Foto: Alba Pujol

Vania Anton P. Txékhov

Direcció: Àlex Rigola

Sala Muntaner Del 5 al 29 de juliol

Vania

Anton P. Txékhov

1

Àlex Rigola proposa una adaptació lliure del clàssic de Txékhov en què públic i actors comparteixen el reduït espai d’una caixa, a l’interior de la qual es desenvolupa la trama. Oncle Vània és una de les obres cabdals del teatre universal i alhora una de les més representades de Txékhov, una obra que continua vigent i ens permet reflexionar sobre l’actualitat. Els personatges, travessats pel tedi i desorientats, representen una humanitat que ha perdut el rumb. Després de portar a escena diverses obres de Shakespeare, Àlex Rigola comença a endinsar-se en l’univers de Txékhov. El seu Vania és una peça que arriba a l’essència de la peça del dramaturg rus i ho fa mitjançant el joc. Jugar amb Vania en una caixa per a seixanta persones és voler compartir els pensaments i les preocupacions amb el públic a través de la dramatúrgia i l’acting; acostar al màxim la relació entre espectador i actor. Aquest projecte dona prioritat absoluta al treball actoral i busca trencar la distància amb l'espectador, intentant no caure en “actuacions” per, en canvi, oferir l'oportunitat de joc, de vida, de compartir veritables pensaments en comptes de representar-los. Per aconseguir-ho, es necessiten les distàncies curtes i un espai íntim, proposar a l'espectador una experiència diferent que al mateix temps no precisi d’impostacions vocals o tècniques per fer-se escoltar i es converteixi així en el confessor d'aquests artistes. No s'acostumen a representar les grans obres en formats molt petits, i menys amb un equip de luxe que difumina la separació actor-personatge. On comença un i acaba l'altre? Luís Bermejo, Gonzalo Cunill, Irene Escolar i Ariadna Gil posaran molt difícil saber si estan parlant d'ells o dels seus personatges. Aquest és el joc que volem oferir. Si el públic fa aquest salt, l'èxit està assegurat. Després d’Ivànov, és la segona vegada que Rigola versiona Txékhov. L’any passat Rigola va presentar al Grec el seu muntatge Who is Me. Pasolini, que tenia com a escenari, com en el cas de Vania, una gran caixa similar a les que s’utilitzen per transportar obres d’art.

Vania

Anton P. Txékhov

2

Fitxa artística Autoria: Anton P. Txèkhov Direcció i adaptació: Àlex Rigola Adjunt a la dramatúrgia: Lola Blasco Interpretació: Luís Bermejo, Gonzalo Cunill, Irene Escolar, Ariadna Gil. Composició musical: Gonzalo Cunill (Lletra i Música de la cançó Penando) Escenografia: Max Glaenzel Ajudantia de direcció: Alba Pujol Assistència de direcció: Lucía Díaz-Tejeiro Producció executiva: Jordi Puig, KAI Distribució: Focus

Vania

Anton P. Txékhov

3

Una producció de Heartbreak Hotel i Titus Andrònic S.L. Coproduït pel Grec 2018 Festival de Barcelona, Teatros del Canal i Festival Temporada Alta Estrenat el dia 17 de novembre 2017 en el Festival Temporada Alta, Girona. Del 23 de novembre del 2017 al 7 de gener del 2018 es va programar a Los Teatros del Canal, Madrid. Espectacle en castellà. Teatre Del 5 al 29 de juliol Sala Muntaner Horari: Dimecres i dijous, a les 20:30h Divendres i dissabte, a les 18:30 i a les 20:30h Diumenges, a les 18.30 h Durada aproximada: 75 min Preu: 30€

