que copiar el que fanels adults és la manera que tenenels nens d’aprendre. Si veuen queals pares els agrada llegir i tracten lal iteratura amb respecte ientusiasme, segurament el ls faranel mateix.Fer de la lectura una alternativa mésd'oci ha de ser el nostre objectiu,s'ha de convertir en un amic durantel seu temps ll iure. No els hemd'obl igar a l legir; per a ells ha de seruna activitat divertida que fan quanels ve de gust.Llegir augmenta la seva creativitat,estimula la seva imaginació, la seva

capacitat verbal, la concentració, . . .Si aconseguim encomanar aquestaestima per les l letres als nens inenes, aconseguiran beneficis iavantatges per tota la vida. És moltimportant que els l legiu contes oll ibres, qualsevol moment és bosempre i quan sigui en un ambienttranquil i relaxat.És important discutir les històriesque han llegit, que les valorin, quepuguin fer-vos preguntes, compararel que han llegit amb situacionsquotidianes i ressaltar els valorspositius com poden ser l 'amistat,l 'amor, la l leialtat, la constància o labondat.També se'ls ha d'ensenyar a cuidar-los i a endreçar-los, ja que elrespecte cap els l l ibres és tan o mésimportant; els han d'estimar.Quan un nen obre un ll ibre i el

l legeix en silenci està succeint unacosa gairebé màgica i, encara queno ho pugui semblar, l ’ impacte quepot tenir un l l ibre dins la ment d’unnen és immesurable. El l l ibre l ipermet viure diverses coses, l ipermet estar amb personatges bendiferents a ells. Els l l ibresaconsegueixen coses quenormalment no aconsegueix la vidareal. Els obren les portes a lainfinitat, els ajuden a relativitzar, aempatitzar amb allò que els envolta;descobreixen que hi ha l loc per atants mons com ells puguin crear ala seva ment i aprenen a viatjar através de la seva imaginació,permetent-los descobrir-se a simateixos.

Bon estiu i bones lectures a tots!

AA llaa ppllaattjjaa.. .. ..

.. .. .. oo aall ssooffàà ddee ccaassaa??

SSooll .. .. ..

.. .. .. oo aaccoommppaannyyaatt??

SSoottaa.. .. ..

.. .. .. oo ddaalltt dd’’uunn aarrbbrree??

Recomanació de la Clàudia Jiménez, la Martina López, la Sol Dalmaui l'Ainhoa Gàlvez, alumnes de 5è a punt de començar vacances!

COL·LECCIÓ QUATRE AMICS I MIG. Ed. Edebé

Us volem recomanar aquesta col· lecció per riure i viure moltes aventures.Hi ha molts títols i quan comences a llegir-ne un ja no pots parar, sempre etdeixen intrigat. Des que llegeixen aquests l l ibres, la Martina i la Clàudiatenen un problema amb les seves mares, les criden per anar a sopar i nopoden parar de llegir` "Martina! ! ! Clàudia! ! ! ".

Maite Ventura Martí Casadellà Anna Pont

Yago Orteu Dídac Pretel Guida Cid

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 21

Reportatges

Recomanació de l'Anna i l'Aina,futures mestres; han estat fentpràctiques aquest curs a CicleSuperior.

R. J. PALACIO. Wonder. Ed.Campana

Anna: -HolaAina! Què fas?Aina: -HolaAnna! Esticl legint el l l ibreWonder.Anna: -Apa! Elde R. J.Palacio?Aina: -Sí! Ésaquell quetracta d’un nenque és diferent de la resta i que nohavia estat mai a una escola.Anna: -Exacte, i que quan arriba al’escola l i costa molt adaptar-se is’ha d’enfrontar a molts reptes.Quan el vaig l legir em va semblarmolt bonic, fins i tot vaig plorar!Aina: -T’entenc. En alguns momentsés bonic i en altres trist.Anna: -Oi que mentre l legeixes etsents identificada amb elspersonatges?Aina: -I tant! Tant amb els bons comamb els dolents. Crec que als nensde 5è i 6è els agradaria molt.Anna: -Jo també. Sobretot elsagradaria a aquells nens i nenesque els agradin els l l ibres realistesque et fan reflexionar.Aina: -Tens raó, hauria de ser unl l ibre obligatori, ja que no tots somiguals i hem d’aprendre a acceptartothom.Anna: -Doncs podríem escriure unarecomanació del l l ibre a la revista del’escola.Aina: -Quina bona idea! Vaig abuscar a l ’Esther per preguntar-l icom fer-ho.Anna i Aina: -Doncs apa! Tothom allegir!

Recomanació de la NúriaEspinasa i la Mireia Ciudad, marei fil la de la nostra escola.

SCHAAPMAN, KARINA. La Casadels Ratolins. Ed. BlackieBooks.

La Mireia ha triat La casa delsratol ins com un dels seus àlbumsil · lustrats preferits. Encara no fa migany que el tenim a casa i ja l ’hemrellegit més de 3 vegades. PerNadal, van venir els protagonistes acasa. En Sam i la Júl ia són dosratol ins molt amics que viuen enuna casa que està plena defamil iars, amics i de racons plens devida. Tenen moltes aventures ambels veïns i famil iars. L’amistat és eltema principal, així com el respecteals altres i ajudar a qui ho necessita.Les il · lustracions estan plenes dedetal ls que un dia rere altre els vasredescobrint.No us el perdeu, us agradarà molt. Iconte contat, aquest encara no s’haacabat. Agafeu-lo, poseu-voscòmodes i. . .

Recomanació de la Mar Gil, la Marés monitora del menjador del’escola.

SÍLVIA SOLER. L’estiu quecomença. Ed. Grup 62

He triataquest l l ibre,perquè ésuna novel· laon tot el ques’explica enspodria haverpassat aqualsevol denosaltres;això fa quesigui molt fàcilposar-te a la

pell dels personatges o fins i totsentir-te identificat amb algunsd’el ls.L’estiu que comença és la històriade dues famíl ies, els Reig i elsBalart, i de la Júl ia i l ’Andreu, els

primers fi l ls de totes dues famíl ies aqui acompanyarem al l larg decinquanta anys de la seva vida. Idurant aquestes cinc dècadesviurem amb ells situacions quequalsevol de nosaltres podríemviure: la pèrdua d’un famil iar, elprimer amor, el naixement dels fi l ls,un matrimoni fal l it, `

Recomanació de l'Arnau Reyes,alumne de la classe de les Serps,de P5.

DANIELA KULOT. La mare ha portatuna cosa. Ed.Cruïl la

Aquest conte és el meu preferit, amés està en lletra de pal i ja el sél legir. La mare de l’Aina l i compraunes sabates noves, però resultaque l’Aina no se les sap cordar. Ésmolt divertit, perquè les amaga perno posar-se-les, però hi fa un l laç,perquè així no les trobi i mentrestantaprèn a fer l laços.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 22

Reportatges

BIBLIOTECA D'AULA DE 3rde Noèlia Leiro i Alejandro Cabanillas

A l’Escola Mogent considerem lalectura un dels pilars fonamentalsper portar a terme gran part de lesactivitats que realitzem. Per aquestmotiu, iniciem als nostres alumnesal món de la lectura des de benpetits. En primer l loc, hem defamil iaritzar el nen amb els l l ibres iposteriorment fomentar el gust perla lectura. El gust per la lectura hade ser el primer pas i és una tascamolt important, ja que ens fa veureque llegir és una cosa bona,profitosa, on puc passar una bonaestona i relaxar tensions, és unmoment on puc pensar, imaginar,viatjar, “créixer”, . . .Per tal d’afavorir aquest gust per lalectura, real itzem una sèried’activitats de bibl ioteca d’aula enles quals els nens i nenes i nomésells són els autèntics protagonistes.Algunes d’aquestes activitats són:Al principi de curs entre tots vampensar la distribució i la decoraciódel nostre espai de bibl ioteca. Vamfer diferents dibuixos, vam col· locaruna planta, capses per ferprestatges, una catifa, unamosquitera i coixins de casa nostra;tot això per aconseguir un ambientacoll idor i adient per sentir-noscòmodes llegint.

El disseny d’un espai en el que etpuguis sentir còmode i relaxat ésessencial per tal que els nensassociïn que llegir és una cosa bonai plaent.Entre tots vam decidir posar nom ala nostra bibl ioteca. Durant uns dies,vam escriure diferents propostes perdesprés escoll ir-ne una. Una vegadateníem el nom, entre tots vamconfeccionar les l letres per penjar-les al nostre espai. Aquí podeuveure el resultat.

Cada dia tenim l’oportunitat de l legiren veu alta un l l ibre, un capítol ouna part d’un l l ibre que ens hagiagradat. Hem d’escoll ir un dia de lasetmana i l ’encarregat de bibl iotecaens apunta a una graella setmanal.Hem de preparar a casa la lecturaper després l legir-la amb bonaentonació i fluïdesa davant delscompanys. Ens col· loquem enrotl lana i gaudim d’aquesta estonaque compartim.

Després de llegir, a alguns elsagrada deixar el l l ibre a la bibl ioteca,perquè altres companys el puguinagafar per l legir.El ls mateixos s’autogestionen iorganitzen. Treballen de maneraautònoma i són ells qui prenen lesdecisions.Tenim l’oportunitat d’agafar l l ibresper portar a casa. Però primer hemde fer un registre del l l ibre a unagraella que té cadascú.Per cada ll ibre que hem llegit hemde fer diferents activitats, quenosaltres escoll im i després les fema la l l ibreta de bibl ioteca.

Qui vol pot portar l l ibres de casa irecomanar-los als companys.Acostumen a fer recomanacions dell ibres i a portar-los de casa seva,d’aquesta manera la bibl ioteca creixdia a dia i nosaltres ens enriquim.A la classe tenim un espai dedicat a

ensenyar els l l ibres que llegim acasa nostra. Ens fem una foto ambel l l ibre i podem afegir alguncomentari que ens agradi.

Hi ha diferents moments durant lasetmana per l legir; com que nopodem estar tots alhora a labibl ioteca ho fem per torns, per l legiramb més tranquil · l i tat.

Llegir és una activitat que necessitaconcentració, si lenci, aïl lament,tranquil · l i tat i exclusivitat.Aprofitant la visita de la poetessaNúria Albertí i el treball de poesiaper Sant Jordi, vam dedicar un espaials l l ibres de poemes.

Tot i que a l’escola fomentem el gustper l legir amb les diferents activitatsi amb el disseny d’espais adients, ésmolt recomanable que fora del’escola els nens tinguin lapossibi l itat de trobar o crear el seupropi espai i , el més important, fer-loseu. Els nostres fi l ls han de saberque llegir és una activitat que podenfer a qualsevol l loc: a la bibl iotecadel poble, en un parc, a lamuntanya, al racó de la sevahabitació, etc. ; i que no ha de serimposada, sinó estimulada i ambmolt reforç positiu. La col· laboraciódels pares és necessària perimpulsar el procés d'aprenentatge.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 23

Reportatges

CRUSPILLETRESde Carme Ceacero i Jose Luis Domínguez

Aquest curs els alumnes de cinquèhem tingut el privi legi de participaren un projecte pilot anomenat«Cruspil letres». Aquesta activitat erauna proposta de la Bibl ioteca de laRoca del Vallès dirigida a alumnesde 9 a 11 anys.L'objectiu d'aquestes trobades eracanviar l 'aula per la bibl ioteca ianimar els alumnes a tornar a trobarel gust per la lectura a través dexerrades i tal lers. Aquests giravenentorn de la temàtica de ll ibres detot tipus: aventures, fantàstics,contes, . . .El Cruspil letres el van organitzar lesbibl iotecàries de la Bibl ioteca de la

Roca del Vallès, la Marta Nuet i laJoana Moral, conjuntament amb unadinamitzadora, la Montserrat Marcet.Aquest projecte va néixer l 'any 201 4i aquest curs l 'escola s'hi ha afegit.Cada grup de 5è, al l larg de tot elcurs, ha assistit a dues sessions.Cada nivel l s'ha dividit en mig grup iels tutors (la Fernanda, el José Luisi la Carme) i algunes maresvoluntàries han acompanyat elsalumnes a realitzar l 'activitat.En aquestes sessions hem fet tottipus d'activitats: hem visionat defotografies de llocs inimaginables ifantàstics on poder l legir, ens vanexplicar algunes històries i ens van

ensenyar l l ibres, ens vam inventarcontes curts a partir d'unes imatgesque ens van donar, ens van llegiruns contes relacionats amb elsdracs i princeses, ens van ensenyara classificar els l l ibres de diferentsmaneres (per colors, per gomets,per mides, per edats, percol· leccions, per editorial , per temes,per i l · lustrador, per ordre depreferència del que ens ha agradatmés, per ordre alfabètic de títols id'autors).En acabar l 'activitat, si havíem portatel carnet de la bibl ioteca, ens vandeixar agafar l l ibres dels que ensvan explicar i d'altres en préstec.Al final itzar la sessió ens vanconvidar a berenar unes galetesdelicioses en les quals s’hi podienl legir les l letres de la paraula«Cruspil letres».Ens ha agradat molt aquestaactivitat i esperem que es puguirepetir aquesta experiència elscursos vinents.

