Sant marti 66

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíliniasantmarti.cat · 16-04-2015 · Núm.66 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Reportatge pàg 3

Radiografia de l’ús delcatalà a la ciutat: xifres i greuges de l’Estat

Cultura pàg 11

L’Escola de Dansa d’IsabelMoreno arriba als 45 anys decompromís amb Sant Martí

Música pàg 10

El Festival Bona Nit Barcelona se celebrarà a les Glòries i serà gratuït

Polèmica pàg 11

El Casal Tramuntana, denunciat per un escrithomòfob a Facebook

Comerç pàg 12

El Centre Comercial EncantsNous renova la seva imatge

Esports pàg 13

El Júpiter guanya i ja és a dospunts del ‘play-off’ d’ascens

Funden una associació perajudar els veïns a trobar feina

El Club de Feina del Poblenou, que ja compta amb més d’una trentena de socis, obté els seus primers èxits pàg 10

Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Comú a l’alcaldia

pàgs 6 i 7

“El que està en joc són dos models

de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justícia social”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 16 abril 2015líniasantmartí.cat

3 | 16 abril 2015 líniasantmartí.catReportatge

Barcelona és una ciutat bilingüeamb el castellà com a llengua pre-ponderant. Aquesta és la princi-pal conclusió a la qual s’arriba sis’observen les xifres sobre laqüestió.

Un cop d’ull a les darreresEnquestes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castellà,ho és de més de la meitat delsbarcelonins. Segons l’última d’a-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes ésl’habitual del 55,5% dels barce-lonins, mentre que el català ho ésdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta és una realitat que en els úl-tims anys s’ha mogut al voltant

d’aquestes xifres, tot i que en elsdos últims anys el català ha ex-perimentat un lleuger retrocés.Si des del 2008 al 2012, aquestpercentatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i l’any passat va ser del40,3%.

INFORME SOBRE ELS GREUGESEn el marc de l’ús de les diferentsllengües que hi ha en un Estat, oen una zona concreta del seu te-rritori, també hi juga un paperimportant l’acció que desenvo-lupen els governs per promourei protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, recentmentel Departament de Cultura hapublicat l’informe ‘Greuges con-tra la llengua catalana 2010-2013’,un document que recull els in-compliments de l’Estat envers laCarta europea de les llengües re-

gionals o minoritàries. Segons laDirecció General de Política Lin-güística, l’estudi “constata la vo-luntat de recentralització de com-petències i de refermament delcastellà a Catalunya per part del’Estat”.

El document també assenya-la com a greuges que pateix el ca-talà per part de les autoritats es-panyoles “la nul·la receptivitat del'Estat a les recomanacions delComitè de Ministres del Conselld’Europa i les dificultats d'úsdel català a les institucions eu-ropees”. Finalment, també apun-ta els “obstacles” que l’Estat posaa l’aplicació del CELRoM –unconveni internacional aprovatpel Consell d’Europa i que Es-panya ha firmat– com ara “elProjecte de llei estatal d’educació,promogut pel Ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esport”.

El català recula» Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos

» La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya

Albert RibasBARCELONA

REDACCIÓ4Pel que fa a SantMartí, la situació del català éspitjor que a la de la mitjana dela ciutat. De fet, és el tercer dis-tricte on la xifra de ciutadansque tenen el català com a llen-gua habitual és més baixa.

Així doncs, la xifra de sant-martinencs que fan servir el ca-talà habitualment és 2,3 puntsinferior (38%) que la mitjanadels barcelonins (40,3%), se-gons l’Enquesta de Serveis Mu-nicipals de 2014. Respecte al2013 la situació ha empitjoratlleugerament, ja que llavors elcatalà era la llengua habitualpel 38,4% dels veïns.

On en canvi s’ha milloratuna mica al districte és en la xi-fra de gent que parla el català.Mentre que l’any 2013 eren el74,5% de veïns, el 2014 aques-ta xifra va pujar fins al 78,1%.

