Sant marti 75

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona liniasantmarti.cat · 23/09/2015 · Núm.75 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

líniasantmartí

Protesta pàg 8Una trentena de veïns fanuna cercavila solidària amb‘els quatre del Poblenou’

Cultura pàg 8La Escosesa celebrala quarta edició delFestival de Murals

Mural pàg 6Roc Blackblock repinta el text del carrer Taulat

Comerç pàg 10El Besòs i el Maresme treupit amb un gran Tastatapes

El Poblenou tanca una FestaMajor lúdica i reivindicativa

Els veïns han pogut gaudir de més de 400 activitats, entre elles un pregó centrat en l’essència del barri pàg 6

Anàlisi pàg 3Colau compleix 100dies de govern centratsen les polítiques socials

Música pàg 6Ben Sims, un dels gransmites de l’electrònica,visitarà RazzmatazzFALTEN 4 DIES

pàg 12

Volem la quartaSant Martí espera mantenir la seva hegemonia al Correbarri

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 setembre 2015líniasantmartí.cat

3 | líniasantmartí.cat23 setembre 2015Anàlisi

El passat 7 de juliol l’alcaldessaAda Colau es queixava que al seuequip de govern no se li estavendonant “ni els 100 dies de gràcia”.Ara els 100 dies ja han passat itoca fer balanç d’aquest primertram del mandat.

Encara és d’hora per saberquins seran els efectes envers laciutat de l’arribada de Barcelonaen Comú a l’alcaldia però, demoment, aquests tres mesos handonat per molt. Colau ha volgutimplantar una nova forma de go-vernar, tal com va prometre du-rant la campanya. La “nova polí-tica”, que segons el nou govern hasignificat “posar les institucions alservei de les persones”, ha supo-sat una clara aposta per focalitzarl’agenda política en les qüestionssocials.

Només arrencar el mandat,Colau va anar a Nou Barris a in-teressar-se per un desnonament.Durant la primera setmana de go-vern va augmentar un fons per al’alimentació infantil i va reactivarla Comissió Mixta de Prevenció deDesnonaments. Unes decisionsque des d’un primer momentvan deixar clares les prioritats dela nova alcaldessa i que recent-ment han suposat la modificaciódel pressupost de 2015 per desti-nar 96 milions a polítiques socialsi a la millora d’equipaments i del’espai públic. L’objectiu de Colaués clar: reduir les desigualtatsentre barris.

Aquestes qüestions, igual queles multes a dotze bancs per man-tenir pisos buits durant més dedos anys, han tingut bona acolli-da i no han generat polèmica, toti que cal apuntar que l’observatoriDESC va fer un toc d’atenció a Co-lau sobre la ILP contra els des-nonaments que es va reconduir en

una reunió posterior amb el ma-teix obervatori i també la PAH.

MORATÒRIA HOTELERAUn dels grans cavalls de batalla delmandat és el turisme. El govern vaentrar amb força en aquesta qües-tió i la polèmica va tardar poc a es-clatar. Ho deia el seu programa i,menys de 20 després d’accedir al’alcaldia, Colau va suspendre lesconcessions de llicències a allot-jaments turístics a tota la ciutatdurant un any.

Estava clar que la decisió por-taria polèmica i així ha estat. Totsels grups municipals, a excepcióde la CUP, van forçar fa uns diesla celebració d’una comissió ex-traordinària que acabarà provo-cant un aixecament parcial de lamesura en funció d’uns infor-mes que encarregarà la comissiód’Economia i Hisenda. La mora-tòria no s’aplicarà en aquells ba-rris que no hi ha saturació turís-tica. Les crítiques li havien arribat

de tots els partits i Trias ja parla“d’un govern que bàsicament es faselfies”. A més, segons ha dit la lí-der de Ciutadans, Carina Mejías,18 dels 41 hotels afectats ja hanemprès mesures legals.

TOP MANTA, AMI...Les altres qüestions que han mar-cat aquests primers 100 dies sónmúltiples i variades. Dues de lesque han generat més soroll me-diàtic han estat la gestió del topmanta i el debat sobre l’ingrés dela ciutat a l’Associació de Muni-cipis per la Independència (AMI).