Vania

Anton P. Txékhov

4

Anton Txékhov Autor

Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog, 1860 - Baden-weiler, 1904), fou un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. La seva carrera com a dramaturg va deixar diverses obres clàssiques del teatre, i també són coneguts els seus contes. Va practicar la medicina durant gran part de la seva carrera literària. Després de la desastrosa acollida de La gavina, l’any 1896, va renunciar al teatre, però l’obra va ser reestrenada amb èxit per Konstantín Stanislavski al Teatre d’Art de Moscou. A conseqüència d’això, va produir L’oncle Vània i va estrenar les dues darreres obres de teatre de Txékhov, Les tres germanes i L’hort dels cirerers. Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per

al conjunt actoral com per al públic, perquè en lloc d’una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim» i una «vida submergida en el text». No tothom va apreciar el repte: se sap que Lev Tolstoi va dir a Txékhov: «Saps?, no puc tolerar Shakespeare, però els teus drames són encara pitjors»”. La seva originalitat consisteix en un primerenc ús de la tècnica del corrent de consciència, posteriorment emprada per Virginia Woolf i altres modernistes, combinada amb el rebuig de la finalitat moral de l’estructura tradicional de la narració. No va excusar-se per les dificultats a què sotmetia els lectors, insistint que el paper d’un artista era plantejar preguntes, no contestar-les. Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim» i una «vida submergida en el text». No tothom va apreciar el repte: se sap que Lev Tolstoi va dir a Txékhov: «Saps?, no puc tolerar Shakespeare, però els teus drames són encara pitjors»”. La seva originalitat consisteix en un primerenc ús de la tècnica del corrent de consciència, posteriorment emprada per Virginia Woolf i altres modernistes, combinada amb el rebuig de la finalitat moral de l’estructura tradicional de la narració. No va excusar-se per les dificultats a què sotmetia els lectors, insistint que el paper d’un artista era plantejar preguntes, no contestar-les.

Vania

Anton P. Txékhov

5

El director ha dit... Vania dona una visió tràgica del món actual en una versió lliure de l’obra de Txékhov. Temps foscos i de desencís: tot el que ahir es projectava como a futur avui és desil·lusió i tristesa. Un segle després, el text de Txékhov ens permet reflexionar sobre la pèrdua de rumb com si fins ara no haguéssim après rés. Una visió tràgica del mon contemporani on els seus protagonistes descobreixen que la vida no és com se l’havien imaginat. Versió per a quatre actores centrada en la recerca de una veritat escènica dramatúrgica i actoral per arribar a l’essència de Txékhov mitjançant el joc. Una proposta íntima on intèrprets i espectadors compartiran espai i melancolia.

Àlex Rigola

Vania

Anton P. Txékhov

6

Foto: Alba Pujol

Vania

Anton P. Txékhov

7

Àlex Rigola Direcció i adaptació

Foto: Alba Pujol Nascut a Barcelona el 1969, Àlex Rigola és director i dramaturg. Actualment és el codirector de Teatros del Canal (Madrid) juntament amb Natalia Álvarez Simó. Ha estat director de la secció de teatre de la Biennale di Venezia (Itàlia, 2010-2016) i del Teatre Lliure de Barcelona (2003 - 2011). Els seus espectacles han girat per França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Portugal, Espanya, Rússia, Bòsnia, Hongria, Polònia, Romania, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Taiwan i Austràlia.

