revista informativa i cultural

EDITORIAllAl President Cafiellas'li ha esca-

pat. Ell no volia, però ha mostratels peus. Ha dit que a Mallorca sobrabagent, i, se referia als inmigrantspeninsulars.

El seu Conseller Forcades, peracabar-ho de rematar ha dit que aixòera un problema de "ecologia biológica".

I a tot això noltros li volemcontestar.

Creim que si algú li ha donatuna resposta correcta, seriosa i nodemagógica, aquest ha estat en SebastiiSerra, que s'ha basat en arguments,d'entre altres del nostre Batle, Fran-cesc Obrador, gran conèixedor de laproblemática del món del treball ide la inmigració.

I en Sebastiá Serra diu que eltema ha de ser objecte d'estudi enprofunditat, i no de tractament lleuger,com a simple batalla dialéctica a travesde la premsa.

I també diu que el Senyor Carlellasse n'oblida molt fAcilment que si alsmalloruins no ens haguessin deixat

12525252.52525252.525252.52525REVISTA VEÏNATS

P.M. 1/1.983

Han col.laborat:

Julián VicensPremsa Forana

A. VicensAssoc. P. J. Cafiellas

Pep RubioCarme LópezJoan Rubio

Biela QuetglasDolors Forteza-ReyRufus T. FireflyPep Ribio A.

Sa darrera geneta

emigrar HI altres époques, molts haurienmort de fam.

I també diu que al President el,que li fa nosa són els inmigrants pobre s !però no se'n preocupa de la procedenciadel capital que ve a Mallorca, niotan sols d'aquell que ve de la Mafia.

I té raó en tot. Perquè al SenyorCaFiellas, que demostra un desconeixementtotal de temes econòmics, i que hauriade fer algun curset accelerat d'aquestamatéria, el senyor President com deiemlhauria de sebre que de tota la riquesade Mallorca tres quartes parts sóndebudes a la ma d'obra, que ell, enpart rebutja, i , per tant, menysprea.I també hauria de sebre que als querepresenta, el gran capital, els hiconvé que existeixi l'atur, perquèaixò dóna més força als empressaris,enfront dels treballadors. Pere) aixòtampoc ho té clar. Els que si semblaque ho tenen clar són els governantscentrals del PSOE, en teoria, represen-tants de les classes menys riques.Incongruències de la vida._

és que el senyor Cafiellas hafet un anAlisi molt simple de la reali-tat socioeconómica de les Illes, iés el mateix anAlisi que fa alguna'gent mallorquina, i no el fan amb malaintenció, sinó que no el poden fermés profund perquè la seva capacitat

és aixi de limitada i pobra.

I l'anLisi del senyor Caflellas

25252525Pg2525252525252525R.G.

VoramarS. BarcelóPep SaArez

Ma An. Sotomayor

MAquines:

Pep RubioMiguel HerraCarme LópezXisca Esteve

Portada:

Lino Cabrera

Fotografies:

Juan Pérez

se centrat en veure els efectes dercreixemmt econòmic (els negatius,s'entéa) pens) sense preocupar-se deles causes d'aquests efectes negatius,perquè, com he dit no les vol o noles sap veure.

I d'entre aquestes causes unamolt important és la seva políticade destrucció sistemàtica de l'entornnatural :le Mallorca. Aquesta políticaja ha estat denunciada com nefasta,inclús per el gran capital, pen') elsenyor Cafiellas "erre que erre" capal benefici a curt termini, ja queno és capaq de fer una política a mitjao a llarg plaç. I això que ell considerafer cré xer la economia illenca provocala destrIcció constant del ja pobreecosistama de les illes, i produeixany darr ,r!ra any la invasió d'un turismeindesitjable. I també crea expectativesde guanyar quatre dobbers a molta degent pob. -a de la peninsula. Aqui téles causos senyor Cafiellas.

A vostè President i a tot el seuGabinet els faria falta passar perla Facultad de Ciències, branca Biologiaper() no -.)er fer un curset, sinó unaeducació permanent sobre ecologia,perquè les- declaracions del senyorForcadei sobre ecologia biológica,i la d'alun altre membre del seu equipsobre que no creia en el "cuento" del'EcosiEtema de Mallorca són tota unabandera. Han de sebre al respecte que

.15

Mallorca és una illa, amb una capacitatlimitada de creixement, per() de creixe-

Muntatge:

Xisca EsteveCarme López

Miguel Herrera

Ordinador:

Joan Vidal.

Coordinadors:

Pep RubioMiguel Herrera

N 2 57 febrer, 88

ment econòmic, senyor Cafiellas, que és el que condiciona tots els altres creixements. Facin una bona políticaen aquesi sentit i tendran bons resul-tats en els altres.

I totes aquestes reflexions elshi feim des de Calvià, que any darreraany hem après a rebre treballadorsimmigrants, i hem après a integrar-los a dins la nostra terra, i hem aprèsa compartir la nostra riquesa i lanostra cultura amb ells, fins a teniren aquests moments la meitat de lanostra població peninsular. I d'entreartres coses hem après a parlar i aescriure el nostre idioma, cosa quevosté, amb el seu arrelament a la nostraterra no sabem que faci, en lo quepertoca a l'aspecte d'escriure.

Ah, senyor Cafiellas, les sevesparaules ja tenen eco a Calvià en un;ex-membre d'AP, i actualment d'UC,len Rafael Xamena, que estava tot orgu-llós fa un temps de que a la seva fami-lia només tenia una taca, d'una familiarseva casada amb un forester. Ide), elsenyor Xamena, en el darrer Plenaride l'Ajuntament de Calvi, quan seva proposar la contractació d'un noucoordinador de la policia de CalviA,en la persona de Victor Comendador,ex-cap de la policia d'una ciutat deCadiz, vista la seva efectivitat enaquella ciutat, el senyor Xamena, cow)deia va protestar perquè s'anava acontractar un forester.

25 252.525252EM5E52525252E25252.52.52.525252.5252525ME5

NOTICIARI LOCAL- Del dia 1 al 19 de febrer

s'ha realitzat la II setmanA de l'ar-bre, durant la qual els escolarsel terme han procedit a la sembrade 1.500 pins a les zones cremadesdel municipi. També se'ls ha repartitun llibret orientatiu.

- A la fi s'acaba la carreterade Palma Nova fins a Calvià. Aquestesobres pagades pel C.I.M., amb unpressupost de 17 milions de pesseteseliminen 3 curves sumament perillosesd'aquesta carretera.

- A Peguera s'han modificatels sentits de trAfic d'algunscarrers, intentant, d'aquesta manera,organitzar millor el trAfic. Elsafectats són aquests:

- Sentit únic de pujada: CarrerOlivera fins a travessera amb carrerGarrover.

- Sentit (Inic de baixada: C/Pou fins a creuer del C/ Garroveramb Sa Salina.

- Sentit únic de pujada: C/Bosc des de C/ Talaia fins creuerC/ Llimonera.

- Sentit únic de baixada: C/Llimonera des de C/ Bosc fins C/Talaia.

- Sentit únic de pujada desde C/ Olivera fins C/ Llimonera.

FEEINAIRII25 de gener de 1.988

A aquest ple s'aprovaren les '

asignacions dels membres de la corpo-Iració, amb un augment d'un 4%, queve marcat per la llei. Aixi mateix,es va acordar que els regidors ambdedicació exclussiva rebrien un toalde 14 pagues anuals. La distribucióqueda aixl:

Aquest punt va esser aprovatamb els vots favorables dels regidorsdel PSOE, UM, CDS, Pedro Pablo Bautis-ta (Ind.) i Andreu Piza. Votarenen contra els regidors d'AP i RafelXamena.

A.la vila

• entre tota la totem amant

També es va donar compte d'uncomunicat de la Comunitat Autônomaon es denegava .una subvenció de 218milions destinada a la construccióe l'edifici municipal, que costaráentorn dels 432 milions.

A aquest mateix ple es va apro-var l'oferta de llocs de feina pel88 que és de 25 llocs per funcionarisaltres 26 de personal laboral,

es va concertar una operació'de crèdit amb la Banca March pervalor de 60 milions destinats a l'ela-boració del PGOU. La quantitat totales pagarà perquè el Pla sigui redac-tat durant els propers 5 anys comi

t a màxim.

5

18 de febrer de 1.988

A aquest Ple es tractaren dosúnics punts:

- S'acorda que el SecretariGarcia de Jalón s'incorpori al seulloc de feina mentres el Ministredecidei- sobre el seu cas.

- S'anomena a Victor Comendadorcom a Coordinador Responsable del'Area de Seguretat.

E>tAALU, eght

apt rztemUn equip d'arqueólegs que han

vengut de Barcelona varen realitzardurant els passats dies 15 i 16 defebrer diversos estudis geològicsque permetran conèixer en breu quinaera la vegetació existent a STa.Ponça fa més de 7.000 anys, aixicom el nivell de la mar a aquellazona en diferents moments històricsi els canvis climàtics que han esde-vingut durant els darrers milenisa la zona de CalviA.

Aquestes investigacions es rea-litzaran a partir de les mostresde polen que s'han recollit i quees trobaven sedimentades en el subsólde la zona on estava l'Albufera deSanta Ponça. Aquest polen s'ha conser-vat intacte dins terrenys humitsdes de fa milers d'anys i serà analit-zat per diferents procesos entreels que - destaca l'anomenat carboni14, que permetrà detectar la dataexacta d'aquests materials.

Les primeres mostres de polenque es varen recollir ja permeterenque els experts declarassin que lamar cubria tota l'albufera de Sta.Ponça fa uns 7.000 anys, ja que s'hantrobat restes de cupinyes que aixího demostren.

Aquestes proves realitzadespermetran determinar el mapa topogrA-fir: del litoral en époques molt remo-tes. A Santa Ponça, com a la restade la costa mediterrAnia, s'han pro-duit importantissims canvis litoralsa causa de l'ascens del nivell dela mar, provocat per l'augment deles temperatures de la terra, quehan fet que les zones polars es fon-guessin provocant un augment delnivell de les aigües. Aquestes modifi-cacions produYdes fa més de set milanys provocaren que la mar tapAstota la costa mallorquina de la maneracom ara es vol determinar.

Aquestes investigacions, quesón promogudes pel Servei de Culturade l'Ajuntament de Calvià, seranpublicades pel mateix una vegadaels tècnics hagin presentat les sevesconclussions. Es calcula que seràdevers el mes de juny.

ELS PARES DE NOU A L'ESCOLA S'ha creat recentment,a1 terme

de CalviA,l'Escola de Pares,que hasorgit de l'inquietut de les Apas perfer participar a més gent i la tutelaI direcció de l'equip de dinâmica educa-tiva.

El primer que han fet,ha estatdonar-se a conèixer als nins a lesescoles mitjançant una carta-presentacióI demanant-lis a la vegada un dibuixper poder utilitzar-lo com a simbolde l'Escola de Pares.

Les activitats que possiblementençatin l'Escola aniran dirigides ala Reforma de les ensenyances mitgesi superiors,als pares del Consell Esco-lar i a la correcta utilització deles APAS.

Col.laboren en el projecte elMinisteri d'Educació amb el Coordinadorde l'àrea Miguel Perelló i la Federació

t-d'Apas amb el seu president Marti Cifre.

•■■

6

CALVIA A LA PREMSA

Dia 3 de febrer de 1.988

- Diario de Mallorca: "Inicio;de la II edición de la Setmana de,l'Arbre en Calvir.

- "El domingo se celebrala Rua de Capdelle.

- Baleares: "IIa Semana delárbol. Por segundo año consecutivoel Ajuntament de Calvià, Departamentode DinArica Educativa, Servicio deMedio Ambiente, ha organizado laSetmana de l'arbre".

- "Paco Obrador desea entrarcomo dirigente en la Federación Socia-lista Balear".

Dia 4 de febrer de 1.988

- Diario de Mallorca: "PacoiObrador desmiente su dimisión comoisecretario de UGT. No entraré enla lucha interna de la FSB".

