PLEC DE BASES

Plec de bases que regiran el concurs d’idees, amb intervenció de jurat, per al desenvolupament del projecte arquitectònic per a la ubicació de la seu de la Casa de les Llengües al recinte de Can Ricart (Districte d’activitats 22@bcn)

1.- OBJECTE I RÈGIM JURÍDIC

1.1 L’objecte d’aquest Plec de Bases és la regulació del concurs d’idees, amb intervenció de Jurat, per al desenvolupament arquitectònic de la seu de la Casa de les Llengües al recinte de Can Ricart (Districte d’activitats 22@bcn). El Concurs constarà de dues fases diferenciades, d’acord amb el que especifiquen les bases 5,6,7 i 8 d’aquest plec.

El concurs preveu un premi retributiu de trenta mil Euros (30.000,00 €) per al guanyador del Concurs i de quinze mil Euros (15.000,00 €) per a cadascú dels quatre finalistes que hagin accedit a la Segona Fase.

1.2. Règim jurídic:

-Aquest plec de bases i l’anunci de la celebració d’aquest concurs d’idees.

-RD Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei de contractes de les administracions públiques, Art. 216-Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis, Arts. 66 a 74

Via Laietana, 46A, pral. 1A08003 BarcelonaTel. +34 932 689 073Fax +34 933 104 854liguamon@linguamon.cat

2.-ANTECEDENTS

Can Ricart és un dels grans conjunts industrials del segle XIX que queden a Barcelona. Emplaçat a l’entorn del futur Parc Central, en la confluència de l’avinguda Diagonal amb Pere IV, aquest conjunt forma part d’un espai industrial més ampli, estructurat per l’eix del carrer Pere IV -element bàsic de la formació històrica del Poblenou- amb elements industrials tan significatius com l’Oliva Artés, la fàbrica Alier, l’Escocesa o Ca l’Illa.

Des del seu origen a mitjans del segle XIX, aquest conjunt d’edificis i naus en origen per la producció tèxtil, ha crescut i s’ha anat transformant per tal d’adaptar-se a l’evolució dels diferents processos industrials que ha acollit al seu interior pràcticament fins avui dia.L’interès de Can Ricart rau en el paisatge industrial que conformen la seqüència d’espais lliures, places i passatges i l’articulació dels edificis vers ells.

Les construccions són molt variades i de senzillesa formal, presenten diverses alçades que van des d’una sola planta fins a planta baixa i dues plantes pis i estan realitzades a base de maó revestit d’estuc. Destaquen dos elements al conjunt: la torre del rellotge de secció quadrada amb reminiscències neoromàniques, i la xemeneia d’obra vista.

Breu història:La fàbrica de Can Ricart del Poblenou és un dels establiments industrials singulars de l’antic municipi de Sant Martí. Els seus inicis els trobem documentats amb l’adquisició d’uns terrenys, fins llavors agrícoles, per part del fabricant cotoner Jaume Ricart i Guitart l’any 1853. Aquell mateix any, l’arquitecte Josep Oriol Bernadet signa l’alçat del nucli inicial de la fàbrica dels Ricart (Jaime Ricart e Hijo des de 1854).

No deixa de sobtar la localització del nucli fabril dels Ricart, aprofitant l’aigua de la sèquia Madriguera, però mantenint les naus allunyades del traçat de l’antiga carretera de Mataró malgrat que la possessió adquirida el 1853 arribava fins a aquest límit. Tota aquesta extensió desvinculada dels usos productius i on es bastí una residència de la pròpia família Ricart, s’interposava en l’accés directe al recinte de la fàbrica, el qual havia de realitzar-se mitjançant un passatge primer dit dels Ricart, i posteriorment Marquès de Santa Isabel (títol nobiliari de la família).

La fàbrica dels Ricart del Poblenou era una peça dins l’engranatge productiu de la família, que disposava de fàbriques a Manresa i al Raval de Barcelona. La pujança econòmica de què va gaudir es va traduir amb successives ampliacions ja a les dècades de 1860 i 1870 de les quals es disposa de molt poca documentació. En aquells anys, vigent ja el Pla d’Eixample Cerdà, qualsevol obra nova dins la fàbrica difícilment podia cenyir-se al traçat viari aprovat. Aquest podria ser un dels motius pels quals no s’ha localitzat documentació administrativa d’aquestes obres dins l’arxiu de l’antic municipi de Sant Martí.

A manca de notícies directes, el seguiment del creixement de les diferents naus del recinte –fidel reflex de l’èxit de l’empresa- cal realitzar-lo a través de la interpretació de la diferent planimetria de l’època.

En aquest sentit es disposa d’un plànol de 1866 que s’adjunta en la valoració practicada per Josep Fontseré, Josep Oriol Mestres i Josep Marimon i Cot al moment en què les possessions de la fàbrica van passar a la societat Ricart i Cia. El plànol està signat per Josep Fontseré, del qual es coneix la vinculació amb la família Ricart tant pel fet d’haver cobrat diverses obres al 1865, com per haver aixecat un plànol de la part de la finca desvinculada de la fàbrica al 1870 i on apareix una caseta a ”l’anglesa” de planta i pis i d’ús residencial. És doncs versemblant que Josep Fontseré participés en les obres d’ampliació de la fàbrica. De totes maneres, la família Ricart havia confiat en d’altres arquitectes per a la realització de les seves obres. La seva casa-fàbrica inicial al Raval de 1834 fou projectada per Francesc Vallés, i anys més tard –el 1864- el mestre d’obres

Felip Ubach va construir un edifici d’habitatges a tocar de la fàbrica del Raval. Seria també, doncs, possible que Felip Ubach participés en les obres de la fàbrica del Poblenou, ja que la vinculació de Josep Fontseré amb els Ricart sembla posterior.