Vania

Anton P. Txékhov

8

2017 - Ivánov,(versió lliure d’Anton Txékhov). Teatre Lliure, 2016 2016 - Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas), de P.P. Pasolini. Temporada Alta 2016, Teatros del Canal i Heartbreakhotel. 2016- Giulio Cesare,de Shakespeare. Teatro Stabilie del Veneto, Teatro Nacionale, Estate Teatrale Veronese. 2015 - Marits i mullers, de Woody Allen. Teatro Abadía i Heartbreak Hotel. 2015- Incerta Glòria, de Joan Sales. TNC Teatre Nacional de Catalunya i HeartBreak Hotel. 2014 - Ein Sommernachtstraum, de Shakespeare.Düsseldorfer Schauspiel. Düsseldorf. 2014 - 2666, de Roberto Bolaño. Schaubühne. Berlin. 2013 - Migranland, d’Àlex Rigola. Temporada Alta i Fundació Obra Social La Caixa. 2013 - Madama Butterfly, de Puccini. La Fenice. Venice. 2013 - El policía de las ratas, de Roberto Bolaño. Temporada Alta, Teatro de La Abadía, Teatre Lliure, Biannale di Venezia i TrànsitProjectes. 2013 - Maridos y mujeres, de Woody Allen. Teatro de La Abadía, Biennale di Venezia i Trànsit Projectes. 2012 - MCBTH, de W. Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya i El Canal. 2012 - Coriolà, de W. Shakespeare. Teatre Lliure i El Canal. 2011 - Labcanal: Argelés-Sur-Mer (Havanera). Temporada Alta-El Canal. 2011- Tragèdia (un poema visual a partir d’El naixement de la tragèdia, de Friedrich Nietzsche), d’Àlex Rigola. Festival Grec 2011, Bitò Produccions & Àlex Rigola. 2011 - The End, d’Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2010 - Gata sobre tejado de zinc caliente, de Tennesse Williams. Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional. 2009 - Nixon-Frost, de Peter Morgan. Teatre Lliure. 2008 - Días mejores, de Richard Dresser. Teatro de La Abadía. 2008 - Rock’n Roll, de Tom Stoppard. Teatre Lliure. Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Espectacle i a la Millor Actriu 2008. 2008 - El buñuelo de Hamlet, de Luis Buñuel i Pepín Bello. Lectura. Expo Zaragoza 2008. Teatre Lliure.

Vania

Anton P. Txékhov

9

2007 - 2666, de Roberto Bolaño. Teatre Lliure i Festival de Barcelona Grec 2007. Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Espectacle, Millor Dramatúrgia i Millor Escenografia 2007. Premi Internacional Terenci Moix d’Arts Escèniques a l’espectacle de l’any 2008. Premi Qwerty 2008 a la Millor adaptació per a teatre d’una novel·la. Premis Max 2009 al Millor Espectacle i Millor Escenografia. 2007 - The yingdutchman, de R. Wagner. Gran Teatre del Liceu i Teatro Real. 2006 - La nit just abans dels boscos, de B-M. Koltès. Temporada Alta. 2006 - Arbusht, de Paco Zarzoso. Teatre Lliure i Festival Grec 2006. 2006 - Largo Viaje hacia la noche, d’Eugene O’Neill. Teatro de La Abadía. Madrid. Premi Notodo al Millor Espectacle. 2005 - European House (pròleg de Hamlet sin palabras)”. Teatre Lliure i Temporada Alta. Girona. 2005 - Ricardo 3º,de William Shakespeare. Festival de Teatro Clásico de Almagro i Teatre Lliure. 2004 - Santa Joanadelsescorxadors, de Bertolt Brecht. Teatre Lliure, Festival Grec 2004 Barcelona i Salzburg Festival. Premi al Millor Director Jove del Salzburg Festival. 2003 - Glengarry Glen Ross, de David Mamet. Teatre Lliure. Barcelona. 2003 - Cançons d’amor i droga, de P. Sales, A. Pla, J. Farrés i À. Rigola. Teatre Lliure. Barcelona. Premi Enderrock al Millor Espectacle Musical. 2003- El Cancionero de Palacio, de J. del Encina i L. de Milán. Festival Internacional de Música Castell de Peralada. 2002 - Juli Cèsar, de William Shakespeare. Teatre Lliure. Barcelona. 2002 - Ubú, d’A. Jarry. Teatro de La Abadía. Madrid. 2001 - Suzuki I & II, d’Alexei Xipenko. Teatre Lliure. 2001- Woyzeck, de Georg Büchner. Teatre Romea i Festival Grec 2001 de Barcelona. 2001 - Les variacions Goldberg, de George Tabori. Teatre Nacional de Catalunya. 2000 - Titus Andrònic, de W. Shakespeare. Festival Grec 2000, Barcelona - Teatre Lliure. Premi ADE (Associació de Directors d’Escena) José Luis Alonso al Millor Director Jove Premis Butaca 2001 al Millor Espectacle i Millor Director. Premi de la crítica de Barcelona al Millor Director. 2000- Un cop baix, de Richard Dresser. Sitges Teatre Internacional 2000 – Sala Beckett, Barcelona. Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Director. 1999 - La màquina d’aigua, de David Mamet. Sitges Teatre Internacional i Sala Beckett, Barcelona. Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Director. 1999- Les Troianes d’Eurípides. Sitges Teatre Internacional. 1997 - Kafka: El procés de Franz Kafka. Sitges Internacional Teatre i Teatre Adrià Gual, Barcelona. 1996 - Camí de Wolokolamsk (I), de Heiner Müller. Teatre Artenbrut.

