Cronica Muntaner Bromera

8/13/2019 Cronica Muntaner Bromera

1/8

INTRODUCCIRAMON MTINTANER:LAMODERNITATD'UNA COMLINICACI

L Mommt de I'escriptura

El dia 15de maig de 1325Ramon Muntaner comengia escriure es seues ventures. enia seixantaanys en feia

quaranta 1285)quehavia emigrat, a la forga,del seu Em-pordi. En l'pocade a seuadedicacid'escriptor,era "na-diu de a viladePeralada ciutaddeValnciao, 'on tambfou durant uns anysurat. Aix doncs,el referit any(1325)en feia cinquanta-unquehavia vist ambelspropisulls(1274)el ja famosssim eiJaume , conquistador ordenadordelregnecrist) i europeude Valncia., el mateix any tamb,en feie vint-i-tres queaquestRamon Muntaner, des de laseua lqueria eXirivella estant, 'haviaembarcat 1302)apa a granaventurade 'expansi atalana I'orient de a marMediterrinia ambla Gran Companyia.

Aix doncs,Ramon Muntaner quanescriuel seu"llibre"aniculaels materialsobjecte de rememoracisobre res eixostemitics:

1. El coneixement irectedelreiJaume totes esactivi-tats, bl.liqueso no, d'aquest reiqueensdoni, alsvalenciansactuals, n territori concret,una lengua unes leisprpies(els urs) dins la coronacatalano-aragonesa.

2. L'episodide a crema destruccide a vilade Perala-da, accibl.licaurlssimaprovocadapels rancesos con-


2/8

seqnciae a qualel oveRarnonMuntaner hagud'emi-grar als seusvint anys acabatse complir.

3. L'expedicia Orient amb aGran Companyia ambuna missi un quefermolt concrets:ell era el racionaloadministradord'aquestpetit pertemible i eficagexrcit.Amb la Companyiarecorregu erres extiquesllocs d'aven-tura. I en ella actucom a capit, amb, intervingu enmoltesbatalles:renta-dues, iu RamonMuntaner, tambensnarra que vaobtenir-nedisgustos,erides baldaments,maldecapsperillsdiversos.Per ambdiners,experinciai un gran prestigid'home organitzador,alent, efectiu fidel als seus eis.

2. Organitzaci dels materils

L'orgaritzaci de tots aquestsmaterialsd'una mneraadequada queesdevingueraun libre,, d'acord ambel seupropsitdiverses egadesepetit, pressuposlns crvirtnfltsexhaustius, c.na apacitatde selecci,uneestrltgidndrratioa,i, s clar, una efectioiutcom nicatioa.

D'acord amb aix, el nostreRamon Muntanerdissenya

el pla del llibre I'esquemael qual,i d'una {ormasenzilla,podem proposar grficamentaix:

t274recod el

rei Jaurlo

(,

Fet fet. RamonMuntaner mosra uns conerxemen$ x-haustius un complexde cultura nusualsen un home que,

com ell, ha passat,ins a 'actede 'escriptura, uarantaanysviatjant,guerrejant,manant,aconsellant,rocurantpel ben-estarde la gent sota a seua esponsabilitat administrantqueviures menjars cavalls armes diners.El seu libreens mostraque ha escoltatmolt, queha llegit forga i queha assimilatant el saberoral tradicionalcom l'escrit tam-b la sabiduriadedui'ble ela seuaprpia idilatadaexpe-rincia.

Per al d'adquirir elsconeixements a rebut moltssimainformacitant oral com escrita,a ms a ms delspropisrecords.Aouest mecanismeuncionaa travsde I'actede a


3/8

rememoraci mbuna retrospectivaemota:s a PrPian-f)nciai s el primergranrei que obri el llibre. Iamb unavoluntatquasimtica: a de I'engendramentel reiJaume,que,ac, uncionaquasicom un somni:com el mateixsom-ni de Muntaner abans edecidir-seproduir el seugran libre.