Aquest procés additiu i expansiu és pràctica habitual en molts grans conjunts fabrils i està clarament lligat a la pròpia dinàmica de creixement de l’empresa. El fet que els Ricart gaudissin d’una extensió de terra considerable afavoria sens dubte els seus plantejaments expansius, encara que aquests topessin amb la teòrica il·legalitat de la manca d’adequació al Pla Cerdà.

Així, doncs, a la primitiva fàbrica projectada per Josep Oriol Bernadet al 1853 se li anaren afegint en èpoques diverses diferents cossos i naus per acabar configurant un recinte que podríem considerar com a definitivament clos abans de la Guerra Civil. Posteriorment, com en molts d’altres casos, amb la marxa de la producció de la família Ricart, el complex fabril va passar a allotjar diferents empreses que llogaven espais i força motriu per a les seves activitats, fet que va produir una segmentació considerable del conjunt.  Can Ricart és, doncs, tot un compendi d'història industrial barcelonina, durant la primera meitat de la seva història com a gran recinte fabril d'estampats de molt relleu a la ciutat i a Catalunya, i durant la segona com a parc industrial diversificat, amb successives generacions d'activitat que han deixat el seu pòsit en el conjunt.  Per tots aquests motius, Can Ricart constitueix un element del patrimoni industrial del Poblenou i de Barcelona, sempre en actiu i que sembla especialment adequat per combinar activitats productives, innovació i difusió tecnològica, usos culturals i ciutadans, en un emplaçament de gran interès urbà.

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el Pla Especial de Patrimoni Industrial de Poblenou, per tal de preservar 114 elements arquitèctonics. Entre aquest edificis s’hi troba el recinte de Can Ricart, el qual a més, està previst incloure’l en el catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Previsions d’ús:   L’Ajuntament de Barcelona ha cedit a la Generalitat de Catalunya un edifici en el recinte de Can Ricart, al districte 22@ de Barcelona, amb una superfície aproximada de 5.000 metres quadrats, per a la ubicació de la infraestructura cultural, de serveis i museogràfica de la Casa de les Llengües sobre el patrimoni lingüístic de la humanitat.

La Generalitat de Catalunya, a través de la seva participació al consorci Casa de les Llengües, promou i facilita la preservació, l’ús i el desenvolupament de les llengües del món, com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret de les persones i les comunitats lingüístiques. Per dur a terme aquesta finalitat, s’ocupa de dur a terme i impulsar actuacions orientades a propiciar un ordre lingüístic mundial equitatiu, i a difondre una cultura de la diversitat lingüística d’abast social ampli. La tasca de divulgació de les llengües com un valor és un dels objectius principals de la Casa de les Llengües.

La ubicació física de la infraestructura museogràfica i dels serveis de la Casa de les Llengües, en el recinte de Can Ricart, al districte 22@ de Barcelona, pot contribuir a ser un nucli generador de talent en la gestió del multilingüisme, disposarà d’un espai de difusió i experimentació dels recursos tecnològics d’enginyeria lingüística de darrera generació aplicats al tractament automàtic de les llengües, i també pot incidir en el dinamisme humà d’aquesta zona de la ciutat, pel fet que atraurà la visita de famílies, de turisme cultural i de la població escolar d’arreu.

Missió i Objectius

L’objectiu de la Casa de les Llengües és promoure les llengües del món i el multilingüisme igualitari i equitatiu; recollir i difondre la diversitat lingüística del planeta com a valor i patrimoni de la humanitat, i donar a conèixer internacionalment el model de gestió de la diversitat lingüística a Catalunya, i altres models de gestió de diversitat lingüística com a referent.

Criteris per al plantejament d’usos de Linguamón-Casa de les Llengües

Els usos de Linguamón - Casa de les Llengües estan plantejats en funció dels aspectes següents:

1) Caldrà preveure que el protagonista de la Casa de les Llengües és l’usuari. Això implicarà que l’experiència dels usuaris quan visitin les instal·lacions de l’edifici ha de ser satisfactòria en els aspectes que són similars a qualsevol altre edifici de concurrència pública i única en les característiques que fan Linguamón - Casa de les Llengües un espai diferent de les altres ofertes culturals de Barcelona i el món, quant la seva temàtica i amb referents en la ciutat de Barcelona, pel que fa a la seva planificació estructural i participativa, com seria el cas del Museu d’Història de Catalunya, que presenta activitats interactives en l’àmbit històric i dins els equipaments culturals públics o en dintre dels equipaments culturals privats, poden prendre com a referència el CosmoCaixa, un espai participatiu relacionat amb el món de la ciència i la tecnologia

2) Caldrà tenir en compte les condicions necessàries d’accessibilitat per facilitar l’atracció i circulació de visitants, tenint en compte que l’edifici no està ubicat al centre de la ciutat. Com a premisses prioritàries en aquest punt es valorarà:a) a l’exterior de l’edifici, els aparcaments per a autocars; b) dins la Casa de les Llengües una disposició adequada dels espais públics / privats.c) dins la Casa de les Llengües: un recorregut continu de l’exposició, seguint el discurs i sense obligar el visitant a fer marxes enrere (per exemple) per poder seguir-lo.

Punts que han de ser emblemàtics de la Casa de les Llengües:- la solució arquitectònica que es doni a l’aspecte general de l’edifici (exterior i interior)- els espais de recepció i circulació dels visitants

- els espais on s’ubiquen els elements museogràfics i la seva relació amb aquests.

