Sant Cugat, un passeig per l'ahir i l'avui

3

Tomàs Grau i Garriga

Novament, us presentem el llibre Sant Cugat, un passeig

per l’ahir i l’avui. Es tracta de la tercera entrega d’a-quest treball fotogràfic després del gran èxit que vanaconseguir les anteriors edicions.

De nou, el nostre col· laborador del Tot Sant Cugat,Tomàs Grau i Garriga, que setmana rere setmana ensporta cap a records llunyans sobre la nostra ciutat i lanostra història a la secció "Mirant enrere", ha estatl’encarregat de seleccionar-ne les fotografies.

Aquesta vegada, Tomàs Grau ha comptat amb lacol· laboració del nostre fotògraf Enric Fabre, un joveprofessional que, a través del seu objectiu, ha retratatla mirada actual del que foren les imatges d’un SantCugat que només resta a la memòria d’uns pocs.

El Tot Sant Cugat pretén, una vegada més, obsequiar-vos amb aquest llibre, que ens apropa a un poble des-conegut per a la gran majoria de nosaltres. És boconèixer com érem per saber com ha estat l’evolucióque ens ha portat fins avui.

La curiositat de veure com ha canviat aquest carrer,aquell espai o aquell racó i l’inevitable comparacióentre una imatge i l’altra és un plaer per a la mirada iuna troballa que descobrirem plana rere plana.

Sant Cugat, un passeig per l’ahir i l’avui vol ser una peti-ta contribució a la recuperació de la nostra memòriacol· lectiva i dels nostres sentiments més entranya-bles. Amb un coneixement més profund de la nostraciutat, aprendrem a estimar-la encara més.

Si la transformació de la ciutat que hem observat enels dos treballs anteriors ha estat força important, enaquest podreu apreciar el resultat dels canvis que enels darrers mesos ha sofert el centre històric. Peraquest motiu, hem esperat fins a l’últim dia per foto-grafiar aquests espais, ja que, a banda de la dificultatque suposava ser fidels al que ens marcaven les imat-ges originals, tampoc hauríem estat fidels a la realitatque avui coneixem.

Aquest treball ha estat novament possible gràcies a l’a-portació dels records fotogràfics de molts santcuga-tencs i santcugatenques, entre els quals volem desta-car la família Villanueva, els responsables de l’establi-ment Contrallum, l’Arxiu Municipal, la col· laboracióde Carles Cabanas i, evidentment, el pioner de la foto-grafia de reportatge local L. Roisin.

L’elaboració i la difusió gratuïta de Sant Cugat, un pas-

seig per l’ahir i l’avui, volum 3, no hauria estat possiblesense la col· laboració entusiasta dels comerços i deles empreses de serveis que l’han patrocinat.

A vosaltres, lectores i lectors, deixeu volar la vostraimaginació a través de la retina i gaudiu del plaer dedescobrir com era un poblet anomenat Sant Cugat.

TOT SANT CUGAT

4A

A

Prò

leg

5A

A

Per tercera vegada, posem a les vostres mans un

treball de fotografies antigues dímatges de la

nostra estimada ciutat, gràcies als fotògrafs de la

nostra joventut i dánteriors com L. Roisin i de la

família Cabanes. Els agraïm de veritat poder

observar les imatges des de primers de segle pas-

sat fins a les acaballes.

Els que teniu la meva edat, recordareu visions ja

moltes oblidades, altres les recordareu amb

nostàlgia de la joventut i els més joves podran

conèixer

llocs que ells ja han conegut transformats. Sant

Cugat, en el transcurs dáquest últim mig segle,

ha fet un canvi tan radical que dúna vila agrícola

d∂uns 15.000 veïns, ha passat a ser una ciutat que

ja passa amb escreix els 60.000. Això forçosa-

ment ha comportat un canvi radical de les seves

vies, places i carrers, que és bo que es reflecteixi

en aquesta col· lecció fotogràfica, perquè els

més joves i els que han arribat i han escollit la

nostra comunitat per viure-hi puguin conèixer

amb aquestes imatges el que ha sigut la seva ciu-

tat.

Haig de donar les gràcies a tots aquells que

m´han ajudat en aquest treball, com el fotògraf

Enric Fabre, que ha sabut captar la nova fotogra-

fia de tots els llocs que corresponia, a totes les

entitats i famílies particulars que m´han deixat

obrir el seu calaix dels records per escollir les

fotografies que eren més escaients.

Voldríem que els que no coneixieu gaire la nos-

tra ciutat trobéssiu en aquest treball una ajuda

per conèixer millor el lloc que heu escollit per

viure.

Tomàs Grau i Garriga

Intr

oduc

ció

Idíl.lic aspecte de la masia de Can Gatxetde la Riera a començaments de la primavera. Com jahe explicat diverses vegades, aquesta masia fou capta-da per molts fotògrafs, pintors i dibuixants fins quefou enderrocada als anys 70, per fer-hi la zona espoti-va de la rambla del Celler Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

6A

A

7A

A

A l'any 1908 es va fer aquesta foto des dela plana de la Torre Blanca, aproximadamentdel que és avui l'avinguda Pla del Vinyet. Des d'aquestindret es pot comprovar que encara tot eren terresde cultiu, que a poc a poc o massa de pressa hananat desapareixent. Cedida per l'Arxiu Municipal

