Revista Tornaveu 8

2 Tornaveu

Vols anar al cinema?

Per Carnestoltes una “de indios y vaqueros”... de pirates... de ciència ficció...

3Tornaveu

Editorial

Equip de redacció:Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia, Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.

Col laboren: Maria Sol, Maijo Fresno, Laia Arnal, Rut Sol, Pili Egea, Irene, Tomàs i Lola (alumnes de 4rt), Jorge Guamis, Magda Martí.

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol idea per a un proper número envieu-la a la nostra adreça electrònica:

[email protected]

Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al blog de l’ampa:

http://ampacervantes.blogspot.com/

Vols anar al cinema? 2Editorial 3Poemes amics 4Crònica de la Festa Tornaveu 5Explica’m què fas... 8Contes del món 10El nostre barri 12El reportatge 14Especial pòster dracs 16Lletra menuda - Jocs Florals’10 18La coral 30

Malauradament, la Montse López ha estat forçada a dimitir com a directora després de rebre queixes pel seu excés de profes-sionalitat, per mantenir massa converses

amb els pares i per anar massa ben vestida. Ha estat substituïda per l’incompetent i tristament vestit Jordi Patrimoni, exalcalde d’algun indret, el qual té uns magnífi cs plans per a l’escola, començant pel pati. “Durant molts anys ningú ha pensat mai en el pati”, ha dit. “I ara és el moment de posar-hi re-mei. La gent del Cervantes té dret a dir-hi la seva”. Ha proposat tres opcions, a les quals hi té dret de vot tothom que tingui més de nou mesos d’edat, encara que tingui poca relació amb el Cervantes, incloent-hi fi ns i tot els turistes que sovint pregunten als pares que s’esperen pel mercat de santa Caterina.Opció A. La caòtica disposició del pati, en el qual els nens i els pares poden deambular-hi lliurement, serà substituïda per un estricte sistema de carrils, un per a parvulari i un per a cada cicle de primària. També n’hi haurà un per al trànsit rodat (patinets, patins, cadires de rodes, bicicletes, cotxets...), apte fi ns i tot per als afeccionats uruguaians al Bicing (ara, oficialment reconeguts com a grup de necessitats especials). Es disposarà també d’un carril més ample, dedidat exclusivament a les famílies nombroses (Segarra, Blanco, Brasó, El Mahdaoui, Mallouk, Ojaos, Talluri, Iqbal...). Els carrils se separan mitjançant arbres (opció rambla) o mitjançant xiringuitos (opció boulevard). Per raons de seguretat, els pares no podran fer ús del GPS per localitzar els seus fills.Opció B. Es treurà la palmera i aquesta serà reempla-çada per una estàtua colossal de 60 metres d’alçada de Jordi Patrimoni, a l’estil de les estàtues de l’exlíder coreà Kim il Sung. Al mig del pati s’hi instal•larà una font i la resta d’espai sobrant serà inundat per tal de formar una piscina, l’aigua de la qual s’abas-tirà amb espècies marines nadiues del barri, com ara el llenguado a la planxa, els xipirons amb la seva tinta i l’orada al forn. Els nens i els pares hauran de fer ús de l’entrada del davant. Opció C. Per què gasteu els nostres diners en aquestes ximpleries? Les paperetes de vot s’imprimiran en català i castellà. Si es demana, també hi haurà la possibilitat de fer-ho en urdú, àrab, amazig, anglès, quechua, euskera i mandarí, tenint en compte, però, que cadascuna vindrà amb el seu propi lot d’involuntaris, però divertídíssims, errors ortogràfi cs i gramaticals. Es podrà votar personalment, per Internet, telèfon mòbil, Facebook, Twitter o per telepatia.Recorda: El pati és teu! El pati està a les teves mans!!

Sumari

4 Tornaveu4 Tornaveu

Poemes amics

A las cinco de la tarde,quiero estaren el patio de la escuela.

Como enjambres alegresbajan los grupos de niños,en el único orden que admitesu edad inquieta:caminar confi adosdetrás de la maestra.

Mírelos, don Miguel.Todos, y cada uno,levantan sus manospara recoger su merienda.Todos, y cada uno,levantan sus ojos:una mirada de amor les arropa.

Mire, don Miguel, sus sonrisas,el color de esas manitas.Han llegado de tantas partes.Muchos de cerca de Tánger,de Lepanto, de las Indias.

Aquí, don Miguel,aquí su loco hidalgo,lanza en ristre, a defender de Lepantos y conquistasla verdadera Edad Dorada.

Que sea, ya, para siempre.

Maijo Fresno

Plegaria a Miguel de Cervantes

5Tornaveu

Crònica de la Festa Tornaveu

La nit del 19 de març Sant Pere Apòstol li va treure tot el protagonisme a Sant Josep (que es va quedar compuesto y sin novia....), en acollir amablement la 3ª Festa Tornaveu...

La festassa es preveia exitosa des de setmanes abans, quan van quedar exhaurides les entrades i tot feia pensar que no hi hauria mercat de revenda. El que sí que es va produir va ser una cotització a l’alça del mercat paral•lel de diferents espècimens de “cangurs”, que aquella nit de final d’hivern van fer l’agost...

Delicatessens, cervesa “en cantidubi” i el millor vi per posar-nos a to i passar l’ànsia de la interminable espera i els nervis nerviosos que acompanyen les estrenes de les grans estrelles.

Extraordinària i inigualable conducció de la gala per part de la Rut i l’Oriol, que esperem que signin contracte blindat per tot el que els queda de Cervantes, que no és poc... Brillant guió, exuberant vestuari (olé David, pare Bruna i Lluc), maquillatge, joieria i complements (un altre olé per l’atrezzo del basar xinès del barri i per Modas Amparito...).