També cal destacar que lesxifres dels santmartinencs queescriuen el català va millorardel 2013 al 2014, ja que es vapassar d’un 54,5% a un 57,9%.Finalment, pel que fa a la com-prensió, la situació també hamillorat, ja que el 2013 eren el94,1% els santmartinencs queentenien el català, mentre quel’any passat la xifra va passaral 95,5%.

Sant Martí, el tercer districteon es parla menys el català

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

| 4Opinió16 abril 2015líniasantmartí.cat

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.025 exemplars quinzenals

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

#Estrella#Canvi #Sorpasso?

@apuente: El concejal de ICV-EUiA QuimMestre tiene como principio no estarnunca con un partido que pueda ganar laselecciones.

@JEFFERSONCATALA: Vista l'enquesta d'El Mundo sobre Barcelona, és fonamentalque la CUP aconsegueixi fer-se un lloc a costa de Colau.

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

Un diari plural Un diari participatiu

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

Actualitat a la xarxa

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 16 abril 2015 líniasantmartí.cat

| 6 16 abril 2015líniasantmartí.cat Entrevista

Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-

cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.

Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.

Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.

Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.

Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de

repartir xecs, sinó de

garantir uns mínims

de subsistència”

7 | 16 abril 2015 líniasantmartí.cat

la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.

Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.

Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.

Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.

En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la

ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de

destinar-se a

usos turístics”

“Creiem que cal,

sens dubte, una

baixada significativa

dels preus del

transport públic”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 8 16 abril 2015líniasantmartí.cat


16 abril 2015

Sant Martí| 10


L’atur és una de les cares fosquesde la crisi i qualsevol iniciativa perajudar la gent a trobar feina ésbona. Això devien pensar els cincsocis fundadors del Club de FeinaPoblenou, una associació nascu-da a principis d’any amb l’objec-tiu, tal com expliquen els seus res-ponsables, “d’insertar l’associaciólaboralment al barri i aconseguirque aquest es cohesioni i integri”.

Un dels seus fundadors, JoanColl, vicepresident i tresorer del’associació, explica a Línia SantMartí que el projecte va néixer“després d’un curs d’inserció la-boral que vam fer al casal del ba-rri, ja que tota la gent que el vamfer ens vam continuar trobant ivam començar a treballar en xar-xa”. Coll remarca que el projec-te, “no només vol ajudar la gent

del barri a treballar”, sinó quetambé té el seu vessant “ecològici de conciliació familiar pel fet queapostem perquè la gent del barritrobi feina al mateix barri”.

PRIMERS ÈXITSDe moment, el Club de Feina Po-blenou ja ha aconseguit que tres

veïns trobin feina. Coll afegeix queara l’entitat, que ja té 35 socis, estàen procés d’expandir-se: “Ensestem posant en contacte ambempresaris per oferir-los-hi per-sones, fent entrevistes i tambéfem de pont amb Barcelona Ac-tiva. En definitiva, fent treball enxarxa”, conclou.

L’entitat té la seva seu al Casal del Barri. Foto: Google Maps

Funden una associació perajudar els veïns a trobar feina

» El Club de Feina Poblenou, que ja compta amb més d’una trentenade socis, obté els seus primers resultats amb aturats del barri

El refugi del Camp de l’Arpadel Clot no s’obrirà al públic

HISTÒRIA4El refugi de la Gue-rra Civil descobert el passatmes de desembre al Camp del’Arpa del Clot no s’obrirà al pú-blic per visitar-lo, tal com, de fet,ja passa amb d’altres de la ciu-tat on es programen visites.

En aquesta línia, l’Associacióde Veïns i Comerciants del ba-rri demana que es permeti pun-tualment. El seu president, Jo-sep Mani, explica que volenque durant la Festa Major delpròxim mes de novembre “es

pugui organitzar una visita au-dioguiada al refugi i es passinuns audiovisuals recordant elsbombardejos”. Mani reconeixque llevat de visites puntuals “ésimpossible fer-hi alguna cosamés, ja que el refugi és molt es-tret i té les sortides tapades”.