8A

A

9A

A

El carrer Santa Maria a inicisdel segle xx.Al fons, la plaça Dr. Galtés. En aquesta foto es pot comprovarel canvi tan substancial que hasofert, encara hi existeixen casesmolt velles com la de mà dreta.Dues cases més avall, sobresortintun xic, hi havia una capelleta de laMare de Déu que va ser enderro-cada quan van fer-hi noves edifica-cions.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

10A

A

11A

A

Delínea

Fotografia de primers de segle delcarrer Francesc Moragas; quan es va eixam-plar la carretera als anys 20, van mutilar gairebé lameitat de la masia, però encara va continuar unsanys dedicada a la pagesia. Arribaren els anys 50, ila febre constructora la va acabar d'abatre. Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

12A

A

13A

A

Plaça d'Octavià als anys 50,amb la plaça per urbanitzar i lamasia de cal Xerina al fons.Foto feta des del campanar.Aquesta foto produeix certanostàlgia en contemplar una masia-de les poques que quedaven dinsdel poble- que jo crec que mai nohauria d'haver desaparegut. Era unamostra ben evident del fenomenque s'experimentava: en créixer elpoble, anava encerclant les masiesque tenia al seu voltant.

14A

A

15A

A

Començament de la Carretera deCerdanyola, principis de segle, quan enca-ra era per asfaltar.Temps enrrere, la carretera era més estreta. La majo-ría de dones anaven a buscar aigua a la font. A partde dirigir-se a aquest indret per necessitat, allà

síntercanviaven les informacions que circulaven pelpoble. Alehores, de problemes, n´hi havia, com sem-pre o més, però la paraula estrés encara no es conei-xiaFoto L. RosinFoto cedida per la familia Oliver Tizón

16A

A

17A

A

Aquesta fotografia de L. Roisin ens mostra les duescases bessones de Can Blanquet, construïdesa inicis del segle XX a la falda del turó del Colomer. Ala de mà dreta, en temps de la Guerra Civil, hi haguéinstal· lat el comandament de les forces russes.En aquesta fotografia no es pot comprovar si ja hi ha

instal· lada la via del tren que condueix a Rubí iTerrassa, que passa per davant.

Foto cedida per José L. Villanueva

18A

A

19A

A

Aquesta fotografia és de més amunt del Pla delVinyet, un sector que ha canviat molt. En primer terme, ala dreta, es veu el tancat de la construcció que es va fer perubicar-hi un convent, però no es va acabar i abans de la gue-rra van ubicar-hi el lloc d'esbarjo de l'agrupació Institut deCultura Infantil.

Foto de L. RoisinCedida per José L. Villanueva

20A

A

21A

A

Aquesta estació aviat es va fer famosa ipopular, i els caps de setmana i algun dia fei-ner s'aprofitava per respirar l'aire de ple bosc.En aquesta foto de l'estació de les Planes, es veu quela línia del tren ja continuava vers Sant Cugat.

Foto de L. RoisinCedida per José L. Villanueva

22A

A

23A

A

Una altra imatge de la plaça d'Octavià, aquesta jamés recent i urbanitzada, amb els dos carrers intermitjos i lafont emplaçada al mig de la plaça i ja metàl· lica, oninstal· larien un llum elèctric.Del Monestir en sobresurt encara la torre, que més tardseria enderrocada. Foto cedida per Josep Sanuy

24A

A

25A

A

Ací teniu una imatge de la plaça Major(Pere San) feta a inicis del segle xx, en quèles voltes es veuen arrebossades i emblanquinadesamb calç. L'edifici alt on va estar l'Ajuntament esta-blert i el col· legi de nenes. En primer terme a l'es-querra, el racó de Cal Quel. Fotografia cedida per José L. Villanueva

26A

A

27A

A

Fotografia feta del primer parc municipalque es va fer a la vila. Era entre el Monestir i lacarretera de Cerdanyola, on hi havia l'hort de l'abat.Es va construir a principis del segle XX i va durar finsa la Guerra Civil. Durant la contenda, el van habilitarcom a quarter militar. Després de la guerra, es volgué

tornar a posar en funcionament, però mossènGriera, que es cuidava del Monestir, no va voler queal seu recinte hi hagués un lloc d'esbarjo, i el va ferenderrocar.

Foto cedida per José L. Villanueva.

28A

A

29A

A

Ací us mostro una fotografia del cementirivell de darrere del Monestir. Aquest fou esta-blert a mitjans del segle XIX i traslladat a l'actual deCan Graells a finals del 1969 i principis dels anys 70.El primer cementiri de la vila era darrere de l'esglésiade Sant Pere d'Octavià, on avui hi ha el mercat de la

plaça Pere San.

Foto cedida per la família Salvaldor Vidal

30A

A

31A

A

Fotografia de la plaça Pere San, abans de laConstitució, des de l'inici de les voltes. Encara estanarrebossades de calç i amb la imatge de la cantonadaon avui hi ha la Xarcuteria Griful. Aquest local, amb elrètol de l'autobús i automòbils, seria el primer tallerde reparacions. Aquesta imatge és de l'any 1915. Foto cedida per la família Salvador Vidal

32A

A

33A

A

Aquesta antiga fotografia ens dóna aconèixer part de la plaça d'Octavià delsanys 20, on l'autocar dels Furriol que feia encara eltrajecte a Barcelona, tot i haver-hi els ferrocarrils. Alfons a l'esquerra es pot veure la casa pairal delsCatalà, on actualment hi ha el Banc de Sabadell. Foto cedida per la família Moncao

34A

A

35A

A

Aquesta fotografia ens mostra la primera gaso-linera que vam tenir a la nostra vila. La regentava lafamília Vilarasau, davant de l'estanc, a la plaça d'Octavià. Enaquell temps, de vehicles motoritzats n'hi havia pocs, i quanhi parava algun per posar-hi gasolina, sortia l'estanquera isubministrava el líquid que desitjava el xòfer.