Aix doncs,Ramon Muntanerrecuperaen 1325 a in-formacique un dia remotreb a travsdel seupare, delspreceptors,o delsparents amics.Potser de documents,sobretot,d'aquelles eunions trobadesperidiques, e esassembleesue oren esnostresnoblidablesons on es rac-tava ant de leis {urs com decostums, antd'impostos omdepolitica, administraciprivilegis.De guerres.De scio-poltica economiaen darrer erme.El joveRamon Munta-

ner escoltava,'informava,dquiria oneixements.D'altrapart, el libremostraa bastament ueMuntanerha fet una seleccie tot el saberper tal de ferlo rendibleen el seu elatunes egadesolpidor,d'altresmors, esms,un seguicide fets descripcions,astantsamb unaecono-mia de lenguatgeuasiesquemtica,'administratiu.Selec-cionar: vet ac elsecretde tot productor de textos. Un ter-cerpunt: Ramon Muntaner dnaun ritme extraordinariala seua arracidememries recordsmitjangant na nteres-

santestratgia arrativaquesapaportar alrelat una presen-taci alternativae emes, itmejaexplotatpels oglarscomuna rmula de a retricausualen escangons e gesta ..quus dir?").Unatcnicanarrativapolidireccional,en ventall,i de canvid'objectenarratque entronca ambla d'enllaga-ment enparal'lele a novellade cavalleriesant enverscomen Prosa.

Darrerament,amonMuntaner evesteixots aquestsmaterials mb una eligefectivitar omunicativaue cercala caga capturade I'atencidelseu eceptor.B scen queaquestdarrer, en aquell emps en aquest xt, era un

10

destinatari-escoltador,l modeldel qualno eraaltre queelreifutur iels noblesde a seua orr. bviament,desprs ela primeraedici nica (1558),eta a la nosrraestranyadaciutatdeValncia,"elllibre"deMuntanera no era un pre-

cismissatge ensat escrit per a un escoltadoreial i dela nostranoblesa.Esdeveniaa i aixi un produaeculturali-terario, mlllor, paraliterari.cercava n lectormodelque,ben possiblement.a no compreniamoltade Ia nformacii dels etsreportatsoconegutsdos-cents nys abans. a sesapquealgunsvalenciansel segle vI, sobretota noblesaestanya a a la terra-el rei forasrerde l'poca,no cal nidir-ho- havienrenunciata a seua lengua a a seuanacicatalanes. ues qestionsndestriables insdel textde Ra-

mon i sense ossiblesonfusionsi equvocsn 'escritmun-taneri).Aixdarrer ho podemveureclarament senzillament

remarcaten lesreiteradesmanifestacionsobrearagonesosi catalans,cibviament ompresosmallorquinsvalenciansperqunoms enemun sol rei.Aixicom i tamb a seuaconcepcidel seumn contemporani:ell, RamonMunta-ner, sciutadid'allon es roba governanun rer o unse-nyor de la famliadel casalde Barcelona, sigaa Siclia,a Gerba,a Grcia, etc.

Els diversos utorsque hanreflexionatsobreel libredeMuntanerhan remarcatempre ueel seucatal) iterarimos-tra unlleugermatsempordans,e a seua ontrada adiua.El podemcomprovar,sobretot,en motsacabats n vocalalscom:Arag,m), ra, le, etc.,queellescriuamb una n fi-nal:Aragon,man,raon,lleon,etc.,i alguna ltra particulari-tat que a trobemen la traduccidels ursvalencians. s elnivelldiatpico lxicpanicular, ocal,usaten una comarca.

Ara b, a unitatde a llenguaa t ben clara ben pre-sent:no solarnentdiu quea Oriolaes parla"elbellcatala-

11


4/8

nescdel mn", sinquetambpodem legir el passatgeo-namentalon remarcaque Conrad Llanga Roger de Llorianvinguerenmolt fadrins en Catalunya enodrien-se ota horaamb o senyor nfant; enaixaprengueren el catalanesc e

cascunloc de Catalunyae del regnedeValncia

otgoqui

bo e bell era, e aix cascund'ellsfou lo pus perfectecatalque abans ou e amb pus bell catalanesc"cap.18, p.44 dela Crnica,vol. i, MOLC).Jasesapquedurant aquellapo-ca Ramon Muntaner sempreusa a mateixadesignacierals diversosparlarsdel mateixdioma catali tot al llarg delseu bellssim libre.

