riusecABRIL 2016 / Núm. 323

El Roser de Maig,la festa de la ciutadania

Sant Jordi ofereix un mesd’abril ple d’activitats literàries

riusec323

Ajuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaJosé Rodríguez UrbanoImpressió i plegatCromo-SystemDistribucióDistmail SLDipòsit LegalB-8726 / 81

Foto portada/ Sant Jordi 2016 - Roser de MaigEditorial/ A la primavera recuperem els carrersReportatge/ Festa del Roser de MaigCiutat/ Dia Internacional Dones, Cerdanyola Ciutat d’Acollida,Sincrotró Alba, Vial CornisaInstitucional/ Patí Obert, Beques escolars, Pla Ocupació, Casad’Oficis, Tasques de Neteja a les xarxes 2.0Entrevista/ Isidre GrauEquipament / Casal de JovesFem Memòria/ GAT TeatreEsports/ Guanyadors Nit Esport, Nou camp de tir amb arc

Els vídeosde l’Ajuntament

hhttttppss::////wwwwww..yyoouuttuubbee..ccoomm//uusseerr//AAjjuunnttaammeennttCCeerrddaannyyoollaa

323

edi

toria

l3Editorial

hhttttppss::////wwwwww..iinnssttaaggrraamm..ccoomm//aajjuunnttaammeenntt__cceerrddaannyyoollaa//

Instagram: Cerdanyola visual 100%

Arriba la primavera i, amb ella, esclata la vida a la ciu-tat. La diada de Sant Jordi cobrirà Cerdanyola de llibres,roses i senyeres per recordar-nos que a la vida tambéhem de guardar temps per reposar els pensaments a tra-vés d'un llibre, gaudir de la incommensurable bellesad'una flor i sentir-nos orgullosos de formar part d'un paíscapaç, en un sol dia, d'omplir de cultura i tradició els ca-rrers i les places de tots els pobles i ciutats.

Per això us animem a què sortiu al carrer, compreu i in-tercanvieu llibres, i regaleu roses a qui us vingui de gust!… Sigui dona o sigui home, tiet, iaia o nebot, regalar unarosa és una bonica manera de dir t'estimo. I diem aixòperquè les tradicions, a voltes, convé actualitzar-les alstemps que corren i, com en el cas de la diada de SantJordi, superar els rols de gènere tradicionals represen-tats per valents cavallers encuirassats i delicades prin-ceses bledes. Avui, ja ben entrats al segle XXI, les cer-danyolenques llegeixen llibres i regalen roses a qui els

ve de gust. I els nois, també, saben gaudir d'una flor queels diu t'estimo. Ah, i per Sant Jordi, no us oblideu de fe-licitar els veïns i familiars aragonesos, que també és laseva diada nacional!

Però si la diada de Sant Jordi inaugura aquest trànsitanual de recuperació dels carrers per part de la ciutada-nia, allò que consolida aquest retorn és l'esperada festamajor del Roser de Maig! Una festa major que, enguany,és encara més especial per com s'ha fet: des de la deter-minació d'arribar a consensos i colze a colze amb la par-ticipació de desenes d'entitats. I tot plegat perquè elRoser de Maig esdevingui un acte de recuperació d'a-quell esperit cívic que diu que, si la festa major és nos-tra, l'hem de fer nosaltres i no deixar-la en mans d'em-preses. Un Roser de Maig del poble i per al poble.Perquè sí, perquè a Cerdanyola a més de ser ciutat sompoble i som país. Per tot això, aquesta primavera, recu-perem els carrers!

A la primavera, recuperem els carrers!

323

Rep

orta

tge

4

Reportatge

Roser de Maig 2016: la festa de la participació

La Festa Major del Roser aCerdanyola és molt antiga. Hiha dades de celebracions enhonor d'aquesta Mare de Déudel 1419. Respecte al períodecontemporani, se sap que encomençar el segle XX el Roserva esdevenir la Festa Major dela vila i es commemorava el pri-mer diumenge de maig. Aquelldia s'oficiava la missa solemne.A la tarda i a la nit es feien elsballs. També hi havia concerts ies cantaven serenates a les autoritats. Les atraccions i les ba-rraquetes de la fira solien posar-se al carrer de Sant Casimir ia la plaça de Sant Ramon.La celebració de la festa major es va veure interrompuda perla Guerra Civil, i va ser a començaments dels anys 40, ambl'alcaldia de Joaquim Dubà, que es va reprendre.A la dècada dels 50 el govern municipal relega la Festa delRoser i la de Sant Jaume a la categoria de festes parcials o debarri i deixa la de Sant Martí com a data festiva local. Tot i així,

i per iniciativa popular, es vancontinuar celebrant. Van intro-duir-se en la celebració: actesinfantils, esdeveniments es-portius, sardanes, espectaclesmusicals, focs artificials, etc.,actes propis dels temps mésmoderns. Per contra, van anardecaient els balls tradicionals iperdien assistència els actesreligiosos.Recuperada la democràcia iconstituït el primer Ajuntament

democràtic l'any 1979, no és fins al 1983 quan s'assumeixl'organització de la seva Festa Major, per part del departa-ment de Cultura, amb la idea d'anar incorporant tot el teixitassociatiu possible per impulsar i organitzar aquelles propos-tes que feien arribar. Un procés molt lent, que amb les entitatsque hi havia es va anar consolidant.Una Festa Major que, segons responsables d'aquell temps, hacostat molt que arrelés a Cerdanyola, per la seva condició deciutat dormitori.

Hi ha dues maneres de participar alRoser de Maig. Una participació lúdica,des d'una sana diversió, assistint als ac-tes programats, i una participació activa icompromesa en l'elaboració del pro-grama de festes, tasca en la qual desen-volupen un paper fonamental una vintenad'entitats vinculades al món cultural. Després d’uns anys de tenir establertauna externalització de la gestió de les fes-

tes populars, enguany, aprofitant la fina-lització de la licitació s'ha decidit assumir

tota la responsabilitat de l'organitzaciódes de les pròpies entitats, deixant no-més en mans privades les qüestions rela-cionades amb infraestructures, ins-tal·lacions, equips de so, etc.Les entitats ciutadanes han posat mansa l'obrador treballant en set comissionsque aborden àmbits diferents per decidir,en base al programa de festa de l'anypassat, aquells aspectes que funcionen i

Els Diables de Cerdanyola no falten a la cita anual i ho fan amb diferents activitats

Cursa ciclista amb motiu de la Festa Major del Roser de Maig (any 1920 aprox)

Una vintena d’entitatss’aboquen per aconseguirque la Festa sigui el més

participativa possible

Una festa amb llarga història

323

Rep

orta

tge

5

Reportatge

Roser de Maig 2016: la festa de la participació

EEll pprreeggóóDonarà inici a la Festa Major, serà a càrrec d'Albert Roma, sub-marinista cerdanyolenc que forma part de l'equip de l'ONGProactiva Open Arms dedicada a tasques de salvament a les illesgregues. Un pregó que s'adiu amb els valors que la comissió defestes ha volgut fer presents en el Roser de Maig d'enguany.

PPrrooggrraammaacciióó cceennttrraallHi trobarem totes les activitats habituals del Roser de Maig, decultura popular i tradicional com són: la cercavila d'inici i ober-tura del pregó, el correfoc, aquest any amb el lluïment de lanova Puput de la ciutat, el ball de la polca, la trobada de ge-gants, la diada gegantera, la diada castellera, la ballada desardanes, la trobada de puntaires, el ball de l'esbart, etc. i s'in-coporpora, a més, una trobada de bèsties de foc que tindràlloc dissabte al matí al parc Xarau i que està organitzada per lacolla de La Martineta. Igualment podrem gaudir del Castell de focs, la Fira d'artesans,la Desfilada de Moda, l'exposició de Bonsai, la cursa popularCiutat de la Ciència, la Mostra de cuina i la Nit de la Mostra, aixícom altres activitats culturals i esportives habituals del Roser deMaig. Se celebrarà també la segona edició del Holi-Roser,

aquest any al parc del Turonet, que incorpora enguany algunes

sorpreses i la possibilitat d'aconseguir un rècord Guiness!

EEll MMeerrccaatt MMooddeerrnniissttaa El mercat Modernista serà un eix temàtic que novament animaràla festa i donarà un aire de retrobament de les arrels més prope-res del nostre passat, a la vitalitat cultural de principis del segleXX. Hi trobarem els personatges de la nostra història que tornarana tenir vida com són Ismael Smith, el pintor Togores o l'estiuejantEnric Granados i la reencarnació de les Dames de Cerdanyola, elQuirze o el Xinet amb noves teatralitzacions al carrer.

AAllttrreess nnoovveettaattss......Entre les novetats, a més de la Trobada de bèsties de foc, des-taca la baixada de carretons batejada amb el nom deBaixcarnyola, que tindrà lloc dissabte a la tarda al carrer delfoment, i la creació d'un graffiti a la paret de l'antic escorxadorper part de joves membres de l'Associació d'Artistes Plàstics.Els joves (i no tant) podran gaudir, a més, d'una divertidaGimcana organitzada pelCasal de Joves que tindrà llocal parc Xarau en acabar labaixada de carretons.

es bo mantenir, els que cal millorar i elsque potser són prescindibles. La progra-mació esdevindrà similar i les novetatsrespondran sobre tot a la demanda denous espais, incorporant als principalsnuclis de trobada el Parc Xarau, on s'ins-tal·laran les barraques, molt a prop delcentre de les festes alternatives a laplaça dels Horts. Un repte vinculat als di-versos espais del Roser és aconseguiruns itineraris i connexions fluïdes per aque els espectacles no es trepitgin i pu-guin gaudir de l'afluència del públic inte-ressat.Dos objectius més que es busquen asso-

lir és, d’una banda cercar un fil conductorper a tota la festa per anar cosint l'amplinúmero d'activitats programades, evitantla sensació d'acumulació i disgregació.

D’una altra banda, es treballar en la pro-moció de valors per gaudir d'una festa encondicions òptimes, un oci responsableallunyat d'equacions perilloses i erròniesque relacionen diversió amb alcohol i dis-bauxa incívica, amb especial cura per feruna festa lliure de violències masclistes.El programa del Roser de Maig 2016 haestat fruit, doncs, d’un procés participatiuiniciat el mes de setembre en què, a mésde les entitats que ja participaven habi-tualment en l’organització de la festa, s’-han sumat un gran nombre de noves enti-tats i ciutadans i ciutadanes que hanaportat noves idees i molta dedicació.

