S N T A X------------~----------------~------~

Més sobre el complement del nomAlbert JANt

t'ús deis possessius

Acabávern el nostre treball anteriorpublicat a LLENGUANACIONAL1 dient que laqüestió del complement del nom i de laseva representació anafórica era enorme-ment complexa i que no creiern pashaver-ho dit tot. Tampoc, amb el presenttreball, molt probablement, no ha hauremdit tot. Peró creiem que les observacionssegüents poden arrodonir, en una certamesura, aquesta qüestió, en alguns aspec-tes potser tradicionalment poc tractada,perque se solia abandonar a l'aptitudlingüística deis usuaris de la Ilengua, en laqual segurament no s'havien arribat adetectar gaires interferencies.

En un deis seus treballs sobre aquestaqüestió, el nostre col-leqa Jaume Valkorba-denunciava, amb tata la raó. la construcciósegüent, observada en els mitjans decomunicació:

[1] Elmetro no va obrir lessevesportes.Hi podríem afegir, fácilrnent, nombro-

sos exemples que trobem en novel·les tra-dutdes de l'anqles:

[2] Ackie tenia molta materia gris [sic] sota elseu barret.

[3] No em va treure elsseusulls de la mevacara.

[4] La fogonada de la pistola encara il·lumi-navala sevacara.

Insistim en el fet que es tracta d'exem-pies reals, extrets de textos publicats encol·leccions de difusió normal i que, presu-miblement, han estat objecte de la revisiólingüística habitual en aquests casos. I no hiha cap mena de dubte que en tots quatreexemples l'ús del terme possessiu és el resul-tat d'una interferencia (del castella o del'anqles). En una elocució genu'lna i esponta-nia, diríem que és indubtable que hom hihauria prescindit del terme possessiu, i quenomés en I'exemple [4] hauria recorregut alpronom datiu (el datiu dit possessiu) per adeterminar el grup nominal la cara:

[5] Lafogonada de la pistolaencarali illumi-navala cara.

Tot aixo és ben sabut i és I'objecte decomentaris torea habituals. I no creiempas que ningú defensi aquest ús del pos-sessiude que fem qüestió. Peró també ésveritat que la preocupació per la determi-nació del nom, especialment per rnitjad'alguna partícula pronominal com és arael pronom en, emmena a l'ús de cons-truccions artificioses, cada cop mésfreqüents en les nostres publ icacions.

Jaume vallcorbas, a aquest prcposit.addueix I'exemple següent:

[6] Elsdrets no són respectatssovint. Qui téla solució?Tots nosaltres.

I postula la necessitat de no prescindirdel determinatiu del sintagma la solució,que seria sens dubte. el pronom en. Aixó és,que caldria dir Qui en té la solució? (en queen vol dir. és evident, «del problema plan-tejat») en lIoc de Qui té la solució? Ésveri-tat que aquesta construcció és gramatical-ment acceptable, per la raó que la solució fade complement directe o acusatiu, peró elnostre sentit de la lIengua la rebutja decidi-dament, com una construcció exclusiva dela Ilengua teórica, obtinguda amb I'aplica-ció mecánica d'una norma gramatical, tantmés que el context resol perfectament ladeterminació del grup la solució. És el fetque aquest grup faci de complement direc-te que ens indueix, que ens tempta irresisti-blement, a recórrer al pronom en, tan sovinttristament deixat de banda en la lIenguainterferida pel castella. Si aquest grup nomi-nal fa una altra funció gramatical, ens sem-bla ben natural, a tots plegats, de confiar alcontext la seva determinació:

[7] Els drets humans no són respectatssovint. Lasoluciódepen de tots nosaltres.

Ara: ¿en quins casos cal recórrer impres-cindiblement a una anáfora a fi de determi-nar el nom, quan el seu complement haestat esmentat abans i hom no el vol repe-tir? Hi ha diversos fets a tenir en compte,pero podem anticipar, després de la consi-deració detinguda d'una gran massad'exemples (pouats en les definicions i elsexemples del Diccionari Fabra), que hem deconsiderar necessariarnent admissibles unbon nombre de construccions tant amb elterme possessiu com sense.

