ROJO Y NEGROSuplement del País Valencià

N O T Í C I A

ConfederalEDITA: COMITÉ CONFEDERAL DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALENCIÀ (CGT-PV) l D. LEGAL: V-155-1987 l OCTUBRE 2011

Comprenem però no compartim l'angoixa i la incerte-sa del votant habitual en cada cita amb les urnes, davantla proximitat de les eleccions generals del 20 de no-vembre. La veritat és que ha de ser dur creure que votarés una obligació democràtica (a més d'un innocent dretque generosament et concedeixen cada cert temps) i tro-bar-se davant una oferta tan poc fiable com la que re-presenten els partits que se senten còmodament en elParlament de Madrid; quan calga parlar dels parlamentsde Barcelona, València, Santiago o Sevilla, no tindreminconvenient a repetir les mateixes consideracions.

Haver de triar entre PSOE i PP té tan poca transcen-dència com fer-ho entre Pepsi o Coca-Cola: són la caraA i la cara B del mateix disc de vinil… del mateix pro-grama polític. Que durant la llarga campanya s'insulteni ataquen sense pietat no deixa de ser una representacióincruenta. Una vegada passen les eleccions i calga le-gislar, els veurem novament consensuar atacs als dretsdels pobres, nous privilegis per als poderosos i bonssous i pensions per a les seues pròpies senyories.

No cal remuntar-se als Pactes de la Moncloa per aveure com partits, en teoria antagònics, obliden lesseues programàtiques diferències i es posen d'acordperquè la cosa funcione en el sentit que els que sempremanen (banquers i grans empresaris) han suggerit. Enspodem limitar a repassar el paper que els grans partits(els altres només serveixen com a vistós adorn demo-cràtic) en l'última legislatura. c o n t i n u a c i ó p . 3 . . .

// SANITAT//

Es presenta la Coordinadora Antiprivatització dela Sanitat del País Valencià (CAS-PV)

La CAS-PV, que es va presentar públicament el 15 de setembre en elslocals de la Societat Coral El Micalet amb la participació de Paco Gómezde CAS-Madrid, ha surgit de la iniciativa de treballadors i treballadores sa-nitaris de vocació llibertària en resposta a la progressiva deterioració de laSanitat Pública des de fa anys, principalment a partir de la implementaciódels pressupostos de la Llei 15/97.

Així, CAS-PV naix per la defensa de la sanitat pública, universal i dequalitat front a l’amenaça de les privatitzacions arran una llei de nous mo-dels de gestió, aprovada amb els vots de PP, PSOE, CIU, C. Canaria i PNVi amb la connivència dels sindicats majoritaris. La Llei 15/97 dóna suportlegal a l’entrada d’empreses amb ànim de lucre en la sanitat. CAS-PV hasigut recolzada per CGT, CNT i COS. http://caspv.wordpress.com/

El Banc Mundial: Virtualguanyador del 20-N

// REFLEXIÓ SOBRE LES PRÒXIMES ELECCIONS GENERALS //

M O B I L I T Z A C I O N S P A Í S V A L E N C I À

Són les primeres mobilitzacions d’una tardor marcada per l’ofensiva d’eixa minoria en el poder queaprofita per treure més profit encara dels treballadors. Un reajust consistent en retallar drets socialsi económics utilitzant la repressió i la manipulació per silenciar la contestació i l’organització. En laimatge, concentració a Castelló el 29-S. p.3

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalAvgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

FEDERACIONS LOCALS I COMARCALS

FL de València. Avgda. del Cid 154Tel. 96 383 44 40

Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• SP de la FL de València,tel. 96 383 44 40

• Sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50

• Sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• Sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• Sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74• Sindicat d’Administració Pública,

tel. 96 383 45 08 • Sindicat d’Oficis Diversos,

tel.96 383 45 25• Sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hosteleria, tel. 96 313 41 39

Serveis Afiliats:Fundació Ferrer i Guàrdia, Àrea de la Dona, Serveis Socials, Biblioteca Llibertària,Gabinet de Salut Laboral i Ambiental,Servei Sindical de Normalització Lingüística.

SU del Camp de Morvedre i l’AltPalància.C/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de Sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de Benidorm.C/ de la Gaviota, 4Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtbenidorm@cgtpv.orgcgtbenidorm@gmail.com

FL d’Alacant.C/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

FL d’Alcoi.C/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

FL La Safor-Gandia.C/ Pintor Sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La Safor)cgtlasafor@terra.es

FL de Puçol.C/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpucol@telefonica.net

FIC de Castelló.C/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello@hotmail.com

Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València (València-L’Horta)

Per a la realització delNotícia Confederal

es compta amb lacol·laboració de la

Conselleria d’Educació

editor ia l

LA CGT I EL 15M

2 l notícia confederal Octubre del 2011o p i n i ó

Encara és molt prompte per apoder valorar en el seu justterme el que ha suposat el mo-

viment popular sorgit al voltant del15-M, les acampades i totes les ac-cions que ha provocat aquesta explo-sió de ràbia, imaginació i participacióautogestionària.

Però faltant eixe balanç detallat, delque no hi ha dubte és que el 15-M ensha posat les piles a tothom; als mésjoves, que mai abans s'havien mobilit-zat amb tanta intensitat i rotunditat, ials veterans, que arrossegàvem unallarga militància, més aviat per impe-ratiu ètic que per il·lusió o confiançaen l'integrat moviment obrer.

Per a CGT aquestes mobilitzacionshan representat la injecció de moralque necessitàvem, després de tantsanys de dura i sorda lluita contra l'ex-plotació, la repressió, el consumisme ila submissió dels nostres propis cama-rades de derrotes i fracassos. Però el15-M ha confirmat els nostres ideals,els nostres somnis, la nostra esperan-ça que sempre és possible, i mereix lapena, batallar per a canviar tot el qued'injust hi ha en aquest sistema.

Amb el 15-M, que tant s'assemblaen les seues propostes i mètodes alque els anarcosindicalistas propug-nem des de fa més d'un segle, la CGTveu confirmades totes les seues de-núncies i reforçades les seues deman-des. Per eixa proximitat als nostrespostulats, la gent de CGT és la quemillor ha sintonitzat amb l'esperit i lesestratègies del 15-M i la que més cò-moda se sent participant en totes lesseues iniciatives, sense necessitat deportar les nostres sigles per davant isense cap pretensió d'orientar o cana-

litzar el seu futur. Que el propi 15-Mhaja sorgit, ja és un premi a la nostraconstància i solitud en la lluita contrael poder del Capital i l'Estat.

Per al nostre sindicat els anys quevan de 1982 a 2011 han sigut tres dè-cades en les quals hem vist l'abandóde molts companys de lluites i uto-pies, en les quals hem dubtat en mésd'una ocasió si el nostre tenia algunsentit i si no haurien encertat els core-ligionaris que van sucumbir als cantsde sirena del consumisme, la políticaprofessional, l'individualisme, el sin-dicalisme de serveis o l'èxit laboral.Durant tot aquest temps hem suportatcom s'ha pogut crítiques d'anacrònics,ancorats en el temps i passats demoda, mirades a mig camí entre lacompassió i el menyspreu dels quèanaven de triumfadors per la vida opragmàtics apòstols del pensamentúnic.

La veritat és que hem aguantat. Queno han sigut inútils les nostres aïlladesi fetes callar activitats, les nostres mo-destes publicacions, nostres desespe-rades denúncies ni nostres sistemàti-cament fracassades lluites. Que vanmerèixer la pena els nostres somnis ifracassos, les nostres lleialtats i ruptu-res. Per ací han quedat els ateneus lli-bertaris, les revistes i llibres, les ràdioslliures, les cooperatives ecològiques iles fires alternatives; centenars de pro-postes i idees que, en major o menormesura, han permès eixa continuïtatde la resistència i la reflexió llibertà-ries.