Sobre la primera qüestió, haquedat palès que la indetermina-ció amb una problemàtica d’a-quest tipus pot provocar que la si-tuació s’enquisti. Aquí cal afegir-hi l’enuig de la Guàrdia Urbana idels comerciants, dos actors im-plicats en la qüestió i que han ma-nifestat el seu descontentamentamb el govern, el qual estudia comencarar el repte.

D’altra banda, l’ingrés a l’AMI,a petició de CiU, ERC i la CUP, nova tirar endavant a causa del’abstenció dels 11 regidors deBarcelona en Comú. El ple ex-traordinari del set de setembre vaoficialitzar el que el partit ja ha-via anunciat que faria, però Co-lau va deixar clar que el tema estractarà de manera més “calma-da” després del 27S.

La llista és llarga i aquests100 dies també han servit per auna rebaixa de sous dels membresdel govern, per perllongar el com-promís amb el Mobile World Con-gress, per anunciar una revisió delnomenclàtor, les escultures i la ico-nografia monàrquica de la ciutat,per reclamar el deute a la Gene-ralitat, per aturar diversos pro-jectes de CiU (la xarxa de busos, elsjocs olímpics d’hivern o el pla dela rambla, entre altres) o la rapi-desa en la reacció per liderar la xar-xa de ciutats refugi per acollir si-rians que fugen de la guerra.

100 dies de contrastos» L’inici del mandat de Colau, condicionat per ser en minoria, ha estat marcat per l’impuls en polítiquessocials i per diverses apostes contundents, com ara una moratòria hotelera que ha rebut crítiques

Albert RibasBARCELONA

El nou govern municipal, amb només 11 regidors, ha vist que pot tenir problemes per tirar endavant les seves propostes si no aconsegueix més suports. Fotos: Ajuntament

| 4Opiniólíniasantmartí.cat 23 setembre 2015

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passant

és magnífic. Una

revolució cívica,

una renovació

democràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

15.025 exemplars quinzenals

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 setembre 2015 líniasantmartí.cat

23 setembre 2015

Sant Martí| 6


Ja s’ha acabat. El Poblenou va po-sar aquest diumenge el punt finala la seva Festa Major desprésd’onze dies de celebracions quehan servit perquè els veïns del ba-rri poguessin gaudir de més de400 activitats programades en di-ferents espais del barri.

Enguany la Festa Major tor-nava a presentar un programaple de propostes molt variades.Això ha permès que els veïnshagin pogut escollir a partir de lesseves preferències. Diferents con-cursos, competicions esportives,activitats lúdiques i gastronòmi-ques, concerts, ball i sopars po-pulars van ser algunes de lespropostes amb més bona acolli-da. La varietat del programatambé es va poder veure amb lesexposicions, com la del Centre d’I-

matgeria Festiva del Poblenou o‘Interrogar l’eix de Pere IV’, a l’an-tiga fàbrica Oliva Artés.

Pel que fa al pregó, pronun-ciat per l’activista veïnal MartaMas, va servir per recordar elpassat industrial i de lluites so-cials del barri, cosa que ha fet queels veïns sempre hagin estat molt

orgullosos d’aquest barri tan“singular”.

MÉS FESTES MAJORSMentre que la Festa Major delFront Marítim i Diagonal Martambé va acabar diumenge, encaraestà en marxa, fins diumenge queve, la del Parc i la Llacuna.

Els sopars populars són un dels atractius de la Festa Major. Foto: Twitter

El Poblenou diu adéu a onze dies intensos de Festa Major

» Els veïns han pogut gaudir aquests dies de més de 400 activitats» El pregó de Marta Mas va servir per reivindicar l’essència del barri

Roc Blackblock repinta el textdel mural del carrer Taulat

ART4El grafiter Roc Blackblockva repintar el passat dissabte 12de setembre el text que va ser es-borrat del mural antifeixista dela cantonada del carrer Taulatamb el carrer Vidal i Valenciano,a la façana del local Puertohu-rraco, per uns operaris de BCNe-ta a finals d’agost.