Estel·lar interpretació de Madamme Cristina von Ferrer, qui durant la seva estada ha col•lapsat el barri amb paparazzis i seguidors d’arreu dels cinc continents qual la bella Castafiore.

Entrem en calor amb els crits de les admiradores de Jonathan Glanzberg des de les primeres files, acompanyades per l’Arlo de P5, que ostenta la presidència del seu club de fans...

La Rut sol•licita un breu silenci, que triga 5 minuts en produir-se, del Cor de pares i mares del Cervantes, dirigit pel magnífic i excel•lentíssim Tono. (Ai, Tono, has estat un regal per tots nosaltres, ens “tonifiques” tant...). Interpreta-ció, òpera prima, d’un extens repertori a capella, gran ovació i excitació del públic. A veure si més pares i mares s’animen i l’any vinent hem de demanar que ens cedeixin el Palau de la Música...

Amb la pell encara de gallina, apareix estel·lar la Marlen (mare Mateu P3) i ens “remata” a tocs de brillant, pura i sentida poesia. Més d’una i dues mares vam haver de fer glops continus de cervesa per emmascarar els sospirs i les llàgrimes d’emoció...

Com un huracà aterra la nostra Sarah Davison (un dels nostres valors segurs) amb la Helen Rowson i l’Andy Gemmell, el trio Guateque Town, i quasi ens posa a tots de peus a la cadira fent coreografia a ritme del seu càlid i canyero folk, blues...

Finalment, petit homenatge a l’estimada Isabel Nadal, reconeixement a la tasca que ha desenvolupat els 9 darrers anys a la nostra escola aquest gran “monstre” de l’educació, compromesa amb la causa, els infants, el barri, l’entorn i la societat. Gràcies, Isabel!!!

La festa continua més enllà del Centre Sant Pere Apòstol, hi ha emoció, excitació col•lectiva i, sobretot, orgull de formar part d’una escola viva i vital amb un planter d’artistes extraordinaris i generosos...

Laia Arnal

6 Tornaveu6 Tornaveu

Cristina von Ferrer

De l’any 1936 al 43 estudia al Conservatori Afina que afina de Picamoixons, on se l’ani-ma a estudiar piano. El 1944 ja interpreta

El gegant del pi a la Festa de final de curs de la seva escola. El 1955 fa el seu debut al Festival dels Súpers on interpreta, conjuntament amb la Filarmònica de Vallcarca, l’espectacle Mare, no trobo els mitjons. Els anys 60 gaudeix d’un important èxit amb Mare, ja els he trobat, batejat per un crític berlinès com el miracle Ferrer. El mateix any ja signa un contracte amb Televisió del Besòs i Radio Olé.En un moment en què les millors mans es troben a l’exili, la Ferrer es confirma com la nova promesa catalana. El març del 68 la seva carrera pren un significatiu impuls quan es fa membre de l’AMPA del Cervantes. El mateix any és nomenada pubilla d’honor del Carrer de Sant Pere més Baix.L’any 73 però, l’error en un concert, al oblidar-se de amb quina nota acaba la nadala Pero mira como beben les peces en el rio, propicia el seu retir i enclaustrament voluntari. I fins avui no ha tornat a pujar dalt d’un escenari.

7Tornaveu Tornaveu 7

8 Tornaveu

Relacions exteriors Explica’m què fas...

¿Cuál es tu profesión?

Tengo dos trabajos, por un lado soy joyero, diseñador de joyas… aunque a mí me gusta el término artesa-no. También trabajo en el mundo audiovisual. Me dedico al attrezzo y vestuario. También he hecho producción. Actualmente colaboro en el programa “Crackovia”, pero he trabajado en programas como “los Lunis” o seriales dramáticos. Cuando empecé lo viví como algo nuevo para mí y sentía que tenía mucha libertad de creación, aunque con los años me he dado cuenta de que te tienes que ceñir a los clientes.

¿Parecen trabajos muy distintos, no?

Eso parece, pero en el fondo se complementan: en el mundo de la joyería estás en un espacio reducido, habitualmente oscuro; y trabajas por tu cuenta. Cuando estás en una grabación trabajas con equipos de treinta, 50 o a veces cientos de personas. En este mundo los proyectos parecen milagros por-que es un granito que lo sumas a los de otros y se desarrolla algo en conjunto.

¿Como una joya gigante, no?

Sí, a nivel profesional es interesante porque aprendes a compartir las cosas y no te pasas el día recluido. En estos momentos me estoy dedicando más al mundo audiovisual, lo que me permite de-sarrollar mis ideas en el mundo de la joyería con mucha más libertad. En la tele hago lo que me mandan. Cuando haces una joya a veces recreas un mundo interior en miniatura. Los proyectos audiovi-suales son todo lo contrario, pero a lo grande.

¿Dónde y cómo decidiste hacerte joyero?

Mi formación fue en el gremio de joyeros y plateros de Valencia. No era muy buen estudiante pero en la escuela había una formación plástica, algo que me atraía. Cuando trabajas y estudias y algo te gusta mucho el esfuerzo no lo notas tanto.

¿Tienes una fuente de inspiración o eres camaleónico en tu producción artesanal?

