T LL L FRV • L FRNT L JNT DRTV DNFR N D L N L NV BN D N ND ...ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · t ll frv l n, xv pr: n° 08 2 d jl 60 pt l rp

Embed Size (px)

Citation preview

  • SETMALOCAL 1

    FORIVIACIOCAL

    INCA, AO XVII PRECIO:N 908

    25 DE JULIO 1991 60 PTAS

    EL GRUP "REVETLA D'INCA"PRIMER PREMI DEL FESTIVAL

    INTERNACIONAL DE MUSICA DECANTONIGROS (CATALUNYA)

    LOS FERIANTESDISCONFORMES CONLA NIEVA UBICACIN DEL PARQUE DE

    ATRACCIONES ENSA QUARTERA

    LA JUNTA DIRECTIVADE LA ASOCIACIN

    DE SON AMONDAGIRA VISITA AL

    ALCALDE JAUMEARMENGOL

    "REVETLERS DES PUIG D'INCA"

    CELEBR LA FIESTA DE

    STA. MAGDALENA

    "FLASH COMARCAL" CON NOTICIAS

    DE ALCUDIA, LLORET, POLLENA,

    MARIA DE LA SALUT, SA POBLA

    Y LLOSETA

    BENNASAR, MUT, CORR Y

    QUETGLAS, NUEVOS FICHAJES

    DEL RENOVADO CONSTANCIA

    DE INCA

    UNA "PLAZA PORTATIL" INSTALADAEN EL CUARTEL GENERAL LUQUE

    ESCENARIO DE LA GRANDIOSACORRIDA DE TOROS A CELEBRAR ELPRXIMO DOMINGO CON MOTIVO DE

    LAS FIESTAS PATRONALES

  • SETMANARI D'INFORMACIO LOCALI COMARCAL

    Inscrit al Registre d'Empreses Periodsti-ques al n120.

    DIRECTOR.: Gaspar Sabater Vives.SUBDIRECTOR: Gabriel Pieras Salom.CONSELL DE DIRECCIO:Rafael Payeras Genovart, Andrs Quetglas

    Martorell i Pau Reyns Villalonga.FOTOGRAFIA: Payeras.DIRECCIO POSTAL:Apartat de Correus 110, Inca.PUBLICITAT: C/ Bisbe Llompart 52, Inca.

    Tel: 500287.C/ Msico Torrandell, 76 - 4 Inca. Tel:

    501985.DISTRIBUCIO: Guillem Pons Gual, Gran Via

    de Coln 103, Inca. Tel: 502075.IMPRIMEIX: ATLANTE. Palma de Mallorca.DEPOSIT LEGAL: PM 537/7R4.PREU DE VENDA DE L'EXEMPLAR: 60 ptas.SUSCRIPCIO ANUAL: 3.000 ptas.Les opinions expresades als articles apare-

    guts a les planes del Setmanari son imputablesunicament als seus autora.

    FARMACIAS

    Informes Ayunta-miento, telfono500150.

    MEDICOS

    Servicio Mdico deUrgencias de la Segu-ridad Social (24horas): Nuevo Ambu-latorio, cl Msico To-rrandell (junto Insti-tuto de FormacinProfesional)

    AMBULANCIAS

    Servicio permanen-te a cargo de CentroMdico, telfono502850 o Ayuntamien-to, telfono 500150.

    Ambulatorio de laSeguridad Social: Te-lfono 502850.

    Urgencias S.S.: Tel-fono 503882.

    Guardia Civil(COS): Telfono295050.

    Pompas FnelatTelfono 500237.

    Proteccin Civi :Telfono 721040.

    Electricidad (Ave-ras): Telfono 500700.

    Telfono de la Espe-ranza: Telfon461112. TALLERES

    Informes Ayr .n+a-miento?, 5001501

    GASOLINERAS

    Servicio 24 horas: C/General Luque.

    GRUASTRENES

    Gras Ignaci, c/ DebaJocs, 36. T21:505840. Palma-Inca.

    Gras Just, c/ Pio Salidas de Palma: 6,XII, 49.Tel:503690. 7, 8.40, 9.20, 10, 11, 12,

    NEUMTICOS12.40, 13.20, 14,15.20, 16, 17, 18,

    14.40,19, 20,

    Ignacio Mateu, elDels Jocs, 36. Tel.:505840.

    Neumticos Inca, c/Formentor,13.

    URGENCIAS

    Polica Municipal:Telfono 500150.

    Parbe de Bombe-ros:Telfono 500080.

    Guardia Civil: Tel-fono 501454.

    20.40 y 2120 h. Sba-dos, domingos y festi-vos: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12,13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,20y 21 h.

    Inca-Palma.Salidas de Inca: 7, 8,

    8.40, 9.20, 10, 11, 12,12.40, 1320, 14, 14.40,15.20, 16, 17, 18, 19, 20,20.40, 21.20, y 22 h. S-bados, domingos y fes-tivos: 7, 8, 9, 10, 11, 12,13, 14, 15, 16 ,17. 18, 19,20, 21, 22 h.

    SANTO ADALID, PATRONDE LAS ESPAAS

    Con gran gozo, celebramos hoy, los espaoles, lasolemnidad del Apstol San Jaime, llamado elMayor, para diferenciarlo de otro Apstol del mismonombre, San Jaime el Menor, hijo de Al feo.

    El apstol San Jaime el Mayor fue hijo de Zebedeoy de Salom, y hermano de San Juan el Evangelista,cuya fiesta celebramos unos das despus de Navi-dad, el 27 de diciembre.

    San Jaime fue pescador en el lago de Tiben'ades,denominado tambin de Genesaret y Mar de Galilea.Junto al lago, cuando ejerca su oficio, fue llamadopor Jess para que fuera su discpilu. De carcter fo-goso e impetuoso, recibi de Jess el calificativo dehijo del truenos. Debi ser el Apstol que ms rabiacausaba a los judos por su predicacin. Nos lo confir-ma el hecho de que sea el primero entre los Apsto-les en morir por Jess. Molesto el rey Herodes por elcelo del Apstol, decidi acabar con l. Mand deca-pitarlo en Jerusaln. Posteriormente su cuerpo fuetrasladado a Santiago de Compostela, en Galicia. Susepulcro se ha convertido en uno de los centros deperegrinacin ms clebres del mundo. A l . se acce-.de por el Camino de Santiago.

    Por este camino, en todo tiempo, muchos peregri-nos van llegando, desde los lugares ms remotos deEuropa hasta el Prtico de la Gloria, que da accesoa la Catedral depositaria de los restos del Apstol.Sin embargo estos peregrinos aumentan considera-blemente en los aos de Jubileo Compostelano. EsAo de Jubileo en Santiago de Compostela, cuandola fiesta de San Jaime, el 25 de julio, es en domingo.Lo fue en 1982. Y no lo ha vuelto a ser. Lo ser nue-vamente en 1993. Este es el prximo Ao de Jubileoo de Ao garito en Santiago de 'Compostela. Da 31de diciembre de 1992, se abrir, segn costumbre, lapuerta santa. Y comenzar el Jubileo de 1993. Y au-mentar considerablemente el nmero de peregri-nos hacia el sepulcro de San Jaime. Se espera unatal afluencia de peregrinos que tambin la Xuntade Galicia est tomando parte en la preparacin delcercano Ao Santo Compostelano.

    Los obispo de las dicesis por las que atraviesa elCamino de Santiago, desde los Pirineos hasta Com-postela, se preparan a ayudar a los peregrinos avivir el Camino de Santiago como un camino de con-versin y de fe en Jesucristo, de comunin eclesial y,por lo mismo, de reconciliacin, de unidad y de pazentre todos los hombres y pueblos de Espaa y detoda Europa.

    P. Jaime Fe Corr,

    SUCESOSDetenido el autor de un rabo enun centro de enseanza en IncaSobre las 6,15 la Polica

    Municipal inquense recibiun aviso de un robo realiza-do en el Centro de ensean-za "Centro Uno" ubicado enla calle Bisbe Llompart, es-quina con Jaume Armen-gol.

    La puerta de entrada delCentro Uno, se encontrabaforzada, as como la puertalateral. Por lo que la PolicaMunicipal, pas aviso delhecho a la Guardia Civil.Las sospechas de la PoliciaMunicipal recayeron en un

    individuo que vive en unahabitacin de la PensinEspaa, situada sobre elmencionado centro de ense-anza.

    El autor del robo esnatural de Argen-

    tina, con 32 aos de edad yresidente en nuestra ciu-dad. En el interior de la ha-bitacin se localiz unabolsa con gnero as COffil0dos pequeos televisores..

    . La Guardia Civil, instru-ye las 'correspondientes di-

    . ligencias del caso.

    DIJOUS/2

    25 DE JULIO DE 1991

    Carta abierta al alcalde de Inca,Jaume Armengol

    con el 'merecido de Sineu, nohaba malestar entreambas poblaciones ya quesolamente coinciden variasveces al ao.