3. Comnarra Rdmon Mranta.ne?

Dequinssubterfugisiteraris esval per tal d'interessarel seuescoltador eial o els diversoselements e la cort? Iben a a llarga,els ectorsdesdel segle vl fins a I'actualxx,ja a les acaballes.

Evidentment, el nostre escriptor usaels recursos ite-raris, la retrica habitual, dequ feien s elsjoglars, elstrobadors, elspredicadorsde la trona, els escriptorsqueell coneixia a travs de lectures o b d'audicionsde lesdiverses angons,libres, letres,documentsque i sn coe-tanis.

En primer lloc ell voldonarfe d'uns sabers cumulatsamb anterioritat al seumoment d'escriureel llibre. Alesho-resposaen oc l'nic elementque pot certificar averidici-tat de esaccions:"Jo,RamonMuntaner",ambelsmeusullsi les meuesorelles,he vist, he escoltat, e sentit ali tal fet;tal i ta l acci. , a msa ms,pucdir-vosque amb ho tro-bareu al Llibre dels.Feftsel reiJaume,etc.Ramon Munta-ner sempre emaca re iterael fet que el seu estimoniatge

12

sdc oisu,s presencial, doncs,cal admetre'lcom a provairrefutable.

En segon loc, i com abon narradorques,seleccionapersonatges,assatges,ets,actituds,accions, tc.,per tal de

proposaruna narraciviva,suggeridora, olpidora, efaenti atractiva.s a seua isi dels ets que cerquendoncsunaprojecciiterria:narrar a Histria, sobretotnarrarla b.

Tot aix faqueel seu libremostredos gransblocshis-trics de cara anosaltres:

A) La lniadel temps de le Crnica:Jlrme

elConyeridort2t3-1276

Inici de aCrnic

Pere Alfonsel Gt el Liberal

12761285 1285-t291

ConquistadeSicili

Jar-rmeI Alfos ld lwt el Boigne

1291-t327 1127-1336

Conquisn Coonacidelduct ifi de ad'Atees Crniu

EsHEElgFi. ; i f l EE- .^o - * . x, ; i> . i: ;6 e

=F

(j

3

F

z

B) La lnia deltemps autobiogrficde Ramon Muntaner

13


5/8

Aquesta oble nia suposa'alternangaxpositivaecaraa 'efic)ciadelsmaterials arrats per vista,no peroidao,es-criu devegadescaps. i 23).Posaen marxa atcnica radi-cional del parallela explotadaen textos com el Bkndnd

Comuzlla,potsercontemporanie 'escritmuntaneridar-reriesdel segle u, primerameitat del segle Iv),"Deixemara...,passem ra a...o,elsqualsprodueixenen l'escoltadori en el ectorunesexpectativesodvadores el suspens'allques'acaba e narrar querestaen alt i l'inicid'un noues-tadi de a narraci ,doncs, 'arranc, el nus una conclusiparcial.D'aquestmode,Muntanerdosificael relatamb unesseqnciese reps,d'acci,de comentari,d'informaci,dedescripci uempacten n 1'escoltador,/lector.na ambien-

taci al si de a qualel relat muntaneriassoleix navivaci-tat tpicade esnarracionsolifniquesmb una mostraefec-tiva dels diversosnivellsde llenguatge.

