riusecFEBRER 2016 / Núm. 322

El comerç i l’hosteleria a la ciutat

Un Carnaval participatiu i divertit

riusec322

Ajuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaJosé Rodríguez UrbanoImpressió i plegatCromo-SystemDistribucióDistmail SLDipòsit LegalB-8726 / 81

@cerdanyola és, des del maig de 2009, elperfil municipal a Twitter. L'Ajuntament publica diàriament, entre d'al-tres piulades o tuits, informacions de servei -farmàcia de guàrdia, incidències a la via pú-blica, etc.. -, notes d'agenda i notícies de

www.cerdanyola.info. També recull les apor-tacions del veïnat, a través de les seves piula-des, esdevenint un canal més de comunica-ció bidireccional que complementa els jaexistents entre l’Ajuntament de Cerdanyola ila ciutadania.

Foto portada/ Comerç i hosteleria / Carnaval

Editorial/ La salut del Parc Taulí

Reportatge/ Comerç i Restauració

Ciutat/ Antenes de Telefonia, Carnaval, Beca Rotary

Institucional/ Horts socials, Obres, Dusi, Parc Taulí

Entrevista/ Albert Roma

Equipament / Can Serraperera

Fem Memòria/ Abans de l’Alba

Esports/ Mater Fit

@Cerdanyola, el twitter de l’Ajuntament

321

edi

tori

al3

La salut del Parc Taulí

La situació de l 'Hospital Parc Taulí és un símptomade la mala salut dels nostres centres sanitaris. La sa-nitat pública catalana ha patit una greu davalladadurant els últ ims anys, i el Taulí n'ha estat un delshospitals més afectats.

Com a ciutadania i , sobretot, com a ajuntament, noens podem quedar de braços plegats contemplant ladegradació progressiva del servei que ofereix el nos-tre centre hospitalari de referència. Cal que donemressò a les reclamacions que ens arriben, tant desdels pacients i famil iars com dels equips de profes-sionals que han estat supor tant i neutral itzant elsefectes de les retal lades en els últ ims mesos.

És per això que des de l 'ajuntament de Cerdanyoladel Val lès ens hem posat d'acord amb tots els ajunta-ments de l 'àrea d' inf luència del Parc Taulí per recla-mar al lò que considerem un dret bàsic; la dotaciódels recursos suf icients per tal que el nostre hospitalofereixi resposta a les necessitats de la ciutadania. No es tracta només de treballar per un hospital que

garanteixi els nostres drets, es tracta també de dotarel serveis de salut de bons equips d'assistència pri -mària, de garantir l 'accés en transpor ts públic alscentres de salut i de descentral itzar serveis d'acordamb l 'evolució demogràf ica de la comarca.

La sanitat pública ha estat víct ima de les retal ladesdels pressupostos de la General itat durant els últ imsanys. Això afecta a infraestructures, material i pro-fessionals. Els ajuntaments tenim el deure de posar-nos al costat de la ciutadania i l luitar per un serveipúblic de qualitat i accés universal, un servei que co-breixi les necessitats que tenim a la nostra comarca. Però també creiem que el model de sanitat públicaha patit un procés de privatització i mercanti l i tzacióque no té res a veure amb les retal lades, sinó amb unmodel que posa per davant el negoci i no les perso-nes.

La l luita pel Parc Taulí no només té a veure amb elsrecursos, sinó també amb una sanitat pública dedebò.

Editorial

Cerdanyola Oberta és una xarxa virtual decooperació empresarial i networking on in-tercanviar coneixement i necessitats perimpulsar el creixement econòmic a la ciu-tat. Es basa en tecnologies i eines web 2.0A http://www.cerdanyolaoberta.cat/ hi ha

els serveis de Can Serraperera, eines, re-cursos i continguts interactius d'alt valorafegit i sense cost. S'adreça a tots elsagents econòmics: entitats, universitat,empreses, emprenedors, associacions,ciutadans i administració pública.

Cerdanyola Oberta

Reportatge

32

2 R

epor

tatg

e 4

Bon producte i tracte familiar seCerdanyola compta amb un sector comercial i de restauració variat i de qualitat que reivindica unseguit d'intervencions per millorar el servei.

L’Avinguda Catalunya és un dels principals eixos comercials de la ciutat

El mercat de Les Fontetes

El mercat de Les Fontetes es va inaugurar l'any 1966.Actualment, amb dades d'aquest gener, hi ha 59 parades, 49d'elles obertes, 8 tancades i 2 de l'Ajuntament (el punt "d'in-ternet" i la parada on es fan els actes públics). Les paradesmés nombroses són les de fruites i verdures (amb 7), aviram(també 7) i peix fresc (amb 6). També es pot trobar carnisse-ria, cansaladeria, menuts, pesca salada, llegums, congelats,queviures, pa i pastisseria, plantes i flors, drogueria, perru-queria i bar cafeteria.

La peatonalització del carrer de Sant Martí ha potenciat el comerç a la zona

El sector comercial de qualsevol poble ociutat és fonamental per donar vida alsseus carrers i perquè la ciutadania, si novol, no tingui la necessitat de desplaçar-se fora a adquirir els productes que ne-cessita, gaudir d'un bon àpat o passaruna bona estona escoltant música en unlocal de lleure. Els petits i mitjans comerços locals aixícom la xarxa de lleure i restauració aju-den a la recuperació i el manteniment dela identitat de la ciutat. Generen ocupa-ció estable local, preserven la biodiversi-tat, humanitzen les relacions socials en

propiciar i mantenir el tracte humà ama-ble i personalitzat, faciliten la vida d'im-portants sectors socials amb dificultatsper accedir a les grans superfícies deperifèria: joves, jubilats, aturats, gentgran...Aquestes són algunes de les raons mésdestacables per les quals val la pena fo-mentar el comerç i la restauració local.Perquè de vegades, el millor està més aprop del que imaginem.

El comerç local a CerdanyolaEl comerç de proximitat a Cerdanyola,

com a molts d'altres municipis, té aspec-tes clarament favorables, com ara eltracte personalitzat i la confiança, carac-terístiques difícils de trobar en un grancentre comercial. En aquest sentit, lanostra ciutat disposa d'un bon comerç,molt variat i atractiu i d'uns locals de res-tauració amb una oferta gastronòmicaàmplia. Però podria ser molt més atrac-tiu si, d'una banda, aquest comerç i res-tauració més proper és conscient queha de saber oferir un plus al veïnat, i noquedar-se únicament amb el producteque tenen exposat, així com saber adap-

El mercat de Serraperera

El mercat de Serraperera es va inaugurar l'any 1974.Actualment, amb dades d'aquest gener, hi ha 52 parades, 43d'elles obertes, 8 tancades i 1 de l'Ajuntament (el punt de tro-bada). Les parades més nombroses són les de cansaladeria(amb 7) i aviram i peix fresc (totes dues amb 5). També es pottrobar carnisseria, menuts, pesca salada, llegums, congelats,pa i pastisseria, celler, dietètica, drogueria, perruqueria i barcafeteria.

L'horari és: dilluns de 8h a 13h; dimarts, dimecres i dijous de 7.30h a 13.30hdivendres de 7h a 14h i de 17h a 20h i dissabte de 7h a 14.30h.

Reportatge

32

2 R

epor

tatg

e 5

ense sortir de la ciutat

Cerdanyola té censats més 750 establiments comercials detots els sectors, segons dades de Promoció Econòmica del'Ajuntament. Tenint en compte que l'Associació CerdanyolaComerç i Serveis agrupa 180 comerços, l'Associació deComerciants de Sant Antoni-Bonasort 72 i el Gremid'Hostaleria té 150 agremiats, la resta d'establiments no es-tan associats a cap entitat.Els més nombrosos són els bars i restaurants. Concretament,hi ha 116 bars, 30 restaurants i 70 locals amb l'epígraf debar-restaurant. Altres tipus de comerços abundants a la ciutatsón els autoserveis-supermercats que arriben a 41 i les fle-ques-degustació a 40. Pel que fa al sector alimentari trobem 21 establiments de frui-tes i verdures, 12 carnisseries, 11 rostisseries, 10 pastisse-ries, 7 confiteries, 4 peixateries i 4 pizzeries.Les botigues dedicades a la roba i el parament de la personasón 55, les de calçat 16, els establiments de llenceria són 7,hi ha 9 merceries i 4 botigues de marroquineria. També hi ha 12 botigues d'esports, 14 joieries-rellotgeries, 15botigues d'informàtica, 10 de telefonia mòbil, 10 de fotogra-fia, 3 videoclubs i 5 d'electrodomèstics. Cerdanyola també compta amb 14 farmàcies, 13 establi-ments de mobles i decoració, 10 papereries, 6 llibreries, 5 bo-tigues de joguines i 4 quioscos, 13 botigues d'animals, 11 deplantes, 9 ferreteries, 7 empreses de vehicles, 10 òptiques,12 de parament de la llar, 8 estancs, 10 drogueries, 12 perfu-

meries i 11 herbolaris.