- El Día: "El Ayuntamiento orga-niza la Setmana de l'Arbre".

- Última Hora: "Vecinos de laiCosta de la Calma se quejan por lasobras de canalización de aguas".

Dia 5 de febrer de 1.988

- Baleares: "Intensa actividaden la Casa de Cultura de Magaluf".

- "El Consistorio de CalviAles cuesta al pueblo 2.006.400 N.mensuales o 66.880 diarias."

Dia 7 de febrer de 1.988

- La Vanguardia: "Palma y Calviá,se disputan el primer lugar en ellescalafón mallorquín de oferta despacios de ocio".

Dia 8 de febrer de 1.988

- Baleares: "Sa Rua de CapdellAlsacó hasta difuntos a la calle".

- Última Hora: "Julián permanecióidifunto por espacio de dos horas.rue paseado en un ataud, dentro de¡una carroza, en la Rua de Capdelle.

Dia 9 de febrer de 1.988

- El Día: "Aprobadas las asigna-ciones económicas de la Corporación".

Dia 10 de febrer de 1.988

- Baleares: "Obrador ordenaemoler un edificio en Iletas. Habíalevantado cinco plantas, cuando esta-ban autorizadas sólo dos".

- El Día: "Obrador critica lapolitica de Gabriel Cafiellas".

- "El Ayuntamiento ordenala demolición del edificio de PuntaEixugada".

- Última Hora: "El Ayuntamientoordena la demolición de un edificioen obras de Thetas. Se trata delmayor, hasta la fecha, que caeráen el término de Calvià".

Diario de Mallorca: "El Ayunta-miento pretende demoler un edificiode seis plantas en Illetas".

Dia 11 de febrer de 1.988

- Última Hora: "Hoy eleccióndemiss Carnaval en Palma Nova-Magaluf".

- "Organizado por el nego-ciado de Cultura del Ayuntamiento.Niños del colegio de Peguera plantanpequeños pinos en la falda del Ga-iatzó".

Dia 13 de febrer de 1.988

- Última Hora: "Teresa Missmarineland, se proclamó Miss Carnaval1.988".

- El Dia: "Rechazo frontal delos alcaldes socialistas a las tesisde Gabriel Cañellas sobre la inmigra-ción. Paco Obrador teme que se pongaen peligro la convivencia socialen las islas".

- "Los alcaldes del PSOEtiran por la calle de en medio".

- Diario de Mallorca: "El alcaldede Calvià y secretario general deUGT, FraLcisco Obrador, manifestó,en nombre de todos los alcaldes socia-listas de Mallorca que las declaracio-nes hechas por el Presidente de laComunidad autónoma, Gabriel Cafiellas,suponen una amenaza para la conviven-cia democrática de nuestros pueblos".

Dia 14 de febrer de 1.988

- Última Hora: "Ruido y colorinfantil en Sa Rua de Calvià. Granéxito de participación".

- El Dia: "Obrador urde un golpeae mano en el seno de la FSB".

- "Los hilos de la FSB-PSOE se mueven a favor del proyectoObrador como alternativa a Catlellas".

Dia 16 de febrer de 1.988

- El Dia: "La carretera de PalmaNova-Calviá estará cerrada una semana".

- Última Hora: "Victor Comenda-dor, procedente de Jerez, un nuevooficial para la policia de Calvi".

- "Aunque se construyendos nuevos colegios, las escuelasael municipio no pueden dar cabidaa todos los escolares".

17 de febrer de 1.988

- El Dia: "Todas las escuelasael Término están saturadas. Loscolegios no pueden dar plaza a todoslos escolares pese a los nuevosproyectcs".

- "Es Molí de Santa Ponça,dos siglos de historia payesa".

- Última Hora: "Desfile conguapas y jóvenes modelos. Tendrálugar el sábado, en Santa Ponça abeneficio del Centro Canino".

- Baleares: "5 accidentes en

- "Obras en la carreteraue Palma Nova".

- Diario de Mallorca: "La carre-tera Palma Nova-Calvià una semanacerrada por obras".

Dia 18 de febrer de 1.988

- Baleares: "Obrador deja queel secretario se reincorpore el lunesa su puesto".

EL REGLAMENT DE NORMALITZACIO

Article 96.

1.- La documentació impresade caracter oficial que s'hagi d'adre-çar als ciutadans o de posar al seuabast, es redactará en les dues llen--gues oficials.

2.- Aquesta documentació s'hauràd'elaborar seguint les normes següents

a) Com a criteri general,-s'evitarà la barreja de llenguesen un mateix full, de tal maneraque els documents tendran dues ver-sions oficials, la catalana i lacasellana, impreses a fulles diferents

b) Excepcionalment, s'adop-taran solucions bilingües en un mateixfull. En aquests casos, el text aniràa dues columnes amb la redactadaen català situada a l'esquerra delull i la castellana a la dreta- obé amb la versió en català a la meitatsuperior del full i la castellanaa l'inferior.

•3.- La documentació impresa

e règim intern de l'AdministracióMunicipal es redactarà en català.

Article 106.

Les disposicions normativese carAcc.er general de l'Ajuntamentde Calvià es publicaran en el ButlletíOficial 4e la C.A. de les Illes Ba-lears en les dues llengües oficials.la resta d'anuncis que s'hagin depublicar a l'esmentat Butlletí esredactarà en la mateixa llengua enquè es tramiti l'expedient corres-ponent.

Article 116.

L'aplicació de les tècniquesinformatiques a les feines administra-tives s'haurà de fer d'acord ambles disposicions d'aquest Reglament.

Article 126.

1.- La promoció i difusió deles activitats municipals mitjançantanuncis a diaris i revistes, falquesradioft)niques, anuncis, butlletinsi qualserol altres mitjans publicita-ris, es faran, com a norma general,en català.

2.- Quan les circumstanciessocioli -Igüístiques o les característi-ques de l'activitat ho aconsellin,s'hi podrà emprar també el castellà.Així mateix, es podran utilitzaraltres liengües quan les informacionsa difondre siguin d'interés culturalo turístic.

„. 1CON KS ES CAPIDELL2k

Creo que los diferentes temasque voy tratando en esta revista conmis artículos,lo mismo de tiempos pasa-dos que de actualidad,son algo interesantes por estar relacionados y vinculadosa cosas que han pasado o están pasandoa "ca nostra",en nuestro territorio,ennuestra . comunidad,aunque su descripciónno es tan buena como debiera.

La biblioteca del pueblo desempe-ña el papel más importante de todaslas cuestiones de cultura,después delque desempeñan en las escuelas públicasporfesores especializados y alumnosdeseosos de aprender.Nosotros tenemosacceso a ella.Podemos ir cuando nosapetezca o tengamos necesidad de buscarun libro o a cambiarlo por otro queya hayamos terminado de leer.!Y estoes maravilloso!Porque tener un libroen casa,para aquel que le gusta lalectura,no sólo distrae,divierte,yenseña; sino que abre una ventana almundo para que a través de ella,verlo que esta ocurriendo y saber pormedio de la historia lo que ha pasado.Estas bibliotecas,igual que los polidepor-tivos,gimnasios,ballets,etc. formanparte de estos abanicos culturalesque los estados democráticos modernoscrean,promocionan,incentivan,y,económicamente apoyan, para que la juventud,diná-,mica,anhelante y decidida,no sólo encuentre placer jugando,divertiéndose ohaciendo ejercicios físicos en estoscampos.También una formación fís¡ca,mo-ral y cultural capaz,mediante entrenosy práctica,puede ser una profesiónde carácter internacional y bien remune-rada.Estos juegos que ejercemos y contempiamos globalmente,se practicaban hacemás de dos mil quinietos años en Grecia.Dice la historia que nacieron o seefectuaron por primera vez en la parteoccidental del Peloponeso.En un lugarprivilegiado,floreció uno de los másimportantes santuarios griegos.E1 santuario de Olimpia.Allí,aparte de las ceremonias religiosas,se celebraban desdemuy antiguo fiestas deportivas.Losjuegos olímpicos que con el paso del

tiempo llegaron a concentrar el interésy la atención de todos los griegos.Conlos juegos olímpicos,e1 ideal de 'lanoble competición encontró su más perfecta expresión ayudando a forjar,durantemuchos siglos,la fraternidad,la concor-dia y la paz en el mundo helénico.Nose luchaba por dinero,sino por el idealde,mediante la lucha,desarrollar elespíritu y fortalecer el cuerpo,creandoasí una personalidad superior. El premioa que todos los atletas aspiraban yque recibía el ganador ,era una coronade olivb,cortadas las ramas con uncuchillo de oro.

A pesar de esa gran influenciay de tan brillantes resultados,losjuegos Olímpicos al ser ocupada Greciapor los macedonios y romanos,perdióaunque al principio los apoyasen variosaños,toda su fuerza y brillantez,llegan-do a ser prohibidos por Teodoro elGrande, emperador romano. Sin embargo ,enel siglo diecinueve,la rica tradiciónolímpica que los textos antiguos conser-vaban, influyó en que países como Ingla-terra,Canadá y Alemania organizasenjuegos deportivos bajo esa influencia.Todas las tentativas para el renacimien-to de los juegos Olímpicos,tuvieronun determinado carácter nacional. Noobstante,a finales del siglo XIX,e1barón francés,Pierre de Coubertin,enla celebración del Congreso Internacio-nal del Deporte,en París en junio de1894,propuso que se estableciesen denuevo los juegos Olímpicos internaciona-les.Se celebrarían cada cuatro armscomo en la antigiiedad,pero en un paísdistinto cada vez.Se añadirían a partede las disciplinas anteriores,nuevascompeticiones que permitiesen a todoslos deportistas del mundo tomar partesin discriminación racial,políticao religiosa.Finalmente,gracias a sucarácter mundial,los juegos contribui-rían a la paz y a la Colaboración entretodas las naciones.

No era muy corriente en CapdellAen los años 1.912,en que yo empecéa ir a la escuela y tener uso de razón,

y la d- Andraitx por es Coll de N'EsteveCon - egtas dos vías,CapdellA,pasó deser un pueblo arrinconado,poco visitado,a ser abierto,comunicativo,factoresque influyeron en su desarrollo y econo-mía.Se instaló la electricidad;veníade Calvià donde estaba la central.Retiróel candil y el quinqué.Y también seretiró la diligencia que nos conducíaa Palma para dar paso al autocar.Otrosde los objetivos deseados:ver ciney tener un equipo de fútbol,se lograron.El cine se hacía en la misma sala quehoy por voluntad del Ayuntamiento tene-mos instalado el club de la TerceraEdad.(En aquellos tiempos propiedadde la Sociedad de Socorros Mutuos)E1fútbol se jugaba dentro de Son Claret,con equipos de los pueblos colindantes,donde el nuestro había improvisadoun campo.

Sería sobre 1924,cuando al dispo-ner de tantos adelantos y que por nues-tras calles rodaban bicicletas,motos,co-ches y camiones,cuando nuestro pueblo,según mi opinión,pasó de ser atrasado,rutinario é indeciso,a ser adelantado,em-prendedor y decidido.Lo prueba quehace bastantes años se fuesen bastantesjóvenes a otros sitios en busca deun dinero,o una profesión que aquíno podían alcanzar.Y que,a1 instaurarsela República en 1931,todo el procesoelectoral se desarrollase culturalmentey con armonía.

hablar de deportes,de arte o de cultura.Sería porque en aquellos tiempos,estascosas se desconocían en los pueblospequeños;y por ser pocos los que estabanal corriente de que por organizarlosy tomar parte en ellos se necesitabapreparación y un poco de cultura.

Nos apena que una situacióntan alentadora tuviese que permanecerasí,cuando esta' fresca y viva laimagen arrogante,constructiva y decididade nuestros abuelos,que por no haberescuelas a las que asistir,salvo unospocos,fueron analfabetos.Años más tarde,a eso de 1880,cambió la situación alcrear el estado dos escuelas públicas,una para niños y otra para niñas,dondenuestros padres pudieron acudir.