Hi haunapreciside dades uecorroborena informa-ci general ebudaant de ipusdinstic om d'accionslli-ques,gestions iplom)tiques,situacionsgeogr)fiques,'es-tratgi4 econmiques...de reflexionssobreel futur collectiude a nostranaci.Aix doncs,Ramon Muntanerusadiver-sesmaneres el discursiterari: el directe I'indirecte, lanarracia travsdel narradorhomodiegtic elseu o auto-biogr)ficesdeviccional permor de l'anificinarratorial)ambuna marcabenvivadel destinadordel destinatari.Hiha mostresmagnfiquese dileg olemnede dilegquoti-di). Imprecacionsreproduccide discursos. escripcidecerimonials. un llargetctera.

El seu lenguatgemostrauna )mplia gammade nivellsque actualmentanalitzema travsde a descripciociolin-gstica elsanomenats ivellsdiatpicslocalismes),iaf-sics arcaismes occitanismes otser) diastritics (llenguat-ge propi de conesansr'ambaixadors,tc.).Hi rrobarem

14

tecnicismesant referirsa I'administracipblicacom a lapoesia,ls artefactes estratagemese la guerrao alsd'unsimple estament. tot aix aqueel seu libre esconstitues-caen una ormidablemquinade significar, n unapotents-

simamostraadmirablede 'picadels ets viscuts,de 'picade a quotidianitatamb arcaismescol.loquia.lismesucremo-reta de febre"),o els noms de esgaleres naus:"elFalc","l'Oliveta",etc. , sclar, a inevitable nterferncia e len-ges, ant de rom)niquesdiversos ialectestalians el sici-li) medieval, l francs) om d'extiques: l greguescgrec),el turquesc turc),el sarrarhesc)rab),de les qualsRamonMuntaner ens aportano solamentmots i frases in la cor-responentaducci, explicada,al catal.

4. Textosparaliteraris

Cal recordar una voltamsqueel PasValenci)actuals el resultat d'una conquista l'assentamentmmediat delesncompanyiese capoo personalde comandamentquevnenamb el reiJaume tot formant partde 'exrcit ambelsseusmainaders soldatsque elshi acompanyen. ques-ta gentapona a lenguaoriginria costumsbsics e a po-blaci o de a comarcad'on sn naturals.A l'ensems, i hauna davallada e gentquepobla,ocupao repobleviles ciu-tats,alqueries castells. l procs 'immigracisobvi.Ambells,dones xiquets,umb ,re a llenguacatalana, ls efranys,canCons,ondalles,acudits,h)bits socials. ,sclar, es bre-gues la lluita pelsnteressosant agrariscom comercialscomde urisdiccionsdonen loc aqestions ue el reiJau-me ntentari resoldreper mitj)d'un cos de extos egals: lsForio FarsdeYzlnciauesubstitueixen ls nicialsCoszns(Usatges Catalunya).

1 S


6/8

Els nostresavantpassatsla societatmedievalque gene-ren scosa etaqueaponenun conjuntmportantde extosparaliteraris antorals comescrits.En elprimer bloc tenimlescangons, ls omangos, lscantsde collita,batuda vere-

ma, es ondallesaponades ques'adapten cadacontrada,a cadanucli depoblaci enel medi rural.En un segonbloc,ja important, tobemdesdelLlibre

delRepartimmt alsFzrs. El reiJaumevolguque el text llatfr: traslladat,raduit, a la llenguadelpoble, alromang opla catal)de l'poca, enuna data an primerencacom sI'any1262,petr.alque a gent,elsseus bdits,el compren-gn"."r. . doncsel primer textParaliteraride qu dispo-sem , inexplicablement,oc explotatentre nosaltres en

aquesteserres. untamb aquest recis libreformen el blocde textosparaliterarisels salconduits,es letres missives,els testaments albaransde compra-venda.Durant el se-glexru i xw sn lanostra llenguaescrita. ia en el segle w,si msarrereno,ens robarem es letresde batalla elscar-tells de desafiament.ls tractats om el Regimente a CosaPblicadelgioniFrancescEiximenis ila reportacidelsser-mons deVicent Ferrer.Anteriora ot aquestmaterialpara-literari, tenimel llibre deMuntaner.