    En el presente ao si lamemoria no nos falla apesar de ser festivo se havenido celebrando el di-jous el Jueves Santo, Diade Sant Jaume, Mare deDu d'Agost y la segonafesta de Nadal. Mientrasque. en los ltimos mesesdel ao pasado la celebra-cin del dijous coincidicon la resta de Tots Santsy El Da de la Constituci.;.

    La coincidencia de un dafestivo con el tradicionalmercado no solamente per-judica a los trabajadores delsector, sino a todas sus fa-milias que 'no pueden dis-

    frutar de un da festivo quecorresponde a todos los tra-bajadores.

    Hace .unos aos que el Se-cretrio d la- CorporacinSr. Bonnn, manifestaba enun, pleno que una tradicinno poda ir contra Una ley.Si es fiesta no se deberahacer el mercado. La solo-

    -ein estriba en que se adk::lante al mircoles, o se hagael viernes. Con un poco devoluntad esto se podraarreglar fcil mtnte. '

    Atenindonos a que elPacto de Progreso* delAyuntamiento nquense elprogresista o d izquierdas,le pedimos Sr. Armengol,que revise este acuerdo de

    la Corporacin con losdems Miembros d la "cor-poracin y se realice estecambio. Ya que : con la acti-tud del consistorio que seinhibs de este hectio lascosas se han mantenido deesta manera.

    La Constitucin dice que*todos los espaoles sernconsiderados iguales y 'en"Inca, con el tema del di-jo-us no todos los 'trabaja-dores pueden ser iguales en

    -.10 referente. al disfrute delas fiestas.

    Gracias por atendernos yesperamos su yuda y cola-boracin.

    Un grupo de trabaja-doresdel Comercio

    VOCABULARIUn columpio Una engronxadoraAjedrez EscacsA gallina ciega A gallinorbaAleluyas A mi nyonsUna apuesta Unes messionsUn caramillo Un flaviolUn sonajero Una roncadoraSalto del carnero Salt anglesUn aro Un crcolAla cuerda A juliUna brisca. Un escambrJuego de prendas .Joc de penyoresLos dados Els dausA pares o nones A parells o senarsUn armadijo ' Un paranyUna nansa Un gamba nerLaliga El viseUdcapillo Una senderaUna bramadera Un brunyidorUn rgano Un orgueUna baraja Un joc de cartes

    TOROS EN INCASANT ABDON

    VENTA DE ENTRADAS:

    BAR REMENDONBAR RESTAURANT GUILLEMCAFE BAR ESPAOLGESTORIA MIR

    Una vez "ms nos encon-tramos ante la coincidenciade una fiesta nacional comoes la de Sant Jaume (queprecisamente es suu fiestaonomstica) y se tiene quecelebrar en nuestra ciudadel tradicional dijous omercado.

    Ello hace que un nmeroimportante de familias in-quenses se vean perjudica-das, concretamente los tra-bajadores del sector del co-mercio.

    Hace unos aos quecuando la celebracin deldijous coincida en diafestivo esta celebracin seadelantaba al mircoles,para que todos los inquen-ses pudiesen celebrar estafiesta.

    A pesar de la coincidencia

  • Actuacin de los Revetlers des Puig d'Inca.

    Luis Miguel Calvo.

    25 DE JULIO DE 1991

    DIJOUS/3

    Con mucha animacin se celebr la fiesta Cada s et rn ana u nt em Ea N

    de Santa Magdalena, en el Puig d'Inca FIESTAS PATRONALES-El acto cont con la presencia del consistorio presidida por Jaume Armengol

    El domingo por la nochese celebr con la presenciade mucho pblico la fiestaen honor de Santa Magda-lena, una fiesta que se harecuperado pera nuestraciudad gracias al entusias-mo de la agrupacin folkl-rica Revetlers des Puigd'Inca. Es una fiesta quecada ao va a ms y que pa-rece que tendr continui-dad en el futuro.

    El acto comenz con unamisa solemne concelebrada.A la misma asisti una re-presentacin del consistorioencabezada por su alcaldeJaume Armengol. La misafue presidida por el canni-go inquense Mn. Pere Lla-brs.

    En su homilia Mn. Lla-brs, habl de la devocinde los inquenses desde elsiglo XIII hasta nuestrosdas Santa Magdalena. Yanim a los inquenses a se-guir esta devocin tradi-cion. Igualmente recordlas familias religiosas quehan estado en el Puig y laEscuela de Gramtica.

    La agrupacin revetlersdes Puig d'Inca, bail el tra-dicional ball de l'oferta, quedi mayor brillantez al actoreligioso.

    Finalizado el acto religio-so en la explanada de la

    Definitivamente y confor-me ya anunciaba Dijous enla pasada edicin la fiestade los toros retorna a lasfiestas de Sant Abdn delamano del empresario JuanRodrguez, que en un alar-de de valenta y decisin de-cide llevar a cabo este acon-tecimiento taurino. Paraello ha tenido que contrataruna plaza portal y solucio-nar los problemas deriva-dos de una instalacin deestas caractersticas. Sesolventaron los problemas yen definitiva las instalacio-nes del Cuartel GeneralLuque, ser el escenario untanto singular de estaanunciada corrida, en laque seran picados, banderi-lleados y muertos a estoquepor los artistas y figuras deltoreo, Carlos Escobar"FRASCUELO, triunfadorde las ventas. Roman Luce-ro (de Mjico) y Luis MiguelCalvo, popularmente cono-cido por su intervencincomo protagonista de la

    ne televisivp. JUNCAL. .-c , e, podas que en verdad

    plaza hubo una exhibicin acargo de la Escola de ball delos "Revetlers" que volve-rn a reanudar sus activi-dades de forma gratuita elprximo octubre.

    completan un atractivo ei nteresante cartel.

    La corrida se celebrar elprximo domingo, da 28 apartir de las siete de latarde. Cuando transcrito-

    Finalizada la actuacinde los ms pequeos. Hubouna cena de compaerismocon la presencia de los"Revetlers" consistorio e in-vitados.

    mos esta informacin, exis-te mucho inters en los am-bientes taurinos, incluso senos asegura que en distin-tos establecimientos de laciudad, bares mayormente,

    Una vez finalizada lamisma, el prroco JaumePuigserver, TOR, agradeciel esfuerzo y dedicacin quelos Revetlers hacen en be-neficio del Puig. Ahora hanrealizado unas obras de"empedrado" de una zona yel Sindicato Obrero la Paz,sufrag el costo de las puer-tas del local.

    Les anim a seguir traba-jando en beneficio del Puigd'Inca, que es la "casa pai-ral" de todos los inquenses.

    Por su parte Jaume Ar-mengol, en nombre del con-sistorio manifest que esta-

    ba satisfecho de haber asis-tido al acto. Anim a los Re-vetlers a seguir trabajandopara recuperar los signosde la ciudad y el Puig dijoArmengol es uno de ellos.Desde el ayuntamiento con-tares con nuestra colabora-cin.

    La velada finzaliz con laexhibicin folklica a cargode la Agrupacin Reverletsdes Puig d'Inca y el pblicopreente que quiso interve-nir en la exhibicin de ballde bot.

    Sobre la 1,30 de la ma-drugada finaliz el acto.Unas fiestas simpticas yentraables que cada aovan a ms.

    Guillem Coll

    se vienen organizando com-parsas para asistir al feste-jo. Es ms, estas comparsasse reunirn a fin de agru-parse todas, en la Plaza deEspaa y desde all dirigir-se todas juntas hasta laPlaza Porttil que tieneuna capacidad de acogidahasta tres mil espectado-res.

    En definitiva, un actotaurino sin precedentes ennuestra ciudad que a buenseguro despertar el inte-rs mayoritario y con ello elcoso debe presentar un bo-nito aspecto.

    Como nota a resear,cabe destacar que el anillodel ruedo, es ligeramentesuperior al que presenta laPlaza de Toros de Inca.

    Para todas aquellas per-sonas interesadas en la ad-quisicin de localidades en-tradas con antelacin, pue-den dirigirse al Bar Remen-dn, Bar Restaurante Gui-llem, Caf Bar Espaol vGestora Mir.

    ANDRES QUETGLAS

    Els Inquers, fidels a lesbones tradicions, viuremuns dies de Festa Major. Esuna festa antiga i llunyanaque est inserida dintredels nostres inconscientshistrics ms produnds.

    Com altres anys recobra-rem un escapul ben nos-trat que forma part del pa-trimoni cultural i festiu detota la gent que viu i estimaInca. La bandera onejardalt de Sa Torre. Els capa-rrots i gegants seran pre-clncia viva. El papen' ferde cobricel als carrers msprincipals. Les msiquesantigues de les Revetlestornaran a fer-nos moureels peus i els esperits. Lesberbenes, ja ms modernesi transformades, seran lariota alegre i jovenil. La Pa-rrquia s'omplir de gentdevota que anir a venerarles relquies que tenim delsdos Sants Perses, Abdon iSenn, i que viur amb ple-nitut de festa grossa el belli sentit Ofici Major, quasisempre predicat per un pre-vere fill d'Inca. Les Autori-

    tats donaran credibilitat ala tradici assistint alsactes religiosos, ben mu-dats i ocupant l'antic Bancdel Batle. Les corregudesde bicicletes i els altres es-ports programats daran elt modern a la festa. I aixpodrem anar citant cadaun dels actes que hi ha pro-gramats.