3) Les característiques principals del projecte, que en defineixen els continguts son: - tema: el món de la llengua i les llengües del món- la projecció internacional del projecte, - la seva singularitat (per la seva temàtica i presentació, serà un equipament únic al món), - el seu caràcter innovador (experiència del visitant)

4) Les característiques de l’edifici que poden produir un fort impacte en el resultat son: - es tracta d’un immoble del patrimoni industrial de Barcelona que forma part d’un conjunt únic de la ciutat, ubicat en un districte en transformació que s’està especialitzant en les TIC (el 22@).

5) Caldrà també tenir en compte que l’edifici i els seus continguts hauran de complementar i ampliar l’oferta cultural de Barcelona i Catalunya.

Es per aquests motius que la solució arquitectònica guanyadora ha de resoldre amb eficàcia tots els aspectes anteriors.

Àrees de Linguamón - Casa de les Llengües:

Relació de les grans àrees per tipologia d ‘usuari :

Espais oberts al Gran Públic1.“ Museu” de les Llengües Exposicions Espais polivalents ( activitats formatives, tallers etc...)2. Auditori3. Biblioteca/ Centre de Documentació i Recerca

Espais d’accés per a Públic científic/ especialista/ empresa4. Centre Internacional de Bones Pràctiques Oficina5. Centre Internacional de les Llengües Vives de la Mediterrània Oficina6. Centre de Multilingüisme, Organitzacions i Empresa. Oficina

Nota: el centres faran ús dels espais polivalents per a les seves activitats ( reunions, conferències, formació, etc...)

Espais d’ús equip intern7. Oficines de gestió (equips CdL) Direcció Museu Administració8. Magatzem

Espais per a ubicació de projectes externs9. Oficines per ubicació de projectes i personal vinculat a projectes externs (observatori, IC Volunteers, etc..)

Programa d’usos de Linguamón-Casa de les Llengües

ESPAIS-CASA DE LES LLENGÜES M2 SERVEI

Exposició permanent(1.054)

Exposicions temporals (1.000)

Espai expositiu TOTAL 2.054 ExposicióVestíbul ( acollida, consigna i informació) 150 ComúCafeteria / Botiga 125 ComúAuditori 500 ComúEspai diàfan per a muntatge d’exposicions i magatzemamb accés a l’exterior i espai per a descàrrega (furgoneta) 500

ComúEspais polivalents (formació, reunions, activitats-tallers...) 354 ComúBiblioteca / Centre de documentació i consulta externa 300 BibliotecaAdministració 150 ComúOficines i serveis Casa de les Llengües:Oficines ( Equip directiu)Serveis:

Centre Internacional Bones Pràctiques Centre Internacional de les Llengües Vives de la

Mediterrània Centre de Multilingüisme, Organitzacions i

Empresa200 Comú

Zones logístiques i de circulació (zones de seguretat + sanitaris) 400 Comú

Projectes externs (observatori, centre plurilingüisme, Xarxa Diversitat Lingüística, ICVolunteers...) 200

Recerca i serveis

1. Total superfície usos 4.933

NORMATIVA URBANÍSTICA/ URBANISMEEl recinte de Can Ricart pertany al districte d’activitats 22@bcn, està inclòs a l’àmbit del PERI del Parc Central i la Modificació del Pla de Millora Urbana UA1 -Preservació del Recinte de Can Ricart”. (en tràmit)-, tal com s’observa en els plànols de planejament del 22@ adjunts (6, 7a,7b)

Disposa del grau de protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric Artístic de la Ciutat de Barcelona: Nivell C, i s’ha incoat expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Local.La proposta sobre Can Ricart assegura la consecució de tres grans objectius.

1. Conservació del patrimoni industrialEls aspectes substancials que preveu la proposta urbanística per al recinte de Can Ricart són els següents: Manteniment del recinte. Conservació íntegra dels edificis principals i dels espais lliures. Substitució respectuosa (volumetria i disposició) dels edificis més deteriorats o menys

significatius. Minimització de l’impacte produït pels serveis bàsics de la ciutat. Documentació i divulgació.

2. Un espai urbà que funciona.L’espai públic és l’element suport de l’estructura urbana, de les relacions i les activitats i per tant un dels eixos bàsics de la configuració de la ciutat. Connexió amb la ciutat. Espais lliures que faciliten la convivència. Compliment dels requeriments per assegurar la solució d’emergències. Espais constructius aptes per a la diversitat d’usos. La proposta garanteix la mixtura d’usos que es complementen i la flexibilitat d’espais. La convivència d’usos d’habitatge, equipament i activitats es distribueix d’una manera homogènia en el conjunt del recinte. La flexibilitat d’espais queda garantida, ja sigui amb la rehabilitació d’edificis existents, ja sigui amb les noves edificacions amb tipologies més actuals. És precisament la possibilitar d’implantar usos diversos, la que facilitarà la conservació del recinte, adequant-hi els espais als usos més adients.Els equipaments estan previstos al sector central del recinte, rehabilitant edificis existents, que es destinaran a dotacions d’escales i àmbits diferents. Des de l’equipament local, com el casal de barri, a equipaments culturals de ciutat com el Hangar que es manté i amplia, a equipaments docents i de recerca.