Foto cedida per Pere Vilarasau

36A

A

37A

A

Ací tenim una imatge del'any 1953, que ens mostra l'en-tusiasme que tenia el veïnat delcarrer Xerric per adornar el carrerper a la processó del Corpus.Durant uns quants anys els carrersvan tenir una rivalitat sense quime-ra per adornar la ruta per on pas-sava el Santíssim.

Foto cedida per la família Tortosa-

Recordà

38A

A

39A

A

Imatge del carrer Major, de més de vint-i-cinc anys enrere, molt abans de la reforma perfer-lo per a vianants.

Foto cedida per Emilio Muñoz Torrent

40A

A

41A

A

Antiga foto del Monestir de la col· leccióATV, on es pot veure que la plaça Octavià encarano s'havia urbanitzat, i a l'esquerra, la primera fontpública que s'alimentava de l'aigua del Monestir, pro-vinent de la mina de Can Vullpalleres. Foto cedida per la família Salvador Vidal

42A

A

43A

A

Fotografia feta el 1931 ambla imatge de Cal Gerrer enun dia festiu. A la balconada, queera habitada per un consolat, hillueix la nostra senyera.

A la foto petita, el Paretgerrer, l'últim de la nissaga delsgerrers d'aquesta casa.

Foto cedida per la família Salvador

Vidal

44A

A

45A

A

Aquesta fotografia ens mostra aquesta creu queestava ubicada a l'angle de la paret de leshortes del Monestir, davant del carrer dela Creu. El carrer va agafar aquest nom per la pro-ximitat que hi tenia aquest crucifix de pedra.Més endavant, a sota de la creu hi van instal· lar una

font pública per donar aigua a aquest barri quecomençava a créixer.

Foto del Centre Excursionista de Catalunya, cedida per J.

Lluís Villanueva

46A

A

47A

A

És una de les primeres imatgesaèries del nostre Monestir.Aquesta foto deu ser feta als anys 20, jaque hi ha el camp d'esports.Les terres de cultiu arriben ben a propdel Monestir.

Foto cedida per la família Salvador Vidal

48A

A

49A

A

Aquesta plàcida fotografiadel darrere del Monestir ensmostra la vegetació i latranquil· litat que regnava enaquell indret als anys vint.

Foto cedida per la família Moncau

50A

A

51A

A

Carretera de Barcelona des de l'ermita delSant Crist de Llaceres, a principis de segle.En aquells temps, la carretera encara era de terra igrava; no es va asfaltar i eixamplar fins als anys 20. Ésinteressant observar les poques edificacions que lavoregen, com passava en tots els entorns de la vila.

Aquestes edifiacions les van fer els primers estiue-jants barcelonins.

Foto: L. RoisinCedida per l'Arxiu Municipal

52A

A

53A

A

Aquesta antiga fotografia dáutor desconegut ens

mostra la banda posterior del nostre

Monestir a les darreries del segle xix. Hi

veiem la muralla i el tancat dels horts que envoltaven

al recinte monacal. Foto cedida per José L. Villanueva

54A

A

55A

A

Aquesta fotografia de L. Roisin ens mostra el

començament del carrer Villà acabat d'urba-

nitzar. Es veu la font al mig del carrer, que feia poc que

l'havien instal· lat, i a l'esquerra aquestes torres (la del

mig encara es conserva). Aquest carrer abans d'urbanit-

zar-lo sols tenia construït el costat dret amb un nivell

més elevat i l'altre costat de carrer, més baix, era el camí

que conduïa fins a la propietat de Can Mora, avui Club

de Golf Sant Cugat


56A

A

57A

A

En aquesta fotografia de Valldoreix es pot

comprovar l'aspecte que tenia aquest barri els anys

30 i 40, quan l'expansió constructora de torres i

déstiuejants era molt forta. La torre de la dreta és

actualment lÁssociació de Propietaris de Valldoreix. Foto cedida per José L. Villanueva

58A

A

59A

A

Ací tenim una fotografia de L. Roisin dels

anys 20 del segle passat, on es pot comprovar

l'aspecte de l'església del Monestir en aquella època.

L'altar, les trones per fer els sermons dels rectors, les

cadires de boga. Era ben bé una altra època. Foto cedida per José L. Villanueva

60A

A

61A

A

Els 4 Cantons, el 1917, amb la vella font i

el cafè Partenón.

A mà dreta, la fleca que hi havia a les cases que ende-

rrocaren a primers de segle per urbanitzar la plaça.

Amb aquesta imatge, tornem a recordar aquells

temps en què no hi havia presses de cap mena i la

gent era prou feliç amb la gran quantitat de mancan-

ces que sofria.

Foto cedida per l'Arxiu Municipal

62A

A

63A

A

La construcció de l'estació de la Floresta

Pearson. Gràcies a aquesta comunicació, els trens

ja arribaven a Sant Cugat. A la foto, podem veure que

tot el seu entorn encara era completament de bosc,

sense cap edificació. Es pot dir que era un lloc com-

pletament verge.

Foto: L. Roisin

Cedida per l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

64A

A

65A

A

Ací tenim una fotografia de col· lecció que

ens mostra el frontal del nostre Monestir,

de primers del segle xx.