El grafiter ha canviat la pa-raula “odi” i en aquesta ocasió hiha escrit “rebuig” per tal dedeixar clar el missatge positiuque vol transmetre l’0bra. Aixídoncs, ara s’hi pot llegir “estimala música, rebutja el feixisme”.

Al mural també s’hi podenllegir els noms, entre d’altres, dela transsexual Sònia Rocasalvo,assassinada el 1991 al Parc de laCiutadella, el del valencià Gui-llem Agulló, assassinat per l’ex-trema dreta el 1993, o el de Ro-ger Albert, mort el 2004 durantla Festa Major de Gràcia a cau-sa de l’agressió d’un grup decaps rapats.

Roc Blackblock també ésl’autor, entre altres, del mural dela façana de Can Vies o de lapintura que demana la recupe-ració del teatre Arnau.

MÚSICA4Un dels grans mitesmundials de la música electrò-nica i underground visitarà lasala Razzmatazz aquest diven-dres. Es tracta del Dj i produc-tor londinenc Ben Sims, queoferirà una de les seves elec-tritzants sessions a la sala TheLoft amb la Dj i productoraholandesa Sandrien com a con-vidada.

Al llarg de la seva trajectòria,Ben Sims, el nom real del qualés James Connolly, ha explorat

totes les facetes de la música deball underground, des d’un pe-ríode de formació enfocat alhip-hop i al house que li va ser-vir per fer-se un nom, passantper la dècada dels noranta, quanes va situar en la primera líniamundial, fins a arribar al segleXXI, quan s’ha consolidat comuna llegenda de la música tech-no fent de productor i dirigintdiversos segells.

En l’àmbit de la producció,Sims està en el seu millor mo-

ment. Al llarg d’aquests últimsanys ha creat diversos segells deprestigi, com Theory. L’any 2011el seu àlbum de debut, Smoke &Mirrors, va rebre magnífiquescrítiques.

El Dj i productor londinenc,tot i la quantitat d’anys sensemoure’s de l’elit, sempre s’hamostrat disposat a evolucionar.Un exemple d’això és la funda-ció del club temàtic Machine,centrat en el techno, juntamentamb Kirk Degiorgio.

La Mercè | Els Castellers de Barcelona descarreguen un 3 de 9 amb folreEls Castellers de Barcelona van descarregar diumenge en el marc de la Diada de Colles Convidades de les

festes de la Mercè un cinc de vuit i tres de nou amb folre. La colla, que té la seu al districte, va aconseguir el tres de nou amb folre en la segona ronda de la jornada després d’un primer intent que va acabar desmuntat.

Els vermells van voler tancar l’actuació amb un quatre de vuit amb agulla però no el van poder completar.

RedaccióEL POBLENOU

Imatge del grafit un cop repintat. Foto: Twitter (@rocxxl)

Ben Sims visita Razzmatazz

Ben Sims tornarà a visitar aquest divendres la sala Razzmatazz. Foto: Arxiu


| 8Sant Martílíniasantmartí.cat 23 setembre 2015

Cercavila solidària amb ‘els quatre del Poblenou’

REIVINDICACIÓ4Els carrers delPoblenou van ser l’escenari di-jous passat d’una cercavila so-lidària i reivindicativa en suportdels quatre veïns del Poblenouque el pròxim 5 d’octubre seranjutjats després de la seva de-tenció durant la vaga general del29 de març de 2012.

La marxa, a la qual van par-ticipar una trentena de perso-nes, va acabar a davant del Ca-sino amb la lectura d’un mani-fest que va servir per reclamarl’absolució dels processats. Elsquatre acusats formaven partd’un piquet durant aquella vaga

i se’ls demana tres anys de pre-só per haver participat, pre-sumptament, en disturbis.

A banda de la fiscalia, tam-bé forma part de l’acusació laGeneralitat, mentre que l’Ajun-tament, que en formava part, esva retirar després de l’arribadaa l’alcaldia de Barcelona enComú.