    Ens diuen els Historia-dors que la festa dedicadaals Sants Patrons, Abdon iSenn, es remunta als jaallunyats anys finals delsegle XIV. Tamb ens con-ten com cada any, i des defa estona, es continua lafesta sense interrupci. No-saltres, dones, som els quiara en tenim la greu res-ponsabilitat de seguir latasca que varen emprendreels inquers antics amb fe idevoci, tot ben mesclatamb ganes de bulla i festa.

    Que sonin les xeremies iremeulin tamborino i fla-biol. Es la festa nostra i in-quera que honora als seusPatrons!

    Fiel a su cita un ao ms ya se encuentran aqu las fies-tas patronales de los Santos Abdn y Senn.

    Ya en algunas fbricas de nuestra ciudad, que la verdadquedan pocas, sus trabajadores han comenzado el perodoanual de sus vacaciones. Otras las comenzarn este fin desemana.

    Ello har que dichos trabajadores puedan disfrutar deestas fiestas patronales que empiezan maana viernes ydurante cinco das rompern el ritmo normal de las fiestasinquenses.

    Las fiestas patronales a pesar del esfuerzo inquense enlos ltimos aos han ido a menos. Muchos inquenses pre-fieren realizar viajes a la pennsula o pasar estos das defiesta en la zona de veraneo.

    Se puede observar la escasa asistencioa o presencia deinquenses a muchos actos. Si no fuese por la presencia demuchos ciudadanos de la comarca las fiestas de Inca, con-taran con una presencia escasa de pblico.

    Es necesario de todos los inquenses recapacitados anteeste hecho. Si efectivamente queremos ser un pueblo queama sus tradiciones tenemos que conservarlas y con elloconseguimos que las nuevas generaciones de inquensestambin las continuen y se mejoren entre todos.

    Es conveniente que los inquenses si quieren hacerpoble dejen sus lugares de veraneo, a pesar de la calor,que es una molesta y vengan a las ferias, que participende los distintos actos. Con esta presencia se demostrarque los inquenses queremos que algo nuestro que han con-servado nuestros antepasados no decaiga, sino todo lo con-trario.

    Durante estos cinco das los inquenses tenemos quesalir, participar, hacer fiesta, molts d'anys per a tots.

    Guillem Coll

    FESTES PATRONALS 1991

    DOMINGO DIA 28, GRANDIOSACORRIDA DE TOROS EN INCA

    (PLAZA PORTATIL INSTALADA EN EL CUARTEL GRAL. LUQUE)

    SE VENDE PISO145 m2 en Avenida

    de Alcudia conparking. INCA

    Telef. 547734

  • ALCUDIALos vecinos del casco

    central de la ciudad, msconcretamente los de laPlaa de la Constituci, sequejan de que, aunquehace un ao que dicho re-cinto fue peatonizado, si-guen circulando por elmismo vehculos a motor,especialmente motocicle-tas, sin que sean intercep-tados por los guardiasmunicipales.

    LLORETEn el ltimo pleno mu-

    nicipal se inform a losasistentes de que el pre-supuesto para las prxi-mas fiestas patronales deSanto Domingo asciendea la cifra de un milln depesetas. Estas fiestasestn organizadas y pa-trocinadas por el Ayunta-miento.

    Tambin en esa mismasesin se hizo mencin almonumento en piedra queser erigido en Sa Comu-na en el lugar en dondeestaba ocupado por "Es PiGros", todo un smbolopara los lloritos, la solici-tud para tal monumentose hizo en su dia a la Con-selleria de Agricultura.

    MARIA DELA SALUT

    En uno de los pasadosplenos municipales fueaprobado el presupuestopara el presente ejerciciode 1991 que se eleva a 303millones de pesetas. Setrata del presupuestoms elevado en toda la

    historia municipal deMaria. El motivo de talmontante es debido queen el mismo se han inclui-do una inversin de 251millones de pesetas paraobras de saneamientocomo el alcantarillado yagua potable.

    POLLENAHan sido ya votados los

    candidatos a los principa-les papeles del simulacro

    de moros y cristianosTodos los miembros delAyuntamiento procedie-ron su votacin recayendoen las siguientes perso-nas: "Joan Mas" serPaco Corts; "Dragut,"Rafael Moragues; ellloctinent," 'Mateo Vallo-ri, y el "abanderat," JosLlobera. El alcalde, Mi-guel Oliver, solicito atodos su colaboracinpara que la fiesta se desa-rrolle lo mejor posible,con civismo y sin gambe-

    SA POBLALas Normas Subsidia-

    rias han sido aprobadasdefinitivamente por laComisin Insular de Ur-banismo. Se han necesita-do diez y seis aos paraque esto haya ocurrido,por ello no es nada raroque el Alcalde de SaPobla, Jaume Font, hayamanifestado que "hoy esun da histrico para SaPobla." Por otra parte se-alar que tres urbaniza-ciones hasta ahora califi-cadas como clandestinas,han sido legalizadas conla aprobacin de las cita-das normas. Esta urbani-zacin son: S'Aubac, SonToni y Crestaix.

    LLOSETASe est desarrollando el

    programa de actividades"Estiu-91" organizadaspor el ayuntamiento de lavilla. Estas son: Curso deIngls para nios y nias.Taller de Plstica paraedades de 7 a 14 aos. Ac-tividades deportivas,como basket, gimnasia yejercicios acuticos en lapiscina municipal. Tam-bin han sido organizadasdos sesiones de cine alairte libre. Todas estasactividades se completancon las excursiones vera-niegas que se estn desa-rrollando durante estosmeses y que, en autocarvisitan distintos lugaresde la costa mallorquina.

    SUSCRIBASE A DIJOUSSIEMPRE ESTARA INFORMADO!

    TELEFONO: 504579.

    SE ALQUILA CHALETADOSADO SIN AMUEBLAR,

    en el Mal PasaTel: 50 1207

    DIJOUS/4

    25 DE JULIO DE 1991

    PREMSA FORANA DESPIDIOAL PADRE VICEDO

    El pasado martes, en Csta, en calidad de presi-Ca'n Tronca de Sant Joan, dente de la Asociacin y enla asociacin de Premsa Fo- nombre de todos los presen-rana de Mallorca ofreci tes agradeci al Padre Vice-una cena de despedida al P. do su labor en pro de estaSalustiano Vicedo, prior del premsa y en pro de la Aso-convento de San Bernardi- ciacin de la que fue uno deno de Petra y director de la los pioneros. A continua-revista Apstol y Civiliza- cin le hizo entrega de unador, que la prxima sema- mquina de escribir elctri-na sale destinado a otro ca y personal. El Padre Vi-convento de su tierra natal cedo, emocionado y agrade-valenciana. cido, record lo que es y ha

    A esta cena homenaje es- sido para l la Premsa Fo-tuvieron presentes buena rana y exhort a que se con-parte de los responsables tinue en esa labor. Tras 22de las revistas que se edi- aos de estancia en Mallor-tan en la Part Forana. Al ca se lleva un grato recuer-final de la cena, Carlos do que no olvidar,

    ARXIU HISTORIC MUNICIPAL D'INCAEs comunica als usuaris i investigadors que l'Ar-

    xiu Histric Municipal d'Inca estar tancat des deldia 22 de juliol fins el 31 d'agost. Obrint les investi-gacions i consultes el 2 de setembre. L'horari del pro-per curs sera com en anys anteriors: Dilluns i dime-eres de les 17'30 a les 20 hores (Tamb a hores con-vingudes).

    ASTROLOGAIIBRASILEA

    CONSULTAS ESPIRITUALESDE TAROT Y GIBSO

    TIENES EN ESTA CIUDAD A - LAASTROLOGA

    SAMANTHAEsts desilusionado, desanimado, desorientado,tienes casos ntimos por resolver. Mucha envidiaen el amor, muchas veces no sabe uno porque,

    puede ser un mal espiritual y tu no lo sabes.Si los negocios no te van bien, si tienes

    problemas con el trabajo, la industria, la salud, tumatrimonio, la envidia, haz una consulta con

    SAMANTHA,te orientar con la mximaseguridad y sigilo total.

    Hago cualquier tipo de trabajo personalmente

    Horario de atencin: de 9 a 22 horas.Calle Palmer N 36. Tel: 501895.

    INCA

    El catal i els funcionarisSabre la 'lengua d'un pas resulta molt convenient si un

    hi vol fer feina, fins al punt d'esser imprescindible quan espretn treballar a una administraci pblica. Dit aix emper mi tothom ho veu ben just i necessari i deu parixer lacosa ms normal del mn a la immensa majoria de pasos,si ms no en els no colonitzats.