Aquesta font a la plaça fou el segon emplaçament

que s'hi va fer, ja que el primer fou més a l'esquerra i

era de pedra, com podreu comprovar en alguna foto-

grafia més antiga. A la dreta es pot divisar un rètol

que anunciava el parc municipal, el primer de la vila.

Foto cedida per l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

66A

A

67A

A

Dr. Jorge

Sabat Bonich

Aquesta fotografia de col· lecció s'ha fet al barri

de la carretera de Barcelona, una nova urbanització

que s'inicià a finals del segle xIx, però la seva expansió forta

fou en l'iniciar-se el segle xx. En primer terme es veu la torre

Mònaco, avui de propietat municipal, i tot envoltat de molins

de vent i arbres fruiters. Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

68A

A

69A

A

Aquesta és una romàntica fotografia del

centre dels claustres, de finals del segle xIx feta

per un fotògraf desconegut. No obstant, se'n pot

observar la deixadesa per les dificultats econòmiques

que es passava en aquells anys. Foto cedida per J. Lluís Villanueva

70A

A

71A

A

Aquesta imatge és del primer parc municipal

que va ser de Sant Cugat.Al fons, a l'altre costat de la

muralla, s'hi va construir una sala d'esbarjo. El parc el feien

servir per instal· lar-hi taules de refresc, a més d'una pista

de patins. L'any 1940, el responsable del Monestir, mossèn

Griera, el va fer enderrocar. Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

72A

A

73A

A

Aquesta imatge de la plaça Lluís Millet, de

fotògraf desconegut, ens mostra el carrer des d'un

angle no gaire vist. Es pot comprovar que encara no

hi ha el monòlit dedicat a l'insigne mestre i músic, el

Bar Catalunya i el començament del carrer

Valldoreix. Foto cedida per José L. Villanueva

74A

A

75A

A

Aspecte majestuós del Casino de

l'Arrabassada, feta pel famós fotògraf L. Roisin a

primers del segle xx.

Fou clausurat als anys 20 per ordre del general

Primo de Ribera. Fou abandonat i amb els anys s'en-

runà. Va ser una llàstima, perquè aquest edifici s'hauria

pogut aprofitar com a hospital, sanatori, escola, etc.,

ja que tenia comunicació amb la ciutat amb un tram-

via.


76A

A

77A

A

Aquesta postal dels anys 30 ens mostra

una imatge del Celler Cooperatiu al fons,

encara amb molt poques tines. Aquest ramat de xais i

ovelles que estan pasturant, ens mostren la tran-

quil· litat de què es gaudia en aquell temps en una

vila de poc més de 5.000 habitants. Foto cedida per la família Moncau

78A

A

79A

A

Fotografia de col· lecció de la plaça

Barcelona de primers de segle xx. Durant les

primeres dècades canviaria molt d'aspecte. La majoria

de cases que veiem aquí no tenen res a veure amb

les de l'actualitat. El que no hi podia faltar era la font

al mig de la plaça. De portes, n'hi havia poques amb

vidrieres: eren d'aquelles de fusta clavetejades.


80A

A

81A

A

Fotografia de l'any 1910 del final del

carrer de Santa Maria i del que avui és la

plaça del Dr. Galtés. Hi ha un anunci de la Fonda

Tadeo, que era al mateix carrer de Santa Maria.

82A

A

83A

A

est

u- arquitecte

Joan Enric Ejarque

Ací tenim una foto, d'autor desconegut,

de l'església de Sant Cebrià de Valldoreix,

feta l'any 1943, durant la restauració que s'hi va fer

en aquella època.

Aquesta església fou cedida pel Monestir, després de

la ràtzia d'Almansor a finals del segle x, que va des-

truir la de la vall d'Aqualonga.


84A

A

85A

A

Un aspecte del pont Gros al carrer de Francesc

Moragas a principis del segle xx, quan encara no

s'havia fet la reforma dels anys 20 (que es va eixamplar, es

van fer les voreres fora del seu espai i s'hi van posar les

baranes de ferro, que encara s'hi conserven). Actualment, en

varen tapar dos ulls i sols en resta un. Al fons es pot veure la

gran mansió dels Musella amb el molí de vent. Avui tot ha

desaparegut a causa de la construcció de nous habitatges.


86A

A

87A

A

Aquesta vella imatge dáutor desconegut ens mostra

un aspecte de la plaça Pere San molt diferent

del que és ara.

El carreró que hi ha al mig és el de les Domes, on hi

havien viscut els rectors de l'església de Sant Pere

d'Octavià que era en el lloc on ara hi ha el mercat. A

continuació, la casa d'en Francesc Vila (el Bal), el

carrer Sant Domènech, carrer Sabadell i la primera

casa amb el carro davant Cal Mariàngela o Cal Sallès.


88A

A

89A

A

Of. Pl. Pere San

Aquesta fotografia també és del Casino de

l'Arrabassada, però de la part posterior, on

es veu la magnitud de les seves dependències i de les

moltes atraccions de què disposava.

Foto de L. Roisin

Cedida per José L. Villanueva

90A

A

91A

A

El pou d'un hortet on actualment hi ha l'e-

difici on l'Ajuntament té les instal· lacions

d'Urbanisme, al carrer Dos de Maig. Aquesta

foto fou feta després d'una petita nevada. Al seu cos-

tat hi ha un paller que devia ser de la masia de Can

Gatxet de la Riera. Foto cedida per Josep Ma Casas Eroles

92A

A

93A

A

Aquesta fotografia ens mostra el que va

representar l'arribada del tren a les Planes

l'any 1916. Els refals instal· lats a les fonts exis-

tents eren la delícia dels ciutadans, que, en poc més

de vint minuts de tren, podien gaudir en plena natu-

ralesa.