Cerdanyola té més de 750 establiments

tar els seus horaris a la necessitat de laclientela i d'altra banda, les administra-cions també són conscients que cal aju-dar-lo i potenciar-lo.

DemandesPrecisament des de les diferents asso-ciacions de comerciants i hostalerias'assenyala que cal actuar de maneraurgent en determinats aspectes. Un delprimers punts a abordar és el de la mo-bilitat. Segons els portaveus d'aquestesassociacions, la ciutat convida més asortir que no pas a entrar i per aquestmotiu ja fa temps que es reclama que al-guns carrers canviïn de sentit. Un altreproblema destacat és l'aparcament alqual s'hauria de donar un tracte espe-cial de tal manera se faciliti l'accés a laclientela.Altres reivindicacions passen per la mi-llora de l'enllumenat, la neteja, el reforçde la seguretat i l'adequació d'alguneszones que estan molt deteriorades.Entre les preocupacions més temudeses troba la hipotètica construcció d'uncentre comercial als terrenys del CentreDireccional, un projecte que perjudicariaseriosament el comerç local, segons res-salten.En aquest sentit, des del consistori es

vol potenciar molt el comerç local, prote-gint-lo de possibles implantacions degrans àrees comercials al municipi, per-què el comerç i l'hostaleria de proximitatsón els que en definitiva "generen llocsde treball". Els responsables municipals manifestenla seva intenció de treballar conjunta-ment amb els representants del comerç,l'hostaleria, els mercats municipals, elsmarxants i el lleure nocturn per arribar aun consens "sempre que sigui possible"en els temes que els afecten. També hi ha la intenció decidida "a man-tenir el suport municipal a les campan-yes de promoció de l'activitat comercial,hostalera d'oci nocturn i la creació delsespais de treball necessaris entreaquests sectors i l'Ajuntament on dis-senyar els instruments que els permetinser més competitius".

L’Ajuntament volrespondre les demandes

de comerciants iresturadors amb

una proposta de treballconjunt

Perquè comprar aprop de casa

1- Tindràs atenció personalitzada.(Els botiguers solen ser especialistesque t'atenen en un espai més familiari reduït)2- Et serà molt més còmode, perquèel comerç està més a prop3- El comerç de proximitat té cura delmedi ambient.(Evites desplaçaments en cotxe i re-dueixes, per tant ,la contaminacióambiental).4- Dóna vida als carrers i afavoreix lesrelacions entre el veïnat.5- Col·labora amb les nostres associa-cions i amb les nostres activitats deciutat6- Genera ocupació i economia local.(Crea llocs de treball estables i dequalitat).7- En comprar productes locals, lesdistàncies entre els llocs d'elaboracióo cultiu són més petites, amb la qualcosa l'impacte a l'entorn és menor.8- Els beneficis reverteixen en elpropi municipi.

Cerdanyola disposa detres associacions on s’aglutina bona part del comerç i la restauració

AssociacióCerdanyola Comerç i Serveis. President: Xavier Olivé.Telèfons: 93 580 29 91/93 580 91 52

Associació deComerciants de SantAntoni-Bonasort.President: GregorioMañas. Telèfon: 692 667554

Gremi d'Hostaleria.President de la Junta po-blacional: Antonio Castro.Telèfon: 618 519 411

Cerdans’agluti

32

2 C

iuta

t 6

L'aposta per la innovació com a motorde sortida de la crisi i l'obligació decombinar creixement econòmic i ves-sant social, són fonamentals per anarcap un model econòmic que cons-trueixi una societat més justa i iguali-tària. La IV Beca Rotary, lliurada en eltranscurs de la Nit de CerdanyolaEmpresarial, ha estat per a MillorEnergy Solutions en una edició on des-taca la gran vàlua d'altres cinc iniciati-ves sorgides al municipi.

Millor Energy SolutionsMillor Energy Solutions, fundada perBaltasar López, fabrica bateries espe-cialitzant-se en el disseny, desenvolu-pament i industrialització per a projec-tes de mobilitat sostenible d'alt valorafegit, fent-ho a través del desenvolu-pament de tecnologia pròpia basadaen cel·les electroquímiques de liti, lesquals permeten prestacions molt su-periors a les existents fins al moment.

H20 NowH2O Now, creada per Marc Felip, FelixKlöckner i Jose Luís Martín, es dedicaal desenvolupament de sofware permillorar l'accés a l'aigua potable a leszones rurals de l'Àfrica subsahariana.Les bombes habilitades per H2O Nowestaran connectades a la xarxa 2G icarregaran informació diària sobre l'úsde la bomba i la qualitat de l'aigua.Aquesta informació, junt amb altresrecomanacions sobre l'ús i l'accés al'aigua, arribarà als usuaris finals através del telèfon mòbil.

MELMEL és el projecte d'Educació per laSostenibilitat adreçat a alumnesd'ESO i de Batxillerat ideat per MariaGarcía, Laura de la Orden i LauraBarba. A través de la realització de tallers il’elaboració de material didàctic espromou l'aprenentatge dels valors ipresa de consciència de la sostenibili-tat ambiental, econòmica i social coma eina per transformar la societat.

MotospiritMotospirit és un projecte col·lectiu demobilitat sostenible per desenvolupar,construir i comercialitzar una motoci-cleta propulsada per un motor elèctricper l'ús en ciutats, vies interurbanes,viatges per autopistes i circuits.

Llibreria LilliputLa Llibreria Lilliput, comandada perArantxa Medina i Núria Nájera, ha nas-cut amb la missió de potenciar l'hàbitde la lectura en infants, adolescents iels seus pares, i ho fa a través de laventa al detall de llibres amb valorseducatius, joguines pedagògiques i larealització de sessions de contacontesi tallers de manualitats.

Un Món MàgicEl centre de suport familiar Un MónMàgic, dirigit per Consuelo Figueroa iFrancisco Expósito, s'adreça a famíliesque tenen dificultats per a conciliar lavida laboral amb la cura dels seus fillsi filles. La metodologia que apliquen és unapedagogia basada en l'experimentaciócom a base de l'aprenentatge i en laparticipació activa dels pares i mares.

Ciutat

L’empresa de fer ciutat

Millor Energy Solutions, fundada per Baltasar López, va ser la guanyadora de la IV Beca Rotary

La combinació decreixement econòmic i

vesant social ésfonamental per anar cap a

una societat més justa iigualitària

Mobilitat sostenible,conciliació familiar,potenciar la lectura,

racionalitzar el consum,alguns objectius dels nous

emprenedors

La Beca del Rotary Club a l'emprenedoria és un gra de sorra més en la generació de dinamismeeconòmic i creació d'ocupació a la ciutat, una responsabilitat compartida entre sector públic i privat.

32

2 C

iuta

t 7

Una alternativa tecnològica a la radiofreqüència és possible

Ciutat

La Plataforma No als repetidors de telefonia mòbil al casc urbà i l’AVV del Turonet demanenuna revisió de la ubicació i potencia dels 45 repetidors repartits per la ciutat.

Al-anon, 25 anys de lluita contra els efectes de l’alcoholisme sobre les famíliesPatir la malaltia de l'alcoholisme noafecta només a la persona malalta.Familiars, amics, companys de feinatambé es veuen afectats. L'associacióde familiars de persones alcohòliquesAl-Anon vol donar suport a familiars iamics lluny de sectarismes, religions opolítica i amb l'objectiu de donar infor-mació i intercanviar experiències isempre respectant l'anonimat de totesles persones.El col·lectiu ha celebrat aquest mes degener els 25 anys de treball aCerdanyola amb una reunió celebrada

al local veïnal del carrer de FrancescLayret, 74. Els seus integrants desta-quen que l'entitat permet trencar l'aï-llament, compartir els problemes i tro-bar orientació davant les greusdificultats de convivència amb la ma-laltia i els altibaixos emocionals quepateixen les persones de l'entorn. Unaltre objectiu és evitar els tabús so-cials a l'entorn d'aquesta malaltia i di-fondre la realitat de l'alcoholisme mésenllà dels tòpics i falsedats.L'alcohol és la droga més consumida iel seu excés provoca problemes físics,

però també emocionals i de conducta.El consum excessiu perjudica el fetge iel pàncrees, causa gastritis i úlceresd'estòmac, desnutrició i trastorns alsistema nerviós. La dependència d'a-questa droga agreuja els problemes fí-sics, psíquics i socials.

ContacteEl telèfon de contacte d'Al-Anon és el93 310 39 53 i el seu web ésal-anonespana.org. Actualment hi haprop de 300 grups de l'entitat repartitsper l'estat, el primer creat l'any 1963.

La Plataforma No als repetidors de telefoniamòbil al casc urbà i l'AVV del Turonet conti-nuen amb l'objectiu d'informar la ciutadaniasobre els perills potencials de l'exposició a laradiofreqüència i demanar la seva implicacióper sol·licitar una tecnologia biocompatible ide fer un ús responsable. Amb aquesta fina-litat van organitzar un acte a la BibliotecaCentral amb la presència de l'enginyer tècnicen Telecomunicacions, Josep Vilches; la doc-tora d'atenció primària, Carmen Ruiz i el regi-dor de Medi Ambient, Ivan González.