Los deportes y el arte, quedaronrezagados muchos años.Sólo en las fies-tas cívico-religiosas,un par de vecesal año,se organizaban carreras pedestresel premio que conseguía el ganadorera un pollo.En cuanto al arte,algunavez marionetas ,una comedia,"glosadors",cante jondo,y la tradicional,pintorescarepresentación de los Reyes Magos deOriente,e1 seis de enero,por jóvenesde la localidad que la representabanmuy bien.

Si volvemos la vista atras,vere-mos que es .largo el camino recorridoy que durante su andadura hemos encontrado momentos buenos y malos.Hablaróde los buenos.Uno de ellos es el nohaber participado,ser neutrales enla Guerra Europea del 14,y que al termi-nar el 18,nuestra situación quedasefortalecida.No faltaba trabajo.Subieronlos salarios.La gente satisfecha locelebraba y la juventud animosa e inquieta se movía y divertía.Se construyerondos carreteras;la que va a Galilea

Julián Vicens

• - I "-Az • I !ipz • !.'.■ • • _ AL- • _ • _

COMUNICAT DE PREMSA CONJUNT

L'Assocr.ació de la Premsa Foranavol fer pública la seva solidaritatamb les emissores de radio i de televi-sió local,que recentment han sofertescorcolls i denúncies,a1 temps queens felicitam per la constitució d'unaFederació d'emissores per defensarel dret més elemental de llibertatd'expressió reconegut per la Constitució

Sant Joan ,gener del 1988

lo

ESCOLE

El tema de l'escolaritzacióa Calvia passa actualment per lamanca d'espai. Per a millorar laqualitat del procés educatiu és ne-cessari que els centres del municipitenguin la capacitat necessAria peratendre de forma adequada a totl'alumnat, sense haver d'utilitzarespais complementaris com tallers,laboratcris, etc.

La no disponibilitat d'edificisi centreE nous, i el retras a laposada en funcionament dels centresen const.ucció (Sta. Ponça, Magaluf,S. Ferrer, Peguera) fa que s'hagide manterir l'actual situació alscentres comarcals de Calvià i PalmaNova i de, t'entres sobresaturats acasi tot el terme municipal pel propercurs escolar 88-89.

A un recent estudi on s'analitzenles previsions pel proper curs s'indi-ca la necessitat de crear noves uni-tats a casi tots els nuclis de pobla-ció, essent Sta. Ponça la poblaciómés necessitada amb una demanda de12 unitats d'EGB i 4 de preescolar,i CapdellA la població on la situacióactual i les necessitats estan mésequilibrades, contrariament a Magaluf,Palma Nova i Son Ferrer amb problemessemblants a Sta. Ponça.

Mi. `I vIti*Z. r'n■iirc40..

Una de les necessitats més greusés la creació d'aules de preescolar,necessaries per atendre els nins,de 4 i 3 anys, actualment escola-ritzats a les Escoletes municipals,que també estan saturades.

Aixi i tot, l'Ajuntament nopot intervenir de cap manera en laconstrucció de centres escolars,ja que depenen exclussivament delMEC, i segons les previsions pelcurs 88-89 es poden anunciar ja greusproblemEs per manca d'aules a les 1poblacions de Magaluf, Sta. Ponça ,

i Son Ferrer. A aquest darrerhi haurà seriosos conflictes d'espavdurant el proper curs.

L'Ajuntament estA cercant, durant'aquests dies, un solar adequat pera col.locar l'escola de Portals-Nous,però totes les tramitacions posteriorshan de ser del MEC que, com ja esdeia, és l'únic que té competènciesen aquest terreny.

Actualment hi ha a Calvià, segonsdades de principis de curs, un totalde 2.320 alumnes d'EGB, la distribuciódels qua.ts es fa per entitats depohlació segons la residència fami-liar, encara que a l'actualitat agues-ta distribució no es pot realitardeguts els problemes de manca d'aules.Això comporta l'establiment d'unaxarxa de transports escolars, tambédepenent del MEC, amb els problemesde desarrelament i manca de vincu-lació amb els pares.

Encara que en la revista anteriorja es fa una petita menció d'aquesttema,ara ho donam més complet.

Dins un petit despatx de l'Ajun-tament i constantment interrompudaper cridades telef.5niques,amb un humorescel.lent,la regidora Margarita Nájeraha accedit a contestar les preguntesque li hem fetes en relació a les obresde la plaga nova.

Degut a que s'expressa en caste-115.,he cregut convenient parlar-lien la seva llengua.

-Hemos observado últimamenteque las obras de la plaza nueva deCalvia están paralizadas.Ouede decirnosqué ocurre?

M.N.-Efectivamente,las obraseEtán paralizadas.Los . 'contratistas.han presentado un escrito notificandoque abandonan las obras.La razón aducidaes que se habían confundido al aceptarla obra y perdían dinero.(Se comprobóque ciertamente lo perdían). En conse-cuencia'se veían forzados a dejarla.

- Según creo la empresa construc-tora (Construcciones Francisco RodriguezAlcántara) antes de dejar la obra soucitó al Ayuntamiento una revisión de

. precios,i,es así?

M.N.- Si,estás en lo cierto,perono se hizo tal revisión,ya que si duran-te la ejecución hay una modificaciónoficial de precios es lógico que sehaga,pero al no darse esta caracteristiLca, no se hizo.

- corriente que las empresassoliciten revisiones de precios: delas obras contratadas?

M.N.- Si,pero cuando el plazode ejecución de las obras es superiora un año de la contratación.

- Cómo va a actuar el Ayuntamien-to para que las obras se reanuden?

M.N.- Dentro de la primera semanade Enero,en reunión con el RegidorToni Pallicer y el arquitecto del Ayuntamiento, Jaime Bestard, se acordó hacerun estudio de la obra hecha,e1 restose sacaría a contratación directa paramayor rapidez. ,

-Sin duda el plazo de finaliza-ción de las obras ya no será el mismo.•¿Qué puede decirme al respecto?

M.N.- Quizá a mediados de Febrerose reanuden las obras, por .lo tantoespero que este verano podamos verlaterminada,...con suerte,para San Juan.

Una puntualització que ens hafeta la regidora M. Nájera, és quela lmencionada empresa constructorahavia fet anteriorment varies obresper a l'Ajuntament,com per exemplela plaga d'Es Capdella, amb molt bonresultat, i que les obres quedavenperfectes, molt ben fetes.

Agraint la seva amabilitat,emiespedesc fins a una altra vegada.

A.V.

0, r I

ELECCIONS A LA PREMSA FORANA

La Premsa Forana ha donat suporta la línia .començada fa dos anys pel

grup que integrava la Junta Directiva,

presidida per En Biel Massot i Muntaner

de "Pórtula",votant-lo de bell nou

president de la citada Associació,

i completant la junta amb Na Maria

Mestre d'"ArianY", En Bernat Calafat

de "Coanegra" de Santa Maria, En Delhi

Mulet de "Es saig" d'Algaida, En Carles

Costa de "Sant Joan", En Miguel Mora

de "Galata' de PuigpunYent i En Rafel

,Ferrer de "Perlas y Cuevas" de Manacor.

D'aquesta manera se segirA pri-

mant l'ús de la nostra llengua dins

Ia Premsa Forana, que com a resultat

més proper ha tengut la concessió del

premi Francecs de Borja Moll a la Premsa

Forana per l'Obra Cultural Balear.

Enhorabona a la nova Junta Directiva.

12)

RACO DE'N PERE JOSEP CANELLAS El dia 28 de Febrer a les 19'30

hores hi haurà la presentació públicade la coral de Calvià que du en formaciódes de el novembre passat oferiranvuit cançons de variats autors.SerAa la Societat conjuntament amb el grupAliorna,que ens presentarA també elseu primer disc.

Aquestes fotos són d'un delsassatjos.De moment els cantaires se n25 ,dirigits per en Xisco Bonnin quea part d'un excel.lent professional,exi-gent i critic quan cal,és simpatiquissim

ASSCCIACIO MUSICAL PERE J. GRIELLES

CORAL DE CALVIACONCERT DE PRESENTACI6

Director Disco Denain

•

ALIORNAPreseutacid del seu dix "A la fi -

DILRIENCE DIA 28 DE FUMER EC 1988 A

LES 20 M. EN EL TEATDE DE LA SOCIETAT

cALv ii

INTERVENCIONISME I ALTRES HERBES

El sr. Hernández Mancha l'altredia va declarar que el govern del PSOEera massa intervencionista en la vidaeconòmica del país.Molt més intervencio-nista que en Franco. I jo vaig somriure.

Aquest acte ref lexe va venircondicionat perquè vaig pensar queels subalterns de N'Hernández Manchaa Mallorca,Sr. Cafiellas i Cia. varenser els que varen decidir fer el segontram de la via de Cintura,i són elsque han decidit fer la continuacióde l'autopista fins a Inca.

I vaig pensar que havia llegitun article molt bo de na Joana Ma Seguia la revista "El Mirall" sobre el segontram de la via de Cintura. I aquestarticle explica les inconveniènciesd'aquestes autopistes urbanes, queen aquests moments estan en regressióa les ciutats europees,espanyoles inclo-ides pell seu gran cúmul d'incovenients:aturen el creixement de la ciutat,tallenla relació entre els dos costats dela via,provoquen embotellaments a lessortides,consumeixen una gran quantitatde terreny,i desintegren l'espai urbA.Enfront a això presenta com alternativala potenciació de les vies integradesa la . xerxa urbana, com el cami delsReis,que, com tots sabeu també és unavia rApida,que és el que s'usa en aquestmoment a tota Europa,Espanya incloIda.

Però el sr. Cafiellas insisteixen la continuitat de la via de Cinturai això significa en que una gran empresafaci una gran obra,no amb doblers pri-vats,sino amb doblers públics,adminis-trats pel sr. Cafiellas.I a això joli dic intervencionisme proteccionistade la gran empresa. L'altra soluciópodria ser assumida per petites o mitja-,nes empreses,que,crec que necessitenmajor protecció. Pere) no.A1 sr. Cafiellasli interessava protegir a la gran empre-sa,de la qual,políticament,és represen-tant.

I el sr. Cafiellas segueix defen-sant obres grans i l'autopista d'Inca,id'altres.Política intervencionistaeconkicament,com deia el sr. HernándezMancha,"jefe" seu.

I la darrera de les dretes aCiutat.Seguint amb la tàctica de des-truir per sistema (natura,histària,paisatge urbA,....) ara li ha tocata Sa Riera.Volen donar la possibilitatde guanyar més doblers a les gransconstructores per tornar fer una obramastod6ntica. De bell nou proteccióa la gran empresa amb doblers públics:intervencionisme econòmic.

I d'això res més. Només dirque crec que en aquesta darrera ocasióalab la caparrudesa del Batle de Palma.Sa Riera és un paisatge urbA,que di5napersonalitat a la Ciutat.Sa Riera vaser durant molts d'anys lími.t. de Ciutat,una porta,la de Santa Catalina estavasobre aquest torrent,per tant,és impor-tant,també dins la història de Ciutat.Crec en una ciutat per a les personesque l'habiten i no pels seus cotxes.E1Batle Ramon vol forçar a la gent deCiutat a passetjar a peu o amb bicicletaD'aquesta manera segur que els ciutadansdescobriran coses noves i trobaranla bellesa de Palma,bellesa fa moltde temps oblidada pels ciutadans.

Ah! Jo,habitant de la Part Foranaestic molt content amb l'ORA,perquèara,quan vaig a comprar a Ciutat perd

: molt manco el temps que abans quanhavia d'aparcar a la quinta punyeta.

Pep Rubio

I.I .

FOTOJ ESTUDIO

CIS*. b:.å-(.ME

SODAS

SAUTMOS

COMUNIONES

Cl. Moyer. 27 Te z 67040

EN PORTADA

El garballó és la font d'ones treu el llatra, que és l'artesaniaque avui ens ocupa.

El garballó a qui antanyprenien els seus petits dAtils peroferir-los als nostres petits infantsque s'entretenien en menjar lal sevascasa popa.