Amb el nou format esbusquen objectius comara aconseguir un fil

conductor que cosi lesactivitats programades

i el treball en la promoció de valors

PPrrooggrraammaa ccoommpplleerrtt ddee llaaFFeessttaa MMaajjoorr

L’actuació castellera és un impresindible de la festa La ciutadania omple els carrers

Algunes activitats destacades

323

Ciut

at 6

Celebració del dia de la dona treballadora

El Dia de la Dona va reivindicar la contri-bució col·lectiva per assolir l'equitat de gè-nere amb l'elaboració d'un programad'activitats que va comptar amb l'aporta-ció de les entitats locals i l'Ajuntamentamb l'objectiu de defensar una societaten la que homes i dones tinguin els matei-xos drets. Xerrades, música, teatre, literatura... totun seguit d'activitats que van reivindicar-l'aportació de les dones en general entots els àmbits de la vida i l'aportació en

particular d'alguna d'elles que han defen-sat els seus drets socials, econòmics i po-lítics, han reclamat la fi de les violènciesde gènere: un programa d'activitats queva demanar una vida digna per a les do-nes.Representants de diversos col·lectius dedones i de l'Administració llegien el mani-fest del Dia de la Dona en l'acte central dela commemoració. L'escrit apostava per"avançar cap a una societat igualitària, enla que homes i dones participem en igual-

tat de condicions en totes les decisionsque ens afecten". També recordava aaquelles lluitadores que van participar"en la construcció d'una societat mésigualitària" i reconeixia que encara s'estàlluny de la paritat constatant, tot i elsavenços assolits.

Reflexió sobre les arrelsEl Dia de la Dona també va servir per re-flexionar sobre les arrels de la societatpatriarcal i sobre els pilars que sustentenaquesta discriminació. La professora deSociologia de la UAB, Teresa Torns, analit-zava en l'acte central algunes de lesraons que fan possible la desigualtat i as-senyalava algunes propostes que podenconduir cap a un canvi de mentalitat.La crisi econòmica, la situació actual delmercat laboral, el paper dels mitjans decomunicació, la violència de gènere... sónalguns dels factors, però no els únics, quecontribueixen a la situació de les dones,segons la professora Torns.Pel que fa a les propostes per fer tronto-llar aquest model, consisteixen en fer visi-ble el saber de moltes dones, reorientarles polítiques de benestar, revisar menta-litats i repensar els temps, els drets i deu-res de la ciutadania revisant l'acord socialentre homes i dones, entre d'altres atua-cions.

Ciutat

Representants de diversos col·lectius de dones i de l’Administració llegien el manifest en l’acte central del Dia de la Dona

Una vintena d'activitats dins d’un programa elaborat entre Ajuntament i entitats van servirper commemorar el Dia de la Dona Treballadora tot reclamant una societat més igualitària

Arimany rebia un homenatge en el marc de la commemoraciódel Dia de la Dona; reconeixement a una de les artistes con-temporànies més importants de la segona meitat del segle XXa Cerdanyola. La seva aportació al món de les arts era posadaen valor en la inauguració al MAC d'una mostra de pinturesque conté un conjunt d'obres ja exposades a Miami però queno s'havien vist a la ciutat. Obres en paper artesà, tenyidesamb pigments naturals que juguen amb la força, l'abstracció iel moviment. Aquests han estat alguns dels trets característicsde la seva obra al llarg de la seva trajectòria... formes geomè-triques, qualitat de materials i de disseny i una gran càrregasimbòlica. La vessant artística més coneguda d'Arimany ésl'escultòrica. Amb 14 anys començà a endinsar-se en el mónde l'art en el laboratori de l'empresa familiar, dedicada a laconstrucció, investigant amb ceràmica i creant els seus propisesmalts. Al seu taller començà a crear grans murals ceràmics,molts d'ells muntats a hospitals, esglésies o edificis oficials detot el món. També té instal·lades escultures públiques a moltesciutats i a Cerdanyola és emblemàtica la seva obra de la plaçad'Europa, a la rotonda del PTV.

Emotiu homenatge a l’artista local Elisa Arimany

Elisa Arimany, al mig de la imatge, en un moment de l’homanatge

323

Ciut

at 7

Ciutat

Mentre les autoritats de la UE tanquen portes, bona part de la ciutadania obre els braços.Cerdanyola és una ciutat acollidora implicada en la defensa dels Drets Humans.

El sincrotró Alba posarà en marxa enbreu una nova línia de llum. Es tracta dela línia d'Infraroig anomenada Miras quefarà les primeres proves al mes de maig icomençarà a rebre usuaris cap al mesde novembre. Fa uns dies també s'anun-ciava l'aprovació de la línia deMicrofocus que entrarà en funcionamental 2020.En la línia d'Infraroig hi treballa la doctoraen Bioquímica i Biologia Molecular, NúriaBenseny, veïna de Cerdanyola. La investi-gadora destaca que la nova línia perme-trà conèixer la composició química de di-ferents sistemes i es pot aplicar, perexemple, per veure alteracions encèl·lules canceroses, detectar el canvid'estructura de proteïnes que es produei-xen en malalties com l'Alzheimer o loca-litzar si la distribució de les diferents salsque formen les pedres del ronyó és ho-mogènia o no i així entendre milllor el

procés de formació de les mateixes.Núria Benseny ha treballat també alSincrotró de Grenoble (França), amb 20anys de vida, 1 quilòmetre de diàmetre i33 línies en funcionament, la qual cosa lipermet tenir més tècniques disponibles.L'Alba té 270 metres de diàmetre, 10 lí-nies de llum actualment, de les quals 7estan en funcionament, la d'Infraroigserà la vuitena en posar-se en marxa i jaestan aprovades dues més (una de lesquals la de Microfocus). Tot i ser una ins-tal·lació més petita i amb menys líniesd'investigació, Núria Benseny asseguraque en tractar-se d'un Sincrotró d'últimageneració les diferències no són tangrans.La científica cerdanyolenca remarca quela ubicació del Sincrotró, al costat de laUAB i dels centres de recerca, el fa moltcòmode per treballar i no haver de sortira l'estranger.

Ajuntament i ciutadania fan costat a lespersones que fugen de la misèria i la gue-rra formant part de la Xarxa de MunicipisAcollidors. És una xarxa de suport als mi-grants que treballa en la sensibilitzacióde la ciutadania sobre realitats colpidoresno tan llunyanes.Una ciutat acollidora no és només aquellaque rep persones arribades en precàriescondicions, sinó aquella que col·labora enaccions d'emergència i cooperació. És ferpossible que tota persona que arribi almunicipi pugui sentir que arriba a casa.Potser no es dóna una solució a la globali-tat del problema, però si es pot aportarsensibilitat i empatia a totes aquelles per-sones que el pateixen.

Projecte Pro-Activa Open ArmsL'Assemblea Cerdanyola Ciutat d'Acollidaha endegat una campanya de suport alprojecte Pro-Activa Open Arms, socorris-tes que actuen a les costes gregues. Lacompra de xapes i bosses amb una

il·lustració de l'Olga Molina, un petit gestque salva vides, permetrà recaptar 5.000euros que es lliuraran a l'Albert Roma, veíde la ciutat i socorrista d'Open Arms queserà el pregoner del Roser. El material solidari es pot adquirir a DretsCivils o a través d'entitats col·laboradores. D’altra banda l'Ajuntament ha aprovatuna moció per facilitar l'empadronamenta totes les persones que declaren viure almunicipi i garantir així l'accés als serveisbàsics.

Cerdanyola es compromet en l’ajuda als refugiats a través de la xarxa de municipis acollidors

Obrint els braços als que fugen de la guerra i la misèria

El Sincrotró Alba posa en marxa una línia de llum d’InfraroigUna de les científiques que treballen en aquesta nova línia, que permetrà conèixer lacomposició química de diferents sistemes, és la cerdanyolenca Núria Benseny.

Núria Benseny treballa en la línia d’Infraroig del Sincrotró

Albert Roma, durant un rescat, serà el pregoner del Roser

Ciutat32

3 Ci

utat

8

La Comissió territorial d'urbanisme de l'Àmbit Metropolità deBarcelona ha aprovat definitivament suprimir del Pla GeneralMetropolità (PGM) la reserva de sòl per a construir el Vial deCornisa. El projecte contemplava la construcció d'una autoviade quatre carrils travessant Collserola des de Pallejà aMontcada i Reixac, tot passant per Cerdanyola.El PGM, aprovat el 1976, reservava 138 hectàrees al llarg de15 quilòmetres de longitud i 25 metres d'amplada per a cons-truir una carretera que uniria la N-340 des de l'Ordal amb la N-152 (C-17), que va de Barcelona a Granollers. La connexió esfaria travessant tota la carena de Collserola que afecta aCerdanyola i representava una barrera més entre la zona ur-bana del municipi i el Parc Natural.

Protecció del Parc NaturalLa Generalitat ha justificat la supressió del Vial de Cornisa perl'obligació de protegir Collserola, declarada Parc Natural l'any2010 per a preservar un espai de gran valor en una zonadensament poblada, i perquè ja s'han construït diverses viesque compleixen una funció similar, com ara la B-30 o la RondaNord de Sant Cugat. La supresió de la reserva de sòl per al Vialde Cornisa passaran a formar part dels espais lliures del parc.Les reivindicacions i mobilitzacions de col·lectius ecologistes alcostat dels governs municipals van aconseguir que en el PlaTerritorial Metropolità de Barcelona de 2010 quedésdescartarda la construcció del Vial de Cornisa i els Ajuntamentsde Cerdanyola, Molins de Rei i Sant Cugat van demanarl'eliminació de la reserva viària al 2011, tràmit que el consellgeneral metropolità de l'AMB va iniciar al 2012. Ara té la

darrera paraula la conselleria de Territori i Sostenibilitat.L’Ajuntament recorda que el traçat coincidia en gran mesuraamb les carenes de la serra, "espais especialment fràgils i dedifícil recuperació natural, el que hagués suposat un veritabledesastre mediambiental".

Adéu al vial de CornisaEl Parc Natural de Collserola veu com desapareix un dels seus principals perills fruit, engran part, de les demandes d’entitats ecologistes a la que es van sumar els municipis

El Vial de Cornisa havia de travesar Collserola des de Pallejà a Montcada i Reixac

Olga Ruiz Torres, a l’Estatal d’eslàlom

La cerdanyolenca Olga Ruiz participaràen el Campionat d’Espanya d’eslàlom encadira de rodes que se celebrarà el 3, 4 i5 de juny a Vilanova i la Geltrú. L’alumnade l’Institut Banús va fer una excel·lent

actuació en la segona jornada d’eslàlomen cadira de rodes assolint el rècord deCatalunya de la categoria WS4F i classifi-cant-se així per a l’Estatal. Olga Ruiz esva quedar a només un segon del rècordd’Espanya.La jove cerdanyolenca es va iniciar enaquest esport el passat mes d’octubre ien poc temps està demostrant les sevesqualitats convertint-se en una promesaamb molt futur.