Foto de L. Roisin


94A

A

95A

A

Fotografia de la masia de Can Perebell a

principis dels anys 20. S'hi pot veure la barana

de pedra del Pont Petit, amb restes de material de

construcció sobre l'era de batre de la masia. A partir

d'aquest pont, avui

cobert, és on comença el que seria més tard la ram-

bla del Celler. Es pot comprovar que la masia encara

era sencera, però per poc temps, ja que en

aquelles dates la mutilarien per eixamplar la carretera


96A

A

97A

A

Pati desmantellat del Celler Cooperatiu,

als anys 40, on després de la verema garbellaven la

brisa (pinyol del raïm) per aprofitar-la per al bestiar,

principalment conills. Per aquest article es pagava un

preu simbòlic, que amb prou feines cobria el temps

esmerçat en aquesta feina.

Aquesta imatge, al llarg del temps, canviaria substan-

cialment per les necessitats de la societat agrícola.

Foto: J. Cabanas

Cedida per l'Arxiu Municipal

98A

A

99A

A

Aquí podem veure la importància del

Casino de l'Arrabassada. Aquesta és del costat

del darrere, on hi havia totes les atraccions. Quan fou

clausurada durant la dictadura de Primo de Rivera, la

majoria d'aquestes atraccions foren traslladades a les

del Tibidabo. Foto cedida per la família Salvador Vidal

100A

A

101A

A

AutoAlemania.com

Una fotografia de L. Roisin que ens mostra un aspec-te de l'estació dels ferrocarrils, al cap depoc de ser inaugurada el 25 d'octubre del1917. Els populars cotxes de tren van ser els pri-mers que es van importar des de Chicago, per ordrede l'enginyer Pearson, director de la companyia. Foto cedida per José L. Villanueva

102A

A

103A

A

Tallers román

Aquesta fotografia ens mostra els campsde cereals que encara es cultivaven al que ésavui el Pla del Vinyet. Ací es mostren les primeressegadores del sembrat d'espiga que van arribar.Encara no lligaven feixos o garbes, solament deixavenels cereals a piles. Foto cedida per la família Moncau

104A

A

105A

A

Fotografia de la plaça Barcelona als anys20 del segle passat, quan encara a l'edifici del'actual Ajuntament hi havia el cafè-espectacle El Rhin.S'estaven construint les tres cases bessones del cos-tat, on actualment hi ha el Banc de Bilbao. Els plàtansde la plaça, ben joves, foren plantats pels veïns de la

plaça a la primera dècada del segle xx, és a dir:actualment faran cent anys.


106A

A

107A

A

oF. Pl. BarCelona

Una altra fotografia del nostre claustre deprincipis del segle xx, on es pot observar l'ar-brat que hi havia i la font al mig.


108A

A

109A

A

Una nova foto de la plaça d'Octavià, ambels arbres acabats de plantar. Potser penseuque hi ha moltes fotos d'aquesta plaça i del Monestir,però heu de saber que la majoria de les fotos anti-gues de la vila són d'aquest lloc i com que totes sónmolt boniques, seńs fa molt difícil no incloure-les en

aquest àlbum.Aquesta deu ser dels anys 20 o 30, ja que la torre delMonestir, a la esquerra de la fotografia, encara hi és.

Foto cedida per la família Moncau

110A

A

111A

A

Ací tenim una altra foto de col· lecció del nou barri dela carretera de Barcelona dels anys 20. Aquest noubarri fou el primer que es va construir a la vila amb elscarrers urbanitzats rectilíniament amb torres i xalets amb lesseves tanques i els molins de vent per abastar-se d'aigua delsseus pous. Foto cedida per José L. Villanueva

112A

A

113A

A

Una fotografia de la Torre Negra de l'any1916 amb la visita d'una escola, segurament de la vila.Aquesta masia, més aviat torre de defensa, va tenir diver-sos propietaris amb plets amb el Monestir, fins que alsegle xViii el cenobi la va comprar. Aquesta masia fouconstruïda pel Monestir com a punt de defensa. Foto cedida per José L. Villanueva

114A

A

115A

A

Fotografia del menjador d'estiu del Casino del'Arrabassada. S'hi pot comprovar la grandesa iluxe de què gaudien a primers del segle xx aquestesinstal· lacions.


116A

A

117A

A

Ací tenim una fotografia de col· lecció de darreredel Monestir amb les seves muralles a ini-cis del segle xx. Hi podem comprovar el bonestat que encara tenien, molt diferent a láctual.


118A

A

119A

A

Panoràmica de Sant Cugat des del queavui és el barri Coll Favà. Aquesta imatge ensmostra la poca edificació exixtent en aquella època.

Foto de lÁrxiu del “Tot Sant Cugat”

120A

A

121A

A

Fotografia que ens mostra lamuralla, la porta de la llot-geta amb la torre del palauabacial. La muralla de continuació,avui rebaixada, era el mur que fer-maven els cavalls en venda a les dia-des de fira.


