393r quadrimestre 2011

ENTREVISTA

Maria Carme Ribas i Mora,filla dels fundadors de la Granja Mora

RACONSEl Pou Rodó

Els ponts de GironaENTREVISTA

Maria Carme Ribas i Mora,filla dels fundadors de la Granja Mora

RACONSEl Pou Rodó

Els ponts de Girona

2 Editorial

n el darrer número dela revista es va publi-car una carta de lasenyora Àngela Ferrer

que m’ha donat peu a escriureaquestes ratlles d’agraïment iencoratjament per la feina quefeu. Comparteixo amb l’amablelectora i amb tota la revista elmateix ideal d'una ciutat queenamori, una ciutat per viure-hi iper viure-la. Les ciutats són per-

què les fan les persones. Sensepersones, sense el seu ric i diverspaisatge humà, les ciutats serienmeres juxtaposicions d'asfalt irajols, probablement en perfectaharmonia però sense l'esperitnecessari per sentir-t'hi plena-ment viu.Admiro la feina que fa la revista,de la qual sóc lector des de faanys, i us animo a continuar ambuna activitat que ajuda a enamo-

rar-nos de la ciutat i a prendreconsciència de la responsabilitatque tenim envers els qui ens hanprecedit i envers els qui han devenir.Compto amb la vostra ajuda icomprensió per aconseguir entretots una Girona líder en qualitatde vida.Ben cordialment.

Carles PuigdemontALCALDE DE GIRONA

E

Aconseguir entre tots una Girona líder en qualitat de vida

SUMARI2 EDITORIAL4 OPINIÓ6 CIUTAT Com fer una ciutat més cómoda?7 Vida Associativa

11 El pont de l’Aigua12 Agustí Palau Baquero, el senyor

de les pedres del Pont del Dimoni14 Inauguració de les instal·lacions

museístiques de l’antic aeròdrom de la Sénia15 Pisos de lloguer per a gent gran16 CONSELL G.G. L’alcalde rep el Consell Municipal de la Gent Gran17 ENTREVISTA Maria Carme Ribas i Mora20 QUALITAT Gastronomia21 DE VIDA Catalunya, serà o no serà solidària?22 CULTURA Els ponts de Girona24 Un descobriment prodigiós26 RACONS El Pou Rodó28 AHIR I AVUI Pont del ferrocarril

Núm. 39 - 3r quadrimestre 2011

Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació

EQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Pitu Caicedo (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. LaUnió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), MariaGalán (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G.G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), laJunta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i laJunta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

3Editorial

� CARTES

Agraïment

Benvolgut Sr. Carles Puigdemont, alcalde deGirona,

En primer lloc, tots els components de l'equip deredacció i col·laboradors de la revista El Roure volemagrair-li que hagi donat el vistiplau per tal que continuïimprimint-se i sigui d'alguna manera un punt de refe-rència i comunicació entre els ciutadans i la gent gran,i fins i tot sé que ha donat alguna idea perquè la publi-cació sigui més interessant si fos possible. Ja vàremestar molt contents perquè a més dels llocs habitualson se sol trobar (per exemple els casals) també era alMercat del Lleó, un lloc molt ideal per difondre larevista ja que és visitat per tot tipus de persones icreiem que pel contingut que s'hi dóna pot interessartotes les edats i estatus socials. Per aquesta mateixaraó hem pensat que fóra bo fer-la arribar a àmbits tandiferents com consultoris de metges, clíniques,perruqueries..., segur que tindria bona acollida i esdifondria més tota la informació, reportatges, entre-vista, poesia, cuina ... que conformen el contingut d’ElRoure.

Una actuació de l'Ajuntament que vostè dirigeix ensha donat una alegria en comprovar que en la mesuradel possible es procurarà reconstruir el Pont delDimoni, tan reivindicat pels ciutadans de Girona. Ésbo que un alcalde escolti el poble. Curiosamentaquesta última edició l'hem dedicada bàsicament alsponts de Girona, i en el meu reportatge de Llambre-gades, en un somni imaginari veia per Nadal il·luminataquest pont, i que consti que vaig escriure'l abans quese sabés la notícia, i encara que aquest any ja es veuque no serà possible, potser ho serà el proper. Tant debo sigui així!

Res més, desitgem que passi unes bones festesnadalenques i segueixi ajudant a fer que Girona siguiuna ciutat acollidora, amable i atractiva tant per alsque hi vivim com per als que ens vinguin a visitar.

Ben afectuosament i en nom de tots els compo-nents de la revista, el saludo ben cordialment.

Àngela Ferrer i Mató

Voreres

Benvolgut alcalde:Em permeto dirigir-li aquestes lletres per exposar-li

la meva preocupació i la d’altres companys de laRevista El Roure de la gent gran, per les dificultats quetrobem quan es fa alguna obra als carrers de la nos-

tra ciutat.Concretant vull parlar-li de les obres realitzades al

carrer Migdia, que començaven a la Plaça del Lleó.Suposo que sap el calvari que ha representat per lespostres esposes i per totes les persones, en particu-lar per a la gent gran com nosaltres, arribar a la plaçadel mercat, i no diguem haver de travessar el carrerMigdia, ja que tot plegat era com una “odissea” ambel perill de patir algun accident i trencar-nos la crisma.

Per això m’atreveixo a demanar-li que es miri enaquests casos que es realitzin les obres, però que esprocuri abans de tot que quedi solucionat els pas pera vianants sense traves i si es possible començar perdeixar fetes les voreres.

Agraint l’atenció que doni a la present, aprofito perdesitjar-li tota classe d’èxits en el seu mandat, ambuna salutació afectuosa.

Pere Plana i Pujol

Foto: Juanjo Valeros

4 Opinió

óc de mena somnia-dora i molts cops els

meus somnis tenen aveure amb la realitat pura idura. Aquell dia havíem fetuna reunió per tal de parlarsobre el tema bàsic de la nos-tra estimada revista El Rourei es va suggerir parlar delsponts de Girona, una bonaidea ja que la nostra ciutat sien alguna cosa és rica és pre-cisament en ponts, donat queté prou rius per creuar-la italment li són necessaris. Lla-vors aquest nostra incons-cient que segurament restaen el cervell i que segonsdiuen mai es cansa i treballade nit, aquell dia va fer horesextres. Vaig somniar que arri-bava Nadal i tots els nostresponts lluïen uns llums d'allòmés bonics, i s'emmirallavenen les aigües del riu coquetesi trapelles simulant formesfantasmals que eren l'admiració depropis i forans. De cop vaig veure,en somnis és clar, que el Pont delDimoni, que fa tants anys que hemperdut i que sembla l'obra de la seula seva reconstrucció, era el més benguarnit, el que millor il·luminaciódonava i era visitat per petits igrans, donada la frustració quetenim els gironins d'haver perdut unpont tan emblemàtic i d’haver tan-tes vegades reivindicat el seuemplaçament. Després, suposo queper pur mimetisme, m'apareguerenuns ponts incorporis que semblavenmendicants, els somnis molts copssón així d'estranys, i un d'ells repre-sentava "el pont del diàleg", portavaun rètol on reivindicava que tots

fóssim capaços d'unir-nos cercant lasolució als múltiples problemesactuals, i, ai las!, el seu plateret erabuit ja que sembla que ningú li feiacas i la gent preferia les baralles aldiàleg conciliador, i encara vaigcontinuar somniant i suant alhoraen l'anomenat "pont dels ases", querepresenta la dificultat que hom espot trobar per solucionar proble-mes. I en tenim tants actualment!Aquest també era ple de gent fentgarbuix ja que no trobaven solució agairebé cap de les dificultats per lesquals travessem. Llavors em vaigdespertar i vaig raure una bonaestona intentant explicar-me elperquè de tot el que havia somniat ivaig concloure que els somnis són

els somnis, poden ser reals i irreals,fantàstics o premonitoris i segura-ment moltes coses més, però dinsmeu vaig pensar: “Mira! Fóra bonicque per Nadal tots els nostres pontslluïssin com una estrella del cinema,que no hi faltés el Pont del Dimoni(No hi serà!) i que els metafòrics deldiàleg i dels ases complissin la mis-sió és a dir, que fóssim tots capaçosde solucionar les diferències parlanti alhora poguéssim trobar una bonasolució per tots els mals momentsque puguem tenir. Oi que fórabonic? Somniar despert no costa resi dintre meu una llum d'esperançafa que una veueta em digui: “Algundels teus somnis es farà realitataquest Nadal!”

LLAMBREGADES

Quin somni aquella nit!

S

per Àngela Ferrer i Mató

5Opinió

Compartir és renéixer amb il·lusióper Enric Homet i Romà

es associacions de gentgran que no persegueixen

altre fi que no sigui elbenestar dels pobles, on juguen unpaper primordial les persones d’edatavançada, tenen un sentit reivindi-catiu entre les pròpies activitats ques’hi practiquen, motiu que seria llargde comentar si passéssim aquellesmancances pel sedàs tècnic i naturalde la psicologia aplicada, i que no espot mesurar per l’interès més omenys actiu que puguin posar-hi lesentitats que les patrocinen. Hi hafonaments de tota mena per demos-trar clarament les possibilitats d’a-portar sentit cultural i lúdic a con-ceptes que la vida activa no enshavia pogut oferir ni remotament, jaque precisament l’entrega de lesnostres generacions a la feina més omenys tècnica i de jornades ques’estiraven fins a cobrir-nos horarisimprevistos, feren que les nostrespreocupacions no donessin corda ala inventiva o la diversió per arribaral protagonisme actiu.Ara bé, això no vol pas dir que lespròpies neurones no estiguessin dis-posades a la facultat d’absorbir laquantitat de referències lúdiquesque ens envoltaven en momentspròdigs i concrets. La dissort era queno teníem ni ocasió ni humor detransmetre-les als semblants, causaque ens feia com una mena de pousde coneixements sense deus on abo-car-los, i això. Aquesta senzillareserva de sapiència popular avuiens autoritza a fer-nos protagonis-tes de molts actes on es reflecteixendiversitat d’arguments per transme-tre amb autoritat i bona entrega ales persones amb les quals compar-tim les hores d’oci.També val a dir que entre nosaltreshi ha individus que “se les saben