Me gustan todos los estilos. El Art Nouveau, y la joyería étnica y tribal. Pero lo que de verdad me fascina es la posibilidad de combinar estilos. Me gusta ver cosas antiguas, colecciones pasadas, objetos que se relacionan con un momento de la historia, como una moneda o un objeto cotidiano, poder darle la vuelta y convertirlo en otra cosa; esa es mi motivación. Coger un metal que tiene un punto de fusión y darle la vuelta. Me fijo en como viste la gente, en el complemento. Puedo hacer desde un pendiente hasta un cinturón, depende del momento que estés viviendo.

Una joia per a tu

En aquest número de Tornaveu iniciem una secció dedicada a les feines dels pares i mares del Cervantes. En aquesta ocasió l’entrevistat és el Jorge Guamis, pare de la Lola i de la Rita.

9Tornaveu

¿No notas un momento de tristeza cuando diseñas una joya y ves que se va con otra persona?

Al contrario. Ese es el fin de mi trabajo; yo disfruto el proceso artístico y a veces como hago pieza única para una persona. Si hago bien mi trabajo esa pieza se acopla a la persona y más que pena siento emoción. Algunas piezas me las hago para mí y esas me las quedo, pero el fin es que se vayan.

Trabajas por encargo o diseñas tus joyas según tu momento.

Si me falta el cliente me lo invento e intento ponerme en la cabeza de alguien. También depende del material. Últimamente prácticamente no compro material, lo reciclo o desmonto piezas; busco la fres-cura de algo que no he preparado. Tengo un pequeño almacén en casa y debo tener una neurona que me proporciona memoria para saber dónde tengo los materiales que necesito, cosa que a veces no aplico a la vida cotidiana, a la hora de recordar las extraescolares de las niñas, por ejemplo.

¿La crisis afecta mucho al mundo de la joyería?

La palabra crisis pesa mucho, aunque la sociedad que vivimos es muy consumista y probablemente la gente sea más selectiva. Se ciñe más a las fechas señaladas para tener un detalle. Últimamente he estado en Nueva York y aunque allí la crisis también se nota a pesar de que allí hay mucha gente con mucho dinero.

¿La joyería es un trabajo solitario o puedes compartirlo con alguien?

Es un trabajo muy personal pero yo he tenido la ocasión de compartir con otros artesanos técni-cas e ideas, aunque primordialmente tienes que acostumbrarte a una cierta soledad. Cada uno tiene su forma particular de trabajar y, aunque compartir un trabajo es complicado, a mi me sa-tisface porque relacionarte con los demás te per-mite compartir esas emociones.

Miguel Vega

10 Tornaveu

Contes del món

Jo no conec la Pili, però sé algunes coses de la seva vida.

Per exemple, que li agrada haver nascut l’ any 1973, el mateix any que van morir tres Pablos que ella admira: el poeta Pablo Neruda, el pintor Pablo Picasso i el músic Pau Casals. En ells va trobar la valentia d’anar sempre endavant malgrat els obstacles, i la inspiració per a la seva vida creativa.

Quan va conèixer la vida i l’obra de la pintora mexicana Frida Khalo, la Pili es va quedar enlluernada i d’ ella treu una frase que s’ha convertit en el fil conductor de la seva vida:

“Pies, ¿para qué los quiero? Si tengo alas pá volar”.

Jo no conec la Pili, però conec la història del seu naixement escrita per ella mateixa i m’adono que des de el primer moment de la seva vida ja va ser una persona extraordinària.

Us convido a llegir com ho ha viscut ella, tot plegat.

Ines Caravia

11Tornaveu

Mi madre lo pasó fatal cuando me parió. Después de diez horas intentando darme a luz, los ojos del ginecólogo se abrieron como platos. La exclamación del doctor despertó a la enfermera de su ensoñación. Mi madre supo que algo iba mal.- ¡Qué es eso! -vociferaba la pobre enfermera-. ¿Pero qué le está saliendo a esta mujer?

Parece algo de metal y goma ¿no?El ginecólogo no daba crédito a lo que veía. Reflexionó unos segundos, y ante la dificultad que presentaba el parto, decidió anestesiar a mi madre. Tras hacerle un corte en la panza, primero nació la silla de ruedas y acto seguido nací yo. Después de limpiarnos, con cara de satisfacción, la enfermera me llevó hasta los brazos de mi padre y a la silla también.- Han sido gemelas, han pesado dos kilos novecientos gramos cada una –le informó con voz risueña la enfermera- Son preciosas.Mi padre nos cogió a las dos y nos acunó con ternura infinita. -Tú serás Pili y tú, Rodas –dijo orgulloso mi padre- Sí, Pili Egea y Rodas Egea, me gusta como suena.Mi infancia fue distinta a la del resto de los niños de mi edad, y la de mi hermana también. Durante doce meses nuestro crecimiento fue normal. Mientras que a mí me salían los dientes de leche, a Rodas le salieron unos radios chiquitos en las ruedas. Mis padres estaban muy orgullosos de nosotras. Yo era guapa y mi hermana tenía unos reposapiés magníficos con un resplandor especial. Todo fue perfecto hasta que cumplimos los tres añitos; mi hermana ya daba sus primeros rodajes y a veces hasta hacía giros, en cambio yo, ni rodajes ni giros ni pasitos. Me llevaron al médico y no me dieron el diagnóstico hasta ocho meses después. Parálisis cerebral. A mis padres se les cayó el mundo encima. Pero yo, inocente de mí, seguía jugueteando e incordiando a mi hermana, por el volumen de su reposa brazos. Hay gente que tiene la nariz grande ¿no?, pues Rodas tenía unos reposa brazos superlativos. El día de nuestro doceavo cumpleaños fue decisivo en nuestras vidas. En medio de tanto regalo, que por cierto, todos fueron para mí, me percaté de la decepción de mi hermana. En el colegio los niños la ignoraban, en la calle la gente le echaba una mirada despectiva, en casa participaba muy poco en mis juegos. Seguramente Rodas tenía una depresión. Por mi cerebro infantil pasaron mil ideas. Pero ¿Por qué estaba deprimida? Ella no hablaba, no comía, no sentía ¿Qué le pasaba a Rodas? ¿Era un vegetal? Me acerqué a ella con mucho cuidado y le acaricié el reposa pies. No obtuve respu-esta. Suavemente mi mano fue ascendiendo por las curvas del asiento; su tela era lisa y resistente. Me di cuenta de que su estructura tenía forma de cuatro y pensé que, a lo mejor, si me sentaba encima de ella, podía sentirse más útil. Sí. Y ¿por qué no? Además, los gastos que mis padres hacían al comprarme sillas de paraguas podían eliminarse, y total si Rodas se quejaba siempre quedaba la opción de bajarme. Me subí y al descubrir que sus ruedas brillaban con una intensidad inaudita, supe que mi hermana era feliz. Y yo me sentía como la Reina de Saba teniendo su contacto diario. A partir de aquel momento, supimos que nuestros destinos estaban unidos para siempre. Había nacido un vínculo de sangre y acero, que nada ni nadie podría romper jamás.