VIVIM EL TEATREde Sílvia Floreta

El teatre és una part important al ’escola perquè educa la sensibi l itat,l ’esperit crític, la capacitatd’observació, el treball en equip, laresponsabil itat compartida, . . . Ambaquesta activitat es treballa tota lapart oral, el l lenguatge no verbal,l ’expressivitat, la memorització, `

Estem convençuts que és unamanera de potenciar la creativitat ila imaginació, de superar l imitacionsi bloquejos i de desenvoluparl ’autoconfiança i la seguretat en unmateix.Per aquesta raó i com cada any enshi hem posat de valent i el resultatha estat tot un èxit. Gràcies a totsels que ho han fet possible!Els nens i nenes de P5 s’hanestrenat com a actors i han fet “La

rateta que escombrava l’escaleta”(P5 A) i “El Tabalet” (P5 B).Els alumnes de primer ens han fetpassar una bona estonarepresentant “Els Pastorets” i els desegon “La llegenda de Sant Jordi”.Tercer A i B ens hanmostrat “De Pel· lícula” i“Camí de sorti legis”,respectivament.Com a novetat les obres dequart han estatrepresentades en castel là.Les obres triades han estat“El buen Dios” (4t A) i “Melo dijo Fulanita”(4t B).Cinquè A ha representat“Pizza tres Alícies” i cinquèB aquest any n’ha fet dues,“El festejador” i “Els tresgermans mandrosos”.Els alumnes de sisè hanposat punt i final a la rondad’obres de teatre aquestcurs amb el musical “Wewil l Rock you” representaten l lengua anglesa.««EEll tteeaattrree ééss ttaanniinnffiinn ii ttaammeenntt ffaasscciinnaanntt,,ppeerrqquuèè ééss mmooll tt aacccciiddeennttaall ,,ttaanntt ccoomm llaa vviiddaa..»»Arthur Mil ler

Us donem les gràcies a totes lesfamíl ies per la vostra col· laboracióamb el vestuari i el maquil latge delsgrans actors i les grans actrius delMogent.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 24

Reportatges

ENGLISH DAYde Sílvia Floreta i Ariadna Sanagustín

Aquest any els alumnes de P3 fins a6è van convertir l ’Engl ish Day en unenglish show. Petits i grans es vanmostrar cançons, role plays i petitesobres de teatre que havien estatpreparant durant el segon trimestre.Els alumnes de 6è van representarals més petits l ’obra “Little red ridinghood”.Els alumnes de 5è i 4t van mostrar-se les obres de “Tarzan” i “The threelittle pigs”.Tercer i segon van ensenyar-se lacançó “Bear Hunt” i un role playanomenat “At the restaurant”.Primer i P5 van fer un intercanvi deles cançons “Pinnochio” i “HumptyDumpty”.De la mateixa manera, P4 i P3 vancompartir les cançons “Incy WincySpider” i “Old McDonald”.Vam tenir la sort de poder comptaramb la col· laboració dels alumnesde 4t d’ESO de l’ INS la Roca, elsalumnes en pràctiques de launiversitat, els pares i maresvoluntaris, mestres i alumnes del’escola que van crear activitatsespecials per aquest dia. Gràcies atots!

A REVEURE MERCÈ!Aquest ha estat el dotzè curs que a l’escola gaudim del teu treball diari . Sí, sí, 1 2 anys, tants com enté l ’escola, ja que vas començar amb el Mogent des dels seus inicis més inicis. Igual que l’escola haanat creixent en número d’alumnes amb els cursos, tu has anat incrementant en número d’hores lapresència entre nosaltres.T’agraïm amb el cor la teva bona feina i la dedicació de temps iesforços per atendre els nostres alumnes, les nostres famíl ies itotes les demandes dels nostres mestres. Les teves bonesparaules, els teus bons consells i el teu bon fer sempre hancaracteritzat la teva tasca com a psicopedagoga. Moltes gràciesMercè!Aquest és el teu darrer curs, doncs sí, t’arriba la jubi lació; enscosta una mica de dir, perquè et trobarem molt a faltar. Etdesitgem el mil lor en aquesta nova etapa de la vida, ja saps queel Mogent sempre serà la teva escola.

Montse, Joana i Marga

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 25

Reportatges

RÀDIO MOGENT EVOLUCIONA!d'Aleix Vidal

Aquest any, les emissions regularsde Ràdio Mogent han incorporat unbon grapat de novetats: magazines,programes temàtics, poesia,programació especial en directe,càpsules informatives` Tot quedaorganitzat en aquesta graella deprogramació que podeu veure a peude pàgina. Desgranem-la!

Com podeu veure, la graellacomença a dos-quarts de 5 de latarda, just en acabar les classes. Enaquell moment comença l’emissiód’algun dels programes temàtics de5è o dels magazines de 6è. Durantla tarda es van alternant aquestsdiferents programes, començantsempre a dos-quarts, perquè al’hora en punt connectem amb elbutl letí de Catalunya Informació perconèixer l ’última hora de l’actual itatamb els titulars de l’emissorapública. Aquesta és una de lesnovetats d’aquest any, però n’hi hamés!Enguany hem començat a celebrarels aniversaris de tots els alumnes ala ràdio. Des de mitjans d’abri l , pelsvolts de les 9 del matí i de les 4 dela tarda podeu sentir de qui ésl ’aniversari. Tots els nens passenper l ’estudi de ràdio a enregistrar elseu missatge. Durant les vacancesd’estiu i hivern, els aniversaris

sonaran a cada hora, perquèqualsevol que sintonitzi la ràdiopugui saber ràpidament a qui ha defel icitar!També tenim l’acompanyamentpoètic dels de 3r, que no parend’enregistrar poemes i més poemesper omplir les ones hertzianes demàgia! És l ’espai “Un mar depoemes”, que comparteix temàticaamb l’espai “I tu, què l legeixes?” queaquest any té continuïtat amb lesrecomanacions de lectura de totsaquells que visiten la bibl ioteca.I no ens oblidem de tot l ’arxiu deRàdio Mogent, que ja comença aser força gran, i que recuperem adiferents hores del dia per recordarprogrames d’altres cursos icuriositats dels inicis embrionaris del ’emissora escolar.Per últim, no podem passar per altuna de les novetats que ha suposatun dels majors reptes tècnics de lahistòria de Ràdio Mogent: lesemissions en directe! Al segontrimestre se’ns va presentarl ’oportunitat d’acomiadar-nos de lesclasses i desitjar una bona setmanasanta a tothom amb un programaespecial que vam emetre des dels

estudis de Ràdio Mogent, a lasegona planta de l’escola, peròtambé des dels passadissos. Amb lacol· laboració dels exalumnesvoluntaris, vam poder desplegar unaunitat mòbil que visitava diferentsaules de l’escola i que connectavaamb els estudis centrals on tambérecollíem l’opinió i sensacionsd’alumnes de diferents cursos. I totva ser emès en rigorós directe perrraadd iioo..mmooggeenntt.. ccaatt, podent-se escoltartant per la megafonia de l’escolacom també des de casa i des dequalsevol l loc amb connexió aInternet.El proper repte? Com a mínim entenim dos:1 . Crear una aplicació per a mòbilper sintonitzar Ràdio Mogent.2. Emetre per FM.Un dels dos ja ha començat acaminar. Quin arribarà primer?

http://radio.mogent.cat

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 26

Reportatges

I QUAN ENS MOVEM, QUÈ?de Jordi Roca

Estem molt contents de poderexplicar i detal lar de manera àmpliael que estem fent a l ’àread’Educació Física amb tots els nensi nenes, els principals actors delsaprenentatges que anem proposant.Abans de tot, cal deixar clar quequan parlem d’Educació Física, ensreferim a l’Educació Primària.Per enfi lar bé l’agul la, cal detal larque a tots els cursos es treballen elsmateixos blocs: “cos: imatge ipercepció”, “habil itats motrius iqual itats físiques bàsiques”, “salut”,“expressió corporal” i “el joc”. Ésclar! Aquests tenen més o menyspresència en funció de lesnecessitats de cada edat i del criterique l ’escola i mestres d’aquestaàrea tenen.Com que ens és impossibledesengranar d’una manera planeratota l ’estructura, hem deciditmostrar part del “perímetre” de cadabloc a partir d’activitats concretesfetes a diferents cursos:Cos: imatge i percepció (alumnesde 3r, 5è i 6è)Els alumnes de 3r són uns autènticsdominadors del seu propi cos i ja espoden iniciar en el treballd’orientació. No és gens fàcil agafarun mapa del pati de l ’escola i trobarels tresors amagats!Si relacionem orientació i nens inenes de 5è i 6è, ens quedem curtssi els diem experts; a part dedominar els diferents mapes del’escola (dins i fora), troben elsenigmes amb molta facil itat.Habilitats motrius i qualitatsfísiques bàsiques (alumnes de 1 r,2n, 3r, 4t, 5è i 6è)Podríem uti l itzar infinitat d’adjectiuspositius per parlar dels nens i nenesde 1 r, 2n, 3r i 4t a l ’hora desolucionar problemes de salts, girs,l lançaments, etc. : àgi ls, l lestos,intel· l igents, creatius, inventors,dominadors del seu cos, . . . capaçosde resoldre una situació de 1 000maneres diferents!Parlem per separat dels alumnes de5è i 6è, perquè a partir delsmoviments apresos entre 1 r i 4t,resolen situacions difici líssimes dediferents esports. No els fa faltasortir a la tele per tenir èxit!Expressió corporal (alumnes de1 r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è)Futurs artistes, pal lassos, actors,actrius, humoristes, . . . estan

escampats per tota l ’escola. Vagison vagis pots topar-te amb ells!Es poden entendre uti l i tzant nomésla mirada i el cos, no els fa faltaparlar per aconseguir que un nen omestre faci una tasca.També cal destacar l ’habil itatd’explicar històries amb el cos delsalumnes de cicle inicial .Salut (alumnes de 1 r, 2n, 3r, 4t, 5èi 6è)La Playstation, la tele, la tablet, . . . hiha d’haver un equil ibri i tenir tempsde tot. Però no podem oblidar quemoure’ns i descansar són duesactivitats molt importants!A l’escola sabem que guanyar no ésel més important. Hem d’aprendre aescoltar el cos d’un mateix enmoviment per saber controlar lavelocitat i el temps.

Jocs (alumnes de 1 r, 2n, 3r, 4t, 5èi 6è)Cal recordar que per jugar és moltimportant saber guanyar i perdre.Qui mil lor que els famil iars méspropers que ens han vingut a visitari a explicar la importància que vantenir els jocs quan eren petits? Hi haqui pensa que es juga tota la vida.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 27

Reportatges

UNA VENTADA MUSICALd'Aleix Vidal

Els vents han arribat al Mogent. No,no estem tocats per la tramuntana,ni ha fet una llevantada, ni el xalocens entra per les finestres. Resd’això! Els vents han entrat a lesaules de 3r, i per quedar-s’hi!Es tracta del nou projecte que hemengegat conjuntament amb l’EscolaMunicipal de Música i que té com aprincipal objectiu apropar la pràcticainstrumental a tots els infants. Es vafer la proposta d’iniciar la creaciód’una futura banda de vent alMogent. Es tracta d’un conjuntinstrumental format per instrumentsde vent metal l i de vent fusta.Concretament hem introduït latrompeta i el trombó (metal l) i elclarinet i el saxo (fusta). A més del’especial ista de música de l’escola,també comptem amb la participacióde professors de música de l’EMMde la Roca: la Cristina Hernández,que duu el grup de metal l , il ’assessorament continuat del NilVi l là en el grup de fusta.Aquest curs l ’hem enfocat com unpetit laboratori de proves per veurecom responien els alumnes i elresultat ha esta fantàstic! Percomençar, vam fer unes primeressessions on els nens i nenes de 3rvan poder provar les dues tècniques

de vent: el metal l , ambl’embocadura de broquet, i la fusta,amb l’embocadura de canya simple.Durant aquests primers dies vamdeterminar quin instrument tocariacada nen, segons les habil itats iafinitats de cadascun. En el cas delvent fusta, i per salvar les petitesdificultats que pot tenir la tècnica del’embocadura de canya simple, vaminiciar-nos amb el saxonet, uninstrument amb embocadura declarinet, però amb el cos semblant auna flauta dolça i que comparteix lesdigitacions d’aquesta. Al segontrimestre, quan tots ja teníem un certdomini de l ’embocadura de canyasimple (i del broquet, en el cas delvent metal l) tothom ja tenia entre lesmans l’ instrument quel’acompanyarà fins a 6è: clarinet,saxo, trompeta i trombó.La dinàmica de les sessions procuraaprofitar el màxim l’estona de classeque tenim de manera que els nois inoies toquin durant tanta estonapossible. La tècnica instrumentals’aprèn tocant i com més es toca,més s’aprèn. Així que hem anatintroduint diferents metodologies iprovant diferents formes de pràcticainstrumental. Últimament tambéhem introduït el component visual

aprofitant les pissarres digitals pertal de projectar un programari queens permet mantenir l ’atenció delsnens mentre toquen i que el mestrepugui atendre individualment a cadaalumne, guiant-lo en la posició delsdits i la tècnica.També hem rebut la visita d’altresprofessionals especial itzats en ladidàctica de la pràctica instrumentala les escoles de primària, peraconsellar-nos en aquest inici delprojecte, com en Ruben Bes,professor de l’ESMUC i coordinadorpedagògic de l’Escola Municipal deMúsica del Prat.Enguany hem començat per 3r, peròel projecte avançarà amb els nois inoies que aquest any acaben 3r i elsseguirà fins a 6è, així que el cursque ve ja tindrem vents a 3r i a 4t!Amb tot, sabeu que alguns mestrestambé ens hi hem afegit? Alsmigdies, abans de dinar, hem estatfent classes amb en Nil . Em sembla,però, que se'n surten més bé elsnois i noies de tercer. . .Per cert! Ens falta una cosa forçaimportant` la banda encara no ténom. Us animeu a posar-l i?Esperem les vostres propostes ammuussiiccaa@@mmooggeenntt..ccaatt. Gràcies!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 28