Els tècnics ja van determinardurant les primeres inspeccionsque el refugi no complia lesmesures de seguretat necessà-ries per a obrir-lo de forma per-manent.

MÚSICA4El festival ‘Bona NitBarcelona’, que enguany arriba ala seva tercera edició, se celebra-rà per primera vegada a la plaçade les Glòries, en el que suposa-rà un salt qualitatiu respecte l’an-tiga ubicació del Poble Espanyol.

Des de l’organització del fes-tival han explicat que la nova ubi-cació respon a la voluntat “d’in-tegrar encara més la nostra pro-posta en l'imaginari col·lectiude la ciutat”. La cita, de només undia de durada, serà el pròxim 18

de juliol i presentarà un cartellamb els noruecs Kakkmadda-fakka com a principal reclam. Labanda de la localitat noruegade Bergen ja va ser la grantriomfadora de la primera ediciódel festival.

Els noruecs estaran acom-panyats per dos joves talents.D’una banda, Ramon Mirabet, unmúsic de Sant Feliu de Llobregatque ha estat una de les revelacionsde la temporada musical i queamb pocs temps ha passat de to-

car al carrer a omplir la SalaApolo. De l’altra banda, Jack Sa-voretti, un cantant angloitaliàque ha estat comparat amb BobDylan i que presentarà el seu se-gon àlbum, Written in Scars.

GRATUÏTL’altra gran novetat de la terceraedició del festival és que les en-trades seran gratuïtes. Noméscaldrà aconseguir-les a la pàginaweb del festival, on n’hi haurà8.000 per adquirir.

RedaccióEL POBLENOU

L’entrada del refugi pel carrer Ripollès. Foto: Servei d’Arqueologia

El ‘Bona Nit’, a les Glòries

Els noruecs Kakkmaddafakka, l’atractiu principal del festival. Foto: Arxiu

Societat | L’ONG Aesco obre les seves portes al districteL’ONG Aesco, amb delegacions en diferents ciutats de l’Estat, ha obert recentment les seves

portes a Sant Martí, concretament a la Gran Via a tocar amb el carrer Bilbao. L’objectiu del’entitat és posar en marxa diferents projectes per, tal com expliquen, “afavorir la cohesió i

la inserció social i laboral”. Una de les iniciatives és un curs gratuït per fer horts urbans.

Sant Martí11 | 16 abril 2015 líniasantmartí.cat

Denuncien el Casal Tramuntanaper un escrit homòfob

POLÈMICA4L'Observatori con-tra l'Homofòbia de Catalunya(OHC) ha presentat recentmentuna denúncia contra el CasalTramuntana al Departament deBenestar Social i Família per unescrit presumptament homòfobpublicat al Facebook de l’entitatultradretana.

La víctima de les desqualifi-cacions seria Dani Celma, mem-bre d’Unitat Contra el Feixismei Racisme del Clot, a qui durantel text, titulat ‘Floreta antifeixis-ta’, se’l desqualifica per la sevacondició sexual, amb afirma-cions com aquesta: “Danilo, el

nostre protagonista, sempre fouun noi especial; mentre els seuscompanys de classe jugaven a fut-bol, s’embrutien i somiaven a serherois justiciers, ell imaginavaque corria despullat pel campperseguint papallones”.

L’OHC ha presentat la de-núncia a Benestar Social i Fa-mília amb l’objectiu que s’apliquicontra el Casal Tramuntana lallei contra l’homofòbia que elParlament va aprovar l’any pas-sat. Aquesta llei contempla queen cas d’indicis, el cas es pot tras-lladar a la fiscalia de delictesd’odi i discriminació.

Sant Martí de Provençals té unaestreta relació amb el món de ladansa des de fa 45 anys. Això haestat possible gràcies a la tascaque porta a terme al barri l’Es-cola de Dansa Isa Moren, lide-rada per Isabel Moreno, que fa30 anys també va crear el PetitBallet Barcelona.