Però pel que realment és estimadaaquesta planta és per les seves filles,base de la industria del llatra.

A Mallorca les zones on es trobael garballó estan curiosament separades:Andratx,Pollença,Artà i Capdepera.

Antigament era una industriacasolana a la que es dedicava totala familia': els homes collien les palmestendres,abans de que s'obrissin enventail, que una vegada seques i feixa-des les transportaven a la vila.I,a la cas&,les dones quan havien acabatles feires es seien i en feien canesmés amples o més estretes,segons lapeça per la que la feien. La cana quedu nou brins s'anomena llatra i s'empraper fer senaietes, i la de cinc brinsés diu ilatró i s'empra per fer elscapells.

Actualment encara existeix aques-ta industria que esdevinguda a poc,pa-reix renéixer,encara que el seu pitjorenemic és la manca de collidors, elque fa que el llatra es tengui queimportar de l'Algarve o d'Andalussia.

LES ESCOLES VELLES per Pere de Sa Cullera

Un bon demati sense que elsdeus ho aaunciassin,la postal que espodia contemplar des de la plaça del'esglesia de cap el comellar del Colldes Cucons va variar la seva composició.Idó,de les capses blanques a mode d'Aulaque conformaren les Escoles Velles(d'arai noves devers l'any 1.970,varen descom-'parèixer per ésser substituides perelements de ferro que no aturen enmtot el dia.N'hi ha un que té el dit(sembla el dit del mig de la ma dreta)que no fa més que assenyalar l'inferni arrebassar unes pedrotes. !Quin ditet!

Diuen que allA hi faran unaaltra cosa.

Per aquelles Aules hi han passat,com alumnes,els que ara o estan a puntde tenir el seu primer fill o o puntd'amancipar-se amb la seva parella(triau).I se n'hi han vessat de paraulesi d'aigua també.

Ha estat ..rna história,la sevamolt rApida.De possibilitat a un grapatd'atlotets de poder estudiar el batxi-ller,a magatzem de trastos vells,aEscola de miísica,a caramulls de terra,nohan passat ni tan sols 20 anys.

Com que no sé si qualcú leshi ha donat un homenatge,o ha tretqualque 11Agrima sentimental,jo m'apuntuna modesta medalla,fent-lis a lesja desaparegudes Escoles l'homenatgedel meu cor.

Com a improvisat cementiri s'hapres la decisió de que els restes fossinordenadament traslladats a la vorade l'Escola Nova (d'ara)(i vella,sino la cuidam entre tots,aviat) senserituals ni anuncis a la premsa,perevitar allargar la pena de la familia.

Sempre que en vengui al recordhi aniré a passejar per damunt,cosaque propós a tothom.I fins i tot veignatural si qualcú hi va fer un pixocomprenc que cadascú plori per on mésho senti.

Carme López

Bibliografia: Els nostres arts i oficis d'antany,II

cerrajeríaA. /0TOMIWOR

es ferrerdes poble

CRON MI. N°2 -CALVIA- MALLORCA

101,21CUM11110•1

• Ism awl

Resteadassite

MO Mini CAN PEPE i• ftpm0ampftmmisimmwOd COMM MOLUZIOLIINA• 11ewbe as 011•

Owasslohim '

06111ww.1111 0111111IMI OWNS . 41101111m411

y WAS VANIVOIS

flele.10000,/,4, ,,,o•00000/0.01 .e/ðeof i do,0,0

II62

eadttliO,

f1/4//00.0../00,00/0 /0 0 di '00/ 0 0,0/0//,

CARTES A LA REVISTA

La "ciudad" de Santa Ponça saludaal pueblc, de CalviA.

Me dirijo a esta revista,tomándomela libertad de encabezar mi cartacon el mismo titulo que aparecióel mes pa.3ado,para expresar mi solida-ridad con todo lo que se dice enarticuto del encabezamiento de marrasy decir que estoy completamente deacuerdo con lo que se dice en él.Y ahora permitirme que cuente

una cosa graciosa que escuché enel campo de fútbol de la mentada"ciudad".

Fué en el partido Santa Ponça- CadePeguer a. En el transcurso del mismo,parece que algunos aficionados delCade,chillaron o se metieron conalguien,y en esto se oye una voz,presumiblemente de algún forofo "ciudadano""A ver si os calláis que rio estamosen Calviá,estamos en Santa Ponça".

Yo,la verdad,me quedé estupefacto.No stipe si quiso decir con esta fraseque los de Calviá somos unos apoquina-dos que nos dejamos avasallar portodo el mundo,o bien que tenemosla suficiente vergüenza y dignidadpara convivir en paz y tranquilidadcon todos nuestros semejantes.

¿Porqué diria aquellas palabras?Atentamente,Un Calvianer.

Devgosefe y Ferreftwie

CALVIA

'141V00 411 VIM 07 01 01

V*0):1")41t))

46

Zettots,

Per acabar,es tracta d'un llibreamb una constant lluita al limit,unadança macabra entre la vida i la mort,entre l'amor i lai desesperança,inclúsun Corin Tellado amb harakiri.

"Bella del Señor"; Albert Cohen, Edito-rial Anagrama,Barcelona 1.987

"Se había apeado del caballo

y caminaba por entre avellanos y agavan-

zos,seguido de los dos caballos que

el mozo de cuadra sujetaba por las

riendas,caminaba en medio de los cruji-

dos del silencio,desnudo el busto al

sol de mediodía,caminaba y sonreía,extra

fio y principesco,seguro de una victoria.

En dos ocasiones,ayer y anteayer,se

había mostrado cobarde y no se había

atrevido.Hoy,primer día de mayo,se

atrevería y ella le amaria."

Així comença el llibre comentatpel Club de Lectors a la seva darrerareunió,dia 26 de Gener.Es tracta de"Bella del Sefior",d'Albert Cohen.

Sense Anims de voler llevarmérit a l'obra,-molt alabada per lacrítica-,tots coincidírem enassenyalarque era massa llarg,(624 pAg.),i quel'autor podia haver estat més concís,jaque es produeixen situacions repetitives

El tema tractat és l'amor duitfins al final, la recerca de l'amorpur i perfecte,i com es veu pareixque no existeix.Encara podriem indicarvaris sub-temes, com la situació europea"abans de lai 2a guerra mundial,la ques-tió jueva,etz.Encara que no direm l'argument,per

está interessat

BAUZA*ELECTWODOINIESTICOS

*MAMMA

* osams oa REGAL()

C/ EOM C ALVIA

CUPticamaitinog LAM

Teseados cPto. %Mina670206 -***

ea wa ceeei 4

PUR 1110141111111• MUOICAAR "13 CAMINO"

•'Cain Vich, 3- CALVIA

si qualcú a llegir-la,és una història d'amor triangular(senyora-senyor--i el tercer),amb unfinal tot el feliç que es podia esperar.

Respecte l'estil de l'autor,dirque és un gran coneixedor de les técni-ques narratives,o encara més, de lesdescriptives.Planteja situacions an-goixants,divertides,depriments,etz,ambmolta habilitat i demostra un grandomini de l'idioma (en aquest cas delfrancés,ja que la novel.la està traduida)

EL PREMI DEL MES

A partir d'aquest mes volem recon-vertir acuests premis, i enfocar-los'quasi tots des del punt de vista deun tema: :a normalització lingüística.I ho volen fer perquè des de les pàginesde la nostra Revista donarem suporttotal al Regidor Manel SuArez, parede la política normalitzadora de l'Ajun-tament, perquè creim que ha donat unaempenta molt valenta a aquest tema,1 a més predica amb l'exemple, perquèper sistEma empra sempre la nostrallengua Creim que ningú com ell ho'podia fer tan bé com ho fa i noltrosempenyerem darrera.

Així, idó, a partir d'ara donaremuna maquf_nada al que no se normalitzi

també notivarem als que se normalitzini els donarem una MARGALIDA d'honor,volem explicar que la nostra mAquinaper escriure empra una peça en formade flor que es diu margalida, d'aquiel nom de MARGAUDA D'honor.

Per tant, aquest mes, que perert li hauriem de donar una vintenae maquinades al President Cafiellaser les seves declaracions, pera jao hem dit a la Editorial, aquest mes,om deiem la maquinada anirà per En

ANTONI PELLICER

erquè de tant de no emprar la nostralengua en públic ja se n'oblida, ialtra dia, per la rAdio Calvià vair que per eliminar la perillositatels cans amollats se reconstruirienes caneres d'un lloc anomenat "SaESSERIA ” des Coll des Cucons. SensEés comentaris

la MARGALIDA D'HONOR la volem donarquest nuls a Eft

GASPAR FRUCTUOSO BOKESSA BORIGO

per Joan Rubio i Biela Quetgles

Fa uns quans mesos es va fersubscriptor de la nostra revista unsenyor que viu al Canada i que rebVEYNATS com a minim 15 dies més tardque els altres,pel temps necessarique el correu li apropi la publicació.Diu que és un dels pocs vínculs quel'uneixen amb la seva terra,i que lallegeix de cap a peus varis pics.

Hem duita la sort de que aquestsdies s'hagi traslladat,en viatge devisita a la familia,a CalviA,i perla qual cosa no hem pogut aprofitarmillor el temps que fer-li una visita - 1-que el que xerrèrem amb ell surti enaquest número. Vet-aquí el testimonide En Joan de Can Vich:

nterventor del nostre Ajuntament,ue amb aquest nom tan exòtic, i haventascut en un pais estranger, com ésuinea, cssisteix dia rera dia a leslasses de catalA que es donen a lesdel mati a la Biblioteca de Calvi,que s'esforça molt en entendre-ho

parlar-ho.

De CalviA no puc dir res,jaque fa molt d'anys que no hi som,icrec que 'la meva vida fora és millortestimoni,que el que vaig fer aquid'al.lot.Així i tot puc dir i reconèixerque vaig esser una mica polisse) dejovenet:anAvem a colir nius i a robarcireres,per exemple.

1.

Peró,com deia,a1 Canada he viscutaventures que es pot assegurar senserisc a equivocar-se no han viscut moltsde mallorquins.Com aquesta:Vaig sentirparlar d'una companyia que donava feinaa homes per anar al "Gran Norte",.?

M'hi vaig apuntar i m'aceptaren.No sabiem a on anAvem.Tot era moltsecret.F1 dia assenyalat ens colocarendins un avió molt yell i ens dirigiremcap al nort,a les 5 hores de viatgeaterrarem a una base militar on hiestarem un dia sencer.A1 dia següentun altre cop viatjar 5 hores més capal nord,aquest pic aterrArem a un impro-visat camp.Ens instal.larem a unestendes de campanya que tenien una estufadedins i els llits estaven disposatsun damunt l'altre.E1 que dormia adaltes moria de fred i el de baix s'ofegava.Aixó era el primer ens va ocorre i!per encorajar-nos!

Era 27 de Juny i ens recomanarenanar al llit prest per estar descansatsal dia següent.Quan vaig despertar-me,vaig observar que era gran dia,perla claror que feia,i vaig disposara aixecar-me,un "veterano" em va fernotar que encara eren !la una i mitjadel vespre!

Els tres nesos que hi vaig passarvaren esser un mes i mig tot de diai un mes i mig que la claror maximaera una retxa lluminosa a l'horitzó.

La feina que se'ns encomenAera la construcció de torres de radarper control dels avions soviatics,peraixò era tan secret.

El paratge era tan diferent,nohi havia arbres ni herbes,només unaespècie d'esponja.La neu no agafavaa terra,e1 vent se l'enduia.La vegetacióexistent és l'alimentació dels renos.

Un bon dia varen comparkxerfloretes per tot arreu,blaves,durarenuna setmana..

Dels tres mesos tan sols 7 diesno necessitàrem l'abric per poder ferla feina.Dia 2 d'agost els llacs estavencompletament gelats.