Eslàlom en cadira de rodesL’eslàlom en cadira de rodes és un es-port practicat per persones usuàries decadira de rodes. Consisteix en recórrer,en el mínim temps possible i amb un mí-nim nombre d’errors, un recorregut ambdiferents obstacles. Es tracta d’unaprova d’habilitat amb una transferènciadirecta a l’ús diari de la cadira de rodes.Pot ser practicat per persones amb dis-capacitat física o paràlisi cerebral, en ca-dira manual o elèctrica.

Olga Ruiz Torres durant una competició

El Centre Ocupacional Barcanova-Montflorit organitza dos projectes oninteractuen persones adultes amb dis-capacitat intel·lectual amb personesgrans del municipi i amb infants, per talque els col·lectius es relacionin i com-parteixin una mateixa activitat, en unmateix espai.El taller de ioga es realitza dins del pro-grama gent gran activa de l'Ajuntamentde Cerdanyola del Vallès amb un dobleobjectiu: organitzar una activitat fentservir tècniques de relaxació i de iogaper sentir-nos millor i alhora crear untaller inclusiu. La interacció entre elscol·lectius és molt beneficiosa, ja queels adults del centre aporten experièn-cia en les tècniques del ioga i les perso-nes grans ofereixen un punt de vistaafectiu molt important.L'any 2014, l'experiència es va esten-dre a l'alumnat de l'Escola Xarau perposar en contacte els infants amb lespersones discapacitades i d'aquestamanera, anticipar-se als possibles pre-judicis.

El ioga com aeina d’inclusió

323

Inst

ituci

onal

9

Institucional

Un informe tècnic de l'abocador Elena, ela-borat per la Direcció de Serveis dePrevenció i Gestió de Residus de l'ÀreaMetropolitana de Barcelona (AMB) a peti-ció de l'Ajuntament de Cerdanyola delVallès, recomana restringir l'accessibilitata les persones als pous de sondeig de l'a-bocador situats entre el vial perimetral i eldipòsit. El govern de la ciutat ha actuatd'immediat en rebre el document tècnic,quedant limitat l'accés al personal de l'em-presa Puigfel, responsable de la gestió del'abocador i als tècnics de les administra-cions vinculades al seguiment del dipòsit.

Presència excessiva de biogàsLes mesures efectuades regularment als12 pous de sondeig donen un cabal quedenota un gas amb una presència supe-rior al 60% de metà (característic de bio-gàs). S'aprecia cabal de gas a 6 dels 12pous, amb mesuraments diferents se-gons el pou. I en algun dels casos, el ca-bal és superior als 400 l/h.L'informe planteja la hipòtesi que es pu-gui estar produint una sortida de gasosde dins cap a fora del dipòsit com a con-seqüència de fallades a les làmines de

PEAD (polietilè d'alta densitat) empradesa l'abocador. Aquesta situació es produi-ria tot i funcionar a ple rendiment el sis-tema de desgasificació de l'abocador.Davant d'aquesta situació, l'informe reco-mana continuar el seguiment dels 12pous i dur a terme un estudi geofísic en elcostat SE del dipòsit que podria aportarinformació respecte a les zones de sor-tida del biogàs.Una possible actuació que solucionés elproblema seria l'encàrrec d'un projecteconstructiu de barrera externa, que con-templi les recomanacions de l'es-

tudi/informe encarregat per l'Ajuntamentde l'anàlisi del projecte de la barrera ex-terna de contenció del gas elaborat pelConsorci del Centre Direccional.El govern de la ciutat ha manifestat laseva preocupació per les dades que pre-senta l'informe tècnic de la situació de l'a-bocador Elena. Llança un missatge tran-quil·litzador a la població, explicant ques'ha actuat perquè ningú en surti perjudi-cat per aquest cas, al temps que renovael seu compromís perquè es resolguintots els problemes que presenta aquestabocador.

L’Ajuntament restringeix l’accés a l’abocador Elena per fuites de biogàsL'actuació ha comportat acordonar la zona, impedint l'accés a personal no autoritzat. Ésuna de les recomanacions que es desprenen d'un informe tècnic elaborat per l'AMB.

L’accessibilitat a l’abocador Elena esta restringit al personal que hi treballa

Cerdanyola acull l’assemblea de l’AMI

L’Ateneu de Cerdanyola va acollir l’as-semblea general de l’Associació deMunicipis per la Independència (AMI).L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, NeusLloveras, va ser escollida com a novapresidenta.L’assemblea general de l'AMI, entitat queagrupa un total de 834 organismes pú-blics entre ajuntaments, consells comar-

cals i diputacions, va donar el vistiplau al’informe de gestió del darrer exercici ivafixar les línies d’actuació de l’AMI enuns mesos on el paper de les administra-cions locals serà determinant.La vicepresidenta de la Generalitat,Neus Munté, va fer la clausura de l’acteque va obrir l’alcalde de Cerdanyola,Carles Escolà, com a amfitrió.

Els Alcaldes i regidors posen davant l’Ateneu

Els Ajuntaments de Cerdanyola delVallès, Badalona, Barberà del Vallès,Sabadell i Ripollet han signat un acordde cooperació en els processos d’inter-nalització de prestació de serveis i activi-tats locals.El conveni preveu, entre d’altres qües-tions, recopilar i elaborar documents d’a-nàlisi tècnica del marc jurídic, econòmic,laboral i organitzatiu referents a les inter-nalitzacions d’activitats i serveis. Tambéestableix la creació d’una plataforma deresolució de dubtes i consultes dirigit aelectes, directius i tècnics que hagin depilotar aquests processos, així com la re-alització de jornades de formació i l’ele-boració d’estudis sobre sectors o casosconcretes que permetin la comprensiódel servei i l’establiment d’un protocold’internalització legal.

Acord de col·laboracióper internalitzar serveis públics

322

Inst

ituci

onal

10

Institucional

L' escola Turó de Guiera obre el seu pati ala ciutadania perquè s'utilitzi els caps desetmana quan no hi ha activitat escolar.Aquesta és una de les accions proposa-des pel Projecte Educatiu de Cerdanyolasobre l'ús educatiu dels espais i equipa-ments urbans. Ja són sis les escoles ambels Patis Oberts: l'escola municipal LaSínia i les escoles Sant Martí, Xarau,Saltells, Les Fontetes i Turó de Guiera.L'horari és d'octubre a març els dissabtes

de 9h a 18h i diumenges de 9 a 14h. Id'abril a setembre, de 9 a 21h.

Patis ObertsEl programa de Patis Oberts té com aprincipal objectiu promoure la cultura dellleure, ampliar i optimitzar espais públicsde convivència i oferir espais de trobada ijoc aprofitant les instal·lacions escolarstot posant-les a disposició de la ciutada-nia en general.

L’escola Turó de Guieraja és pati obert

Facilitantl’accés a P-3El Teatre Ateneu va acollir a les famíliesamb infants que el curs vinent faran P-3, la direcció dels centres que l'imparti-ran i els serveis tècnics municipals.L'objectiu de la trobada va ser exposarles preguntes sobre el procés de preins-cripció, atendre-les i explicar com estreballa a les escoles.La regidora d'Educació, Elvi Vila, va re-bre als participants destacant queCerdanyola del Vallès és una vila groga,compromesa activament en la defensad'un model públic d'educació de quali-tat, acompanyant les ampes, professio-nals del sector i els moviments socials,tot reclamant a les administracions su-pramunicipals l'acompliment de les lleisfonamentals, que han de garantir eldret a l'educació amb els recursos hu-mans i econòmics escaients.Les direccions dels centres escolars dela ciutat aprofitaren la reunió per aten-dre dubtes.

Convocatòriade les bequesescolarsL'Ajuntament de Cerdanyola ha obert laconvocatòria per optar a les beques es-colars per al curs 2016-2017. Els ajutssón per a menjador escolar, llars d'in-fants, llibres, material i transport esco-lar per al curs acadèmic 2016-2017 i decolònies escolars i sortides de fi decurs, d'alumnes d'educació infantil, pri-mària i secundària obligatòria i educa-ció especial, matriculats en centres pú-blics de Cerdanyola del Vallès per alcurs acadèmic 2015-2016.El Termini de presentació de sol·licitudsés del 4 d'abril al 4 de maig de 2016.Cada centre té uns dies assignats i lessol·licituds s’han de presentar a l’Oficinad’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de8:30h a 16:00h.Per a més informació consultar l’enllaçhttp://bit.ly/bequesescolars20152016

Una representació de les famílies de lesescoles bressol municipals han rebut for-mació en primers auxilis i prevenció d'ac-cidents. Ha estat en un taller organitzatper l'Ajuntament i impartit per la CreuRoja.El taller, plantejat d’una forma àgil i ente-nedora, ha facilitat els coneixements, lesactituds i les habilitats necessàries enprimers auxilis per a reconèixer la natura-lesa d’una lesió, avaluar-ne la gravetat idonar el suport bàsic adequat, especial-ment quan l’accidentat és un nadó. S’hanfacilitat indicacions per a saber quinessón les actuacions correctes i incorrectesaixí com conèixer quan cal trucar al 112.Les sessions de formació s’han fet aprofi-tat l’espai cafè tertúlia, un marc d’inter-canvi entre l’escola i les famílies. Hanparticipat un total de 33 famílies de lesescoles bressol municipals amb la finali-tat de resoldre dubtes d’autoprotecció i

suport vital bàsic pediàtric. S’han cobertles places ofertades, buscant una repre-sentació equitativa dels diversos centres.Han quedat persones interessades enllista d’espera per posteriors edicions.

