Santandreu 55

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · 20-02-2015 · Núm.55 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals

Controvèrsia pàg 9Cancel·lada la polèmicamissa d’homenatgea la División Azul

Reportatge pàg 3Quants pisos buits hi haa Barcelona? L’Ajuntamenti les plataformes discrepen

Comerç pàg 12Els botiguers, en alerta per lafutura estació de la Sagrera

Esports pàg 14Miguel Álvarez, escollit noutècnic de la UE Sant Andreu

El Taller de Músics celebra 35anys de cultura i entrega socialUn acte institucional presidit per Artur Mas i Xavier Trias posa la cirereta a la commemoració de l’aniversari pàg 8

pàg 9

Retorn a la SagreraL’Institut Guttmann farà un nou centre al seu barri d’origen

Ensenyament pàg 8Premien una escolade la Sagrera a laFirst Lego League

Entrevista pàg 7Raimond Blasi: “Si tornés enrere,apel·laria més a la complicitatque de tant en tant ens manca”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 20 febrer 2015líniasantandreu.cat

En Portada3 | 20 febrer 2015 líniasantandreu.cat

Una de les cares més dramàti-ques de la crisi econòmica és larelacionada amb l’habitatge. So-bre aquesta situació, i desprésque en els últims anys, en algunsbarris de la ciutat, els desnona-ments han estat i són una reali-tat palpable, ara el debat públictambé se centra en la quantitatde pisos buits que hi ha a tota laciutat.

Malgrat que podria semblarun càlcul relativament fàcil de fer,la realitat mostra com, avui dia,és molt complicat saber ambprecisió quants pisos buits hi haa Barcelona. Les principals partsimplicades en aquest debat, Ajun-tament i plataformes que lluiten

pel dret a l’habitatge, discrepen al’hora de presentar les xifres.

Des de la plataforma 500x20,una de les més actives de la ciu-tat juntament amb la PAH, con-sideren que a Barcelona hi ha“88.259 pisos buits, un 12% deltotal”. Aquesta plataforma ex-treu la xifra d’una estadística del’IDESCAT de l’any 2011 sobre‘Pisos en edificis destinats prin-cipalment a habitatge’, que d’untotal de 811.106 estableix quen’hi ha 88.259 de desocupats.

Aquesta xifra, però, no la com-parteix l’Ajuntament. Des del de-partament d’Hàbitat Urbà afir-men a aquesta publicació queaquesta dada no es pot conside-rar com a vàlida perquè “no con-templa ni els pisos on qui hi viu nohi està empadronat, ni els pisos depromotors, ni els destinats a altresusos, com ara oficines ni els que

estan en fase de comercialització”.L’altre argument que proporcio-nen des de les files municipals ésel de les inspeccions que recent-ment s’han dut a terme en els tresbarris de la ciutat que concentrenmés desnonaments i problemes

amb l’habitatge: Ciutat Meridia-na, Trinitat Vella i el Besòs i el Ma-resme. Un cop fetes, l’Ajunta-ment va presentar unes dades onassegura haver detectat “398 ha-bitatges potencialment desocu-

pats, dels quals 161 estaven real-ment buits”. Durant la presenta-ció d’aquestes xifres, el tinentd’alcalde d’Hàbitat Urbà, AntoniVives, va afirmar que “si allà onla situació és més complicada es-tem parlant com a molt d'un 1%,tot indica que a la resta de la ciu-tat [la xifra] serà bastant inferior”.“Que el problema sigui reduït novol dir que no sigui important”, vaafegir. Aviat, els seus propietaris,els bancs, podran ser multats si nocorregeixen aquesta situació.

Des de 500x20, però, es fa unavaloració molt diferent de la si-tuació. Un dels seus portaveus,Toni Tallada, assegura a aquestapublicació que “l’Ajuntament re-baixa les xifres perquè la seva po-lítica és dir que no hi ha pisosbuits, però el meu dia a dia em faveure que a la meva escala hi hatres pisos buits i dos d’ocupats i al

meu barri, al Turó de la Peira, i ad’altres, a cada escala un de cadadeu està buit”.

UNA NOVA FUNDACIÓPrecisament, fer front a aquestaproblemàtica és l’objectiu de laFundació Hàbitat 3, que actuacom a gestora d’habitatge socialdel Tercer Sector Social i que va sercreada a finals de l’any passat per“donar una resposta a les gravís-simes necessitats existents enl’àmbit de l’habitatge”. El seu di-rector general, Xavier Mauri, ex-plica que la seva voluntat és “serun actor més per ajudar a lluitarcontra aquest problema”. De mo-ment, Hàbitat 3, que treballa perencàrrec de l’administració pú-blica, ja ha posat en marxa ambl’Ajuntament un projecte que técom a objectiu aconseguir 200 ha-bitatges per a 200 famílies.

La xifra de la discòrdia» L’Ajuntament i les plataformes pel dret a l’habitatge discrepen sobre el nombre de pisos buits a la ciutat

» El consistori comença a inspeccionar edificis però ‘500x20’ l’acusa de presentar una situació irreal

Albert RibasBARCELONA

La problemàtica de l’habitatge és una de les cares més dramàtiques de la crisi. Foto: Arxiu

L’Ajuntament multarà, a partir

d’ara, els bancs quetinguin pisos buits

20 febrer 2015

Ciutat| 4

líniasantandreu.cat

Un pas més en la lluita contra l’a-tur. L’Ajuntament ha anunciat re-centment que les oficines d’a-tenció al ciutadà (OAC) dels dis-trictes amb una taxa d’atur méselevada tindran un servei d’in-formació i assessorament en ma-tèria d’ocupació que començaràa funcionar a principis de març.