Vania

Anton P. Txékhov

10

Premis: 2009 Premi Max al Millor Espectacle Teatral i a la Millor Escenografia per 2666. 2008 Premi Internacional Terenci Moix de les Arts Escèniques per 2666. Premi Qwerty a la Millor Adaptació d’una novel·la a un altre format per 2666. 2007 Premi de la Crítica al Millor Espectacle Teatral, Millor Dramatúrgia i Millor Escenografia per 2666.

Vania

Anton P. Txékhov

11

Ariadna Gil Interpretació

Foto: Alba Pujol Nascuda a Barcelona el 1969, Ariadna Gil debuta al cinema amb tan sols 17 anys, de la mà del director Bigas Luna, que va ser qui la va descobrir, oferint-li un paper en la seva pel·lícula Lola. Després d’aquest llargmetratge va participar en diverses pel·lícules catalanes, com El complot dels anells, que tracta d’un suposat atemptat als Jocs Olímpics de Barcelona, o Un submarí a les tovalles. El salt al cinema espanyol va ser l’any 1991, en protagonitzar la pel·lícula Amo tu cama rica, amb el director Emilio Martínez Lázaro. Amb la seva interpretació va guanyar el Premi Ondas a la millor actriu. Més tard, participa en la pel·lícula Belle Époque, dirigida per Fernando Trueba, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i amb la qual Ariadna Gil va aconseguir el Premi Goya a la millor actriu. En tot aquest temps ha participat en un considerable nombre de pel·lícules. L’any 1987 dirigeix el curtmetratge Bar, amb guió d’ella mateixa. Així mateix, l’any 2006 s’estrena com a productora amb el documental La Silla de Fernando. Tot i que ha guanyat un Premi Goya, és de destacar que ha estat nominada cinc vegades més, pels llargmetratges Antártida, Lágrimas negras, Soldados de Salamina, Alatriste i Sólo quiero caminar. Entre altres premis, també ha aconseguit el Premi Còndor de Plata, l’any 2001, per la seva interpretació a Nueces para el amor, i el 2002 va estar nominada novament per El lado oscuro del corazón 2. Darrerament se l’ha pogut veure al teatre interpretant Jane Eyre (Teatre Lliure de Gràcia, 2017).

Vania

Anton P. Txékhov

12

Irene Escolar Interpretació Foto: Alba Pujol Irene Escolar (Madrid, 1988) ha estudiat a l’escola de Cristina Rota i al Teatre de la Abadía, amb directors com Declan Donnellan, Thomas Ostermeier, Jan Lauwers, Will Keen, Claudio Tolcachir i Kevin Spacey, entre d’altres. Ha participat en diverses obres de teatre entre les quals Blackbird, dirigida per Carlota Ferrer; El público, de Federico García Lorca, dirigida per Àlex Rigola; Más palos que una piñata, de Juan Cavestany, dirigida per Andrés Lima; La chunga, de Mario Vargas Llosa, dirigida per Joan Ollé, i Oleanna, de David Mamet, dirigida per Manuel de Benito. Al cinema ha treballat a Bajo la piel de lobo, de Samu Fuentes (2017); Las leyes de la termodinámica, de Mateo Gil (2017); Gernika, de Koldo Serra (2016); Los girasoles ciegos, de José Luis Cuerda (2007), Canciones de amor en Lolita’s Club, de Vicente Aranda (2007), o El séptimo día, de Carlos Saura (2004), entre moltes d’altres. Ha obtingut, cal destacar el Goya a millor actriu revelació el 2016 i la nominació als Premis Max i Valle Inclán de teatre per El público,de Federico García Lorca.