totes, però que la seva correspon ala demanda vulgar de qui no assu-miria la seva categoria per manca decultura”. A aquests subjectes se’ls had’agrair que callin i restin donantvoltes a tanta pretensió, i deixin pera la història una pàgina vida espe-rant les seves veus poroses, sense niun mot aprofitable.I ja posats a exhibir possibles solu-cions al nostre petit renéixer, perquè d’entre tantes persones queocupen els centres de gent gran noes pot crear una secció distesa isense obligacions de puntualitat nide coneixements, dedicats unavegada a la setmana a intercanviar-se els fets o raons de la seva existèn-cia, comentant històries, faules,contes, esports, acudits, cançons,poemes, música, etc.? De segur queaquestes persones existeixen. Laprincipal raó i esca de la seva desco-berta és trobar la font que hi dedi-qui temps i prestigi. Com sempre, ésqüestió d’esperonar les consciènciesi que en sorgeixi el líder que les had’unir. La generositat ha de partirdels socis mateixos, disposats a obrirtertúlies profitoses i divertides. Lavida dels centres d’acollida seria unbon lloc on es podria dignificar el

nostre darrer periple amb el recordd’haver propiciat un nou camí bo idescobrint facècies i membrances dedistints companys, les quals senseaquestes possibilitats haurien restatal racó més pobra de la històriamuda.Els qui pels anys de rondar-hi enconeixíem moltes de les virtuts idefectes dels socis d’aquests localsd’oci i comoditats remarcables,sabem que la majoria d’aquells perals quals la jubilació ha comportatentrar en un estat negatiu de lavida, és ben segur que els serà tangran enrenou que llençaran la tova-llola i esperaran que algú els compriles ganes de moure’s pels altres, iallò més segur és que es perdin bousi esquelles i es quedin sense pastor.El motiu que fa renéixer els impulsosde generositat sol ser una conse-qüència derivada de la pròpia vidaactiva, quan la persona sentí el goigde l’entrega altruista, i això l’em-peny a tornar a revifar unes accionsdesinteressades, amb un goig espe-cial. Qui no ho coneix i s’hi entrega,descobreix un món nou i fascinant.Això sí, no s’ha de ser ni gasiu niinteressat. La generositat és el motorque tot ho pressiona i dignifica.

L

6 Ciutat

s un tema que per a la gentgran té unes repercussionsprou àmplies, això fa que

avui en parlem a la revista i valoremel grau d’atenció que s’hi dedica desdels estaments oficials.És evident que el creixement de lesciutats fa imprescindible que esfacin obres de millora i restauració,per la necessitat social mateixa queho demana i ho necessita, però pot-ser seria molt positiu que abans detirar-les endavant, hi hagués unaplanificació prèvia, que posés derelleu, a més del temps estimat dedurada de les obres, les alternativesper evitar les molèsties que podenproduir. I també, en la realitzaciódels treballs, per exemple, quinaprioritat han de tenir les voreres persobre de la resta, i així la zona dels

vianants es veuria molt menys afec-tada.Els ajuntaments disposen d’undepartament tècnic que podria moltbé fer un seguiment, no solamentde les obres, sinó també dels efectesque poden tenir sobre un col·lectiucom són la gent gran i les personesde mobilitat reduïda per procurarminimitzar al màxim les dificultats idonar una informació exhaustivaals ciutadans.Evidentment, el centre de Girona noté pas un bon desenvolupamenturbanístic que faciliti una circulaciófluida i fàcil, tot i les grans milloresdels últims temps, tant per als via-nants com per als vehicles, peròcom que no hi ha altre remei queadaptar-nos, tampoc seria compli-cat posar semàfors per als vianants

en zones molt cèntriques, que noprovoquessin retencions als vehiclesmotoritzats, que causen contami-nació tant de fums com de soroll,que incrementen encara més lesmolèsties als nostres carrers.Volem posar de manifest també,que a la nostra ciutat hi ha fortesmancances de civisme col·lectiu,que fan referència al tracte almobiliari urbà, al compliment denormes cíviques indispensables: elsgrafits fora de to, les deposicions degossos, les bicicletes a les voreres (nique tinguin carril bici a l’altre cos-tat del carrer), les rajoles trencadeso que es mouen, etc. Tot plegat faque molta gent es queixi de dificul-tats, que creuen que no seria tandifícil solucionar.

Josep Majó Vila

Com fer una ciutat més cómoda?

É

Foto: Juanjo Valeros

7Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

S’acosta el Nadal

S’han acabat les Festes de Sant Narcísi ja tenim a les portes el Nadal. Festesentranyables que any rere any cele-brem per aquestes dates.Tot i la crisi que patim ens reuniremamb les nostres famílies per celebrar elNadal. Els temps han canviat i cadaany recordem els anys passats, amb

Nadals sense gaire abundància. A casaes feien els cocidos, els polvorons i elsfamosos i gustosos pestiños acom-panyats d’un bon aiguardent. Festes molt casolanes i familiars, jaque ens reuníem al voltant de la taulaamb la família i cantàvem nadales al sode la pandereta i la simbomba. Quinstemps...Des d’aquestes línies i en nom de l’as-

sociació de jubilats i gent gran del PontMajor i del Centre Cívic us desitgem atots unes felices festes i un feliç anynou.

Nadala: “Todos los que aquí venimossomos gente de la mary al niño de Dios traemosde regalo un calamar”

Tarda de teatre

El passat dijous va tenir lloc al CentreCívic l’espectacle de teatre Un intrús ala família, a càrrec de la CompanyiaCafè, Copa i Puro” de Sarrià de Dalt. La vetllada va transcórrer molt animadai l’actuació va ser aplaudida per tots elsassistents que varen emplenar la salade gom a gom. Acabada l’actuació esva servir un berenar sopar amb un xicde vi i cava perquè tothom poguésbrindar.Des d’aquí volem agrair en nom de totsels socis de la nostra entitat i del Cen-tre Cívic l’actuació desinteressada delsnostres companys de Sarrià, i ens aco-miadem fins ben aviat.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

Iniciem un nou curs, i la nostra associació inclou les pro-postes per a aquest trimestre (octubre, novembre i desem-bre), com són: gimnàstica de manteniment els dilluns idimarts de 17 a 18 h, que és una activitat gratuïta; taller Cui-dem-nos, treballem la memòria, els dilluns a les 16 h; tallerde punt de creu, mitja i ganxet els dilluns, dimarts i dijous ales 18 h, i també s’inclouen jocs d’ahir i d’avui (bingo,dòmino, parxís...) els dilluns, dimarts i dijous. Totes aques-tes activitats es duen a terme periòdicament. Per altra banda, també oferim activitats puntuals com podenser: excursions, castanyada, xocolatada, xerrades de salut,dinar de germanor... Ahhh!, i no ens volem oblidar d’es-mentar els balls quinzenals els dissabtes a la tarda. Finalment, cal dir que el proper 15 de desembre, tenim pre-vist celebrar el III Dinar de Nadal, amb les associacions delBarri Vell, Sant Daniel i Pedret. Us animem a participar-hi a

totes aquelles persones que vulgueu compartir una estonaamb amics.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET La Junta

Sopar celebrat després de l’actuació de l’obra Un intrús a la família.

Assistents a un dels molts tallers que organitzem.

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Hem tornat una altra vegada a les acti-vitats que s’ofereixen a tots els usua-ris, sense incidències dignes de res-saltar. La gent procura mantenir laseva capacitat participativa tant comsigui possible i això fa que el nombrede participants sigui molt elevat, cosaque posa de relleu la conveniència detenir centres adequats, que donin res-posta a les necessitats d’un col·lectiuprou nombrós i digne d’atenció comsón les persones de la tercera edat.En l’aspecte lúdic, cal dir que el finalde curs es va tancar fent una excursióa la Catalunya nord, concretament a laCerdanya francesa, per visitar Font-romeu, el forn solar i Mont-Louis. Vaser molt gratificant, ja que a part delque vam poder veure, teníem unesmonitores molt ben documentadesque ens varen explicar amb tot detall elque estàvem contemplant.Acabada la visita es va fer el dinar de

germanor, amb ball a continuació, enun destacat restaurant hotel de laMolina.També cal remarcar que durant lesfires, a la plaça de darrere el centre, vatenir lloc la tradicional audició de sar-danes que s’ha programat amb l’As-

sociació de Veïns de Montilivi. Lacobla Ciutat de Girona és l’encarre-gada de l’audició, que té una qualitatextraordinària, i ens complau moltpoder-los escoltar. Per acabar hi hauna castanyada que acaba de donarsentit a la tradició.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

Excursió a la Cerdanya Francesa.

Podríem assegurar que en un percen-tatge altíssim dels centres de gentgran, la “perla” de les activitats ques’hi practiquen amb fruïció són elsviatges, i en una bona part hi solenproliferar les sortides mensuals d’undia sencer per alguna comarca delnostre país o del sud francès.Ara bé, sense cap mena de dubte nohi poden mancar a cada any un o dositineraris de llarg recorregut comsolen ser els d’una setmana per lanostra tan estimada i reconegudaEuropa, en mèrits i monuments deprestigi i història, fets i accions queens hi traslladen amb estima i enyorde poder-hi participar de ple dret.El darrer setembre els socis del nos-tre Esplai enfilaren la seva ruta capals confins concrets de Berlín iPraga, dues ciutats que han sabutcaptar el turisme de masses ambreconegut prestigi, raons que fancoincidir els components d’aquellaexpedició, com extraordinaris llocson s’hi exposen restes d’un passat

recent i colpidor, estimats i conside-rats com a camins de les culturesgermàniques. Els museus hi prolife-ren amb prestigi. La ciutat de Pragaels encantà per l’estima que s’hi haesmerçat per part de la Unesco. Unseguit de monuments ressalten lapopularitat d’aquesta ciutat. Mai noacabaríem de mencionar-ne la natu-

ral admiració dels amics que ens enfan els millors elogis. Són d’admirar,sobretot, les il·lusions posades enaquests viatges de gent gran, on escondensen llaços d’amistat i boncaliu entre les persones que s’hi reu-neixen amb esperit positiu. La bonacompenetració es reflecteix en la ins-tantània d’Antoni Culubret.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

Excursió a la ciutat de Praga.