    Aix ho ha ents tamb el Tribunal Constitucional ensentncia de dia 28 de febrer, segons la qual exigir el conei-xement oral i escrit de la Dengue oficial prpia de Catalun-ya no s discriminatori ni contrari als principis constitucio-nals de mrit i capacitat, i per tant no s contrari al dretd'accs a la funci pblica en condicions d'igualtat. L'AltTribunal argumenta que no cal confondre discriminaciamb monolitisme uniformista, i que no hi ha cap discrimi-naci en fer acreditar les capacitats, els coneixements i laidonetat exigibles per a la funci a la que s'aspira. De fet,ning ha dubtat mai que tots els europeus que vulguin tre-ballar a l'Administraci pblica alemanya han de sabrealemany, tot i que el Tractat de Constituci de les Comuni-tats Europees prohibeix la discriminaci entre nacionalsde distints estats membres.

    A la fi el seny s'ha imposat. I s que, com es pot servir ba un poble en el que ni tan sols s'estn (pensau mestres queno saben la llengua dels seus alumnes!). I si just l'entenen,com podem representar-lo amb dignitat si sn analfabetoen la llengua del pas. Aix que hauria de resultar intolera-ble, ms que ms en democracia, succeeix per aqu sensegaire contestaci. En aquest pas petit, massa avesat arebre, n'hem vist de tot color, fins i tot pagesos sense lletraque en anar davant un funcionari, que per ventura teniafins i tot carrera universitaria, fort i no't moguis encara sel pags qui, a ms de no entendre de papers, ha d'esforar-se de valent per xerrar en una llengua que li s forastera.

    Hi ha nafres que, si curen, deixen senyal, i extirpar elcomplexe que duim damunt ha de costar pena ferm. Es peraix que tot i l'obvietat de les seves afirmacions, cal ent-mer-se de la importancia histrica que t la sentencia es-mentada en el procs en normalitzaci lingstica dels peti-sos de llengua catalana; atesa la importancia que el con-junt de totes les administracions pbliques tenen en Ves-devenir d'una societat.

    Ara veurem quin s en faran els seves convocatries, o siel Parlament modificar la llei de la Funci Pblica en elsentit que ho fu la Generalitat (fins ara sabre catal snoms un mrit i no gaire rellevant) i si s'exigir com per-toca a l'Administraci perifrica de l'Estat.

    Cal aprofitar el slid moviment de reivindicaci de lallengua. Cada vegada son ms els qui creim, i estam dis-posts a exigir-ho, que els serveis palies pels mallorquinss'han d'oferir en mallorqu i fora berbes. I el que nomspiga llenges, per altra banda tan esteses i respectables,com angls, francs, alemany o castell, o que miri d'a-prendre catal o que cerqui feina als pasos on domini lesllenges oficials.

    Els qui encara troben que s un doi exigir la llengua delpas, una exigeraci d'abertzales irredenta, una imposi-ci inelegant i sense sentit, et,c, etc., van quedant totsols; iaix tot i l'esfor dels senyors del PSOE que impugnen alConstitucional tota quanta reivindicaci dela llengua cata-lana aproven els Parlaments de les Illes Balears, Catalun-ya o Valncia (basti dir que el PSOE ha impugnat totes leslleis de normalitzaci lingstica aprovades a l'Estat es-panyol): aquest pic l'invent, com ja altres vegades, els hi hasortit ben foradat.

    Antoni Alorda

    Si Vd: ama a los nios.

    Si quiere salvarles la vida.

    Si quiere verles convertidos en adultos tiles.

    Acrquese a nosotros como socio del unicefPor favor, unase a ms de 120 000 personas que en Espaa ya forman parte de

    ese movimiento de solidaridad internacional a travs del uniaidSlo tiene que rellenar la ficha adiunta y envirnosla Muchas gracias

    Asociacin UNICEF-Espaa

    unIcef Apartado de Correos 12.02128080-MADRIDmol

    Nombre

    Apellidos

    Direccin

    C. P./Poblacin

    LProvincia

    V'utp"

  • ENDEUTAR-SE PER CREIXERTots esteim preocupats per l'evoluci decreixent que sofreix la nostra ciutat. La

    sensibilitat aguditzada i tothom xerra de que cada dia hi ha menys movimentindustrial i comercial, i que la gent emigra professionalment a altres indrets. Ara

    que es estiu no hi ha ning pel mig, per es que abans, quan no ho era, tampoc ni

    havia. Una excusa pot a ser que hi ha vacances; per() quines vacances? Quans detreballadors inquers fan feina a Inca?

    Aix noms t una lectura: se'n va per avall, i sino hi posen els remeis precisoscorrem el risc de fer desaparixer el poc moviment comercial que encara existeix i

    convertir-nos en un poble fosc on predomina una indstria submergida galopant, otan sols ni air:).

    Fins ara la politica esttica i immovilista de no sebre quins sn els deures d'una

    instituci municipal en conjunt amb el desemvolupament de l'empresa privada, enshan condut a aquests rendiments decreixents que ara patim.

    No vull anomenar fets puntuals perqu tal vegada em quedarla curt, i que a msno tenen prou importancia. Aqu el que cal sn sol.lucions, on hi fer falta una bonadosi d'imaginaci i valentia. Dig imaginaci perqu s'heuran de crear alternativesper al foment empresarial, i dig valentia perqu per fomentar-lo costar fortes des-peses i ahura que endeutar al poble, ja sigui amb prestecs, facil.litant espai indus-trial o qualsevol cosa que crei llocs de treball, per exemple.

    Inca encara no ha tocat fons i aix es perills, perqu vol a dior que hi ha tempsper anar cap enrera, Endeutar-se no s cap deshonra, tot al contrari, si es fa peraixecar la ciutat, a ms de fer el que toca, pot a ser el comenament d'una bona ges-ti.

    B. PERELLO

    PARA SU CARNET DE CONDUCIR EN

    PERELLOINCA AUTOESCUELA

    Bisbe Llompart, 111 - Entr.Telfono 50 28 64

    AUTOBUS - VEHICULO ARTICULADO -CAMION - TURISMO - MOTOCICLETA.

    Concurs de tonades i canons po'

    ,::::01:11,111~Tr

    Sortosament encara existe ixen a Mallorca moltespersones que, coneim,dores de les nostresancestrals canons populars, heretades dels nostresprogenitors i avantpassats, les han mantingudesvives, amb gran esment i estima, i que podendonar-les a conixer a les noves generacions demallorquins.Per tal motiu, es convoca aquest concurs, esperantque tots els interessats amb la nostra msicaautntica i tradicional i que puguin descobrir lamcravellosa riquesa d'aquestes melodies, no dubtinen inscriure's, telefonant, per escrit, opersonalment, dirig in t-se a:

    Palau de la Premsa, al Passeig Mallorca, 9-Ade Palma o a les delegacions del GRUP SERRAa Manacor, al carrer Amargura, 18- 1, o aInca, al carrer Bisbe Llompart, 36.Per a ms informaci poden cridar per telfon al45 60 00, demanant per Laura Agust.

    El concurs consistir en la gravaci radiofnica ivisual de les canons i tonades aix com delsseus intrprets les quals seran emeses per laRadio i Televisi d'Antena-3.Els equips de Radio i Televisi es desplay aran als pobles dels participants, a l'objecte de gravar insitu les seves interpretacions.Els redactors de la premsa, igualment, cuidarand Is reportatges peninents, tant dels concursan iscom de l' entom i circurnstncies on tenien I loc elcant de les melodies.Queden convidats a prendre part en aquest concurs,totes les persones que sapin cantar qualsevol can,tonada o roman de I 'ampli i variat repertori de lanostra msica popular.S 'estable ixen quatre tipus de melodies:1 Canons de bressol.2 Tonades.3 Romanos.4 Canons domstiques i festives.Cada concursant podr inscriure' s per a prendrepan a cada un dels tipus anomenats que desitgi.Un Jurat competent ser encarregat per a jutjar iqualificar les interpretacionsdels participants.

    Fotografia de Meci Buades.

    GRUPXSERRA

    Per Premsa, Rdio i Televisi

    25 DE JULIO DE 1991

    DIJOUS / 5

    Inaugurado el Centro de atencin einformacin de la Seguridad Social

    Se cont con la presencia del Delegado delGobierno Gerard Garcia

    El lunes al medioda fueinaugurado en nuestra ciu-dad el "CAISS" Centro deAtencin e Informacin dela Seguridad Social. Elmismo se encuentra ubica-do en la calle Juan de He-rrera, nmero 44.

    Este centro se inaugura-ba despus de haber reali-zado unas obras de reformay adaptacin del local.