Al llarg de tots aquests anyshan passat per l’escola una granquantitat de nens i nenes i al-guns d’ells han acabat conver-

tint-se en professionals i en fi-gures rellevants del panoramanacional i internacional. More-no explica a Línia Sant Martíque “ha estat i és un orgull,però també una tasca dura i sa-crificada, ensenyar a tants alum-nes i ajudar alguns nens i nenessense tantes possibilitats”.

Moreno, diplomada en dan-sa per l’Institut del Teatre deBarcelona, i que també va cur-sar estudis de piano i cant al con-servatori del Liceu, recorda ambespecial emoció el premi SantMartí que va rebre l’any 2011.“Va ser un reconeixement queem va provocar una alegria i una

joia especial. Estic molt agraïdaper aquell premi”, apunta.

DIA DE LA DANSA En el marc de la celebració delDia Internacional de la Dansa,que tindrà lloc el pròxim dia 26d’abril al Centre Cívic Sant Mar-tí, l’Escola de Dansa Isa Morenformarà part de les diferentsactuacions que hi ha progra-mades.

L’acte començarà a les 11del matí amb els tallers ‘Tots aballar!’ i una hora més tard arri-barà el torn de les actuacions ons’interpretaran diferents estils dedansa.

Imatge d’una de les actuacions d’alguns integrants de l’escola. Foto: Lorenzo Fuentes

L’Escola de Dansa Isa Morencelebra 45 anys a Sant Martí

RedaccióSANT MARTÍ

Dani Celma, al mig, un cop feta la denúncia. Foto: Twitter (@JPuigdengolas)

16 abril 2015

Comerç| 12


El Centre comercial EncantsNous presenta nova imatge. Elpròxim 25 d’abril tindrà llocl’acte de presentació de la novasenyalització, després de la pas-sarel·la de moda que se celebraràen el marc de la desena Fira dela Primavera de l’eix comerciala la plaça d’Enamorats.

“Durant 2014 vam fer unaanàlisi de la nostra activitat co-mercial i de les preferènciesdels nostres clients, i vam arri-bar a la conclusió que necessi-tàvem fer un canvi al nostre es-pai comercial”, expliquen a Lí-nia Sant Martí des d’EncantsNous. Arran d’aquesta iniciati-va, des de l’associació “es vananalitzar quins eren els princi-pals defectes i prioritats per alcentre”, un espai de prop de

8.000 metres quadrats on esconcentren més de 100 boti-gues de tot tipus. “Vam veureque es tractava d’un centre la-beríntic, on el gent es perdia”,afegeixen des de l’eix, que per talde solucionar aquest handicapha instal·lat una nova senyalit-zació consistent en vinils a terrai el canvi d’imatge i logotip a lafaçana exterior.

L’eix ha dividit el seu espaien tres zones –una exterior,

identificada amb el color groc;una central, que té un colorverd-blavós, i una interna, re-presentada pel color vermell–.

Tot i que aquesta nova sen-yalització ja fa un mes que estàcol·locada, la seva inauguracióoficial tindrà lloc el dia 25, icomptarà amb la presència deldirector de Comerç de la Gene-ralitat, Josep M. Recasens, i delregidor del Districte de l’Ei-xample, Gerard Ardanuy.

Nova imatge exterior d’Encants Nous. Foto: EN

El Centre comercial EncantsNous renova la seva imatge

» Els botiguers de l’espai, que compta amb prop de 8.000 metresquadrats i més de 100 comerços, presenten una nova senyalització

L’Eix Clot tornarà a omplir de colors el barri amb el ‘holi’

FESTA4Per segon any conse-cutiu, l’Eix Clot portarà els colorsde l’Índia al barri de la mà de laseva festa de la primavera El Clota Tot Color, una celebració queevoca el colorit Holi indi.