El primer factor a tenir en compte enaquesta qüestió és el carácter absolut o nodel significat d'un nom. Considerem, així,els dos exemples següents:

[8] Emmolesta la pudor.[9] Emmolesta l'olor,

És ben fácil d'adonar-se que mentre lafrase del primer exemple [8] pot tenirexistencia lógica r real arllada de qualsevolcontext concret, com una simple afirmacióque a algú li escau de fer, la segona [9], encanvi, ens apareix com una frase incom-pleta, que només podria potser justificar uncontext molt específic, o la intervenciód'elements extralingüístics. I aixo és aixíperque pudor té un sentit més complet que

no olor. Podríem dir que pudor equival amala olor. Ésa dir: és un nom que porta elseu propi determinatiu.

Així mateix, grups nominals com el fred,la calor, la pluja, la vida, la mort, la reo, laveritat, la justícia, el bé, el mal, etc., quedesignen conceptes més o menys absoluts,poden ésser usats sense que els calgui capterme complementari o determinatiu.

L'altre factor a tenir en compte és,naturalment, la precisió del sentit. Compa-rem ara els dos exemples següents:

[10] Va perdre la cartera.[11] Va dir l'opinió.

De nou, pero per una altra raó, ens tro-bem amb una frase de sentit complet [10] iuna de sentit incomplet [11]. Efectivament,tothom entén, d'acord amb I'elocució cata-lana qenuma tradicional, que en el primercas [10] hom parla de la cartera de qui és elsubjecte de l'oració (ell o ella), mentre queen el segon no s'especifica de l'opinió dequi és qüestió. Caldria un terme possessiu(amb un antecedent que eliminés qualsevolambigüitat, és ciar) per a saber de qui eral'opinió a que es refereix el parlant.

Corn hem dit en altres ocasions, quanés qüestió de parts del cos hurna o d'ob-jectes d'ús individual que hi poden serequiparats, com la cartera, el rellotge, lesdaus. la corbata, l'ane!l, I'agenda, etc., i elgrup nominal que els designa és un com-plement del verb, I'elocució tradicionalcatalana sol prescindir del terme possessiuo recórrer a un pronom feble (reflexiu odatiu) que fa la seva funció:

[12] Anavaamb lesmansa la butxaca.[13] Semprees descuidaI'agenda.[14] Duia una taca a la corbata.[15] Tinc corssora l'orella.[16] S'ha trencat el brac.[17] Livan robar el rellotge.[18] Li van donar un cop a l'esquena.[19] Aguantar-se l'ale. Perdre I'ale (DGLC

«ale»).[20] Duia I'americana descordada (DGLC

«descordar»).[21] Que té el cervell pertorbat pel vi o per

qualsevol altra beguda alcohólica (DGLC

«ernbriac»).[22] Tinc el rellotge espatllat.Emvaig espat-

llar la rna; no me'n puc servir (DGLC «espatllar»).En tots aquests exemples (tret, potser,

d'algun cas excepcional) la determinaciódel complement per rnitja d'un possessiuseria contraria a l'ús propi de la nostra Ilen-gua. I podríem dir el mateix deis exemplessegüents, en que trobem aquests nomsfent de subjecte:

LLENGUA NACIONAL. núm. 34. primavera del 2001 11

[23J Em cou I'orella dreta.[24J L'abric em fa nosa.[25J La cama em fa mal.

Ara: els exemples en que és imprescin-dible l'ús del possessiu com a terme com-plementari d'un complement del verb,encara que sigui un complement directe ique I'antecedent sigui el subjecte, no sónpas gens escassos:

[26J El Segre i l'Ebre confonen lIurs aigües(DGLC «confondre»).

[27J Mostrar, alguna cosa, la seva blavor(DGLC «blavejar»).

[28J Defensar algú el seu honor, els seusdrets, els seus interessos (DGLC «defensar»).

[29J Deposar el seu orgull. Deposar la sevaactitud (DGLC «deposar»).

[30J Fer lesseves devocions (DGLC «devoció»).[31 J Cada edat té els seus gustos (DGLC

«edat»).[32J Produir, una metzina, els seus efectes

danyosos (DGLC «ernrnetzinar»).[33J ... em va emprendre a mi explicant-me

detalladament els seus propósits (DGLC «empren-dre»).

l.'análisi O, simplement, la consideraciódeis exemples següents, tots ells, també,del Diccionari Fabra (DGLC), podria causar,potser, una certa perplexitat:

[34J L' alzina elevava les seves branques persobre deis arbres que la voltaven «<elevan».