3. Usos potents per al present i el futur.La present proposta d’usos és el resultat de concretar tot un seguit de consideracions d’índole diversa, amb l’objectiu d’assolir un plantejament no només viable avui, sinó que, a més, tingui un clar recorregut de futur. La proposta d’usos no s’ha configurat a partir de

sospesar cadascun dels criteris que s’enumeren de forma aïllada, sinó analitzant-los i combinant-los de manera conjunta.La proposta estableix els usos següents: Usos socials destinats al barri. Espais creatius. Espais de formació, recerca i innovació a l’entorn de la “Casa de les Llengües”, un

projecte innovador amb l’objectiu la preservació, ús i desenvolupament de les llengües com a vehicle de comunicació, patrimoni cultural de la humanitat i dret de persones i comunitats. Una de les exposicions serà “Veus” presentada en el Fòrum Universal de les Cultures.

Espais productius. Habitatge social i habitatge no convencional.

En tot cas la proposta haurà de tenir en compte la conservació dels edificis existents així com el seu volum, fent una proposta d’ocupació d’aquests enderrocant o no els volums annexos frontals de la nau central, segons les necessitats justificades del programa proposat També es podrà, sempre que sigui necessari, ocupar el soterrani de la plaça. La intervenció haurà de considerar les següents determinacions del Pla de Patrimoni Industrial:

Qualsevol intervenció haurà de valorar tots els processos històrics del conjunt.Dels edificicis protegits:- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals (cossos

afegits, instal·lacions, aparells d’aire condicionat...); recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original…).

- Respectar l’estructura espacial definida pel projecte original per tal de fer inteligibles els espais originals.

- Recuperació i posada en valor dels elements estructurals originals d’interès, visibles a l’interior.

3.- DOCUMENTACIÓ QUE ES FACILITARÀ ALS CONCURSANTS

3.1.- Des del dia de la publicació de l’anunci del concurs, els professionals i les empreses interessades hauran de sol·licitar a la Copisteria Miracle, C. Joaquim Pou, núm. 2, 08002 Barcelona. Tel. 93 317 12 26 la documentació següent:

Plànol de situació Plànol d’emplaçament Plànols de planta, alçats I seccions. Fotografies

Pel que fa a Aquest Plec de Bases inclosos els seus annexos (1.1,1.2,1.3,1.4,1.5) els licitadors el podran sol·licitar a la Casa de les Llengües, Via Laietana, 46 A pral 1a, 08003 de Barcelona. Per a qualsevol aclariment, es podran posar en contacte amb la Casa de les Llengües, al telèfon 93.268.90.73 o a l’adreça electrònica direccio@linguamon.cat.

3.2.- En el cas que la Casa de les Llengües ho cregui convenient, subministrarà nova documentació que ampliï el contingut de la relacionada en aquesta base als concursants que hagin superat la primera fase per a un millor desenvolupament de les propostes a presentar en la segona fase del Concurs. En qualsevol cas, la documentació lliurada als concursants tindrà caràcter vinculant per al desenvolupament de les propostes.

3.3.- Els concursants disposaran de 10 dies naturals, comptadors des de la darrera publicació de l’anunci de licitació, per sol·licitar per correu electrònic els aclariments tècnics necessaris. La Casa de les Llengües respondrà per aquest mitjà, als concursants que les han formulat, el conjunt de totes les consultes realitzades en els 10 dies hàbils següents a la finalització del termini anterior. El període de temps transcorregut entre preguntes i respostes no incideix en el termini previst per a la presentació de les propostes.

3.4.- La presentació de propostes al present concurs suposa la plena i incondicionada acceptació de la documentació relacionada en el punt 3.1, que tindrà caràcter contractual.

4.- COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT DEL JURAT.

4.1.- Composició del Jurat:

President

Honorable Conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Vocals

Per part de la Casa de les Llengües:

Director de la Casa de les Llengües

Per part del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya:

Secretari General de la Presidència Gerent de Serveis Comuns

Subdirectora General d’Obres i Serveis, que assumirà també les funcions de secretària del tribunal.

Per part de l’Ajuntament de Barcelona:

Arquitecte en Cap

Cap de patrimoni

Per part de 22@barcelona:

Directora d’Urbanisme

Per part del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Barcelona

Representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Per part de GISA

Director/a General

4.2. Funcionament del Jurat

El Jurat regularà el seu propi funcionament, ajustant la seva actuació a les disposicions del present Plec de Bases.

El Jurat es constituirà per la compareixença de dos terços dels seus membres en primera convocatòria o la meitat més un en segona convocatòria. Les decisions del Jurat es prendran per majoria simple. El President tindrà en cas d’empat vot de qualitat.

El Jurat adoptarà les seves decisions amb total independència i amb subjecció als criteris establerts en el present Plec de Bases.

4.3.- Òrgan tècnic de suport

L’òrgan tècnic de suport, format per dos tècnics de la Casa de les Llengües, durà a terme les funcions que aquest Plec de bases li atribueix, relatives al control de l'adequació de les ofertes als requeriments formals exigits en el Plec de bases

5.- PROCEDIMENT

5.1.Fases del concurs

El Concurs constarà de dues fases diferenciades: Primera fase en la que els concursants presentaran la documentació i en la que se seleccionaran els concursants que accediran a la segona faseSegona fase en la que els concursants que hi hagin accedit presentaran la seva proposta d'acord amb allò indicat a la Base 7 d’aquest plec, sota un lema, de forma que l’oferta sigui anònima. 5.2. El guanyador obtindrà un premi retributiu total de 30.000,00 Euros, IVA inclòs, quantitat que es restarà de l’ import d’adjudicació del contracte de redacció del projecte executiu i/o de direcció d’obres i/o altres contractes que suposin una continuïtat de la proposta guanyadora, en el supòsit que el guanyador resultés adjudicatari d’aquests contractes.