Una de les sesions

Les famílies es formenen primers auxilis

Més informació a: ·LLlliissttaatt ddeellss cceennttrreess eedduuccaattiiuuss::http://bit.ly/llistatcentres ··CCeerrccaaddoorr ddee cceennttrreess sseeggoonnss ddoommiicciillii:: http://bit.ly/cercadorcentres ··CCaalleennddaarrii jjoorrnnaaddeess ppoorrtteess oobbeerrtteess::http://bit.ly/portesobertes2016 IInnffoorrmmaacciióó ssoobbrree llaa pprreeiinnssccrriippcciióó::http://bit.ly/informaciópreinscripció

Fins al setembre l’horari del pati obert és els dissabtes idiumenges de 9h a 21h de forma ininterrumpuda

Les sessions de formació s’han fet aprofitant l’espai cafètertúlia, un marc d’intercanvi entre l’escola i les famílies

Infants jugant al pati de l’escola Turó de Guiera durant l’horari del Pati Obert

323

Inst

ituci

onal

11

Institucional

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, através del Servei Municipal de Treball iPromoció Econòmica, ha posat enmarxa una nova Casa d’Oficis que esdesenvoluparà al llarg de tot l’any 2016.Aquest projecte, que està orientat a jo-ves d’entre 16 i 24 anys amb un nivellde batxillerat o de Cicle de GrauSuperior, permetrà als seus participantsformar-se com a monitors de natura, al-hora que reben formació complementà-ria en anglès.El projecte Casa d’Oficis té dues fases;una primera fase en la que els partici-pants rebran formació teòric-pràctica iuna segona, de sis mesos, que combi-narà formació i treball real, el que per-

met que les persones participants si-guin contractades cobrant el 75% delsou mínim interprofessional.

Treballs de rehabilitacióEls/les alumnes realitzaran tasques derehabilitació i condicionament d'unaàrea de l'entorn natural de la ciutat; fentel disseny d'itineraris de natura, recupe-rant espècies vegetals, etc. El programa està promogut pel ServeiPúblic d’Ocupació de Catalunya, finan-çat en el marc dels Projectes Singularsdestinats a persones joves beneficiàriesde la Garantia Juvenil del Fons SocialEuropeu i cofinançat per l’Ajuntamentde Cerdanyola del Vallès.

Una Casa d’Oficis per formar monitors de natura

Les persones treballadores del nou Pla d'Ocupació ja entomenla rehabilitació de les 'casetes dels mestres' situades entre elscarrers de les Vinyes i Indústria amb l'objectiu de millorar les se-ves instal·lacions generals i el seu aspecte exterior. Les tasquesque s'estan fent són, entre d'altres, la reparació o substitució del'enllumenat interior i exterior; quadres elèctrics, llums d'emer-gència, focus i fluorescents. La reparació o substitució de lesinstal·lacions d'aigua i sanitaris; fuites, reparació de dipòsits, re-paració i construcció de punts d'aigua. I el condicionament d'al-tres elements dels edificis; persianes, portes, canals exteriors. Al'exterior s'ha substituït la tanca que envolta els edificis i a més

es condicionarà el jardí, restituint i reparant les jardineres i re-plantant l'espai.L'objectiu d'aquest Pla d'Ocupació és doble. Contribuir a afavorirla millora de la situació personal, social i econòmica de les setpersones contractades, alhora que aquestes ajuden, amb laseva feina, a fer de Cerdanyola del Vallès una ciutat més ama-ble, segura i propera a la ciutadania.Aquest programa està promogut pel Departament de Treball iOcupació de Catalunya a través del Servei d'Ocupació deCatalunya, finançat pel Ministerio de Empleo y Seguridad Sociali cofinançat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Millores a les ‘casetes dels mestres’a través d’un nou pla d’ocupacióEl pla, activat per l'Ajuntament, dóna feina a set persones sense ocupació, que ja treballenmillorant les instal·lacions i aspecte exterior dels edificis.

A l’exterior s’ha substituït la tanca que envolta els edificis, s’ha condicionat els jardins i s’ha substituït l’enllumenat interior i exterior de les cases

L’alumnat realitzarà tasques de rehabilitació icondicionament d’una àrea de l’entorn natural de la ciutat

Formació ambpràctiques alFOAP 2015Des del Servei Municipal de Treball iEmpresa es busquen empreses que vul-guin col·laborar en el projecte formatiuFOAP 2015 acollint alumnes en pràcti-ques formats/des en: ajudant/a d'ins-tal·lador/a de línies elèctriques, aju-dant/a de muntador/a de línies,operari/ària d'instal·lacions elèctriquesde baixa tensió, peó de la indústria deproducció i distribució d'energia elèc-trica. Les pràctiques es portaran aterme entre el mes de març i juny d'a-quest any i la duració de les mateixesserà de 80 hores.Les empreses interessades s’han de di-rigir al Servei Municipal de Treball iPromoció Econòmica a través del mailformacio@cerdanyola.cat o trucant al935947050.

322

Opi

nió

12

Opinió

La inestabilitat del governmunicipal perjudica

greument Cerdanyola

El 13 de juny de 2015 era elegit com a Alcalde deCerdanyola, Carles Escolà. Ho va ser amb el suport de latercera força de la ciutat, la penúltima i la última en vots,respectivament. Una suma que evidentment presagiava elque li esperava a la nostra ciutat: inestabilitat política, in-capacitat de tirar endavant un projecte comú perCerdanyola i paràlisi generalitzada en la gestió del dia adia de l'Ajuntament. Deu mesos després, el nou Govern ha estat incapaç de ti-rar endavant CAP, reiterem, CAP de les promeses fetes du-rant uns anys, els darrers, en els que el partit de l'alcaldees va dedicar a prometre massa i reflexionar poc sobre elque era o no possible fer. Ara ja saben que una cosa és prometre i una altra ben dife-rent fer, però sembla que els hi preocupa poc, l'objectiud'assolir el poder ja l'han aconseguit, el de "canviar la ciu-tat" ni l'han encetat. Sembla que per desgracia el primerera més important que el segon. Cerdanyola ja ha perdut deu mesos. Deu mesos de man-dat municipal que no recuperarem, deu mesos d'inestabi-litat que estan perjudicant greument el present deCerdanyola i, el que és pitjor, els seus projectes de futur,que són molts i molt importants, tot i que semblen impor-tar molt poc l'actual Govern.

Cuando en un partido de fútbol, un árbitro no acierta consus decisiones, normalmente el público le grita que maloeres. Pues en Cerdanyola, los ciudadanos cada vez es másun clamor, diciéndole al alcalde que malo eres haciendode alcalde, posiblemente el peor de toda la democracia. De nuevo el Alcalde hizo de las suyas en el campeonato deEspaña de Duatlón que acogió Cerdanyola el primer fin desemana de abril. Decidió de manera unilateral bajar labandera de España a media asta. Saltándose la Ley a latorera y Cerdanyola de nuevo saliendo en las noticias de laprensa nacional por sus decisiones equivocadas.En diez meses que lleva como alcalde, en vez de represen-tar a todos los ciudadanos de Cerdanyola, gobernando ytrayendo proyectos que puedan beneficiar al conjunto dela ciudad, nos muestra su incapacidad, haciéndolo conmedidas unilaterales que no interesan a nadie y que sóloactúa de cara a la galería, para que CDC y ERC le puedandar su apoyo.Medidas unilaterales, como quitar el retrato del Rey quepor Ley debe presidir la Sala de Plenos, quitar la banderade España también de la sala de plenos, pero eso sí, per-mitiendo que en la plaza Francesc Layret (delante delAyuntamiento), estuviera varios días una pancarta a favorde Otegui.

“Que malo eres alcalde”

EEssppaaii ddeellss

ggrruuppss mmuunniicciippaallss

Cada grup municipal amb representació al ple dis-posa d’un espai en aquesta secció d’opinió. Eltema és lliure.Als grup se’ls hi faciliten els caràcters dels quedisposen per escriure. Si es supera el número decaràcters es redueix el cos de lletra fins encabir eltext a l’espai establert.

La primera Diputada de Cerdanyola en el

Parlament

Tengo el honor de ser la primera diputada de Cerdanyola en el Parlament.Dejaré mi cargo de portavoz en el Ayuntamiento, pero los ciudadanos deCerdanyola deben saber que no dejaré de trabajar también paraellos.Cuando juré el cargo me comprometí a responsabilizarme de susproblemas y, si bien me ha decepcionado la forma obtusa y opaca de ungobierno que no quiere escuchar propuestas de grupos que no le apoya-ron, aunque sean buenas para la ciudad, continuaremos insistiendo. Laincoherencia e hipocresia de partidos que llevan a cabo un minuto de si-lencio por las victimas de Bruselas solo por imagen, se materializócuando dias antes, el 11 de marzo, C's habia pedido al Gobierno hacer unacto de reconocimiento por las victimas del terrorismo y se negaron aello. Estas actuaciones no son "nueva política",ni siquiera son consecuen-tes con sus propias ideas. Hoy, después del importante evento del dua-tlón, que hubiese podido servir para dar al resto de España una imagende Cerdanyola de ciudad moderna, siento vergüenza al saber que algunaspersonas venidas de fuera se hayan sentido despreciadas porque nuestroGobierno decidió unilateralmente mantener las banderas españolas y eu-ropeas bajadas, aunque fuese un evento nacional. El agravio comparativode tener bajadas las banderas española y europea y subidas la catalana ycerdanyolenca hieren sensibilidades de muchas personas, y no son la me-jor forma de potenciar nuestra ciudad. Ahora pondré mi esfuerzo en inten-tar, desde otro nivel, ayudar a mis conciudadanos a conseguir una mejorcalidad de vida y que se respeten sus ideas y derechos. Mi idea del servi-cio público es que allá donde esté, mientras tenga un cargo público inten-taré mejorar mi ciudad. Hay mucho por hacer en Cerdanyola, desde elsabocadors, accesibilidad real,transporte público, potenciar el comercio omejorar servicios sociales.Entre mis compañeros con su buen trabajo yyo, que intentaré trasladar estos problemas al Parlament, conseguiremoshacer de la política lo que debe ser: un servicio honesto y cercano al ciu-dadano y sobretodo resolutivo de sus problemas.

Gestió pública: + qualitat + control + eficiència

Durant anys hem vist com les administracions han anatprivatitzant els serveis sota el mantra que la gestió públicaera menys eficient. Tot plegat per rentar-se les mans i deri-var els problemes de la gestió diària a empreses privades,això sí, amb suculents contractes. Aquesta política s'ha de-mostrat errònia i ha acabat produint serveis de mala quali-tat i cars.A Cerdanyola, el govern de CxC treballem per la recupera-ció dels serveis públics com a molts altres ajuntamentsdel canvi. Les remunicipalitzacions són processos que re-quereixen un estudi aprofundit, però que aporten gransbeneficis. Primer de tot per l'estalvi econòmic: les empre-ses públiques no paguen IVA ni repercuteixen en la facturacap marge de benefici industrial. A més, aconseguim con-trolar directament el servei adquirint un millor coneixe-ment que permet una millora contínua. Per aquest motiu,des del CxC treballem per recuperar el PEM Guiera, el ser-vei d'aigua, la neteja d'edificis, la zona blava, la jardineria ila neteja dels carrers.Ara toca demostrar que des de les administracions es potgestionar de forma eficient i ètica, evitant la pèrdua inne-cessària de diners públics que han suposat les privatitza-cions.