Tres dies abans del judici, elgrup de suport als acusats or-ganitzarà un acte reivindicatiuamb música en viu on hi hauràtaules rodones “amb altres ca-sos repressius des del franquis-me fins avui”.

La quarta edició del Festival deMurals del centre de creació ar-tístic La Escocesa, que compta-rà amb la participació de grafi-ters, muralistes i il·lustradors detot el món, ja és aquí.

El festival, de dos dies de du-rada, arrencarà divendres a lessis de la tarda amb la inaugura-ció de l’exposició col·lectiva d’ar-tistes internacionals. Un esde-

veniment que anirà acompanyatper diversos artistes musicalscom Davee Tee i Pater Jacob iScom.

Dissabte serà el torn de lapresentació del documentalOFICIO, dirigit per la GaleriaKosovo. Al llarg d’aquests dosdies alguns dels artistes quedesfilaran per La Escocesa seranMartín Ferreyra (Mèxic), Fran-co Fasolí (Argentina), 3ttman(França), Tayone (Espanya),OVNI.Anna Taratiel (Holanda),Pol Corona (Argentina i Espan-ya) i Nano 4814 (Espanya).

El centre de creació La Es-cocesa és un centre de produc-ció artística multidisciplinar en-focat a les arts visuals gestionatamb vocació pública que dónacobertura a les necessitats delsartistes en les diferents fasesdel seu procés de creació.

Per aconseguir aquests ob-jectius posa a disposició dels ar-tistes tallers, potencia la sevamobilitat, acompanya els crea-dors en la presentació de laseva obra i busca acords ambentitats i espais per a la sevacol·laboració.

Imatge d’un dels murals dibuixats durant l’edició de l’any passat. Foto: La Escocesa

La Escocesa celebra la quartaedició del Festival de Murals

RedaccióEL POBLENOU

La protesta, al seu pas per la rambla. Foto: Twitter (@29MPoblenou)


23 setembre 2015

Comerç| 10


“Dir que faríem això al Besòs i elMaresme fa 10 anys era impen-sable”. Aquesta frase és la quemillor resumeix el balanç quefan els botiguers del Besòs de ladesena edició del Tastatapes,que va celebrar-se dissabte pas-sat. “Tant els locals participantscom els visitants van quedarmolt contents”, afegeix RaquelEspada, presidenta de l’Asso-ciació de Comerciants del Besòs,els organitzadors d’aquesta rutade tapes cent per cent del barri.

Així doncs, dissabte passatvuit establiments van oferir unamostra de les seves creacions cu-linàries. Els visitants, per la sevabanda, van poder visitar els es-tabliments a peu o bé mitjançantun trenet proporcionat per l’as-sociació.

En termes de participació,l’edició 2015 del Tastatapes vaaplegar un nombre de visitants

similar al de l’any passat, un fetque els botiguers considerenpositiu, tenint en compte quevan haver de “competir amb al-tres activitats de la Mercè que esvan traslladar a aquell dia per leseleccions del 27S”, remarca Es-pada, que recorda que, com enaltres anys, moltes persones defora del barri hi participen. “AlBesòs sí que ve gent”, proclama.

A banda de l’aspecte méspurament gastronòmic, el Tas-

tatapes també va premiar els mi-llors locals. El guardó que ator-gava el vot popular va anar a pa-rar al bar l’Estoneta, mentreque el jurat va premiar el bar LasPalmeras –primera posició–, elbar l’Estoneta –segona– i el barSierra –bronze–.

Des de l’associació de boti-guers volen agrair la tasca de totsels voluntaris, sense els quals“no hauríem pogut fer res”, as-segura Espada.