Pili egeawww.piliegea.com

Todo sobre mi hermana

12 Tornaveu

El nostre barri

Tots recordarem que ja els grecs, en els seus escrits, ens parlaven d´éssers mitològics de proporcions descomunals. Però això d’anar pels carrers de la ciutat seguint el ball dels gegants... d’on ve? Essent fi dels a la veritat,

encara no se sap del cert quan es va originar la tradició dels gegants, com a imatgeria festiva. El que sí que sabem és que, a partir del s.XIV, amb la universalit-zació de la festa del Corpus, els gegants es fan presents als carrers de moltes ciutats d’Europa.

En aquell temps, a la processó de Corpus, s’hi feien una sèrie de representacions o entremesos a l’entorn d’alguns passatges bíblics. És per això que els primers gegants dels que tenim referències representen personatges com Samsó, Goliat o Sant Cristòfol. És lògic, doncs, deduir que altres fi gures com el Bou o la Mulassa, també tinguin el seu origen en l’escena que representava l’estable de Betlem. Amb el pas del temps, la festa va anar evolucionant, i la processó es va anar deslliurant de tota aquella parafernàlia de representacions. Però, probablement gràcies al seu èxit, alguns dels elements d’aquells quadres escènics van subsistir i van seguir formant part del seguici. Que la gent anés fent-se seus els gegants, i amb els anys s’anés alterant el sentit del que representaven, és fàcil d’entendre tenint en compte la seva popularitat i les passions que provoquen entre la quitxalla.

Els primers gegants en realitat eren homes amb xanques disfressats amb robes llargues. No és fi ns al segle XVI que apareix el gegant de carcassa rígida, tal i com el coneixem avui, transportat a pes, per un home que s’amaga sota les vestidures del colós. El mateix segle també apareixen les gegantesses, i ho fan en forma de damisel•la delicada, que anirà variant els seus vestits en funció de les modes, contrastant amb els personatges en què han anat derivant els gegants masculins, normalment individus armats, anacrònics, primaris, barbuts i ferotges. A casa nostra, el primer gegant documentat és el mític gegant del Pi. En tenim notícia l’any 1601, tot i que sembla que ja feia anys que bellugava.

Segle rere segle els gegants seguiran evolucionant, es multiplicaran, apareixeran gegantons i gegantones (com la nostra Dulsirena!), molts es desvincularan de qualsevol vincle institucional o eclesiàstic, es diversifi caran els personatges representats i les festes en les que participen... I tot això, tutelat per l’esforç, aquest sí, titànic, de les colles geganteres sorgides de parròquies, ateneus, barris, escoles, associacions de veïns o entitats culturals, que amb la seva perseverança, i a toc de gralla, ens ho faran passar tan bé.

A Barcelona, ciutat gegantera per tradició, encara hi tenim el carrer dels gegants, entre la baixada de sant Miquel i el carrer de Cervantes. Sembla ser

Gegants!Enmig d’aquest Tornaveu, tan carregat de dracs, ens ha semblat oportú parlar d’un altre dels símbols que acostumen a ser presents a moltes de les nostres festes: els gegants.

13Tornaveu

que, antigament en una casa d’aquest carrer, anomenada la casa dels Entremesos, s’hi guardaven els gegants de la ciutat. Recentment s’ha inaugurat, a pocs metres de l’Escola, una nova Casa dels Entremesos (Pl.Beates,2), actual seu dels gegants de Ciutat Vella, que es defineix com un centre de divulgació de la cultura popular d’arrel tradicional. Fixeu-vos’hi, només a Ciutat Vella tenim: els Gegants del Pi, els del barri de Sant Pere i la Ribera, els de la plaça Nova, els del Raval, els de la Casa de la Caritat, els de Sant Pere de les Puel•les, els de la Barceloneta, els del carrer de la Princesa, els del Casc Antic...

La Casa dels Entremesos es pot visitar. Hi podeu anar tot passejant i veure on “dormen” els nostres gegants i d’altres figures del bestiari popular quan no són ballant pels carrers de la ciutat al so d’aquella cançoneta tan encomanadissa, que tots coneixem:

“El gegant del Pi, ara balla, ara balla, el gegant del pi, ara balla pel camí...”

Oriol Garcia Quera

Sortida Gegants Festa de Santa Eulàlia. 13 de Febrer del 2010.