Un dia que amb un camió ensdirigiem al cim de la muntanya a instal.lar les antenes,e1 vehicle va quedarencallat a la neu.E1 cap de l'espedicióva' pendre la decisió d'abandonar elcamió i dirigir-nos pel cami més curtde tornada al campament,encara que

la neu ens arribava al pit.Vist capenrera veig el greu perill que corral- ern,idó tan sols un amic bilbaí se li vaobrir una cicatriu que tenia a la cara,iper la qual cosa el traslladaren aun hospital per tancar-li la ferida.

El menjar ens arribava per avió,,si no podia arribar pel mal temps,menjA-vem pollastre torrat,que tenien a labase americana veinada,enmagatzematcongelat per situacions limit.

Als esquimals,els he vist enpersona,Viuen certament dins "igloos"peró n'hi ha que són pre-fabricatsi es depositen damunt el gel i no hande fer la cosntrucció.Les dones sónmolt guapes.Els cans eren perillososidó estaven morts de fam,els esquimals,com a les pel.licules,feien un foratal gel i amb un fil- ferro pescavensalmons amb una gran facilitat,aquestspeixos a troços era tot l'aliment delscans.

Els animals eren tots blancs,un°Cells com a perdius amb plomes finsa damunt els dits del peu.També unaespècie de llebres per a més grosses.Totestava absolutament prohibit caçar-lo o fer-lis mal,ide),es consideravalue era l'alimentació,en tot cas,dels?.squimals.

El fred podia arribar a 55Qsota zero.Si no duies tot el cos benprotegit,et podies cremar la pell.

Als tres mesos d'arribar vaigabandonar l'expedició voluntariamenti perquè el grup s'havia reduYt a 12persones (érem 16).De tornada passAremamb un altre vell avió,per damunt el"Polo Nord",els aparells de l'avióes tornaven boixos fins haver fuit200 km. lluny.

Aqui on visc ara no fa tantde fred normalment,encara que el diaque partirem de cap aqui els termòmetresassenyalaven més de 40 graus sota zero.

'Amb la qüestió de les temperaturela natura és realment sàbia,com aquila temperatura és normalment alta,e1blat,per exemple necessita un 8 mesosper madurar,allA el mateix procés elfa amb només 3 mesos,perquè són elsúnics de temperatura un poc càlida.

Set Illes,la meva ciutat,estàla riu. Sant Llorenç que desemboca al'Atlantic.Te uns 30 o 40 mil habitants,

,54?=_ 710

Enguany més que mai hem de repartirenhorabones per tot arreu, perquè hemvist molt bon humor per tot, i moltissi-ma imaginació. Visca la imaginació!

Començarem per la primera celebra-ció : Sa Rua de Fs CapdellA. En aquestpoble, per primera vegada es celebrAaquest acte, el diumenge 7 de febrer,encetant el nostre carnaval. Humornegre del bo en la carrossa guanyadora,El Darre: viatge, amb mort incluit.Doble enhorabona a aquesta carrossaque també va guanyar al Carnaval deMagalluf-Palma Nova. Molt bé capdella-ners. Tanbé les majorettes que hanestat per tot: a Es CapdellA, a Magallufi a Calvià, mostrant les seves destre-ces. Mon bé nines. Molta alegria ambtorrada incluida.

Durant tota la setmana hi va haverrues a les escoles i escoletes del

(

nostre Terme, concentrant-se en elsdies: dijous llarder amb rues de l'esco-la de Sta Ponça i de Magalluf, en col-laboració aquesta darrera amb la animada

,Casa de Cultura de Magalluf. El diven-dres les altres escoles i totes les

escoletes. Bona tasca mestres i educado-

res del nostre terme. Per tot arreufesta i fantasia, i color.

El dissabte,13 de febrer, començaamb el Carnaval de Magalluf-Palma Nova,incns dins el programa "Un inviernoen Mallorca", amb multitud de granscarrosses i amb molt de públic. Contarenamb l'animació musical de dues bandesde música, Porreres i Calviá, amb duesbandes de cornetes, les majorettesde Es CapdellA, i els balladors i elsdimonis de Son Ferriol. Va acompanyarun excel.lent dia a aquesta multicolorfesta.

l'horabaixa Festa a la PanteraRosa i Rua a Calvi, on els marxososde la Radio Calvià havien instal.latun campament gitano a la plaça de Ca i nGarrit, an ben fet que més d'un calvia-ner havia entrat al cafè comentant:

"Aquest:: putes gitanos, flan hagut devenir justament avui". Les gitanesdurant tot lo dia anaren per les boti-gues, passejant els "churumbeles" imanllevant menjar, per a confeccionaruna bona recepta gitana que molts varenpoder degustar al "campament": cuinatde ciurons amb endiot i pollastre,que varen matar a la plaça mateixa.Tothom va poder veure-los cantar, ballarfer bugada, estendre la roba i tot.Varen ser el primer premi de carrosses,molt juszament. Quan a les comparsestothom va quedar bocabadat quan varencomparèixer un bon grapat d'homes ambel cap per avall, caminant sobre lesmans. Era "El mon a S'enrevés". Vaser el prmer premi de comparses perunanimitat. Per() el bon humor calvianerno es va quedar aqui, sine) que un totalde 8 carrosses, una quinzena de compar-ses d'adults i altra tant d'infantils,amb nombrosos disfressos infantilsindividuals varen omplir de bellesai alegria els nostres carrers. Bonhumor en la visió irônica del Nou Con-vent de CalviA, en el Calvià a La neu,etc. etc. etc. Fins i tot la Escolade Tauromaquia de Calvi, de El Niñode la Alpargata. Un total de 148 adultsdisfressats, i 144 nins de la mateixamanera ens atestigüen que això va amés.

Volem tenir un record especiala les majorettes . capdellaneres, perquèno sigui la darrera vegada que lespoguem vcwre.

El vespre hi havia dos balls dedisfressos: al Casal de Peguera i aSa Societat. Al poble hi va haver,previament una torrada al carrer bbatle Martorell. La condició per entraral ball era anar disfressats i si nohi anaven a la porta hi havia duessenyoretes que endiumenjaven la caradels assistents. A la Societat es vaobrir el bar per aquest vespre i hiva haver orquestra i sarau per llarg.

QUE PER MOLTS D'ANYS DURI EL BONHUMOR CALVIANER!

23

I però va en decandencia,id6 la ciutatfou creada devers el 1.960 graciesIa les mines de ferro que hi ha,per6com el .ferro s'està substituint peraltres materials,les mines no tenentanta feina i la gent emigra a altresparatges. Com a ciutat jove,els carrerssón ben TIrets i no te perdua,començantde la mar el noms dels carrers vanseguint ordenadament les lletres del'abecedari (carrer A,carrer B,etz.)i els travessers els números de l'ufins quan n'hi hagi.

Ens hi . quedarem a viure perquéel clima és el més adequat pels meuspulmons.L'aire és pur i molt poc humit..Abans visquèrem 6 anys a Montreal ihi havia molta poluci6.

He fet multitud de feines,aon em donassin més'doblers,alla anava.Noem va aturar mai el no conèixer lafeina nova,amb coratge i un poc decara és superava.De modelista de jerseisa pintor,que va esser la feina queem motiva la jubilació per malaltia.

El que esta exccesivament massabé són els retiros,id6 tothom en cumplir65 anys,siguin rics o pobres,haginfet feina o no,tenen la paga de jubila-ci6,totes les medicines i cuidats metgestotalment gratis.Ara amb l'atur esvolen revisar les pagues als que noles nece - siten perquè el gasto és massagros.

A Canada. hi ha 6 tribus d'indis,que físicament i tot són diferents,Finsfa poc no els permetien entrar on anavenels blancs,ara el racisme,a1 mancooficialment ,ha acabat .Parlen dialectesque s'han fet oficials i ja hi ha cade-nes de televisió que el parlen.

A Quebec hi ha una "Casa Españolas'hi fan festes,jo hi anava.A Set Illeshi havia 3 mallorquins però ara noqued més que jo.

La gent el mati berena moltfort,dina apenes en 20 minuts i entornar a casa devers les 17 hores sopeni es van al llit,n'hi ha que a mitjanit s'aixequen per anar a sopar alsrestaurants,és molt curiosa costum.

El Canada és un dels paYsosmés proluctors de llenya per fer paperi per fer mobles.

De totes maneres el que jo esti-gui al Canada va esser una questi6 del'atzar,amb un amic polonés,davantuna agència a França que anunciavaun viatge al Canada i un altre a Austra-lia vaig tirar una peça en l'aire iva sortir Canada.

Ara ja hi estic ben instal.lata una casa amb dos pisos,del que n'hiha 3 . viveades,una per la meva donai jo i una per cada un dels meus fills;un té 24 anys i l'altre 32.Per certa casa tenc una habitació a estrenarreservada a la meva germana Paula queté el deute de venir-nos a veure,cosaque esper no estigui molt de tempsa fer.

En Joan Vich Barce16,ens vacontar moltes més coses,com la remontadadels salmons al riu o una festa quees fa quan. uns peixos que semblen gerretsurten a la platja a desovar,per6segur que ens ho podrà tornar contarper escrit i amb fotografies des dela seva residència al Canada.Aixi almanco l'obligarem a mantenir una relacióoberta fa un parell de mesos.

I JoaquimI ,: I CI iS: i Cari,6

SOU! Ill sorra

41 " L'amic retpobat• FRED UHLMANk •

•¡ raj" u4DF

tilt! ! ! Mr-7• •• •

L'AMIC RETROBAT

Autor: UHLMAN,FredEdit: ColumnaPreu aprox.: 800 Ns

Gowyets■

Dolors Forteza-Rey

Aquest llibre tracta sobre larelaci6 d'una gran amistat entre doscompanys que s'inicia a l'escola.

Aquesta amistat que hem desitjattots qualque vegada i en la que enshem refugiat quan ens adonam que elsadults que ens envolten no són tanperfectes com ens pensaven o ens havienfet creure.

La situació dels fets és a Alema-nya durant l'època de la segona guerramundial,cosa que provoca la separaciódels amics per motius politics.

Una descripció detallada,precisai amb una gran sensibilitat ens fasentir immersos en el relat.

UHLMAN,Fred. Va néixer a Alemanyael 1901.Quan tenia 23 anys,essent advo-cat laboralista anti-nazi,marxé d f Alema-nya,es nacionalitzà americà i arribAa ler-se un cert renom com a pintor.

L'amic retrobat va ser la seva(mica incursió en la literatura.Bassaten la seva pròpia experiéncia,e1 lribreva aconseguir un èxit immediat quanes va,publicar al 1.966.

ACTIVITAT Tots heu tingut vivències que

us han afectat i que per això les teniumolt presents.Des d'aqui us convidama que les escrigueu.

Aquest autor no havia escritmai i va saber expressar amb claretati Molt de gust una part de la sevavida.

Per què no ho provau i ens hoenviau a la revista per publicar-ho?

LA CASA SOTA LA SORRA Autor: CARBO,Joaquim.Edit.: Laia, 180 pg.Preu aprox.: ?

Ramon Sabater

'L'argument d'aquest llibre,tractad'un home jove que troba una feinafAcil,una organització misteriosa elfa viatjar cap Egipte amb totes lesdespeses pagades. En el viatge coneixun negre,en Henry, que parlant el mateixidioma li conta que ell és sudanésque torna a la seva patria a netejar-la dels blancs que se n'aprofiten il.le-galment.

L'organització recull en Perei se l'emporta a una ciütat sota lasorra on hi ha montat tot una xerxade negoc:Ls bruts. En Pere i en Henryes retroben a la Ciutat,aconseguintfugir i desmantellar tota la xarxa.

Aquest és un llibre fAcil dellegir,sobretot pel "grau d'adventuraque va dosificant l'autor en cada momentTambé pel vocabulari flult i senzillamb descripcions rApides que li donenmolta ac:ió.

, Aconsel-able per a tothom,sobre-tot a al.lots de tretze a divuit anys.Esmeravellós.