[35J ... a les fulles i branques del roure i altresvegetals per la picada de certs insectes que hi vana dipositar lIurs ous (eballaruc»).

[36J Executar, el cor, els seus movimentsnaturals de contracció i dilatació (ebateqar»),

[37J Trac;ar [...J un polígon que tingui tots elsseus costats tangents a una circumferéncia «<cir-cumscriure» ).

[38J Perdre el seu color alguna cosa «<desco-lorir»),

[39J Perdre alguna cosa la seva crosta (sdes-crostar» ).

[40J Perdre una planta la seva flor (sdesflo-rir-se»),

[41 J La preposició «de» elideix la seva «e»davant un mot comenc;at en vocal (selidir»).

[42J Encaminar algú els seus passos (senca-minan».

[43J ... dit esp. del triangle que té els seusangles iguals (cequianqle»).

[44J Perdre, alguna cosa, la seva coloraciónormal (sesbleimar-se»).

[45J Dit d' aquell que ha perdut els seusqueixals o una part d'ells «<esqueixalat»).

Efectivament: en tots aquests exem-pies, ens sembla que ni el sentit ni la natu-ralitat de la frase no es ressentirien de lasupressió del terme possessiu. Talment cornno ens sobtaria gens l'ús del possessiu enels exemples següents, que el DGLC resolsense aquest determinatiu:

[46J Perdre, en les paraules o en els actes, la

s IN T A

circumspecció habitual, la serenitat (edescorn-pondre»).

[47J Perdre el coratge «<descoratjan».[48J Que ha perdut les dents (vdesdentar»).[49J Perdre el color una cosa tenyida (e des-

tenyir»).

La conclusió que n'hem de treure, unavegada més, és que cal evitar posicionsdogmatiques, basades en raonamentsloqics i correctas. que no es veuen confir-mats, pero, per I'ús real de la lIengua i perla jurisprudencia que estableixen els textosnormatius. Notem que hem escollit, aposta, exemples en que el grup nominalsusceptible d'ésser determinat per un pos-sessiu fa de complement directe i té el sub-jecte com a antecedent, perque sembla queés el cas en que tots, poc o molt, tendim aprescindir del possessiu. Els exemples deisaltres casos són encara més nombrosos.

Examinem, ara, un parell de casosmés o menys particulars relacionats ambles descripcions de coses materials. En pri-mer lIoc, indiquem que en tots els exem-pies del DGLC que tenim anotats, en ques'esmenten els caps, les puntes, elsextrems, les vores, etc., de la cosa descri-ta, aquests termes van sempre determi-nats amb un terme possessiu:

[50J Pec;ade ferro o altre material dur que facorba en un deis seus extrems «<croo».

[51 J Mamífer remugador semblant al cérvol,més petit que aquest, amb les banyes palmadesen lIur part superior (sdaina»).

[52J Eina de boter emprada per a polir, en laqual la fulla, corbada en els seus extrems i elrnanec. .. (cdalla»).

1,en segon lIoc, assenyalem que en des-cripcions de plantes en que s'indica la carac-terística o la utilització d'una part del vegetaldescrit (les fulles, les lIavors, les flors, etc.),aquestes designacions duen també el termepossessiu que les determina:

[53J Betulácia arbustiva, de branques flexi-bles, cultivada per la seva fusta i el seu fruit(vavellaner» ).

[54) Avet roig o fals avet, abietácia de troncrogenc, cultivada en els parcs pel seu aspectemajestuós (cavet»).

[55J Musácia [...J molt cultivada pels seusfruits ... (cbananer»),

[56J Barrela punxosa, que es distingeix de lesanteriors per les seves fulles i bractees espinoses(cbarrella»).

[57) Bosses de pastor, crucífera arvense [...Jcaracteritzada per les seves silícules triangulars ..«<bossa»).