9Ciutat

El voluntariat té un lloc molt important en el programa d’ac-tivitats de la nostra associació. Entre les activitats predo-minen les del vessant formatiu a partir de la que fa el volun-tari als destinataris de l’acció. Les activitats centrals i més populars de la nostra asso-ciació són: la gimnàstica de manteniment i les arts apli-cades.La gimnàstica de manteniment es fa els dimarts i divendresde 16 a 17 h, a través del monitoratge voluntari per partd’un dels nostres col·laboradors.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL La JuntaVIDA ASSOCIATIVA

El temps, sobretot per a la gent queestem a la “segona joventut”, passasense quasi adonar-nos-en. Semblaque era ahir que estàvem de vacancesi ja estem a les festes nadalenques.Després d’aquest preàmbul un xic“carrincló”, passo a comentar les acti-vitats del nostre esplai i de la nostravida social.Com a rellevant, mencionaria la festamajor del nostre barri el primer cap desetmana de juny. Tot va ser molt lluït, ladiada de la gent gran va ser del tot ani-mada i vàrem comptar amb una granparticipació en tots els actes: missapels difunts de l’Esplai i del barri, acteslúdics, en especial, l’exhibició decountry i el ball de fi de festa.Una altra activitat important són lesexcursions que hem organitzat: al maigvàrem anar al Maresme i vàrem visitarla masia on té lloc la trama de la popu-lar sèrie televisiva La Riera. Al juny

vàrem anar dues vegades a visitar laSagrada Família, al setembre, tambédues vegades, una excursió de sis diesal País Basc. Finalment, i a part de lessortides mensuals que comentarem enel proper número de la revista, ja tenimen marxa per al proper mes d’abril unaaltra excursió de set dies a Andalusia.Les activitats que es duen a terme

habitualment al teatre del Centre Cívices varen haver de retardar un mes perles obres que s’hi van fer.Per últim, com a cosa que consideroobligada de posar, és que un delsmembres importants de la Junta Direc-tiva ha estat sotmès a una delicadaintervenció quirúrgica, de la qual s’estàrecuperant molt bé a D.g.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Pere Plana

La tardor ja ha arribat a la Llar de Jubi-lats de Sant Joan i també, el ventall detallers que ofereix als veïns del barri.Una vegada més l’assistència ha estatun èxit en cursos com sevillanes, puntde creu i gimnàstica per a la gent gran.Tots ells sempre encarats cap a la salutde la gent sense oblidar l’oci que tantens agrada.Una de les activitats més concorregu-des dels caps de setmana són elsballs. Quinzenalment la llar ofereix unatarda de ball el dissabte i una el diu-menge de balls en línia.

Una de les festes que ara la llar ja pre-para és el Nadal, i com cada any ador-naran el centre amb motius propis d’a-questes festes. A més a més, faran undinar i un ball nadalenc per acomiadarl’any i agafar el 2012 amb les mateixesganes i il·lusions per oferir una bonaoferta d’oci al veïnat.Quedeu convidats i convidades, desd’aquestes línies, a assistir a qualsevoldels actes que organitzem a la nostrallar, i que ens faria molta il·lusió poder-los compartir i gaudir amb tots vosal-tres. Us hi esperem!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Maria Marín Blàvia

Sessió de gimnàstica de la gent gran al Centre Cívic de Sant Narcís.

Nou escut de l’Associació.

10 Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Pitu Caicedo

Després de la composició del grup decant de l’Associació de Jubilats i Pen-sionistes de Vila-roja, i malgrat el curtperíode que feia que s’havia constituït,el mes de juny es varen fer 2 sortides:• El dia 4 es va anar al local dels jubi-lats de Can Gibert del Pla.

• El dia 30, la sortida es va efectuar alcentre de jubilats de Pedret. A les 14h es va fer un dinar i quan va acabar,el grup de cant va oferir un repertoride les nostres cançons.

També el dia 8 de setembre es va cele-brar la Diada de la Gent Gran en la qual

el nostre casal va participar molt acti-vament, com en la lectura d’algunes deles receptes de les remeieres de la Vallde Sant Daniel, del llibre de receptescuratives editat per elles mateixes.Al setembre, el grup de cant va anar ala residència de la Creu de Palau. Elrepertori de cançons es va portarplanta per planta, de manera que totesles persones van poder gaudir de lanostra música, i sobretot d’aquesttipus d’intervencions per a aquestscentres i tipus de persones diferents,joves o grans.

VIDA ASSOCIATIVA

Comença una nova etapa. Arriba la tardor i ens tornem areunir altra vegada per fer noves coses i passar una bonaestona.Recordem a tothom que els dies que tenim obert són elsdilluns, dimecres, dijous i divendres. Hi ha classes decatalà, memòria, ioga i també informàtica, perquè cadascúfaci el que més li agradi. Ja sabeu que els divendres estàdedicat a conferències, concerts, recitals, comèdia, en fi,una mica de tot.Si algú vol venir al nostre centre serà molt ben acollit i esdivertirà. Esperem que tot sigui a gust de tothom.Feliç any 2011 i que el 2012 encara sigui millor.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

Dinar a l’esplai de Pedret.

Aquest mes d’octubre en el nostrecentre de jubilats de Taialà hem cele-brat la Setmana Cultural, conegudacom el “Veranillo del membrillo”, queva començar el dia 10 i va finalitzar el16, amb activitats tan diverses comteatre, havaneres, balls populars… Totaixò ha estat possible gràcies a l’ajudadel personal del centre, que està moltsatisfet de la seva tasca ja que s’hadut a terme amb un enorme èxit, ambla participació de tots els socis iacompanyants.També s’ha fet un homenatge a duespersones molt entranyables a lesquals es va regalar una placa i unacapsa de bombons: la senyora JulitaMuñoz i el senyor Pedro Curiel, de 85i 87 anys respectivament.Per últim, volíem fer esment que

durant les Fires de Sant Narcís aprofi-tarem per fer un passeig per la ciutat,concretament pels ponts, molts d’ellssímbol de Girona i també visitarem lesatraccions i assistirem als concerts.

Esperem que tothom quedi molt con-tent.Des d’aquí només ens queda desitjarque els lector acabin de passar unesbones festes amb bona companyia.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Maria Galán

Entrega de trofeus a la setmana cultural “Veranillo del Membrillo”.

11Ciutat

ituat al nord del barri dePont Major, al qual dóna

nom doncs, antigamenttambé era conegut com el pontMajor ja que era el pont més granque travessava el riu Ter en moltsquilometres de la Girona antiga.Se sap de la seva existència des del’antiguitat, i en temps dels romansja hi travessava la Via Augusta. Laprimera constància escrita que entenim és del segle XIV, en què PereSa Coma, mestre d’obres, el 1368 had’endarrerir temporalment les obresdel campanar de l’església de SantFeliu, per tal de dedicar-se a laconstrucció –pot ser la reforma–d’un pont que, com esmenta JaumeMarquès i Casanovas en el seu llibreGirona Vella 2, tampoc queda clardel tot si es tracta d’aquest o béd’un altre que hi havia a l’altura dePedret i que fou enderrocat per unaiguat el 1421.El pont de l’Aigua era fet de pedra,amb 10 arcs amples i 7 ulls entre-mig dels arcs amb 2 torres reforça-des. Tot plegat va resistir totes lesembranzides dels continus aiguatsdurant molts segles. Només caliarefer les baranes i fins i tot enalguna ocasió desmuntar-les perfacilitar el pas de l’aigua perdamunt quan el riu anava moltgros. Hi ha constància d’haverhagut de prendre aquesta mesuraen els aiguats del 23 de desembrede 1579, del 15 de novembre de1599, el 3 i 4 de novembre de 1617,el 16 d’octubre de 1763 i el 13 denovembre 1777, els aiguat eren,doncs, el principal perill dels habi-tants de les dues bandes del Ter,sobretot dels del Pont Major ja queel nivell sobre el riu és més baix.A banda i banda del pont varenanar sorgint dos nuclis de població:

a ponent Sarrià de Baix i a llevantPont Major, dos carrers pròspersque nodrien els serveis necessarisper als viatgers que transitaven perla que fins al voltant de 1926 era lacarretera de França, que fou substi-tuïda per la carretera que empal-mava amb el pont de la Barca i queva alliberar una mica el barri delPont del trànsit en aquella època.A l’intens pas de gent a peu, ambcarro i més tard amb vehicles moto-ritzats, s’hi va afegir el pas del trende Banyoles, que derivava del TrenPetit o Tramvia del Baix Empordà ,que es bifurcava al mig del carrerPont Major pocs metres abans d’a-rribar al pont.El pont que durant tants anys hohavia resistit tot, va ser destruïtamb la retirada cap a França de l’E-xèrcit Republicà. Els primers dies defebrer de 1939 va ser volat ambcàrregues tan potents que els rails i

algunes pedres varen arribar a cauresobre els teulats de cases situades a150 metres de distància.Durant l’any 1940, acabada la gue-rra, va ser reconstruït amb enco-frats de formigó, amb majoramplada i utilitzant les mateixesbases. L’obra dura 102 dies, segonsla llegenda que hi varen deixarimpresa “los soldados de Franco”. Enrealitat hi varen treballar soldatsrepublicans presoners, alguns delsquals, alliberats després de l’obra, esvaren integrar tant a Sarrià com alPont Major, es varen casar ambnoies d’aquestes poblacions i s’hivaren establir.El mateix any, acabat de recons-truir, el pont de l’Aigua va superarla darrera prova de resistència: l’ai-guat de l’any 40.

Josep Maria Castañer i Darnés

El pont de l’AiguaS

Pont de l’Aigua al barri de Pont Major.