Higiene política i coherència

La Fiscalia està investigant l’Ajuntament deCerdanyola per “facilitar” la instal·lació del Mercadonaa l’antiga fàbrica de draps Mafinsa. El grup municipald’ERC ja vam observar irregularitats en la tramitació iaixí ho vam denunciar al ple i hi vam votar en contra.Insistim en que cal investigar totes les irregularitatstant si són greus com si es tracta de simples errors ad-ministratius per acabar amb l’opacitat de la gestió pú-blica i evolucionar cap a models transparents. Això in-clou fer front amb diligència a totes les sospitesd’irregularitats per, si es demostra alguna mala praxi,corregir-la immediatament i evitar que es torni a repe-tir. No és nova política, és pura higiene i fa anys quehauria de ser indiscutible.El grup municipal d’ERC, en coherència amb la volun-tat de transparència, i per responsabilitat davant l’in-terès públic, demanem que l’Ajuntament es personicom a acusació particular quan sigui el moment pro-cessal oportú. És imprescindible tenir accés a tota lainformació per si d’aquesta se’n deriva un perjudicipels ciutadans.

Europa no està a l’alçada del moment

El drama per l'acollida que estan patint el refugiatsa Europa no te justificació de cap manera, imatgescolpidores de com estanessent tractats a les dife-rents fronteres on arriben i les condicions delscamps habilitats, sense mitjans, massificats i ambunes condicions precàries son intolerables. Davantla passivitat dels diferents països i governs, moltespecialment el de España, l'acció cívica no ha des-cansat en cap moment, implicada en el dramahumà que estem vivint propi de èpoques passadesque voldríem oblidar, i en aquest sentit voldriaagrair i fer un reconeixement a la immensa tascaque esta fent el Rebost Solidari, el seu coordinadori tots els col·laboradors, en les campanyes de reco-llida de roba i calçat per subministrar als refugiatsdirectament al camp, liderant una acció humanità-ria de primer nivellque enorgulleix Cerdanyola.La Generalitat i la ACM ja han fet accions per des-encallar l'immobilisme i amb petició directe a l'altcomissionat europeu, oferir acollida als refugiats,cal aturar com sigui aquest drama humanitari.

Cerdanyola, pren aire!

L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha suprimit definitiva-ment la possibilitat de construir el Vial de Cornissa, dei-xant enrere l'amenaça que planava a la ciutat. Aquesta au-tovia anava a travessar tota la serra de Collserola des deMolins de Rei passant per Sant Cugat i fins a Cerdanyola.Això volia dir una aberració al Parc Natural de Collserola iun trinxament del barri de Montflorit de la nostra ciutat.Amb aquesta decisió Cerdanyola continuarà gaudint d'unespai natural excepcional dins l'AMB i de gran accessibili-tat per a tots els habitants de la nostra ciutat, i des d'ICV-EUiA estem francament satisfets de la pressió exercida pertal d'aconseguir-ho.Ha estat un encert la declaració l'any 2010 del ParcNatural de Collserola, que li ha suposat una raó de pes a laGeneralitat per tal de desclassificar l'autovia. Ara cal cen-trar-se, principalment, en establir un calendari per a la tra-mitació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i delPaisatge del Parc, per a garantir la seva conservació.Tanmateix, és necessari establir les pautes de gestió delParc, delimitar i concretar les activitats que es poden do-nar dins ell i al seu voltant, així com definir un model deConsorci del Parc Natural, detallant les seves competèn-cies, recursos humans i econòmics.

322

Opi

nió

13

Opinió

323

Inst

ituci

onal

14

Institucional

Elvi Vila, com a regidora de Polítiques so-cials i alcaldessa accidental junt amb lestècniques municipals de Dones, regidoresi tècniques dels ajuntaments de Terrassa,Sabadell, Barberà, Santa Coloma deGramenet, Ripollet, així com represen-tants de la Diputació de Barcelona vanmantenir una reunió per abordar els te-mes relacionats amb lesbianas, gaIs,transexuals, bisexuals, intersexuals I

queer (LGTBIQ). La reunió valorada commolt positiva va servir per prendre l’acordde reunir-se amb representants de laGeneralitat per demanar l'aplicació de laLlei 11/2014, per tal de garantir els dretsdel col·lectiu a l'entorn local. Un altreacord sortit de la reunió és la participacióal segon congrés European RainbowCities que se celebrarà al maig aBarcelona.

Pioners en polítiquescontra l’homofobiaEs tracta d’una iniciativa que té per objectiu compartir i coordinar actuacions municipals en temes LGTBIQ

Front comú contra eltancament de Delphi

La planta de Sant Cugat té una plantillade 540 persones de les quals 57 són veï-nes de Cerdanyola. Davant aquest pro-blema la comarca ha fet un front comú. La regidora i alcaldessa accidental, ElviVila, s'ha reunit amb altres ajuntaments

per donar suport a la plantilla i oferir alsafectats locals el Servei d'Ocupació.Les diferents administracions han adqui-rit el compromís de treballar en la cercaun soci que garanteixi un projecte de rein-dustrialització a llarg termini.

La primera reunió de municipis que estan impulsant polítiques LGBTIQ es va fer a la sala de plens de Cerdanyola

Actualment, a la planta de Sant Cugat treballen 540 persones

El comitè d’empresa, ajuntaments i Generalitat handemanat a l’empresa que retardi la presentació de l’ERO

Transparènciaals ens localsEl Consell Comarcal treballa sobre latransparència amb la voluntat d'acom-panyar els ens locals en la implementa-ció de les mesures previstes a la norma-tiva. Així mateix, s'ha explicat alsrepresentants dels ens locals de la co-marca quins recursos i serveis hi ha dis-ponibles a l'AOC, la Diputació i elDepartament de Govern. També s'haconstituït la Comissió de Transparènciaque respon a l'acord del ple del Consell ique té com a encàrrec iniciar la redacciódel codi ètic i de bon govern, implantarmesures per fomentar la transparència ifer el seguiment dels casos judicials enels quals està implicat el Consell i/o elsconsorcis de la comarca.

En defensade l’escola públicaEl ple municipal de febrer es va adheriral Manifest en defensa de l'escola pú-blica als municipis del VallèsOccidental. La regidora d'Educació, ElviVila, juntament amb alcaldes i regidorsde la comarca, van presentar aquestmanifest davant dels Serveis Territorialsd'Ensenyament del Vallès Occidental.El ple del febrer també va rebutjar l'a-cord marc de servei de menjador en es-coles públiques perquè es vol que esprioritzi la qualitat, el projecte d'educa-ció en el lleure i del centre, i el preu.

Preocupenles retalladesal TaulíLa Taula comarcal de Salut, que ja s'haconstituït, treballarà ara un documentmarc que reculli les inquietuds dels mu-nicipis que la formen per poder lliurar alconseller Antoni Comín. En aquest sentital mes de març es van reunir els alcal-des de Cerdanyola i Ripollet i la regidorade Salut Pública de Cerdanyola amb l'e-xecutiva de l'Hospital Taulí per conèixerel funcionament del ConsorciHospitalari. A la reunió els represen-tants municipals van expressar la sevapreocupació davant les retallades queafecten tant al servei que s'ofereix coma les infrastructures sanitàries.

323

Inst

ituci

onal

15

Institucional

Informació 2.0 dels treballs de neteja que es fan a la ciutat

Les xarxes socials municipals informende dilluns a divendres de les tasques deneteja més importants programades a laciutat. Es tracta de facilitar al veïnat totala informació sobre la neteja de la via pú-blica, un servei que suposa una impor-

tant despesa a les arques públiques - ésla partida més important - i genera preo-cupació i interès veïnal.L'objectiu d'aquesta iniciativa és que laciutadania es coresponsabilitzi d'aquestservei, ajudant l'Ajuntament a millorar-lo,

per el que fa a la qualitat com en l'eficièn-cia a l'hora de dur-lo a terme. És per aixòque el govern municipal demana a la ciu-tadania que faci les seves aportacions. Aquesta publicació suposa un pas mésper potenciar la participació de la ciuta-dania en la gestió de la ciutat i, en aquestcas, de la seva neteja. Els canals de co-municació entre l'Ajuntament i el veïnatregistren moltes aportacions, queixes isuggeriments sobre la neteja diaria, queel govern local agraeix i intenta solucionar

Els perfils municipals de Facebook i Twitter informen diàriament de les tasquesde neteja més destacades que es fan a la ciutat.

Les tasques de neteja es publiquen de forma diària al Facebook i Twitter de l’Ajuntament Aquesta informació a:FFaacceebbooookkhttps://www.facebook.com/ajuntament.cerdanyoladelvalles/TTwwiitttteerr https://twitter.com/cerdanyola

Campionat d’Espanya de DuatlóEls carrers de Cerdanyola es van omplir de duatletes el cap de setmana del 2 i 3 d’abril ambmotiu del Duatló de Cerdanyola, que aquest any va ser alhora Campionat d’Espanya.

Cerdanyola en imatges

RReeccuullll dd’’iimmaattggeess ddee ddiiffeerreennttss mmoommeennttss ddeell CCaammppiioonnaatt dd’’EEssppaannyyaa ddee DDuuaattllóó.. EEllss dduuaattlleetteess vvaann rreeccóórrrreerr eellss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt aa ppeeuu ii eenn bbiicciicclleettaa.. LLaa ssoorrttiiddaa ii aarrrriibbaaddaa eessttaavveenn iinnssttaall··llaaddeess aa llaa ppllaaççaa ddee ll’’AAbbaatt OOlliibbaa ii llaa zzoonnaa ddee ttrraannssiicciióó aall ppaarrcc ddeell TTuurroonneett..

Foto: Míriam García ArocaFoto: Santi Hernández

XXI concurs Yunque FlamencoLa final es va celebrar al Teatre Ateneu. El primer premi va ser per al cantaor sevillà Jesús León

42è Aplec de la Sardana

11.. UUnn mmoommeenntt ddee llaa bbaallllaaddaa ddee ssaarrddaanneess 22.. LL’’eessccuullttoorr JJuuaann MMeessaa mmoossttrraa eell pprroojjeeccttee ddeell MMoonnuummeenntt aa llaa SSaarrddaannaa aa llaa rreeggiiddoorraa ddee ccuullttuurraa

Can Xarau va acollir la festa de la sardana amb les cobles Montgrins, Jovenívola i Sant Jordi.