122A

A

123A

A

Sant Cugat de vidreS S.L

Una panoràmica preciosa de col· lecció de primers desegle xx. És feta des del camp del contractistad'obres Massana, que tenia al costat deltorrent de Can Mora, on hi havien els tres famo-sos pollancres tombats vers el torrent. A l'altre costatdel torrent, l'hort de la masia de Can Quitèria, la torre

dels Musella amb el seu molí de vent, el pont Gros ambels seus tres ulls que encara té la barana de pedra i alfons, el Monestir, amb un reduït nucli de població. Enaquest camp als anys 40, un grup de joves de la localitathi van muntar una pista de «bowling» (que era la modad'aquella època). Cedida per José L. Villanueva

124A

A

125A

A

Treballadors de la brigada de serveis deltraçat de via dels FGC, fent la seva feina a la cruïllade les vies de Terrassa i Sabadell, a la sortida de l’es-tació de Sant Cugat, als anys 30.Es pot comprovar que encara no hi ha cap edificacióal seu voltant; només hi ha unes petites cases al turó

del Colomer.

Foto: J. Cabanas. Cedida per l’Arxiu Municipal

126A

A

127A

A

La masia de Can Gatxet de laRiera coberta per la nevada de1962.

Foto cedida per família de Josep Barberà

128A

A

129A

A

Aquest camí anava des de la carretera deBarcelona, travessant tots els camps del pla, fins aun barri de la masia de la Torre Blanca. El tros sensecultivar de la masia era la seva era interina de terraper batre els cereals i llegums. Foto: Cedida per la família Pujol

130A

A

131A

A

Inauguració de la Plaça del mercat Pere Sanlány 1911. Fou un gran esdeveniment en aquella època, jaque normalment les parades es muntaven al carrer.Aquest edifici es va poder fer en el lloc queocupava l’antiga església de Sant Pered’Octavià. Al fons, es pot observar l’antiga casa de calRacó, que feia cantonada amb el carrer de Les Domes. Foto: Cedida per Pere Fructuoso

132A

A

133A

A

A aquesta imatge del capdamunt delcarrer Sant Domènech podreu comprovar elcanvi que s'ha produït des dels anys trenta del seglepassat, i la tranquilitat que en aquell temps es respira-va. Es podien permetre el luxe de deixar el carroamb tota la tranquilitat al carrer. Foto cedida per la Família Moncau

134A

A

135A

A

Aquesta fotografia ens mostra tal comva quedar l'edifici del Parc Municipal, ubi-cat als horts del Monestir, després d'un incendique gairebé va destruir totalment el local on s'hifeien obres de teatre i de cinema, fins que el varenreconstruir.

A l'any 1941 per ordre de Msèn. Griera es vaenderrocar.

Foto cedida per la Família Moncau

136A

A

137A

A

home-dona

Cruïlla dels carrers Alfons Sala i Martorell,a principis dels anys seixanta. Aquest carrer partia del costat de la carretera deRubí, punt on anaven tirant runes de la construccióper posar-lo al nivell que és ara, ja que els camps que va ocupar eren molt ensotats. Va ser un dels últims

carrers importants del centre que es van urbanitzar.

Foto: Arxiu «Tot Sant Cugat»

138A

A

139A

A

Arrancada dels vells plàtans de la plaçad’Octavià, el 1950, per plantar un rengle depebrers al costat de la muralla del Monestir.Foto: J. Cabanas. Cedida per l’Arxiu Municipal

140A

A

141A

A

Una magnífica fotografia de primers desegle xx. Sembla que s'ha fet des delcostat de la muralla de la masia de laTorre Blanca, o bé dins la muralla que fou del'institut de Cultura infantil del Pla del Vinyet. És lafotografia que m'ha fet dubtar més de totes, per

les distàncies entre els edificis i pel fet que la mun-tanya de Montserrat es vegi tan a prop.


142A

A

143A

A

La plaça d'Octavià, ja urbanitzada, amb lamasia de Cal xerina, que acollia la seu del ClubMuntanyenc de Sant Cugat.

Fotografia de Lluís Puig

144A

A

145A

A

Antiga foto d'aquesta part del carrer laTorre, on encara existia la paret del costat esquerreque es va enderrocar més endavant.

Foto cedida per la família Prat

146A

A

147A

A

Una imatge de la rambla del Celler quanencara era un camí per accedir a la masiade Torre Blanca i a les terres de cultiu. En primerterme, l’edifici del Principal Cinema

148A

A

149A

A

25è

Casa dÉxercicis Espirituals de “San FranciscoJavier” construïda als anys 40 pel contratista imestre dóbres locals, el Senyor Casamitjana.Durant alguns anys hi residia molta joventut femenina perpassar-hi alguns dies internades. Actualment, es residenciauniversitaria femenina dirigida per la institució xavierana.


150A

A

151A

A

Residència-Institució Xavierana

El carrer de Santiago Rusiñol hafet tants canvis durant el seglexx, que al final, aquest començamentde segle, sembla que l'han deixat prepa-rat per a poder-hi passejar amb tran-quil· litat i amb goig, i amb el temps espot transformar, junt amb el carrer SantaMaria, en la rambla de la ciutat.Però la transformació no sols l'ha fet elcarrer, sinó també la majoria de casesque el composen. En aquesta foto deCal Crispín de l'any 1923, la casa ja s'ha-via transformat en espardenyeria iestanc, però anteriorment haviaestat una carboneria. En la nova renova-ció s'ha transformat en un luxós estanc iobjectes de regal.

Foto cedida per Cal Crispín

152A

A

153A

A

154A

A

Carrer del Príncep (Santiago Rusiñol) a pri-

mers de segle. Aquest carrer va patir algunes altera-

cions fins que, als anys cinquanta, l'alcalde Josep Barnils

el va fer redreçar dels seus sortints de les cases.