Nota: Per a la confecció d’aquest article he consultat l’obra de Jaume Marquès i Casanovas, Girona Vella 2

Foto: Juanjo Valeros

12 Ciutat

l Roure va publicar a laseva contraportada delnúm. 23 [2n quadrimestre

de 2006], a la magnífica secció“Ahir i avui”, on es copsa el pas deltemps en dues imatges ciutadanes,la clàssica foto de Narcís Sans, presael 13 de juliol de 1968, on es veu eldesmuntatge de l'enyorat Pont delDimoni. A la penúltima pàgina d’a-quest mateix El Roure, Quim Torrafinalitzava el seu article sobre SantaEugènia de Ter amb aquest parà-graf: “(...) Per acabar aquestesentretingudes recerques, permeteu-me reivindicar la recol·locació, allàon sigui, del Pont del Dimoni, cons-trucció que servia de comunicacióentre el Pla de Santa Eugènia iGirona, pont medieval del 1357.”Àngela Ferrer i Mató, a la seva cartaquadrimestral adreçada a l’alcaldiade la ciutat, en el núm. 35 d’ElRoure [2n quadrimestre de 2010]enumerava una sèrie d’objectiusque l’anterior alcaldessa hauria d’a-tendre: “Tornar a col·locar lespedres que configuren el Pont delDimoni, sabem que el projecte estàen marxa i només manca una micade voluntat per part de l’Ajunta-ment que vostè dirigeix.” En ElRoure núm. 36 [3r quadrimestre de2010], la carta d’Àngela Ferrer s’a-dreçava a l’alcaldessa per congratu-lar-se i congratular-nos: “En primerlloc, volem agrair-li que alguns delspetits projectes que li demanàvems’hagin tirat endavant i altres esti-guin en projecte, és a dir: recons-truir el Pont del Dimoni (...)”L’anhel de tornar a veure els arcs delPont del Dimoni creuar el riu Güellal seu pas per l’antic municipi deSanta Eugènia de Ter no seria possi-ble sense l’impuls de molts i molts

veïns de Girona i de Santa Eugènia,associacions veïnals, entitats cultu-rals i esportives, col·lectius defen-sors del patrimoni i... El Roure. Però mai no hauria estat possiblesense la intervenció històrica d’A-gustí Palau Baquero.Quan l'enginyer gironí de camins,canals i ports Palau Baquero varedactar el “Proyecto de desviacióny encauzamiento del río Güell a supaso por Gerona”, el juny de 1964,estava fent història. A la “Memoria”,en el seu “Anejo N. 1” titulat “Con-sideraciones diversas que definen eltrazado, los puentes y las cobertu-ras” finalitzava el quart apartat,“Puentes y cobertura”, amb aquesttext: "Para el f.c. de Olot se prevé untramo metálico nuevo ya que elantiguo queda desplazado respectodel cauce aparte de tener una luzinsuficiente. Junto al mismo se pro-yecta un puente para la calle futuraque seguirá la línea del f.c.. Estepuente tiene además la misión de

sustituir al del Diablo, que será tras-ladado al río Galligans, en la parteantigua de la ciudad por su valorarqueológico."Resulta sorprenent que en l'obscuri-tat de principis de la dècada delsseixanta a Espanya, en plena dicta-dura, en la grisor de la Girona delmoment, un home valent (no sem'acut un altre adjectiu més ajus-tat) i sensible (no pot ser d'una altramanera) proposés traslladar un pontabans que destruir-lo, amb el costeconòmic que això podria represen-tar. Palau Baquero, així, reveren-ciava la feina dels primers mestresd'obra i reconeixia el Pont del Dia-ble “dissenyat” (una paraula massamoderna) del protoenginyer Gui-llem Granollers, de la vila de Mont-fullà, contractat pels Jurats deGirona a mitjan segle XIV per arran-jar els camins de Santa Eugènia id'altres vies veïnes del Pla deGirona.El 2007, el Col·legi d'Enginyers de

Agustí Palau Baquero, el senyor de les pedres del Pont del Dimoni

E

Desmuntatge del Pont del Dimoni, 13 de juliol de 1968. Foto: Ajunta-ment de Girona. CRDI (Narcís Sans).

13Ciutat

Camins, Canals i Ports deGirona va premiar un grupde deu enginyers per laseva "brillant trajectòriaprofessional", Agustí PalauBaquero era un d'ells; i el21 de maig de 2010, en eldecurs de la celebració deSanto Domingo de la Cal-zada, al Palau de Congres-sos de Catalunya, va rebrel'homenatge pels 50 anysd'activitat professional depart dels seus companysdel Col·legi de Catalunya.Únicament quatre apuntsd'aquesta carrera: actualment és undels vicepresidents (2010) de lademarcació de Girona dels SeniorsEspañoles para la Cooperación Téc-nica (Secot); el 1964-1968, perexemple, va preparar tota la memò-ria que va permetre l'Ajuntament dePalafrugell emprendre les obres desanejament urbà i la instal·laciód'una estació depuradora d'aigüesresiduals; l'octubre de 1972, laDirección General de Obras Hidráu-licas concedia autorització a lesobres per aprofitar les aigües subàl-vies del riu Llobregat de Muga(Campmany i Agullana) amb destí al'absteniment de la població de la

Jonquera ajustant-se al projecte del'enginyer Palau Baquero; el marçde 1973, cobertura d'una part delGalligants, a Girona, i urbanitzacióde la zona que va des de la plaçaSant Pere fins al carrer Sacsimort; elmaig de 1973, va ser l'encarregat deredactar el projecte de finalització"de los desagües de aguas pluvialesy residuales del Llano de San Juan ydel Padró" de la vila de Palamós i, aSant Feliu de Pallerols, va dirigir lesobres de la portada d'aigües des dela font Grossa al dipòsit municipal;octubre de 1973, autor del nou pontper a vianants a Santa Eugènia, d'unsol arc i 20 metres de llum, que serà

conegut popularment com el pontde l'Àngel, "un puente de lineasarmoniosas y que solucionará losproblemas de cruce de peatones enesta barriada. La obra tiene, ademásde las características técnicas antescitadas y exigidas por la Confedera-ción, una esbeltez y modernas líneassemejantes a las de los puentessobre el Oñar, aunque sin las dificul-tades de accesos de éstos. Su situa-ción exacta sería desde la esquinaque forman las calles de Tarragona yDoctor Masmitjá (barrio de SanNarciso) a la calle Güell"; el 1974, vadissenyar els espigons de la platja de

Sant Antoni de Calonge; éscoredactor del projecte delCamí de Pardines a Vilaró(Ripollès, 1990), i en repre-sentació de la Diputació deGirona, va ser membre(amb Ramon Fina) de lacomissió mixta encarre-gada d'elaborar l'estudiprevi de l'eix Girona-Lleidavia Vic-Manresa, el 1975.El 13 de juliol de 1968, elfotògraf Narcís Sans reco-llia en imatges en blanc inegre la concreció de lesindicacions de l'enginyerPalau Baquero. No sabem sialgun dia arribarem a

conèixer la identitat del treballadorque, barret de palla al cap, al capda-munt del Pont del Dimoni de SantaEugènia de Ter (aleshores, poblaciója annexionada a la “Gran Gerona”,des del 26 de juny de 1963), “armat”d'un pic i després de numerar una auna les pedres de l'arc gòtic de1357, va llegar-nos la responsabili-tat de reconstruir-lo, però tambéestava fent història... i la històriacontinua amb nosaltres.

Manel MesquitaSanta Eugènia de Ter

Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans).

Visita a les pedres del Dimoni, al dipòsit municipal de Mas Xirgu, 18d’octubre de 2011. Foto: Ajuntament de Girona

l passat dissabte dia 20d'agost, es van inaugurar

les noves instal·lacions delCamp d'Aviació de la Sénia, inaugu-ració que va presidir Joan Auladell,director general de Relacions Insti-tucionals de la Generalitat de Cata-lunya. Així mateix hi assistiren RosaPeig, directora dels Serveis Territo-rials de Governació i Relacions Ins-titucionals a les Terres de l’Ebre;Albert Gómez, director dels ServeisTerritorials de Salut a les Terres del’Ebre; Francisco Jiménez, coman-dant militar de l’Aeroport de Barce-lona; Serguei Smirnov, cònsol gene-ral adjunt del Consolat General dela Federació de Rússia a Barcelona;Juan Bautista Cardona, senador, iAquilí Mata i Mier, cònsol honoraride l’ambaixada de la República deKazakhstan a Espanya, l’alcaldessa,la resta del consistori i membres delpatronat. Com a convidat destacat hi va assis-tir Francesc Pararols, el qual vaentrenar-se com a pilot de caçaamb el Polikarpov I-16 a Kirovabad,l’antiga URSS. Com que el final de laGuerra Civil el sorprengué a la UnióSoviètica, s’exilià definitivament enaquest país on va començar a treba-llar a la fàbrica de tractors de Jàr-kov (Ucraïna) fins que els naziscomençaren la invasió el mes dejuny de 1941. Llavors va haver dedeixar-ho tot per allistar-se al RKKA(Exèrcit Roig) per lluitar contra elshitlerians en una unitat de guerri-llers rere les línies alemanyes fenttota mena de sabotatges i accionsde guerrilla amb altres companysexiliats com ell.Entre les instal·lacions inaugurades

a la Sénia hi ha la caserna en la qualencara es conserva a la façana l’em-blema esculpit en granit de les For-ces Aèries Republicanes. Encara quede manera menys evident tambés’hi aprecien les siluetes de les oli-veres pintades que en el seumoment varen servir de camuflatgeimprovisat. En aquella caseta queun dia va servir tant a les ForcesAèries Republicanes com més tard ala Legió Còndor alemanya, avui s’hiexposen tota mena de vestigis rela-cionats amb la història del campd’aviació, entre els quals destaquenles restes del motor d’un caça Mes-serschmitt Bf-109 alemany, a mésd’un apartat audiovisual on s’ex-plica la història del camp i els fetsque el varen fer destacar durant laBatalla de l’Ebre.Per si encara era poc, es va poder

contemplar la rèplica d’un caçarepublicà I-16, conegut aquí com“El Mosca”, construït per JoséRamón Bellaubí, amb el qual s’his’exposa també un motor ASh 62molt similar al que muntaven els I-16 originals que varen volar pelscels de Catalunya durant tota laguerra. I que amb un motor moltmés potent, el M-63 de 1100 CV i520 km/h de velocitat va pilotar l’a-mic F.Pararols a la URSS. Val a dirque aquest aparell té la majoria decontrols funcionals (com ara flaps,timó de direcció i profunditat, ale-rons…) que responen al movimentde les seves palanques correspo-nents, així com un acurat panell decontrol amb els seus instruments devol.