Vania

Anton P. Txékhov

13

Luís Bermejo Interpretació Format a l’escola de Cristina Rota, Luis Bermejo va debutar a Maneras de sobrevivir, sèrie a la qual van seguir Compañeros, Lexx, Tierra de lobos, Hospital Central, La familia Mata i El síndrome de Ulises. El 1995 funda, amb Luis Crespo, la companyia teatral Teatro el Zurdo, a la qual es va unir posteriorment el dramaturg José Ramón Fernández. El seu muntatge La ruleta rusa, d’Enric Benavent, va ser nominat als Premis Max 2011 com a Millor Espectacle Revelació. La seva carrera ha anat molt lligada al Teatro de La Abadía (Madrid), on va formar part de l’espectacle Sobre Horacios y Curiacios que va guanyar el Premi Max al Millor Espectacle Teatral del 2004. Al cinema se l’ha pogut veure a Kiki, el amor se hace (2016), Mortadelo y FIlemón. Misión: salvar la Tierra (2008), Los dos lados de la cama (2005), El mundo alrededor (2005), o Días de futbol (2003), entre d’altres. A la televisió ha participat en El hombre de tu vida (2016), El padre de Caín (2016), Tierra de lobos (2010) i Hospital Central (2008), entre d’altres. En teatre, ha participat a El Rey, dirigida per Alberto San Juan; Jugadores, de Pau Miró; Maridos y mujeres, de Woody Allen, dirigida per Àlex Rigola; El portero, de Harold Pinter, dirigida per Carles Alfaro, entre moltes altres obres.

Foto: Alba Pujol

Vania

Anton P. Txékhov

14

Gonzalo Cunill Interpretació Foto: Alba Pujol Format a la Escuela Nacional de Arte Dramático (Buenos Aires), Gonzalo Cunill compta amb una llarga experiència als escenaris i a la pantalla. Pel que fa al teatre, destaca la seva participació en espectacles com Who is me Pasolini, dirigit per Àlex Rigola (2017); Arrojad mis cenizas sobre Mickey, dirigit per Rodrigo García (2015); Dispara, Agafa Tresor, Repeteix, de Mark Ravenhill, dirigit per Josep M. Mestres (2013); Tala, de Thomas Bernhard, dirigit per Juan Navarro, o Luces de Bohemia, de Valle-Inclán, dirigit per Lluís Homar, entre molts altres. Pel que fa al cinema, se l’ha pogut veure als llargmetratges Altamira, de Hugh Hudson (2015); Estrella Fugaz, de Luis Miñarro (2013); Herois, de Pau Freixas (2009); La carta esférica, d’Imanol Uribe (2006); El Perfume, de Tom Twicker (2005), o Amor idiota, de Ventura Pons (2004).També ha participat en diverses sèries de televisió, com Cuéntame (TVE, 2017); Amar es para siempre (Antena 3, 2013), Hospital Central (Tele 5, 2009); Águila Roja (TVE, 2008), o El cor de la ciutat (TV3, 2008).

Vania

Anton P. Txékhov

15

Servei de Premsa Institut de Cultura de Barcelona

La Rambla, 99. 08002 Barcelona

Telèfon 933 161 069 Correu electrònic:

premsaicub@bcn.cat

Enllaç al material de premsa: http://premsaicub.bcn.cat/festival-grec-barcelona-2018/

Més informació a:

www.festivalgrec.barcelona

www.barcelona.cat/barcelonacultura

També ens podeu seguir a través de Facebook, Twitter i Instagram.