L’esdeveniment tindrà llocdemà passat al Parc del Clot apartir de les 10 del matí i fins ales 4 de la tarda, i hi haurà ac-tuacions musicals de VaraliBollywood, Din Tak i BarcelonaKathak Project. A partir de la unadel migdia començarà el plat fortde la festa. En aquell moment, la

pols de color ho omplirà tot enuna batalla festiva i de germanorque dóna la benvinguda a laprimavera.

L’associació organitzadoraoferirà un servei de bar i res-taurant perquè els participantsen aquesta festa puguin dinar apreus econòmics.

Per altra banda, l’Eix Clot hafet una “molt bona” valoració dela Mona Solidària d’enguany,una campanya que va aconseguirrecollir fa uns dies 1.500 quilosd’aliments.

El DHUB acull la setena mostradel ‘Comerç i les Escoles’

EXPOSICIÓ4Els resultats delprograma El Comerç i les escoles2014-20105 ja es poden veure ala biblioteca El Clot-Josep Benet,que acull la setena mostra d’a-questa iniciativa municipal. Enaquesta exposició, que es va in-augurar abans-d’ahir i estaràdisponible fins al 24 d’abril, es po-den trobar els treballs realitzatsdurant el curs en el marc d’aquestprograma de visites d’escolars alscomerços de la ciutat.

Enguany, El Comerç i les es-coles ha enregistrat un “balançrècord” segons el consistori, que

indica que durant aquest cursacadèmic 6.640 alumnes de 76centres educatius han pres parten la iniciativa. Per la seva ban-da, 46 establiments de la ciutathan obert les seves portes i hanmostrat als joves la seva activi-tat i la seva història.

De cara a la diada de SantJordi, a més, més de 500.000punts de llibre amb 12 dibuixosfets per infants participants en elprograma educatiu seran repar-tits entre els comerços associatsa eixos a la ciutat perquè els re-parteixin entre els seus clients.

Mor Pere Llorens, presidentde la Confederació de ComerçCONDOL4El president de laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC), Pere Llorens, vamorir el passat 10 d’abril amb90 anys. Llorens també era pre-sident d’honor i fundador delConsell de Gremis de Comerç,Serveis i Turisme de Barcelona,de la Confederació Espanyola deComerç i del Gremi de Detallis-tes de fruites i verdures.

Des de la CCC lamenten eltraspàs del seu president, el

qual asseguren era “un granprofessional”. Llorens va rebrela Creu de Sant Jordi de la Ge-neralitat el 2003 i la Medalla alMèrit en el Comerç, atorgadadarrerament pel Ministeri d’In-dústria.

Llorens va començar la sevacarrera en el món del comerç ala parada de la seva família alMercat del Ninot, i entre 1973 i1979 va ser regidor del Distric-te Sants-Montjuïc.


El Clot a Tot Color s’inspira en la festa índia Holi. Foto: Arxiu

Balanç | Augmenten les vendes durant el mes de febrerEls bons resultats del comerç de proximitat català segueixen creixent. Segons dades d’un estudi

de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicat a principis de mes, els botiguers catalans van vendre durant el passat mes de febrer un 3,7% més que en el mateix període de l’any

passat. Aquesta xifra representa el sisè mes consecutiu d’increment de la facturació.

13 |

16 abril 2015

Esportslíniasantmartí.cat

Una diana de Mamadou Kamteh‘Kuku’, el màxim golejador delgrup 1 de Primera Catalana, va sersuficient per donar els tres puntsal Júpiter en l’enfrontament con-tra el filial del Girona (1-0). La vic-tòria dóna impuls als de la Ver-neda, que ja són a només dospunts de les posicions de play-offd’ascens i buscaran continuaramb la bona dinàmica de resul-tats, amb quatre victòries i dosempats en els darrers sis partits.

Després d’una temporada2013-2014 per oblidar, els homesde Juanjo García arriben a larecta final de la competició ambpossibilitats reals de lluitar perpujar a Tercera Divisió.