Hi ha alternativesSegons els experts, actualment hi ha més de8.000 estudis que corroboren la relació en-tre malaltia i radiofreqüència i la possibilitatde que es converteixi en un greu problemade salut pública va en augment, segons vaalertar Vilches qui, a més, va posar de relleula importància de difondre la informació en-tre la ciutadania perquè prengui consciènciade la situació. El perill està en "l'elevada ra-diació i la continua exposició", però va asse-gurar que hi ha alternatives com una tecnolo-gia biocompatible i fer un ús responsable dela mateixa.La doctora Carmen Ruiz va demanar auto-responsabilitat, ser conscients de la situaciói posar els mitjans per evitar els efectes de laradiofreqüència per a la salut de les perso-nes. No es tracta de renunciar a la tecnolo-gia, sinó "de fer un ús adequat i establir pac-

tes amb les empreses de telefonia mòbil per-què baixin les potències". També va reclamarmantenir la màxima precaució amb els in-fants, ja que són "més vulnerables als efec-tes adversos d'aquestes xarxes". La doctoraté prevista una reunió amb la Federaciód'Ampes de Cerdanyola per informar-les so-bre el tema. El regidor de Medi Ambient, Ivan González,va reiterar que l'Ajuntament continuarà alcostat del veïnat i de la Plataforma perquè LaLlei de Telecomunicacions del 2014 és "una

llei injusta que prioritza el negoci per damuntde la salut de les persones".L'entitat continua la recollida de signaturesper demanar no només que no s'instal·lin lesantenes dels carrers del Reinaxement i dePompeu Fabra sinó perquè es revisin la ubi-cació i potència dels 45 repetidors repartitsper tota la ciutat i que es faci un estudi acu-rat de necessitats reals a la ciutat per crearun model saludable.Per a més informació: norepetidorscerdanyola@gmail.com

El principal perill de les antenes de telefonia està en l’elevada radiació i la continua exposició

Ciutat

32

2 C

iuta

t 8

Part de la Comparsa Bar Canaletes, guanyadora del concurs d’enguany

Premiant la imaginació

La comparsa Bar Canaletes, 70 per-sones amb l'objectiu de fer barri di-vertint-se, guanyava el concurs deCarnaval. El ramat de No somos bo-rregos i l'atracció Banana Loca as-solien altres dos premis. Mencionsespecials tenien els personatges decòmic de l'Ampa Xarau, la Creu Rojabuscant a Wally i el grup de titelles.

El Carnaval ja és història i els seusdies alegres donen pas, segons diu latradició, als tristos dies de laQuaresma. Però ens ha deixat l'ale-gria d'un moment que ens ha permèsviure sota altres pells, encarnant vi-des del passat o imaginant com se-ran les del futur, transformant-nos enanimals, en altres persones, en és-sers de ficció, en els nostres heroisde somni o del pitjor malson... Tant és, el Carnaval ens convida a do-

nar festa a les nostres pors i vergon-yes i deixar via lliure als nostres des-itjos i il·lusions ja sigui en solitari, enparella, o formant part d'un grup.Possiblement, el Carnaval no és ja lafesta de la disbauxa que diu el tòpic,però conserva elements de sorpresa,un més que saludable component crí-tic i permet alliberar la nostra fanta-sia deixant que la Rua flueixi com unriu d'imaginació pels carrers deCerdanyola.

Aina Sastre guanya elpremi BarcanovaL’escriptora combina realitat i fantasia en la sevaobra Quan arriba el moment.Aina Sastre ha guanyat el premi Barcanovade literatura juvenil amb Quan arriba elmoment, una narració que combina la fan-tasia amb els terratrèmols que sacsegenel món dels adolescents. L'autora destacaque aquesta barreja de realitat i imagina-ció aborda "les coses més comunes de lavida d'una adolescent", una etapa molt in-tensa de la vida d'una persona.La novel·la, que es publicarà per Sant Jordi,narra la història de la Lili, una adolescentque cada matí s'aixeca enamorada i ambganes de canviar el món, però també ambuna família que es desfà. La Lili lluitaràpels seus ideals, per la seva família i perles seves relacions, però no està tan se-gura de sortir amb el cor intacte quan des-cobreix en els seus orígens una història debruixes. Aina Sastre, autora de Quan arriba el moment

El concurs per triar el cartell de la FestaMajor del Roser de Maig s'ha iniciatamb la recepció d'obres, que es podenpresentar fins el 4 de març. El veredictedel jurat, format per persones vincula-des a l'art, la cultura i el teixit associa-tiu, es farà públic el 9 de març. Les obres han de ser originals i inèditesi cada concursant podrà presentar unasola. La mida del cartell ha de ser deDIN3 (29,7x42cm) i en ell ha de cons-tar el text: Festa Major del Roser deMaig 2016 Del 29 d'abril al 2 de maig iel logotip de l'Ajuntament deCerdanyola.Les obres s'han de presentar a l'Oficinad'Atenció Ciutadana dins d'un sobre enblanc acompanyat del formulari especí-fic que es pot obtenir al Web del'Ajuntament o bé directament a l'OAC.Els cartells han de ser anònims, no po-den portar el nom de l'autor ni al dors nial sobre. Les dades de l'autor només esfaran constar al formulari de lliurament.

Concurs pel cartellde la Festa Major

El riu de la fantasia flueix per Carnaval

32

2 In

stitu

cion

al 9

Institucional

El projecte s'emmarca en l'Estratègia de Desarrollo UrbanoSostenible Integrado (DUSI) promogut per la Unió Europea. Laproposta municipal s'implementaria entre el 2016 i el 2022.Contempla actuacions a les zones de Les Fontetes, QuatreCantons, Carretera de Barcelona, antigues naus de l'empresaUralita i a l'Avinguda de Catalunya. Per a tirar-lo endavant s'ha presentat una proposta a la convoca-tòria de subvencions DUSI, proveïda econòmicament de fons eu-ropeus FEDER, que gestiona i aprova actualment el govern del'Estat Espanyol.

El DUSI de Cerdanyola del VallèsEls objectius del projecte passen per crear una nova centralitata Cerdanyola (fins ara inexistent) que potenciï els espais i equi-

paments públics com a espais i equipaments de ciutat, que mi-llori la vida de la població dels seus barris afavorint la cohesiósocial i que, a més, ho faci de forma sostenible energèticament.

L'estratègia municipal preveu quatre grans objectius:1. Transformar la zona, aprofitant els recursos existents.Destaquen accions com vianantitzar l'Avinguda Catalunya; ade-quar l'entorn de l'estació de Renfe i col·locació d'una Oficina deTurisme; renovació global de l'enllumenat públic; construcciód'un nou pont de Santa Anna.2. Dotar als barris amb equipaments referents de ciutat Algunes de les actuacions destacades són l'adquisició d'una deles antigues naus de l'empresa Uralita, l'E, convertint-la en unequipament d'innovació social, tecnològica i energètica; dotarl'antiga biblioteca de Can Altimira, amb una equipació referen-cial en noves tecnologies i creació del Punt Informàtic i AulaMultimèdia al Centre Cívic Ateneu - Creu Roja - Quatre Cantons iImplementació d'un projecte d'Smartcity per a control de la ges-tió dels Serveis municipals.la instal·lació.3. Conversió de la zona en un espai productiu basat en l'econo-mia social i de proximitatLes actuacions més destacades contemplen la reurbanitzacióintegral del tram local de la carretera de Barcelona (N-150), pen-sant en el vianant; la instal·lació de punts de recàrrega de vehi-cles elèctrics, així com l'inici de la renovació de la flota municipalamb vehicles d'aquestes característiques. 4. Promoure la cohesió social a través d'una transformació co-munitària Les propostes més destacades passen per dissenyar i implantarun Pla de Dinamització Comunitària, establint-se a l'Escola LesFontetes. També es contempla descentralització del ServeisSocials, ubicant-lo a l'edifici del CAP Fontetes. Es vol dinamitzareconòmicament la zona i es contempla rehabilitar habitatges albarris, així com la millora de la llotja de Les Fontetes.

Cerdanyola demana fons europeus pergenerar una nova centralitat de la ciutat El projecte municipal contempla un paper destacat de la ciutadania, a través de processosparticipatius i altres espais oberts a tothom.

El ple aprova els impostos i taxesmunicipals per al 2016

El procés d'elaboració de les ordenan-ces fiscals, el qual es va iniciar amb lacelebració d'una Audiència Pública hafinalitzat amb èxit, aconseguint una fis-calitat més justa i progressiva per a laciutat. Els principals canvis impositius són labaixada de l'IBI en un 2,5%, fet que re-presentaria una baixada d'ingressos de500.000€ la qual s'ha compensat ambun augment del mateix IBI als immobles

no residencials amb el valor cadastralmés alt, iniciant així una fiscalitat mésprogressiva. També ha disminuït en un11% la plusvàlua en part compensadaper l'augment a l'IAE, impost que noméspaguen les empreses que facturen mésd'un milió d'euros. Pel que fa referència a les taxes munici-pals, els principals canvis passen perposar en pràctica la taxa dels caixersautomàtics i tenir en compte la superfí-

cie dels locals per al càlcul de la quotade la taxa dels residus comercials.