Reportatges

MÉS QUE DELEGATSde Joana Usero

Iniciem el curs amb nous delegats isotsdelegats de classe. Com jasabeu, aquests són elsrepresentants dels alumnes a lesreunions del Consell de Delegats,on cada classe està representadaper un delegat i un sotsdelegat.Es fan reunions trimestrals amb lacap d’estudis de l’escola per tractartemes d’interès i que afectendirectament a tots els alumnes.Aquest curs hem dedicat algunessessions a parlar i planificar comens agradaria que fos el nostre pati

de primària. S’han recoll it lespropostes de les classes, algunesde les quals han estatacompanyades de fotografies idibuixos. Posteriorment s’hanvalorat totes les propostes i s’ha fetuna tria de les factibles, per tal defer la demanda a l’AMPA de cara alproper curs.Aquest curs com a novetat hemestrenat nous càrrecs, la figura deldelegat de bibl ioteca i la del delegatd’hort.Els delegats d’hort s’han iniciat als

nivel ls de 1 r a 6è amb unrepresentant per classe i elsdelegats de bibl ioteca als nivel ls de4t a 6è.La funció principal d’aquestes novesfigures de delegats és fer demitjancers entre el grup classe i lesmestres encarregades de l’hort i dela bibl ioteca, la Montse Vivet il ’Esther Zamora, respectivament.Una de les feines que s’ha fetaquest curs amb els delegats d’hortha estat decidir quina classed’insecticida es faria servir pereradicar el pugó. Després del’expl icació de la mestraencarregada sobre inconvenients iavantatges d’aquest producte, cadaclasse ha decidit quin uti l i tzar pereradicar la plaga de pugó que s’hantrobat a les plantes de l’escola.D’altra banda, una de les feinesproposades per l ’encarregada de labibl ioteca als delegats de curs haestat buscar l l ibres a la bibl iotecasobre el projecte que s’estavatreballant a la classe i retornar-losun cop acabat.Ha estat una gran experiència, elsdelegats han fet una bona feina ihan estat molt responsables en totmoment.

Delegats de biblioteca. Arnau Casti l lo, Esther Zamora, Sara Batl les, MarcValverde, Ona Vargas, Joana Cuéllar, Estela Garcia.

Delegats d'hort. Arnau Abad , Josep Valls, Anna Delmuns, Martina López,Aminata Sanoko, Maria Gómez, Alejandro Luque, Aniol Sellés, MartinaBordas, Víctor Bernal , Alina Botey, Guil lem Teixidó.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 29

Reportatges

UNA OBRA D'ART AL MURde Sònia Usero

Les escoles hand’estar plenes dellum, de colors, devida. Una escolano és l’edifici , peròde vegades unentorn agradable,vibrant, divertit faque els momentsque passem encerts espais siguinrecordats ambcalidesa i sobretotque sempre estinguin ganes detornar.La nostra escolaes va fer amb unabase freda, colorstristos, massasòlids i pesats.Des del primer diaque hi vam posarels peus, ens vasemblar que noreflectia gens nimica el tarannàdel nostre esperitcom a comunitat educativa, nopercebíem aquella vital itat quenosaltres vèiem als nostres alumnesi l ’esperit que volem que es respiri acada racó; volem un ambient obert,innovador, creatiu, fel iç, divertit,agradable, . . . volem fer de la nostraescola un l loc on ningú marxi persempre.Hi havia un racó especialment fred,immens, fins i tot una micadesolador, difíci l de cobrir, maquil laro camuflar. De vegades ensparàvem a mitja escala i el miràvemllargues estones, amb pena,

desolació i certa ràbia pensant enqui es va empescar aquest racó taninhòspit. Aquest racó és la paret deformigó de l’escala. Vam pensar enmil idees per transformar-lo, peròcap era prou bona; el fet és quequan una comunitat viu amb ganes,harmonia, quan hi ha tribu, quan hiha reconeixement i respecte, lescoses se solucionen de vegades enun sospir. Això ens ha passat, hemtrobat la solució per centrar la l lum,per donar vida al nostre mur. LaGlòria Giménez ens ha solucionat elproblema, evidentment de manera

artística. Qui ensconeix, ja sap laimportància queté l ’art a l ’escola,la importància detenir les obresdels nostresalumnes en llocsprivi legiats,mostrar-les i fer-los sentirorgul losos de laseva feina i laGlòria ens ha fetuna gran obra perexposar altresgrans obres. Nous sembladivertit? Obresd’art fent desuport a altresobres d’art; lacreació d’unagran artistaprojectant l ’obradels nostres petitsartistes.A la Glòria se l i va

plantejar un repte i estem moltorgul loses de la seva feina, hasuperat totes les expectatives i elresultat és espectacular.Els alumnes de l’escola han anatpassant pel tal ler que va muntar laGlòria al pati i entre tots van crearuna carta de colors molt especial, lacarta de colors del Mogent. Si teniutemps passeu a tafanejar i quanpinteu les parets de casa demaneuel color blau “cotxe del papa” o elverd “puré que no m’agrada”, unblau “divendres” o un groc “sol”.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 30

EntrevistaGent important que ens envolta

ENTREVISTA A L'ALCALDE DE LA ROCA DEL VALLÈSa càrrec dels alumnes de 2n

Els alumnes de 2n hem aprofitat que estàvem treballant el projecte de la Rocadel Vallès, per entrevistar l ’alcalde, el Sr. Albert Gil Gutiérrez. D’aquesta manerahem pogut donar resposta a alguns interrogants que ens havíem plantejat.

Per què volies ser alcalde?Volia ser alcalde perquè portava molts anysen política i vol ia canviar coses de la Roca.

Com et vas sentir quan et vanescollir per ser alcalde?Em vaig sentir content, perquè és molt difíci larribar a ser alcalde i també preocupat,perquè és difíci l dirigir el poble.

On és la teva oficina?El meu despatx és al primer pis del 'Ajuntament, dóna al balcó on es llegeix elpregó de la festa major.

Qui va construir l’Ajuntament i a quinany?Es va construir l ’any 1 925, però no sé qui elva construir. És una antiga casa modernista.Abans l 'Ajuntament era al solar del costat del ’escola, on ara aparquen els cotxes.

T'agrada la teva feina?Sí, si no t'agrada no la pots fer bé, perquè ésmolt complicada. Cada dia aprenc moltescoses.

Quants alcaldes hi ha hagut a laRoca?No ho sé, molts. No hi ha escrit enl loc elnúmero i el nom dels alcaldes que hi ha haguta la Roca. És un poble molt antic i de sempreha tingut alcalde.

Qui va ser el primer alcalde?Com us he dit abans, no hi ha constància delsprimers alcaldes.

Teniu pensat construir un skaterparki una pista de patins?Sí, tenim pensat fer una pista de skater al 'aparcament que hi ha entre el riu Mogent il 'escola. Però és un projecte a l larg termini.

Teniu pensat arreglar el parc de laVerneda?No, perquè la Verneda és bosc i com que ja hiha molts parcs no cal fer-ne un altre.

Saps per què el poble es diu la Roca?Jo sempre he sentit a dir que es diu la Rocaperquè al poble hi ha moltes roques grosses.De fet moltes cases estan construïdes sobreles roques.

A l'Ajuntament teniu un cens persaber quants carrers, cotxes,parades d'autobús, papereres, pisos,cases, restaurants i botigues hi ha ala Roca del Vallès?A l'Ajuntament tenim el cens de la majoria decoses que voleu saber, de tota manera ho hede consultar. Tan aviat com ho sàpiga us hofaré arribar.

MMOOLLTTEESS GGRRÀÀCCIIEESS AALLBBEERRTT!!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 31

SortidesCap aquí i cap allà... quantes coses per descobrir!

P3 P4 P5

També hem anat a...

Parc Mediambiental de Gualba i Zoode Barcelona.

També hem anat a...

Poni Club de Catalunya i colònies aCan Montcau.

També hem anat a...

Museu Egipci de Barcelona iFundació Miró.

Les sortides i les colònies del curs formen part d’aquells moments inoblidables que resten coma records d’infància dels nostres alumnes. És per això que trobem imprescindible que tambéformin part de la revista anual de l ’escola i que pugueu gaudir de les explicacions dels propisprotagonistes.A més, moltes d’aquestes poden ser activitats de cap de setmana o d’estiu per passar-ho d’al lòmés bé tota la famíl ia.

COLÒNIES ACAN MONTCAU

Aquest curs els nens i nenes deP3 vam anar de colònies a CanMontcau.Vam gaudir d’un entornprivi legiat durant dos dies ambels nostres amics.Vam passejar pel prat; vamtocar molts animals, conil ls,cabretes, pol lets, xais; vamdonar menjar a les gall ines;vam munyir la vaca Paca; i vamveure porquets, cavalls, oques iànecs.A la nit vam agafar les l lanternesi vam buscar conil lets de paperque estaven amagats pel prat.Després vam dormir a lesl l iteres amb el nostre sac, va sermolt emocionant! I sense elspares! Al matí vam anar a lagàbia dels conil ls per veure quèhavia passat i sorpresa! Eren deveritat!Per acabar vam fer una excursiópel bosc, gaudint de la natura ide les basses d’aigua amb lesbotes. Xip-xap!

VISITA ALPARC ART

El 25 de febrer vam anar al ParcArt a Cassà de la Selva. Vamveure moltes escultures fetesper diferents artistes. El mésinteressant és que les vampoder tocar, pujar-hi a sobre,moure-les, ` N’hi havia moltes.Va ser molt divertit i interessant.Quan vam arribar a la classeteníem moltes ganes de fer unaescultura com els artistes quehavíem vist. En grup en vamcrear una i ens van quedarprecioses. Les vam exposar ivam convidar els pares a veure-les; ens van fel icitar per lesnostres obres d’art.

COLÒNIES ACAN PIC

Aquest curs els nens i nenes deP5 hem estrenat casa decolònies.Hem anat a Can Pic de Taradelli ens ha agradat tant que ja hemreservat l loc pel curs vinent.Les activitats van girar entorn albandoler Toca-Sons que viu i técura dels animals i els boscosde Taradell . El primer dia,després de dinar uns macarronsexquisits, vam anar seguintpistes que ens va deixar enToca-Sons fins a trobar el seuamagatal l i el seu tresor;després vam fer un berenar benmerescut.Al vespre va venir a veure’ns i adesitjar-nos bona nit. També ensva fer dos encàrrecs moltimportants: passejar les seveseugues i ajudar a muntar elscarros d’un pagès de Taradell .Així que vam anar a descansarmolt que al matí teníem moltafeina!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 32

Sortides

1r 2n 3r

També hem anat a...

Cim de les Àligues i colònies a MasSilvestre.

També hem anat a...

I tinerari de natura a la Roca icolònies a Els Porxos.

També hem anat a...

Sagrada Famíl ia i colònies a Mas laComademont.

EXCURSIÓ A LA CASA DELES ABELLES

Aquest curs els nens i nenes deprimer hem anat per primeravegada a Can Panosa, la casade les abelles. Estàvemtreballant els animals i volíemdescobrir coses sobre lesabelles i els insectes.Quan vam arribar a Sant Perede Torel ló, en Ramon ens varebre molt cordialment i deseguida vam veure que era totun expert en aquests insectestan temuts i alhora tanimportants per a l ’equil ibri delnostre entorn.Vam tenir l ’oportunitat de vestir-nos com uns autènticsapicultors i veure els ruscs i lesabelles de ben a prop. Va seruna experiència per repetir.

VISITA AL MUSEUD'ARQUEOLOGIA

El divendres 20 de novembre,els nens i nenes de 2n ensvàrem endinsar en la prehistòriamitjançant la visita per les salesdel museu on vam anardescobrint les diferents formesde vida de la prehistòria: onvivien, què menjaven, quineseines empraven, com les feien,. . . També vam experimentar lesmaneres d'aconseguir foc, tal icom feien els nostresavantpassats. També a partir deldiorama de la cova d’Altamirade l’exposició, vam fer un tal leron cada alumne va fer la sevapròpia pintura rupestre posantmolta atenció en la tècnicapictòrica de la prehistòria, elspigments i els aglutinants. Vamaprendre moltes coses i ens vanquedar unes pintures rupestresespectaculars!

EXCURSIÓ AMONTSERRAT

Fa uns dies vam anar d'excursióa Montserrat. L'autobús ens vadur fins l 'estació del cremallera.Després vam esmorzar i vampujar al cremallera, que ens vadur fins a dalt. Al là, vam jugar ala plaça i després vam fer unpasseig per la Ruta de lesCreus on vaig veure el Funiculari les Agulles. Em va agradarmolt la Mòmia. Vam anar fins elmonestir i vam veure elsescolanets. Al Camí delsDegotal ls vam dinar i per últimvam anar corrent cap elcremallera. . . i cap a casa!

Lucia Sardà

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 33

Sortides

4t 5è 6è

També hem anat a...

Barri Gòtic de Barcelona i colònies aMarcel Mail lot.

També hem anat a...

Museu d'Història de Barcelona icolònies a Ca n'Oliver.

També hem anat a...

Refugis de Granollers i Cosmocaixa.