Rubén Montoya Pérez

14 Ciutat

INAUGURACIONS

Inauguració de les instal·lacionsmuseístiques de l’antic aeròdrom de la Sénia

E

El Sr. Pararols amb el seu fill i amb l’autor de l’article. A la dreta, unemblema, encara visible, de l’antic aeròdrom.

15Ciutat

Pisos de lloguer per a gent gran

l Patronat de la SantaCreu, fundat l’any 1957 pel

bisbe Cartañà, treballa per ala construcció d’habitatge social aGirona i Blanes. En tots aquests anysha arribat a impulsar la construcciód’uns 3.000 pisos. A partir de l’any2012, Girona disposarà de 115 pisosde protecció oficial per a gent gran,que és el darrer i nou projecte delPatronat, que mai havia construïthabitatges d’aquesta tipologia.Els pisos constitueixen el CentreJoan Suñer i estan ubicats a l’accésnord de la ciutat. Seran un recursimportant per a aquelles personesque compleixin determinades con-

dicions, les més bàsiques són: tenirmés de 65 anys i ser plenamentautònomes.Els pisos, de lloguer i sense moblar,tindran una superfície de 45m2, dis-tribuïts en menjador sala d’estar,cuina equipada, habitació doble ibany adaptat. Així mateix, els habi-tatges estan climatitzats i disposend’un sistema d’avís d’emergència iservei de consergeria de 24 hores,que respon al perfil de les personesal qual s’adrecen.És important destacar que el pro-jecte vol potenciar la vessant comu-nitària i les relacions interpersonals.Té espais i serveis comuns interns i

externs com una perruqueria, unasala d’audiovisuals, aules de forma-ció obertes a la ciutat i espais verdsal voltant, perquè els veïns tinguinuna bona qualitat de vida. El preu del lloguer serà de 320 eurosmensuals (subministraments i netejano inclosos) i el contracte, de cincanys renovable.En aquests moments el Patronat jaha rebut més d’una seixantena depresol·licituds d’habitatge i estàprevist que cap al mes de març de2012 es facin les primeres entreguesd’habitatges.

Patronat de la Santa Creu

E

El projecte vol potenciar la vessant comunitària i les relacions interpersonals. Disposen d’un sistema d’avís d’emergència i servei de consergeria de 24 hores.Té espais i serveis comuns interns i externs com una perruqueria i una biblioteca.

HABITATGE

16 Consell G.G.

tenent amablement la peti-ció que li havíem fet arri-

bar, els membres del ConsellMunicipal de la Gent Gran, el dia 17del proppassat octubre, l’alcalde, Sr.Carles Puigdemont, juntament ambel regidor de Serveis Socials, Sr.Eduard Berloso, va tenir l’amabilitatde rebre’ns al seu despatx i ens vadonar una cordial benvinguda i vamostrar el seu desig d’escoltar elmotiu de la nostra visita. Per part del Consell, hi assistíremrepresentants de les tres comissionsque l’integren, que són bàsicament:El Roure, Gent Gran Ciutat i Diada dela Gent Gran.L’interès del nostre Consell desol·licitar la visita era doble: en pri-mer terme, es tractava d’una mostrade cortesia, com era saludar el nostrebatlle i felicitar-lo pel seu recentnomenament, tot i desitjant-li èxit iencert en el desenvolupament delseu càrrec, en favor de la nostra esti-mada ciutat i dels seus conciutadans.En segon terme, tenint en compteque segons el Reglament del nostre

Consell, l’alcalde en té la presidència,com a màxim representant de la cor-poració municipal, ens interessavaconstatar si, dintre de les seves múl-tiples funcions -i sense oblidar ladelicada situació del moment queens toca viure-, tenia prevista lacontinuïtat de la seva representació,i per consegüent del nostre Consell iles seves respectives comissions.Per part de la comissió d’El Roure,que du a terme, amb un bon encert iel màxim interès, la confecció i edi-ció d’una reeixida revista informa-tiva, en favor del col·lectiu de la gentgran de la ciutat, varen assistir-hi elssenyors Francesc Pararols, que n’és eldirector, junt amb Enric Homet i PereMadrenys, que formen part de l’e-quip de redacció.I pel que fa a les altres dues comis-sions, Gent Gran Ciutat i Diada de laGent Gran, varen assistir-hi els sen-yors Narcís Amagat, que n’és el pre-sident, junt amb Josep Majó, enrepresentació de l’Associació GentGran Onyar, i Lluís Torner, com amembre designat per l’Alcaldia.

Cadascun dels assistents va tenirpetites intervencions, però el mésimportant de la visita fou la totalpredisposició per part de l’alcalde, nosols de seguir-hi col·laborant, sinófins i tot de millorar tot el que espugui, per tal que el nostre ConsellMunicipal de la Gent Gran, i dintredel qual la revista El Roure, puguinseguir fent la seva tasca consultiva iinformativa, en favor de la millora dela nostra ciutat, del col·lectiu de lagent gran i d’aquells i aquelles que lavida no els ha sigut fàcil i estannecessitats d’ajut.El regidor de Serveis Socials, que vaassistir a la trobada, va anar prenentbona nota i, d’acord amb l’alcalde, vamanifestar, també, el seu desig d’ajuti col·laboració.Per tant vàrem sortir de l’Ajunta-ment amb la satisfacció de saber-nosútils i gaudir del seu suport . Per con-següent, vagi el nostre sincer agraï-ment envers ambdues autoritatsmunicipals.

Lluís Torner i Callicó

L’alcalde rep el Consell Municipalde la Gent Gran

A

17Entrevista

- La Granja es diu Mora perquè tensalgun parent musulmà?- No, no. És que al pare li va fer grà-cia posar-li el cognom de la mare.Una vegada van arribar uns forastersa Girona i van preguntar on podrienesmorzar bé i els van recomanar la

Granja Mora. Van venir ben conven-çuts que trobarien mores.- Quan es va obrir la Granja?- Els nostres pares la van obrir el 9d’octubre del 1939, amb moltes difi-cultats per trobar els productes jaque era acabada la guerra.

- I tu, quan vas començar a treba-llar?- El meu germà, Raimon, és set anysmés gran que jo i va treballar-hiabans. Jo, als set anys, la mare ja emva posar un davantal i portava crois-sants a les taules per la festa dels

És la primera gironina que va serpendonista dels Manaies, que haregentat la Granja Mora, fundadapels seus pares Joan i Pilar, durant63 anys, juntament amb el seugermà Raimon, servint cafès ialtres productes a personatgescom Jordi Pujol, Pasqual Maragall,el ministre Josep Borrell, l’alcaldeJoaquim Nadal i també a canongesi capellans. Ella i en Raimon vanconvertir la Granja en un petitmuseu de reproduccions demanaies i d’altres personatgespopulars com els gegants i cap-grossos. Precisament ella va serfundadora de l’Associació delsAmics dels Gegants de Girona, i vaorganitzar una col·lecta popularper restaurar la parella d’anticsgegants dels que lamenta la sevadesaparició. Durant alguns anys vaorganitzar també la col·locació decatifes de flors en diferents carrersdel barri vell, rememorant les quees feien tradicionalment el dia deCorpus. Ha escrit tres llibres i en téun per publicar.

Maria Carme Ribas i Mora

Primera dona pendonista dels Manaies, presidenta de l’Associació dels

Amics dels Gegants i filla dels fundadors de la Granja Mora, Joan i

Pilar, que ha servit presidents de la Generalitat, ministres i canonges.

Fotos: Jordi S. Carrera

estudiants. La mare m’enfilavadamunt de caixes de fusta i m’ensen-yava a rentar els plats. Ara, allò quees diu treballar, treballar, va ser apartir dels catorze anys.- No et van fer estudiar més, elspares?- Potser no era gaire bona estudianti els pares necessitaven que els ajudés.- Què és el que et costava més?- Les matemàtiques… En canvi, teniabona lletra i, amb sis anys, m’agra-dava cantar el Cara al sol…- Quins personatges importants hasservit durant tot aquest temps?- Mira… Els presidents Jordi Pujol iPasqual Maragall, el ministre JosepBorrell, el president del ParlamentJoaquim Xicoy, l’alcalde QuimNadal... El senyor Pujol ja venia ambla seva senyora quan vivia exiliat aCan Masó, al carrer del Portal Nou.- Qui més hi va venir?- En Xavier Cugat, el cantant Raimon,en Jordi Tardà, els de La Cubana…- Algun bisbe?- Crec que el doctor Jubany en unbateig. Venien canonges com el doc-tor Taberner, mossèn Teixidor, mos-sèn Gabriel Roura, mossèn Genís Bal-trons, mossèn Geli, que era l’orga-nista de la catedral.