Encomiable també el paper dequants han (o hem) aguantat la trepit-jada bandera de la solidaritat i la rei-vindicació en el món laboral, del sin-

dicalisme revolucionari mil vegadesreprimit i sempre alçat, quan la majo-ria passava (o es quedava molt curta)del compromís sindical. Haver de-mostrat que hi ha altres formes d'orga-nitzar-se i denunciar l'explotació capi-talista, que és més gratificant i ètic servençut que rendir-se per adelantat re-compensa la nostra marginació iamargor després de cada derrota.

Les marxes contra l'atur (Madrid,Amsterdam, Colònia i altres), les res-postes a les cimeres del FMI, el BM,l'OMC, la UE o el G-7 (Seattle, Praga,Niça, Gènova, Barcelona, Sevilla…),les vagues generals o en les grans em-preses, la insubmissió, la lluita antinu-clear, les assemblees d'aturats, les vic-tòries del feminisme, els movimentsjuvenils i contraculturals o les xarxessocials i webs antagonistes són refe-rències imprescindibles per a poderentendre que el sistema no haja pogutanul·lar qualsevol possibilitat derebel·lió. I en eixa resistència no hemsigut els únics els anarcosindicalistes,ni tan sols els millors, però ningú enspot negar que hem estat en tots elsconflictes.

I en eixa lluita hem de seguir. En elspròxims mesos van a ser moltes lescites del 15-M i d'altres plataformessocials. Com a CGT no hem d'aban-donar l'espai social que ens hem guan-yat: si la lluita està al carrer; ací hemd'estar els homes i dones de la CGT,opinant i participant solidàriament.

A C C I Ó D I R E C T APROGRAMA D’INFORMACIÓ SOCIAL I LABORAL DE CGT-PV

Tots els dimecres, de 16 a 18 h.

ESCOLTA’L I PARTICIPA!! a RÀDIO KLARA 104.4. FM i www.radioklara.org

ANTONIO PÉREZ COLLADOSecretari General CGT-PV

PP i PSOE, Rajoy i ZP/Rubalcaba, han pogut estar acaure d'un ruc en la seua lluita per dominar les en-questes d'intenció de vot, però quan el Banc Europeuo el FMI han marcat una ruta, que passa per congela-ció salarial, flexibilitat laboral i retallades pressupos-tàries (molt principalment en serveis socials i ocupa-ció pública) han aparcat les seues aparents diferènciesi han defensat a ulls clucs les polítiques ordenadespels amos.

Ni davant salvatjades tan grosses com la reforma deles pensions, la retallada salarial als funcionaris, l'aba-ratiment de l'acomiadament o la precipitada reformad'eixa Constitució que no es podia tocar en cap con-cepte, hem vist la menor fissura en el que ja es diu elPPSOE. I quan ha fet falta suport d'altres grups, maiha faltat una minoria que, previ compromís d'algunacontrapartida, s'ha unit al partit governant per a facili-

Octubre del 2011 notícia confederal l 3l a l l u i t a e s t à a l c a r r e r

. . . c o n t i n u a c i ó p o r t a d a

El Banc Mundial: Virtual guanyador del 20-Ntar l'aprovació d'eixes lleis que han encarregat els dela CEOE i la AEB.

No ens hem oblidat que hi ha altres partits, ni quela majoria d'ells estan teòricament molt allunyats deles actituds servils dels dos grans aparells; açò semblaveritat, però no és menys cert que -excepte rares ihonroses excepcions personals- aquests partits ambprou faenes han tocat poder, però quan ho han fets'han enfangat quasi tant com els altres.

Vegeu per a confirmar-ho el trist paper que ha jugatEsquerra Unida a Andalusia (nomenament de la com-tessa d'Alba com a Filla Predilecta de Sevilla, priva-titzacions de serveis públics en l'Ajuntament de Còr-dova, etc.) o el seu soci a Catalunya (ICV) que es valluir quan va tenir sota el seu comandament als Mos-sos d´Esquadra.

No podem posar exemples d'altres grups encaramés minoritaris, com els verds o els suposats ultraes-querrans, però la seua actuació en països on sí hancompartit una mica de poder (com a Alemanya o

França) no deixa molt lloc a dubtes: els seus diputatss'han engolit serps com les lleis d'estrangeria, les úl-times guerres colonials empreses per EUA i la UE aOrient Mitjà o Àfrica, la moratòria nuclear (fins quel'accident de Fukushima ha obligat a tota la classe po-lítica a rebobinar) o les recents reformes de pensionsi altres retallades.

Després de tots els processos electorals viscuts i deles campanyes patides, sembla evident que els partitsamb alguna possibilitat de governar es deuen als queposen la pasta i eixe suport mediàtic que es necessitaper a guanyar unes eleccions o tenir una mica mésque un parell de diputats per al Grupo Mixto.

Així que, excepte un miracle molt improbable, eldia 21 de novembre sabrem que els que realment hanguanyat les eleccions espanyoles han sigut els bancsi les multinacionals. Però per als ques encara no hotenen clar, dins de quatre anys, hi haurà una altraoportunitat de triar… entre Màlaga i Malagón. A.P.C.

M O B I L I T Z A C I O N S P A Í S V A L E N C I À

D’esquerra a dreta: 1. Manifestació a València convocada el 18 de setembre per DRY i 15-M en defensa dels serveis públics, contra les retallades i lesprivatitzacions. - 2. Acte de solidaritat de CGT-PV amb els acomiadats de FCC Parques y Jardines de Saragossa - 3. Concentració a Alacant en la Jornada deLluita del 29-S, convocaven CNT, CGT i Solidaritat Obrera - 4. Manifestació celebrada a València el 29-S on participaren CGT, COS, CNT, IntersindicalValenciana, el 15-M i la Plataforma pels Drets Socials de València.

Las Cajas de Ahorro poseen alre-dedor de un 49% de cuota del merca-do financiero español por lo que su pri-vatización supone un bocado muyapetecible para el capital especulativo,objeto de su deseo desde hace muchotiempo, y que ahora una clase política,enteramente a su servicio, le ha servi-do en bandeja. Emilio Botín ha afirma-do sin sonrojo que el banco que presi-de es el claro ganador de la crisis eco-nómica y financiera. (Público 31marzo 2011).

El pacto Zapatero-RajoyZapatero y Rajoy acordaron el día

5 de mayo de 2010, de manera sor-prendentemente rápida, impulsar elproceso de fusión y privatización delas Cajas de Ahorro, derivando en lallamada Ley de Cajas, aprobada el 21de julio, con los votos de PSOE, PP,CC y UPN. La Ley estaba encamina-da, básicamente, a la entrada de capi-tal privado, hasta un 50%, mediantelas llamadas “cuotas participativas”, ylo que anunciaban como “despolitiza-ción de las Cajas”, es decir, la reduc-ción de la presencia institucional enlos órganos de gobierno de las mis-mas, de un 50% a un 40%. Pero si qui-tamos políticos y los substituimos porespeculadores, hay razones para pen-sar que quizá sea peor el remedio quela enfermedad.

El nuevo mapa financiero-políticoEn estos momentos el mapa del

poder financiero derivado de la privati-zación de las Cajas quedará estableci-do, según nuestro punto de vista encuatro polos político-financieros: Enprimer lugar está el PP con Bankia,seguida por Caixa Bank (CiU), KutxaBank (PNV) quedando todavía elPSOE en proceso de consolidación de“su grupo“ financiero. Todo ello signifi-ca un claro trasvase del anterior poderpolítico en las autonomías hacia elpoder político central exceptuandoCatalunya y País Vasco. O sea que elacuerdo entre los “emiliosbotines” conlos PP-PSOE-CiU y PNV sería algoasí: “Si ustedes me privatizáis el sec-tor para entrar en el capital de lasCajas y elimináis su Obra Social pa-sando a dividendos directos para misaccionistas y además me regalas al-guna Caja gratistotal, YO, EL OMNI-POTENTE os dejo que sigáis mango-neando algunos milloncejos para esoque llamáis democracia y tal y tal”.