EXCURSIÓ AL MUSEU DELA CIÈNCIA I LA TÈCNICAEl dia 25 de novembre de 201 5els alumnes de 4t A i 4t B vamanar d’excursió al Museu de laCiència i de la Tècnica deTerrassa.Quan vam arribar vam esmorzari després vam entrar al museu.Una vegada a dins, la monitoraes va presentar i ens vaensenyar uns experiments imoltes coses més com perexemple: els molins de vent,com salta l ’electricitat, etc. Vamaprendre molt sobre lesenergies.En les diferents sales vamexperimentar diferents coses.Una sala era per experimentarl ’energia de la sang, que eral ’energia que fan els éssers viusamb la seva força. En una altra,vam experimentar l ’energia delvent (eòl ica). En una altra,l ’energia hidràul ica que era la del’aigua. A cada racóexperimentàvem una energia.Va ser molt interessant i ens vaajudar molt a iniciar el nostreprojecte.

Núria Riera, Paula Arcas,

Ainara Fuente, Nina Cid,i Marina Casadellà

SORTIDA ALPARLAMENT

El 23 de novembre de 201 5 elsde cinquè vam anar d'excursióal Parlament de Catalunya.Aquest palau està al parc de laCiutadella.Quan va ser l 'hora de la visita, al 'entrada del palau ens esperavaun guia que ens va explicar totel que sabia sobre el Parlament,mentre fèiem la ruta per dins.Mentre caminàvem per aquellmeravellós palau, ens vaexplicar moltes cosesinteressants: que és un delsparlaments més antics del món,quines són les seves funcions,quins són els membres que elformen, els grups parlamentaris,que abans era un palau i unantic arsenal on hi guardavenl 'armament i la pólvora, i queabans el parc de la Ciutadellaera on vivien els mil itars.Vam passar per totes les partsmés importants de laconstrucció: la porta principal, elvestíbul i la planta noble, on hiha el Saló dels Canelobres, laSala Rosa i la Sala Gris tambéanomenades de PassosPerduts. També vam poderseure davant del famós quadre«7» d'Antoni Tàpies.Quan aneu al Parlament us hopassareu pipa i aprendreu unmunt de coses!

Gerard Truyols, Àlex Duran

i Santi Herrera

UN VIATGEMÀGIC

Aquests últims dies de l’escolaens ho hem passat d’al lò mésbé. I què mil lor que celebrar quemarxem amb un viatge de fi decurs a un aparthotel al costat dela platja?

Víctor López, Guifré Maestro i

Arnau Rey

Hem fet moltes activitats totsplegats: pàdel surf, karaoke,trekking pel camí de Ronda,làser tag, caiac, un joc de nit ala platja i disco.

Adriana Duplà, Maria Ortuño,

Ainhoa Romero i Duna Valls

Les colònies, les nostres últimesi genials colònies, ens hanensenyat a conviure i estimar-nos entre nosaltres. Hem passatper moments inoblidables i enshem estimat com una famíl ia,com la mil lor famíl ia, lamogentina.

Ariadna Gil, Alba Moreno,

Joan Piñol i Marc Valverde

Va ser tot com una festa, perquèérem ll iures.

Samu Fernández, Arnau Pérez,

Pau Pérez i Dídac Pretel

Un dels mil lors moments de lanostra vida ha estat aquestviatge; l ’últim viatge amb elsnostres companys de tota lavida.

Martina Macias, Èric Rosique

i Arnau Vilà

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 34

NotíciesInformacions breus als ulls dels nens

La següent secció de notícies breus és un recull de tot un munt d’esdeveniments que han anatsucceint al l larg del curs a l ’escola i que els alumnes de cinquè han escoll it perquè quedi palèsen la història mogentina mitjançant la seva publicació en paper.

ROBATORID'ORDINADORS

A principis de setembre ifins a mig octubre, vanentrar a robar a l ’escoladiverses vegades. Una deles vegades, van entrarpel pis de dalt per unafinestra que estava oberta,fins i tot van trencar laporta de 3r per robar elportàti l de l 'aula.

Vam prendre diversesmesures de seguretat:comprar cadenats perl l igar els portàti ls a lesaules, incrementar lavigi lància per part de laPolicia Local, . . . però elque va resoldre elproblema va ser col· locaruns passadors deseguretat a totes lesfinestres.Com que ens van robar untotal de 1 3 ordinadorsportàti ls van fer-ne esmentdes de VOTV.Bian Castro, Àlex López

i Guillem Ramírez

PROJECTORS IPANTALLES

Per fi aquest curs totes lesclasses d'Educació Infanti li Primària tenen projectorsi pissarres digitals! Nototes són iguales, peròtotes ens agraden: n'hi hade tàcti ls i n'hi ha d'altresque van acompanyadesd'un l lapis.Aquestes eines són moltvaluoses perquè ensajuden a treballar i faci l itenl 'aprenentatge. L'AMPA il 'escola van fer

aportacions per poder-neposar a cadascuna de lesaules dels diferents nivel lsi aquest curs s'han posatles últimes. Tots els nens inenes estem molt agraïts icontents de poder comptaramb aquest material .Paula Aracil, Estela Garcia

i Eloi Garcia

COL·LABOREM AMBLA MARATÓ DE TV3Aquest curs l 'escola haaportat el seu granet desorra a La Marató de TV3.Aquest any aquestprograma tenia com aobjectiu recoll ir el màximper destinar la recaptacióa la investigació de ladiabetis.La Mútua General deCatalunya va decidir donar1 euro per cada origamique es fes. Ens van enviarful ls de colors (verd, rosa,blau, . . . ) perquè féssim lesgrues d'origami.

Els alumnes de ciclesuperior vam veure elvídeo on s'explicaven elspassos per fer les grues,vam practicar molt a casa iens vam posar a treballar.Cada dia, durant unasetmana, molts nens inenes de primària vananar al vestíbul de l 'escolaper fer origamis. Quan vanestar el màxim de gruesfetes, més de 300, lesvam enviar a La Mútua iel ls van fer una aportació

en nom de l'escola a LaMarató. Ens van donar undiploma i tot! Esperem queiniciatives com aquesteses repeteixin cada any.

Clàudia Garcia

L’AMPA COL·LABORAAMB LA MARATÓ

Aquest any l’AMPA haorganitzat una activitat perparticipar amb La Maratóde TV3. De bon matí esvan trobar tots elsparticipants i van fer unacaminada famil iar fins a laBassa dels Ànecs i entornar es va fer unaballada de sardanes alpati . Al fer el donatius’obsequiava alsparticipants amb unapoma. Aquesta acció haestat molt adient al temade La Marató que eracontra la diabetis.

Va ser un matí moltagradable i sol idari.

INTERCANVI DEPOSTALS

Per Nadal, els nens inenes de 5è i 3r vam ferunes postals per enviar aescoles de diferentspaïsos europeus: I tàl ia,França, Alemanya, . . .

Els alumnes dels diversospaïsos també ens vanenviar postals. Totes erenmolt boniques, plenes decolors i textures. Els decinquè vam fer cercles decartol ina amb un missatge

a darrere; en canvi els detercer van fer postalsdecorades amb motius deNadal. El resultat va serun èxit!

Bianca Maur

L'AMPA DECARNAVAL

El cap de setmana deCarnaval, 6 i 7 de febrer,l 'AMPA de l'escola Mogentva col· laborar a lacavalcada de Carnaval dela Roca del Vallès. El tematriat va ser el circ i ambaquest motiu tots els quehi van participar vandisfressar-se i pujar a unacarrossa decorada. Elsque van voler-hi participarvan poder triar de quèanar: animadores, forçuts iforçudes, pal lassos, . . . Lacarrossa anava plena deglobus i amb el volum dela música molt alt.L'AMPA, per a diferenciarla de la nostra escola deles del poble, van posar-hiun cartel l on s'hi podial legir: «EL CIRC DELMOGENT». També hihavia moltes altrescarrosses de temesvariats: Stars Wars, Astèrixi Obèlix, . . .

Anaven tan ben guarnits,s'ho van preparar tant is'ho van passar tan bé quefins i tot van guanyar unpremi. Moltes fel icitats!

Martina Bordas, AinhoaFernández i ÍngridGázquez

SESSIÓ DE CINEMAL'últim dia del segontrimestre vam haverd'anul· lar la sortida

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 35

Notícies

programada per causa dela pluja i les malescondicions atmosfèriquesprevistes per aquell dia.Així que ens vam inventaruna sessió de cinema!Cadascun dels espais del 'escola es van transformaren sales de cinemacondicionades per veureun munt de pel· lícules pera totes les edats i gustos:«Jurasic world», «Carl itosy Snoopy», «Río», «LosVengadores», «Frozen»,«El viaje de Arlo»,«Kirikú», `

El dia de la sessió, tots elsnens vam passar pelvestíbul per comprar lesentrades i vam anar agaudir d'una bona estona,tot menjant crispetes. Vaser un gran dia!Eloi Garcia i Jonathan Díez

CONCURSDE PUNTS DE LLIBRECada any la bibl ioteca dela Roca convoca unconcurs de punts de ll ibre.Aquest any va ser 1 3èconcurs i tots els alumnesde l'escola vam participar-hi. Cada participant podiapresentar un màxim de 2punts de ll ibre. Nosaltresvam concursar a lasegona categoria (de 9fins a 1 6 anys). El temaera l l iure. Tots els punts dell ibre es van exposar del '1 1 d'abri l al 2 de maig.

Els guanyadors de l 'escoladel concurs van ser elsnens i nenes de primer, elsalumnes de tercer, laCarlota del Río de primer,l 'Aniol Sellés de quart i laBianca Maur de cinquè.

Estela Garcia, NatachaPalchenko i Sheila Jiménez

SETMANASOLIDÀRIA

La setmana del 2 al 6 demaig els nens i nenes del'escola vam celebrar laSetmana Solidària. Eltema d'enguany eren lesguerres i els refugiats. Atotes les classes es vanexplicar contes, històries oes van veure reportatgessobre aquest tema.L'objectiu de la SetmanaSolidària era conscienciardel món i les dificultatsque ens envolten.L'AMPA va organitzar unesmorzar solidari de paamb xocolata. Cadascúportàvem un euro que esrecoll ia per un fons comúde tot el municipi de laRoca destinat a becaractivitats i sortidesd'alumnes amb dificultatseconòmiques. Aquestesbeques són gestionadesper Serveis Socials.D'altra banda, es vacol· laborar amb l'entitatsol idària Spiribol queorganitza activitats iprojectes esportius enescoles i altres entitats.Per aquest motiu, tots elsalumnes de primària vamaportar un altre euro. Entotal, es van recoll ir642,87€.Roger Buscà i Pere Ferrer

DESCOBRIML'SPIRIBOL

L'Spiribol és un esportsol idari que vam practicara l 'escola el dia 3 de maigamb motiu de la SetmanaSolidària. La FundacióSpiribol va ser creada fa 5anys amb l'objectiud'ajudar els nens amb riscde pobresa i exclusiósocial a través dels valorsi principis de l 'esport.Aquest esport el vainventar una famíl ia quevivia a la muntanya queels agradava jugar apilota, però cada dia la

perdien. El pare n'estavatip i un dia va agafar unpal, uns draps i un fi l i vaconstruir el joc.

Un mestre de la FundacióSpiribol ens va iniciar en lapràctica d'aquest esport iens va explicar lesnormes, que són senzil les:no pots tocar el fi l amb laraqueta ni tampoc el pal,ni passar a l 'altre camp. Elprimer que ll igavatotalment la pilota al pal,guanyava.Primer vam jugar amb lamà i després amb laraqueta. Ens ho vampassar d'al lò més bé!

Emma Cheira, TomàsMaynou i Gerard Morató

CANTÀNIA 2016La Cantània d'aquest anyes va fer el divendres 1 0de juny a l 'auditori deGranollers.

Els alumnes de cinquè,juntament amb l'Aleix, amúsica, vam estudiardurant tot el curs les l letresi els moviments de laCantània. A l 'escenari hihavia uns 200 nens,composant 4 cors.La Cantània d'aquest anyes diu «Babaua, lesdesventures de Mimí».Mimí és una jovenetacàndida que viupreocupada pel seuaspecte i a la que Cupidoajudarà a trobar marit.Els protagonistes són: laMimí, que és molt babaua;en Cupido, que li trobamarit i en Miquel, al que l i

encanta la tecnologia itreballa a la NASA.Algunes cançons són:«Cançó de Cupido», «Lacacera del marit», «Elconjuri» o «La carta deLingWei».Va ser una granexperiència que maioblidarem!Júlia Sánchez iAlèxia Ibáñez

COR SAFARIEl passat 27 de maig elsnens i nenes de l'escolavam tenir una visita moltespecial: el Cor Safari.

Aquesta formació musicalés un grup de nensafricans provinentsd'Uganda. Aquest corvisitava la Roca amb motiud'un concert que formavapart d'una gira perdiferents pobles i ciutatsd'Europa. Els nens i nenesvan arribar a l 'escoladesprés del pati . Tots ensvam trobar a la salapolivalent i al là van cantar-nos algunes cançons delseu país i algunescançons famoses encatalà. Després l 'AMPA elsva convidar a dinar i vancompartir el menjador ambtots nosaltres. Va ser unaoportunitat genial percompartir i fer nous amics.A tots ens va encantar!Sheila Jiménez, AlejandroNavarro i Tomàs Maynou

NOVETATS A L'HORTEls encarregats d'hort decada classe han estat elsencarregats de cuidar iregar el que hem plantatcadascun dels nivel ls.Com a novetat d'aquestany, el nostre hort s'hatornat encara més bonic.L'Anna, alumna depràctiques de l 'escola, haportat a terme un projectetransversal a l 'hort. Elsalumnes de l'escola

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 36

Notícies

pintaríem les parets queenvolten l 'espai onplantem.Primer, cada classe va feraportacions sobre què elsagradaria dibuixar-hi. Acontinuació, cada nivel l vaacordar què hi pintaria ialguns nens i nenes vanser els privi legiats que vanportar a terme elsesbossos escoll its.