En tots aquests exemples descriptius,no semblaria, certament, cap disbarat deprescindir del terme possessiu. Pero enshem de limitar, a fi de prevenir posicionsmassa inflexibles, a assenyalar aquest úsd'aquell diccionari, que, fins a la data, hafornit la jurisprudencia d'una validesa

encara no superada.En els exemples següents, en canvi, és

ciar que l'ús del verb tenir, que ja inclou laidea possessiva, fa prescindir del termepossessiu:

[58J Nom de diferents compostes del gen.Scorzonera que tenen el plomall de I'aqueni ambles barbes entrecreuades (cbarballera»).

[59J Bolet comestible de la família deis aga-ricacis [ ...J que té el barretet pla amb un mame liócentral, .. (ccama-sec»).

[60J Família de plantes rnonocotiledóniesque tenen I'andreci redurt a un sol estam fértil..«<cannacies»).

[61 J Dit del calze que té els sépals lIiures«<dialisépal»).

En d'altres casos (en descripcions deplantes) alternen les solucions amb el termepossessiu amb les que van sense.

Sobre l'ús indegut del pronom en

No ens sembla pas gens inadequat d'in-sistir en l'ús impropi, és a dir, incorrecte oartificiós, del pronom en, que, en elsdarrers anys, observem tan sovint en lalIengua culta. Quan diem en la lIenguaculta volem dir. naturalment, en la lIenguaescrita, i no únicament deis diaris (inexora-blement tributaris, com tothom sap, de lapressa, I'enemiga permanent de la correc-ció lingüística), sinó també d'altres publica-cions que, si més no teoricarnent. hanpogut ésser elaborades i enllestides ambmés calma, fins i tot de textos literaris od'assaig deguts a escriptors que són unsbons coneixedors del lIenguatge. De fet,aquest ús impropi, o no propi del tot, delpronom en apareix no solament quan liconfien la funció de complement del nom,que és la qüestió que ara tractem mésdetingudament, sinó en una gran varietatde casos. Es pot dir que el trobem, el nos-tre pronom, en les frases verbals mésimpensades, talment com si l'hi posessinper compromís.

Considerem, per tant, que és de raóuna bona exemplificació textual d'aquestús indegut o, si més no, artificiós, del pro-nom en (a continuació de cada exempleindiquem la proposta de solució que enssembla més encertada en lIoc d'aquella enque s'ha recorregut al pronom en amb unadesimboltura sorprenent):

[62J És la número 507, de les 529 que enconstruí aquesta empresa (Calendari Serra d'Or,1986, maig) ... de les 529 que construf aquestaempresa.

[63J El ministre Barrionuevo va confirmarque encara hi ha cinc persones detingudes il Bar-celona, acusades de vinculacions amb les Briga-des Roges, i que el govern italia n'ha demanatI'extradició de tres (Avui, 13.v.87, p. 12) ... hademanat l'extradici6 de tres.

[64J Pero ni Mitrés ni Tinou no havien tingutmai, com no n'havia tingut mai ningú, l'opor-

16 LlENGUA NACIONAL. núm. 34. primavera del 2001

tunitat d'experimentar una cosa semblant a...(Ofelia Dracs, Essa efa, p. 138) ... com no I'haviatingut mai ningú ...

[65] Encara no m'he mort, pero n'he estat apunt (W.R. Bumet, Homes petits, gran món, p.32) ... pero he estat a punt (o he estat a punt defer-ho).

[66] I van cornencar a dir-me Turkey, i jasempre me n'han dit (ibid., p. 194) ... i ja semprem'han dit aixi.

[67] Si fins lIavors totes aquestes activitats ientitats anaven un poc pel seu compte, des de1983 totes elles n'han sortit guanyant i hanracionalitzat... (L'Avenc;, núm. 92, p. 59) ... toteselles hi han sortit guanyant..

[68] ... experimentava una certa incomoditatdavant l'obra de Robrenyo degut [sic] a l'ús sis-ternátic d'un lIenguatge no literari, i, en els sec-tors més conservadors, pel substrat combativa-ment liberal del seu teatre, i en reconeixien quasiúnicament el fet d'ésser un autor en catala moltpopular. .. (A. Carbonell i altres, Literatura catala-na, p. 27) ... i Ii reconeixien quasi únicament..