- I capellans rasos?-Ui! Molts… Mossèn Bachs, mossènRamon Baranera, mossèn Emili Gue-rrero, mossèn Ignasi Forcano i tambémolts seminaristes. Quan arribavende vacances, la Granja era unaparada obligada. El pare servia la lletal Seminari i es va arribar a dir queera la “granja dels capellans”…- I amb tanta feina, tenies tempsd’anar a missa?- Quan vaig fer la comunió la mareem va ensenyar a anar a missa i vaigcomençar per la de la una, però des-prés ella em necessitava i vaig anar-hi cada cop més aviat fins que em vadir que l’obligació és primer que ladevoció i vaig deixar d’anar-hi…- I què solia prendre la gent quevenia?- Sobretot prenien suïssos, croissants,bunyols, coca de llardons, xuixos,xocolata, recuits, crespells, torradetesde Santa Teresa, cacau i llet prepa-rada…- Llet preparada i cacau? Què ésaixò?- Era un invent de la mare. A la llets’hi posava una mica de llimona, can-yella, sucre. El de cacau es feia ambcacau pur.- I quin era el secret de l’èxit de la

Granja Mora?- Jo crec que era la bona qualitat delsproductes. Això, la mare, des de sem-pre ho tenia molt present. I, sobretot,les ganes de fer les coses ben fetes.- Vau patir algunes inundacions?- I tant! L’any 1940 l’aigua va arribaral metre cinquanta-set centímetresd’alçada i, després, n’hi va haver qua-tre més. Totes les teníem ben marca-des a la paret i la gent venia a veure-ho.- Com és que la Granja s’hagi tan-cat del tot?- Va ser per motius de salut i per notenir descendència. Va ser una deci-sió difícil i trista de prendre.- Vau fer algun intent per mante-nir-la oberta?- Sí; nosaltres i els clients vam reco-llir signatures per portar a l’alcal-dessa, demanant que la Granja esconvertís en un lloc d’informació cul-tural de la ciutat. Tot hauria quedatexposat: gegants, tradicions, quadres,reproduccions de manaies… Crec queva ser una llàstima que fos desesti-mat…- Tens moltes reproduccions?-Moltes! Gegants d’Arenys de Mar,Olot, Bescanó, Salt, Barcelona,Mataró, Calella, La Cellera i altres. Per

18 Entrevista

19Entrevista

això ens va saber greu que el somnide convertir la granja en museu no esfes realitat.- I com veus ara el Barri Vell? - Malament! S’han tancat moltesbotigues com can Falcó, ca l’Oriol,can Carbó, can Reixach, ca l’Ametller,can Franquet, el Barato, can PerePetit, can Puig, can Massot, canFaure, el Tarla i altres i algunes més.- Quina ha estat l’alegria més granque has tingut?- El dia que vaig ser pendonista delsmanaies. Vaig compartir l’alegria ambels pares, el germà Raimon i tots elsgironins. Vaig ser la primera dona deGirona que ha tingut aquest honor.- Has tingut alguna altra alegria?- Sí; la constitució, l’any 1992, del’Associació dels Amics dels Gegantsde Girona. Jo en sóc la presidenta…- Què pretenia aquesta associació?- Recuperar els capgrossos i gegantsantics de la ciutat, que sembla quedaten de l’any 1895 i que l’Ajunta-ment tenia desmuntats a causa delseu mal estat de conservació i el pesexcessiu, que els feia de mal portar.- I què vau fer?- Vam fer pins que reproduïen unaparella de gegants i vam obrir unasubscripció per restaurar-los. Valia lapena perquè la gegantessa tenia elcap fet de fusta. El 7 de novembre de1993, entre una gran multitud degent, els vam batejar. Al rei li vamposar Fèlix per l’església, ara basílica,on es venera el sant que té aquestnom. I a la reina li vam posar, Ângelspel santuari d’aquest nom. Els origi-nals estaven exposats al museud’història, però van ser trets d’allà iara no sé on són, malgrat que he fetescrits, demanant allà on paren, peròningú m’ho vol dir. En canvi, estemcontents perquè vàrem fer quatregegants nous. En Cugat, la Mussa, en

Narcís i la Maria.- Durant alguns anys també vasorganitzar un concurs de catifespels carrers, no?- Sí; això ho vaig fer perquè voliaensenyar als nens com es feien lescatifes quan la processó de Corpusbaixava pel Barri Vell. En vam fer a lapujada de Sant Feliu, Ballesteries,Cort Reial, plaça de l’Oli, Ciutadans,plaça del Vi i altres llocs.- Vosté escriu sovint als diaris. Hafet algún llibre?- Si, en tinc tres de publicats amb elstítols “La Girona que jo estimo”, “Lesfulles de Girona” i “El meu pare patiala malaltia de l’Alzheimer”.- Té algun altre projecte al cap?- No, però sé que en naixerà un din-tre poc des de les entranyes mésemblemàtiques de Girona i hicol·laborarem. També m’agradariaque algú m’ajudés a editar el quartllibre que estic acabant sobre la ciu-tat i els gironins i el que he copsatdes de darrera del taulell...- Ai, Maria Carme, que estem entemps de “retallades”!

Pere Madrenys

- Una flor- La ginesta.- Una pel·lícula- No he anat gaire al cine, però em va entendrir Marcelino pan y vino.

- Un actor- Rock Hudson.- Un rei?- El rei negre.- Un Papa?- Joan Pau II.- Un futbolista?- En Viñas, del Girona.- Divorci?- No.- Avortament?- No. Jo penso que donar vida a un ser és el millor regal que li pot passar a una dona, ser mare.

- El fet més agradable de la seva vida?

- El dia que vaig ser pendonista.- Què hi ha més enllà del cementiri

- Penso que hi ha molta pau.- M’ha dit alguna mentida?- No, però m’he callat moltes veritats.

A RAIG!

“L’alegria més gran que he tingut va ser el dia que vaig ser pendonista delsmanaies. Vaig compartir l’alegria amb els pares, el germà Raimon i tots elsgironins. Vaig ser la primera dona de Girona que ha tingut aquest honor.”

20 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓEls escamarlans es posen a coure en aiguasalada durant uns 10 minuts. Després espelen, i es deixen amb closca els dos mésbonics, per guarnir la plata. Es couen totesles verdures, les mongetes i les pastanaguestallades a trossets, i les cebes i els pèsols esdeixen refredar. Es neteja l'enciam. Es fauna maionesa amb els dos rovells d'ou, l'oli,la mostassa i el suc de llimona, la sal i elpebre. Es barreja la maionesa amb la mace-dònia de verdures i els escamarlans pelats.En una plata una mica fonda es posa l'en-ciam amanit amb una mica de suc de lli-mona; s'hi posen rodanxes de tomàquet ide llimona partides per la meitat. Es guar-neix amb els dos escamarlans sencers quehem guardat.

Amanida d'escamarlansMENÚ DE NADAL

PREPARACIÓPoseu 1 litre d'aigua al foc i escaldeu amb una fulla de llorer elbacallà, 1 ceba i una tomata. Deixeu-ho refredar i poseu-ho a escórrer .Tot seguit traieu lesespines del bacallà i piqueu-ho tot bé. Afegiu-hi les ametlles, elformatge i el pebre. Farciu els canelons i cobriu-los amb musd'escalivada segons detall:Escaliveu els pebrots i les albergínies algrill del forn. Peleu-los i elimineu les llavors. Un cop nets, tritu-reu-los en un recipient amb la crema de llet. Comproveu-ne la sali afegiu-hi u polsim de sucre.

Canelons de bacallà i ametlles

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

� 250 g d'escamarlans� 250 g de pastanagues� 250 g de pèsols� 250 g de mongetes tendres� 1 manat de cebes tendres blanques� 1 enciam� 2 llimones� 2 ous� 1 got d'oli� 2 cullerades soperes de mostassa� sal� pebre� 1 o 2 tomàquets

INGREDIENTS:� 18 plaques de canelonsFarcit:� 75 g d'ametlles crues i picades� 25 g d'ametlles torrades i ratllades� 1 ceba1 tomata� 600 g de bacallà gruixut� 30 g de gruyère ratllat� 1 fulla de llorer i pebre� Mus d'escalivada:� 2 pebrots vermells grans- 2 albergínies grans- 200 ml de crema de llet- Sucre i sal

I per postres els típics dolços nadalencs

21Qualitat de vida

SOLIDARITAT

erò hi ha d’altres conse-qüències. La retallada

redueix de manera dràsticaels diners que moltes ONGD haninvertit a crear consciència de lesdesigualtats Nord-Sud, a reflexio-nar entorn d’alternatives com eldecreixement (a Girona aspectestreballats per l’Agenda Llatinoame-ricana, Justícia i Pau i la Xarxa pelDecreixement), en a sensibilitzarsobre com el nostre consum aquípot tenir conseqüències als païsosdel Sud. (És el cas de les ONGD giro-nines que impulsaven, des de feiaquatre anys, una campanya de con-sum responsable)...Tota aquestafeina de crear una ciutadania críticaes basa en la premissa que és millorprevenir que curar. I amb les causesde la pobresa i les desigualtats,passa el mateix: no conscienciar laciutadania, pot tenir un cost moltmés elevat tant humà, com econò-mic i material.Catalunya és un país històricamentcompromès i solidari amb els païsosmés pobres. I aquest compromísamb tots els pobles i amb la cons-trucció d’un “ordre mundial pacífic ijust” s’explicita de manera clara alpreàmbul de l’Estatut d’Autonomia.Però les retallades a l’Ajut Oficial alDesenvolupament (AOD) iniciat pelgovern espanyol de Zapatero haaplanat el camí a la tisorada execu-tada per l’actual govern català. Si laveda l’obria el govern espanyol ambuna reducció de l’AOD de més de1.000 milions d'euros, a casa nostra,

el govern ha reduït en un 50% elpressupost de Cooperació al Desen-volupament, respecte de l’any pas-sat. En concret el pressupost decooperació d’enguany representaun 0,18% d’aquests ingressos, moltlluny del 0,7% que estableix lamateixa llei de cooperació catalana. Aquesta dràstica reducció del pres-supost dedicat a la cooperacióinternacional, les emergèncieshumanitàries i la sensibilització dela ciutadania envers les desigualtatsNord-Sud afecta ja milers de perso-nes, amb noms i cognoms, residentsals països del Sud, ben allunyatsdels parquets borsaris on s’hacimentat la crisi global. Una de lescrítiques més fortes del sector de lacooperació és que, deixant de bandal’incompliment dels acords interna-cionals i de la mateixa llei de coo-peració, o del poc respecte cap alsdrets humans que això suposa, la

crisi l’acaben pagant, aquí o fora,persones que no tenen cap respon-sabilitat en la crisi financera mun-dial. Per contra, els responsablesd’aquesta hecatombe continuenfent negoci, com si res. I a sobre, esdinamita un treball de formiguetesfet durant molts d’anys i acaba permalmetre el teixit associatiu.Des del sector de la cooperació esdemana que es deixi de considerarl’AOD com una almoina vinculada al’estat de l’arques i es valori com elque és: una qüestió de justíciasocial. Perquè darrere l’AOD, pothaver-hi una escola, un centre desalut, un pou d’aigua que abasteixitota una comunitat, pot haver-himedicaments, aliments... En defini-tiva, un món millor, que lluiti i res-pecti tots els drets humans per atots i a tot arreu.