La resta de Concursants que hagin accedit a la Segona Fase del Concurs i hagin presentat la proposta en els termes exigits per la Base 6 d'aquest Plec de Bases, tindran dret a percebre una compensació per les despeses d'elaboració d'aquesta proposta d'acord amb el que s'indica a la Base 8.3 d'aquest Plec de Bases.

5.3. La documentació es presentarà en els formats següents: pels textos haurà de ser tipus *.doc (Word), el del pressupost *.pz8 i *.pt8 (Presto), i els gràfics *.dwg (AutoCAD).Tota la documentació haurà de ser lliurada seguint les prescripcions i criteris establerts per la Casa de les Llengües. No s'acceptarà cap document manuscrit ni amb omissions, errades o esmenes que no permetin conèixer clarament les condicions per valorar la proposta.

6.- PRIMERA FASE DEL CONCURS

6.1.- Requisits per a participar en el present concurs.

6.1.1.- Podran participar en el concurs les persones físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que tinguin plena capacitat d’obrar de conformitat amb el que estableix l’article 15 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (en endavant, LCAP), no estiguin incloses en cap de les prohibicions de contractar que es recullen en l’article 20 de la mateixa norma, i acreditin, a més, que tenen la solvència econòmica, tècnica i professional de conformitat amb l’establert en aquesta base.

6.1.2.- Així mateix, podran participar en el concurs unions d’empreses que es constitueixin temporalment a l’efecte, sense que calgui la seva formalització en escriptura pública fins què hagin resultat guanyadores i, en el seu cas, s’hagi efectuat l’adjudicació del contracte a llur favor. En tot cas aportaran compromís subscrit per totes les empreses de constituir-se formalment en unió temporal cas de resultar guanyadores i adjudicatàries del/s contracte/s, indicant la seva participació en la unió temporal. Aquestes empreses restaran obligades solidàriament davant la Casa de les Llengües. Aquesta participació haurà d’ésser proporcional a la magnitud dels treballs a desenvolupar per cadascun dels seus membres en la fase de redacció de la proposta.

Tots els components de la UTE hauran de signar els documents quan aquests hagin d’estar signats.

Cadascun dels components de la unió temporal acreditarà la seva capacitat d’obrar de conformitat amb aquesta base. A efectes de determinar la solvència de la unió temporal s’acumularan les característiques acreditades per cadascun dels integrants de la mateixa.

6.1.3.- Tret d’allò previst en el paràgraf anterior, cap interessat podrà presentar-se en unió temporal amb d’altres si ho ha fet individualment, així com tampoc podrà figurar en més d’una unió temporal. En cas de fer-ho serà causa de la no admissió de totes les participacions subscrites per aquest.

Els concursants hauran d’ésser persones físiques o jurídiques la finalitat o activitat de les quals tingui relació directa amb l’objecte del present concurs segons resulti dels seus respectius estatuts o regles fundacionals i s’acrediti degudament. Els concursants, a més, hauran de disposar d’una organització amb elements personals i materials suficients per a la deguda execució de la proposta i, en el seu cas, del contractes que se’n puguin derivar, admetent-se la subcontractació només quan així s’estableixi explícitament en aquest plec.

El personal que haurà de formar part de l’organització serà l’idoni en titulació i experiència per a la bona realització de la proposta i la responsabilitat requerida, d’acord amb l’establert en la base 6.5, així mateix, els concursants hauran d’acreditar la xifra de negocis globals en els darrers tres anys. Qualsevol canvi en el personal assignat a la redacció de la proposta, haurà d’ésser comunicat i acceptat per la Casa de les Llengües

6.2.- Presentació de la documentació

El termini màxim per a rebre les sol·licituds de participació serà de 37 dies a comptar des de la data d’enviament de l’anunci de licitació al Diari Oficial de la Unió Europea. Cas que la documentació s’enviï per correu, el concursant haurà de justificar la data i hora d’imposició de la tramesa a l’oficina de Correus i comunicar a la Casa de les Llengües la remissió de la documentació mitjançant tèlex, fax, telegrama o correu electrònic dins del termini indicat en l’anterior paràgraf. Sense la concurrència d’ambdós requisits no serà admesa la documentació si es rebuda a la Casa de les Llengües amb posterioritat a la data i hora indicats a l’anterior paràgraf. En qualsevol cas, transcorreguts deu dies naturals des de la data indicada a l’anterior paràgraf sense que s’hagi rebut la documentació, aquesta no serà admesa.

L’anunci per correu electrònic només serà vàlid si existeix constància de la transmissió i recepció, de les seves dates i del contingut íntegre de les comunicacions si identifica fidedignament al remitent i al destinatari.

Tots els concursants han d’assenyalar en el moment de presentar llurs propostes un domicili, un telèfon i un fax per a les comunicacions i relacions que en general es derivin del concurs o que de qualsevol manera puguin afectar el concursant.

La documentació presentada fora de termini no serà admesa sota cap concepte.

Les empreses estrangeres que contractin a Espanya presentaran la documentació traduïda de forma oficial al català o al castellà.

6.3.- Contingut de la documentació per a la Primera Fase del Concurs

Els concursants presentaran, dins el termini i en el lloc indicats a l'anterior base 6.2, la documentació necessària per participar en el concurs.