El Tastatapes va tornar a portar visitants de fora al barri. Foto: ACB

El Besòs-Maresme es reivindicaamb un gran Tastatapes

RedaccióBESÒS-MARESME

Barcelona es queda finalmentsense pista de gel per Nadal

POLÈMICA4Finalment semblaque Bargelona, la pista de gel dela Fundació Barcelona Comerç,ja és història. El president de lafundació, Vicenç Gasca, va afir-mar al programa ‘Btv més’ quela ciutat no tindrà pista de gel“ni a la plaça Catalunya ni a capaltre lloc de la ciutat”. SegonsGasca, això va ser el que els hi vacomunicar el comissionat deConsum, Comerç i Mercats, Mi-quel Ortega, en una reunió elpassat 10 de setembre.

Després que l’alcaldessa AdaColau sentenciés la pista de gelen una entrevista al juliol, laFundació es va mostrar obertaal diàleg per “buscar unes altresalternatives”, tal com va ex-pressar Gasca en el seu mo-ment, i a estudiar indrets dife-rents per ubicar-hi la pista, toti que era una possibilitat que desd’un principi considerava “com-plicada”. El temps li ha donat laraó i Barcelona no tindrà pistade gel aquest Nadal.

Formació | Comença la tercera edició de l’Obert al FuturSetembre no és només un més de tornada a l’escola per als més petits i els joves, ja que

per tercer any consecutiu els comerciants participen en l’Obert al Futur, un programa de formació gratuït que ofereix tallers adaptats a les necessitats del sector. Aquestes

càpsules formatives, d’unes tres hores de durada, s’oferiran a edificis públics del districte.

La Fundació BCN Comerç es resigna a perdre Bargelona. Foto: Arxiu


23 setembre 2015

Esports| 12


Ha tornat la competició talismàper al districte de Sant Martí. Laquarta edició del Correbarri,que se celebrarà el diumengequatre d’octubre, ja escalfa mo-tors per tornar a fer moure la ciu-tat en una carrera que recorreràels carrers de Ciutat Vella i delPort Olímpic.

Sant Martí és, de moment,l’únic guanyador d’aquesta com-petició des que va néixer ara faquatre anys. Enguany, el districtemarítim buscarà revalidar el seudomini i demostrar que els seusatletes són els millors de la ciu-tat. Abans, però, haurà de lluitarcontra els altres nou districtesque de ben segur posaran les co-ses molt difícils als martinencs.

Com cada any, cada distric-te té un padrí famós, i en el casde Sant Martí serà el periodistaesportiu David Balaguer. La pre-sentació de la cursa, dels padrins

i de les samarretes de cada dis-tricte –que llueixen elementscaracterístics de cada territori–es va fer dilluns a l’Antiga FàbricaDamm.

Sant Martí, com a guanyadorde les tres primeres edicions dela competició, ja és propietari del’orelluda, la copa del Correbarri.Enguany hi haurà una nova re-

producció del trofeu, que s’en-durà el pròxim districte queguanyi tres competicions de lamateixa.

Els dos dies previs a la cur-sa s’instal·larà a l’Antiga Fàbri-ca Damm la Fira del Corredor,on tots els participants podranrecollir la seva samarreta i el seudorsal.

El Correbarri se celebrarà el 4 d’octubre. Foto: Ajuntament

Sant Martí vol guanyar la sevaquarta ‘orelluda’ al Correbarri

Atletisme | Èxit de participació a la Cursa Atlètica del PoblenouLa vintena edició de la Cursa Atlètica del Poblenou, Memorial José Lázaro, que va celebrar-sediumenge passat, va aplegar més d’un miler d’esportistes que van recórrer els 10 quilòmetres

de circuit de la prova. Juanma Álvarez es va imposar en la categoria absoluta masculina, mentre que Kristina Krentzien ho ha fet en la modalitat femenina de la competició.

RedaccióSANT MARTÍ

El Júpiter esgarrapa un puntdel camp del Cerdanyola

FUTBOL4El Júpiter va empatara un gol davant del Cerdanyolaa domicili, un empat que permetels de Juanjo García seguir enplaces que donen accés al play-off d’ascens a Segona B.