La casa dels Entremesos

www.lacasadelsentremesos.catTlf: 932 683 531

Pl. Beates, 2. 08003 BCN

14 Tornaveu

Poemes amicsEl Reportatge

El Sant Jordi d’aquest any ha estat mooooolt especial i terrorífic... Dracs de diferents mides, poders i procedències han envaït l’escola!!!!!!!! Grrrrrrruuuuurrrruuuaaaauuuuuu

L’exposició de dracs ens ha agradat molt i, ho hem de reconèixer, nosaltres els reporters, pensàvem que vindrien pocs Dracs i estàvem equivocats!!!!La primera convocatòria de “dracs familiars” ha estat tot un èxit :Mès de 50 dracs! Materials de tota mena!(cartró, fang, paper, diaris, pedra, plàstic, tela i... pa!), participants de tots els cursos (sobre tot dels Pàrvuls),que ens agradaria anomenar (perdoneu si ens hem oblidat algun nom)

P-3:Abril, Lucia, Subaru, Júlia, Mateu,Charlie, Bia, Aitana, Mohamed Amin, Emma, Bruna i Fionn.P-4: Elias, Samuel, Maria, Guillem, Deside, Miquel, Azis, Nervin, Iker, Oliver, Pol, Isona i EnaP-5: Marina, Tazia, Mar, Joao, Arlo, Carme, Azzis, Ángela, Lluc, Ruben, Nerea, Martina i Omar1er: Rafa, Martiño, Amine, Ester, Jana, Manal, Duna, Mariam, Unai, Rita2on: Martí, Yasmina, Bru, Ainara, Violeta, Paula i Unai3er: Inés, Carlota, Tomàs, Alba i Homero4t: Júlia, Anton, Tomàs i Jofre.5è: Emma, Maria i Danna6è: Xavier

Ah, també volem esmentar la participació especial de la mestra Maria Rosa amb el seu menú de Sant Jordi.

Gràcies a tots i totes, heu fet una exposició fantàstica!

Els reporters teníem molta curiositat per saber més coses dels Dracs del Cervantes i vam voler fer una fitxa de cadascun, però com que ocuparíem tota la revista, només hem fet entrevistes a alguns dels seus creadors.

FAMÍLIA SEGARRA

El drac de la família Segarra s’ha de portar amb 4 persones NOM: Drac Segarra.EDAT: Bebé.LONGITUD: 4 metres de llargadaMATERIAL: caixes,cartró i tovallons de cuina.INSPIRACIO: Drac xinèsMENJAR: carn i llet.PODERS: màgia de la sort.

Gruuaauuu!

14 Tornaveu

15Tornaveu

FAMÍLIA MALAVIA

NOM: 2caps ferotgeMATERIAL: plàstic de bombolles, plastilina de colorsEDAT: 540 ANYSLLOC ON VIU: Als núvolsCAP DE DALT: amable i divertitCAP DE BAIX: mal educat i dolent.

FAMÍLIA VEGA

NOM: VeganoMATERIAL: fusta, plàstic i cotó.INSPIRACIÓ: drac de la peli “Avatar”MENJAR: altres dracsPES: 5 quilosPODERS: tira pets amb aroma d’ous de mamutEDAT: 150 ANYS

LLUC

NOM: PadorroPODERS: escup foc de color verd i blancMENJAR: escorpinsMATERIAL: 2 pals, tela i pintura que em va donar el pare.

FAMÍLIA BLANCO

NOM: BlancoMENJAR: carnMATERIAL: cartró i pinturaPES: 10 quilosEDAT: 24 anysON VIU: al boscPODERS: la bondat

Ens queden molts Dracs i moltes preguntes sense resposta:

Emma, quan s’obrirà l’ou del teu Drac? Serà drac o dragoneta? Carlota, podem fer entrepans de panet de Drac? Violeta i Martina, podem portar el vostre Drac al Parc Guell? Bru, el vostre Drac ha llegit totes les notícies del seu cos? Mateu, podem fer sopa de Nadal amb el teu Drac ?...

Sí, tenim molta curiositat per saber la llegenda de tots ells i ja estem impacients per conèixer els Dracs del Sant Jordi 2011!!!!

Irene, Tomàs i Lola. Alumnes de 4rt

Temps era temps... Hi havia un drac ferotge que assetjava la vila i atemoria tothom... Curs 09/10

Temps era temps... Hi havia un drac ferotge que assetjava la vila i atemoria tothom... Curs 09/10

Busca el drac repetit!

Lletra menuda - Jocs Florals ’10

Un conte de Gianni Rodari...

18 Tornaveu

VÉNEN ELS TAURONS PER MENJAR- SE ELS PEIXOS.

ABRIL MOURE - P3

EL CASTELL

UNS SENYORS MIREN PER LA FINESTRA I VEUEN

DOS COTXES.

SUBARU BARRAYCOA - P3

EL MAR

Tornaveu 19

LA CUCA DE LLUM

ELS NENS I L’OCELLET

UNES NENES ESTAVEN JUGANT AMB

ELS SEUS GLOBUS. DE COP VA APARÈIXER UN GAT, LES VA ESPANTAR I VAN SORTIR VOLANT AMB UN OCELLET.

ISONA BLANCO CANAS - P4

UNA NENA NO PODIA BAIXAR DE

LA MUNTANYA PERQUÈ NO HI HAVIA ESCALES I LA VA AJUDAR A

BAIXAR LA CUCA DE LLUM.