Una altra novetat ha estatque han plantat un jardí deplantes aromàtiques;aquestes plantes atreueninsectes i els insectesmengen pugons, cosa queajuda molt al nostre hort.Al jardí farmaciola hanplantat lavanda, sàlvia,orenga, menta, alfàbrega itarongina.

Guillem Ramírez,Àlex López, Bian Castro,

VíctorBernal i Joan Marsal

TORNEMALS JOCS ANTICS

Aquest any a l'escola hemjugat a jocs tradicionalsamb xapes i patacons.S'ha jugat de primer fins asisè. Amb aquests jocsdescobrim com jugavenels nostres avis abans iaprenem a perdre iguanyar, però sobretotaprenem a passar-ho bé!

Per aquest motiu es va feruna convocatòria i algunsfamil iars d'alumnes del'escola es van oferirvoluntaris per venir aexplicar-nos alguns jocsals que jugaven ells quaneren petits. En Jordi ensva aclarir que jugaríem percicles. Primer i segon vanjugar a la «Muntanyeta»

amb els patacons i al joc«Dins del cercle» amb lesxapes.Tercer i quart vanparticipar del joc de xapes«El precipici» i del «2 decop» de patacons.Cinquè i sisè vam jugar al«Tres en ratl la» amb elspatacons i «Els cinccercles» de xapes.Eva Marquès iMireia Sólvez

MATERIAL DELSJOCS DEL PATI

Aquest tercer trimestre, alpati s'han fet algunescoses per mil lorar el seufuncionament. S'ha tret laxarxa de voleibol, perquèels nens la trencaven i nojugava ningú i s'ha repartitmaterial a les classes. EnJordi, el nou mestred'educació física, ens varepartir dues pales i unapilota de ping-pong i unapilota de plàstic per jugara handbol o a matar acada classe. Cadascú s'hahagut de fer responsablede cuidar i manteniraquest material .

Pau Armengol,Irai Márquez i Marc Escuer

TORNEIG DEPING­PONG

Els mestres d'educaciófísica van organitzar untorneig de ping-pong perals alumnes de cicle mitjà isuperior que hi volguessinparticipar. Amb el recul l detots els participants es vafer una graella amb elsdiferents noms de cadacurs i també es va fer unall ista amb les normes deljoc. Aquest torneig es vacomençar a jugar al primertrimestre, però després esva suspendre perquè lagent no estava per jugar.Es feia a l 'hora del pati .Tercer jugava els di l luns,quart els di jous, cinquè elsdimecres i sisè els

dimarts. La nostra opiniósobre el torneig és queestava molt bé i desitgemque l'any que ve esrepeteixi i es pugui acabar.ÀlexDuran iGerardTruyols

ESCACS AMB ELPILAR MESTRES

Els companys de 4t es vantrobar amb els alumnes de4t del Pilar Mestres perjugar a escacs durant unmatí. Abans de començarla partida es vanintercanviar un regal elsuna amb els altres: els dela nostra escola els hi vandonar punts de ll ibre i elsdel Pilar Mestres unespedres pintades.

Pau Armengol, IraiMárquez i Marc Escuer

JORNADESESPORTIVES

Com cada any els nens inenes de tercer i cinquède l'escola Mogent il 'escola Pilar Mestres de laRoca comparteixen unesjornades esportives.

Aquestes se celebrenquan arriba la jornadaintensiva. Els objectiusd'aquesta activitat són:fomentar la relació entreels alumnes de les duesescoles realitzant activitatslúdiques i gaudir de lesactivitats i fomentar lacol· laboració i el respecteentre els companys. Elsnens i nenes de tercer fanles jornades al Mogent iels de cinquè van al PilarMestres. Les activitats quefan els de tercer són

equil ibris, paracaigudes,precisió amb cercles,passar pilotes i saltar acorda. Els jocs de cinquèsón el joc delparacaigudes, bàsquet,handbol, el joc delcementiri i pitxi.

RogerBuscà, ÀlexDuran,GerardTruyols iGerardMorató

L’AMPA COL·LABORAAMB EL CORPUS

El dia de Corpus algunsnens i nenes de l'escola iles seves famíl ies vancol· laborar en la realitzacióde les catifes que fanfamosa aquestacelebració. Prèviament,els alumnes de quart vanfer uns dissenys inspirant-se en el famós ll ibre «Elzoo d'en Pitus» i també enel joc matemàtic«Tangram». El diumengeal matí es van reunir totsaquells que van volercol· laborar i van posar-sea treballar de valent.Primer van fer servir cartróper fer les planti l les. Acontinuació van fer servirsorra marró per donarforma a la catifa.Posteriorment, amb sorrade colors, van anar fentservir les planti l les perportar a terme elsdissenys que havien fet al 'escola. Després de moltafeina es va fer unabarbacoa amb tothom queva voler participar-hi.Júlia Sánchez, Ivet Solé

i Alèxia Ibáñez

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 37

Escola ObertaTots plegats fem Mogent

MESTRES AL MOGENT...

Som l’Anna i l ’Aina, dues estudiantsde 4t de la Universitat Autònoma deBarcelona que hem estat fent lespràctiques a l’escola Mogent desde l’octubre de 201 5 i acabarem afinal de curs. Som part de laprimera generació que estudia elgrau d’Educació Primària enAnglès, és a dir, que gairebé totesles assignatures que hem cursathan estat impartides en anglès.Vam escoll ir l ’escola Mogent com acentre de pràctiques pel fet quetreballen per projectes, tenen unprojecte d’AICLE en anglès, perbones referències que havíemsentit i per la proximitat entreaquesta i casa nostra. A cadascunaens van assignar a una de lesclasses de 6è.La nostra rebuda a l’escola va sermolt acoll idora, des del primermoment vam formar part de l ’equipde mestres i encara ens sentimmolt valorades i integrades. Tambéhem tingut molta l l ibertat per posaren pràctica les nostres idees i peraportar-ne de noves, la qual cosaapreciem molt perquè mai abanshavíem tingut aquesta oportunitat.Igualment, la nostra relació amb elsalumnes ha estat molt propera i entot moment hem sentit que enstractaven com unes mestres més.Quan vam arribar, el que més ensva sorprendre va ser elfuncionament del projecte dematemàtiques. Ens va semblar moltinnovador i fascinant, sobretotveient la gran participació i l ’actitudque hi ha a l’hora de mates a laclasse per part dels alumnes. Nonomés les matemàtiques, la restade projectes també ens vansemblar extraordinaris: el del nomde la classe, el d’història, el del

sistema solar, etc. Cap de les dueshavíem estat mai en una escolaque treballés per projectes i ens hasemblat una proposta moltencertada, sobretot perquè elsnens aprenen de manera natural iel que aprenen és molt méssignificatiu pel seu dia a dia i el seufutur.Durant la nostra estada, cadascunade nosaltres havia de preparar dosprojectes per dur-los a terme a 6è Ai B. El primer projecte de les dueshavia de ser en AICLE i vam fer-neun sobre Anglaterra (Beatles) i unsobre Escòcia (Monstre del LlacNess). Els segons projectes vanser sobre l ’hort de l ’escola i elsanuncis i la publicitat.Paral· lelament, ens vam oferirvoluntàries a organitzar el musicalde 6è, We Will Rock You, juntamentamb els mestres d’anglès i demúsica, la Sílvia i l ’Aleix. Totsquatre hem dedicat molt temps iesforç per procurar que aquest anyel musical sigui fantàstic i superi lesexpectatives tant de la resta del’escola com de les famíl ies.Després de tota aquestaexperiència ens sentim molt més

preparades i motivades pel nostrefutur com a mestres. També creiemmolt important mencionar que enshem adonat de la veritable realitatdel funcionament d’una escola ihem pogut comprovar que éspossible aprendre i ensenyar demanera innovadora, dinàmica iapassionant. Finalment, volemagrair a l ’escola haver-nos donat lapossibi l itat de participar activamenten la vida de l’escola iespecialment a la Sílvia, per haver-nos ajudat i donat suport, i al ’Albert, la Montse i la Marga perhaver-nos guiat durant tot el curs.««AAmmbb ll ’’AAnnnnaa ii ll ’’AAiinnaa eennss hhoo hheemmppaassssaatt mmooll tt bbéé,, hheemm aapprrèèss mmooll tt iihheemm ffeett mmooll ttss jjooccss eenn aannggllèèss..»»Núria Revelles, 6è B««LL’’AAnnnnaa ii ll ’’AAiinnaa mm’’hhaann aajjuuddaatt mmooll tt iilleess mmeevveess nnootteess dd’’aannggllèèss hhaann ppuujjaattddeess qquuee eessttaann aa ll ’’eessccoollaa.. SSoobbrreettoottttaammbbéé mm’’hhaa aaggrraaddaatt eell pprroojjeeccttee ddeell ’’hhoorrtt qquuee vvaa ffeerr ll ’’AAnnnnaa ppeerrqquuèè ll ii vvaaddoonnaarr mmooll tt ddee ccoolloorr..»» Duna Valls,6è A««EEnnss hhaann ffeett aapprreennddrree aannggllèèss aattrraavvééss ddee jjooccss ii aaiixxíí hheemm aapprrèèssmmeennttrree eennss hhoo ppaassssààvveemm bbéé.. AAmmbbeell pprroojjeeccttee ddeellss BBeeaattlleess vvaammaapprreennddrree ccoosseess qquuee ttooccaavvaaaapprreennddrree ppeerròò ddee mmaanneerraaddiivveerrttiiddaa..»» Ariadna Gil , 6è A««EEnnss hhaa aaggrraaddaatt mmooll tt qquuee ll ’’AAiinnaa iill ’’AAnnnnaa aapprreenngguueessssiinn ccoosseess ddee llaannoossttrraa eessccoollaa ii qquuee eell lleess eennssaajjuuddeessssiinn aammbb ll ’’aannggllèèss ii eellmmuussiiccaall .. »» Laura Garcia, 6è B««CCrreecc qquuee ll ’’AAiinnaa ii ll ’’AAnnnnaa hhoo ffaannmmooll tt bbéé,, lleess ffeell iiccii ttoo,, qquuee sseegguueeiixxiinnaaiixxíí!!»» Àlex Sumoy, 6è B««HHaann eessttaatt mmooll tt bboonneess ppeerrssoonneessaammbb nnoossaall ttrreess.. EEnnss hhaann aajjuuddaatt mmooll ttaammbb aannggllèèss ii eennss eexxppll iiccaavveenn lleessccoosseess ddee mmaanneerraa qquuee lleess eenntteennííeemmffààccii llmmeenntt..»» Adrià Valero, 6è B««HHee aapprrèèss mmooll tteess ccoosseess aammbb eell lleess iimm’’hhoo hhee ppaassssaatt ggeenniiaall .. »» Eloi Paños,6è B

Aquest curs hem rebut i acoll it en el dia a dia a les aules nou estudiants de les universitats demagisteri; per tant, nou futurs mestres han estat entre nosaltres aprenent dels nostres alumnesi dels nostres mestres. Mica en mica, ens anem adonant que l’escola també s’està convertinten un referent a les universitats, entre professors i estudiants, fet que ens enorgul leix.Pensem que la seva tasca a l’escola ha estat molt bona, ja que no només han estat observanta les aules, sinó que han tirat endavant activitats i han participat del dia a dia com un docentmés. Agraïm a tots el ls la seva estada i la seva feina i desitgem poder-nos retrobarproperament, ja com a companys. Ens ha agradat recoll ir quatre ratl les de cadascun d’el lssobre la seva experiència i compartir-les amb tots.

FUTURS MESTRES FENT PRÀCTIQUES A L’ESCOLA

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 38

Escola Oberta

EL MOGENT ENGANXA!Conec aquesta escola com elpalmell de la meva mà, els seuspassadissos, les olors, els sorol ls itots aquells que l’omplen. Puc dirque he crescut al Mogent i quem’ha vist convertir-me en la noiaque sóc. Fins ara pensava quel’escola m’agradava, que ja sabia elque era, però quan t’endinses enuna aula és quan realment sentsque el Mogent t’enganxa!

He tingut la sort de començar lespràctiques a la classe de P4 A ambuna gran mestra a la que admiroamb devoció, la Núria Costa. Enella he trobat un referent i unacompanya de feina excepcional.Però a l’aula hi he trobat molt més,tota aquella teoria l ’havia de dur ala pràctica i els nervis em vanenvair com si l ’escola fosdesconeguda per a mi. En aquellmoment és quan em vaigenganxar: quan vaig viurecadascuna de les situacions queplantejàvem amb els nens, quanvaig començar a aprendre i aavançar amb ells, quan tots aquellsnervis es van convertir en i l · lusió iganes de seguir treballant. A poc apoc m’he anat descobrint fins agaudir de cada petita idea quesorgeix dins l ’aula i és que ha estatben fàcil acostumar-se a lacreativitat dels nens i nenes.Diuen que quan t’agrada la feinaque fas anar a treballar és bensenzil l , però vigi la, perquè elMogent enganxa!