6.4.- Examen i valoració de la documentació

L’òrgan tècnic de suport podrà recabar dels sol·licitants aclariments sobre els certificats i documents presentats o requerir-lo per a la presentació d’altres de complementaris, el que haurà de complimentar-se davant l’Òrgan tècnic de Suport en el termini que s’atorgui a tal efecte, termini que en cap cas podrà ésser superior a cinc dies naturals

Serà causa d’exclusió del concurs la manca de presentació d'algun dels documents necessaris per participar en el concurs, llevat que sigui considerada esmenable per l’òrgan tècnic de suport.

Als efectes d’esmena es comunicarà als concursants (verbalment i/o per mitjà alternatiu que garanteixi la comunicació) l’existència de defectes o omissions esmenables, i es publicarà en el tauló d’anuncis de la Casa de les Llengües, fixant-se un termini per a que el concursant pugui presentar l’oportuna esmena . Aquest termini no podrà ésser en cap cas superior a tres dies hàbils comptadors des de la data abans indicada de la publicació en el tauló d’anuncis.

Serà causa de rebuig de qualsevol sol·licitant la manca d’esmena en temps i forma.

6.5.- Criteris per a la selecció dels concursants que accediran a la segona fase

Els concursants indicaran amb detall el personal facultatiu del qual disposen

A títol únicament enunciatiu, es relacionen tot seguit les funcions i àrees adients per a la realització de la proposta:

Àrea d’arquitectura Desenvolupament arquitectònic de la proposta, a nivell del concurs d’idees i, si

s’escau, de les següents fases del desenvolupament del projecte i de la direcció d’obra.

Direcció del projecte per tal de garantir l’adequada integració i coordinació dels treballs desenvolupats en totes les àrees amb la d’arquitectura.

Planejament. Elaboració, si escau, dels instruments urbanístics necessaris per portar a terme la proposta.

Assessorament mediambiental. Suport en el desenvolupament arquitectònic de la proposta, a nivell del concurs d’idees i, si escau, de les següents fases del desenvolupament del projecte i de la direcció d’obra.

Àrea de patrimoni artístic

Especialització en edificis històrics quant a la seva restauració, ús i conservació Assessorament històric artístic. Suport en el desenvolupament arquitectònic de la

proposta, a nivell del concurs d’idees i, si s’escau, de les següents fases del desenvolupament del projecte i de la direcció d’obra.

Àrea de programació funcional Assessorament en la fase de concurs d’idees i en els contractes que se’n puguin

derivar de l’adequació funcional de les propostes. Assessorament sobre els requeriments tècnics de les diverses àrees. Assessorament sobre els requeriments dels equipaments a instal·lar.

Àrea d’estructures Desenvolupament de les propostes de geotècnia, fonamentació i estructures, a

nivell del concurs d’idees i, si escau, de les següents fases del desenvolupament del projecte i de la direcció d’obra. L’autoria d’aquests treballs serà assumida en els documents elaborats al respecte.

Elaboració d’estat d’amidaments i pressupostos corresponents a moviment de terres, fonamentació i estructures.

Àrea d’instal·lacions Desenvolupament de les propostes d’instal·lacions, a nivell del concurs d’idees i,

si escau, de les següents fases del desenvolupament del projecte i de la direcció d’obra. L’autoria d’aquests treballs serà assumida en els documents elaborats al respecte.

corresponents a les àrees d’estructures i d’instal·lacions en el projecte.

Les propostes presentades i admeses seran estudiades, valorades i ponderades pel Jurat segons els criteris següents. Per tal d’efectuar la valoració, els concursants hauran de presentar degudament omplerts els annexos números 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4, que s’adjunten a aquest expedient.Només es puntuarà la informació que s’inclogui com a màxim en dues fitxes per àrea, es poden presentar també fotografies o plànols amb un màxim de un DIN A4 per obra o projecte.

La puntuació total de la primera fase serà de 200 punts:

A.- La puntuació màxima a obtenir pels conceptes que s’indiquen a continuació és de 100 punts (en cada apartat consta especificada la puntuació per cada àrea)

A.1.- Àrea d’arquitectura: 40 punts (annex 1.1)

Arquitecte o arquitectes proposats com autor/s del projecte, es puntuarà:

Projectes i direccions d’obra realitzades en general Projectes i direccions d’obra realitzades en l’àmbit de la restauració i adequació d’edificis catalogats Premis, publicacions realitzades com autor / autors, obra publicada, i experiència docent

A.2.-Àrea de Patrimoni artístic: 15 punts (annex 1.2)

Tècnic o tècnics responsables de l’àreaArquitectes, arquitectes tècnics i/o especialistes en patrimoni artístic arquitectònic (historiadors de l’art o similar) amb formació específica en aquesta disciplina, es puntuarà:Projectes realitzats Premis, publicacions realitzades com autor / autors, obra publicada, i experiència docent

A.3.- Àrea d’ estructures: 20 punts (annex 1.3)

Tècnic o tècnics responsables de l’àreaProjectes i direccions d’obra en les que hagin intervingut Premis, publicacions realitzades com autor / autors, obra publicada, experiència docent.

A.4.- Àrea d’instal·lacions: 20 punts (annex 1.4)

Tècnic o tècnics responsables de l’àreaProjectes i direccions d’obra en les que hagin intervingut Premis, publicacions realitzades com autor / autors, obra publicada, experiència docent.

A.5.- Metodologia i assegurament de la qualitat: 5 punts

Metodologia proposada pel concursant per al desenvolupament del concurs d’idees i per a cadascun dels contractes que se’n puguin derivar Pla d’assegurament de qualitat proposat pel licitador per al desenvolupament del concurs d’idees i per a cadascun dels contractes que se’n puguin derivar amb especial atenció als paràmetres: temps, cost i qualitat.