[69] Maria Rius comparteix I'opinió moltestesa entre els professionals del fet que els edi-tors, de dibuix, no n'entenen res (Diari de Barce-lona, 2.v.89, p. V) ... en dibuix, no hi entenengens.

[70] Aixó és el que volen demostrar elspares. I en tenen tot el dret. a no) (Avui,25.V.89, p. 48) I hi tenen tot el dret.

[71] A casa tots en tenim torea practica(Gemma Lienas, Així és la vida, Carlota, p. 10). Acasa tots hi tenim forca practica.

[72] El PPva demanar ahir que TVE emeti endirecte la sessió extraordinaria d'avui, pero encarano se n'ha donat cap resposta (Diari de Barcelona,29.1.90, p. 10) ... pero encara no s'ha donat capresposta a la seva petició.

[73] Els gitanos, ara, diuen que no només[sic] van ser dues persones els qui calaren lescases [sic], sinó que n'eren centenars (Avui,22.1.91, p. 40) ... sinó que eren centenars.

[74] Aquests s'enfronten amb ramats d'estu-diants que no tenen consideració per ells matei-xos perque ningú no els n'ha atorgat, i que norespecten els professors perque la nostra societatno en sent cap respecte (Avui, 17.x1.91, p. 44) ...la nostra societat no sent cap respecte per ells.

[75] Ara he de resoldre el problema deis día-ris, perque n'estic subscrit a tres pero habitual-ment en compro dos més (Avui, 23V11.91, p. 40)... perque estic subscrit a tres ...

[76] Aproximar-se al fenomen surrealista és,gairebé sempre, prendre'n partit (J. L. GiménezFrontín, El surrealisme, p. 11) ... és, gairebé sem-pre, prendre partit (o prendre partit per ell,segons el sentit a expressar).

[77] És molt corrent que qui va fart no esrecordi de qui no ha menjat; sobretot si qui vatip, en va qracies a la gana de I'altre (J. Vila, Elnacionalisme cetsls, p. 23) ... hi va gracies a lagana de I'altre.

[78] Per aíxo el nacionalisme catalá, que afir-ma la realitat nacional de Catalunya, en defensala identitat i n'aspira a la plenitud, se'ns presen-ta a la palestra política diversificat.. (ibid., p.122) ... en defensa la identitat i aspira a la sevaplenitud ...

S N T A X

[79] «Només se n'han de collir els coneguts»... es prega que els bolets es tallin per la baseamb un ganivet i que només se'n cullin aquellsdeis quals se sap del cert que són comestibles(Avui, 19.X.93, p. 18). Només s'han de collir elsconeguts.. i que només es cullin aquells deisquals ...

[80] Com a ciutada, abomina la guerra aixíque en coneix de prop els seus horrors, perointenta salvar-ne tot allo que és salvable (Avui,22.1X.93, p. 52) aixf que coneix de prop elsseus horrors ... (o aixr que en coneix de propels horrors).

[81] ... la presencia deis soldats nord-ameri-cans a I'estranger, i cada cop són més les veus,incloses [sic] les del seu propi partit, que endemanen la retirada de Sornalia (Avui, 7.X.93, p.5) ... que demanen la seva retirada de Sornália.(solució preferent; vegeu esplicació més avall)

[82] Es comenc;aren a sentir també les pri-meres veus qüestionant els valors morals i eticsque recolzaven [sic] aquella empresa i fins i totels que tenien basicament la responsabilitat d'as-segurar-ne la seva materialització (L'Avenc;, núm.161, p. 56) ... la responsabilitat d'assegurar laseva materialització (o ... la responsabilitat d'as-segurar-ne la materialització).

[83] ... estic segura que si hi hagués hagutun tribunal del poble, i ella n'hagués estat alfront, m'hauria condemnat a mort (SusannaTamaro, Vés on et porti el cor, p. 53) ... i ella hihagués estat al front...

[84] Com podia fingir que estimava un homesi en portava el fill d'un altre que estimava dedebo? (ibid., p. 152). si portava el fill d'unaltre ...

[85] Per tant, la composició social i la función'ha [sic] canviat radicalment i de poble lIigat a laproducció ha passat a estructura purament resi-dencial (L'Avenc;, núm. 222, p. 28) ... la sevacomposició social i la seva funció han canviatradicalment..