11.. LL’’EEssccoollaa ddee BBaaiillee FFllaammeennccoo ddee llaa CCaassaa ddee AAnnddaalluuccííaa vvaa iinntteerrpprreettaarr CCaarrmmeenn 22.. JJeessúúss LLeeóónn ,, ccaannttaaoorr sseerrvviillllàà,, ii gguuaannyyaaddoorr ddeell ccoonnccuurrss

Dia Mundial de la poesiaEs va fer la lectura del poema Preneu les roses d’Olga Xirinacs i la representació de Com elles

11.. MMiirreeiiaa VViiddaall--CCoonnttee ii OOddiillee AArrqquuéé dduurraanntt ll’’eessppeeccttaaccllee CCoomm eelllleess 22.. MMaarrcc RRoommeerraa dduurraanntt ll’’eessppeeccttaaccllee CCoomm eelllleess

1 2

1 2

1 2

323

L’en

trev

ista

18

-- CCeerrddaannyyoollaa ééss mmoolltt pprreesseenntt aa ll''oobbrraadd''IIssiiddrree GGrraauuPotser tenia la fascinació per GarcíaMárzquez que havia creat Macondo iaquells espais literaris a Cien años de so-ledad. Vaig pensar: pots escriure del queés més teu, sense cap idea de fer histò-ria, crònica realista, i em vaig crear un es-pai, Vinyes de Savall. Vaig fer una primeranovel·la, Vent de memòria, i després ElsColors de l'aigua. I com hi vaig trobar uncert gust em vaig embarcar en cinc més.És la meva manera de parlar de les trans-formacions de Cerdanyola.

-- LL''EESSCCRRIIPPTTOORR ddee CCeerrddaannyyoollaa??No. L'adjectiu escriptor, pintor, músic… lo-cal no el comparteixo. Ningú que faciqualsevol forma de creació ho fa pelsveïns, no escrius per cares que coneixes.En Primer paisatge, hi ha un jo narratiuque se suposa que és l'autor, però ni m'a-nomeno, ni gaires circumstàncies fami-liars, i l'únic topònim que poso ésCanaletes. La paraula Cerdanyola estàaclarida a la contraportada perquè el lli-bre surt de la meva experiència, dels pri-mers 10 anys de vida a Cerdanyola.

-- ÉÉss uunn lllliibbrree ddeell rreeccoorrdd,, ppeerròò eell rreeccoorrddttaammbbéé ééss ffiicccciióó??Jo el ficciono. És com el que va fer Fellinia Amarcord, tot i que no hi hagi similitudd'estil, però ell va recordar la seva infàn-cia, determinats personatges i va fabular.La mecànica és recordar i fabular pertransformar, perquè allò que escric valguiper qualsevol persona que s'acosti al lli-bre i trobi un sentit.

-- MMiirraa eennrreerree aammbb tteennddrreessaa,, ppeerròò nnoo aammbbnnoossttààllggiiaa aaccrrííttiiccaaEm declaro antinostàlgic. En el sentit queno estic d'acord amb allò de qualsevoltemps passat era millor amb un sentit im-mobilista. El que succeeix és que jo elpassat el tinc molt a dintre, és un patri-moni.

-- DDee vveeggaaddeess eess ppaarrllaa ddee llaa CCeerrddaannyyoollaaddeell ppaassssaatt eenn ttoo iiddííll··lliicc,, ppeerròò nnoo eerraa uunnaaAArrccààddiiaa ssoocciiaallNo és una mirada nostàlgica ni idíl·lica.però hi ha coses que m'interessen. Hi ha-via uns beneficis d'una certa tranquil·litat,però era opressiu. El nivell d'individualitati de llibertat que hem guanyat és molt im-

portant, irreversible, però estem paganttambé algunes factures, un excés d'ano-nimat.

-- EEnnttrree eellss rreeccoorrddss qquuee aafflloorreenn aa PPrriimmeerrppaaiissaattggee hhii hhaa eell ddee lleess cciinncc nnoovveell··lleess eess--ccrriitteess ddee nneenn.. OOnn ppaarreenn?? SSeennssee eelllleess ssee--rriiaa eessccrriippttoorr??Estan guardadetes i no sortiran mai. Erauna pràctica perquè hi havia ganes d'ex-pressar-se. Llegia Walter Scott i em veniaganes d'escriure una novel·la històricaamb tota innocència. O Zane Grey i voliesfer una de l'oest. Són un patrimoni. L'errorseria reivindicar-les com obra personal,

però vol dir que hi ha una vinculació ambla paraula i l'expressió.

-- LLaa ppaarraauullaa.. UUnn mmoott eesssseenncciiaall ppeerr aa IIssiiddrreeGGrraauu.. QQuuèè ssiiggnniiffiiccaa??Expressar i comunicar. De vegades etdiuen que l'important és que t'ho passisbé escrivint. No és la meva definició. Jom'ho passo bomba escrivint, però tensmolta tensió perquè no trobes la manera.Jo no escric per passar-m'ho bé i desprésguardar-m'ho al calaix. El sentit és queaquell quadre que has pintat tingui altresulls que se'l mirin i el valorin i a tu t'arribila sensació que allò ha servit perquèagradi a algú altre.

-- CCoomm vvaa sseerr llaa ddeecciissiióó ddee ccoommbbiinnaarr llaa ccaa--rrrreerraa ccoomm eennggiinnyyeerr qquuíímmiicc aammbb llaa ppaassssiióóppeerr llaa lliitteerraattuurraa??Començo a treballar l'any 1964 dins l'en-ginyeria química i al 1975, ja casat, ambfills, amb tot encarrilat, surt aquesta rei-vindicació pendent: "ara és possible queem torni a plantejar, d'una altra manera,escriure". Vaig començar a escriure no-vel·la, però no ha estat mai un hobby, aixòho ha estat la fotografia, el cinema o l'ex-cursionisme.

Isidre Grau “Em declaro antinostàlgic,però el passat és un patrimoni”

L’entrevista

Isidre Grau publica Primer paisatge i es torna a posar les sabates dels 10 anys per caminarper una Cerdanyola del passat a la que mira amb tendresa, però sense nostàlgia.

LL’’eennttrreevviissttaa sseenncceerraa,,ii eenn ffoorrmmaatt aauuddiioovviissuuaall

Isidre Grau ha escrit unes memòries d’infància ficcionades, amb Cerdanyola del fons

Els premis són accidents agradablesque s'han de relativitzar perquè no es-tàs mai al cim de res. A partir del1979 anava guanyant un o dos cadaany i al 1985, amb el premi Sant Jordi,la gent considera que has arribat adalt de tot i aquest a dalt de tot noexisteix. Els colors de l'aigua encaraestà considerada per bastant gent unade les novel·les importants de final desegle. Fantàstic, perquè me l'estimomolt, però ara no la tornaria a es-criure.

“Mai no estàs alcim de res”

Creat fa 30 anys, aquesta instal·lació esva construir en una època on a tota l'ÀreaMetropolitana els Casals de Joves, CasalsInfantils i la dinamització socio-culturalestaven en voga. El Casal de Joves s'ha anat transformantal llarg dels anys i d'acord amb les de-mandes existents actuals. En aquests da-rrers 5 anys al Casal hi ha hagut un perí-ode de canvi important fonamentat en elpas de la dinamització socio-cultural, auna intervenció més educativa i integral.És a dir, el dinamitzador a més d’ajudar atirar endavant les iniciatives dels joves,també ajuda en el procés de creixementdel jove i el seu projecte de vida.Un altre canvi és la franja d'edat a qui vaadreçat, ja que abans aquesta franja erade 16 a 29 anys, mentre que ara es treba-lla en dos eixos: de 12 a 16 i de 17 a 29anys. En el grup de 12 a 16 amb elProjecte de l'Espai Jove 12-16 anys, i de17 a 29 amb el Projecte de DinamitzacióJove, ambdós de dilluns a divendres, prin-cipalment en horari de tardes.

El projecte de vidaTambé està el Programa d'acompanya-ment i creació de projecte de vida, en elqual s'ajuda al jove a crear el seu projecte

de vida, a través del suport orientador iafectiu.Finalment, hi ha el Programa d'estudi as-sistit, el qual es fa de 4 a 6 de la tarda,per ajudar als adolescents a aprendre hà-bits i tècniques d'estudi. Es fa de maneracoordinada amb els tutors dels institutspúblics de la ciutat. El casal disposa desales i espais per desenvolupar les sevesactivitats. Així, es pot trobar els bucs d'as-saig, l'espai de taller-cuina, la sala poliva-lent, i dos nous espais: el Fab-lab i unasala d'edició d'audio i vídeo.Com a activitats destacades durant l'any:el Casal del Terror, la participació en elCarnestoltes i les festes majors i l'EstiuJove.

El Casal de Joves, un equipament juvenil dinamitzador i educador

323

L’eq

uipa

men

t 19

L’equipament

El projecte d'Espai Jove 12 a 16 anys promou la participació activa dels i les joves entot allò que es realitza en el projecte. Es pretén que siguin els propis joves qui decidei-xin les activitats, els tallers, el petits projectes que volen realitzar durant tot els curs.Fins i tot, tot allò que volen realitzar durant l'Estiu Jove. I això també inclou el pressu-post i el preu de les activitats.L'espai on es discuteixen totes aquestes qüestions i on es prenen les decisions és l'as-semblea de l'Espai Jove i que els joves participants l'han batejat com a"Meriendamblea", ja que aprofitant el debat s'hi berena!!!! Un berenar, per cert, fetpels propis joves.

El Casal de Joves Altimira és un equipament municipal especialitzat en joventut des d'ons'organitzen diferents serveis, programes i activitats adreçats al jovent de Cerdanyola.

La “meriendamblea”

En el projecte d’Espai Jove 12 a 16 anys són els propis joves els que decideixen les activitats, els tallers i els petits projectes que volen realitzar durant el curs.

El nou espai Fab-lab disposa d’impresores 3D

Antonio Ortega i Daniel Claramunt van serels protagonistes d'aquest diàleg que vadonar pas a la creació del Grup ArtísticTeatral, el GAT Teatre, que celebra en-guany quatre dècades d'amor pels esce-naris i passió per la cultura. Al llarg d'a-questes quatre dècades, prop de 300persones han col·laborat amb la veteranacompanyia que ha posat en marxa uns 60espectacles diferents que inclouen tot ti-pus de gèneres i que fan un recorregutper bona part de la història d'una de lesarts més universals.