D’aquesta manera, el con-junt martinenc té per endavantset partits, quatre com a local i

tres com a visitant. Tot apunta aquè les opcions d’ascens es deci-diran en els quatre compromisosa la Verneda, on l’equip s’hamostrat sòlid durant tota la tem-porada. UE Mollet, CE Manresa(el segon classificat), UE Sants iFC l’Escala, en aquest ordre, són

els conjunts que visitaran el feudel Júpiter.

Per altra banda, a priori elsdesplaçaments són més assequi-bles. Els de la Verneda han de vi-sitar dos dels equips de la zona deldescens (CE Banyoles i CD Mont-cada) i la UE La Jonquera.

Un dels rivals del Júpiter en els partits restants serà la UE Sants. Foto: UE Sants

El Júpiter guanya el Girona i ja és a dos punts del ‘play-off’

» Els martinencs encadenen una ratxa de quatre triomfs i dos empats» Els de Juanjo García han de rebre la visita del Manresa, el segon

Sant Martí, escenari de lasisena Cursa Intercol·legial

ATLETISME4Sant Martí s’afe-geix a la febre del running. Elpròxim dissabte 18 d’abril a par-tir de les 9 del matí, la zona de laMar Bella es convertirà en un cir-cuit improvisat de 10 quilòme-tres per ser l’escenari de la sise-na Cursa Intercol·legial, unaprova atlètica organitzada per di-ferents col·legis i associacions deprofessionals del país, que apro-fiten aquesta jornada per fer es-port i fomentar la companyonia.

El punt de sortida i d’arribadaserà el Moll de Mestral del PortOlímpic.

La cursa és oberta per als ma-jors de 18 anys, però si algun delsparticipants té un fill de més d’11anys que també vulgui córrer, hopodrà fer amb una autoritzaciópaterna.

Com ja és habitual, hi hauràquatre categories: infantil, jú-nior, sènior i veterà. El procésd’inscripció encara és obert.

Una nova trobada esportivaescolar a la Mar Bella

ESPORT ESCOLAR4El ComplexEsportiu Municipal de la MarBella repeteix com a escenarid’una trobada multiesportivadel Consell de l’Esport Escolarde Barcelona (CEEB) el pròximdissabte 18 d’abril.

Després de la bona acollidaque va tenir la primera edició, elpavelló del Front Marítim delPoblenou torna a ser escollit percelebrar un dia que serveixi alsmés joves com a introducció ales principals disciplines de l’es-port escolar. En aquesta troba-da es practicaran disciplines

com l’handbol, el bàsquet, elbàdminton o l’esgrima, i a mésels nens podran gaudir també dellits elàstics i inflables i d’un es-pai habilitat per a que puguin ferdiferents tallers i manualitats.

L’horari d’aquestes activi-tats serà de 9 del matí a 1 delmigdia, amb un descans a lameitat per esmorzar. El cost dela inscripció és de 3 euros per alsqui ja hagin participat en algu-na altra activitat, i de 4 euros perals alumnes nous. Al final de lajornada, tots els nens rebran unobsequi.

L’Enginyers té molt complicataccedir a la fase final de la lliga

WATERPOLO4Quan només fal-ten dos partits per al final de latemporada regular de la Divisiód’Honor masculina de waterpo-lo, el CN Poblenou-Enginyers témolt complicat classificar-se pera la fase final de la lliga, però ma-temàticament encara és possible.

Els martinencs són desens ala taula, a tres punts del Cata-lunya quan tan sols en queden sisen joc. Cal tenir en compte, però,que el CN Sant Andreu també té

els mateixos punts que els gra-ciencs, i per tant els Enginyershan de guanyar els dos partits queresten (a Sant Jordi contra el CNTerrassa i a domicili a la piscinadel Real Canoe) i esperar que elsdos equips que van per davant noaconsegueixin més d’un triomf.