El DUSI contempla actuacions a diferents barris de la ciutat

Els grups municipals de CxC, CiU, ERC i ICV-EUiA-MES, van donar el seu suport ales Ordenances. El PP, PSC i Ciutadans van votar-hi en contra.

La gestió del cobrament dels tributsla du a terme l'Organisme de GestióTributària de la Diputació deBarcelona. Carrer d'Altimira, 48, 1r C, telèfon 93.472.91.70. a/e: orgt.cerdanyola@diba.cat.

32

2 In

stitu

cion

al 1

0

Institucional

Tot i no tenir competències en aquest àm-bit, des dels municipis es considera queels ajuntaments no es poden quedar almarge d'aquesta problemàtica i per aixòhan aprovat crear una Taula de Salut ambl'objectiu de defensar la millora de l'aten-ció sanitària a la comarca. La Taula vol ser una veu comuna davantla Generalitat de Catalunya per pal·liar elsdèficits del sistema sanitari i que afectaals usuaris.Els propers dies el Consell d'Alcaldes iAlcaldesses sol·licitarà una reunió amb alconseller de Salut de la Generalitat deCatalunya, Antoni Comín, per abordar lesdiferents qüestions que afecten a l'aten-ció sanitària al territori.

ReunióEls alcaldes i alcaldesses del VallèsOccidental coincideixen que la situació decol·lapse sanitari hospitalari està relacio-nat amb les mancances de l'atenció pri-mària a la comarca i demanen la cons-trucció dels equipaments sanitaris,acompanyats d'un increment de recursosi de plantilla.El passat mes de desembre, l'alcalde deCerdanyola, Carles Escolà, en compliment

d'una moció de Ple, convocava a una pri-mera reunió als alcaldes i alcaldesses de9 poblacions que tenen com a referènciahospitalària la Corporació Sanitària ParcTaulí.En aquesta reunió es parlava del col·lapsei la problemàtica que presenta aquestcentre hospitalari i s'emplaçaven a una

propera reunió que es va celebrar el ma-teix dia de la reunió del Consell Comarcala la ciutat de Sabadell.

Els alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental acorden sol·licitar una reunió amb el conseller deSalut de la Generalitat, Antoni Comín, per abordar ll’antenció sanitària al territori

L’Ajuntament de Cerdanyola va acollir una de les reunions per tractar la qüestió

Cerdanyola estarà present a la Taula Comarcal de Salut

El MAC obté un segellde qualitat turística El Museu d’Art de Cerdanyola ha superat elComitè de Distinció i ha rebut el segell dequalitat turística SICTED (Sistema Integral deCalidad Turística Española en Destino), unadistinció que generarà valor pel visitant i perla destinació. És un reconeixement a l’esforç icompromís amb la qualitat i la millora contí-nua. El distintiu té validesa biennal, encaraque està condicionat a una avaluació anualde seguiment.El distintiu SICTED està promogut pelConsorci de Turisme del Vallès Occidentalamb l’objectiu d’incrementar la competitivi-tat turística de la comarca. Cada any, les em-preses i serveis turístics participants rebenformació, assistència tècnica individualit-zada i assisteixen a tallers per tal de poderobtenir a final d’any el distintiu. Abans peròhan de passar una avaluació, els informes dela qual es revisen a la Taula de Qualitat de la

destinació, un òrgan col·legiat que té com aprincipal funció aprovar anualment els infor-mes d’avaluacions externes i proposar laconcessió, renovació o revocació del distintiua les empreses participants a SICTED.

Façana del Museu d’Art de Cerdanyola

El Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, l'assen-tament ibèric més destacat de la co-marca i peça fonamental dins l'estudide l'antic territori de la Laietània i delmón ibèric català, es convertirà en BéCultural d'Interès Nacional. La publi-cació al DOG de la incoació de l'expe-dient suposa començar el procésd'instrucció. Ara cal un informe favorable delConsell Assessor del PatrimoniCultural de Catalunya i també del'Institut d'Estudis Catalans o d'una deles institucions científiques, tècni-ques o universitàries de prestigi ocompetència reconeguts.Finalment, la declaració del jacimentarqueològic de Ca n'Oliver com a BCINha de ser acordada pel Govern de laGeneralitat a proposta del consellerde Cultura.

Ca n’Oliverserà BCIN

Si t’interessa el tema pots llegir l’editorial d’aquesta mateixa publicació. (Pàg 3)

32

2 In

stitu

cion

al 1

1

Institucional

Pavimentació i reparació de voreres SSeerrrraappeerreerraaObra de manteniment consistent en demoldre i tapar escocells que perdiferents motius no disposen d'arbres i representen un perill per als via-nants. Es treballa als carrers de la Clota, Sol, Argentina, Lluna,Renaixement, Meridional, Serragalliners, avinguda d'Espanya, avingudad'Europa, Ronda de Serraperera, carrer de Londres, Llevant, Amèrica,París, Castella, Bèlgica i avinguda de Roma. La firma ConstruccionesCaler és l'adjudicatària de l'obra amb un pressupost de 28.033,28 eu-ros.

IIllllaa 77 ((ZZoonnaa ddeeppeennddèènncciieess ààrreeaa ssoocciiaall))Es substitueix el paviment de formigó per un d'aglomerat asfàltic. Es res-taura l'asfalt de les dos zones d'aparcament, l'adjacent a l'Àrea Social, al'Avinguda d'Espanya, i la del carrer de Diagonal al costat de l'EscolaSerraperera. Representants de la Comissió de treball de l'àmbit de ladiscapacitat han aportat observacions a l'actuació que es farà a l'Illa 7,guanyant en accessibilitat. Els treballs els farà en 2 mesosConstrucciones Caler, amb un pressupost de 200.799,97 euros

Millorant l’espai públic

PPllaaççaa JJoosseepp VViillaaddoommaattEs substitueixen tots els paviments, modifiquen els escocells dels arbres,els elements de recollida d'aigües pluvials i les llumeneres dels fanals,instal·lant-se unitats més eficients energèticament. També es renovarantots els elements de mobiliari urbà.L'empresa adjudicatària és Construcciones y Servicios Faus, qui farà l'o-bra en 2 mesos. L'adjudicació té un pressupost de 101.400,00 euros.

EquipamentsCCaassaall ddee JJoovveessEn continuïtat de les reformes engegades l'any 2015, es duen aterme les actuacions de reforma de la façana del Casal de Joves. Els treballs comportaran el canvi de les reixes de portes i finestres, acàrrec de l'empresa Tecnivall per un cost d’11.884,62€. La neteja, reparació i pintura de les parets exteriors de la façana hofa l'empresa Món Vertical per un cost de 34.869,78€. Les actuacions finalitzaran a mitjans febrer.

MMiilllloorraa ddeellss aacccceessssooss ii iittiinneerraarriiss ddee CCaa nn’’OOlliivveerrEs millorarà el ferm dels carrers, renovant els paviments tous i instal·lantpasseres i rampes de taulons per salvar els desnivells. Es farà un accésde visita a la zona est del poblat. I es crearan plataformes d'observaciótant sobre les restes com de l'entorn. Es renovaran i ampliaran les línies de separació entre espais transitablesdels que no ho són. Es completarà la senyalització de direcció i informa-ció del jaciment. L'empresa Moix Serveis i Obres, SL. és qui farà l'obra en 4 mesos. El pres-supost és de 80.120,36 euros, finançats per la Diputació de Barcelona.

32

2 O

pini

ó 1

2

Opinió

Consigamos Zona 1

Muchos ciudadanos y ciudadanas se desplazan diaria-mente a trabajar en transporte urbano. Ello supone ungasto importante que no debería ser tan elevado si,como debería, Cerdanyola perteneciese a la Zona 1 delsistema tarifario del transporte público. Es una reclama-ción ciudadana recurrente y los socialistas deCerdanyola hemos decidido que sea una de las priorida-des de nuestra ciudad para esta legislatura municipal.Creemos sinceramente que no existe ninguna explica-ción para que los ciudadanos y ciudadanas deCerdanyola paguen por el transporte público el doblede lo que pagan los de poblaciones limítrofes o, lo quees peor, ciudades de otras comarcas que se encuen-tran al doble o triple de distancia de Barcelona queCerdanyola.Es por ello que en el pleno municipal de enero presen-tamos una propuesta para que el gobierno inicie deforma inmediata la negociación para conseguir queCerdanyola se integre en la Zona 1 del sistema tarifa-rio y pedimos a todo ciudadano/a que esté interesadoque nos ayude a conseguir que el gobierno municipalse comprometa a hacerlo. Gracias por adelantado a todos/as por la ayuda, esta-mos seguros de que lo conseguiremos!