Tot tipus de gèneresAmb el Casal Parroquial -fins el seu ende-rroc al 1995- i l'Ateneu com a escenarisprincipals, el GAT ha portat a les taulesd'un teatre drames i comèdies, textosclàssics i contemporanis, i autors tan des-tacats i heterogenis com Shakespeare(Molt soroll per a no res), Guimerà (TerraBaixa), Muñoz Seca (La venganza de DonMendo), Sagarra (L'hostal de la Glòria),Priestley (El temps i els Conway), Casona(La dama del alba), Miller (Panoramadesde el puente), Reza (Un déu carnis-ser), Simon (Rumors) o, de forma tradicio-nal quasi cada Nadal, Els Pastorets deFolch i Torres, entre molts altres.

Però si els integrants del GAT Teatre recor-den amb especial emoció algun especta-cle, potser és Crònica d'una esperança,del qual destaquen que va ser la primeraadaptació al català que es va fer del Diarid'Anna Frank, amb un text de RafaelAguilar que va dirigir Francesc Vilaró.L'estrena va comptar amb la presència deMiep Gies, la secretària d'Otto Frank queva aconseguir salvar de mans nazis elmanuscrit original de la jove holandesa,un dels textos més llegits de la història. La representació de l'antimilitaristaEscuadra hacia la muerte d'AlfonsoSastre, amb la policia comprovant que lesarmes no es podien carregar de debó, o la

celebració del concurs de teatre infantil,amb figures de l'alçada de Mary Santpereo Fabià Puigserver fent de jurat, són al-tres de les fites d'un grup de comediantsque afirmen que 40 anys després conti-nuen al peu del canó perquè assegurenque el teatre és tan addictiu com unadroga, un autèntic verí que si t'enganxano podràs deixar. Lluís Tusell explica queper això el GAT Teatre continuarà moltsanys més, tot i que en algun cas els haportat problemes de família, però tantessatisfaccions que segueixen pensantnous projectes com la possibilitat de ferràdioteatre a l'emissora local i mantenirles reivindicacions de sempre: espais itemps perquè moltes vegades estrenenl'obra sense poder fer un assaig general al'escenari en què es representarà i en lescondicions en què s'estrenarà.

Celebració del 40è aniversariPetits crims conjugals va obrir el 5 demarç les activitats commemoratives del'aniversari que seguiran amb Carnaval,de Jordi Galceran (15 de maig), RevisióAnual, d'una Montserrat Cornet que as-sistirà a l'actuació del 2 de juliol, i Taxi,de Ray Cooney, al mes d'octubre, a mésde la recuperació de Els Pastorets al de-sembre. Una gran festa teatral a la plaçade l'Abat Oliba el 3 de juliol amb repre-sentacions, tallers, exposicions i les ac-tuacions d'altres entitats culminarà lesactivitats per celebrar 40 anys d'amor alteatre.

323

Fem

Mem

òria

20

El GAT Teatre celebra quatre dècadesde passió per la cultura i els escenaris

Fem Memòria

Un dia de 1976 dos veïns es van trobar en un ascensor. Va sorgir una pregunta: "T'agrada elteatre?". La resposta ha donat pas a una intensa aventura cultural de 40 anys.

Miep Gies, al centre de la fotografia, va assistir a la representació de Crònica d’una esperança

RReeppoorrttaattggee aauuddiioovviissuuaallaall cceerrddaannyyoollaa..iinnffoo

Cartell commemoratiu del 40è aniversari del GAT Teatre

La salvadora del diari d'AnnaFrank va veure

l’adaptació del GAT Teatre

La companyia col·labora amb les Festes de Sant Martí

323

Espo

rts

21

Esports

El camp està ubicat al que fins ara era una zona d’aparcament a la Zona EsportivaMunicipal de Montflorit i servirà per La Zona Esportiva Municipal de Montflorit ha ampliat l’espaidestinat a la pràctica del tir amb arc. La zona, que fins araocupava un aparcament per a cotxes s’ha adequat i ara és unpetit camp de tir amb arc que utilitzarà els arquers i arqueresde l’Escola d’Iniciació del Club d’Arquers de Cerdanyola i l'es-cola de formació i tecnificació que està posant en marxa laFederació Catalana de tir amb arc.

Llançaments curtsEl nou camp de tir amb arc també servirà per a que els socisdel Club d’Arquers de Cerdanyola entrenin el llançament acurta distància els dies que no puguin utilitzar el camp grandoncs l’espai el comparteixen amb l’Escola d’Atletisme iTriatló del Cerdanyola Club d’Hoquei.En el nou camp de tir s’ha construït un mur atura fletxes i s’haadequat la il·luminació per a poder seguir entrenant una ve-gada no hi hagi llum del sol. A més, s’ha instal·lat un mòdul

per guardar el material i per fer el servei d’oficina del club lo-cal.

Nou camp de tir amb arc d’iniciació

Guardonats a la 13a Nit de l’Esport

MMiilllloorr EEssppoorrttiissttaa FFeemmeenníí:: Eli Gordón (atletisme) Cerdanyola Club d’HoqueiMMaassccuullíí:: Lluís Barbé (corredor d’obstacles) Olliu RacersFFeemmeenníí BBaassee:: Judit López (taekwondo) Lee YoungMMaassccuullíí BBaassee: Adrián Jiménez (escacs) Penya Escacs CerdanyolaFFeemmeenníí VVeetteerraannss: Belén Hidalgo (atletisme) Cerdanyola Club d’HoqueiMMaassccuullíí VVeetteerraannss: Abel Hernández (Club Bàdminton Bellaterra)MMiilllloorr EEqquuiipp SSèènniioorr FFeemmeenníí: Sènior OK Lliga (hoquei)Cerdanyola CHSSèènniioorr MMaassccuullíí: Cerdanyola triat-ló (atle-tisme) Cerdanyola CHMMaassccuullíí BBaassee: Juvenil A del CerdanyolaFutbol ClubFFeemmeenníí BBaassee: Cadet A Club Bàsquet Femení Cerdanyola

RReeccoonneeiixxeemmeenntt ttrraajjeeccttòòrriiaa aall mmóónn ddee ll’’eessppoorrtt: Ángel Morán (futbol) Cerdanyola FCMMiilllloorr CClluubb ddee CCeerrddaannyyoollaa: Club Bàsquet Femení CerdanyolaMMiilllloorr IInniicciiaattiivvaa EEssppoorrttiivvaa SSoolliiddààrriiaa: Escola Escacs gent gran (Penya Escacs Cerdanyola)PPrreemmii PPrroommoocciióó EEssppoorrtt EEssccoollaarr:: Escolade Bàsquet del Club Bàsquet CerdanyolaMMiilllloorr EEssppoorrttiissttaa DDiissccaappaacciittaatt mmaassccuullíí::Israel Casasola (Grup Catalònia) MMiilllloorr EEssppoorrttiissttaa DDiissccaappaacciittaatt ffeemmeenníí::Gemma Tiana (ASPADI)RReeccoonneeiixxeemmeenntt aa uunn ppaattrroocciinnaaddoorr:: RenoRReeccoonneeiixxeemmeenntt aa llaa ccoommuunniiccaacciióó eessppoorr--ttiivvaa ““MMeemmoorriiaall JJoosséé LLuuiiss RRooddrríígguueezz””::Albert Setó (BTV)PPrroommoocciióó ii ffoorrmmaacciióó ddee ll’’eessppoorrtt::Associació Josep Marcet i Prat, per aju-dar a l’esport de la ciutat, mitjançant elmecenatge a esportistes.

La 13a Nit de l’Esport de Cerdanyola esva celebrar amb rècord de persones as-sistents al sopar-gala de lliurament delspremis, que un any més es va celebrar al’Hotel Campus. Lluís Barbé (corredord’obstacles) i Eli Gordón (atleta) van re-bre el premi a millors esportistes de laciutat. Per a aquest guardó, a diferènciade la resta, també comptaven els vots deles persones assistents al sopar.

El juratEnguany el jurat va estar format perOctavi Tarrés, ex jugador del primer equipd’hoquei del FC Barcelona i actual porterde l’equip de Primera Nacional, MarcCosta, exregidor d’Esports, José R.Urbano, fotògraf, Isidre Morera, expresi-dent del CBF Cerdanyola i RamonCapella, membre de la Comissió deFestes de la Tardor. També va formar partdel jurat amb veu però sense vot la regi-dora d’Esports Contxi Haro.

La companyia col·labora amb les Festes de Sant Martí

323

Agen

da 2

2

Agenda

indispensable

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallCCeelleebbrreemm SSaanntt JJoorrddii2244 dd’’aabbrriill.. 1111hhSessió de conta contes en famíliaParc del Turonet

CCaaffèè aammbb lllleettrreessLLaa mmaalleeddiicccciióó ddeellss ppaarrmmiissaannoo--RRaaffeell NNaaddaall2211 dd’’aabbrriill.. 1199::3300hhBiblioteca Central de Cerdanyola

LL’’hhoorraa ddeell ccoonnttee ppeerr aa mmeennuuttssAA ccààrrrreecc dd’’EElleennaa AAnnddrrééss 2200 dd’’aabbrriill.. 1177::3300hhBiblioteca Central de Cerdanyola

MMoossttrraa ddee CCuurrttmmeettrraattggeeCCoonnvvooccaattòòrriiaa ddee llaa IIVV MMoossttrraa ddeeCCuurrttmmeettrraattggeess ddee CCeerrddaannyyoollaa.. LLaa vviiddaaééss ccuurrttaa..FFiinnss eell 2255 dd’’aabbrriill..Els materials s’han de lliurar al Museud’Art de Cerdanyola en formar DVD.

EExxppoossiicciióóJJooccss ii JJoogguuiinneess aa ll’’aannttiinngguuiittaattFFiinnss eell 88 ddee mmaaiigg..El joc ha estat una eina de diversió iaprenentatge des de fa mil·lennis.Museu d’Història de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóEEnnttrree llaa lllleettrraa ii llaa iimmaattggeeFFiinnss eell 1155 ddee mmaaiigg..Mostra de revistes catalanes de finalsdel segle XIX a la Guerra CivilMuseu d’Art de Cerdanyola

CCoonncceerrttCCoonncceerrtt ddee SSaanntt JJoorrddii ddee llaa BBaannddaa ddeell’’AAggrruuppaacciióó MMuussiiccaall ddee CCeerrddaannyyoollaa2233 dd’’aabbrriill.. 2200::3300hhA la primera part actuarà una bandaconvidada.Teatre AteneuPreu: 5 euros

TTeeaattrreeUUnn cceell ddee pplloomm1155 dd’’aabbrriill.. 2211hhAdaptació de la novel·la de Carme Martí Preu: Taquilla: 15 eur. Anticipada: 12eur. Reduïda: 10 eur.