Situación laboral del sectorAl cierre de 2009, las cajas de

ahorros tenían en plantilla a 132.340trabajadores. En 2010, el Banco deEspaña hacía público que las Cajasestaban sobredimensionadas y anun-ciaba un sobrante de 30.000 puestosde trabajo en el sector, plan que ya seestá desarrollando en los últimos dosaños. O sea que la patronal, con la cri-sis que ellos mismos han provocado,tiene la excusa perfecta para despedirgente a raudales.

Las mayorías sindicales del sec-tor (CCOO, UGT, CSICA, CIC) pre-pactaron los acuerdos sobre EREs ydespidos, ocultándolos durante elproceso de elecciones sindicales enel sector de ahorro, cuyo día de vota-ción fue el 24-11-10. A partir de ésafecha, se fue conociendo, y aplican-do, el contenido de esos pactos. El

Octubre del 2011l l u i t e s 4 l notícia confederal

Cajas de AhorroCrónica de una muerte anunciada

w e b s a l P a í s V a l e n c i à

CGT Castellóhttp://acciosocialcgtcastello.blogspot.com/

CGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGT Alacanthttp://cgt-alicante.es

E S P E C I A L S E C T O R B A N C A

Para saber máshttp://www.cgtcam.info

ADRIÁN CLEMENTEOrganización CGT-CAM Alicante

Secretario General de COMFIA,José María Martínez, en una recien-te entrevista reconoce que su sindi-cato CCOO se ha dedicado a defen-der ¿? las condiciones laboralesdescuidando por completo la ejecu-ción del plan privatizador del sector.Por supuesto que la frase “defenderlas condiciones” para estos sindica-tos ya sabemos lo que es: firmas deEREs en empresas con beneficios ydespidos “voluntarios” masivos.

Concretamente, en CAM en 2010se firmó un ERE que despedirá aunxs 1.000 trabajadorxs “incentiva-dos” (ya van 430), en gran parte condinero público (desempleo y exencio-nes fiscales), eso sí, de manera “vo-luntaria”. CGT ha sido el único sindi-cato no firmante.

Además la patronal está propo-niendo en la actual negociación delconvenio colectivo, entre otras linde-zas, disminuir los salarios y, por su-puesto, ligarlos a la productividad. Encontraposición, en Bankia, el presi-dente Rodrigo Rato, el vicepresiden-te, José Luis Olivas y el consejero de-legado Vicente Verdú, ganarán hasta10,5 millones de euros anuales.

Situación actual de la CAMEl 23 de julio de 2011 CAM fue in-

tervenida por el Banco de España conla idea de subastarla a la banca pri-vada. En los resultados del primer se-mestre del año presentados el pasa-do día 5 de Septiembre por los admi-nistradores del FROB (Fondo deReestructuración Ordenada Banca-ria), CAM contabiliza pérdidas supe-riores a 1.100 millones de euros y unamorosidad del 19%.

El FROB (con dinero de los con-tribuyentes) tiene previsto tapar unposible agujero inmobiliario de laCAM de hasta 20.000 millones deeuros en tres fases tras la subasta.Así lo ha comunicado ya el Banco deEspaña a las entidades que pujan porla CAM a través de un Esquema deProtección de Activos (EPA) incluidoen el cuaderno de venta. En un primertramo, el comprador asumiría las pér-didas usando las provisiones genéri-cas de CAM sin aportar nada elFROB. Agotado el primer umbral depérdidas, intervendría ya el dinero pú-blico y el FROB asumiría hasta el80% de las pérdidas hasta los 2.500millones de euros y un plazo de diezaños. Si no es suficiente para detenerel deterioro de los activos inmobilia-rios, el FROB asumiría el 90% de losactivos con problemas, hasta 20.000millones.

¿Cómo ha llegado la CAM a esta si-tuación?

- Nefasta gestión de la Direc-ción de la CAM: Ha sido la mejor he-rramienta de los partidos mayoritariosy sus intereses. Nunca aceptaron lascríticas de los Consejeros Generalesde CGT-CAM a sus políticas desme-suradas de expansión. Siempre go-bernaron sin impedimento a través dela manipulación de la Asamblea Ge-neral y del Consejo de Administra-ción. Teóricamente, las decisiones im-portantes las tomaba el Consejo deAdministración, pero en la prácticaeran los ejecutivos los que las adop-taban. De hecho, la comisión de in-versiones apenas se reunió cincoveces el año pasado y solo emitióocho informes. A pesar de todo estogran parte de la alta dirección se haido “premiada” con indemnizacionesmillonarias.

- Excesiva exposición al ladri-llo y diversificación mal entendida:La caja tenía participaciones menorespero sustanciales en otra casi cente-na de sociedades. La gran mayoríase dedican a la promoción inmobilia-ria, prueba de la excesiva exposiciónde la entidad al sector del ladrillo, lacausa de la debacle que ha llevado asu intervención, junto a su falta decontrol interno y su dependencia delpoder político. Pero también había to-mado posiciones en sectores tan ale-jados de su actividad financiera tradi-cional como la compraventa de servi-cios funerarios, la gestión deinstalaciones deportivas, los serviciosde atención primaria, la hostelería, eltransporte marítimo, los laboratorios,los aparcamientos, los parques tec-nológicos o los parques temáticos (sudesastrosa inversión en Terra Mítica,impulsada por la Generalitat Valencia-na).

- Paraísos Fiscales: Tiene regis-trada una filial, CAM Global Finance,en las Islas Caimán. Se trata de unasociedad, cien por cien propiedad dela caja, especializada en la gestión dedeuda. La isla caribeña está conside-rada un paraíso fiscal ya que ofreceuna exención total o una reducciónmuy significativa en el pago de losprincipales impuestos a empresas ex-tranjeras.

- Descontrol: La Comisión deControl nunca hizo su trabajo de con-trol al Consejo de Administración.

- Consejo de Administración:Totalmente vendido e inútil, controla-do mayoritariamente por el PP y conpresencia del PSOE donde de mane-ra irresponsable han hecho dejaciónde sus funciones y tan solo se hanocupado de sus intereses políticos ypersonales (préstamos al 0%, viajesde lujo, sueldos por asistir a reunio-nes inexistentes…)

- Un sindicalismo servil haciala patronal: En el Consejo de Admi-nistración, Comisión de Control yAsamblea General siempre han esta-do los sindicatosUGT/SICAM/CSICA, quienes conti-nuamente han avalado la gestión dela dirección y los disparates de los po-

líticos de turno. A cambio se han man-tenido como élite privilegiada: contra-taciones de familiares, viajes a todotren, dietas, etc. Han actuado intere-sada y negligentemente respecto a laplantilla que dicen representar. Apartede las responsabilidades administrati-vas y penales que puedan tener los ylas dirigentes sindicales que ocupa-ron dichos cargos, por coherenciadeben depurar internamente su negli-gente actuación. Nos parece total-mente inaceptable que reclamen pú-blicamente responsabilidades a la di-rección y al Consejo deAdministración, ocultando que ellosformaban parte del mismo.