No cal recordarqueels extos iteraris,amb una funcio-nalitatprioritriamentartstica, nposteriorsa tot l')mbitde la llengua des delCuril e Gelfa,pxsant pel Tirantlo,B/znc,espoesies 'AusisMarch i elseuoncleJaumeMarch,o lesdesonpare,PereMarch, el VitaCbristil'obra de otamenadeJoanRos de Corellaamb extos iteraris paralite-raris.

La literaturas un productesocialcomqualsevolaltre.D'aquiqueuna societat ues'estableix enou en algunlocprodueixtantoralitat comescriptura, no totaliter)tia, ar-tstica.

16

En aquestesoordenades alsituar el llibre de RamonMuntaner.Com a extparaliterari,sa dir, aquellon prevalmolt ms'objectiu de a reflexisobre el mn queno pasIa vessant e propostaartstica no s una novellaamb unmn de icci), en

un eix temporal reflecteixduesmenesdefetshistrics:elspassatsmmediats anteriorsa a seua oe-ranitar,els que i sncoeranis.s sobreaquesrsn operaIa imbricaci ms autobiogrficaon Ramon Muntaner-ciutad) historiador esransformaen el Ramon Muntaner-mestre acional capitde a Companyia. , doncs,agentdela Histria i, evidentment,objectede la seuanarraci pr-pia. Aixs: sempreque a seua ccisiga etaen nom d'un.enyorreide a nosrramonarquia.s a dir. ell no esconsi-

deraheroi. Per realitzaets molt heroics vegeul captola GalJpoli).Tot aixdfa que Muntanernarradoroferescaa garantia

de ot all quenarra. aixi s'esforga ertal de donar veraci-tat verificablea es rees eogr)fiquesiverses: iclia,nordd'Africa,Grcia, Turquia.O lesciutats de qu parla. I horeforgaeproduint elsdiversos arlars llenges. c troba-rem una lencad'intertextualitats,a simbiosientre ets ealsi el seu eflex iterari.Ramon s'esforga presentar na )m-plia tipologiad'herois de etsd'armes: lsnostres eis com-tes cavallers i apareixenorgavegades istosamb una p-tica tipificada perl'pica romana. Elsreis francesos, elssarrans l'emperadordeBizanci.Els mitificatsalmogvers.Lesdones om a heroinesen accions l'liques. l poble.Lacavallerositattamb es traiiions. Els intrprets traduc-tors i elsespies. ls combatsant a a mar com enterra, Engransgrups (batalles) en accionsminimes(colpsde m)).Agd ho trobareuaI Tirant lo Blanc.

Aquesta mportantbateriade materialsa queel seu li-bre assolescaa proposicid'un textparaliterarien trnsit

17


7/8

a a pura producci iter)ria.Ja sesapque entra en a Crdzi-c de Mununer la referncia herois de novella decavalle-ries(cap.51) que s ben presumibleque d'ella hagenderi-vat bastants spectes e es nostresnovel.les avalleresques,

tant certspassatges el Curial com del Tirant, o lanovel'laEspillde larme Roigque acab) ambtotes dues.Amb unaabsncia revisible vistosa:no repofta el Blandn de Cor-nuallaperquencara o eraconeguto no l'havien produit.

Aix doncs,el text deMuntaner sparaliterari,erdbenpossiblement enerador e gransrees arrativesde es no-vellesposteriors, om us anem ecordanten esdiverses o-tes d'aquestanova edici de la Crnica.

5. Importncia del llibre

De laquedesprs 'anomenaria rnic eRamonMun-taner existeixennotciesd diversosmanuscrits. cal pen-sar que circulpotserde manera estringidapelsobjectiusqueell es marc.S quesobvique no fou un llibre massaafortunat, doncs,no fou seleccionat om un delsmsaptesper a sser ditaten esdcadesrimeresde a impremta en-tre nosaltres.Jn text com aquest teny 'statusde libre im-prsen una poca ealment ardana: 'any 1558 er primeravegada nicaocasia a ciutat deValncia,d'on Muntanerfoujurat.Ara obt una altra aparicipblica amb uns ob-jectiusmolt marcatsper la selecci.