Els martinencs van avan-çar-se en el marcador gràcies aun gran gol de Santolalla des defora de l’àrea. El Cerdanyola, totseguit, va fer l’empat mitjançantun llançament de falta efectuatper Cuadras. A partir d’aquí, elJúpiter va seguir atacant la por-teria cerdanyolenca, però sense

èxit. Amb aquest resultat, l’equipde la Verneda és tercer amb 10punts, fruit de tres victòries,un empat i una derrota. El líder,el Gavà, està a tres punts per so-bre dels gris-i-grana.

Aquest diumenge els de Gar-cía reben a casa l’Ascó, a partirde les dotze del migdia. Els ta-rragonins són un rival directedels barcelonins, ja que ocu-pen la cinquena plaça amb unpunt menys. Tot i així, el fet dejugar a casa ha d’esperonar elsgris-i-grana per seguir sumant.

Júpiter i Cerdanyola van jugar un partit molt intens. Foto: CFC


| 14Agendalíniasantmartí.cat 23 setembre 2015

[email protected]

AGENDA UINZENALQDILLUNS 5 D’OCTUBRE19:30 Grup i trobada de sardanes, un espai perfomentar la tradició i cultura catalanes. / Ca-sal de Barri Bac de Roda - Poblenou.

DIMECRES 30 DE SETEMBRE10:00 Grup de trobada. Escola d’adults: com-petències bàsiques, on ensenyen culturageneral dins del marc de formació de l’Escolad’adults del Poblenou. Imparteix les classesJosé A. Borlán. / Casal de Barri Bac de Roda.

DEL 7 AL 10 D’OCTUBREMatí-Tarda El Centre de Convencions Interna-cional de Barcelona acollirà el 31è Congrés Ec-trims, el Comité Europeu per al Tractamenti Investigació de l’Esclerosi Múltiple. / Cen-tre de Convencions Internacional.

FINS AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda ClickPatum. Exposició sobre la Pa-tum, la festa tradicional de Berga, amb es-cenes de la mateixa representada amb clikcsde Playmobil. / Orfeó Martinenc.

A PARTIR DEL 5 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició Barcelona, ciutat de con-

certs, a càrrec de Jordi Montserrat. I és que enun sol dia, Barcelona acull més concertsque molts pobles de Catalunya en un any. /Espai Antonio Miró Peris.

DIMECRES 30 DE SETEMBRE17:30 En el marc del cicle El mes dels minieco-

logistes, Sol Galatro explicarà contes sobre elreciclatge. L’activitat oferirà també berenar pera tota la mainada. / Plaça Carme Monturiol.

A PARTIR DEL 7 D’OCTUBREdc. 17:00 Taller de jocs i habilitats, jocs educatiusper desenvolupar l’atenció, la memòria, el llen-guatge, la lògica i la coordinació dels més pe-tits. A càrrec d’Ana Sánchez. Cal inscripció prè-via. / Casal de Barri Bac de Roda.

DIVENDRES 2 D’OCTUBRE19:45 Arribada i sortida d’una etapa de ladotzena edició del Ral·li Costa Brava Histò-ric. / Port Olímpic de Barcelona.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El titellaire començar a manipular elseu titella i de sobte els fils es deixenanar. El titella cobra vida i arrenca unarelació amb el titellaire més creativai juganera. / Museu Blau.

TitellesAndreina Gervasio

Demà 24 de setembre a les 12:00

Des de fa uns anys, la millor narrati-va també està a les sèries de televisió.Col·loqui on es debatrà sobre diferentsproduccions. Dilluns dia 5 d’octubre seràel torn de la sèrie d’èxit Joc de trons. /Biblioteca El Clot - Josep Benet.

Parlem de sèriesJoc de trons

Dl. 5 d’octubre a les 19:00

La sala Razzmatazz ofereix concertsd’Asking Alexandria, August BurnsRed i In hearts Wak. / Razzmatazz.

Concert a Razzmatazz

Dm. 6 d’octubre a les 20:00

Partit de futbol corresponent a la si-sena jornada de competició del grupcinquè de Tercera divisió. / Camp de laVerneda.

Partit de futbolJúpiter-Ascó

Dg. 27 de setembre a les 12:00


| 16 23 setembre 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 8 d’octubre

Documents

Sant marti 75