Ariadna Pi

UN RECORD ESPECIAL I DOLÇJa s’acaba el grau com a mestrad’educació infanti l , són les últimespràctiques a un centre educatiuabans de fer-ho amb el títol demestra sota el braç. He tingut lasort de poder realitzar-les a l ’escolaMogent, un centre que m’haensenyat i mostrat multitudd’aprenentatges, metodologies isobretot a grans professionals.He pogut donar i mostrar el mil lorde mi a infants plens de vital itat,

energia, amor i ganes d’aprendreen un entorn molt enriquidor, onpoden mostrar-se tal i com són,nens i nenes amb ganes de jugar.Vull agrair a tots els membres del’equip docent la paciència iimplicació que han tingut ambnosaltres, des del conserge, lescuineres, l ’administrativa, lesvetl ladores, els i les mestres i enespecial a tots els nens i nenes dela classe de les serps, gràcies avosaltres he pogut reafirmar-me idemostrar-me a mi mateixa queestimo aquesta professió.M’enduc un record especial i dolçd’una escola màgica i propera, tandebò ens retrobem en un futur.

Adriana Illa

GRÀCIES PER TOTQuan vaig arribar tenia unesexpectatives que, com a futuramestra, vol ia assolir, però amb elpas dels dies a l’escola, aquesteshan estat més que superades. M’hesentit molt recolzada per algunsdels meus companys i companyes ihe pogut fer el meu projecte ambmoltes ganes. A més, l ’acol l ida haestat bona i això ha fet que emsentís com una més en algunsaspectes.

Com totes aquestes experiències,tenen la seva part d’esforç idedicació, però la reacció decadascun dels infants és el que etdóna tota la satisfacció i la fel icitat.Espero sentir-me així de segura atotes les escoles que vagi i emfacin una bona rebuda com la vaigtenir al Mogent. Gràcies per tot.

Maite Rodríguez

REFLEXIÓSOBREELPRÀCTICUMLa veritat és que amb aquestaúltima estada de pràctiques heaprès moltíssimes estratègieseducatives que segur que emserviran de cara al meu futurprofessional i personal. Tant a micom a les meves companyes,l ’escola Mogent ens ha donatl ’oportunitat de desenvolupar-noscom a mestres en un entorn real

d’aula. Hem pogut ser nosaltresmateixes tot uti l i tzant les nostresdestreses com a mestres i totmodificant-ne algunes quan ho hemconsiderat; hem uti l itzat el nostresentit crític i hem desenvolupat lanostra tasca docent mitjançantl ’assaig error amb els alumnes. Al’escola, han confiat en nosaltres iens han deixat fer amb total l l ibertattota la proposta d’intervenció i ambtot això hem après tant de lesmestres com de nosaltresmateixes. Hem après a planificar, aorganitzar-nos i a posar en joc unametodologia científica que ens haservit a nosaltres per potenciar lesnostres destreses docents, lesnostres intervencions i el fet desaber guiar i orientar una activitatcap a l’aprenentatge dels nostresalumnes. En aquest pràcticum heaprès que el que necessita un bonprocés d’ensenyament-aprenentatge és una comunicaciófluïda, posar en joc l ’empatia,deixar l l ibertat per explorar,descobrir i fer-se preguntes totresolent-les un mateix amb lamanipulació, l ’observació i lacapacitat de reflexió i sobretotaprendre conjuntament, donantmés importància a l ’alumne com asubjecte actiu del procés. Tot aixòamb fenòmens, objectes i casosreals, coses objectives amb lesquals els infants puguin tenirexperiències exploratòries deprimera mà, que els ajudin aresoldre dubtes sobre fenòmensdel món real que els envolta. Heaprès també a saber actuar davantels possibles canvis i imprevistosque poden sorgir a la meitat d’unaplanificació o d’un procésd’aprenentatge i acceptar lescrítiques tot intentant mil lorar elsmeus punts més febles. La veritatés que aquest curs he après tantdels aspectes positius com delsaspectes negatius. He après aabsorbir el màxim d’aquells quem’agraden i a descartar el que nom’agrada per a la meva futuratasca professional.

Patrícia Tàrraga

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 39

Escola Oberta

D'ESTUDIANT A VOLUNTARIHola, em dic Marc i sóc estudiantde 3r del grau d’Educació Primària.Aquest curs he tingut l ’oportunitatde fer les pràctiques aquí, al ’escola Mogent.Primer no sabia què em trobaria irealment em feia una mica de poraixò d’estar a 5è! Però al final tot vasortir molt bé.Durant els dos mesos depràctiques vaig descobrir com estreballa a l ’escola, sobretot com estreballen les matemàtiques, és clar,i gràcies a això vaig poder aprendrecoses que malauradament no ensensenyen a la universitat` I de copi volta, un dia miro el calendari i emtrobo que és el meu últim dia depràctiques! Havien passat els diesvolant i jo vol ia seguir aprenentcom s’ensenyava a l’escola iajudant a fer-ho, per això vaig anara buscar a la Montse i l i vaig dir:“Montse, vul l ser voluntari al ’escola!”. I aquí estic, formant partde la vostra escola, que ara ja ésnostra i esperant que segueixi sentaixí per molts anys!

Marc Giralt

UNA FUTURA DOCENTFENT PRÀCTIQUES AL’ESCOLA MOGENT

Sóc l’Anna i estic cursant el meuúltim any de carrera a la UniversitatAutònoma de Barcelona. Adiferència d’altres companyes quetambé estan fent les pràctiques enaquesta escola, sóc general ista, ésa dir, no seré mestra especial istasinó tutora. Per aquest motiu, heacompanyat i assistit a totes lesclasses de la tutora de l’escola entot moment. Tot i això, no he tingutcap problema en assistir a la restade classes impartides pelsespecial istes.Aquest any vaig decidir fer lespràctiques anuals a l ’escola Mogentper diferents motius. En primer l loc,perquè treballen per projectes, unametodologia cada vegada mésuti l i tzada a les aules, que volia

aprendre perquè hi crecfermament. El fet d’estar en unaescola com aquesta, m’ha permèsenriquir-me, formar-me i impregnar-me d’aquesta manera de treballar iensenyar. En segon lloc, pelprojecte de matemàtiques taninnovador que tenen, que em vagenerar curiositat des del principi,atès que treballen lesmatemàtiques de manera moltmanipulativa a través dels reglets. Ien tercer l loc, perquè està fora dela meva ciutat, fet que m’ha permèsconèixer un entorn diferent al queconeixia fins ara.La rebuda de l’escola va serimmil lorable; em van acoll ir amb elsbraços oberts i en tot moment vanmostrar-se disposats a ensenyar-me’n el funcionament diari. A més,em van fer partícip d’algunesreunions i actes de l’escola.El centre em va assignar la classede 3r B, a petició meva, ja que vaigdemanar poder estar a cicle mitjà,l ’únic cicle que no havia pogutveure en cap dels altres períodesde pràctiques.A l’aula m’he sentit molt estimadapel grup-classe i en tot moment latutora sempre s’ha dirigit a mi comuna docent més. Per això vapresentar-me davant de la classecom una professora més.Pel que fa a les mevesintervencions en el projecte “Lanostra comarca” la meva intencióera formar bons ciutadans. És a dir,que els alumnes entenguin com ésel món social al qual pertanyen, ésa dir, coneguin l ’entorn i participinen la seva construcció, per tal demil lorar-lo. D’aquesta manera,formar ciutadans responsables,autònoms i compromesos. Tambéhe pogut preparar intervencionsd’animació lectora per tald’engrescar els alumnes en lalectura, que estic convençuda, hantingut els seus resultats.I per últim, però no menysimportant, m’agradaria mostrar elmeu agraïment a la meva tutora depràctiques, la Noèlia, per ajudar-mea conèixer noves metodologies irecursos didàctics pel bonfuncionament de les aules. Isobretot, per ser una docent quem’ha demostrat que ensenyar a uninfant no només és transmetreconeixements o fer de guies, sinóposar per davant l ’educació i laintegració d’aquests per tal dedesenvolupar-los com a persones.

Vull donar-l i les gràcies per donar-me suport en tot moment itransmetre’m el seu coneixement iexperiències. D’altra banda, voldriamostrar-l i l 'agraïment al mestreparal· lel del curs, l ’Alejandro, perhaver-me ajudat i faci l itat la mevaestada a l’escola.

Anna Gil

««LL’’AAnnnnaa ééss uunnaa bboonnaa pprrooffeessssoorraa iiss’’hhaa ppoorrttaatt mmooll tt bbéé aammbb nnoossaall ttrreess..»»

Rita Gómez««LL’’AAnnnnaa ééss mmooll tt bboonnaa ii aammaabbllee iiccrreecc qquuee aarrrriibbaarràà aa sseerr mmooll tt bboonnaapprrooffeessssoorraa..»»

Guillem Albiol««LL’’AAnnnnaa mm’’hhaa aaggrraaddaatt mmooll tt ii eennss hhaaaajjuuddaatt mmooll tt.. »»

Laia Grau««LL’’AAnnnnaa eennss aajjuuddaa,, eennss ccuuiiddaa ii eennsseennsseennyyaa aa sseerr bboonnss aalluummnneess..TTaammbbéé vvoolleemm qquuee eess qquueeddii aall ’’eessccoollaa MMooggeenntt!!»»

Mariona Fradera i Joel del Río««AAnnnnaa,, ggrrààcciieess ppeerr eessttaarr aammbbnnoossaall ttrreess,, ppeerr aajjuuddaarr--nnooss aaaapprreennddrree ii ppeerr ccuuiiddaarr--nnooss..»»

Georgina Espinola««LL’’AAnnnnaa ééss llaa mmii ll lloorr,, hheemm aapprrèèssmmooll tt ii eennss eennccaannttaa qquuee eessttiigguuii aall ’’eessccoollaa ppeerrqquuèè eennss aajjuuddaa ii ééss mmooll ttbboonnaa.. JJoo vvoollddrriiaa qquuee eess qquueeddééssppeerrqquuèè ééss llaa mmii ll lloorr pprrooffeessssoorraa..»»

Pau Cebrian

FINS I TOT PRÀCTIQUESD'ADMINISTRATIVA

Ariadna Masdéu

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 40

Escola Oberta

EXALUMNESCada curs tenim més exalumnes icada curs tenim més voluntaris queomplen l ’escola a les tardes. LaJoana i la Núria els organitzen, elsfan seguiment i escolten les sevesdemandes i propostes.La Judith Alhert, l ’Oumaima BenHarch, en Marc Camarena, laMarina Delmuns, l ’ IsaacDomínguez, la Teresa Fernández,la Martina Gonzalvo, l ’AriadnaLlanos, la Laura Liarte, l ’EnidLunar, l ’Ariadna Luque, en RogerMartínez, en Xavi Martínez, laJanire Márquez, l ’Aina Masclans, laLídia Maynou, la Isabel Melero,l ’Ariadna Pérez, en Bernat Prieto,l ’ Ivan Polo, l ’Aida Rabassa, enGuil lem Sánchez, la Lola Segarra il ’Alba Seña han estat col· laborant ales classes. Moltes gràcies a tots ius esperem el curs vinent!

ALUMNES DELPROJECTE FUTUR

Agraïm també la tasca delsalumnes del Projecte Futur del’ institut que han estat ambnosaltres aquest curs: DaniMenjíbar i Sara Buscà.

L'EXTENSA FAMÍLIADurant el curs hem tingut un muntde col· laboracions de mares, pares,famil iars, experts en un tema quehan vingut a l ’escola a participardels nostres projectes. Ha estatmolt enriquidor.En Cisco Molina, avi d’en RaúlEspinar de P3 A, és bomber. Vavenir amb dos companys i amb elcamió de bombers i ens va explicarmoltes coses sobre la seva feina.El que més va agradar als nens vaser pujar al camió i fer una volta.En Josep Orteu, pare del Yago i laSandra Perarnau, mare d'en PolGarrido Perarnau, tots dos alumnesde P3 B, han vingut a l ’escola aexplicar-nos uns contes en anglès ireal itzar unes activitats durantl 'Engl ish Day.La mare de la Vera Lamparter deP4 A, la Zaida Vals, es va trobar unpit-roig ferit i abans de portar-lo alveterinari, com que estem fent elprojecte del pit-roig, ens el vaportar perquè poguéssim veurecom són de veritat.L’avi de la Daniela Blanco de P4 A,el senyor Alejandro Blanco, ens vaportar un ocell molt bonic, un

periquito austral ià, que estava enl’època de muda de la ploma i ensva deixar moltes plomes.La mare de l’Aniol Arumí de P4 A,la Maika López, ens ha vingut aexplicar un conte amb el l lenguatgede signes, també hem après a diramb aquest l lenguatge algunsanimals com el conil l , el cavall , elpit-roig, ` i alguns hem fet elnostre propi nom. Ha estat moltinteressant.La mare de la Judith Bonil lo,l ’Esther Lazo, ha vingut a la classede P4 B a explicar-nos moltescoses sobre la seguretat delsavions.En Nico Garcia, germà de la MariaGarcia de P4 B, ha vingut a laclasse de les granotes a fer-nosl ’exposició que havia presentat elcurs passat sobre els avions.La Bego, la mestra de música, vatreballar un temps d’hostessa deterra i ha vingut a la classe de P4 Ba ajudar-nos en el projecte delsavions.L’Àngel Pedemonte, avi de laVinyet de P5 A i de l ’Ot de 2n A, vavenir a la classe de P5 A a explicar-nos coses sobre l ’Antic Egipte. Vamaprendre molt.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 41