ISABELLA PINHEIRO - P4


20 Tornaveu

UNA RATETA LI DEMANAVA UN ESTEL I

L’ELEFANT LI REGALA I ES VAN FER AMICS.

MAR LLERAS FERRI - P5

LA NENA S’HA PERDUT

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE

VOLIA SORTIR DE CASA I ES VA PERDRE I VA TROBAR UNA GIRAFA. I LA GIRAFA LI VA DIR EL CAMÍ DE

CASA SEVA.

CARME GARCIA SALAS - P5

L’ELEFANT I LA RATETA

Tornaveu 21

L’ELEFANT I LA RATETA

22 Tornaveu


LA FOCAHi havia una vegada una foca que no sabia agafar la pilota amb el nas. Llavors va tenir una idea i va anar a un altre lloc que puguessin ensenyar-li.Va caminar i caminar fins que va arribar a un lloc que li podien ensenyar molt bé.Va apendre molt i molt, i quan ja estava molt cansada va anar a casa seva.Quan van veure que sabia molt, es va fer amigues de les altres foques i van fer un grup que ensenyava coses a la gent.

Pseudònim: BRUIXA MADUIXACategoria A11r premi Autora: Ester BrasóSeleccionat pel Districte Ciutat Vella

EL LLAPIS I LA GOMA

El llapis escriu,i la goma esborra.

El llapis dibuixasobre el paper.

La goma esborramolt suaument.

El llapis calcai ho fa molt bé.

La goma esborrasi no ho fas bé.

Pseudònim: MONA XITACategoria A12n premi Autora: Rita Cots

23Tornaveu

EL MAR

Hi havia una vegadauna doradaque nedava pel mari es va trobar un hample de cucsque semblaven rucsi se’l va menjari se’l va clavar.I la dorada es va iluminari el pescador es va espantar.

Pseudònim: ALONSOCategoria A21r premi Autor: Bru OjaosSeleccionat pel Districte Ciutat Vella

L’ESQUELETHi havia una vegada un esquelet que estava fent una festa perquè era el seu aniversari. Van dir l’home llop, la mòmia i la taràntula: mengem pastís! I l’esquelet en provar-lo li va sortir per la panxa i se’n va anar molt trist a casa.A prop hi havia un caçador que l’intentava caçar, perquè es feia la col•lecció d’esquelets i només li faltava aquell, i li va tirar una bala. Però com que no li passava res li va tirar totes les bales fins que se li van acabar. L’esquelet es va burlar d’ell i es va posar molt content i va tornar a la festa.I van fer un joc per divertir-se, i així és com es va posar content.

Pseudònim: BARÇACategoria A22n premi Autor: Rita Guamis

Tornaveu 23

Premi de poesia del Districte de

Ciutat Vella i

Finalista pels Jocs florals de Barcelona.

Enhorabona Bru!

24 Tornaveu

Lletra menuda - Jocs Florals ‘10

24 Tornaveu

EL CAPITÀ CALÇOTETSHi havia una vegada uns nens súper guais que es deien Luca i Nico, i feien moltes trapelleries, com canviar de lloc les lletres dels cartells de l’escola. Però quasi sempre els enviaven a direcció. Tenien un director molt rondinaire. El Luca i el Nico un dia van comprar un anell màgic que servia per hipnotitzar les persones. El van portar a la seva escola, que es deia Cervantes, i van hipnotitzar al director, i li van dir: - Ets un súper heroi que vas en calçotets, i la teva capa és un cortina de color vermella i té taques negres. Un moment després es va treure tota la roba menys els calçotets i després va agafar un cortina vermella que tenia taques negres i se la va posar com a capa. Va saltar per la finestra i es va trobar amb una planta carnívora gegant. La planta se l’estava menjant i el Luca i el Nico van anar a comprar un suc que donava súper poders i li van donar al capità calçotets i ell va tenir súper poders i es va poder escapar. El Luca i el Nico van matar la planta i li van tirar un got d’aigua al capità. Llavors, va tornar a ser el director de sempre, el Lorenzo.

Pseudònim: DracoCategoria: B1Autor: Luca Moritz 1er premiSeleccionat pel Districte Ciutat Vella

L’ERIÇÓ

Aquest es l’eriçó sense amicsperquè els punxava amb les seves punxestots marxaven corrents perquè els feia por l`eriçó

Però els amicsvolien estar amb elli van pensar una solució:posar-li una closca de tortugaque li tapés totes les punxes.

Amb les punxes tapadesel problema s’arreglaràI així l’eriçó i els seus amicspodran anar a jugar !!

Pseudònim: Bola de punxesCategoria: B1Autor: Tomàs Garcia2n premi

LA PLUJA

Un dia clar acaba de petar,el Sol ha desaparegut en un cel brut.Llampega,la pluja cau a terra.Ja sonen els tronsdalt dels turons.La pluja ara és suaui el conill surt del seu cau.Per fi s´ha acabati el Sol ha tornat.La gent surt al carrer,ben contenta,s´ho passa bé.