Tot i no haver obtingut bonsresultats a casa aquesta tempo-rada, una victòria pressionaria elsrivals per arribar al darrer partitamb opcions de classificació.


Els atletes recorreran part del front marítim de Sant Martí. Foto: Districte

Atletisme | Rècord de participació en la Cursa del Corte InglésMés de 81.000 atletes, amateurs i professionals, van recórrer els 10,7 quilòmetres de la 37a

Cursa del Corte Inglés el passat 12 d’abril. Aquesta xifra suposa un rècord de participació encurses populars, ja que la prova va superar la Sun Herald City de Sidney. Els marroquins Mohamed Menhmbarka i Hasna Bahom van en guanyar les seves respectives categories.

| 14Agenda16 abril 2015líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIUMENGE 26 D’ABRIL12:00 Teatre Tut-tururut la Princesa, a càrrec de

la companyia La Bleda, una història queconta la vida d’una princesa que ha perdutel seu tresor. / La Farinera del Clot.

A PARTIR DEL 22 D’ABRIL21:00 Taller de Bollywood fitness, a càrrec de Polly

Casson, una nova creació que combina ballscoreogràfics amb música hindú, a l’estilZumba. / La Farinera del Clot.

DIMECRES 22 D’ABRILMatí-Tarda Dir poesia en veu alta. Aquest dia

es farà una Jam en vers, un recital poètic con-duït per Elies Barberà amb la participació delsassistents al curs del mateix nom. / BibliotecaEl Clot - Josep Benet.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Espejos. Una exposició que s’enca-

rrega de mostrar les pintures de l’artista OlegPiyak Tsyganyuk. / Centre cívic del Parc - San-daru.

FINS AL 24 D’ABRILMatí-Tarda Transversal. Art Urbà a Sant Mar-

tí. Una exposició a càrrec de l’entitat Difusor(difusor.org) que tindrà lloc a la sala d’expo-sicions de la tercera planta del Centre cívic SantMartí.

AVUID DIJOUS 16 D’ABRIL18:00 La lutier Harmonia. Una proposta de

sessió de contes per gaudir en família, a cà-rrec de Susanna Barranco. Adreçat a un pú-blic de 3 a 9 anys. / Biblioteca El Clot.

AVUI DIJOUS 16 D’ABRIL11:00 Primeres passes: Farcell de contes. Una

activitat adreçada a un públic de 6 mesos a3 anys a càrrec de Nona Umbert, on s’expli-caran contes dibuixant, pintant i construintamb les mans. / Biblioteca Poblenou.

DISSABTE 18 D’ABRIL18:00 Partit de waterpolo entre el Poblenou En-

ginyers i el CN Terrassa, corresponent a la 21ajornada de competició de Divisió d’Honor. /Piscina Sant Jordi.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Un nen perdut al bosc, cansat i des-esperat, arriba a una clariana on tro-barà un petit rovelló que ajudarà a tro-bar el camí a l’infant a canvi d’una pro-mesa que el nen respectarà. / Biblio-teca Camp de l’Arpa.

Sac de rondallesEl rovelló petit

Dc. 22 d’abril a les 18:00

El treball dels metges forenses s’ha po-pularitzat en els últims anys a travésde sèries televisives i de pel·lícules però,de fet, continua sent una pràcticamèdica desconeguda. / Biblioteca Po-blenou.

La investigació forense, entre la realitat i la ficció

Dm. 28 d’abril a les 19:00

El Centre cívic Can Felipa del Poblenouacollirà un concert solidari amb 280places. Els beneficis de les entrades esdestinaran a la Marató de TV3.

Concert simfònic:Orquestra amics de la música

Ds. 25 d’abril a les 18:00

El Júpiter rep el Mollet CF a casa en unpartit corresponent a la 29a jornada decompetició del grup 1 de Primera ca-talana de futbol. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Mollet CFDg. 26 d’abril a les 12:00


| 16 16 abril 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 30 d’abril

Documents

Sant marti 66