Escola Oberta

A primer, la Gemma Armengol,autora de la col· lecció “LesBestioles del Jardí”, va venir aexplicar-nos curiositats sobre elsseus l l ibres. A més amb ella vampoder compartir com és el procésde creació d’un conte.Durant el segon trimestre va veniruna noia a descobrir-nos la rodaalimentària per poder tenir unaalimentació sana.A 1 r B vam rebre la visita d’unartista del circ Raluy, l ’Albert Vilar,el seu nom artístic és Globó.Estàvem molt contents i a lavegada molt nerviosos, teníemmoltes ganes de fer-l i moltespreguntes. També li vam demanarque ens fes un dels seus númerosde circ.A 3r, com que som la classe de laXocolata, va venir la mare de laLaia Grau, la Sara Bach, a fer-nosun tal ler de cupcakes. Van quedarboníssims!En Mario Aldabó va portar la sevacol· lecció de minerals a 4t B i ensva ajudar a observar les qualitatsd’aquests. Va ser una experiènciamolt lucrativa on tots vam aprendremolt.En José Felipe Noguera, geòleg i

professor de l’ INS Lauro, va fer unaxerrada sobre les roques i elsminerals a 4t B. Vam poderpreguntar aquells dubtes queteníem després d’haver investigatsobre els minerals i va quedar moltimpressionat d’algunes de lescoses que sabíem.La Llúcia Pons, mare de la Guida ila Nina de 4t, va venir a fer-nos unaproposta molt interessant: eldisseny de les catifes del Corpus.Tots els alumnes de quart vam ferun disseny que després van uti l i tzarper fer les catifes de l’escola alcarrer Església de la Roca.La classe de l’Univers va rebre lavisita de la tieta de la BertaTarradas, la Marta Martínez. LaBerta va fer la seva exposició oralsobre l ’empresa de la seva tieta,On Top i la seva tieta ens en vadonar més detal ls i ens va fer unapetita demostració. Ens ho vampassar molt bé escoltant-les.La Dolors Homs, tieta de l’Al inaBotey de 6è A, ens va venir aexplicar la seva experiència alcamp base del Macalu. Va ser unavisita molt profitosa on vamaprendre un munt de conceptes, amés de reviure amb ella la seva

experiència.Dins el projecte d’història de 6è, imés concretament estudiant l ’EdatContemporània, en Raúl, el nostreconserge, ha vingut a explicar-nosles dues grans guerres mundials.Tot i ser un tema molt complex, laseva exposició ha estat molt amenai entenedora.També agraïm a tots els famil iarsque han vingut a participar del’activitat dels jocs tradicionals a lesclasses d’educació física: l ’ IsmaelOrtega, pare d’en Sergi Ortega de2n A, en Romà Torrents, avi d’enRoger Torrents de 2n B, la MartaEstiarte, mare de l’Abri l i l ’ArnauPérez de 3r A i 6è A, la Zaida Vals,mare d’en Vincent Lamparter de 3rA, la Cristina Aguilar, mare d’enMarc Llamas de 3r A, la Meritxel lFabra, mare de la Rita Gómez de3r B, en Juan José Cebrian, pared’en Pau Cebrian de 3r B, la SaraBach, mare de la Laia Grau de 3rB, en Miquel Prats, avi de l ’OnaVargas de 5è B i la SílviaParramón, mare d’en Guil lemTeixidó de 6è B.

Quina sort hem tingut de comptaramb vosaltres. Moltes gràcies!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 42

Col∙laboracionsTothom hi diu la seva...

NOVETATS AL PATI D'INFANTILEl dissabte 1 3 de febrer vàrem compartir un matídivertit i molt profitós. Ens vam trobar a l ’escolaper incorporar algunes novetats al pati dels petits iel resultat va ser fantàstic: dues muntanyes derodes de colors, uns carretons molt bonics, unstroncs d’arbres per manipular, una piràmide defusta, cubells i jocs pel sorral.Vam aprofitar l ’ajuda de les famíl ies per arranjaralguns espais del pati , en especial la zona del’hort.Ens ho vam passar genial, fins i tot es va fer carna la brasa per esmorzar tots els assistents.També al despatx de l’AMPA es va afegir un noumoble i una taula de treball .

Totes aquestes tasques van ser possibles gràciesa l’ajuda de les famíl ies que van venir a donar uncop de mà i els més petits s’ho van passar molt bé.El di l luns 1 6 de febrer l ’escola va fer la inauguraciódel nou espai i tots els alumnes d’infanti l vangaudir moltíssim.

INTERCANVI DE LLIBRESPER LA DIADA DE SANT JORDI

Per tal de fomentar l ’hàbit lectorque s’impulsa des de l’escola, unany més vam participarorganitzant les paradetesd’intercanvi de l l ibres.Alumnes de tots els cicles vanpoder compartir aquesta activitat iva ser tot un èxit de participació.L’AMPA va regalar als participants un bolígraf moltdivertit per als més petits de l ’escola i un regled’estoig per als més grans.

CLUB DE L’AMPAUn curs més continuarem amb el Club de l’AMPAfent entrega del carnet als socis, per tal que puguingaudir de descomptes als comerços del nostrepoble.

L'AMPA NO PARA!de l'AMPA Mogent

ELS MENJARS DEL MÓNAquest any, com a novetat, hem volgut saber comi què es menja a d’altres cultures del món. A laXina mengen amb palets i a Amèrica mengenràpid!

APRENEMÍHABILITATSEls nens de 1 r i 2n han après a cordar-se lessabates i a cosir botons.

L’equip de cuina i menjadorus desitgem. . .

Bones vacances!

A PARAR TAULA!de Montse Monitors

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 43

RecomanacionsPropostes per l'estiu i per tot l'any

Encara et queda algun forat a l 'agenda? No saps com omplir-lo! Se t'han acabat les idees?Aquí tens noves propostes pels propers mesos. Apunta, apunta. . .

TTRREESS LLLLIIBBRREESS

EEll rroossssiinnyyooll,, ddee KKrriissttiinn HHaannnnaahhLLaa hh iissttòòrriiaa ddee dduueess ggeerrmmaanneess aa llaaFFrraannççaa ooccuuppaaddaa ppeerr ll ’’eexxèèrrccii tt nnaazziieess ccoonnvveerrtteeiixx eenn uunnaa aappaassssiioonnaaddaall llooaannççaa aa llaa vvaalleennttiiaa ii llaa rreessiissttèènncciiaaddee lleess ddoonneess ffrraanncceesseess dduurraanntt llaaSSeeggoonnaa GGuueerrrraa MMuunndd iiaall .. UUnnaaèèppiiccaa hh iissttòòrriiaa dd ’’aammoorr ii ll ll uu ii ttaa ppeerr llaall ll iibbeerrttaatt,, uunn hhoommeennaattggee ccoollppiiddoorr,,uunnaa nnaarrrraacciióó ccaappttiivvaaddoorraa qquuee eennssmmoossttrraa uunnaa ccaarraa ddee llaa hh iissttòòrriiaassoovviinntt mmeennyyssttiinngguuddaa:: llaa gguueerrrraavviissccuuddaa ppeerr lleess ddoonneess..

EEnnddeevviinnaa ccoomm tt’’eessttiimmoo,, ddee SSaamm MMccBBrraattnneeyyAAqquueesstt ll ll iibbrree eell vvaaiigg ddeessccoobbrrii rrll ’’aannyy ppaassssaatt aa llaa uunn iivveerrssii ttaatt iiddeess qquuee mmee’’ ll vvaann ll lleegg ii rr,, ppeennssooqquuee ééss uunn rreeccuurrss mmooll tt bboonn iicc ppeerrttrreebbaall llaarr aammbb eellss iinnffaannttss.. NNoonnoommééss eess ppooddeenn ttrreebbaall llaarraassppeecctteess ll ii tteerraarriiss dd ’’uunnaa mmaanneerraaiinnffaannttii ll ,, ssiinnóó qquuee ttaammbbéé eellssnneennss ii nneenneess ssee sseenntteenniiddeennttii ffiiccaattss aammbb eell ccoonnttee ppeerrqquuèèiimmppll iiccaa sseennttiimmeennttss dd ’’uunnaappeerrssoonnaa qquuee eellss eessttiimmaa mmooll tt ii eellss pprrootteeggeeiixx.. PPeerr ttaanntt,,tteenneenn aaqquueesstt vviinnccllee dd ’’aaffeerrrraammeenntt aammbb aallgguunnaa ppeerrssoonnaaddeell sseeuu eennttoorrnn qquuee eellss ffaa rreeccoorrddaarr llaa hh iissttòòrriiaa ddeell ccoonntteeii sseennttii rr ccoosseess..MMaaiittee RRooddrríígguueezz,, aalluummnnaa ddee pprrààccttiiqquueess

AAnniimmaalloonnss,, ddee JJoorrddii VViirraall lloonnggaaCCaatteeddrrààttiicc ddee ll ii tteerraattuurraa ddee llaaUUnniivveerrssii ttaatt ddee BBaarrcceelloonnaa,,ppooeettaa ii pprreessiiddeenntt ddee ll ''AAuu llaa ddeePPooeessiiaa dd ''aaqquueessttaa UUnniivveerrssii ttaatt,,JJoorrdd ii VVii rraall lloonnggaa ddoommiinnaa ttrreessvveessssaannttss ddeell mmóónn ppooèèttiicc:: llaatteeoorriiaa,, llaa pprrààccttiiccaa ii llaadd iivvuu llggaacciióó.. HHaa ppuubbll iiccaattnnoommbbrroossooss ll ll iibbrreess ddee ppooeessiiaa iidd ''aassssaaiigg ii ttaammbbéé ééss aauuttoorr ddeemmooll tteess ttrraadduucccciioonnss..AAnniimmaalloonnss ééss eell sseeuu ddaarrrreerrttrreebbaall ll ;; uunn ll ll iibbrree aammbb 11 88ppooeemmeess ssoobbrree aann iimmaallssaaccoommppaannyyaattss ccaaddaassccuunn dd ''uunnaa ii ll ·· ll uussttrraacciióó.. AAtteenneenntt aa llaasseevvaa tteemmààttiiccaa ii ccoommpplleexxii ttaatt ll ii nnggüüííssttiiccaa,, aall ffiinnaall ddeellssppooeemmeess,, sseegguueeiixx uunnaa gguu iiaa dd iiddààccttiiccaa aammbb pprrooppoosstteessppeerr ttrreebbaall llaarr aa lleess aauu lleess oo aa ccaassaa.. EEllss ppooeemmeess qquuee eesspprreesseenntteenn eessttaann aaddrreeççaattss aa ddooss ggrruuppss dd ’’eeddaatt.. PPrriimmeerrttrroobbaarreeuu lleess pprrooppoosstteess ppeerr aa nneennss ii nneenneess eennttrree 66 ii 99aannyyss ii aa ccoonnttiinnuuaacciióó aaqquueell lleess ddeessttiinnaaddeess aa nneennss iinneenneess eennttrree 99 ii 11 22 aannyyss..

UUNNAA SSOORRTTIIDDAA

VViissii ttaa aa llaa CCooooppeerraattiivvaa ddee LLaa FFaaggeeddaaAAll bbeell ll mmiigg ddeell PPaarrcc NNaattuurraall ddee llaa ZZoonnaa VVoollccàànn iiccaa ddeellaa GGaarrrroottxxaa ss''uubbiiccaa llaa CCooooppeerraattiivvaa ddee llaa FFaaggeeddaa..II oogguurrttss,, ffllaammss,, ggeellaattss ii mmeellmmeellaaddeess ddee ttoottaa mmeennaaeessttaann eellaabboorraattss aammbb ttoottss eellss iinnggrreedd iieennttss nneecceessssaarriissppeerr ttaall dd ''ooffeerrii rr uunn pprroodduuccttee ddee qquuaall ii ttaatt ii qquuee eellccoonnssuummiiddoorr ccoommpprraa aammbb ssaattiissffaacccciióó.. LLaa ccooooppeerraattiivvaaééss uunnaa eemmpprreessaa ccrreeaaddaa ppeerr ddoonnaarr ffeeiinnaa aa ppeerrssoonneessaammbb dd iissccaappaaccii ttaattss ppssííqquu iiqquueess aammbb uunn pprroojjeeccttee qquuee vvaammooll tt mmééss eenn ll llàà ddee llaa pprroodduucccciióó ii llaa vveennttaa.. DD''aall ttrraabbaannddaa,, bbuussccaa llaa ssoosstteenn iibbii ll ii ttaatt aammbb ll ''eennttoorrnn nnaattuurraall oonneessttàà ssii ttuuaatt mmooll tt dd iiggnnee dd ''aaddmmii rraarr..SSii vvoolleeuu ssaabbeerr--nnee mmééss ii vvoolleeuu ggaauudd ii rr dd ''aaqquueesstt iinnddrreettnnaattuurraall ttaann úúnn iicc ccoomm ééss llaa ffaaggeeddaa dd ''eenn JJoorrddàà,, ppooddeeuurreesseerrvvaarr aa llaa sseevvaa wweebb dd iiaa ii hhoorraa ddee vviissii ttaa aa aaqquueessttaammaaggnnííffiiccaa ffààbbrriiccaa..