El pasado 24 de enero hizo ocho meses que se celebraron laselecciones municipales. Cerdanyola, a día de hoy aún sigue sintener los aspectos importantes de la ciudad definidos de cara aeste mandato, como por ejemplo el Plan de ActuaciónMunicipal (PAM).Actualmente estamos delante de un Gobierno Municipal sinrumbo. Que no da respuesta a una ciudad abandonada, comopor ejemplo sólo hace falta darse una vuelta por la calle Sevilla,cada día más sucia, o con los mismos problemas de inseguridadde siempre en barrios como La Farigola o Bellaterra. A más a más,Escolà es un alcalde mudo y sometido y chantajeado por CDC yERC, que ha dejado Cerdanyola en una situación de parálisis.Cerdanyola no puede estar tanto tiempo paralizada, hay mu-chas cosas que hacer: faltan equipamientos deportivos, plazasen residencias para nuestros mayores, viviendas con preciosasequibles para nuestros jóvenes, un plan de barrios para me-jorar nuestras calles,… Por eso es necesario un Ayuntamiento liderado por un alcaldeque tome decisiones y actúe con determinación y sin complejospara hacer de Cerdanyola una ciudad ordenada. El alcalde y susamigos del equipo de gobierno van a remolque de las quejas ve-cinales y tan solo actúan cuando el problema se desborda. En conclusión, a Carles Escolà, la ciudad se le ha escapado delas manos.

En Ciutadans (C's) tenemos la creencia de que lo que exigimos al resto departidos debemos también exigírnoslo a nosotros mismos. Por eso, aligual que pedimos al gobierno que de cuenta del trabajo realizado tam-bién nosotros queremos explicar en qué hemos invertido el tiempodesde el inicio del mandato, porque los ciudadanos tienen derecho a sa-berlo.Como bien es sabido, entre otros temas, se han debatido las ordenanzasmunicipales, con las que no estuvimos de acuerdo porque no existe bene-ficio económico alguno ni para los ciudadanos en general ni para los co-merciantes en particular. En julio presentamos al pleno y se aprobó unapropuesta para que se llevase a cabo un pacto de compromiso entre to-dos los grupos políticos para mayor transparencia y evitar la corrupción enel consistorio. Fue también nuestro grupo quien evitó la segregación inme-diata de Bellaterra, mediante la moción presentada en julio a la que des-pués se adhirieron todos los partidos excepto el PP. El pasado mes de oc-tubre propusimos y se aprobó la creación del Consell para la diversidadfuncional ya que este colectivo está bastante olvidado y es necesario reac-tivar su participación en las decisiones que se tomen respecto a la ciudad.No podemos olvidar, por último, que nuestra propuesta de rehabilitaciónde la ciudad, uno de los problemas básicos de Cerdanyola, también hasido aprobada por el pleno. Propuestas para mejorar la ciudad no nos fal-tan y apoyos hemos tenido. Ahora sólo queda esperar que todo esto seempiece a poner en práctica. Pero eso ya no depende de nosotros, sino dela voluntad del gobierno, que hasta la fecha no parece evidenciarla.

Ocho meses perdidosTransparencia es darcuenta del trabajo hecho

Espai dels

grups municipals

Cada grup municipal amb representació al pledisposa d’un espai en aquesta secció d’opinió.El tema és lliure.Als grup se’ls hi faciliten els caràcters delsque disposen per escriure. Si es supera el nú-mero de caràcters es redueix el cos de lletrafins encabir el text a l’espai establert.

Ampliem el govern, si ésper transformar Cerdanyola

Des del primer dia que vam començar a governar, elCompromís per Cerdanyola hem estat treballant per talde fer possible una ampliació del govern municipalque ens permeti dur a terme un programa de transfor-mació i que, alhora, reflecteixi el canvi de paradigmapolític resultant de les darreres eleccions municipalsdel mes de maig de 2015. Així la nostra proposta haestat en un pla de governabilitat de 2+2 partits, se-gons el qual el govern estigués format pels 9 regidorsde CxC i ERC, i en segon terme s'establís un acord mésampli amb CDC i ICV-EUiA-MES. La nostra proposta,però, ha resultat incompatible amb la posició d'ERC,que manté la necessitat que CDC formi part del go-vern, de manera que ens hem vist abocats a haver dedecidir entre formar govern amb CDC o bé mantenir ungovern de 5 fins on es pugui. Davant aquest dilema la nostra reflexió ha estat quenomés formarem un govern de majoria que incloguiCDC si és per dur a terme, entre tots els partits quevam investir l'alcalde, un ambiciós programa polític detransformació, capaç de fer net amb la gestió del pas-sat, apostar pels serveis públics i trencar amb les for-mes de fer política del passat. O és per transformar laciutat, o no serà.

Per un any amb encerts

Aquest 2016 que tot just hem iniciat ha de ser unany important per la ciutat. No són poques les difi-cultats que haurem de superar i és fonamental quefem un esforç per encarar els reptes que el nou anyens porta.Des d'Esquerra seguirem apostant per la conforma-ció d'un govern amb majoria suficient per gestionarla ciutat amb solvència i d'aquesta manera podersuperar una llarga etapa de governs en minoria queno han pogut resoldre els problemes deCerdanyola. El camí a seguir ha de ser el del diàlegi l'instrument a utilitzar és la voluntat d'acord.Ens fa falta actuar sobre l'espai públic per aconse-guir millorar el mobiliari urbà, lluitar per l'ampliaciódels serveis de neteja, començar a eliminar les ba-rreres arquitectòniques i establir prioritats per unmandat que conclourà al 2019 i que els ciutadansjutjaran en funció de les millores concretes que ha-guem aconseguit materialitzar. Fem-les possibles,la gent s'ho mereix.Seriositat i bona gestió dels recursos públics. És elque tots estem esperant i farem el possible peraconseguir-ho malgrat els entrebancs que ens hemtrobat.

La transparència enl’Administració Local

En el moment actual, en el que la falta de transpa-rència en el món polític està a les capçaleres detots els mitjans de comunicació, els partits polítics,més que mai, tenim l'obligació de ser transparents iajudar en el que sigui possible en la lluita contra elfrau. En aquest sentit, s'han aprovat lleis que afec-ten essencialment a l'administració pública.Pensem que cal fer un pas més enllà i dotar d'altresmecanismes legals al nostre abast per evitar que lacorrupció arribi a l'administració local. Una de lesformes és garantint que la transparència tambéarribi a la contractació pública, un exemple és elpla de prevenció de riscos penals, que ja es co-mença a contemplar en l'Administració publica.Aquest pla garanteix que els processos i sistemesde treball de les empreses s'ajusten a les normespenals, i per tant que no són susceptibles de come-tre delictes com per exemple el suborn o el tràficd'influències. Cal fer un pas endavant per l'hones-tedat, la transparència i la lluita contra la corrup-ció.

Cerdanyola necessita un acord

Des de les eleccions municipals hem viscut una activitat electoral i par-lamentària molt intensa, a Catalunya i a l'estat. Però a Cerdanyola se-guim amb la sensació de trobar-nos aturats, veient com la política mu-nicipal funciona al ralentí. Les eleccions a l'Ajuntament van donar forçaa CxC i ERC per a liderar el canvi que demanaven feia quatre anys. ICV-EUiA-MES hi vam donar suport, respectant la voluntat de les urnes,però avui ens trobem amb una situació de manca de governabilitat,per un lideratge a hores d'ara dèbil des de CxC, i per una incomprensi-ble renúncia a la seva responsabilitat d'ERC, qui hauria de tenir méspes dins del govern. Donada aquesta situació, des d'ICV-EUiA-MES vo-lem explicar dos punts per a nosaltres imprescindibles:El primer és el nostre paper en la governabilitat: llegim els resultats delmaig amb humilitat. El fet que disminuíssim la nostra representació enaquestes eleccions ens diu que Cerdanyola no ens ha donat tant suportcom voldríem i que prefereixen que siguin altres forces les que governin.Per això la nostra proposta es manté, en no formar part del govern, peròsí que estem disposats a facilitar la governabilitat en funció dels acordsprogramàtics als que arribem, com venim fent des de l'inici de la legisla-tura. Farem una oposició constructiva, i si el govern s'enforteix i amplia,col·laborativa en tots aquells temes en que trobem sintonia.Com a segon punt volem destacar la necessitat de Cerdanyola per aque aquesta situació es resolgui l'abans possible. Creiem que tots elspartits que vam donar suport a la investidura hem de mantenir una ac-titud de diàleg, sense posicions prefixades i tancades.