- Banco de España: Era conoce-dor de todos los desaguisados publi-cados. Su plan era que la CAM teníaque plegarse al control del grupo diri-gido por Cajastur, controlado por elPSOE. La negativa del consejo de laCAM (PP) a aceptar dichos planes,provocó la venganza irresponsabledel Banco de España, hundiendo auna empresa centenaria. La CAMestá en la misma situación que otrasentidades, pero los intereses políticosmueven al Banco de España a taparla crisis en dichas entidades y a aire-ar continuamente las de Caja Medite-rráneo. Además, la posición delBanco de España de vender la CAMal mejor postor es claramente irres-ponsable. Este organismo públicoestá obligado a velar por el manteni-miento de los puestos de trabajo, agarantizar la viabilidad de la empresasin disgregaciones, a garantizar elmantenimiento de la Obra Social, adar una solución socialmente respon-sable a un problema que pudieronevitar.

- Injerencia política: De todxs essabido que las Cajas de Ahorro hansido feudo de desmanes de la clasepolítica: Financiación de los grandespartidos (PP, PSOE, CiU y PNV) ysus macro-campañas electorales, re-novaciones continuas de préstamosal Consell (dos días antes de la inter-vención la CAM renovó un préstamode 200 millones al Consell), financia-ción de proyectos meramente políti-cos sin análisis serio de rentabilidad

(Terra Mítica, Fórmula 1, Copa Améri-ca, Aeropuertos sin aviones...) o di-rectamente prebendas de todo tipo amiembros políticos de los Consejosde Administración.

En CAM los políticos sólo han de-fendido sus intereses personales ylos del partido político que represen-taban, olvidándose de sus responsa-bilidades con nuestra sociedad. Hanvivido privilegiadamente a costa de laCAM: viajes a todo lujo, financiaciónbonificada, dietas, chofer, etc. A suvez impidieron la unión con el SIP deCajastur para seguir mangoneandoen la CAM.

Por todo ello CGT se ha echadoa la calle exigiendo:1. El mantenimiento de los puestos

de trabajo y las condiciones labo-rales.

2. El mantenimiento de la Obra So-cial.

3. Responsabilidades a l@s verda-der@s culpables del hundimientode la CAM:

Consejo de administración y comisiónde control (controlados mayorita-riamente por el PP y con presen-cia del PSOE), los sindicatosugt/sicam/csica, la alta direccióny El Banco de España, respon-diendo tod@s l@s responsablescivil y penalmente de su negligen-te gestión y dimitiendo inmediata-mente de sus puestos por su de-mostrada incapacidad.

4. Banca Pública: tras las interven-ciones del banco de España condinero público mediante el FROBen las cajas de ahorros es el mo-mento de crear una Banca públi-ca, sin ánimo de lucro al serviciode la ciudadanía y no al serviciode los políticos, bien gestionada ycontrolada democráticamente.Hacemos un llamamiento a la so-

ciedad para que denuncie este nuevoexpolio del capitalismo salvaje. ¡¡Mo-vilización ya!!

notícia confederal l 5Octubre del 2011 l l u i t e s

La nostra terreta, Castelló i lesseves comarques són un conjunt de te-rres planes i comarques interiors moltmuntanyoses i de bosc mediterrani.Tota la franja costera, de Vinaròs finsAlmenara, és un xicotet exemple d’-horta àrab, antiga i molt productiva.Tots els pobles d’aquesta franja con-serven costums de cultius tradicionalsi varietats de fruites autòctones.

Als voltants dels pobles costers,hortes i platges conviuen amb el des-envolupament urbanístic d’una mane-ra més o menys convencional, hi hazones en les que l’agressivitat urbanís-tica ha sigut de total destrucció delmedi, bé en benefici del turisme mas-siu i capitalista (Orpesa-Benicàssim-Marina D’Or...) o del favoritisme a lespetroquímiques i indústries energèti-ques (Port de Castelló, Polígon del Se-rrallo-Almassora, Dàrsena Sud..) i al-tres encara conserven signes d’identi-tat propis.

A l’interior de Castelló, des de ElsPorts/Maestrat, L’Alcalaten/Alt Mi-llars, Palància Alt i Baix, les comar-ques son bàsicament de muntanya,tant agrícola com de ramaderia. Des-poblament i envelliment de la pobla-ció són una realitat.

Sols l’eix Onda-Betxí-L´Alcora,representa el desenvolupament de laindústria ceràmica tradicional a SectorCeràmic Capitalista, amb el “pelotazoinmobiliario y del ladrillo”, que sensecap escrúpol, ha omplit les seves but-xaques en els temps de bonança eco-nòmica, 2000-2008, per passar a tan-car empreses i externalitzar produc-cions, en 2009 fins ara, deixant elsnivells de contaminació directa -es-malteres/atomitzadores- molt alts enaquestes poblacions.

Ja fa quasi una dècada que un xi-cotet grup de militants ecologistes esvam organitzar al voltant de la Plata-forma Contaminació NO a les co-marques de Castelló, amb caràcter in-formatiu ciutadà i de lluita contra lacontaminació de l’aire que respirem,la terra en la que vivim i l’aigua quebevem. Campanyes contra les amplia-cions de Serrallo, denúncies a lesemissions contaminants de les ceràmi-ques i químiques, controls i oposi-cions a abocaments incontrolats, xe-rrades informatives i concentra-cions/manifestacions són les nostresaccions.

De sobte, en juliol 2011 ens apa-reix un altre conflicte de contaminaciómolt greu i perillós, com és la compli-citat de la Conselleria d’Infraestructu-res, Territori i Medi Ambient respecteal projecte de tractament (incineració)

de residus tòxics i perillosos de l’em-presa REYVAL a L’Alcora, a l’igualque, amb data 27 de setembre de 2005,la Direcció General de Qualitat Am-biental atorga a UBE Chemical Euro-pe SA l’autorització administrativaper a la gestió de residus perillosos, enconcret:

UNITAT OPERACIÓ DE GESTIÓUnitat U-2408-1 R1 Valorització

energètica i utilització com a combus-tible.

Unitat U-2408-2 D10 Incineracióen terra.

La Plataforma insta als col•lectiusde L´Alcora i de les comarques deCastelló a enviar la queixa al Síndicde Greuges i al Parlament Europeucontra la incineradora.

Es va aprovar realitzar una mani-festació el día 24 de setembre des de laFarola, en direcció al PROP, al final deGermans Bou, on es troba la delegacióterritorial de la Conselleria d’Infraes-tructures, Territori i Medi Ambient. Amés hem passat per las instal•lacionsde Canal 9 per a protestar per la faltad’informació del “nostre” canal de te-levisió sobre la pretensió d’instal•laruna incineradora de residus tòxics iperillosos en L´Alcora. En l’Assem-blea es va informar de les accions ini-ciades -Recurs d’Alçada (recurs pre-sentat per CGT i per la Plataforma queMedi Ambient va rebutjar al·legant

dispropòsits que hem hagut de contes-tar), informes a la Conselleria de MediAmbient i la Confederació Hidrogràfi-ca del Xúquer, les accions legals quela Plataforma Ciutadana No a la Con-taminació ha iniciat contra la Conse-lleria de Medi Ambient per incompli-ment de la legalitat en la concessió dela AAI a Reyval, davant el Síndic deGreuges i la Comissió de Peticions delParlament Europeu per l´incompli-ment de la Directiva 2008/1/CE porpart de la Conselleria de Medi Am-bient.

La CGT és un col•lectiu més dinsde la Plataforma i volem realitzar dostaules redones, una técnica, sobre inci-neració i emissions i altra en l’àmbitdels efectes en la salut a les personesde les incineradores.

Esperem que la societat reaccionedavant els perills i la inutilitat de la in-cineració, que exigisca un pla de trac-tament de residus NO CONTAMI-NANT, optant per la reducció del con-sum, la reutilització i reciclatge i laformació de les noves generacions enel respecte a la Natura i el retorn a cos-tums ecològiques i ambientals respec-tuosos, per garantir el futur de la nos-tra societat i el nostre benvolgut Pla-neta.