UUNN DDIISSCC

44xx44,, ddeellss JJaarrkksEEll ggrruupp vvooccaall JJaarrkkss,, tteerrcceerrssccllaassssii ffiiccaattss aa ll ’’úú ll ttiimmaa eedd iicciióó ddeellpprrooggrraammaa OOhh HHaappppyy DDaayy ddeeTTVV33,, hhaann ttrreett eell sseeuu pprriimmeerrttrreebbaall ll dd iissccooggrrààffiicc 44xx44.. II nncclloouuttrreettzzee tteemmeess qquuee vvaann ddeess ddee lleessssoonnoorrii ttaattss mmééss ddaannccee ffiinnss llaarruummbbaa,, lleess bbaallaaddeess oo eell RR&&BB eennccaattaallàà..

UUNN CCOONNCCEERRTT

PPllaanneettaa CCllaarriinneett

BBeennvviinngguuttss aall PPllaanneettaa CCllaarriinneett!! UUnn mmóónn ffaannttààssttiicc oonneellss oocceell ll ss,, eellss bboorriinnoottss ii ffiinnss ii ttoott lleess ccuuqquueess ddee ll ll uummssoonneenn ccoomm uunn ccllaarriinneett.. DDee BBaacchh aa GGeerrsshhwwiinn ii ddeeMMoozzaarrtt aa MMeessssiiaaeenn.. .. .. uuss aappuunntteeuu aa eexxpplloorraarr--lloo aammbbeellss BBaarrcceelloonnaa CCllaarriinneett PPllaayyeerrss?? UUnn ccoonncceerrtt ppeennssaattppeerr aallss mmééss ppeettii ttss eenn qquuèè eell ppúúbbll iicc,, aasssseegguutt aa tteerrrraa,,ddeessccoobbrrii rràà llaa ssoonnoorrii ttaatt ddee llaa ffaammííll iiaa ddeellss ccllaarriinneettss ddeebbeenn aa pprroopp!!

DDiieess:: 44,, 55,, 11 88 ii 11 99 mmaarrçç 220011 77EEssppaaii :: LL''AAuudd ii ttoorrii ddee BBaarrcceelloonnaaPPrreeuu:: 11 00€€

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 44

PassatempsÉs moment d'entretenir‐se!

Una nova dosi de passatemps, obra dels alumnes, per tal d'amenitzar bones estones juntamentamb la famíl ia o els amics.

RIMESAlumnes de P3

Fes rodolins aparel lant les imatges.

ENDEVINA, ENDEVINALLAAlumnes de P4

Si no trobes les solucions... busca-les al mirall!

És un mamífer. Menja herba, pal la i pomes i avegades menja pastanagues. Beu aigua. Potcaminar al pas, al trot o al galop. Portaferradures. Què és?

És un ocell . Li agrada el fred. Els seus oussón blaus. Menja cucs, cargols, aranyes, fruitsdel bosc i l lavors. La cara i el pit els té decolor taronja. Què és?

Puc ser blava, negra, taronja i de moltscolors, però si d’un color viu sóc no em potstocar. Tinc 4 potes per saltar i una l lenguamolt l larga per caçar. Qui sóc?

Tinc 2 ales, però no tinc plomes. Puc tenirmoltes finestres o poques. Puc fer acrobàcies,però no sóc del circ. Puc portar la gent per totel món. Qui sóc?

Elcavall

Elpit-roig

Lagranota

L'avió

Ajuda l 'homosàpiens a arribar fins l 'actual itat.

EL LABERINTAlumnes de 5è

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 45

Passatemps

JEROGLíFICSAlumnes de P5

Sabent que la primera paraula és PIRÀMIDE, quines són les altres?De dalt a baix: CAMELL, MÒMIA, RIU NIL, FARAONA.

JEROGLíFICSAlumnes de 4t

Si no trobes les solucions, gira la revista de cap per avall .

DIFERÈNCIESAlumnes de 2n

Busca les 8 diferències.

De dalt a baix: ANACONDA, COBRA, DESERT.

galledaipancarta

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 46

Passatemps

SOPES DE LLETRESAlumnes de 1r

Busca 1 0 noms d'animals. Busca 8 maneres de classificar els animals.

MOTS ENCREUATSAlumnes de 3r

Si et falta algun mot per esbrinar, agafa un miral l i el trobaràs.1.Litoral,2.Rajol,3.Montseny,4.Esquirol,5.Granollers,

6.Pi,7.Montmeló,8.Encant,9.Mogent,10.Congost

LA NOSTRA COMARCA

1 .Serralada situada al sud-est de la comarca.2.És el plat típic de Granollers.3.Parc natural més important del Vallès Oriental.4.Animal característic de la nostra comarca, és mamífer imenja glans.5.Capital de la nostra comarca.6.Arbre amb les ful les amb forma d'agul la i el seu fruit és lapinya.7.Municipi on està situat el circuit de Fórmula 1 .8.Com es diu la pedra rodona situada al costat de la Porxadade Granollers? Pedra de l'. . .9.Riu que neix a la Serralada del Corredor i acaba aMontmeló.1 0.Riu que neix a la Font del Regàs i s'uneix amb el Mogentformant el riu Besòs.

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 47

El Cor del MogentFem safareig...

Celebrem els 130 anys de laNúria, la Mònica i la Sílvia!

Anem a les C2EMa compartir la metodologia

Mogent!

Seré iaia!

Sóc l'Iu!(i el meu pare s'ha casat)

Quina sorpresa!

Al setembre tambéserem mogentins!

Petit Mogent | núm. 12 | juny 2016 | 48

Comiat de 6èEls nois i noies ens diuen adéu

No sé com començar aquest adéu, l 'únic que sé, és quetrobaré molt a faltar els mestres, els monitors, els nenspetits, però sobretot` tots els meus amics i amigues desisè, alguns van amb mi, però d’altres aniran a un altreinstitut. Els trobaré molt a faltar, també trobaré a faltar moltel Mogent, ja que porto 6 anys aquí. Adéu Mogent, mait’obl idaré!

Marta Rodríguez

Després d’estar 9 anys de la meva vida a l’escola Mogent,he après un munt de coses. . . l legir, escriure, sumar,multipl icar i moltes més coses, però el record quem’emporto per tota la vida són els meus companys, laMontse i la Marga.

Maria Ortuño

Després de 9 anys aquí, ha arribat el dia de marxar. Vaigcomençar a P3, sempre superant nous reptes i nousconeixements amb els meus companys. Hi ha hagutmoment inoblidables i moments que voldria oblidar, però hiha una cosa que sé i que mai oblidaré, que en aquest colehe passat una de les mil lors experiències de la meva vida,cent per cent segur. Ara jo aniré a l 'institut, però sé queaquest cole anirà mil lorant com ha fet en aquests 9 anys.Un adéu a totes les professores, professors, monitors delmenjador i alumnes que d’aquí uns anys aniran a 6è comjo, però sobretot a l ’escola en general i als meuscompanys que no aniran al meu institut!

Guillem Teixidó

Tots aquests anys a l’escola Mogent m’han fet passar perdiferents moments: emoció, fel icitat, alegria, paciència,confiança i sobretot creure en mi mateixa i saber qui sóc.M’han ajudat molt i m’han preparat per donar un pas nou ala meva vida. Vull donar les gràcies a aquelles personesque m’han estat ajudant en cada moment i que han passataquells moments que jo dic màgics amb mi. Per a mi nonomés és una escola, sinó que és la meva mil lor amiga!

Alba Moreno

Tots aquests anys amb vosaltres han estat inoblidables,gràcies a tots per fer que la meva vida fos diferent, josense vosaltres no sóc res. M'heu fet plorar d'alegria pelsmil lors 9 anys de la meva vida, per tots els moments quehem passat junts. Gràcies a tots els mestres que he tinguti també gràcies per crear l 'escola Mogent, perquè és lamil lor escola que hi ha en el món! ! Us estimo molt, mai usoblidaré! !

Natàlia Martínez

Després d’aquests increïbles 9 anys he de dir adéu al’escola. Jo només vull dir que aquests anys han passatmolt ràpid i m’han agradat molt, perquè he fet molts bonsamics i he pogut comprovar empíricament que anar al ’escola és molt divertit i emocionant, perquè sempre quecomencen les vacances m’agradaria tornar a l ’escola i noanar-me’n mai de la vida.

Íngrid Burgos

Jo trobaré a faltar l ’escola, els mestres, els meus amics iel pati . Jo trobaré a faltar els meus amics, perquè algunsno aniran al mateix institut que jo i també perquè a algunsels deixo aquí. També trobaré a faltar els mestres perquèhan estat al là quan em feia falta, com: l ’Albert, l ’Avel· l ina,la Txell , la Núria Riera, que quan es va morir el meu avi vaestar al là per ajudar-me i donar-me suport i la Sònia, perfer-me riure, i finalment els altres mestres, per ajudar-memolt. Ara toca anar a l ’ institut. Us trobaré molt a faltar!

Carles Calvo

Aquest és l ’últim any que estic a l ’escola, l ’escola quesempre recordaré com el típic l loc per aprendre, fer amicstreballar i jugar. Gràcies a aquests fets serà sempre unade les mil lors parts de la meva infància, serà un recordque quan estigui trist em dibuixarà un somriure a la cara.

Pau Pérez

Després de tants anys amb moltes experiènciesinoblidables i molts records, he d'acomiadar-me. Serà moltdur, perquè aquí ho he après tot i perquè aquí he conegutels mil lors professors i amics. Adéu Mogent!

Mònica Parera

Durant tots els anys que he estat al Mogent, he après aconviure amb gent amb la que ara em porto molt bé. Cadaany que he passat aquí ha estat meravellós, sempre m'hesentit acompanyat i mai m’he sentit sol. A més, cadaprofessora que m’ha tocat m’ha guiat perfectament, és peraixò que el Mogent és la mil lor escola del món.

Èric Rosique

Fa molts anys que estic en aquesta escola, en concret 9 igràcies als meus companys han estat els mil lors. He fetmolt bons amics, que espero que siguin per tota la vida,però no només nens, també mestres que m’han ajudat iensenyat en el meu dia a dia. Jo tinc una gran famíl ia dinsel Mogent.

Martina Macias

Adéu Mogent! Aquest és l 'últim curs que estic a l 'escola,us trobaré a faltar. He passat 9 anys en la mil lor escola dela Roca del Vallès. He après moltes coses com: l legir,escriure, matemàtiques, anglès, música, . . . Us agraeixomolt que m'hagueu ensenyat tantes coses, us estimo,gràcies per tot i adéu. L'any que ve aniré a l 'institut irecordaré que us he donat el meu cor.

Luna León

Ara que quasi ja s’ha acabat l ’escola, pensaré en aquellafamíl ia que vaig deixar enrere. Recordo el primer dia deP3, quan vaig veure per primera vegada els meuscompanys vaig pensar: "Ostres no conec ningú". Tambévull agrair a aquelles mestres que ens han ensenyat desde P3 fins a 6è. Mai obl idaré aquesta escola!

Arnau Vilà

ffaammiilliiaarr ccoonnffiiaannççaa bbrruuttaall ccoolloossssaall aaggeerrmmaannaattss ccoommppaannyyiiaa

iinnoobblliiddaabbllee ggeenniiaall mmeerraavveellllóóss úúnniicc iimmpprreessssiioonnaanntt ffeelliiçç

DDeelleeggaattss ddeell ccuurrss

MMaarrttiinnaa PPrriieettoo ii NNúúrriiaa RRiieerraa AAddrriiàà CCaarrddoonnaa ii GGuuiiddaa CCiidd

MMaarriiaa NNiieevvaass ii CCllààuuddiiaa JJiimméénneezzBBeerrttaa TTaarrrraaddaass ii IIvveett SSoolléé

AArrnnaauu VViillàà ii GGuuiimm SSaanneeggrreeXXaavvii FFeerrrreerr ii NNúúrriiaa RReevveelllleess

««QQuuaann vvaaiigg eennttrraarr aall MMooggeenntt nnoo ssaabbiiaa ccoomm eerraa,, nnoo ssaabbiiaa rreess ddee ll’’eessccoollaa,, qquuèèaapprreennddrriiaa,, qquuiinnss ccoommppaannyyss ttiinnddrriiaa,, ...... nnoo ssaabbiiaa rreess.. PPeerròò......

......aa mmeessuurraa qquuee hhaann aannaatt ppaassssaanntt eellss ccuurrssooss mm''hhee aaddoonnaatt qquuee aaqquueessttaa eessccoollaatt’’eennsseennyyaa,, mmééss qquuee mmaatteemmààttiiqquueess ii hhiissttòòrriiaa,, aa ccoonnvviiuurree aammbb llaa ggeenntt,, aa ssaabbeerrppeerrddrree,, aa ssaabbeerr gguuaannyyaarr ii ssoobbrreettoott aa ssaabbeerr eessttiimmaarr.. PPeerr aa mmii eell MMooggeenntt ééssmmééss qquuee uunnaa eessccoollaa,, ééss llaa mmeevvaa ffaammíílliiaa..»»

DDuunnaa VVaallllss

FFoottoo:: AArrii aann BBootteeyy

PPeettiitt MMooggeennttLLaa ppeettiittaa ggrraann rreevviissttaa eessccoollaarr ddee ll''EEssccoollaa MMooggeenntt

EEdd iicciióó:: MMaarrggaa CCaanneettMMaaqquueettaacciióó:: AAlleeiixx VViiddaall

NNúúmmeerroo 11 22jjuunnyy 220011 66

445500 eexxeemmppllaarrssDDiissttrriibbuucciióó ggrraattuuïïttaa

FFeett aammbb