Coordinadora d’ONG Solidàries

Catalunya, serà o no serà solidària?

P

Crisi és un mot d’origen grec que significacanvi. Però per als països empobrits, la crisiglobal significa veure’s enfonsats, encaramés, en la pobresa i la desesperança. A ladepressió generalitzada, cal sumar-hi les

retallades que es dediquen a les partidesde cooperació. En el cas català, lesretallades del pressupost de cooperaciópoden afectar més d’un milió i mig depersones dels països del Sud.

22 Cultura

radicionalment Girona haestat coneguda per la ciu-

tat de l’Onyar. Però enaquests darrers temps les novesbarriades que s’han configurat al’esquerra del Ter han propiciat queaquest riu, que en principi era mar-ginal a la ciutat, hagi esdevingut unriu urbà. Per possibilitar la comuni-cació entre les zones urbanes situa-des a una i altra banda del riu es fanecessària la presència de ponts. Enel nostre cas els més nombrosos sónels que trobem sobre el curs del’Onyar, que alhora són els quetenen més llarga història. Avui vol-dria parlar d’aquells ponts que hivaren ser i que ara no hi són. Els quehan estat substituïts pels actuals,dit d’una altra manera, els que pre-cediren aquells pels quals arapodem circular. El més important dels ponts sobrel’Onyar és el que coneixem com elpont de Pedra, el nom oficial delqual, que ningú usa, és el de pont

d’Isabel II. El precedí un pont gòtic,també de pedra, que s’anomenavapont de Sant Francesc. Havia estatconstruït en el segle XIV, i rebia elnom del convent de franciscans ques’aixecava en les proximitats, per ons’obrí el carrer Nou, l’any 1843. Pertal de facilitar la circulació decarruatges per la carretera generalque creuava el centre urbà, es vasacrificar aquell pont històric, quese substituí per l’actual, que va serinaugurat el 29 de juny de l’any1856.Seguint el curs del riu trobem elpont de les Peixateries que l’any1873 es va situar en el lloc en quèanteriorment es trobaven les ano-menades palanques vermelles, pelcolor en què estava pintada aquellapassera de fusta. Ben a prop hi ha elpont de Sant Agustí, que també ésla modernització d’un d’anteriorque en el segle XVII fou construïtgràcies a les gestions i la col·labora-ció dels frares agustins, que tenien

el convent en la que és ara plaça dela Independència. El pont d’enGómez no té cap precedent. Se lidonà aquest nom en agraïment alSr. Miquel Gómez, que va cedir gra-tuïtament un espai de casa seva perdonar sortida del pont a la pujadade Sant Feliu. A l’actual pont del tren el precedi-ren dues altres construccions. Laprimera, datada els anys setanta delsegle XIX, quan es traçà la líniafèrria que uniria Girona amb lafrontera francesa. Aquell primerpont, que era de ferro, va ser subs-tituït a la meitat del segle XX, i pocsanys després també aquell segonpont deixà pas a l’actual. Per aquells mateixos rodals un pontde fusta, pintat de blau, d’ús exclu-siu de vianants, permetia anar de laDevesa al Portal de la Barca. Si des del pont de Pedra seguimaigües amunt de l’Onyar haurem derecordar el pont de ciment, o de canVentura, que va ser víctima de l’ai-

Els ponts de GironaT

23Cultura

guat de l’any 1962. Ocupava, més omenys, el vial meridional de l’actualplaça de Catalunya. El pont de l’Al-feres Huarte és el successor d’unaltre del mateix nom, apte per a lacirculació de vehicles, construït elsprimers anys quaranta del seglepassat, en substitució d’un pont defusta que s’emportà la inundació del17 d’octubre del 1940. La gent l’a-nomenava el pont dels Artillers, perla proximitat de la caserna d’artille-ria. El pont de Lorenzana també téun antecedent amb un de semblant,però que permetia el pas de trànsitrodat, amb certs condicionaments,per la seva estretor. On hi ha ara el pont de la Font delRei s’hi trobava antigament un pontde fusta que, víctima d’un aiguat, vaser substituït per una palanca, lli-gada amb una cadena per poder-larecuperar després de les sovinteja-des crescudes del riu.Abans de la construcció de la plata-forma sobre el Galligants, el carrer i

la plaça de Sant Pere es comunica-ven per un pont que va desaparèixerper inútil quan es cobrí aquell tramdel riu amb l’esmentada plataforma. Quan el Güell, abans de la seva des-viació, els anys seixanta del seglepassat, corria marginal a la Devesa,el creuaven uns ponts que en aque-lla ocasió varen desaparèixer per laseva inutilitat. Un d’ells era l’ano-menat de Can Vidal, que unia laronda Ferran Puig amb la Devesa.Destruït per la tràgica inundació del’octubre del 194O, va ser substituïtper un de nou que va estar en serveifins que es va desviar el riu Güell iaquella zona va ser sotmesa a unanova urbanització. A l’altre extrem

del passeig de la Devesa, el pontanomenat del Rellotge unia l’avin-guda de Ramon Folc amb el parcurbà. Era un pont molt concorregut,tant pels vianants que anaven o tor-naven de la Devesa, com pel trànsitrodat que entrava i sortia de la ciu-tat. Entre aquests dos ponts n’hihavia un altre, només per a via-nants, que unia la Devesa amb elcarrer Cerverí. El pont de la Barca, sobre el riu Terté com a antecedent la barca quefins a l’any 1906, en què es construíel pont, serví per creuar el riu. En ellloc on ara hi ha el pont de Fontajaués probable que molt temps enllà hihagués també una barca per creuarel riu, ja que, per aquella zona, a lacarretera de Sant Gregori hi havíemaconseguit un restaurant anomenatLa Barca Vella.

Enric Mirambell i BellocCronista Oficial de la Ciutat

de Girona

De fons, el Pont de Pedra. 1- Pont de les Peixeteries Velles.2- Pont d’en Gómez. 3- Pont dePedret. 4- Pont de Sant Feliu. 5- Pont de la Font del Rei. 6- Passera de l’Alferes Huarte. 7- Passera del Bisbe Lorenzana.

1

5

2

6

7

4

3

Fotos: Juanjo Valeros

24 Cultura

Els darrers premis NobelA l’hora d’escriure aquestes ratllesem passen pel cap uns quants temesque crec que poden ser interessantsper explicar. Un ha estat notícia atots els diaris: l’experiment dels neu-trins, que porta a la conclusió quesuperen la velocitat de la llum; esdiu que, si això es confirma, tronto-llarà un dels postulats de la relativi-tat d’Einstein. Per parlar amb fona-ment d’aquest tema, caldrà esperarque científics de tot el món analitzinl’experiment i els resultats que hadonat, reflexionin un temps, discu-teixin i elaborin propostes. Demanera que la prudència, entesacom el bon govern d’un mateix,aconsella esperar.Un altre tema és els premis Nobel deciències de l’any 2011. El de fisiolo-gia o medicina ha anat a mans d’unsestudiosos de l’activació del sistemaimmunològic innat, B. D. Beutler, J.A. Hoffmann i R. M. Steinman. Delsistema immunològic humà, els anysi l’experiència ens han proporcionatuna idea general de què és bàsica-ment, no tant de com funciona. Pro-bablement, tractar aquesta qüestióm’obligaria a escriure un article llargi dens i a documentar-me a fons.Deixaré per a una altra oportunitatexplicar què són els quasicristalls,que justifiquen el Nobel de químicaper a D. Shechtman. Finalment,optaré per la tercera opció, que és elNobel de física, atorgat a uns estu-diosos de la cosmologia, S. Perlmut-ter, B. Schmidt i A. Riess, per lesseves observacions, que han portat ala conclusió que l’univers s’estàexpandint de manera accelerada.Afrontaré el repte d’explicar parcial-ment, en el curt espai d’aquesta sec-ció de la revista, per què han estatsorprenents els estudis sobre l’ex-pansió de l’univers dels tres pre-miats.

Els inicisNo plantejarem dubtes abstrusos,com ara què hi ha més enllà de l’u-nivers ni què era el temps abans decomençar el temps. Més que difícilsde contestar, són temes difícils detransmetre. Acceptem que la cos-mologia actual està d’acord amb laidea que l’univers que coneixem, enels seus instants inicials, va experi-mentar un procés d’expansió explo-siva a una temperatura extraordi-nàriament alta. L’univers creixia iaugmentava de volum, alhora quela seva temperatura mitjana dismi-nuïa. Tota l’energia que conté l’uni-vers avui, també la matèria –i lesaltres formes de matèria i d’energiaque es considera que existeixen,però que encara no tenen una des-cripció completa ni concreta–, jaexistien i estaven acumulades en elpetit volum de l’univers inicial.Quan el volum de l’univers aug-menta, l’energia es conserva però

està més repartida, de manera quela temperatura mitjana disminueix.La temperatura en uns tres minutsva baixar prou perquè els nuclis delsàtoms lleugers ja fossin estables i espoguessin formar àtoms.Per ara, el fenomen pot ser compa-rat amb una explosió convencional(que em sigui perdonada, aquestacomparació!), en què la tempera-tura disminueix a mesura que l’ex-plosió s’expandeix. La diferència ésque en l’univers primerenc explo-tava l’espai i el temps i l’ona expan-siva estava dins l’explosió. Aratenim la sensació que en la conven-cional l’ona expansiva precedeix labola de foc, però en realitat tambéforma part de l’explosió.