C O N T A M I N A C I Ó N O

Fora incineradores de les comarques de Castelló

JOAN PINYANACGT-Castelló

// Esperem que la societat reaccione davant els perills de la incineració optant per la reducció del consum, lareutilització i reciclatge i la formació de les noves generacions en el respecte a la Natura //

Últimsresultatseleccionssindicals

CGT entra a formar part delComité provincial deTragsa Castelló amb 2nous delegats

Després de les eleccionscelebrades en Tragsa de la

província de Castelló, elComité d’Empresa quedaconfigurat de la següentmanera: 2 delegats de CGT,7 de la UGT, 2 per a CCOO i2 per a USO.

CGT-Tragsa al PaísValencià agraïx “a tots elscompanys de les SeccionsSindicals CGT TragsaCastelló, València i Alacantl’esforç personal que hasuposat iniciar en TragsaCastelló l’alternativa sindical iquè han aconseguit que per

primera vegada la CGT esterepresentada per 2 delegatsd’empresa”.

Es revalida majoria deCGT en Benteler iFinanzauto

El treball fet al llarg delsanys en les empreses delmetall Benteler iFinanzauto ha sigutnovament refrendat pelstreballadors.

Els comicis han suposatuna altra vegada la majoria

amb 5 delegats de 5 enFinanzauto i 4 de 9 enBenteler.

CGT entra en novesempreses

En l’Oceanogràfic (enfuncionament des de l’any2003) les eleccions handonat com a resultat el finaldel bisindicalisme. La CGTentra a formar part delComité d’Empresa amb dosdelegats.

D’esta manera, l’òrgan de

representació delstreballadors i treballadorescompta amb 10 membres deCCOO, 2 de CGT i 1 de laUGT.

En el Palau de la Músicade València, laConfederació ha irromputamb 2 delegats de 3 i enSondeos EstructurasGeotécnicas el resultat hasigut de 2 nous delegats pera CGT d’un total 9. Més resultats enwww.cgtpv.org

Més informacióhttp://blog.castello.es/index.php?blog=71

6 l notícia confederal Octubre del 2011r e f l e x i ó

Ens va deixar el Cirque du Soleil, pera donar pas al Circ Constitucional…

De forma circense, i mancant sol·lici-tud formal en el termini de 15 dies perun mínim del 10% de “els nostres” di-putats o senadors, l'article 135 de laConstitució Espanyola passarà dels seusactuals dos punts:

1. El Govern haurà d'estar autoritzatper llei per a emetre Deute Públic ocontraure crèdit.

2. Els crèdits per a satisfer el paga-ment d'interessos i capital del Deute Pú-blic de l'Estat s'entendran sempre inclo-sos en l'estat de despeses dels pressu-postos i no podran ser objecte d'esmenao modificació, mentre s'ajusten a lescondicions de la llei d'emissió.

A tenir sis punts, i quedar redactatcom segueix [1]:

1. Totes les Administracions Públi-ques adequaran les seues actuacions alprincipi d'estabilitat pressupostària.

2. L'Estat i les Comunitats Autònomesno podran incórrer en un dèficit estruc-tural que supere els marges establits, siescau, per la Unió Europea per als seusEstats Membres.

Una Llei Orgànica fixarà el dèficit es-tructural màxim permès a l'Estat i a lesComunitats Autònomes, en relació ambel seu producte interior brut. Les Enti-tats Locals hauran de presentar equili-bri pressupostari.

3. L'Estat i les Comunitats Autònomeshauran d'estar autoritzats per Llei per aemetre deute públic o contraure crèdit.

Els crèdits per a satisfer els interes-sos i el capital del deute públic de lesAdministracions s'entendran sempreinclosos en l'estat de despeses dels seuspressupostos i el seu pagament gaudiràde prioritat absoluta. Aquests crèdits nopodran ser objecte d'esmena o modifi-cació, mentre s'ajusten a les condi-cions de la Llei d'emissió.

El volum de deute públic del conjuntde les Administracions Públiques en re-lació al producte interior brut de l'Estatno podrà superar el valor de referènciaestablit en el Tractat de Funcionamentde la Unió Europea.

Les mentides de la crisi, el determinismeexistencial i TINA...

C O N C E P T E S B À S I C S D ’ E C O N O M I A

4. Els límits de dèficit estructural i devolum de deute públic només podran su-perar-se en cas de catàstrofes naturals,recessió econòmica o situacions d'emer-gència extraordinària que escapen alcontrol de l'Estat i perjudiquen conside-rablement la situació financera o la sos-tenibilitat econòmica o social de l'Estat,apreciades per la majoria absoluta delsmembres del Congrés dels Diputats.

5. Una Llei Orgànica desenvoluparàels principis al fet que es refereix aquestarticle, així com la participació, en elsprocediments respectius, dels òrgans decoordinació institucional entre les Ad-ministracions Públiques en matèria depolítica fiscal i financera. En tot cas, re-gularà:

a) La distribució dels límits de dèficiti de deute entre les diferents Administra-cions Públiques, els supòsits excepcio-nals de superació dels mateixos i laforma i termini de correcció de les des-viacions que sobre l'un i l'altre pogue-ren produir-se.

b) La metodologia i el procedimentper al càlcul del dèficit estructural.

c) La responsabilitat de cada Admi-nistració Pública en cas d'incomplimentdels objectius d'estabilitat pressupostà-ria.

6. Les Comunitats Autònomes, d'a-cord amb els seus respectius Estatuts idins dels límits al fet que es refereixaquest article, adoptaran les disposi-cions que procedisquen per a l'aplicacióefectiva del principi d'estabilitat en lesseues normes i decisions pressupostà-ries. Disposició addicional única.

A més, segons l'acord pactat entre PPi PSOE, la Llei Orgànica fixarà en un0,4% el dèficit estructural global màximdel conjunt de les administracions públi-ques a partir de l'any 2020.

Ara sí… Finalment, la intocable i in-negociable Constitució es reforma en 15dies, i es fa per a introduir en ella unadeterminada ideologia econòmica, ten-denciosa i fal·laç, i a més absolutamentd'amagat al poble.

Però a més d'unes formes que deslegi-timen la “Llei de lleis” i soscaven irre-missiblement una democràcia ja serio-sament erosionada, en el fons i al final,més enllà de "rígids" criteris d'austeritat,que no ho són, ens han colat un "blin-

datge de la solvència" mitjançant laclàusula de "l'esclavitud" [2].

Mentre ens fan mirar cap a un altrecostat, i ens diuen que és pel nostre beni que no hi ha alternativa, en realitat, l'o-bligació prioritària de pagar el deute ésimmediat i estarà “blindada” per laConstitució.

Més enllà de la clamorosa erosió de-mocràtica assenyalada, aquest fet alçasospites sobre els motius reals per aaquesta reforma constitucional que, enlloc d'anar dirigida a la limitació imme-diata del malbaratament, tractaria decrear una trava enorme al fet que la ciu-tadania puga negar-se a pagar deutes in-justs, tal com ha ocorregut a Islàndia[3].

Margaret Thatcher, la famosa "Damade Ferro", com a trista honra a la "don-zella" de la Inquisició de similarapel·latiu, va passar a ser més coneguda,des de la seua impulsió a les polítiquesneoliberals en el Regne Unit durant els70, pel cuasi eròtic TINA: There Is NotAlternative, deia la bona dona...

Però sí hi ha alternatives, ho saben béa Equador, on en 2007 el Govern de Co-rrea, amb el suport del 60% de la pobla-ció va auditar i va reestructurar el DeutePúblic, va convocar l'Assemblea Cons-tituent per a l'elaboració d'una novaConstitució, i va regular fortament elmercat de capitals i el sector financer[4].