Fou construït seguint l'antic camí del Monestir fins a l'es-

glésia de Sant Cebrià de Valldoreix. Foto: L. Roisin. Cedida per P. Barbany

155A

A

Sortida d'un casament a la llotgeta. Fotofeta en clixé de vidre l'any 1898.Encara no s'havien fet les modificacions de la casa delcampaner, ja que aquesta unia el palau abacial ambl'església i la paret de la dreta, que separava l'hort del'abat.

Aquest casament, per la vestimenta que porten, deviaser d'una família de renom a la vila.


156A

A

157A

A

Aquesta fotografia de la masia de Can Bellés feta l'any 1931. És la masia amb més història ila més antiga del nostre terme, i es troba al peu de laserra de Collserola, encara amb terres de conreu alvoltant i sota la carretera de l'Arrabassada, al quilò-metre 13.500 més o menys. Foto cedida per J. Lluís Villanueva

Bar Restaurant

Aquesta fotografia, que no porta nom de l'autor, ésfeta segurament als anys 40 per la joventutque representen els romeus del poble aSant Medir. Els que viviu des de fa molts anys alpoble els podreu reconèixer a tots. Foto cedida per Roc Gómez

158A

A

159A

A

L. Roisin ens va deixar aquesta visió del’estació del ferrocarril i els seus voltants.Com es pot comprovar, el Bar Catalunya no hi era ila plaça Lluís Millet encara no estava ben urbanitzada.


Fotografia de la Font de Can Bell de finalsdel segle xix. Aquesta font és aprop de la masia iel bosc de Collserola.

Foto cedida per Josep Ma. Casas Eroles

160A

A

161A

A

Una imatge de la Creu de terme d'en Mates al seulloc originari, al camí vell que conduïa deSant Cugat a Rubí, després de l'era de batre dela mateixa masia. Actualment és el lloc on hi ha laplaça ajardinada d'en Rafel Casanovas. Avui ésemplaçada a la Llotgeta del Monestir.

Aquesta fotografia de col· lecció seria feta a finalsdel segle xix.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»

Aquí teniu els primers malfactors que van seragafats a la vila pels mossos d'esquadrainstaurats a Sant Cugat. Aquests primers mos-sos foren Antoni Gené i Fernando Carné, aquestdarrer fou un dels primers guàrdies urbans del poble.Foto cedida per la Família Salvador Vidal

162A

A

163A

A

Col.l

abor

ador

s qu

e ha

n fe

t po

ssib

lel´

edic

ió d

áqu

est

llibr

e

Pl. Octavià, 1Tel. 93 675 12 48Fax. 93 675 13 0708190 Sant Cugat del Vallè[email protected]

EMPRESA ADREÇA TELÈFON FUNDACiÓEL PATIO DE MI CASA Dr Murillo, 6 93 675 66 07MÁRMOLES SANT CUGAT Pol. Can Fatjó dels Aurons, s/n 93 675 51 08 1988VICAT 2 Camí Can Calder, 12 93 455 70 23 1992P.G.S. Camí Can Calders, 29 93 544 25 85 1993PS STAMPS Camí Can Calders, 6 b 2 93 589 27 84 1930AMAT FINQUES Pça. Can Cadena, 2 93 590 68 80 1948LA TABAQUERIA Lluis Companys, 30-32 93 675 04 05 1985CARNISSERIA SEGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60 1960ESTUDI ARQUITECTURA EJARQUE Manel Farrés, 15 93 590 61 87 1996GESTORIA CASAS Av. Lluis Companys, 22 93 674 14 91 1942CARNE I BOSCH Francesc Moragas, 23 bis 93 589 60 88 1955EL FERRON Av. Rius i Taulet 93 674 68 47 1975CAOBA Y TECA Xerric, 22 93 589 53 00 2002CENTURY 21 Francesc Moragas, 11 93 590 14 30 2002SOLÉ REPARACIÓ DE LÁUTOMÓVIL C/ de la Creu, 2 93 674 16 31 1967CAL CRISPÍN Santiago Rusiñol, 23 93 674 03 08 1923LA FESTA Santiago Rusiñol, 8 93 675 33 04 1993CAL BUSCALLÀ Gorina, 5 93 674 06 65 1983FFCC Informació: 93 205 15 15 1979EL MESÓN Pça. Octavià, 5 93 674 10 47 1946MASIA CAN AMETLLER Camí Can Ametller s/n 93 589 22 72 1980EL REBOST DEL BOIX Francesc Macià, 76 93 583 65 17 2002SANT CUGAT ESPORTS Pça. 4 cantons, s/n 93 674 30 81 1978CATALANA OCCIDENTE Av. Alcalde Barnile, 62 93 582 05 00 1864CONSTRUALPA Pça. Doctor Galtès 8, 1r 3a 93 589 01 51 1987CONTRALLUM Pça. Octavià, 1 93 675 12 48 1983MILAR TOBELLA Santiago Rusiñol 49 93 590 69 80 1977CENTRE MÈDIC SÀBAT Santiago Rusiñol, 2, entresol 93 674 15 26 1962MOBILIARI SANT CUGAT Avda. Graells, 23-25 93 674 41 00 1964VITIVINICOLA SANT CUGAT Pge. del Celler, s/n,local A 93 674 11 52 1921SOREA Avda. Torreblanca, 2 93 589 00 21 1974BBVA Pça. Barcelona, 15 93 674 75 00GAP, Gabinet Ass. Professinal Lluís Companys, 29 93 589 72 00 1995VIDRES SANT CUGAT Lluís Companys, 29 93 674 13 98 1964INOGAR SERVEIS IMMOBILIARIS Rbla. Can Mora, 10 93 674 57 16 1982SEAT AUTOCOMARCA DEL VALLÈS Manel Farrés, 6 93 674 68 50 VERPLA Martorell, 49 93 583 68 87 1988CAFÈ AUDITORI Pça. del Centre Cultural, s/n 93 674 69 73 1993VÍDEO CLUB FR Rbla. Celler, 93 93 674 79 68 1983J. DÍAZ ESTUDI CUINES Villà, 6 93 674 74 49