Pseudònim: ExtraterrestreCategoria: B2Autor: Pau Picas1er premiSeleccionat pel Districte Ciutat Vella

La disfressa d’en MaxEra el dia de Carnaval i tornava del cole molt cansat pensant només en treure’m la disfressa i estirar-me al sofà per veure a la tele la meva sèrie preferida. Cada cop que m’anava acostant a casa em semblava que la disfressa s’enganxava a la meva roba i quan ja a casa, vaig voler treure-me-la, no vaig poder i la disfressa d’arquitecte romà se’m va quedar al cos.Quan vaig sortir al carrer tothom tenia una disfressa enganxada al cos.Vaig trobar-me un amic, en Rudi, que se li havia enganxat una disfressa d’Einstein. EL Rudi em va comentar que li passava com l’Einstein: quan veia estris per construir es posava a fer invents.Vaig anar a casa seva i vaig veure que tenia fet un munt d’invents: teles de plasma de 53 pulzades i altres aparells electrònics. Sense voler em vaig recolzar en una mena d’amplificador i va començar a fer molt soroll. En Rudi es va esverar i va comentar que aquest invent tan sols funciona per Carnaval i transporta a la persona que el toca a l’època que representa la seva disfressa; com a l’Oest americà del començament del segle XX si es va disfressat de vaquer.De sobte, surto volant, sento una explosió i crits de guerra. Veig que els romans s’estan barallant, és una guerra.

Tornaveu 25

26 Tornaveu


26 Tornaveu

Sento que em criden:-Eh, Glurius, que em sents?-Eh, on sóc, qui sou?- contesto.-Doncs estem al temple de Barcino, enmig d’una guerra contra una tribu d’íbers. De sobte t’has quedat adormit quan estaves a punt d’explicar-nos el teu últim invent...-Bé!, ens l’expliques d’una vegada?- diu el general de la Legió III tallant-li la frase.-Sí, espera un moment que estic marejat- contesto.Mentrestant, al camp de batalla, els romans toquen la retirada.Al dia següent els romans guanyen la guerra gràcies als invents de’n Glurius.

Pseudònim: LinceCategoria B2Autor: Ramón Del Rio2n premi

ELS LLIBRES

Obrir un llibreés com obrir una finestrai contemplar móns desconeguts.Tancar un llibreés com tancar els ullsi recordar tot el que he imaginat.Llegint un llibrepuc viure coses que no he viscuti ser personatges que mai seré.Llegir un llibreés com conversar en silenciamb gent desconeguda.A vegades costa obrir-lo,a vegades costa tancar-lo.A vegades costar entrar-hi i a vegades costa sortir-ne.

Pseudònim: Geronimo EstiltonCategoria B2Autor: Julia SegarraAccèsit

Poema i inspiracióPoema m’inspira lletres,lletres m’inspira frases,frases m’inspira llibre,i llibre m’inspira poema.I si em ve la inspiració jo l’agafo sense por,ella vol escapar i jo no la deixo anar,ella vol escapar però a mi no em pararà.

Pseudònim: C.B.Categoria C1Autor: Chaima Bouhsaien1r premi Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

El món sense gravetatLa gent lligada al terra, caminen iguals, però si nosaltres estiguéssim lligats no podríem ni caminar. Les cases també estan lligades perquè no se’n vagin volant.Als parcs d’atraccions hi ha unes cordes molt llargues que arriben a l’espai, a la punta s’hi puja una persona i ha de portar un vestit espacial, perquè no es mori a l’espai.Aquest món no té gravetat perquè un senyor volia volar, i va inventar una màquina per treure i posar gravetat. Va treure tota la gravetat del món, i com que no es va lligar al terra ni va lligar la màquina, se’n van anar volant a l’espai, per ell va ser l’experiència de la vida, i després, al tocar l’atmosfera es va quedar sense aire i es va congelar.I ara com que ningú es prou intel•ligent per posar la gravetat a la terra segueixen lligats.Sort que aquell senyor tenia un fill amb el seu cervell. El seu fill té cinc anys i ja sap dividir, i quan en tingui deu, recrearà la màquina, i posarà la gravetat al terra. Encara li falten cinc anys, però la gent el tracta com un rei.

CONTE CONTAT JA S’HA LLIGAT.

Pseudònim: Flor-IrisCategoria C1Autora: Emma Couderi2n premi

Tornaveu 27

28 Tornaveu


El follet pintor i l’arc de Sant MartíHi havia una vegada, en un bosc molt i molt llunyà, un follet petitet, petitet que sovint s’avorria molt. El follet es deia Martí.En aquell bosc sempre hi plovia molt i el follet estava trist perquè la pluja mai el deixava sortir a fer el que més li agradava: pintar.Després de molt i molt pensar se li va ocórrer una gran idea. Necessitava poder pintar alguna cosa que no s’esborrés amb la pluja i que dispersés els núvols del cel perquè sortís el sol.Tot decidit va agafar el seu pot de pintura, on curiosament es podien observar tots els colors alhora sense estar barrejats.Va caminar pels bosc i quan va arribar a una clariana va creure oportú sucar el seu pinzell i , amb un fort moviment, va disparar al cel un traç de color blau que va quedar allà penjant.Era el blau del mar, del cel, dels núvols d’estiu, de les nits dolces, de la suavitat...Va caminar un mica més, i quan va arribar sota un arbre molt gros va pensar: groc!I sucant de nou el pinzell va llençar al cel un traç de color groc que va quedar penjant sobre el blau.Era el groc de l’estiu, de la calor, del sol, el groc dels pètals de margarida i de les espigues de blat.Seguia plovent, i va pensar: encara no he acabat!Així que va seguir avançant i quan va arribar prop d’un riu va tornar a sucar el seu pinzell i va disparar un raig de color verd.Era el verd de la natura, de l’esperança, de la primavera de la fruita madura...Va mirar cap al cel i va pensar que el seu quadre encara no estava complet; encara calia afegir-hi alguna cosa més.Així que, sucant de nou el seu pinzell amb molta, molta força va llençar al cel un raig de vermell i un de taronja.Era el vermell de l’amor, del cor, de la passió...i el taronja del sol quan es pon i del suc que ens fa la mare cada matí. Ja gairebé no plovia i el follet començava a pensar que la seva obra d’art ja estava acabada però, aleshores, va decidir donar-li un toc més.I per últim cop va sucar la seva vareta màgica dins del pot i en va treure un últim color que va disparar al cel i es va col•locar damunt dels altres.Era el lila; la barreja del vermell de la força i de l’amor, del rosa del sucre de fira i del blau de la tendresa. Era el lila de la paraula més difícil de pronunciar. El lila del: “t’estimo”.Aleshores va mirar el cel i va comprovar que ja havia deixat de ploure i es podia veure el sol, es va asseure damunt d’una roca i va admirar la seva petita obra d’art; l’Arc de Sant Martí.I el follet petit i avorrit va estar molt i molt content perquè va pensar que tot i que els dies de pluja són molt i molt tristos, cada vegada que sortís el seu Arc en alguna part del món algú diria: t’estimo.