Per descomptat que sí hi ha alternati-ves, com també saben a Islàndia, on elpoble va repudiar el deute en 2008, vadecidir no pagar amb fons públics eldeute dels seus bancs amb el Regne Uniti Holanda, va enderrocar al govern, vajutjar a banquers i polítics, va reestruc-turar el seu deute, i es troba en procésd'Assemblea Constituent per a donarforma a la seua nova Carta Magna. I totaçò pacíficament...! [5].

Fins al FMI reconeix ara que Islàndiano ho ha fet malament i es troba eixintde la crisi, creixent per sobre d'un 2% igenerant ocupació neta... El cinisme, lahipocresia i el surrealisme en el seu estatmés pur...! [6].

Però és que en Marinaleda tambésaben que sí hi ha alternatives. Marina-leda, sí, eixe petit poble sevillà que vaexpropiar i va socialitzar les terres nobi-

liàries del municipi, i que no coneix l'a-tur... [7].

Sí hi ha alternatives, clar que n'hi ha...,per més que l'ombra de l'eròtica TINAplane sobre Europa.

Com bé sabem, el futur no és un lloccap a on ens dirigim; és el lloc que cons-truïm amb el que fem cada dia. El futurno ens espera, ho construïm nosaltres.Per açò, la millor manera de preveure elfutur és crear-ho…

Però diuen que "Spain is different"... Ideu ser-ho a tenor del fet que els seuspetits empresaris i professionals liberals(advocats, notaris, economistes, arqui-tectes, etc.), la major part del nostre tei-xit industrial conformat per més de3.287.374 empreses (excloses agricultu-ra, pesca i autònoms), són en la seuagran majoria "mileuristes". O almenyseixa és una de les conclusions que po-drien extraure's del fet que els treballa-dors i els pensionistes declararen a Hi-senda 19.359 euros de mitjana d'ingres-sos bruts en 2010, el que suposa un 75per cent més que en el cas dels petitsempresaris i els professionals liberals,que van obtenir uns rendiments brutsmitjans d'11.036 euros… [8].

NotesJokin_Zabal@ es l’alter ego de José Anastasio

Urra Urbieta, Professor Titular d’Organitzaciód’Empreses en la UV, membre d’ATTAC País Va-lencià i delegat sindical de CGT

[1]http://www.rebelion.org/noticia.php?id=134865&titular=la-moraleja-islandesa-y-la-reforma-del-artículo-135-de-la-constitución- (Accés 04/09/11).[2]http://www.juantorreslopez.com/component/content/article/137-articulos-de-opinion-y-divulga-cion-2011/2470-los-trileros-mayores-del-reino-y-la-clave-de-la-reforma-constitucional (Accés,04/09/11).[3]http://www.rebelion.org/noticia.php?id=134865&titular=la-moraleja-islandesa-y-la-reforma-del-artículo-135-de-la-constitución- (Accés, 04/09/11).[4] http://es.wikipedia.org/wiki/Ecuador (Accés,04/09/11).[5]http://www.rebelion.org/noticia.php?id=135018(Accés, 04/09/11).[6]http://krugman.blogs.nytimes.com/2011/09/01/iceland-exits/ (Accés, 04/09/11).[7] http://vimeo.com/27912991 (Accés, 04/09/11).[8] http://www.nuevatribuna.es/articulo/econo-mia/2011-08-01/tecnicos-hacienda-piden-atajar-fraude-masivo-empresa-rios/2011080112301100727.html (Accés,04/09/11).

// Finalment, la intocable i innegociable Constitució es reforma en 15 dies, i es fa per a introduir en ella una determinadaideologia econòmica, tendenciosa i fal·laç, i a més absolutament d'amagat al poble //

JOKIN_ZABAL@CGT-Universitat de València

Octubre del 2011

XIII JORNADES LLIBERTÀRIESCGT-VALÈNCIANoves lluites per a somnis de sempreDel 12 al 16 de desembre 2011Exposició fotográfica popular sobre el Moviment15-MLloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània(C/ Sant Ferran, 12)Programa Dilluns 12 desembre: 12h: Presentació de les Jornades i de l'Exposi-ció19h: Xerrada-debat "Educació i criança per a laindignació i la lluita" amb Casilda Rodrigáñez iDonyetsDimarts 13 desembre: 19h: Xerrada-debat "Formes de consum alimen-tari contra el sistema capitalista” amb represen-tant de la Distribuïdora CGT-València “PimientaNegra” i mésDimecres 14 desembre: 19h: Xerrada-debat "Anarcosindicalisme i 15-M"amb CGT, CNT i membre del 15-MDijous 15 desembre: 19h: Xerrada-debat "Les alternatives, les noveslluites i els somnis de sempre" amb Carlos TaiboDivendres 16 desembre:

19h: Xerrada-debat "Criminalitzen les nostreslluites i tergiversen els nostres somnis" amb Ra-fael Cid i membre de Kol•lectiu Kaos en la Red21h30: Festa en Arte&Facto (C/ Peu de laCreu, 8)

CONFERÈNCIA DE MICHAEL ALBERT SOBRE ECONOMIA PARTICIPATIVA18 de desembre ales 18h30En la Univer-sitat Politèc-nica. Acte encol·laboracióamb el De-partament d’Economa i laFacultat deCiències Ju-rídiques iEconòmiquesamb CGT-València. La propostad'economiaparticipativa planteja l'abolició del mercat peròtampoc desitja la planificació central, la divisióclassista del treball, i les jerarquies en l'econo-mia. Emfatitza valors com l'autogestió, la des-centralització i la diversitat en les decisions eco-nòmiques. www.michaelalbert2011.com

notícia confederal l 7l l u i t e s , a g e n d a i p o e s i a

Si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

AGENDA

RETALLADES SOCIALS I RESPOSTA POPULARE N T R E V I S T A

Cercaviles solidariSOS Parke Alcosa

El 30 de setembre, centenars de veïnsd’Alfafar es manifestaren pels carrers de lalocalitat valenciana en protesta per l’impaga-ment de la Generalitat Valenciana i de l’A-juntament dels fons destinats al projecte co-munitari conegut com “Nosotr@s mism@s”.

Tal i com infomen des de la Koordinadorade Kol·lectius del Parke “En la nostra po-blació a poc a poc des dels anys 90 es va po-sant en peu un projecte comunitari que do-nara resposta a l'empobriment, amb iniciati-ves d'economia social, cooperatives, tallersde formació i programes socials. Aquest pro-jecte comunitari està en una situació absolu-tament dramàtica, les institucions Generali-tat Valenciana (SERVEF, D. G. Benestar So-cial) i Ajuntament d'Alfafar, estan retardantel pagament de més de 320.000 euros, jagastats, açò significa que un bon nombre detreballadors comunitaris porten cinc mesossense cobrar. Lloguers, material educatiu ilaboral sense poder pagar”. La campanyareivindicativa va començar amb el cercavilessolidari que va comptar amb la participaciód’afiliats de la CGT.

Ja en 2007 l’Assemblea de Barri feia estaconclusió: “Massa famílies del nostre barrino arriben a final de mes i, a voltes, ni aprincipi, massa persones no tenen ingressosestables que els permeten una vida digna, ladesocupació i el treball precari segueixensent una cruel realitat, els lloguers pugen detal forma que cada vegada és més difícilpagar-los, la setmana passada, per no anarmés lluny, desnonaven a una família. Moltsfills segueixen a casa dels pares en edat deser ja independents perquè no tenen econo-mia per a poder-ho fer o pitjor encara: hande tornar a la casa familiar amb criatura in-corporada. La pobresa s'amaga amb fre-qüència, darrere de les portes de la casa,perquè no es veja, perquè moltes vegadesavergonyeix…”

Proposen un pla de mesures d’urgènciesconsistent en: Ingressos dignes per a totesles persones; que tots els treballs en elParke Alcosa siguen per a les gents del parci participació directa amb capacitat de deci-sió col·lectiva en els pressupostos munici-pals.