    Al acto asistieron el Dele-gado del Gobierno en lasislas, Gerard Garcia, el Di-rector Provincial de Traba-jo, Fernando Villalobos, elDirector Provincial delINSS Carlos FernandeZ, elalcalde de Inca, Jaume Ar-mengol, el director de la ofi-cina inquense Toms Cam-paner. As como represen-tantes de las Asociacionesde la Tercera Edad y Asis-tentes Sociales de distintosayuntamientos de la comar-ca inquense. As como lostrabajadores del centro.

    Este centro atender lasnecesidades de los 21 pue-blos que integran el partidojudicial de nuestra ciudad.Y estar abierto al pblicode las 9 a las 14 horas.

    Tras recorrer las nuevasy amplias instalaciones porlas autoridades e invitados.

    El Director Provincial delINSS agradeci la presen-cia al acto del Delegado delGobierno, alcalde de Inca, yDelegado Provincial de tra-bajo. Esta inauguracin seal-- es para descen-tralizar los servicios y conesto no queremos ue seanmeras palabras y acercarlosa los ciudadanos.

    Por su parte el alcalde deInca, Jaume Armengol, ma-nifest que senta una gransatisfaccin por esta inau-guracin, ya que se podrabeneficiar con ello toda lacomarca el Raiguer. Es im-portante . este acercamientode este servicio a todas laspoblaciones de la Part Fora-na. Desde el Ayuntamientome pongo a la disposicindel INSS para trabajar con-juntamente en beneficio dela ciudad.

    Cerr los parlamentos elDelegado del Gobierno Ge-

    rard Garcia, que dijo queera una satisfaccin encon-trarse en Inca. Esta descen-tralizacin manifest quebeneficiara a ms de100.000 personas de la co-marca. Se tienen que mejo-rar estos servicios argument y estos cen-

    tros son un paso adelantepara conseguirlo.

    En el centro inquense sepodrn tramitar los si-guientes servicios:

    Informacin individua-lizada sobre el modo de ac-ceder al disfrute de lasprestaciones de la Seguri-dad Social.

    Subsidios de Incapaci-dad Temporal derivada deenfermedad o accidente.

    Prestaciones Familia-res por hijo o cargo.

    Reconocimiento del de-recho a Asistencia Sanita-ria.

    Gestin y atencin delos perceptores de pensio-nistas del Sistema de la Se-guridad Social.

    Atencin e informacingeneral de las competenciasde todas las Entidades Ges-toras del Sistema.

    BALEARES Y ELPROYECTO

    CAISSAdems del CAISS de

    Inca, el Proyecto CAISScontempla la creacin deCAISS:

    Uno en: Ibiza - Ma -

    Manacor - Felanitx - Lluc-major.

    Dos en Palma de Ma-llorca (uno de ellos en laSede de la Direccin Pro-vincial).

    Ello comportar impor-tantes actuaciones inverso-ras a lo largo de los prxi-moa ejercicios, siendo des-tacable ue Baleares; en con-sideracin a las peculiari-dades derivadas del hechoinsular, tiene un trata-miento prioritario.

    DATOS CAISSINCA

    SITUACION: Calle Juande Herrera, 44 de INCA.

    El CAISS de Inca se en-cuentra ubicado en un edifi-cio que se construy entrelos aos 1.987 y 1.979, y dededic a Ambulatorio de laSeguridad Social y a Agen-cia del extinguido InstitutoNacional de Previsin, quea partir de 1980 pas a serAgencia del Instituto Na-cional de la Seguridad So-cial.

    AREAS FUNCIONALES

    1.- Area de pblico - 73,75m2.

    2.- Area de atencin alpblico- 86,88 m2.

    3.- Area de trabajo admi-nistrativo- 79,31 m2.

    4.- Area tcnica y de ser-vicios - 50,05 m2.

    Superficie total construi-da: 305,75 m2.

    Nou VitralCoincidiendo con las fies-

    tas patronales de los SantosAbdn y Senn, se inaugu-rar maana viernes en elCentro Socio-Cultural denuestra ciudad. Una expo-sicin de "Nou Vitral." Ex-posicin que estar abiertadurante estos cuatro dasde fiesta mayor.

    MongesTancades

    Hoy jueves se celebra lajornada "Pro Orantibus", delas monjas de clausura denuestra isla. Nuestra ciu-dad con un monasterio demonjas jernimas, quedesde el ao 1534 se en-cuentran en el Serral de sesmonges.

    En la actualidad 10 reli-giosas siguen los pasos deSor Clara Andreu. Hubopocas en que el monasteriocont con ms de 30 religio-sas.

    AtraccionesEn el momento de reali-

    zar esta informacin (mar-tes) todava no se saba conexcatitud que las atraccio-nes feriales viniesen anuestra ciudad con motivode las fiestas patronales.

    La Asociacin de fabri-cantes ha enviado unacarta al alcalde Jaume Ar-mengol. manifestando ue sino pueden montar susstands en la plaza de Ma-llorca, no vendrn a Inca,ya, que no quieren estar en"Sa Quartera."

    AdenaEl pasado domingo se

    clausur en Manacor, el IXCampamento Natura 91,que ha organizado el GrupoEcologista Adena-Inca. Ungrupo importante de gentejoven de nuestra ciudad,pudo disfrutar de unos diasde contacto con la naturale-za.

    Guillem Coll

    Mujer:

    Vigile su salud Hgase un chequeo ginecolgico

    ES UN CONSEJO DELA ASOCIACION ESPANOLA ONIFIA El CANCER

    JUNTA PROVINCIAL DE RALEARES

    Solictelo gratuitamente al Tel 23 01 49

  • BREVESSi un catlico se hace

    musulmn es un renega-do. Si un musulmn sehace catlico es un con-vertido.

    Perich

    Las poltica no debeser un basurero, sinoalgo ms noble orienta-do al servicio del intersgeneral.

    Emilio Romero

    Nuestra vida es lomismo que una comedia;no se atiende si es largao corta, sino a si la hanrepresentado bien.

    Sneca

    Hay gente pobre queslo tiene dinero.

    Annimo

    Nada me parece justo,siendo contra mi gusto.

    Caldern de la BarcaHay quien comete fal-

    tas do ortog-rara, inclusohablando..

    Constato con gran pesarque el voto que yo he emitidodespus ha sido vendidopara poder gobernar.

    Seores: esto no es seriopues si yo doy mi confianzano pretendo ser balanzapara ocupar ministerios.

    Quieren repartir la tartaa consta del ciudadanotodos se cojen las manosy la dignidad de salta.

    Mi voto es intransferiblelo doy a cierto seory me llena de furorque sea gnero vendible.

    Polticos sin reparoque haceis del deber, oficioy con poco sacrificioos evitais ir al paro.

    Pero llegar el momentoque se conciencie el rebaoy con ms soma que daoles mande a tomar el viento.F.L.A.

    PAYE RASSU MEJOR REPORTAJE FOTOGRAFICO.SU MEJOR STU DIO "RETRATO".SU MEJOR REPORTAJE EN VIDEO.SU MEJOR COMPRA DE CAMARAS YMATERIAL FOTOGRAFICO.SIEMPRE LO MEJOR.

    VISITENOS PAYEFZAINCA TEL: 50 02 87

    DIJOUS/6

    25 DE JULIO DE 1991

    UNA CRIDA DEL SEGLE XVIII

    ESPAA Y SUS POLITICOSNo fa gaire anys que a

    Inca, la nostra ciutat, esfeien crides pels carrers iper les places i cantonades,anunciant bans de l'Ajunta-ment, prdua de joies o quesimplement a la peixeteriahavia arribat un gran covode peix d'una o altra casta.Segons era la crida, l'anun-ci es feia a so de tambor o decorneta. Ja fa estona queper la nostrada ciutat in-quera el saig dorm el so delsjusts. Aquesta figura gene-rosa en noticies ja ha pas-sat a la histria. Les noti-cies les donen per la televi-si, radio o premsa. Avuitot ha canviat, per nosal-tres per dar una nota hist-rica damunt el programafestiu hem triat una d'a-questes crides. Una cridaque es fu a les viles d'Inca,Selva i Binissalem. Segura-ment el saig, tirat de tam-bor o corneta, an recorre-guent un per un els carrersi els llocs ms transitats deles esmentades viles. Lacrida est escrita en llen-gua castellana i damunt unpaper que encara avui esconserva en bon estat al'Arxiu Parroquial d'Inca.