32

2 O

pini

ó 1

3

Opinió

32

2 In

stitu

cion

al 1

4

Institucional

Els nous hortolans ja tenen el seu tros on poder conrear el seu hort.El regidor de l'Àrea de Desenvolupament Social i Territorial, IvanGonzález, els va lliurar les claus. Els va agrair la seva implicació, per-què amb el seu treball d'horta ecològica ajudaran a la conservaciód’una zona del municipi d'alt valor ecològic, al temps que gaudirande la pràctica i dels beneficis de l'agricultura de proximitat.Els hortolans han rebut la cessió de l'hort municipal per un períoded'un any prorrogable de mutu acord per 3 mesos més.

Els horts es destinen a l'autoconsum, restant prohibit el seu ús co-mercial. Així mateix els usuaris hauran de complir amb les obliga-cions establertes per reglament i que principalment van adreçadesa fer un ús correcte i respectuós de l'entorn i afavorir una bona con-vivència amb la resta d'hortolans.L'experiència pilot s'emmarca en el projecte d'ordenació de la zonad'horta que hi ha al costat del barri de Montflorit per a destinar-lo ahorts socials.

En marxa els horts socials municipals a la zona de MontfloritEs lliuren les claus de vuit horts de l’experiència pilot d’horts socials municipalsa la zona d’horta de Montflorit

Pla de xoc per garantir els productes de primera necessitat

El regidor de Serveis Socials, IvanGonzález, i l’administrador de l’empresaSumargo-92, Juan José Martín Escobar,propietària de la xarxa de SupermercatsMartín, han signat un conveni de col·labo-ració per implementar el projecte de dis-tribució de productes de primera necessi-tat a les persones que ho necessitin i queaixí ho valori l’equip de tècnics de ServeisSocials de l’Ajuntament.El conveni té com a objectiu garantir queaquelles persones o famílies en situacióde vulnerabilitat econòmica puguin dispo-sar de productes de primera necessitatde manera immediata. Un altre objectiués que l’adquisició dels productes garan-teixi la privacitat mitjançant un sistemaque permeti que les persones puguin ad-quirir els productes de forma anònima.Sumargo-92 és una empresa familiar detercera generació que aposta pel comerçde proximitat. És propietària de la xarxa

de Supermercats Martín amb establi-ments al carrer de Sant Antoni, a l’avin-guda de la Primavera i a la ronda deGuinardó. La cadena de supermercats va

ser reconeguda en la darrera NitEmpresarial de Cerdanyola amb el premi‘Comerç’ fent palès el bon treball que fadins de la ciutat. l

Les persones que han rebut un dels horts socials tindran la seva cessió durant un any prorrogable de mutu acord per tres mesos més

Ivan González i José Martín Escobar en el moment de signar el conveni entre Ajuntament i Sumargo-92

L’Ajuntament i l’empresa Sumargo-92 signen un conveni per a l’adquisició deproductes de primera necessitat per part de les persones que ho necessitin

Tres TombsLa passada segueix potenciant la cultura popular tradicional

Cerdanyola en imatges

Cavalcada de Reis

Foto: @jluis8

Foto: Ajuntament

Foto: Ajuntament Foto: Núria Puentes

Foto: Ajuntament

La ciutadania va tornar a sortir al carrer per a donar la benvinguda als Reis d’Orient

Foto: Ajuntament

Foto: Luís Carlos Palomares Solano

Veieu reportatge alwww.cerdanyola.info

Veieu reportatge alwww.cerdanyola.info

CarnavalLa disbauxa va regnar a Cerdanyola amb la rua de Carnaval

Foto: @mireiatuduri Foto: Ajuntament

Foto: Ajuntament Foto: Ajuntament

Foto: Ajuntament Foto: Ajuntament

Foto: Ajuntament

Aquest recull d’imatges vol ser una iniciativa participada amb la publicació de fotografies fetes per la ciutadania d’esdeveniments que se celebren a la ciutat i publicades a les xarxes socials.

Veieu reportatge alwww.cerdanyola.info

32

2 L

’ent

revi

sta

18

- Com va ser la teva arribada a l'illa deLesbos? Arribàvem sense dormir i amb por per-què no sabíem què ens trobaríem. Aquípots tenir 2 o 3 víctimes però allà si unvaixell es gira tens 50 a l'aigua. Va serarribar el primer bot i mentre l'agafavesmiraves l'horitzó i et venien com 12més.

- Com és el vostre dia a dia? Fem equips de 2 o 3 persones. Iniciemguàrdies a les 5h i cada dues hores can-viem torn. A les 20h intentem descan-sar i sopar però tenint dos reactius pre-parats. La ràdio sona constantment i altelèfon et truquen de matinada. Arriben20 o 30 bots al dia, però hem tingut picsde 90. És bastant salvatge.

- Què feu quan arriben? Assegurem que els bots entrin de proa.Sovint es posen nerviosos i comencena saltar per la borda i si hi ha onadesés fàcil que es trenquin una cama oque pugui bolcar i la gent quedi sota elbot. No són embarcacions, són plàsticsamb un motor molt precari que fallacontínuament i que a vegades es que-den a 200 o 300 metres de la costa.Aleshores entrem nedant i els portema terra. Si hi ha mala mar o estan mésendins sortim amb les motos o labarca.

- Sempre assegureu primer als nens? Són els més dèbils. Allà està fent moltfred i ells van calats. Tots els que arri-ben estan hipotèrmics, nens i grans.

- Com venen? Els hi diuen que viatjaran en una embar-cació de 20 persones i que tot anirà bé.Quan arriben a la platja són 50 per a unbot en el que haurien d'anar 8. El terraes pot tallar amb una navalla. En ellseuen a les dones amb els nens; algu-nes d'elles els porten lligats amb adhe-siu al pit i si cauen a l'aigua els primersque pateixen són aquests nens.Asseguts al perímetre venen els homes.És la millor manera per a les màfies deficar molta gent en un bot. Surten deTurquia però venen de Síria, Iraq,Afganistan i fins i tot de Somàlia. Es ju-guen la seva vida perquè allà d'on sóncorren perill.

-UUna dura realitat... Et desborda perquè veus les pressions ila desesperació que fan que es fiquin 50persones en un bot. A vegades es desen-ganxa el terra de l'embarcació i 50 perso-nes cauen a l'aigua sense poder sortir. Ésuna bogeria. Saber que tindràs 50 o 60rescats, o fins i tot 240, com ja ha passat,i que per desgràcia no podràs arribar atot... s'ha de saber gestionar.

- Quin rescat recordes especialment?Era una setmana amb molt de fred,pluja i mala mar, de nit arribaven bots ibots. En un d'ells, una nena de 2 anys.Vaig agafar-la, li vaig prendre el pols iestava inconscient i taquicàrdica. Jo no-més pensava que no se'm morís a lesmans. Vaig començar a cridar al metge ila vam remuntar.

- Com veus les dificultats per entrar aEuropa? Al principi no entenia com podien estarels guardacostes turcs, la patrullera mili-tar i les embarcacions passant pel mig

sense fer res. Aleshores t'assabentes deles màfies, de com treballen, de qui pagaa qui i et preguntes... la humanitat s'haperdut per sempre més? I després posenbarreres quan arriben aquí? Són perso-nes com nosaltres. Sents incomprensió iràbia.

- I quan tornes no et sents descol·locat?El concepte d'urgència-emergència etcanvia. Quan reps una bufetada de re-alitat com aquesta et produeix un canviintern, de desconfiança, ràbia i credibi-litat a nivell global i de les organitza-cions polítiques. Estem fent la feinaque havíem de fer i s'ha creat un senti-ment brutal de germanor amb elsequips. Una vegada va arribar unabarca que es va quedar a 200 metres iels vam portar a la costa sans i estal-vis. Un home va començar a cridar,abraçar-me i fer-me petons. Te n'ado-nes que val la pena.

- Quin missatge donaries a la gent? Que obrin els ulls perquè és una tragèdia,però de valors morals i humanitària.Ningú vol sortir de casa seva, pujar-se aun bot o caminar 20 dies i jugar-se la vidasense saber on va i què es pot trobar.

Albert Roma, rescatant vides i valorsenmig d’una tragèdia humanitària

L’entrevista

El submarinista Albert Roma forma part des del 2015 de l'ONG Proactiva Open Arms que esdedica a salvar les vides de refugiats que arriben a les illes gregues de Lesbos i Chios.

L’entrevista sencera, i en formataudiovisual

Albert Roma rescatant una nena

Diàriament arriben a l’illa deLesbos un miler de persones;amuntegats infants i adults en em-barcacions molt precàries en lesque posen en perill les seves vi-des. Fugen de la guerra, de la vio-lència, de la fam... amb l'objectiud'aconseguir un futur millor.Proactiva Open Arms cobreix 17quilòmetres de costa ajudant aaquestes persones a trepitjar te-rra de forma segura.