. . . c o n t i n u a c i ó c o n t r a p o r t a d a

Açò és el que demanem. Elpoble sahrauí pateix cada dia la re-pressió. Per exemple, ara hi hamoltes manifestacions en TerritorisOcupats, de sindicats sahrauís,pescadors sahrauís, famílies depresos i desapareguts. I rebemmolta repressió. Perquè es dema-na a l'ONU els seus drets i no elsaconsegueixen.

És aquest un conflicte de clas-ses?

Veiem el conflicte com un capi-talisme que es centra a exportarrecursos d'un poble. És la regla decopar els recursos naturals del Sà-hara des del Marroc. El poble sah-rauí és xicotet i té molta riquesa, elpoble marroquí és gran i té poca ri-quesa. És la regla capitalista.

És el vostre objectiu revolucio-nari?

Sí, per descomptat. El nostreobjectiu és la lluita per la indepen-dència i la llibertat. Quan lluitemper la nostra llibertat, també hofem per la llibertat d'altres perso-nes en altres parts del món. Per-què sentim també el que viuen elsaltres.

Vols afegir alguna cosa més?Sí, sobre la violació de drets

humans en Territoris Ocupats. Hiha manifestacions que són ataca-des pels marroquins, on es tortura,persegueix i amenaça, es destruei-xen cases, es cremen cotxes, esdeté a gent en les seues cases denit, ataquen manifestacions pacífi-ques, de manera brutal. No tenimdret a demanar els nostres drets,no existeix la llibertat d'expressió,hi ha molts presos en presons ma-rroquines que pateixen.

El 14 de novembre de 2009, elrei de del Marroc va cridar als sah-rauís traïdors. També està el casde Saïd Dambar, el jove assassi-nat el cos del qual no volen lliurarles autoritats marroquines. A més,imposen un cru bloqueig informatiui militar, molta vigilància en les ciu-tats. Els sahrauís vivim un horrordiari del que són testimonis els es-trangers que acudeixen. I per aevitar que se sàpia la veritat trac-ten d'impedir que entren.

LIBERTAD MONTESINOSEquip de Comunicació CGT-PV

A los de Arriba, de uno de Abajo- ¡Eh! ¡Los de Arriba! ¡Sé que me oís!

Os hablo desde el subsuelo de lo Humano. ¡Soy un subhumano!Y esta voz sin rostro (que ya es aullido) os dice que en las sentinas de vuestro

Estado ya reina la Esperanza que tantas veces matasteis…Todas sus muertes, ahora son vida. Todo el sufrimiento que sin piedad

impusisteis, fue nuestro abono. La fértil melodía de colores en un amanecer quevuestro egoísmo os impide ver. Os vencerá su hermosura, su sencilla grandeza,

su armoniosa supremacía…

La Voz del Silencio Estridente, será esa arma devastadora y masiva con suexplosiva carga de convicción, la que arrasará vuestros engaños. Vuestras

guerras económicas de cruel codicia se desvanecerán y con ellas el precio quepusisteis a la vida, al verdadero Valor.

En este presente, vosotros sois vuestro propio enemigo. Nada tenemos que vernosotros con vuestro miedo. Él anidará al terror en vuestros corazones vacíos,secos, yertos, de buenas intenciones. Y nada importa lo que digáis, pues será

vuestra autodestrucción, negar y reconocer la injusticia en la que osacomodasteis sin compasión.

No esperéis el primer paso, ya se ha dado. Un paso de DIGNIDAD que nosliberará de las pesadillas que ahora son vuestras. Y serán tantas nuestras

sonrisas, tan amplio su horizonte, que un viento raso limpiará las huellas quedejasteis sobre la Tierra de sangre y de dolor. Nada tememos... Caminamos con

nuestra Esperanza. Ella, y sólo Ella, protege nuestros pasos.

(Uno de Abajo)

P o r B e n j a m í n L a j o

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: Secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Redacció: Antonio PérezCollado, Libertad Montesinos, Paqui Arnau i José Asensio. Fotografies: Fonsdocumental propi i expropiat. Traduccions: Servei Sindical de NormalitzacióLingüística de la CGT-PV.

ROJO Y NEGROSuplement del País Valencià

N O T Í C I A

ConfederalHI COL·LABOREN:

SECCIONS SINDICALS, SINDICATS, SECRETARIES I FEDERACIONS LOCALS DE CGT-PV

ADRIAN CLEMENTE, ANASTASIO URRA, JOAN PINYANA , BENJAMIN LAJO,

AHMED ETTANJI I RAQUEL RAMÍREZ

ARTICLE DE PORTADA D’ANTONIO PÉREZ COLLADO

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTESINOS

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: GRAFILAN

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista amb Ahmed Ettanji, Activista Sahrauí de Drets Humans

“Els capitalistes espolien el Sàhara,abandonen al poble i es beneficien

de la violació de drets humans”Ahmed va nàixer a Al-Aaiun en 1988. Des de sempre ha viscutla repressió: violacions, assassinats, pressions psicològi-ques... perpetrada per l’exèrcit marroquí, el seu braç executorper a sotmetre el poble sahrauí en Territoris Ocupats. La ne-cessitat de fer alguna cosa pel seu poble va despertar ambnomés 11 anys quan va ser testimoni de la fúria del govern ma-rroquí durant les manifestacions de 1999 a Al-Aaiun. Des de

2005 es desenvolupa la Intifada pública per la Independència.Es tracta d'una lluita pacífica, pels drets polítics i l'autodetermi-nació del poble sahrauí. Ahmed treballa fent informes sobre laviolació de drets humans i té relació amb moltes organitzacionsinternacionals perquè el món sàpia el que està succeint real-ment davant el ferri bloqueig informatiu, un bloqueig amb la fi-nalitat d’impedir que es conega la veritat.

Pots explicar-nos quines són les claushistòriques que expliquen la situacióactual del poble sahrauí?

El poble sahrauí és víctima del colo-nialisme. En 1884 es va decidir el reparti-ment d'Àfrica entre 12 estats europeusmés Estats Units i Turquia. El Sàhara oc-cidental va ser per a Espanya, per tant éscolònia espanyola des d’eixe moment. Es-panya va descobrir una mina de fosfats en1947 i des de llavors és explotada. Des-prés comença el procés de descolonitza-ció en els anys 60. En 1970 va haver-hiuna gran manifestació pacífica que vansaldar amb la desaparició d'un líder sah-rauí, fet en el que Espanya té molta res-ponsabilitat. Van començar els sahrauís alluitar contra l'ocupació espanyola. En1973 es va crear el Front d'AlliberamentFront Polisari i després es va optar per lalluita armada. L'ONU va demanar a Es-panya que consultara en referèndum alssahrauís. Però Espanya no ho va complir ia continuació Hassan II va afirmar, sotaels auspicis del Pla El Marroc Gran, que elSàhara era seu. Es va portar la denúnciadavant el tribunal de l'Haia, se li van de-manar proves que justificaren que el Sà-hara era marroquí, les proves que vapoder aportar no van ser considerades su-ficients. A partir d'ací, els marroquins vansignar un tractat amb Espanya i Maurità-nia, en 1975, l'Acord Tripartit de Madridper a separar el Sàhara en dues parts. Es-panya va abandonar el Sàhara i va co-mençar la invasió marroquina. El poblesahrauí esperava alguna cosa bona d'unestat veí, però aquest va ocupar el país.Va ser una colonització. Van rebre bom-bardejos. El Marroc va obtenir el suport deFrança i Mauritània. Molts sahrauís es vananar a Algèria a un campament de refu-giats. No van respectar res, van agredir axiquets, ancians, van matar bestiar, vanenverinar pous... Després, els marroquinsvan construir un mur de 2.700 quilòme-tres, el Mur de la Vergonya. Quan el vanconstruir van bombardejar campamentsde refugiats amb napalm i fòsfor, prohibitsper la legislació internacional. Van morircentenars de sahrauís i hi ha 500 desapa-reguts. Encara avui les famílies segueixenreclamant els seus cossos. A partir d'ací,el poble sahrauí ha patit molt.