    Per acabar aquesta menade prleg podem dir que talcrida du data de 1775 i ques com se segueix:

    Dn. Antonio de Atlas y deRius, Marqus de Als, gen-til Hombre de Cmara deS.M. Siciliana, regidor per-petuo de la ciudad de Bar-celona, Thte. Gral.de losExrcitos de S.M. Governa-dor y Capitn General deReyno de .Mallorca e IslasAdyacentes y Presidente dela Real Audiencia, etc. AlsBayles Reales de las Villasde Inca, Selva y Binisalemo sus lugares, etc. Salud,etc. Por cuanto se nos hapresentado por parte de Mi-guel Ramis, Pelayre, que enel trmino de esas villastiene i posehe diferentespropiedades de tierras, enlas cuales se halla molesta-do de todo gnero de gana-do, as grande como peque-o, comindose los sembra-dos, pastos, frutas, ramas yotras cosas, como tambinde diferentes personas que

    entran y pasan por dentrootras tierras, haciendo nue-vos caminos y sendas, des-haciendo y rompiendo pare-des y bardissas, cortandorboles y ramas y llevando-se lea, todo en contra de lavoluntad de dicho dueo yen grave dao y perjuiciosuyo, y del Rey mi Seorpor razn de sus Diezmos, ynos ha suplicado proveherde remedio oportuno paraprecaver dicho dao Portanto y a suplicacin, a Ins-tancias de Miguel Ramis,Pelayre, a los insinuadosBayles decimos y manda-mos en pena de 200 Librasaplicaderas, etc., que pron-to luego les sea presentadaesta, mandeis hacer pregnpblico por los lugares acos-tumbrados de estas villas,conteniendo que cualquierpersona que tenga ganado,as grande como pequeo,tenga aquel bien guardadoy con buena custodia, demanera que no sea visto, nihallado dentro de dichastierras, por ninguna causa,vas o razn so pena de 3 li-bras de ban, y 4 sueldos ma-nada, por cada vez que ha-llados sean y esto ademsde pagar el dao y tala quehecha habrn. Como, ytambin no sea persona Al-guna que goze ni presumaentrar, ni pasar por dichastierras, o otra pena, y encaso d cortar algn rbolincurrirn en la Perna de 10libras y esto adems depagar el valor del rbol do-blado, conforme los Captu-los del Real Patrimonio. Porcuyas penas, daos, bans ydems que se ofreciere,siendo requeridos por dichoinstruyente o quien suorden tuviere, harn estocontra todos los contraven-tores si acaso no fuese tenerrazones en contrario quealegar, en cuio caso, man-darn parecer las partesante Vos cada uno en sulugar, y odas sus preten-xiones harn provisinentre de ellas admitiendoapelacin a la parte agrava-da por ante Nos. Y porhaver expresado ser algu-nas tierras muy distante deesas villas se le concede co-

    rral por 24 horas llevandolo que se encorralare al co-rral que corresponde sinperjuicio de los otros ni delmismo. Y denunciandocualquiera de estos bans,nos remitirn la porcin to-cante al Sr. Rey, aunque laparte remitiese la suya,mandando registrar la pu-blicacin de este pregn enlos libros de Vuestras Cu-rias y al pie de la presente,Palma 26 de mayo de 1775(Va firmado) Yo, Onofre Go-mila, Notario Essmo. deS.M. y Mayor de la Real Au-diencia.

    Abaix de l'escrit abans deIlegit hi ha la firma delstres Batles Reials com men-tres certifiquen que ditacrida s'ha llegida dintre delseu terme. Per la Vila deSelva i a 31 de Maig, natu-ralment del mateix any,firma Barthe Martorell, porel Bayle Real. Diu que hoha llegit en Juan Llobera,official Sache y lugar depregonero. De Binissalemhi ha la firma de Juan Ponsde Testimonio Real quitamb diu s'ha feta cridapblica pels llocs acostu-mats per Por medio de Jo-seph Trias, Ofizial Sache yLugar de Pregonero de estaVila I, per la partfirma Francisco Saurina,por el Bayle Real i tambdiu que s'ha publicat alsllocs acostumats per Barto-meu nomas, Official Sachecon asistencia de mi, Secre-tario infrascrito. La crida aInca es fu dia 2 de Juny de1775.

    Com s'ha pogut veure,per aquests anys que hiato-riam, el llenguatge oficialera el castell. El primerRei Borb, En Felip V, ambla seva Llei de Nova Planta,procura introduir dita llen-gua a les nostres torres.Dubtam que dita crida esllegs aix com est escrita.GABRIEL PIERAS

    SALOM

    Hgase socio!

    unicei El batle Armengol i els regidors Amengual i Munar felicitaren als guanyadors.EL GRUP REVETLA D'INCA, PRIMER

    PREMI DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DEMUSICA DE CANTONIGROS (CATALUNYA)

    El grup Revetla d'Inca ha aconseguit el PRIMER PREMI DEL FESTIVAL INTERNA-CIONAL DE MUSICA DE CANTONIGROS (Catalunya).

    El dissabte es va celebrar la competicio de dances el grup Revetla d'Inca va presentar enprimer lloc el Parado de Valldemossa i despres Bullanguera per donar a coneixer la di ver-sitat de les dances mallorquines.

    A l'horabaixa es va fer una mostra dels grups participants i en el descans es va procedira l'entrega de premis, el jurat va fer una menci especial: "La bellesa i la bona sincronitza-ci de la dana, acompanyat de la perfecta interpretaci musical, l'acompanyament vocal ila majestuositat del vestuari en tot moment conservant les cgstums de les illes fan acree-dor del primer premi Generalitat de Catalunya al Grup Revetla d'Inca, Mallorca.

    Dediquen aquest premi a tot el poble en especialment al nostre director, mestre i funda-dor del grup Jaume Serra.

    A l'arribada al aeroprt foren rebuts pels regidors Srs. Quetglas i Segui en nom de l'A-juntament i pel grup Revetlers des Puig d'Inca qui varen dedicar una can als gua nya-dors.

    Al arribar a Inca el batle Sr. Armengol i els regidora Srs. Amengual i Manar, varen feruna recepci a l'Ajuntament on felicitaren als guanyadors.

  • JrU0RcAI D1A4 DE AGOSTO DE 1991

    PRECIO POR PERSONA(Cena-Espectculo)12.500 ptas. a las 21 h.(Copa-Espectculo)8.000 ptas. a las 22.30 h.

    Mesas numeradas.NO SE ACEPTAN RESERVAS POR TELEFONO.Informacin: Tels. 89 02 85/86 - 71 26 99

    RESTAURANTE - ESPECTACULO

    5 DE JULIO DE 1991 DIJOUS/7

    APUNTS SOBRE L'EVOLUCIO DEL SECTOR TEXTIL 1 DEL CUIRO A INCA Des de mitjans del S.XIX a l'actualitat

    CAPITOL V

    Durant els primers 20 anys del S.XX les dades de la Ma-rcula industrial pareixen estar molt minvades, degut a'alt index de frau fiscal ue es registrava dins el sector deluiro. D'aquesta manera al 1916, en plena Guerra Mun-ial, noms hi ha matriculats 5 sabaters entre els uals noi figura Antoni Flux per que des de 1911 ha construitna gran casa amb una mplia nau que actua com a taller.ls sabaters ue no estan matriculats com a tals estan inse-ts dins la Matricula com a simples venedors de sabates io com a fabricants. A partir de 1918 comenam a veure a

    es Matricules els primers "talleres" de sabates ja que finsn'aquests moments a apareixien nicament "zapateros."1920 sn vuit els tallers declarats (Flux., Gelabert, Pa-

    es, Pujades, Mas, Xamena, Beltrn i Pujol) i tres mui-es de tallar sola. Set anys desprs les xifres s'han multi-licat i tenim 4 tallers amb ms de 50 operaris, 1 amb 27, 1mb 20, 1 amb 18, 1 amb 14, 1 amb 10 i 13 amb 4; a ms de5 mquines de tallar sola. En quant el nombre d'operarisue apareix a les Matricules no s exacte ja que no t enonte, com hem dit al cas de les abrigues de teixits, ni elreball femeni, infantil i la gran quantitat de treball queeparteixen els empressaiis per cases particulars, tan im-ortant, en quant a quantitat, com el que es feia a les pr-ies abrigues (27). En el cas de la sabata la aparici delgran taller" mecanitzat, igual que amb el sector txtilnuert, no va suposar la desaparici rpida del sabater'artes" i a 1941 encara queden 8 sabaters que segueixenmb unes tcniquesprpies del S. XIX.

    El nombre de.tallers s'establitza fins a l'any 1936, pern cop comenli la Guerra Civil, que estimular la deman-

    da de calat per l'exrcit, els tallers tornaran a multiplicarel seu nombre i el seu volum de yentes. Passam dels 18 ta-lers amb +- 600 operaris declarats al 1934, als 48 tallers

    amb +- 2000 operaris declarats al 1941. Els volums de

    Detall de la fabrica Melis.

    venta dels tallers tamb augmenten de forma astro/len -picai al 1934 Martorell declarava haver venut sabates pervalor de 140.806 ptes i Flux per valor de 3.975.507 ptes.En canvi, un sabater de Primera l'any 1940 a la fbricad'En Flux guanyava al dia 10 ptes, un sabater de Segonaentre 9 i 8,75 al dia i un de Tercera 5 ptes al dia; per altra'part, un modelista de la fbrica d'En Pujades guanyava 20ptes. diries i un patronista 16,65 cada dia a la fbricaSegu-Pi z ( 28).