164A

A

Col.l

abor

ador

s qu

e ha

n fe

t po

ssib

lel´

edic

ió d

áqu

est

llibr

e

165A

A

EMPRESA ADREÇA TELÈFON FUNDACiÓLA BOTIGA DE PERYBEN Valldoreix, 45-47 93 674 53 35 1976CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 14 82 1948OPEL AUTOCUGAT Avda. Cerdanyola, 100 93 589 45 20 1992VIT SEC Elies Rogent, 52 93 675 27 06 1991CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 1948MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66 1992FONT DE LES PLANES Ctra. Vallvidrera, km 6,5 93 280 59 49TUBAU De la Torre, 14 93 674 12 85 1944GRIFUL OIL Rius i Taulet, 8 93 590 79 00 AUTORADIOS ROVIRA Av. Cerdanyola, 47 93 674 06 66 1970NISSAN-TALLERES ROMAN Vic, 18 93 674 00 86 1964INDUBRUC Av. Ragull, nau 19 93 589 00 23 1948AUTOALEMANIA.COM Merçé Rodoreda, 2 93 590 14 07 2002CAIXA CATALUNYA Pl. Pere San, 93 674 57 99 1926JOSEP MORA PRAT INSTAL· LACIONS 93 674 94 37 1979VALLDOREIX ACTIVA Rbla. Mossen Jacint Verdaguer, 17-19 93 583 06 00 2003ORGAN Francesc Moragas, 17-19 544 16 55 1967 1967ORGAN Pl. Octavià, 7 93 674 32 08 1967DELPHI Av. Cerdanyola, 97-101 93 589 20 00 1959TUA’S PELL Endevallada, 3 93 674 26 28 2003TUA’S PELL Santa Maria, 44 93 589 13 15 1986MULTICASA Rbla. del Celler, 2 93 589 00 66 1996AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 93 589 17 99 1984MINERDENT C/ Caspe, 80 bxos 902 33 77 88 2000SPAI PISCINA Camí Can Calders, 10, 2º 1ª 93 675 32 67 2002BAT XXI Camí Can Calders, 10, 2º 1ª 93 675 32 67 1997LOOK & FIND Valldoreix, 35 93 544 28 29 1996SUFE PONT Francesc Moragas, 44 / Girona, 3 93 675 01 75 1984CUBIC GESTIÓ Borrell, 6 93 589 71 73 2003SASI Av. Rius i Taulet, 29 local 1 93 590 12 73 1997CENTRO POPULAR ANDALUZ Camí de la Creu, 5 93 589 16 74 1977TORRADA GRILL Pl. Pere San, 8 93 589 72 74 1995DELINEA SANT CUGAT Balmes, 22 93 675 47 27 2002ESTANC MONESTIR Pl. Octavià, 3 93 674 01 74 1927THE SHOP Major, 32 93 589 02 02 2000RESTAURANT SANT BARTOMEU Sant Bartomeu, 9 93 675 66 93 2003RESTAURANT LA PIÑA DE PLATA Sant Tomàs, 5 93 583 65 28 2003GIRO ARTS Hospital, 35 93 590 14 15 1947THE BODY SHOP Major, 25 93 589 00 73 1999UN PEQUEÑO MUNDO Sant Jordi, 18 loc. c 93 583 68 29 2003COTTON ET BOIS Francesc Moragas, 5 93 590 14 64 2003RESIDENCIA XAVIER Sant Francesc Xavier, 27 93 674 07 23 1946

Col.l

abor

ador

s qu

e ha

n fe

t po

ssib

lel´

edic

ió d

áqu

est

llibr

e

Edita «TOT Sant Cugat»Oficines provisionals c/ Sant Jordi, 37. Sant Cugat del VallèsTel. 93 674 86 61Selecció fotogràfica i textos: Tomàs Grau i GarrigaDocumentació fotogràfica actual: Enric Fabre

Documentació dárxiu: Joan Cabanas i família

Lluís Puig

L. Roisin

Arxiu «TOT Sant Cugat»

Arxiu Municipal

Salvador Vidal

José L. Villanueva

Josep Sanuy

Família Moncau

Pere Vilarasau

Família Tortosa-Recordà

Emilio Muñoz Torrent

Roc Gómez

Família Josep Barberà

Família Pujol

Família Prat

Maquetació i disseny: Anna Castanyé

Equip comercial i producció: Núria Olivé, Cristina Fernández, Meritxell Aymamí

Dipòsit legal: B-2135/96Queda prohibida la reproducció total o parcial dáquest exemplar

El seu concessionari a Sant Cugat

Vendes, taller i recanvisAv. Cerdanyola, 100 Tels. 93 589 45 20 - 93 589 32 00 Fax 93 589 46 40

Amb la col.laboració especial de:

Documents

Sant Cugat, un passeig per l'ahir i l'avui