Un miler d’arribades diàries

"La humanitat s'ha perdut per

sempre més? Són persones com

nosaltres"

L'ajuda en la recerca de feina, la formaciói l'assessorament empresarial lligats a unfort compromís social, la cura del mediambient i la sostenibilitat són els princi-pals reptes als que ha de respondre elServei Municipal d'Ocupació deCerdanyola. La seva missió és contribuir a la dinamit-zació i el creixement econòmic del muni-cipi, a través del foment de l'ocupació, laqualificació professional, el suport al tei-xit empresarial i la creació i consolidaciód'empreses. Segons explica la seva directora, SaludNavarro, Can Serraperera s'ha configuratcom un espai amb un itinerari on la per-sona que va per primera vegada començaamb una entrevista en profunditat, un cu-rrículum i, a partir d'aquí, es decideix siha d'anar a formació, o directament aofertes.Navarro també explica que l'activitat d'a-quest servei es divideix en dues parts:usuaris i empreses, unes ja consolidadesi d'altres en procés d'emprenedoria.Ambdues a partir d'una bossa de treball od'empreses.

La masia de Can Serraperera també dis-posa d'una aula activa de recerca defeina, amb tècnics que ensenyen als de-mandants a buscar ofertes de treball online, a través de l'ús de les noves tecnolo-gies. La Beca Rotary i els premis escolarsa l'emprenedoria també són part de l'acti-vitat de la Masia de Can Serraperera.

Línies actuacióEl Servei Municipal d'Ocupació i Empresaté quatre línies principals d'actuació: l'o-rientació laboral i professional; la qualifi-cació professional amb la formació ocu-pacional i pràctiques professionals enempreses; la intermediació laboral perafavorir l'accés a ofertes de feina; l'apre-nentatge d'oficis amb la pràctica profes-sional; el foment del creixement econò-mic, a través de serveis a la creació iconsolidació d'empreses; l'aplicació de lainnovació i la qualitat, com a eixos trans-versals en totes les àrees del Servei pertal d'oferir nous i millors serveis adaptatsa les necessitats i demandes de la ciuta-dania i empreses i, finalment, l'estudi dela realitat socioeconòmica del municipi.

Can Serraperera, referent en el foment del treball i l'ocupació

32

2 L

’equ

ipam

ent

19

L’equipament

Programa URBAN: 21 actuacions, 172participants, 63 empreses contacta-des. Tota la ciutadania de Cerdanyolabeneficiada.

Cicle de xerrades empresarials peldesenvolupament de competènciesprofessionals: 80 persones i un percen-tatge d'inserció del 34%.

Club de la feina: 3.079 persones ateses.

Àrea d’orientació: 1.030 persones ate-ses i 646 tutories d'acompanyament iseguiment de la inserció.

Formació: Atorgades 20 accions forma-tives, 120 alumnes, 5.300 hores de for-mació.

Des de l'any 1988 i fins l'actualitat, la masia de Can Serraperera ha esdevingut seu de lespolítiques actives municipals d'ocupació.

Can Serrapereraen números

Joves seguint una acció formativa a la masia de Can SerrapereraLa masia de Can Serraperera és la seu del Servei Municipal d’Ocupació

L'exposició Abans de l'Alba neix arran dela troballa d'un conjunt funerari a prop delsincrotró, un fet simbòlic en si mateix per-què uneix un passat llunyà amb una iconadel futur que comença a albirar-se a laciutat. L'exposició i el catàleg mostren lafeina de recerca de 30 anys que ha anaten paral·lel amb l'expansió de les infraes-tructures i equipaments al Parc de l'Alba.El ric patrimoni històric que atresora laPlana del Castell ens porta des del paleo-lític a la guerra civil en un viatge de600.000 anys per un territori amb unapresència humana constant que s'adaptaa les noves circumstàncies d'un devenirque no és precisament un camí sostingutvers l'èxit, sinó també carregat d'errorsdels quals aprendre. Les troballes localit-zades en les 57 intervencions realitzadesa la Plana del Castell permeten resseguirpràcticament tots els períodes de la histò-ria, des dels ibers a la modernitat, pas-sant per l'edat mitjana.

Viatge en el tempsPassejar pels carrers i camps deCerdanyola pot resultar un veritableviatge pel temps. Així, caminar pel carrerde París és fer-ho per un panteó del calco-lític que permetia descobrir valuosa infor-mació sobre el campaniforme. A la pri-mera meitat del segle XX els treballadorsde les bòbiles que hi havia a la ciutat des-cobrien les restes de la pagesia del neolí-

tic i més endavant no era estrany fer unaprospecció geològica per fer obres i tro-bar-se amb un complex funerari romà alsMallols o bombes alemanyes de la GuerraCivil a la carretera cap a Sant Cugat.La riquesa arqueològica de Cerdanyola ésexcepcional i ha sobreviscut al creixe-ment urbanístic, molt especialment a laUAB, on a dures penes es va poder man-

tenir una petita part de la masia de CanMiró. Més sort ha tingut l'església vella deSant Martí i el conjunt de ceràmica me-dieval que s'hi conserva, peces de vaixe-lles aportades per les cases de l'època,com plats amb l'emblema senyorial delcastell de Sant Marçal.

Primera gran produccióAbans de l'Alba és la primera gran produc-ció del Museu d’Història de Ca n'Oliver ies cedirà als centres escolars i equipa-ments culturals que ho sol·licitin i comen-çarà una itinerància que en primer lloc ladurà a Sant Cugat i més endavant alSincrotró Alba.

32

2 M

emòr

ia h

istò

rica

20

Abans de l’Alba, un apassionantviatge en el temps

Memòria històrica

Cerdanyola és el resultat de milers d'anys de presència humana al territori, generacions que hanconfigurat el paisatge i han deixat petjades que ara recull l'exposició i el catàleg Abans de l'Alba.

Reportatgeaudiovisual

El catàleg Abans de l'Alba mostrauna tasca de recerca arqueològicaque no sempre ha arribat a la gentperquè sovint es feia necessària lamés absoluta discreció per no alte-rar uns treballs que requereixen demolta cura. També és una eina im-prescindible per a professors d'es-cola o per a qualsevol ciutadà inte-ressat en resseguir les petjades detotes aquelles persones que ensvan precedir i que, com nosaltres,només estaven de pas per un terri-tori del qual cal fer habitable.

El catàleg

Les persones assistents a ‘Arqueologia Desapareguda’ van descobrir la història dels jaciments trobata a la Plana del Castell

L’alcalde escolta les explicacions del director del Museu de Ca n’OliverEl ric patrimoni

històric que atresora la Plana del Castell ens porta des del

paleolític a la guerra civil en un viatge de

600.000 anys

Si voleu veure el reportatge audiovidual de l’AssembleaDemocràtica deCerdanyola, publicat al darrer Riu Sec seguiu el QR

El Complex Esportiu Municipal deCan Xarau ha posat en marxa,aquesta temporada, el Mater Fit,una activitat dirigida a dones emba-rassades i a dones que han sigutmares recentment.Aquets nova activitat és un comple-ment i continuació de la matronata-ció, una activitat que es desenvo-lupa a la piscina i que estàdestinada a les dones embarassa-des. La Matronatació és un curs depreparació al part dins de l'aigua, ique està coordinat pel Serveid'Atenció a la Salut Sexual iReproductiva de Cerdanyola-Sabadell i pel Servei d'Esports del'Ajuntament de Cerdanyola delVallès.Des del passat mes de setembre espot gaudir al Complex Esportiu

Municipal de Can Xarau del MaterFit, una activitat especialitzada pera què les embarassades puguin se-guir fent activitat física i per a quèdesprés del part les mares puguincontinuar fent exercici i si volen, hopoden fer acompanyades del seunadó.

Beneficis de l’exercici físicL'activitat física moderada i contro-lada per tècnics especialistes durantl'embaràs ajuda a les millores car-diovasculars, respiratòries, i a mésmillora l'equilibri i la coordinació delcos. Després del part aquesta gimnàsticapot ajudar també a la recuperaciódel pes més fàcil i ràpidament. ElMater Fit ajuda a que el cos torni arecuperar el seu equilibri i que la

nova mare pugui gaudir del seu nadóamb la tranquil·litat i la relaxació ne-cessàries; fins i tot, la mare que hodesitgi pot acudir a les clases acom-panyada del seu nadó. El Mater Fit és una activitat que esfa al gimnàs del Complex EsportiuMunicipal de Can Xarau els dimecresde 15:30 a 16:00 hores. Les persones interessades en parti-ciar a les sessions de Mater Fit po-den demanar més informació a lesoficines del Complex Municipal deCan Xarau.

32

2 E

spor

ts 2

1

Esports

Gimnàstica per a embarassades i mares recents a Can XarauL’activitat física controlada durant l’embaràs ajuda a les millores cardiovasculars,respiratòries i a optimitzar l’equilibri i la coordinació del cos.