B.- La puntuació màxima a obtenir pels conceptes que s’indiquen a continuació és de 100 punts (en cada apartat consta especificada la puntuació)

B.1.- Anàlisi d’un màxim de quatre i mínim de dos projectes executats, o no: 50 punts (annex 1.5).

Anàlisi dels projectes seleccionats pel licitador, equiparables en complexitat, i/o magnitud, i/o ús al del objecte del concurs. Aquests projectes poden haver estat realitzats

de manera individual o bé conjunta. Cada projecte s’haurà de presentar en format DINA 3.

B.2.- Exposició de l’enfocament del projecte:50 punts.

Els participants hauran d’exposar, en format Word, DINA-4 (l’extensió màxima de l’explicació serà de dos fulls), la forma i criteris d’enfocament del projecte sense concreció expressa de l’espai arquitectònic però si de la intenció, cal una descripció de la idea a partir de la qual desenvoluparan el projecte, premisses i punts a tenir en compte per la segona fase. En cap cas els concursants podran fer referències a la forma arquitectònica del projecte i la proposta de la segona fase.

7.- SEGONA FASE DEL CONCURS

7.1.- Accés a la Segona Fase del Concurs

Accediran a la Segona Fase els cinc (5) concursants que hagin obtingut una major puntuació. Cas que el nombre de propostes admeses a concurs resulti inferior a cinc (5), el Jurat decidirà si declara desert el concurs o permet l’accés a la segona fase als concursants admesos.

L’òrgan tècnic de suport, d'acord amb el que resulti de la corresponent decisió del Jurat, comunicarà, simultàniament i per escrit, l’accés a la Segona Fase als concursants seleccionats. Els concursants no seleccionats per a la segona Fase rebran l’oportuna comunicació de L’òrgan tècnic de suport.

7.2.- Termini.

El termini per a la presentació de propostes es concretarà en la invitació escrita que la Casa de les Llengües enviarà als licitadors seleccionats. Aquest termini no serà inferior a 40 dies a partir de la data d’enviament de la invitació.

7.3.- Presentació de les propostes.

Les propostes es presentaran degudament embalades i identificades exclusivament mitjançant el lema del concursant. Cadascun dels documents tècnics que integrin la proposta, que aniran degudament titulats i paginats, s’identificaran exclusivament mitjançant el lema del concursant. En sobre a part, tancat i lacrat, en el que hi figurarà exteriorment el lema, s’inclourà un document que relacionarà el lema amb el nom del concursant. Aquest document haurà d’estar signat pel concursant.

La proposta degudament embalada i el sobre es presentaran tancats en el lloc i termini que s’assenyalarà a la comunicació d’accés a la Segona Fase.

7.4.- Proposta a presentar a la Segona Fase del Concurs:

En aquesta fase seran únicament els licitadors convidats els que hauran de lliurar material. És el que es detalla a continuació:

Quatre (4) plafons amb suport rígid de cartró ploma de 8 mm en format ISO-A1, tots amb la mateixa orientació, vertical, a una sola cara. A més, es lliuraran dins un sobre una (1) còpia plegada en format ISO-A3 de cadascun dels plafons, i també tres (3) còpies reduïdes a format ISO-A3 sobre plafó. Els plafons contindran tota la informació visual i escrita necessària per explicar la proposta, amb un mínim de 6 perspectives; resum del quadre de superfícies, indicació de l’escala gràfica dels plànols i orientació, amb els principals valors estètics, funcionals, mediambientals, constructius, d’instal·lacions, etc.

A més, per facilitar els treballs al jurat, els concursants han de lliurar un dossier d’un màxim de deu (10) fulls ISO-A4, a una cara, en el qual es pot explicar tot allò que es consideri oportú i que no reflecteixin els plafons, a més podrà presentar aquesta proposta en PowerPoint o en vídeo en format digital, en el qual consti una explicació verbal (veu en off) que mantingui l’anonimat del/s licitador/s.

7.5.- Exposició i publicació dels treballs :

La Casa de les Llengües podrà exposar públicament els treballs realitzats pels concursants que hagin accedit a la Segona Fase d’aquest concurs prèviament o posteriorment a l’adjudicació del concurs. Així mateix podran publicar i difondre mitjançant els suports i mitjans que considerin oportuns els treballs realitzats pels concursants que hagin accedit a la Segona Fase.

7.6.- Examen de les propostes i causes d'exclusió

El jurat podrà excloure del concurs, aquells concursants que no presentin la documentació exigida en aquest plec, sempre que la seva omissió impedeixi la valoració de la proposta.

7.7.- Criteris de valoració de les propostes

Puntuació total 100 punts:

7.7.1.- El Jurat valorarà les propostes d’acord amb els criteris exposats a continuació. Per a cadascun dels criteris s’indica la puntuació màxima a obtenir:

a) Qualitat compositiva i formal i funcional de la proposta ( 50 punts) - Qualitat compositiva i formal de la nova edificació

- Qualitat dels espais interiors públics i restringits - Qualitat dels espais públics exteriors -- Relació de la proposta amb l’entorn urbanístic de la ciutat - Adequació de l’edifici a l’ús institucional - Manteniment i millora dels espais respectant la seva qualificació històrica i artística)

b) Funcionalitat de la proposta ( 20 punts)

- Adequació al programa funcional - Estructura de circulacions i de nuclis de comunicació. Racionalitat de les circulacions internes públiques i restringides - Adequació de les relacions entre àrees i serveis - Funcionalitat de les àrees i espais de treball - Flexibilitat i capacitat de suportar canvis de programa de la idea projectada. Potencial de creixement - Idoneïtat dels accessos i relació amb l’aparcament públic

c) Racionalitat tècnica i econòmica de la proposta (20 punts)