Pseudònim: AndreaCategoria C2Autor: Dunia Mouagni1r premiSeleccionat pel Districte Ciutat Vella Accèsit de prosa del

Districte Ciutat Vella.Enhorabona Dunia!

28

29Tornaveu Tornaveu 29

Els sentimentsTots tenim sentiments,bons i dolents,un és l’amor,que surt del cor.

La ràbia, el dolor,La tristesa i la por,Tots aquests són dolents,I surten de les ments.

Dels bons no només es l’amor,sinó també:l’alegria, la simpatiai les ganes de viure la vida.

Els dolentsno m’agraden gens,però els hem d’ acceptarperquè la nostra vidapuguem continuar.

Pseudònim: MarinaCategoria C2Autor: Amy Delgadillo2n premi

Per què no?Hi ha arbres pel camp,De qualsevol color.I en una part fa fred,I en l’altra calor.

Hi ha flors de totes formesI neva al desert,També una gran palmera,Que creix al gel obert.

Rius que pugen muntanya amuntI la nit i el dia passen junts.

Els volcans vomiten gelI hi ha un llac fet de mel.

El Sol està apagatI la Lluna fa calor,I jo, mirant-los als dos,Em pregunto – Per què no?-

Pseudònim: chad Categoría C2Autor: Alex BredfordAccèsit

30 Tornaveu

La Coral

Tot va començar amb l’arribada d’en Tono a l’Escola, amb l’anunci de la seva intenció de muntar una coral de pares i mares del Cervantes. No va ser però, fi ns a l’inici del 2n trimestre (el 18 de gener) que es va materialitzar la idea tot trobant-nos uns 18 pares i mares, els dilluns de 18h a 19h, a l’Aula

de música.L’arrencada va ser enèrgica i el ritme de repartiment de noves partitures, vertiginós. No només per la quantitat, sinó per la varietat d’estils, orígens, nivell de complexitat, èpoques: Des del Bach fonamental, passant per calipsos amb ritmes jamaicans, cançons populars russes, Béla Bartók malencònic i deliciós, cançons de bressol tunisianes, folklore argentí i brasileny, rag times americans, i música antiga francesa... I cada dilluns és una sorpresa!Només dir-vos que si el dilluns se us presenta com el dia més difícil de la setmana, teniu una manera d’evitar-ho: apunteu-vos a la Coral del Cervantes! Els membres de la coral estem esperant que arribi aquest dia per passar una bona estona, aprendre una mica de música, d’interpretació musical, d’història de la música, a exercitar el nostre aparell respiratori, a gaudir cantant, a escoltar la globalitat, a copçar el gust musical, a fer-nos fàcil i natural l’acte de cantar. En defi nitiva a entendre la intencionalitat de cada partitura i a gaudir en el procés.Tot això, gràcies a l’entusiasme, energia i immensa pedagogia musical d’en Tono, professor de música de l’Escola, director de la Coral i impulsor d’aquesta idea.Moltíssimes gràcies, Tono!

Un altre aprenentatge important ha estat el de cantar en públic… la primera experiència fou durant la festa Tornaveu el passat mes de març, en que els nervis i la tensió van afl orar pels aires. Però ja la segona (Concert amb els nens i nenes de la Coral de l’Escola, a la Sala d’Actes de la Bonnemaison) i la tercera (el Concert a l’Escola el passat 3 de juny – en teniu uns quants vídeos penjats al bloc de l’AMPA del Cervantes, http://ampacervantes.blogspot.com/2010/06/el-video-de-lactuacio-de-la-coral-del.html) van donar resultats més satisfactoris! Us animem doncs a apuntar-vos el curs que ve a aquesta coral. En especial veus masculines, que n’anem una mica mancats. Contacteu properament amb en Tono per saber més detalls.

Cristina Ferrer

Tornaveu 31

LLIBRERIA MONTSERRAT EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8TEL/FAX. 933190078

ENMARCACIONESMARCS ARIAS SL

SANT PERE MES BAIX 16TEL. 933190061

AV FRANCESC CAMBÓ 30-36QUIOSC ANGEL

FRANCESC CAMBÓ 23

Sant Pere Més Baix, 61 08003. Barcelona

GRAN BODEGA EL MAESTRAZGOSant Pere Més Baix, 90

CARNISSERIA PEPITASant Pere Més Baix, 84

Rda. Sant Pau 793 441 51 92

[email protected]

Rosa Negra. Via Laietana 46. 93 310 17 98Rosa del Raval. C/ dels Àngels 6. 93 304 26 81

www.rosanegrabcn.com

Cosmètica i productes naturalsPlaça de St. Pere, 8

93 319 68 58www.granola.es

Documents

Revista Tornaveu 8