Les dones que acaben de ser mares poden assistir a les sessions amb els seus nadons

El Complex Municipal de Can Xarau ofereix noves mo-dalitats d’abonaments. Als ja existents s’hi han sumatels abonaments: per a persones estudiants d’entre 15i 25 anys, individuals per a la franja horària de 13h a17h, específics per als caps de setmana i festius, fa-miliars en diverses modalitats. Les instal·lacionstambé ofereixen com a novetat, entrades combinades

de piscina coberta i sala fitness per a caps de set-mana i festius.Per a més informació cal adreçar-se a les oficines delComplex Esportiu Municipals de Can Xarau (carrer deles Camèlies, s/n), trucar al telèfon 93 691 77 04.També es pot trobar més informació al web www.cer-danyola.cat/esports/can-xarau

Reportatgeaudiovisual

Can Xarau presenta nous abonaments per al 2016

Embarassades seguint una sessió de Mater Fit

32

2 A

gend

a 2

2

Agenda

indispensable

MMúússiiccaaConcert de Robert MizzellDins del Barcelona InternacionalCowboy Boots Festival12 de febrer. 22:00hTeatre AteneuPreu: Taquilla: 10 eur. Anticipada: 8 eur.

CCaaffèè aammbb lllleettrreessJoaquim Carbó presenta Va com va!18 de febrer. 19:30hBiblioteca Central de CerdanyolaBBaanncc ddee ssaanngg

La unitat mòbil del Banc de Sang visitaCerdanyola12 de febrer. 9:30-113:30h i 17:00-21:00hAv. Primavera amb carrer dels Reis

MMeerrccaatt EEccoollòòggiiccEl mercat ecològic visita Cerdanyola13 de febrer. 9:00hPlaça de l’Abat Oliba

HHoorraa ddeell ccoonntteeCinc contes dels cinc continentsGerard Garcés fa un viatge a través delmón per terra, mar i aireEdat recomanada: de 4 a 12 anys13 de febrer. 12:00hBiblioteca Central de Cerdanyola

MMoonnòòlleeggss6è Certamen FEM Monòlegs a PepeRubianesEspectacle d’humor a benefici de laFundació Esclerosi Múltiple13 de febrer. 18:00hTeatre AteneuPreu: 10 eur.

EExxppoossiicciióóCerdanyola, terra d’ibers Visita guiada a l’exposició permanent.Gratuïta amb l’entrada.14 de febrer. 12:00hMuseu de Ca n’Oliver

MMúússiiccaaConcert d’Angue Jazz14 de febrer. 19:30hThe 1916 Irish Pub

EEssggllééssiiaa VVeellllaa SSaanntt MMaarrttííVisita guiada i jornada de portes ober-tes a l’església Vella de Sant Martí (de10:30h a 14:30h)14 de febrer. 12:00h (visita guiada)Església Vella de Sant Martí

SSuucc aammbb lllleettrreessTramuntana Contes20 de febrer. 12:00hBiblioteca Central de Cerdanyola

CCoouunnttrryyBarcelona Internacional Cowboy BootsFestivalDos dies de cultura country amb con-certs, grupshow i més activitatswww.cowboybootsfestival.com13 i 14 de febrer. Hotel Campus (UAB)

EExxppoossiicciióóLa dissort del RacionalismeFins 3 d’abrilHorari: de dimarts a dissabte de 17 a20h i diumenges i festius d’11 a 14hMuseu d’Art de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóL’ocell de Ca n’Oliver i la Puput DiabòlicaFins 28 de febrerExposició dedicada a la nova bèstia defoc de la Colla de Diables de CerdanyolaHorari: Dijous i divendres de 16:30 a 19:30h. Dissabtes d'11 a 14:30 i de 16:30 a 20h.Diumenges i festius de 10:30 a 14:30 h

32

2 A

gend

a 2

3

febrer-marçAgenda

SSaanntt IIsscclleeUna parròquia medievalVisita guiada i jornada de portes ober-tes a l’església de Sant Iscle (de 10h a14h)21 de febrer. 12:00hEsglésia de Sant Iscle

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinnttwww.cerdanyola.cat/agenda

MMúússiiccaaConcert de PrimaveraA càrrec de l’Orquestra de Cambra deCerdanyola13 de març. 18:00hTeatre AteneuPreu: Taquilla: 12 eur. Anticipada: 10eur. Amb flayers de promoció: 8 eur.Socis: 5 eur. Estudiants i alumnesd’Aulos: 5 eur.

TTeeaattrreeEls veïns de daltAmb Àgata Roca, Pere Arquillué, CarmePla i Jordi Rico. Direcció Cesc Gay.4 de març. 21:00hTeatre AteneuPreu: Taquilla: 18 eur. Anticipada: 15eur. Reduït: 12 eur.

TTeeaattrreePetits crims conjugalsA càrrec del GAT TeatreAmb Carme Blanes i Lluís Tusell.Direcció Francesc Vilaró.5 de març. 21:00hTeatre AteneuPreu: Taquilla: 6 eur. Anticipada: 5 eur.Entitats locals: promoció 2x1

FFllaammeennccFinal del Concurs Nacional de CanteYunque Flamenco11 de març. 20:30hTeatre AteneuPreu: 10 eur.

SSeettmmaannaa ddeell BBaaccaallllààEls restaurants que hi participen oferei-xen plats fets amb bacallà a la sevacartaDel 26 de febre al 6 de marçRestaurants de Cerdanyola del Vallès

EEssppoorrttss13a Nit de l’EsportLliurament de premis als millors espor-tistes de Cerdanyola26 de febrer. 21:00hHotel Campus (UAB)

EEssppoorrttssEcomarxaCaminada de marxa nòrdica amb doscircuits, 4 i 12 quilòmetres.13 de març. 10:00hSortida: PEM Guiera

EExxppoossiicciióóElisa Arimany. Sèrie PictòricaDel 26 de febrer al 20 d’abrilHorari: de dimarts a dissabte de 17 a20h i diumenges i festius d’11 a 14hMuseu d’Art de Cerdanyola

88 ddee mmaarrççActe central Dia Internacional de laDonaMés enllà de la desigualtat: els drets deles dones a una vida digna. Lectura delManifest8M20168 de març. 19:00h

MMúússiiccaaQuart Primera en AcústicPresenta el seu tercer disc ‘Neurones ala punta d’un iceberg’21 de febrer. 12:00hMuseu d’Art de Cerdabnyola

MMúússiiccaaSchubertiada al mestre MorralHomenatge amb les arts envoltant lamúsica12 de març. 18:00hMuseu d’Art de Cerdabnyola

MMúússiiccaaWom TrioClara Luna, Laia Fortià i Gemma Abriéofereixen concert dins els actes Dia dela Dona13 de març. 12:00hMuseu d’Art de Cerdabnyola

LLaa PPaallllaassssaaddaaContes amagats27 de febrer. 18:00hTeatre AteneuTit Turutur la princesa!28 de febrer. 12:00hTeatre AteneuPreu: 6,5 eur. Socis Bambalina 4,5 eur.

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallEcojugaParc de jocs reciclats per aprendre atransformar els residus en objectes28 de febrer. 11:00hParc del Turonet

Farmàcies de guàrdiaTelèfons d’interés

FEBRER1 LLUÍS2 J. SELVA3 SÁNCHEZ4 COSTA5 VALLS6 Rov-Ferrer7 Rov-Galcerán8 RAMBLA9 ÁLVAREZ10 PINETONS11 ROVIRA12 MERINERO13 Rov-St Andreu14 TORRENTS15 HIDALGO

16 RINCÓN17 NOVELL18 RIVERA19 ÁLVAREZ20 Rov-Rizal21 Rov-Hid Valls22 C. SELVA23 BOQUET24 ORDIS25 LLUÍS26 J. SELVA27 Rov-Sánchez28 Rov-Costa29 VALLS

MARÇ1 Rov-Ferrer2 GALCERÁN3 RAMBLA4 ÁLVAREZ5 Rov-Pinetons6 Rov-Rovira7 MERINERO8 ST. ANDREU9 TORRENTS10 HIDALGO11 RINCÓN12 Rov-Novell13 Rov-Rivera14 ÁLVAREZ15 RIZAL

16 HID-VALLS17 C. SELVA18 BOQUET19 Rov-Ordis20 Rov-Lluís21 J. SELVA22 SÁNCHEZ23 COSTA24 VALLS25 Rov-Ferrer26 Rov-Galcerán27 Rov-Rambla28 ÁLVAREZ29 PINETONS30 ROVIRA31 MERINERO

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58Biblioteca 93 580 76 02Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Deixalleria municipal 93 691 74 42Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Casal de Joves 93 580 58 69Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30

SERVEIS COMPANYIES Aigües de Barcelona atenció client 900 710 710Avaries Aigües de Barcelona 900 700 720Avaries Gas Natural 900 750 750Avaries FECSA-ENDESA 900 770 077Servei de gas Butà 93 725 62 77 / 901 100 100Correus 93 691 37 57Funeraria Truyols 93 580 97 10

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi del Vallès Occ. 93 580 27 27 /

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CERDANYOLAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 67 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hidalgo-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrente, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. de Barcelona, 216 93 594 71 95

RIPOLLETPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23Sant Andreu: Rambla Sant Andreu 93 692 23 26Bertrán: C/ Monturiol, 74 93 586 54 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla de Sant Jordi 89 93 691 24 73

Telèfon d’atenció ciutadana

010