CARBO i MASLLORENS,Joaquim,autor catalànascut a Caldes de Malavella (Selva)1.932. Dasprés d'una temporada d'escriu-re narracions de caire realista i des-criptiu,s'ha dedicat a la literat-rajuvenil amb: "La casa sota la sorra"(Premi „loaquim Ruyra 1.965) i "I tuquè hi fas aqui?"(Premi Josep MariaFolch i Tcrres 1.969).

2Ç

-Jeckyl i Hyde no són res compa-rat al que hem descobert: després deles darreres declaracions dels capsde la C.A.,descobrim els seus vertadersnoms:

Adolf CailellasHermann Wilhelm Forcades

Els altres encara no han dit res.Continuarem informant.

NO TE'N FOTIS;CLOTI FLOTIS

- Degut a la crisi per la qualpasen el R.C.D. Mallorca i el F.C.Barcelona, podrien fer un intercanvide jugadors, a lo millor....

- No es descarta que a l'intercanvi hi entrin també els jugadors delC.D. Calvià. !Ja que hi som...!; ha

' declarat un directiu.

- Un partit polític espanyolpresentaré a les seves files Na SusanaEstrada per les properes eleccions."Si ho fan els italians, perquè nonoltros?",ha declarat el portaveu.

- "Marxa,és el que fa falta!",hadeclarat l'actriu.

- Hi 'ha gent que ja comprenel que li va faltar a la seva campanyaper les municipals passades.

EL VRESM_NT ES tz,"e\ON EL PtortniAT

LÆ '

- Aquest mes,en Reagan no s'haoperat de cap tumor,ni res.L'únic quel'ha molestat ha estat Nicaragua.

- En Reagan continua amb la' seva política per la Pau.Ja que Nicara-gua posa en marxa els acords d'Esquipu-las, ell aprova una subvenció per arma-ment a la contra."Jo no som meyns queaquests rojos",a comunicat al seu psi-quiatra.

- El conseller Cladera i enXisco Quetgles del CDS,es posen a parirper un "quítame esas playas".

- Fa temps que no compro elsdiaris.No em fa falta,111.7ha gent'd Radio Calvià que no fa altra cosaque llegir-los.

- Hi ha gent que creu que enGorbachov és d'origen espanyol.Mirausino allô de la "Pérez-troika".

- I ja per acabar,dedicat atots voltros:

Boys,Boys,Boys!!(posau imaginació i ho veureu clar)

Rufus T. Firefly

SERVICIO PERMANENTE

69 08 28-68 09 7067 0463

CALVIÁ -MALLORCA

GRURS

2,4

1,P.,(:&- a, --te)) cv4te6 ex,44-ete),

41x i/Lomezt-t •

dVte

, Entrevista a D. Guillermo Cantallops i Barceló en la villa de Santa Margarita.

per Pep Rubio A.

ló en el Conservatorio de Valencia.Meacompañó a Valencia y me matriculóde 1 9 de piano y hasta 5 9 de solfeo,yole pregunté si no sería mucho,y élme preguntó que si no los había estudia-do con él y con d. Miguel;le contestéque sí,me examiné y saqué todos loscursos con sobresaliente,incluso piano.Tendría diez o once años.

P.- ¿Qué año terminó la carrerade música?

C.- No me acuerdo exactamente,perolo buscaré...Terminé el año 35.A1 termi-nar el conservatorio dimos una seriede conciertos,como en Palma no haWasalas .de conciertos los dábamos clel salón de los Franciscanos o de losAgustinos.Formé un trío que se llamaba

Cantallops Roselló Cantallopsyo al piano,mi hermano al violonceloy Roselló era violinista.Nos dedicamosa dar conciertos de música clásica.Porestos salones defilaron muchos persona-jes,con la música de Granados,etc.,etc.la flor y nata de los músicos y aquíestrené 2 composiciones mías;una sobreaires mallorquines que me ha desapareci-do y me sabe muy mal y otra de motivosclásicos.Luego fuí a San Carlos dela Rábida,e1 2 de noviembre de 1942.Fuícomo maestro de escuela y monté unestudio de pintura y al cabo de pocotiempo se enteraron,no sé cómo,de queera maestro de música y el ayuntamientome llamó para ver si quería crear unabanda.Le dije que sí y me puse a traba-jar.A1 cabo de un año ya dábamos conciertos por toda la zona y disfrutando.

P.- na formó de la nada?C.- Sí,recogí a 5 músicos viejos,po-

brecillos,que Dios los guarde.Puesempecé a darles solfeo y solfeo,empezan-do de cero.Y ahora te contaré una anecdota de mi vida,una anécdota muy queridapor mí: Cuando íbamos a ensayar conla banda de d.Bartolomé Canals,unosde mis maestros de solfeo,una nocheque yo ya estudiaba en el Conservatorio,

D. Guillermo Cantallops i Barcelónació el 8 de agosto de 1.911 en Palma.

P.- Cuando era niño,Ue gustabala Música?

C.- Mira si me gustaba que cuandotenia 5 años,tuve como primer maestroa D. Bartolomé Canals,que era el direc-tor del Lírico y además director dela banda de música Palmesana,bandaque tuvo mucha fama en Palma y se dispu-taba cuál era mejor con la del Regimien-to de Infanteria.Eran dos bandas quetocaban por el estilo,vamos que empataba

Este señor me enseñó solfeodespués violin cuando tenía 7 u 8 años.tMi padre me tenía que acompañar a lacalle del Socorro,a un café en el cualensayaba la Palmesana y yo tenía queir a los ensayos a escuchar.Cuandotenía unos 7 años,d. Bartolomé me dijo

; qua no me podia enseñar piano y queme buscaría uno. Y efectivamente melo buscó y bueno porque era D. MiguelNegre,e1 célebre concertista que era

; profesor del Seminario retirado,perol ope .daba concierto por toda Europay componía.Y yo no necesitaba nada'más que encontrar este buen hombre,quese había casado con una cantante y

i se había divorciado y estaba el hombre.como herrero sin carbón,y se encariñóconmigo porque veía que me gustabala música.E1 había sido alumno de D.Pep BalagUer,que tenía una casa demúsica en la calle Caldes y era directorde la banda Militar.D. Miguel Negreme acompañó a ver a D. Pep Balaguer,ytambién mi padre.Este hombre que vivíaen el Palau Balaguer me dijo: "De hoyen adelante cuando tengas un momentote vienes a aprender composición conmigo

Llegó el momento en que hubo•! legalizar los estudios y me matricu-

hacía ya un año,fuí al ensayo,e1 subdi-rector era un viejo que tocaba el bajo,carpintero me parece,y estábamos esperando a D. Bartolomé y me dijo: EscuchaGuillermo,Ztú.que no sabes llevar bienel compás?.Lel dije que sí."Pues pasaal atril de D. Bartolomé",y ya tienesa Guillermo con pantalón corto 'dirigien-do.Lo mismo que recuerdo la anécdota,re-cuerdo la pieza "Pepita Creus",un pasodoble alegre,precioso,que tiene una entra-la de bajos que es una cosa seria y...empiezo con la batuta tal como lo haciaD. Bartolomé: "tac,tac,tac" y "Pop,pop,pop,pop,pop," la entrada de bajos y31 cabo de un momento les digo "!Noes así!" y me tocan por detrás en laespalda. "Muy bien,así se hace".EraD. Bartolomé y me puse a llorar.Me?reguntó por qué lloraba y me dijo4ue cuando fuese allí cogiese la batuta,,r que él estaría a mi lado y que melaría lo mismo que yo les había hechoa los músicos si yo no lo hacía bien.EseEue mi debut con las Bandas.Pero volva-nos a San Carlos.Me escribieron diciendolue querían poner mi nombre a una calle1 yo les dije que lo dejaran tal como?.staba.

P.- ¿Cuánto tiempo estuvo en San:Arlos de la Rábida?

C.- Pues 5 años.Allá hice muchas?Aposiciones con los alumnos que,por:ierto,pintan muy bien en Catalufia,claroor este motivo me querían dedicar_a calle.Y después de San Carlos pasé;

la Real,pero aquí pintura sí,pero_a música no hubo manera de introducirla)orque ellos sólo querían bailar y,,9 no iba de bailes en aquella época»:reía que había cosas más serias.

P.- Me acuerdo que en Calvià Vd..ocaba el piano con la orquesta MELODY.

C.- Yo fui a Calvià el dia 23 de ;

Tulio de 1949,y encontré una partidatle músicos ...Allí si que fue rápido.Meicuerdo del lprimer día que llegué.yaLos reunimos en un piso de al lado.e la plaza de la Iglesia, "Can Joan'atr6", y efectivamente tenían una,rquestita formada. Y dije :probemos.Les

una entrada de Pillo muy facilona,muypoco a poco, y subiendo hasta quedar

esfocados,y con un estruendo...,claro11 Pep Rubio tocaba el jazz,ahora selama la batería,pero salió bien.P.-La música de ahora le gusta?

C.- No,no hacen música,desafinan,undesastre.En Calvià también intentéformar una banda,pero había un problemaque era el instrumental.Incluso recuerdocomo dato curioso,que en CapdellA habíaun café en donde había cuatro instrumen-tos viejos y un día el alcalde de Calviame dijo que fuese para ver si habíaalgo interesante.P. -Quién era el alcalde en aquel tiempoC.- Era un señor que había estado enAmérica,un tal Pedro José Ferrer.Estandoen CalviA encontré un amigo mío quelfue brigada conmigo,Jaume des Vicari,ca-sado con una maestra llamada María.Puesa lo que ibamos.Fuí a CapdellA y eldueño del café me saco una serie de;trozos de clarinete que entre todos'no componían ni uno solo.E1 alcaldeme dijo que formase la banda con laorquesta y otros chicos de la escuelay llegué a tener una docena de alumnosque aprendían todos los días,es decirtres días por semana.Recuerdo a loshijos del brigada Melchor,y otro quele decían "En Joan des quatre cantons".Por cierto,muy amigo del mío,y un díacasi perdió un ojo por culpa de unasespadas de madera.Formé la banda ysalimos unas cuantas veces,no nos apedrearon nunca e hicimos bailes con laorquestajormé la coral de Calvià,tocaba el órgano la sobrina de D. Ga-briel Cabrer y a veces lo tocaba yoen momentos obligados.Dirigí algunasmisas muy buenas.P. -Recuerda que Vd. hizo una canciónicon el nombre de CalviánQué se hahecho de esta partitura? Me gustaríainstrumentarla ya que lleva el nombrede CalviA.C.- No sé.Sólo puedo hacer una cosa,mi-rar en los archivos y si la encuentroya te la mandaré.Esta pieza era unalcosa muy sencilla pero mona.'P.- dia hecho otra composición?C.-'Si,muchas.Como composiciones serias,hay una marcha fúnebre llamada "Sombras"después tengo un vals de concierto,doszarzuelas que aún no están terminadas,yalas he hecho y deshecho unas cuantasveces.Una llamada "Fati",sobre lascostumbres moras de Mallorca y la otraal toc de Ave María,que está basadasobre la vida de Santa Catalina ThomAs.Soy beato.Y después tengo una colecciónde bailables.P.- ala publicado alguna vez?

C.-No.P.- ¿Actualmente sigue practicandoel piano?C.- Sí,pero mis dedos no van.E1 pianolo sigo utilizando sólo para componer.P.- ¿Sigue enseñando?C.- Sí.Tenía una alumna,Antonia March,que la hice profesora de piano.P.-¿Cree que sobre la música ya lohemos dicho todo?C.- Sí,después de formar la banda deSanta Maria,sí,ya está todo dicho.P. -Por qué no forma en su pueblo otrabandanEstá Vd. retirado?C.-Tengo mucho trabajo.P.-¿Qué oficio tiene o a qué se dedica? -C.-Mi oficio es maestro de escuela.Yofuí becado pero me tuve que ir a laguerra,pero mi afición es pintor .ymúsico,y cuando se terminó la guerra,co-mo tenía el título de maestro,me presen-té a unas oposiciones y saqué plaza,y me dirás ¿has vivido de la plazade maestro?,pues no,pues entre la músicay la pintura me he defendido;mi vidaha sido la enseñanza.P.-¿Ha hecho exposiciones?C.-Sí,la primera a los nueve años yen la Juventud Antoniana me llevé elprimer premio de acuarelas.Esto hacemuchos ahos,cuenta de 9 a.76.Soy profe-sor de pintura y dibujo,de música yde escuela.He vendido muchos cuadros,pe-ro ahora no quiero vender ni uno.Sólopinto para mis herederos.Fuí Juez de Paz durante seis años ypor fin lo . dejé.Tengo esposa y doschicos.E1 mayor,Juan,es aparejadoren el Ayuntamiento de Santa Margaritay el segundo,Miguel,-que lo engendramosen Calvi -,es capitán de barco.