L’expansióA començaments del segle XX espensava majoritàriament que l’uni-vers era “petit” i estàtic. Es creia quel’univers tenia les dimensions de la

Un descobriment prodigiós

25Cultura

Davant la crisino hi valen subterfugisni martingales. E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

nostra galàxia, la Via Làctia, i que novariava de volum. Durant la dècadade 1920, Hubble va descobrir queles anomenades nebuloses, visiblescom núvols de gas lluminós, queformaven part de la Via Làctia erenen realitat altres galàxies (com jahavia intuït Kant), algunes mésgrans que la nostra. Va descobrirtambé que en general les galàxiess’allunyaven de la nostra i que commés lluny estaven més ràpidaments’allunyaven. De cop i volta, l’uni-vers va convertir-se en enorme idinàmic. En realitat, he de dir queles galàxies s’allunyen les unes deles altres perquè no existeix un cen-tre únic de l’univers que s’estiguiquiet mentre tota la resta es mou.Si encara la comparem amb unaexplosió convencional, sabem queaquestes explosions van perdentforça a mesura que el front explosius’allunya del punt original (el centrede l’explosió). Si estem prou lluny,no la notarem. L’univers, però, vaexplotar a tot arreu i els efectesseran els mateixos amb el pas deltemps sigui on sigui que s’observin.Així que vivim encara dins l’explo-sió, que s’ha refredat tant com per-què la temperatura mitjana de l’uni-vers (no una temperatura local, comla nostra, a prop del Sol) sigui d’uns270 ºC sota zero. El model conven-cional portava a pensar que l’explo-sió havia anat perdent força amb elpas del temps i que acabaria peresmortir-se progressivament senseacabar de parar mai del tot. Fins i

tot podia ser que quan perdés totala força, l’univers comencés a con-traure’s per acabar en un minúsculgra… que tornaria a explotar i totcomençaria una altra vegada. Unaúltima possibilitat era que l’explosiós’accelerés per causes desconegudesi l’univers s’expandís cada vegadamés ràpidament.

De pressa, de pressa…El descobriment dels tres premisNobel, que investigaven temes dife-rents però complementaris, és quel’univers, que s’havia anat frenant,va començar fa uns 4 mil milionsd’anys, a accelerar la seva expansió.El descobriment va sorgir dels estu-dis de supernoves tipus Ia. De duesestrelles pròximes entre elles, la mésdensa es menja l’altra fins quepateix una explosió catastròfica;aquesta explosió és una supernovatipus Ia. Les Ia tenen sempre lamateixa lluminositat i serveixen permesurar distàncies cosmològiques.Atès que com més lluny mirem mésenrere en el temps veiem, van con-cloure que les supernoves mésrecents indicaven més acceleracióque les més antigues.I aquest descobriment prodigióscom s’explica? Què significa? Aixòés una altra història que provaréd’explicar en un nou article. Avan-çaré tanmateix que l’univers és mésgran que l’univers que veiem.

Joan Miró Ametller

NadalencaLes campanes cantenLa Nit de Nadal.Les campanes dringuendemanant la Pau.I l’àngel de bronzede la Catedral,repeteix missatgesque el vent va escampant:Alegries dolces,donar-se les mans,mirar a les personesamb els ulls molt clars,regalar somriuresi saber escoltar.La Nit de Déu-Home,no és només xampany,ni torrons, ni neules,va molt més enllà:És l’estrella blancaque en el cor roman.Asseure’s a taulaamb el teu germà.Sentir el Sol que escalfai saber estimar

Imma d’Espona

PessebreFaré el meu pessebrea la vora del foc,ben senzill com sempresuro molsa un xic d’arboç.....L’estrella tota de platala penjaré a dalt de tot,enllumenarà l’estableon Jesús dorm un bell son.Amb els càntics de Mariai de Josep són espòsi el bleeix del bou i la mulaque entelen el finestró.

Carme Jordi

26 Racons

a història de les ciutats,talment com la de les per-sones, d’ençà que el món és

món, està subjecta a continus can-vis, amb la diferència, bàsicament,que mentre en les primeres els can-vis són materials, en la seva compo-sició, en les altres són eminentmentpersonals, pel que fa al seu aspectefísic, activitats i tarannà. Respecte ales ciutats, i dintre d’elles als barrisque la configuren -que és l’aspecteque pretenem tractar- en el decursdel temps i de les diferents civilitza-cions o èpoques que s’han anat suc-ceint, hom pot observar que haestat i segueix essent un seguit deconstruir i destruir; allò que uns hanaixecat, els que vénen al darrere hohan enderrocat, i és aquí on rau latasca dels historiadors, i dintre d’a-quests dels arqueòlegs, com és la

d’anar estudiant, a través de lesdiferents troballes, compostes perrestes materials i humanes i, méstard, també escrites, els diferentsestils de vida de les poblacions i elshabitants que s’hi han anat suc-ceint.Després d’aquest senzill preàmbul,tractarem d’explicar, d’una formasuccinta, les diferents transforma-cions que ha sofert una de les zonesurbanes més carismàtiques de lanostra estimada ciutat, situada aredós d’un dels seus edificis mésantics i emblemàtics, l’església deSant Feliu la Major que, per cert, elpassat dia 9 d’octubre, d’aquest any2011, ha rebut la categoria de basí-lica. Bé! Ens referim als carrers i laplaça del Pou Rodó, situats –for-mant una petita barriada- el cor delque, fins fa uns anys, era ben cone-

gut com el barri xinès, o méscol·loquialment “barri xino”. Es troba enclavat entre la plaça deSant Feliu, la pujada del Rei Martí iels carrers Bellaire i la Barca, i ensurten o hi conflueixen els carrersde les Mosques, de Sant Narcís iPortal de la Barca.Possiblement el nom d’aquest llocpodria procedir d’uns pous de glaçque, presumptament, podien haver-hi hagut a l’edat mitjana, l’existèn-cia dels quals no s’ha pogut com-provar, ja que l’únic pou que s’hatrobat en aquest lloc és al pati quehi ha damunt d’un local; però que, amés de no ser ben rodó, per la sevasituació i característiques, no té resa veure amb un pou de glaç.Aquest barri, proveït d’habitatgesmolt senzills, més aviat tirant apobres, era habitat per gent menes-

El Pou RodóL

Actual imatge del carrer del Pou Rodó. (Foto: Juanjo Valeros)

27Racons

tral i humil, i més cap aquí, perfamílies procedents de la immigra-ció, i era, a més a més, un lloc pro-cliu a l’existència de locals de malanota, consistents en bars i pisos ons’hi exercia la professió més antiga,la prostitució, dels quals sembla quese’n podien comptar fins a una dot-zena. Com que a la ciutat hi havia aquar-teraments militars, i per consegüentun bon col·lectiu de soldats, un bonnombre esdevenien clients assidusdels esmentats locals. Per tot això,per als habitants del barri, i per a lamajoria de gironins, era un lloc gai-rebé prohibit, i molt especialment ala nit; passar per aquell indret feiamitja por.Més cap aquí, primer amb l’entradade la droga i després amb la desapa-rició dels aquarteraments, i per tantdels soldats, el barri va perdre laseva clientela més nombrosa, i a poca poc s’anà apagant la seva quoti-dianitat vital.Fou cap a finals del segle XX, entre1982 i 1983, que amb l’elaboraciódel Pla Especial de reforma del BarriVell, és començà a parlar de la delPou Rodó, i es començà de posar fila l’agulla, tot primer, amb l’ende-rrocament de les cases situades a labanda esquerra de les escales deSant Feliu. No obstant això, no foufins a l’any 1986 i sobretot el 1987,que es redactà el projecte d’urbanit-zació de la plaça i el seu entorn, i esva iniciar l’adquisició d’algunsimmobles, amb vista al seu posteriorenderroc. Tot i així, segons docu-mentació consultada, sembla quefins a l’any 1991 tot anà molt lent,ja que molts propietaris eren remi-sos a vendre, motiu pel qual l’Ajun-tament, presidit encara pel Sr. Joa-quim Nadal, hagué d’optar per l’ex-propiació, per la qual cosa es creàuna regidoria específica per al BarriVell, amb el repte de transformar

tot el sector. Per tant no fou fins al’any 1993 que, segons sembla,començaren, a poc a poc, els pri-mers enderrocs i rehabilitacions,que culminaren el 1998 amb lacompra, per part de l’Ajuntament,de la darrera finca.Fou per les Fires de l’any 2000 –pertant ara s’acompleixen onze anys-que la nostra estimada ciutat deGirona estrenà un renovellat barridel Pou Rodó, un cop tancats, ja,tots els establiments dedicats a laprostitució.El canvi no tan sols fou material,amb l’esponjament del sector, l’ai-xecament de nous edificis i la reha-bilitació d’altres, sinó que afectà,també, els seus antics habitants,

atès que la majoria de la gent humilque hi vivia, en no poder aspirar alspreus dels lloguers o compra delsnous habitatges, varen veure’s obli-gats a canviar de zona; talment comja havia succeït, abans, amb les sen-yores de “vida distreta”.Per acabar de definir aquest canvi,un xic traumàtic per bon nombredels antics veïns, acabem aquestsenzill recull amb el títol que,segons sembla, una estudiant uni-versitària, en el seu treball de fi decarrera, va donar-li, i que hom veucom una frase definitòria: “El pasdel Pou Rodó, de barri antic a barrixic”

Lluís Torner i Callicó

Dues imatges antigues del barri xinès de Girona. Fotos: Ajuntament deGirona. CRDI (Autor desconegut)

Actualcarrer de La

Barca.(Foto:Juanjo

Valeros)

Ahir i avui

Pont del ferrocarril i passera del Portal de la Barca. Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli)

Actual pont del ferrocarril vist des del Passeig de José Canalejas de Girona. (Juanjo Valeros)

Pont del ferrocarril

Ah

ir28

Av

ui