La filosofia de Sant Agust
Projecte 5Sandra Garcia
INDEX
Vida Tema central Influncies Cristianisme i filosofia El
coneixement La llibertat i el mal La felicitat Obres
Vida
Va nixer a Tagast, Numdia, l'any 354 i va morir el 28 d'agost de
l'any 430. Fill de Patricio i Santa Mnica (exemple de dona
cristiana). Als 19 anys es va unir a la secta maniquea, basada en
el conflicte entre el b i el mal, i hi va romandre durant 10 anys.
Va estudiar diverses corrents filosfiques abans d'ingressar en el
si de l'esglsia. Des de l'any 395 fins la seva mort va exercir el
crrec de bisbe d'Hipona.
Tema central de la seva filosofiaLa fe i les escriptures DU
L'NIMA
Influncies
Cicer Amb la lectura de l'Hortensi va decidir dedicar-se a la
filosofia. Plot amb ell va descobrir una entitat intelligible
corpria i una espiritual. Sant Pau Amb la lectura de les seves
epstoles va entendre que noms podem vncer les passions amb la grcia
de Crist. Plat Sant Agust accepta la seva concepci de l'nima i la
relaci que s'estableix entre ella i el cos. Neoplatonisme
coincideix amb els filsofs neoplatnics en la seva visi de du com a
intelligncia.
Cristianisme i filosofia
La filosofia serveix en la mesura en que concorda amb la
religi.
Creure per entendre
La filosofia s aspiraci a la saviesa i la saviesa s Du.
El coneixementDues realitats Cos nima L'nima coneix els
esdeveniments que afecten el cos per no s'hi veu afectada. Sant
Agust afirma l'existncia de veritat superiors a l'nima que han
estat dipositades a la nostra ment per Du. Ex: veritats
matemtiques.
La felicitatSAVIESA DU FELICITATQui disposa de la veritat pot
gaudir de Du, ja que s grcies a ell que les coses sn vertaderes, i
per tant pot assolir la felicitat.
La llibertat i el mal
La llibertat Els homes sn influenciats per Du per tal que
escolleixin el b.
El mal
Mal fsic: causat per factors naturals Mal moral: causat per les
decissions dels homes.
ObresContra acadmicos : refuta l'escepticisme. De beata vita :
discuteix sobre com es pot arribar a la felicitat. De la vida feliz
: s feli qui posseeix tots els bns que dessitja. Soliloquio : Dileg
entre l'nima i la ra. Confesiones: descriu els obstacles que va
haver de superar per trobar a Du. La ciudad de Dios: expressi de la
filosofia cristiana sobre govern i l'histria.
BibliografiaDDAA(2008) Histria de la filosofia. Barcelona,
Santillana.Enllaos web
http://ec.aciprensa.com/a/agustinobras.htm#2
http://www.webdianoia.com/medieval/agustin/agustin_filo.htm
http://www.boulesis.com/didactica/apuntes/?a=123
http://www.cibernous.com/autores/agustindehipona/teoria/biografia.html