[86] En els escrits de Josep Pla es poden esta-blir els esquemes amb els quals I'escriptor con-templa I'escultura catalana que li era contem-poránia i en marca les seves preferénciesparticulars (Nexus, núm. 18, p. 42) ... i marca lesseves preferendes particulars.

[87] D'alló en feia una pila d'anys, potsercentúries.. (A. Bosch, L'Atles furtiu, p. 90).D'alló feia una pila d'anys ..

[88] No entenia [...] que, si pots emprar dueslIengües per comunicar-te, si de fet ets bilingüe,n'empris la que ells consideren inferior i t'entes-tis en [sic] escollir-Ia per crear. .. (V Seminarisobre la Traducció a Catalunya, AELC, p. 26) ...empris la que ells consideren inferior ...

[89] ... el funcionari, que va acabar sent-i em penso que encara n'és- l'arno i senyord'aquell ajuntament (1. Riera, L/etra de batalla,p. 44) ... i em penso que encara l'és ...

[90] Edita un butlletí des de l'any 1997 enque apareixen lIistats [sic] de pel·lícules recupe-rades, raó per la qual pot resultar-ne molt útil laconsulta pels historiadors (L'Avenc;, núm. 230, p.45) ... la seva consulta pot resultar molt útil alshistoriadors. (solució preferent; vegeu esplicaciómés avall)

[91] De totes les potencies, Franca era la que

en tenia més interés i la que estava disposada aanar més lIuny (ibid., p. 63) ... Franca era la quehi tenia més interés ...

[92] No cree que ells en tinguessin gaireinterés (A. Christie, El templet del mort, p. 86).No cree que ells hi tinguessin gaire intereso

Potser ens hem excedit una mica enaquesta exemplificació del mal ús del pro-nom en. Pero, certament, teníem interés ademostrar que no combatem fantasmes, ique no n'hi ha prou d'explicar, amb més omenys escarafalls (com molts es complauena fer), que l'altre dia en van sentir un (ouna), per la televisió, que deia Tinc poques,Vaig agafar tres o Aviat fara quaranta. Hemde defensar la integritat del nostre sistemapronominal o anaforic, que comporta l'úsdeis pronoms en i hi, pero de cap de lesmaneres al preu d'usar-Ios a la babala, tal-ment com fan aquells qui de tant en tant,quan parlen davant de segons qui, diuenparaules com quelcom o lIur perque es vegique ells també en saben. Hem prescindit,en aquesta exemplificació, deis casos (tannombrosos i usuals, deis quals podríemreproduir centenars d'exemples) de dupli-cació del pronom en i un grup nominal oun terme relatiu precedits per la preposicióde, com és ara Ens en vam assabentar de lanoticia o És un cas del qual no en parlenmai, perque, a més de caure, de fet, foradel nostre proposit, són casos banals, com-batuts i comentats reiteradament. En canvi,en dos deis nostres exemples, [SOJ i [S2], laincorrecció en l'ús del pronom en consisteixtambé en una duplicació o pleonasme,concretament amb el terme possessiu, coma anáfora valida del terme complementaride I'acusatiu: en el primer cas [SOL tant encom el possessiu volen dir «de la guerra», ien el segon cas [S2J volen dir «d'aquellaempresa». Per aixó indiquem com a validesles dues solucions per a cada cas, és a dir,l'ús exclusiu del possessiu o bé del pronomen. També ens cal indicar que en dos altrescasos, [S1] i potser [90L hem de considerarque l'ús del pronom en hi és gramatical-ment defensable, com a anáfora del com-plement de nom de I'acusatiu [S1 J i delsubjecte completiu o complementari [90J.Pero si ens decidim a proposar la seva subs-titució pel terme possessiu és, com ja hemexposat repetidament al lIarg deis nostrestreballs, cerque considerem que són duesconstruccions totalment artificioses i exces-sivament allunyades de la lIengua real.e

1. Llengua Nacional, núm. 33, pp. 19 - 25.2. Llengua Nacional, núm. 32, p. 17.3. Llengua Nacional, núm. 28, p. 18.

LLENGUA NACIONAL. núm. 34 • primavera del 2001 IIJ