La Crnicaha estat editadacronolgicament:1558.Valncia. rimeraedici.1562.Barcelona.1844.Stuttgart. A cura de KarlF.\V. Lanz.1860.Barcelona.A cura d'Antoni de Bofarull.1880.Barcelona.A cura deJosepCoroleu.

18

19271952.Barcelona.A curadeJosepM. de Casacubenai MiquelColl i Alentorn.Barcino.

1921.Barcelona.A cura de FerranSoldeviladinsZesQ*atre Grans Crniqua).

1973.Barcelona. ersintegraal catal) moderna curade J. F. Vidal i Jov.Selecta.1979.8a:celona. curade MarinaGus.Ed.62/La Cai-

xa. MOLC, queens ha servit de basea la tria.S'han et edicionsparcials tamb raduccionsde frag-

ments algunes e completes esdel segle vt al castell),si-cili) medieval,tali, francs,alemany angls.Modernament,una en castell, rologadaper Joan Fustr.

6. La nostraselecci aersiactual

Per a aquesta elecci emtingut ben presentqueI'ob-jectiuspresentarun text clssicalsestudiantsd'ensenyamentde FP i BUP. Aix doncss'han escollitels captolsmspro-persa nosaltres:a fasede a conquista el regnedeValnciai l'expansicap a l'Africa iOrient.

Abansdel ext de RamonMuntaner,sense ap e toc, ro-bareu a nostaversiapropada a lenguaactual.Hem trac-tat de captar a frescordel lenguatgemuntaneri. no hemestalviat otesaclaridores. sperem uesigauna versimo-dlica.

Tamb 'acompanyemd'unapropostadid)ctica pensa-da d'acordamb elsdiversosnivells d'estudiantsd'una for-ma circular did)ctica.Potser uncionar).Potserno. La di-n)micade cadagrupde FP, o de BUP iCOU sqestidel professorat.

Amb aquesta elecci ensemqueel lectorno perd nila llengua,ni els orgens,ni el gustper un text tan viui di-

19


8/8

n)miccom elproposatperRamon Muntaner,representntde a ciutat deValnciaa l coronacidel rei Alfons e/Be-nigne. Aix era 'any 1328.Compteui veureu com d'acapoc a 6ari 663 anys. I ell, Muntaner, tanfresc i tan conver-sador amb nosaltres.

La Font d'En Cars(la Safor)SantJosep marg de 1991

Vicent Escriv)Universitat deValncia

20 21

TAULA

Nometrchtara dls nostreseis

-Pere el Catlh,I de Barcelona,I d'Arag.ParedelreiJaume 1196-1213).

-Jaume e/ Conqanidor, I de Valncia,de Barcelonad'Aragr273-t276).

-Pere el Gran,Ide Valncia, I de Barcelona,II d'Ara-s6(1276-tz8s).

-Alfons e/ Liktal, I deValncia, II deBarcelona iIII d'Arag(1285-1291).

-latme el ust,Il de Valncia,de Barcelona d'Arag

(t29r-1327).-Alfons l Bmigne, n de Valncia, II de BarcelonaIV d'Arag(13277336).

Captols seleccionats

1(3).Problemes el matrimoni formatpelrelPereelCa-tlic Maria de Montpeller,paresdel reiJaume .

2 (5).Estratagemaer talqueel rei Pere Mariapuguenestimar-se.

3 (6).Naixement delreiJaume.Mon del rei Pere.Coronaci primermatrimoni del reiJaume.Segonmatrimoniamb Violant i descendents el matrimoni.

4 (8).Conquista del'illade Mallorca.5 (9).Conquista del regnesarrde Valncia.6 (10).Rebel.li rrina a diversoslocs del regneaum

de Valncia.Ijinfant Pere hi interv com a delegatgeneralen cap del reiJaume.

7 (26).El reiJaume,malalt a X)tiva. Rebel{ia Alcoi.

Documents

Cronica Muntaner Bromera