    Els anys 40 i 50 suposen l'afianament de la indstria

    del calat. Per una part apareixen tallers amb ms de 200operaris lo qual suposa l'aparici d'una mitjana empresaforta i que necessita d'una gran inversi de capital, per,per altra part, sorgeix un tipus de taller molt reduit que tentre 3 i 20 operaris de carcter familiar. Aquest periodesuposa i'aparici d'una indstria auxiliar de la sabata comsn els curtits que durant tot el segle XIX havien estat con-trolats per dues famlies (Pujopl i Noguera), per que ara(1941) conten amb 12 fabricants; apareixeran, tamb, a-brigues de tacons, de sola, mecnics especialitzats amb lamaquinria de la indstria sabatera; a ms, durantaquests anys comena a desenvolupar-se la confecci enpell i la marroquineria amb unes estructures idntiques ales de la fabricaci del calat.

    Durant els 60 la indstria inquera per excelncia contio-nua essent la sabata. Per a principis dels 70 i sobretot apartir del 73 el sector de la pell comena a tenir certes difi-cultats descendint la producci i l'ocupaci. Les raons msimportants sn: la prdua de competitivitat; l'organitzacidel treball continua a nivells no adequats a les exignciesdel mercat, s a dir, tenem una estructura productiva des-fassada (abundant i cara m d'obra, processos de mecanit-zaci, per no d'automatitzaci...). La soluci a la crisi de lasabata passa per una adecuaci a les noves demandes delmarcat (llanar "martques" com "Lotusse," "Farrutx"), peruna "submersi" que permeti reduir costos, o per desapa-rixer, invertint els capitals a nous sectors ms productiuscom el turisme, l'alimentaci o el comer, etc.

    (27) "El dia 13, lunes, no se presentaron los obreros al ta-ller ni recogieron el aparaiat los que trabajan en sus casas:la huelga estaba declarada" "CA-NOSTRA. Inca Obrera.Boletn de cuestiones sociales. Suplemento" Nm 323,1914. Imprenta de Miguel Durn Saurina.

    (28) Idem 14.

    (Continuar)

  • ANUNCIESE EN DIJOUS

    DIJOUS / 8 25 DE JULIO DE 199

    BURBAIES I BURBAIO ELS MACERS D' INCARENOU,

    MASSA RENOU!Ara ja s'estan passant un

    poc els conductors de moto-rets, motoretxos i motos.Els vespres, en especial,produeixen tal renouer ques impossible que no enspassi res de nou a tots elsque no tenim possibilitatsde passar les nits al camp oa la platja. A ms de nopoder-nos anar del poble,hem d'aguantar tot aquestrenouer que, ms prest oms tard, rompria els nos-tres nervis.

    I s que cada vespre esprodueix tal quantitat derenou que ja no el podemaguantar. La gent pacficano sap ja el que fer i s'iden-tifica amb els protagonistesde les pel.lcules nordame-ricanes on una dotzena degamberros motoritzatstenen atemoritzats a tota lapoblaci.

    L'altre dia vrem sentir, iper cert ben ciar i llampant,com el Batle d'Inca tocayadit tema i deia que seria ne-cessari fer unes Ordenan-ces Municipals que contem-plassin aquest problema id'altres de la mateixa im-portmcia. No seria hora jade posar-hi ms remei bendirecte? Per qu s'ha arri-bar a aquest punt on co-manden la vida de la nitquatre indocumentats i in-civilitzats gamberros quees creuen que el carrer i totel poble s seu? Es possibleque el ciutad estigui enmans d'aquesta gent? Po-drim fer-nos ms pregun-tes...

    Dalt de la premsa vol-drem reclamar uns dretsde ciutadania que ara notenim. Exigim ms vigilan-cia i una rpida posada enmarxa de la campanya delsilenci que necessitam. Nos possible que el ciutadms dbil, el que no potgaudir d'un xaletet a la maro al camp hagi d'aguantaraquest renouer que roega elcor, l'anima i tot el sistemanervis, tan espanyat ja peltrfec diari i quotidi.

    Els caps de setmana totaquest caos es multiplicaper mil i ja no pot esser.Basta passajar-se per qual-

    sevol carrer per veure comaquest est pres pels re-nouers de torn i alerta adir-los res! Es possible queaix passi a una Ciutat comla nostra que fins a ra hapresumit de tranquila? Hiha remeis per aplicar? Sin'hi ha els hem de posar apunt de fer el servei corres-ponent.

    Tamb podem citar elspunts ms molestats pelsrenous incontrolats delsconductors de motos y mo-toretxos que, plens de greusproblemes de personalitat,tenen com a base de lesseves absurdes operacions.Entre altres conv saberque els punto d'encontresn els seguents: Gran Viade Colon, Avinguda de laCiutat de Lompoc, Avingu-da dels Reis Catlics, Avin-guda del Rei Jaume I, Cam-pet des Tren, Avingudad'Alcdia, Germanies, etc.Ho deim per un sia cs...

    Ens agradaria a tots queaquest renou s'acabs loms rapidament possibleperqu la nostra salut i lanostra tranquilitat ho de-manen i exigeixen. S'hauriad'acabar perqu no ens pu-guin dir all de pobres itontos.

    CALORASSA A LA SALA

    Molta gent que ha d'anara arreglar papers a La Salaens comunica, ens fa saber,que al dedins hi fa una calo-rassa mala de suportar ique seria ben necessari,per ben necessari, que esposas qualque aparatoper a fer fresca.

    Ja sabem que s molt mald'arreglar i que s molt cos-ts, per?) podem fer aquestaproposta meam si ho arre-glam de qualque manera.

    Tamb ens arriben not-cies de que durant l'estiu nos gens ni mica agradableanar a llegir a la biblioteca.No s'hi pot estar de calor itan sois dos o tres ventila-dors mouen un poc el calentaire que per all circulaentre bona voluntat perpart dels responsables.Per?), qu hi van a llegir elsresponsables?

    L'any 1928 fou un anymesell d'inauguracions. ElbatIe de llevors. D. MiguelMir i Jaume, don unabona empenta a la nostraciutat omplint de coses no-velles els carrers, places,entitats i institucions. Fufer el Gegant i la Geganta,adecent la Plaa Orientque un any abans haviaestat inaugurada, construel palco que fins fa pocsanys estava al bell mig dela Plaa de l'Ajuntament ique era de ferro forjat, posaun parallamps i una bom-beta de mil vats dalt de SaTorre.

    A la part d'alt de l'Ajun-tament, als porxos, s'hiporen veure unes llancesque, diuen els ms vells ha-bitants d'Inca, servien peracompanyar al Batle i regi-dors a les Festes i altresllocs de comproms. Eren,direm avui, els guardaes-patlles dels qui ostentavenel poder, com eren els Ju-rats i el Batle Reial. Perol) non'he trobada constancia es-crita a l'Arxiu Histric Mu-nicipal i s que n'he trobadaconstancia escrita a l'ArxiuHistric Municipal i s quen'he trobada al que fa refe-rncia als macers que en-cara avui servem ben amo-rosidament i ens criden l'a-tenci. Sn aquestes duesfigures que acompanyen alBatle i van vestits d'unamanera estranya i especta-cular. Porten maa, gorra idalmtica, sabates amb si-vella platejada i, al davantde la dita dalmtica, l'escutd'Inca. Com que me va cri-dar l'atenci ja des de nin,bo ser que publiqui dalt deles pginas del programadel Dijous Bo de 1988 elnaixement i altres curiossi-tats envers els dos perso-natges dits macers.

    Si Ilegim al DiccionariCatal -Valenci-Balear,veurem com un macer sun funcionari que portauna mala com a emblemad'una alta autoritat i obrela marxa dels ajusts a qudita autoritat assisteix.Aquesta definici ens indi-ca l'inici dels macers. Pas-

    sats anys i ms anys ditadefinici, al casa d'Inca, se-gueix sent ben actual. Elsmacen acompanyen unaalta autoritat, el Batlei Re-gidors.

    Al Llibre d'Actes de 1924a 1929, a la pgina 149 quecorrespon a la sessi de dia27 d'abril de 1928 s'hi potllegir:

    ...A propuesta de D. An-tonio Salas se acord hacerunos distintivos (els escutsd'or i plata que duen avuiBatle i regidors) para losSrs. Concejales y se creandos maceros ara que acom-paen a la Corporacin enlos actos oficiales, quedan-do tambin acordado y quela Comisin Permanente yel Alcalde cuiden de llevar-lo a la prctica...

    No bastant-me dita infor-maci vaig voler saber ms iobrint la carpeta que co-rrespon a Comptabilitat(n. 438-provisional),Comptes corrents, Cap-tol 2 del Pressupost deGastos de RepresentacinMunicipal, pgina 9 v.vaig comprovar que s'ha-vien fet distints lliura-ments i que corresponienals macers. 18 d'agost(402) de 192, lliurament N.402, es paguen a MiguelPujades 56 pessetes per

    Dos pares zapatos paramaceros. Al 30 d'agost(422) de 192, lliurament n".422 es ampli la xarxa declavagueram, dona relleu ales Festes Patronals i al Di-jous Bo, ag.-Unza la cons-trucci de La Casa Cuna i,entre altres coses fou el quidon la idea de crear els dosmacers que encara vuiconservam i que any reraany surten per servar alBatle i Consistori durantles festes, en podem dirgrosses. Els macers jaen sn un bell smbol de lanostra ciutat inquera.