• Fui maestro ,primero,en SantLlorenç des Cardessar,después en SantaMargarita,es decir en puestos interinosy después de oposiciones fui a SanCArlos de la Rábida,luego a Sa Real,unbuen clima de montaña por la saludde mi espo'Sa y mi hijo.Después paséa CalviA,y. otra vez a Santa Margaritahaciendo un intercambio con D. LeoncioFont.En Calvià estuve un año y tresmeses,desde septiembre del 49,hastadiciembre del 50..

TROÇOS

Sense ser definida prèviamentse veuen dues linies clares en matèriaurbanitzadora entre la dreta i el PSOE.

La dreta,o les dretes, propugnenla construcció,destructiva de lo naturalIgnoren tot el que sigui ecologia.Unalt responsable politic de la ComunitatAutónoma feia una afirmació,a1 ParlamentBalear, del tipus de que allò delsecosistemes era un "cuento". I ja sesap el que diu en Machado: "despreciacuanto ignora".

Les dretes,per tant, propugnenla destrucció de lo natural, com asistema.Vegeu-ne exemples: Es Trenc,e1túnel de Sóller,l'autopista d'Inca,EsSalobrar,Cala Mondragó,...

El PSOE té una altra visió urba-nística més intel.ligent,i a la llargamés beneficiosa econòmicament per ales Illes: volen ordenar tot l'espaiirreversiblement destruIt: ordenarciutat,creant espais per passejar;ordenael trafic dins la ciutat,utilitzantel que v ja existeix,buidant el centrede Ciutat de cotxes;creant pasetjosmarítims a les zones més atupades perla construcció,(S'Arenal,per exemple), idins el nostre Terme, ordenant urbanísticament les nostres platges,creant moltsd'espais verds,baixant les edificacions,espaiant-les més una de l'altra,etz.

Pere) hem de dir que,malgrattot,encara deixa molt que desitjar.Noltros vArem sentir al nostre Batledir que la destrucció ecológica eramolt més forta en altres indústriesque la turística. Per() li volem dirque,malgrat tot,la industria turísticaha destruït tota la nostra costa.

Aix() no ho pot oblidar i creimque encara queden en el nostre termeespais intocats i que hi hauria d'haver

1 una ferma voluntat de que així seguissinNo basta amb ordenar,s'ha de protegir.Ara,e1 Batle nostre té l'urbanismeen les seves mans i confiam que prenguiuna iniciativa valenta en aquest sentit.

Pere, a nivell de Comunitat Autónoma tampoc veim clar que el PSOE. vulguicontribuir - a foradar més la serra deTramuntana,construint un nou "túnel"cap a Sealer.

Mallorca està malferida i si

no hi ha idees clares, Mallorca morirA.

Sa darrera Geneta

61,

30

<5,-rti1A;vtEls nostres amics Rosalia'Guilla-

met i Ramon Simó han celebrat amb ale-

gria,acompanyats pels seus familiars

i amics,les seves noces d'argent aquest

mes de Gener.Dessitjam que amb la ma-

teixa felicitat i salut arribin a cele-

brar les d'or.

Enhorabona!

Un grup d'amics vol dir-vos

'especialment:

"Des de Mallorca amb amor"

10111P iio tit*4 0 r 04. 10401 .• "r" . A.4 6 .11- h•A( 1-4 ' of/r-q4 Itrbvir 40-A6 w vp4• - • -1fr

El dia 14 de Febrer una altre

parella celebr& els seus 25 anys

de casats amb una cerimonia reli-giosa molt emotiva i tot seguitOferiren un àpat al seus amics i

familiars. Són els nostres cone-guts En .Joan Celeste Ooll i NaFrancisca Vidal sastre (Na Xiscade s'escoleta de Calvià)

Desitjam a les dues parelles

que arribin a celebrar amb salud,

les noces d'or. "Of* "dye./ Vto440 .1NI i 4* , 41V" IV" rgveR4fr7A A■ NP -‹ Aw NP

COIIIIITIBLZ11..JOAN SAVA

_ • SIMS. mestireNiessMapeir010 CALVIA •

3i

MEDIcIMA

SAMUn cáncer es el comportamiento

desordenado de ciertas células,quese reproducen de forma anárquica yse multiplican sin control.

Cerca de un 27% de los tumoresmalignos en la mujer se desarrollanen los senos.

En un momento dado y por causasno determinadas,empieza un ciclo dedivisión de células perceptible porun bulto en el seno de la mujer.Esel cáncer que puede poner en peligroIa vida de la enferma.

La senología es la ciencia queestudia la mama en síntesis de unaforma multidisciplinaria.0 sea,ha pasadode ser un órgano exclusivamente quirúr-gico a se médico-quirúrgico.No todala patología mamaria requiere una inter-vención quirúrgica y puede ser tratadapor procedimientos médicos.EStos procedimientospueden ser:infecciones,displasi-ca(alteraciones),oncológica,estética,re-constructiva,etc.

El diagnóstico precoz es elmejor sistema para combatir el cáncer.Sila mujer se hace cheq ueos • regularesy se descubre el tumor cuando es pequeño(menor de 3.cm.) no es necesaria enla mayoría de los casos la amputacióny la posibilidad de curación es muyalta.

Toda mujer en edad de menstruardebe palparse el pecho una vez al mes,entre los 5 y los 10 días después delinicio de la regla.Cualquier tipo deanomalías,una grieta que no se cura,bul-tos,alteraciones en la piel,secreciones,dolores,etc.,deben ser consultadosinmediatamente al médico.Sin olvidarque cada año debe hacerse una revisiónginecológica.

Es la propia mujer la que detectalos bultos en los senos,en la mayoríade casos suelen ser totalmente inofensi-vos,pero por si no fuera así, se' debesaber que el cáncer de pecho es elde mayor índice de curación,si se reali-za el diagnóstico a tiempo.¿Cómo se puede realizar la autoexplora-ción?

/

• — ,

■ / f /i)

,I

El tratamiento ahora ya no se•trata con cirugía muy agresiva,sino

que se hacen tratamientos combrinados.La operación llamada mastectomía

y vaciamiento axilar consiste en extir-par la mama enferma con todos los gan-glios axilares.Antes extirpaban tambiénlos músculos.Esto supone un gran avance,lo mismo que la recosntrucción porqueuna amputación provoca un trauma psico-lógico en la mujer.

Ultimamente han cobrado fuerzalas operaciones de cirugía estética.Au-mentar,reducir,levantar,etc.Para aumentar el volumen consiste enincluir un implante (silicona) paradar forma y volumen.La reducción median-te una operación ,es vaciar parte dela glándula mamaria,haciendo la cicatrizpor debajo del seno para que ésta seainvisible.

R.G.

e1 ) ,

--

,..-.

\ ) / i 1 i/ , . ¡

I /, ' f

__,..._ /'

_

. (,_ - \ ,..- , :ifi .... '

..-4\ ii(' / ''. / í

,,- i _ , -,- '.=L." ..-.--- . .--....-

mo acete))UAW,

at&-k, oke,eat 466ezta trat4 amsvd-vt.ozt2))

010, ectuAck. ciel Jacatte,

TALLY LO LE VELLE."`

E C:),Q A \ZrER A:to E

Had effiriduste‘. witu** yy.ecbriCiA INAro ()) a. at

33

VOCABULARI RELACIONATAMB

ESTUDIS

BarbarismeQuadernoLliteraturaBorrarTissaEstodiarCompanyeroRecreoPassilloBombillaBolígrafoLapisSobressalienteBien

CONSELLDE

Forma correctaQuadernLiteraturaEsborrarGuixEstudiarCompanyEsplai .CorredorBombetaBolígrafLlapisExcel.lentBé

•

INSULAR'*11 11/'w MALLORCA

1ÒT©IFIN6 i

QQi I4A -rANcivr EL ePoni ?ovi Li waDoNA-r -PeRtAis ?440 "Par ?

,e-?Eizcku è. e

3( i

li un cordonet i posar la busca damuntla data del disc (on es poden veureels mesos ordinaris i paquets de diesde cinc en cinc,i també els mesos zodia-cals amb el signe corresponent),i totseguit,fer girar el rellotge fins quel'ombra de la busca sigui vertical;lapunta de l'ombra de la busca donarál'hora llegida a les corbes de l'àbac.

Aspecte del rellotgeun cop acabat.

I totd'una es precis fer unaaclaració:se llegeix així l'hora deO"temps vertader" que quasi mai .és elmateix del "temps mitjà" dels nostresrellotges de polsera;no es tracta d'un

' defecte d'aquest rellotge,e1 mateixsuceeix a qualsevol rellotge de sol;pere)no és un inconvenient per a conèixe r .l'hora d'aquest temps que ens interessa:'si corregim l'hora llegida amb elsminuts que,per cada data marca el disc,tendrem el mateix temps dels rellotgesde polsera.

I just maaca dir que si el pot's'omple amb arena o grá el pés augmentai s'aconsegueix una millor compensaciódel petit desequilibri provocat perla busca a la verticalitat de l'eix.

UN RELLOTGE DE SOL CASOLA:FES'T-EN UN

Del Col.legi d'Enginyers deCamins,Canals i Ports hem rebut aquestarticle que se publica per considerarque se tracta d'una construcció curiosai entretenguda.

Dins els rellotges de sol n'hiha uns que no són gaire coneguts ique se diuen "de pastor".Aquest nomsegons he sentit a dir,ve de que,untemps,s'usaven entre els pastors delPirineu -en formes molt rudimentaries.

Donç bé,d'una manera molt senzi-lla s'exposa com poder construir-neun amb l'ajut dels dibuixos adjunts

Se comença per cercar un potbuit d'una beguda refrescant (per exem-ple "coca-cola" o cervesa) que té formacilíndrica amb una base plana un unaaltra lleugerament còncava i enfonyada.Per la base plana hi sol haver unaretxillera que deixa la llengueta dequan s'otre. Per la base cóncava,ijust enmig,se fa un foradí per a passar-hi un fil de ferro de dos o tres milíme-tres de gruixa fins a la retxillerade l'altra base,de tal manera que aquest'fil vagi - )er l'eix del cilindre,havent-lo abans passat pel centre del discretallat del dibuix adjunt;fet aixòse dobleguen el dos extrems immovilit-zant el fil,deixant l'extrem de labase plana amb forma d'anella damuntel disc,e1 qual s'aferra a ia base,reforçat,millor amb cartolina interposadaper mor de la retxillera.

Tot seguit se retalla l'àbacde les hores del dibuix adjunt i s'afe-rra al cilindre del pot,amb la baseplana a la part de damunt,i 'amb elcaire de l'anomenat àbac a 8 mm. delcaire del pot (per tal de que s'aferrilliurant la mica de bombat del pot).Per aferrar l'àbac és precis fer coinci-dir les dates del disc tal com la figuraindica.

S'acabat la construcció disposantla busca del rellotge,també amb unfil de ferro enganxat a l'eix davalll'anellu i amb la forma i dimensionsque s'aprecien en el dibuix.

I ja estan en condicions depoder fer la lectura.Per això cal suspendre el pot per l'anella,millor fermant-

Eix

CoI c c

Q oLJ

33 ¡x-i

1 Ui

X >c

\><\_. \

1

11 13

3

Fet per

C

e 3 -I 0 I e

1Panadória

41 a's 'rev metcf Porer.3.