El Sàhara occidental és una zona ricaen recursos: els fosfats de Bukraa, elscaladors de pesca, es parla de fer pros-peccions petrolíferes… I no obstantaçò, quines són les condicions de vidadels sahrauís i quin paper juguen enaçò els colons marroquins, la famíliareal Alaui i les empreses europees?

El primer motiu per a ocupar el SàharaOccidental és la gran quantitat de recur-sos naturals que té. Com a país ric en re-cursos naturals interessa a molts païsoscapitalistes. El que fan és exportar els re-cursos i deixar al poble abandonat. El Sà-

hara té pesca, fosfats i últimament handescobert or, urani i diamants. Els que esbeneficien dels recursos naturals són elgovern marroquí i les empreses europees.Exploten els recursos per exemple a tra-vés del Tractat de Pesca entre el Marroc iempreses europees en aigües del SàharaOccidental. Això incompleix la resolució del'ONU sobre descolonització. Recolzen alMarroc en l'explotació dels recursos. Hi hamoltes empreses espanyoles i francesesen el Sàhara. Els que també s'aprofiten del'explotació dels recursos són els colons:funcionaris, pescadors, treballadors de lesmines… el poble sahrauí pateix les tortu-res. Fa poc es va muntar el campament deGdimizick que amb més de 9.000 jaimas,24.000 persones, és un campament al sudd'Al Aaiún. Els sahrauís van eixir a reivin-dicar els seus drets econòmics i polítics,que el Marroc pare l'espoli dels recursosnaturals del Sàhara Occidental. Aquestcampament va durar un mes. El Governmarroquí va construir llavors un mur per aaïllar el campament: no podia entrar men-jar, res. I va matar de tirs a un xiquet de 14anys i després va atacar el campament,van morir tres persones i van ferir a mésde 2.000. En aquest moment hi ha 24 pre-sos polítics en les presons marroquinespendents de judici militar per la seua parti-cipació en Gdimizik. El campament va serdesallotjat brutalment.

Les empreses que recolzen al Marrocfan un lobby a Europa i es beneficien de laviolació de drets humans.

La major part dels sahrauís no treballa,la taxa d'atur és altíssima i es sobreviugràcies al matalàs familiar, una personatreballa i ajuda a tota la família. Quan vana cercar no troben per ser sahrauís. Malvi-vim. Els colons són tres o quatre vegadesmés que els sahrauís. Ells, a més de tre-ballar, viuen amb ajuda de l'estat marroquíque els assegura un sou que és el doble

Ahmed Ettanji en un moment de l’entrevista

del que cobrarien en qualsevol part delMarroc. Els regalen terrens, reben ajudaalimentària, mèdica, escolar... No paguenres. I quan el govern marroquí vol atacaruna manifestació de sahrauís, ells recol-zen. Viuen gratis en el Sàhara.

Quant a l'accés dels sahrauís a la sa-nitat, els que treballen si que tenen dret,però els que no, no. A estudiar, tampoc.Jo vaig ser expulsat dels estudis desprésde les manifestacions d'Al-Aaiun. Estudia-va a Dajla, treia bones notes però a mei-tat de curs ens van dir a mi i a un amicque no teníem dret a estudiar. Per açò novam poder estudiar en la Universitat. Amolts sahrauís estudiants els succeeix elmateix. Un altre problema és que al Sà-hara Occidental no existeix Universitat. Lamés pròxima està a 600 quilòmetres de laciutat més propera al Marroc. El nivelld'estudis per tant és molt baix.

La família real marroquina té un hol-ding d'empreses, entre elles moltes en elSàhara, per exemple la de fosfats i la depesca, és l'holding real. El seu director ésAnas Majidi (un dels majors corruptes alMarroc tal com va revelar Wikileaks).

Enfront de tot açò, quines són les for-mes de lluita del poble sahrauí, quinarelació manté amb el Front Polisari iquina és l'alternativa que proposeu a laintenció del govern marroquí de con-vertir els Territoris Ocupats en una au-tonomia?

La lluita del poble sahrauí, fins al mo-ment, és una lluita pacífica. Manifesta-cions, concerts... Però els marroquinssempre ataquen.

El Front Polisari és el representant delpoble sahrauí en Territoris Ocupats i encampaments de refugiats. En el campa-ment de Raobuni hi ha un ministeri ano-menat de Territoris Ocupats. Com última-ment eixen molts activistes sahrauís a al-

tres llocs, al Fòrum Mundial, a l'assem-blea de joves, a participar, els activistesestem connectats amb el Ministeri de Te-rritoris Ocupats de Raobuni.

L'autonomia no és una solució lògica.La resolució 15/19 de l'ONU és la de l'au-todeterminació del poble sahrauí. En seruna colònia, els nadius han de votar enreferèndum i triar independència, autono-mia o estar amb el Marroc. Per açò hande complir el dret internacional i fer un re-ferèndum sobre l'autodeterminació delpoble sahrauí. L'autonomia no és vàlidaperquè no és el que volen els sahrauís.

Quin està sent el paper de l'ONU i comrepercuteixen les mostres de solidari-tat internacional? Com podem impli-car-nos des de la distància en la lluitadel poble sahrauí?

El paper de l'ONU és molt importantquan fa el seu treball perquè la Comissióen el Sàhara és la missió de les NacionsUnides per al referèndum en el SàharaOccidental (MINURSO). Però no complei-xen el referèndum. I també és l'única Co-missió del món que existeix per a vigilar elcompliment dels drets humans. Encaraque realment no vigilen, passen davantd'ells casos de repressió, de tortura i nofan res. Tampoc compta amb els meca-nismes adequats per a fer valdre els dretshumans en el Sàhara. Tenen com a mis-sió vigilar les tropes sahrauís i marroqui-nes. Deuria, en teoria, disminuir el nom-bre de tropes marroquines, però cada ve-gada són més. Dins hi ha cotxes blindats,presència policial en tots els barris, atacsa les famílies, es destrossen les cases, esviola a les dones, es deté als homes.

Quant a la solidaritat internacional nohi ha molta, és una causa oblidada. A Es-panya, la societat civil sí és solidària i hoagraïm molt. Hi ha organitzacions treba-llant per la causa sahrauí. És importantassenyalar la responsabilitat de l'Estat es-panyol en deixar el Sàhara abandonat itambé la de França, un estat que ajuda alMarroc en la seua violència i que usa elseu vot contra els sahrauís en el Consellde Seguretat de l'ONU.

Respecte a la solidaritat, hi ha actessolidaris i reivindicatius a França, AmèricaLlatina, a Europa. I rebem solidaritat demolts països africans que recolzen elpoble sahrauí com Algèria o Nigèria. LaRepública Sahrauí és membre de la Uniód'Àfrica. Reconeguda per més de 80 paï-sos. La solidaritat internacional hauria deser més activa, exercir més pressió alsgoverns, per exemple ací perquè esparen els tractats d'exportació de recur-sos naturals del Marroc i condemnar laviolació dels drets humans.

c o n t i n u a c i óp . 7 . . .