PPrreesseennttaacciióó lllliibbrreePPrriimmeerr ppaaiissaattggee dd’’IIssiiddrree GGrraauuMemòries d’infància ficcionades, ambCerdanyola al fons.1188 dd’’aabbrriill.. 1199hhBiblioteca Central de Cerdanyola

SSaanntt JJoorrddiiDurant tot el dia parades dellibres i roses2233 dd’’aabbrriillPl. de l’Abat Oliba i pl. de Viladomat

MMaarraattóó ddee lleeccttuurraaDDeeddiiccaaddaa aa llaa ffiigguurraa ddee RRaammoonn LLlluullll2233 dd’’aabbrriill.. 77::3300hh--99hh:: Mercat de Les Fontetes99hh--1199::3300hh:: Pl. de Francesc Layret

TTiitteelllleessQQuuèè bbèèssttiiaaA càrrec de Titelles Naip2233 dd’’aabbrriill.. 1111hhPl. de Francesc Layret

EEssppeeccttaaccllee iinnffaannttiillFFaauulleess ddee RRaammoonn LLlluullllA càrrec d’Assumpta Mercader2233 dd’’aabbrriill.. 1177::3300hhPl. de Francesc Layret

RReecciittaall ddee mmúússiiccaa ii ppooeessiiaaEEll vveerrggeerr ddee ll’’AAmmaattDe Llibre d’Amic e amat2233 dd’’aabbrriill.. 1188::3300hhPl. de Francesc Layret

323

Agen

da 2

3

abril-maigAgenda

XXeerrrraaddaa--tteerrttúúlliiaaAArrttiisstteess ppllààssttiiccss hhiippeerrrreeaalliisstteess2288 dd’’aabbrriill.. 1199hhOrganitza: Associació d’Artistes Plàsticsde Cerdanyola.Museu d’Art de Cerdanyola

SSaanntt IIsscclleeUUnnaa ppaarrrròòqquuiiaa mmeeddiieevvaallVisita guiada i jornada de portes ober-tes a l’església de Sant Iscle (de 10h a14h)1155 ddee mmaaiigg.. 1122::0000hh ((vviissiittaa gguuiiaaddaa))Església de Sant Iscle

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinnttwwwwww..cceerrddaannyyoollaa..ccaatt//aaggeennddaa

MMeerrccaatt EEccoollòòggiiccEEll mmeerrccaatt eeccoollòòggiicc vviissiittaa CCeerrddaannyyoollaa1144 ddee mmaaiigg .. 99::0000hhPlaça de l’Abat Oliba

EExxppoossiicciióóCCeerrddaannyyoollaa,, tteerrrraa dd’’iibbeerrss Visita guiada a l’exposició permanent.Gratuïta amb l’entrada.88 ddee mmaaiigg.. 1122hhMuseu de Ca n’Oliver

EEssggllééssiiaa VVeellllaa SSaanntt MMaarrttííVisita guiada i jornada de portes ober-tes a l’església Vella de Sant Martí (de10:30h a 14:30h)88 ddee mmaaiigg.. 1122::0000hh ((vviissiittaa gguuiiaaddaa))Església Vella de Sant Martí

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallLLeess oolloorrss ddeell ppaarrcc88 ddee mmaaiigg.. 1111hhDescobrim el parc a través de l’olfacte.Parc del Turonet

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallCCuuiiddeemm lleess ppaappaalllloonneess1155 ddee mmaaiigg.. 1111hhJoc de descoberta i tallers per conèixerles papallones.Parc del Turonet

TTeeaattrreeAAiixxòò nnoo ééss vviiddaa 3300 dd’’aabbrriill.. 2211hhDirecció: Miquel Esparrach i CarlosSoler. Producció: Passi-ho bé TeatreTeatre AteneuPreu: Taquilla: 7 eur. Anticipada: 5 eur.

TTeeaattrreeSSeerr--hhoo oo nnoo66 ddee mmaaiigg.. 2211hhDirecció i interpretació: Josep MariaFlotats, amb la intervenció d’Arnau PuigTeatre AteneuPreu: Taquilla: 18 eur. Anticipada: 15eur. Reduïda: 12 eur.

CCoonncceerrttUUnn vviiaattggee mmííssttiicc.. JJoovvee OOrrqquueessttrraa ddeeCCeerrddaannyyoollaa88 ddee mmaaiigg .. 1122hhObres de Claude Debussy, Eric Whitacrei John Rutter.Preu: Taquilla: 15 eur. Anticipada: 12eur. Reduïda: 10 eur.

CCoonncceerrttEEnnrriicc GGrraannaaddooss:: hhoommeennaattggee aa uunn ssoommiiaa--ddoorr1144 ddee mmaaiigg.. 1199 hhDirector: Pedro Pardo. Intèrprets:Orquestra Victòria dels ÀngelsTeatre AteneuPreu: Taquilla: 15 eur. Anticipada: 12eur. Reduïda: 10 eur.

TTeeaattrreeCCaarrnnaavvaall1155 ddee mmaaiigg.. 1199hhText: Jordi Galceran. Direcció: FrancescVilaró. Producció: GAT TeatreTeatre AteneuPreu: Taquilla: 6 eur. Anticipada: 5 eur.Promoció 2x1 per a entitats locals.

PPrreesseennttaacciióó lllliibbrreeBBeerreenngguueerr ddee SSaalltteellllss,, MMaattaarr ppeerr llaa ddiigg--nniittaatt ((11335500)) ddee MMiiqquueell SSáánncchheezz2277 dd’’aabbrriill.. 1199hhBiblioteca Central de Cerdanyola

PPrreemmiiss LLiitteerraarriissAAccttee lllliiuurraammeenntt PPrreemmiiss LLiitteerraarriiss ddeeCCeerrddaannyyoollaa ddeell VVaallllèèss 2200116655 ddee mmaaiigg.. 1199hhBiblioteca Central de CerdanyolaOrganitza: Ajuntament i UAB

FFeessttaa MMaajjoorr RRoosseerr ddee MMaaiigg 3300 dd’’aabbrriill -- 22 ddee mmaaiiggDiferents espais

QR per consultar tota la programació de la festa

MMaarrxxeerroollaaMMaarrxxeerroollaa.. CCaammiinnaaddaa ppeerr CCoollllsseerroollaa88 ddee mmaaiigg.. 1111hhOrganitza: Centre d’Esports deMuntanya de Cerdanyola

CCuurrssaa ppeerr CCoollllsseerroollaa2266aa CCuurrssaa ppeerr CCoollllsseerroollaa1155 ddee mmaaiigg.. 99hhInformació www.cursapercollserola.comSortida i meta: ZEM Les FontetesOrganitza: Secció d’Atletisme delCerdanyola Club d’Hoquei

CCaaffèè aammbb lllleettrreessMMaarree ii ffiillllaa -- JJeennnn DDííaazz1199 ddee mmaaiigg.. 1199::3300hhBiblioteca Central de Cerdanyola

CCoonnffeerrèènncciiaaEEll MMeeddiitteerrrraannii oorriieennttaall.. EEll ddeessppeerrttaarr ddeellCCllaassssiicciissmmee..A càrrec de Quim Módenes1133 ddee mmaaiigg.. 1199::3300hhMuseu d’Art de CerdanyolaOrganitza: Associació Artistes Plàstics

Farmàcies de guàrdia Telèfons d’interés

AABBRRIILL1166 Rov-Costa1177 Rov- Valls18 FERRER19 GALCERÁN20 RAMBLA21 ÁLVAREZ22 PINETONS2233 ROVIRA2244 Rov-Merinero25 ST ANDREU26 TORRENTS2277 HIDALGO2288 RINCÓN29 NOVELL3300 ÁLVAREZ

MMAAIIGG11 Rov-Rivera22 Rov-Pinetons3 HID-VALLS4 C. SELVA5 BOQUET6 ORDIS77 Rov-Lluís88 Rov-J.Selva9 SÁNCHEZ10 COSTA11 VALLS12 FERRER13 GALCERÁN1144 Rov-Rambla1155 ÁLVAREZ

1166 Rov-Pinetons17 ROVIRA18 MERINERO19 ST ANDREU20 TORRENTS2211 Rov-Hidalgo2222 Rov-Rincón23 NOVELL24 RIVERA25 ÁLVAREZ26 RIZAL27 HID-VALLS2288 C.SELVA2299 Rov-Boquet30 ORDIS31 LLUÍS

JJUUNNYY1 J.SELVA2 SÁNCHEZ3 COSTA44 Rov-Valls55 Rov-Ferrer6 GALCERÁN7 RAMBLA8 ÁLVAREZ9 PINETONS10 ROVIRA1111 Rov-Merinero1122 Rov-StAndreu13 TORRENTS14 HIDALGO15 RINCÓN

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870

93 591 41 33Biblioteca Central Cerdanyola 93 580 76 02Casal de Joves 93 580 58 69Centre d’Informació, Atenció i Recursos per a Dones (CIARD) 93 592 16 47Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 xx xx

93 580 xx xxDeixalleria Municipal 93 691 74 42Escola Municipal de Música 93 580 88 88 Ext. 3962EMD Bellaterra 93 518 18 30Immigració i Cooperació 93 580 88 88 ext 3765Mercat Municipal Les Fontetes 93 692 64 96Mercat Municipal Serraperera 93692 60 43Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Oficina Municipal d’Habitatge 93 588 66 94Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 580 88 88 Ext 3110ORGT Diputació 93 472 91 70Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei Local de Català 93 580 27 51Servei de Medicació 93 580 88 88 Ext 3855Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Salut Pública 93 580 88 88 Ext 3730Serveis Social 93 580 88 88 Ext. 3770Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi Vallès Occ. 93 580 27 27

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98

CCEERRDDAANNYYOOLLAAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 67 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hid-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrente, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. Barna, 216 93 594 71 95

RRIIPPOOLLLLEETTPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23St Andreu: C/ Sant Andreu, 4 93 692 23 26Bertrán: C/ Monturiol, 74 93 586 54 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla de S.Jordi 89 93 691 24 73

Telèfon d’atenció ciutadana

010