- Racionalitat de les solucions estructurals, constructives i d’instal·lacions proposades ( 4 punts)- Procés constructiu previst. Minimització de les afectacions ( 4 punts)- Optimització del paràmetre cost / qualitat de la proposta (3 punts) - Optimització de les despeses de manteniment inherents (3 punts)- Optimització de la relació superfície construïda / superfície útil (3 punts)- Adequació de la idea projectada al pressupost previst (3 punts) d) Eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental (10 punts)

- Eficiència energètica i sostenibilitat mediambiental de la proposta, tant pel que fa als aspectes constructius com les instal·lacions (10 punts)

7.7.2.- El Jurat elaborarà acta raonada de la puntuació obtinguda per cadascuna de les propostes, identificada pel seu corresponent lema, de conformitat amb els criteris indicats en aquest Plec.

8.- RESOLUCIÓ DEL CONCURS

8.1.- El Jurat resoldrà el Concurs en el termini màxim de tres mesos a comptar des de la data d’acabament del termini de presentació de les propostes. Aquesta resolució serà a favor del concursant que hagi obtingut la puntuació més elevada en la Segona Fase del concurs. Per tant, no es tindran en cap cas en consideració per a la resolució del Concurs i determinació del concursant que en resulti guanyador, la puntuació obtinguda a la Primera Fase.

No obstant l'anterior, el Jurat podrà rebutjar igualment totes les propostes i declarar desert el concurs. En qualsevol cas, la resolució del Jurat serà motivada i traslladada a L’òrgan tècnic de suport als efectes indicats a la següent base 8.2.

8.2.- Obertura del sobre que relaciona el lema amb el concursant

En sessió pública, i en la data i hora que es comunicarà als concursants que hagin accedit a la Segona Fase del Concurs, es procedirà per l’òrgan tècnic de suport a la lectura de la puntuació obtinguda per a cadascun dels lemes d’acord amb l’acta elaborada pel Jurat. Seguidament es procedirà a l’obertura pública del sobre que relaciona el lema amb el concursant.

8.3.- Compensació de despeses d'elaboració de la proposta gràfica

En el moment de rebre la notificació de la resolució del concurs a què es refereix el paràgraf anterior, els concursants que hagin accedit a la Segona Fase, hagin lliurat la documentació exigida en la base 7.4 i no n’hagin resultat exclosos per qualsevol causa, exceptuant el guanyador del concurs, rebran la compensació establerta en aquest plec, d’acord amb la base 5.2. A aquest efecte podran presentar a la Casa de les Llengües l’oportuna factura en concepte de despeses d’elaboració de la proposta per un import de quinze mil euros, inclòs l’IVA (15.000, 00 €).

9.- ADJUDICACIÓ AL GUANYADOR DEL CONCURS D’IDEES DEL/S CONTRACTE/S DE REDACCIÓ DEL PROJECTE I DE DIRECCIÓ DE LES OBRES PER A L’ADEQUACIÓ DE CAN RICART I RESTA DE CONTRACTES QUE SUPOSIN UNA CONTINUÏTAT DEL CONCURS

La Casa de les Llengües podrà adjudicar al guanyador del concurs, per procediment negociat sense publicitat, el futur contracte de redacció del projecte executiu i/o direcció d’obres i/o altres contractes inherents a aquest concurs, atenent el que disposa l’art. 216 de la Llei de contractes de les Administracions Públiques.Tant l’acceptació del premi com la signatura dels contractes de redacció del projecte executiu i/o direcció d’obres i/o altres contractes inherents a aquest concurs, no suposa necessàriament l’acceptació per part de la Casa de les Llengües sense reserves de la proposta guanyadora en el concurs d’idees ni el resultat de cadascuna de les fases successives. Si el guanyador resulta adjudicatari dels futurs contractes, haurà d’adaptar-se i donar resposta als requeriments de caire funcional, tècnic i econòmic que li siguin efectuats per la Casa de les Llengües i haurà d’acceptar els canvis i/o modificacions que proposi La Casa de les Llengües.Cas que el guanyador del concurs resulti una unió temporal d’empreses, el premi serà distribuït entre les empreses integrants de la unió, d’acord amb el percentatge de participació indicat en el compromís al que es refereix la base 6.1. d’aquest Plec.

10.- TITULARITAT I EXPLOTACIÓ DELS TREBALLS

La presentació de les propostes per part dels concursants seleccionats per accedir a la segona fase comporta la cessió gratuïta a la Casa de les Llengües, en exclusiva, per a l’àmbit territorial universal i per a tot el temps que trigui en passar al domini públic, dels drets d’explotació de la propietat intel·lectual de les propostes i de la documentació que els dona suport i en especial els drets de reproducció, muntatge, edició, transformació i/o modificació de les propostes, sense que aquesta cessió pugui suposar cap reclamació o retribució addicional per a l’arquitecte o arquitectes autors i / o directors de les propostes i tampoc per a qualsevol tècnic que hagi participat en elles.

A aquest efecte, la Casa de les Llengües, podrà fer us de part del contingut de qualsevol de les propostes dels concursants seleccionats per accedir a la segona fase per tal d’incorporar-les en els futurs contractes.

11.- JURISDICCIÓ CONTENCIOSA

La resolució de qualsevol conflicte o qüestió litigiosa derivat de l’aplicació o execució d’aquest concurs serà competència de la jurisdicció contencioso administrativa.

Barcelona, 20 de setembre de 2006