36

COL.LABORACIÓ DE VORAMAR

Com ja vArem exposar al passatnúmero de VeYnats, de bell nou laRevista Voramar de Peguera ha estatpublicada. A partir d'aquest mescomençarem un intercanvi entre lamateixa i VeInats que ens durà acol.laborar encara més activamenten la millora de la infromaci6 querep el nostre municipi. Aquesta vegadapublicam l'editorial del número 69,corresponent al febrer del 88.

"El segon número d'aquesta novaetapa ja és al carrer i això ens,satisfà perquè la tasca de sortir;cada mes ens imposa un repte que ,

esperam podem vèncer un mes reral'altra fins a assolir la necessA-ria periodicitat que converteixilel repte en una cosa quotidiana i)completament normal.

Podreu comprovar com el amen)69 que teniu a les mans és més gruixatque l'anterior, la lletra més espessai hem tractat d'amillorar la presenta-ció. Seguim oberts a tot tipus decol.laboracions que ens volgueu ferarribar i a més a més tenim una seccióespecialment destinada a totesaquelles persones que es vulguinadregar a la revista directamentcom és la de "CARTES A VORA MAR".També esteIm d'enhorabona per haverrecuperat una de les •seccions habi-tuals de la primera etapa com és"PEGUERA AYER Y HOY" que de la mA

. d'Adolfo Colomar espera seguir comp-tant amb el mateix interés que lacaracteritzà abans. Les seccionsque s'estrenaren a l'anterior númerocom ES CAVALLET DE MAR, la poesia,i la narració també hi són aixf com;la col.laboració del director del'escola, José A. Prieto, i de l'infa-tigable SACANELL. La FOTO-DENnNCIAtambé hi és però falta l'entrevista-que per questions d'espai ens hemvist obligats a deixar pel pr6ximmes. Dues noves seccions s'incorporena partir d'aquest número: ES PLATPLE, pAgines de gastronomia, i LA,VALL PEGUERINA, a més de diversescol.laboracions que esperam seguirmantenint.

VORA MAR I LA PREMSA CALVIANERA

Quan la nostra revista es trobavaa la primera etapa era l'única revistaperiòdica del terme, ara la situacióha canviat d'una mwiera molt possitivai a Calvià existe n diverses publi-cacions a les quals volem saludarefusivament i més especialment ala revista "VETNATS" de Calvià-capi-tal amb la qual esperam mantenirun intercanvi de col.laboracions.També volem saludar a la revistaunicipal del Terme i a les altrespublicacions que han sorgit per Palma-Nova i Magaluf.

Desitjam llarga vida a les diver-ses revistes calvianeres i que entretotes poguem contribuir a elevarel nivell de lectura del nostre terme".

• juguetes eualet Parr, 16(cl. 67 01 90

Calla • fiballorat

3:7. DI

n u s 4 34 2421 4n n 3 7332127.5n 3 5 snum 4n IS 4 II 41 U U 422 3g6 7 29 24 U 4n s 7 7 34 31 23 +1n 7 S 7 9 U U 422 6 S S 75 34 20 -2

yeagni‘ 2214 S 3 30 21 33 +922 13 5 4 X 14 31+11

3. Soler 2211 7 4 34 IS 29 +7Marear

S. MewC Fermin7.111aSorea •I Santa &bib9. Murense

111. Alcoa&IL &day

II 24 31 IS 49 23 34 IS -6

II 25 33 IS 412 75 35 IS -212 26 34 17 -312 72 31 16 -412 29 43 16 414 IS 44 14 4

6 6S 56 6$ 27 36 46 46 2

ESPORTS

31-

RADIOGRAFIA DEPORTIVA

En nuestra anterior "RadiografiaDeportiva",hablAbamos de lo acontecidoen el seno del C.D. Calvià al dimitirla directiva en pleno por los motivosde siempre,es decir,por el asuntoeconómico.Decia la prensa de la capi-tal,cuando se empezó a gestar loque luego seria la dimisión de quehablamos,que el municipio de Calvia,rico pero el equipo de fútbol,pobre.Seolvidaron de añadir que este municipioes el único,quizás de España,quetiene tres equipos en III divisiónnacional,con los gastos inherentesa esta categoria ,así como otro equipoen I Regional,aparte de los equiposinferiores que mantienen cada unone los clubs nombrados,lo que equivalea decir que se lleva un gasto conside-rable que se reparte entre las subven-ciones que da el Ayuntamiento a cadaclub y las cuotas de los socios quetiene cada uno,asi como las taquillasque puedan hacerse en los partidos.Yadije en una ocasión que la soluciónsería la fusión de todos los clubsen uno solo,porque,que no dude nadieque,la III División Balear,es elcáncer más grande que pueda tenerun club como el que nos ocupa conpocos socios y taquillajes de risa.

Por eso,desde aqui,nuestro respetoy admiración para esos valientesque no han querido que el club desapa-rezca,y contra viento y marea siguendirigiendo los destinos del mismo.

Y ahora como es costumbre,desglosa-remos.a groso modo lo que ha hechoel equipo durante el mes de enero.E1primer mes del a o no se pude decir

Y ahora como es costumbre, des-glosaremos a groso modo lo que hahecho el equipo durante el mes deenero. El primer mes del año no sepuede decir que haya sido muy posi-tivo, sino todo lo contrario. Jugócinco partidos de los que ganó uno,empató otro y perdió tres, de lasiguiente manera:

• El primer partido del mes loempató 1-1 en Moferès ante el Port-many. En su primer desplazamientovence en Alaró por 0-1. Otro desplaza-miento seguido, iniciando la segundavuelta, pierde por l-0 ante el Alcu-dia. Al domingo siguiente recibeal Sta. Ponca perdiendo por 0-2 y,en su siguiente salida, va a Capdepe-ra, siendo derrotado por el Escolarpor 3-0. su situación en la tablano eš muy boyante que digamos, puessu decimosegunda posición es másbien ficticia, ya que sencuentrasólo dos puntos del penúltimo clasi-ficado. Pero seamos optimistas ymiremos hacia arriba, que seguroque hacia allí iremos.

Que así lo veamos.

S. Barceló.

niffilbilLassiere nIt Porinopy 22IS. Hasplialet 2216. Alar6 22

4EarjW22222

I9. Escolar 22Andralti U

AJUDES AL C.D. CALVIA

Totes les persones que estiguininteressades en que el C.D. Calviàsuperi els greus problemes econòmics i

que l'afecten poden fer una aportacióal següent Compte Corrent:

C.D. CALVIA

BANC SA NOSTRA

C. Corrent: 1.090.323-79

Esperam que sigueu molts elsqui vos animeu a ajudar el nostreClub.

CRONICA DEL SANTA PONÇA

Santa Pença-2 Ibiza-2Se enfrentaron los dos primeros

equipos en el Polideportivo Municipalde Santa Ponça.Este partido levantógran expectación y creo que los seguido-res salieron satisfechos por el desarro-llo del encuentro,pues fue un tomay daca,de quizás en este momento losequipos más en forma, y así lo demuestrasus posiciones en la tabla clasificato-ria de esta tercera división. La primeravuelta,con este partido,queda atráscon el Santa Ponça encaramado en el.primer lugar de la tabla,juntamentecon el Ibiza y según lo visto en elterreno de juego de los demás equipos,serán estos dos los que en el último partido pueden decidir quién esel primer clasificado.

Santa Ponça-3 Mallorca Atco.-1

Se esperaba con escepticismoal equipo que en el primer partidode liga en el Miguel Nadal le endosónada menos que siete goles al SantaPonça,un equipo que juega muy bienal fútbol y que todos sus jugadorestienen puestas sus ilusiones en elprimer equipo y como ellos lo saben,cuando juegan con otro equipo,como es en

este caso el Santa Ponça,que tambiénla tocan muy bien,e1 espectáculo estáservido, y prueba de ello es que elMallorca Atco. se adelantó en el marca-dor pero el mejor juego del Santa Pon-ça en la segunda parte dejó sentenciadoel partido con tres goles,que pudieronser bastantes más,incluso haber devueltoel tanteador del primer partido ,fP:rrota que llevaron muy dentro los jugadores,pero la mala suerte hizo imposibledevolverles esos siete goles.

Calvi -0 Santa Ponça-2

La segune,a vez que los equiposde Calvià y Santa Ponça se enfrentanen categoría nacional y en partidooficial.Ya en el primer partido seimpuso el Santa Ponça por dos golesa uno,pero el CalviA en aquella ocasiónya me ,causó una agradable opinión ysabiendo que jugando así no podía tenergrandes problemas deportivos para mante-nerse,cosa que me alegra.E1 partidoquizás no fue bonito por los férreosmarcajes que se vieron obligados losjugadores más claves del Santa Ponçay por el ardor que pusieron en el terre-no de juego.Pero le bastó al SantaPonça hacer un cambio táctico para/que en los últimos veinte minutos sealzara con el triunfo.E1 Calvià tuvodos oportunidades con tiro al larguero.En este partido,la suerte se alió conel Santa Ponça.

Santa Ponça-3 Cade-1

Desde que el Santa Ponça subióa Regional Preferente y continuandoa tercera división,e1 Santa Ponça yel Cade se han enfrentado en seis parti-dos oficiales y nunca el Cade habíaganado al Santa Ponça.En este partidoel Cade se presentaba en el Polideporti-vp Municipal con una muy buena marchaganando casi todos los partidos anterio-res a este choque y los seguidoresse las tenían muy felices,pues pensaban I

que este partido lo podrían sacar adelante,pero no tenían los pies en el sueloy sólo bastaron 10 minutos para queel portero del Cade tuviese que sacarde sus redes por tres veces el balón,y no fueron más porque el portero hizotres paradas de mucho mérito.

F. Jiménez

3q

AiiA1i

,Ak 3 k 54 1 ctA0 Al

Horizontales: 1.-Repite.Obstáculo,estorbo. 2.-Signo ortográfico.Vocal.A1revés, pule losas. 3.-Rece.Altar.Amarrd.4.-Negación.A1 revés, hablara en públi-co.A1 revé sy repetido,chacha. 5.-Vocal.Adquiriera cordura.Vocal. 6.-Pez marinoacantopterigio, de carne bastante apre-ciada.Dios mitológico del vino. 7.-Consonante.Que causa vómito ,vomitivo.Consonante. 8. -Marchar. al revés ,plazapública en la antigua Grecia.Nota musi-cal. 9.-Hijo de Noé.Platígrado.Trata-miento. 10.-Al revés, receptáculo delona empleado en Correos.Vocal.Monjeel Tíbet. 11.-Heridas, lastimadas.Huevoque se deja en un lugar para que lagallina ponga allí.

Verticales: 1.-Imagen veneradapor los rusos.Libro de misa. 2.-Bóvido,provisto de cuernos, muy fiero.Vocal.Ore. 3.-Nombre de consonante.Una.Signoaritmético. 4.-dios egipcio.Tome" parasí. Siglas comerciales. 5.-Vocal. personaque vende arena.Consonante. 6.-Labras.Expulso ruidosamente el aire de mispulmones. 7.-Vocal.Relativo a la Arabia.Consonante. 8.-Nombre de letra.A1 revés,género de arácnido acáridd.Cincuentaiy uno. 9.-Canción canaria.al revés,án-sar.Donad, entregad. 10.-Aramdura demallas de hierro.Vocal.Colina prolonga-da. 11.-Mazorca tierna de maiz.Conjuntode celdillas fabricadas por las abejas.

DESCIFRALO

B.E. D.F.

V.W. P.Q.

N.Y. R.S. T.U.

A.C.

F.L. G.F.

Z.M.

1 =

2=0

Si lo descifras encontrarás el nombre

de una receta menorquina y en las esta-

ciones que apetece más comerla.

(Para descifrarlo debes seguir el código

de arriba.)

F/FiCI71 VC 1< L RV -Ir.!! fq i 171or .21-1L7 3L>.n -icDr1LAVifl V .

Ma ANTONIA SOTOMAYOR

Comprau sensedoblers a mis de

establiments