    Paguen 645 pessetes ahijo de Alfredo Santama-ra per Dos mazas bronceplateado i dia 30 d'agostdel mateix any, lliuramentno. 425 es paguen 1.000 pes-setes a Rossell Montse-rrat per Dos dalmticas ytnicas maceros.

    A la carpeta n. 735 (pro-visional) es poden veure elslliyuraments amb la matei-xa explicaci anterior peramb la forma del Batle, del'Interventor i el rebut co-rresponent del venedor. Osia, la factura del Consisto-ri i la del comeroiant.

    Les notes extremes snaquestes:

    N. 402... la cantidad deCINCUENTA Y SEIS pese-

    tas a D. Miguel Pujadas,confeccin de dos pares dezapatos para los heraldos( maceros). Inca a 18 deagosto de 1928. El Alcalde:Miguel Mir. El Interventor:Payaras. RECIBIO: MiguelPujadas.

    N" 422... la cantidad deSEISCIENTAS CUAREN-TA Y CINCO pesetas aSrs. de Alfredo Santama-ra por estuche y dosmazas de bronce plateadopara los maceros. Inca a 30de agosto de 1928. El Alcal-de: Miguel Mir. El Inter-ventor: B. Payaras. RECI-BI: firma ilegible. Sello: Al-calda Constitucional-Inca.

    N. 425... la cantidad deMIL pesetas a los Srs. Ros-sell y Montserrat por dosdalmticas y dos tnicaspara los maceros, segnfactura. El Alcalde: MiguelMir. El Interventor: B. Pa-yeras. RECIBI: Rossell yMontserrat.

    Fins aqu les notespodem dir histriques i queens identifiquen la proce-dncia, els cost i dems de-talls dels nostres macen.Poques coses puc dir delsdos macers nostrats. Tal ve-gada donar-los importanciaparqu encara els tenim iencara surten a rotlo cadadia de festa major. Es im-portant conservar els cos-tums bons d'un poble ja queels dolents, no importa. Iquan veiem dits homes ves-tits de la manera que elsvlim, pensar que davall totaixo hi ha ms coses i hi hams histria. Tal volta, in-vestigant ms, pugui trobardes de quan tenim a Incamacen, per qu varen de-sapareixer i per qu varenrenixer. Bo s que hgiposat la primera pedra peraltres investigadors quevulguin aficar-se ms en-dins i aprofundim els cami-nois que tenen les velles iantigues llivanyes de totpoble.

    GABRIEL PIERASSALOM

    CRONISTA OFICIAL DELA CIUTAT

    SE ALQUILA PISOCON O SIN MUEBLESCalle Santiago Rusiol 212 3

    Telfono: 54 50 32.

  • 25 DE JULIO DE 1991

    D1JOUS / 9

    L'AJUNTAMENT INFORMA...PLAN GENERAL DE ORDENACION DEL T.M. DE INCA

    CO11(1E111:11 1611

    CAP. 5'.- DE LAS CONSTRUCCIONES AGRARIAS. -

    Art. 74.- CLASES DE EDIFICACIONES E INSTALACIONES PARALAS EXPLOTACIONES AGRARIAS.-

    1.- Las edificaciones e instalaciones para las explotacio-

    ,!s agrarias son aqullas que guardan relacin con la naturaleza

    ,1 destino de la finca y se alustarin, en toda caso, a los Planea

    l'Ornas ST-Tiniszerio de Agriculcura. :ebers justidicarse ante el -

    lyuntamiento o. en su :aso, organismo competente la vinculacin ei--

    -teta funcional de la construccin con la explotacin agraria de --a finca, no pudiendo, en ningn .aso ser de uso residengial.. _-

    2.- En esta materia se cendra en cuenta Lo estabfecido en

    !I Decreto 113/ 73, de 12 de Enero, Texto de la ley de Beforma y Des

    - rollo Agrario y dispositienes U le ella se derivan.3.- Con el fin :e establecer las caractersticas de las

    construcciones, stas se clasificarn en: .

    a) Alamacenes agrarios.S) Edificaciones e instalaciones paes lai explotaciones

    agropecuartas.o) Cerramientos.d) Otras construcciones.

    Art. 75.- ALMACENES AGRARIOS.-

    le encender por almacn agrario eoda.tdificacin, no in-cluida en los apartados siguientes, lue tenga por destino el almace-namiento d cualquier cipo de elementos propios para la explotacin

    de la finca con total exclusin de su uso como vivienda.La normativa a aplicar para los almacenes agrcolas ser -

    la siguiente:1.- Superficie edificable de I e2 por cada 1.900 m2 de

    su-

    perficie le la finca, con un tope mximo de 20 IQ. Para los casos en

    que se soliciten mayores,lmelsenee las solicitudes debern venir -uanWIRWR-53-1a-ttiTurelE-'nvorable de la Conselleria de Aseicultura.

    2.- Altura exies de 4 n.3.- Nmero de aberturas Inferior o igual a 2.d.- Condiciones estticas;Loa almacenes agrcolas debern adaptarse al ambiente en -

    lile se situen, no pudiendo en ningn :aso mantener la tipologa :e -

    pequeos cnalets.3u construccin ser efectuada 'ion materiales tradiciona-

    les de las constricciones en el medio rural.Se prohiben los muros de bloques de normign visto y las -

    cubiertas de fibrocemento u otros materiales no tradicionales.

    TITULO VI

    ANEXO 1: NORMAS GENERALES DE USO

    Art. 85.- CLASES DE USOS.-

    1.- A efectos de estas Normas y de las que, en desarrollode este Plan General, se incluyan en' los Planes Parciales y en los --Planes Especiales, se establecen en este artculo las clases de uso,adoptadas, precisndose su alcance en los artculos siguientes:

    Esta clasificacin se hace en virtud de sus caractersti-.-cas funcionales, tipologa arquitectnica que implica su estableci--miento y efectos secundarios que pueden reportar al entorno urbano,con el objeto de fijar el grado de permisividad en cada una de laszonas y sistemas que prevee el Plan.

    R.- Usos Residenciales.-

    R.1.- Vivienda en edificios unifamiliares.8.2.- Vivienda en edificios plurifamiliares.R.3.- Residencia colectiva y hostelera.

    ES NECESSITENJoves de 14 a 18 per participar ales festes dels Patrons d'Inca,Sants Abdon i Senn portant els t-pics Caparrots i tamb es neces-siten dos homes per a fer de Ma-cers. Tots els interessats podentelefonear a l'Ajuntament (500150)

    a hores d'Oficina.Les Retribucions seran les normals i a

    convenir.

    S.- Usos Colectivos.-

    S.L.- Asistencial.S.2.- Educativo.S.3.- Sanitario.S.4.- Religioso.S.5.- Cultual.S.6.- Recreativo y de espectculos.S.7.- Deportivo,

    7.- Usos Terciarios.-

    T.1.- Comercial.T.2.- Oficinas.U.- Usos de almacenamiento y produccin.

    U.1.- Almacenamiento.U.2.- Talleres.U.3.- Industrial.

    V.- Usos de Servicio Pblico.-

    V.1.- Transportes y servicios tcnicos.V.2.- Servicios seguridad pblica.

    El uso de aparcamientos (que comprende garajes destinadosa este uso), es, (cumpliendo los requisitos generales de estas Nor-mas o especficas en su caso), compatible con todas las clases de -uso.

    X.- Usos no urbanos.-

    X.1.- Extractivo.X.2.- Agrcola.X.3.- Ganadero.X.4.- Forestal.X.5.- Recreativo en medio natural.

    Art. 86.- USOS RESIDENCIALES.-

    R.1.- Vivienda (Unifamiliar).-Es el que corresponde a la utilizacin de una vivienda pc

    cada unidad mnima de parcela con la separacin mnima exigida porlas Normas, situada en parcela independiente y con acceso exclusivopara cada vivienda.

    R.2.- Vivienda (Plurifamiliar).-Utilizacin de la vivienda cuando sta se organiza- de mOd.

    que en cada parcela se agrupan varias viviendas con espacios y acce-sos comunes.

    R.3.- Residencia colectiva y hostelera.-Es el uso que corresponde a aquellos edificios que se des-

    tinan a alojamientos comunitarios, como son residencias, conventos,hogares de ancianos, de matrimonios o de juventud, y al alojamientotemporal para transeuntes, - como hoteles, apart-hoteles, moteles y-en general, los del ramo de hostelera destinados a alojamiento.

    Art. 87.- USOS COLECTIVOS.-

    S.1.- Asistencial.-Comprende aquellos establecimientos destinados a las pers