Fins ara aquests serveis esvehiculaven a través dels deupunts d’atenció i els equipamentsde Barcelona Activa. Amb la in-clusió d’un punt d’atenció a lesOAC, el consistori vol promocio-nar els recursos i l’oferta de pro-grames destinats a donar orien-tació professional a les personesque no hi accedeixen. El servei esdesplegarà a Sants-Montjuïc, Ciu-tat Vella, Horta-Guinardó, NouBarris, Sant Martí i Sant Andreu.

La tinent d’alcalde d’Econo-mia, Empresa i Ocupació, Sònia

Recasens, ha explicat que, des del’inici del mandat, “el govern hatingut com a prioritat la lluita con-tra l’atur, i per això aquesta ini-ciativa pretén que els serveis deBarcelona Activa tinguin més vo-cació de proximitat per tal que la

gent que busca feina augmenti lespossibilitats de trobar-ne”. Re-casens ha afegit que el consistoribusca acostar-se al ciutadà “perdonar a conèixer tots els recursossobre ocupació i de formació quetenim”.

En aquest sentit, un dels rep-tes del govern municipal és arri-

bar a les persones aturades mésgrans de 45 anys amb poca for-mació, que és el perfil majorita-ri de la població aturada de la ciu-tat i que, en canvi, acudeix menysa Barcelona Activa.

ATENCIÓ PERSONALITZADAEl programa també contempladerivar la persona cap als serveisde Barcelona Activa que s’ajus-tin millor a les necessitats i lesdemandes de cadascú. Per co-nèixer els detalls personals quehan de permetre completar l’as-sessorament de forma eficaç,aquest inclourà una atenció per-sonalitzada a cada usuari, elqual no haurà de demanar capcita prèvia.

A cada OAC hi haurà un as-sessor que atendrà les deman-des dels ciutadans i identifica-rà les seves necessitats per tal deproposar-los els recursosadients a la seva situació. L’ho-rari serà de dilluns a divendresde 8:30 a 14:30 hores en tots elspunts d’atenció.

Noves oportunitats » Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) dels districtes amb més atur oferiran assessorament laboral

» Un dels reptes de l’Ajuntament és aconseguir arribar als aturats de més de 45 anys amb poca formació

RedaccióBARCELONA

Un tècnicidentificarà les necessitats dels

aturats que demaninassessorament

Les oficines d’atenció ciutadana seran a partir del març un nou punt d’assessorament per buscar feina. Fotos: Arxiu i Google Maps

Barcelona Activa | Impuls al creixement econòmic i a l’ocupacióL’Ajuntament impulsa també Barcelona Activa, programa que desenvolupa el creixement econòmic de la

ciutat i el seu àmbit d'influència. La seva missió consisteix a ser l'organització de referència al servei de les polítiques de suport a l'empresa, a la creació d'ocupació i a la projecció internacional de Barcelona

com un entorn excel·lent per generar activitat econòmica i fomentar el progrés social.

OCUPACIÓ4Al districte, l’Ofi-cina d’Atenció Ciutadana(OAC), que ara passa a oferirtambé el servei d’assessora-ment laboral detallat en aquestreportatge, està situada al carrerSegre, 24-32, a Sant Andreu dePalomar.

L’horari d’obertura al públicde l’OAC és de dos quarts de nou

del matí a dos quarts de tres dela tarda cada dia de la setmanatret dels dijous, que el servei d’a-tenció s’allarga fins a les vuit delvespre.

Segons les dades del Depar-tament d’Estadística de l’Ajun-tament, més de 10.300 veïns deldistricte estaven a l’atur el pas-sat mes de novembre.

A Sant Andreu, al carrer Segre

5 |

Collboni: “Trias deixa unaBarcelona sense rumb,

més desigual i més cara”> Les polítiques de dretes disparen les desigualtats

socials i econòmiques entre barris

> Les mesures del govern de CiU no funcionen il’atur és la principal preocupació dels ciutadans

“Li vàrem deixar un Ajunta-ment solvent i una ciutat enmarxa, i en 4 anys ens deixauna ciutat més cara, més desigual, més subordinada,més privatitzada i amb menysoportunitats”.Amb contundèn-cia i forta càrrega crítica, l’alcald-able socialista a Barcelona,Jaume Collboni, ha respost albalanç de mandat municipalpresentat per l’Ajuntament.

Durant aquests quatre anysel nombre d’aturats de llargadurada s’ha incrementat enmés del 24%, l’atur juvenil estàal 43,6% i hi ha més de 42.700infants que viuen amb rendesinferiors al llindar de la po-bresa. Per a Collboni, aque-stes són les dades que portenla ciutat a tenir un alt índex dedesigualtat entre els barris:“per primer cop, i amb Triasd’alcalde, l’Ajuntament noha sabut o no ha volgutposar el creixement al servei

de la cohesió social i laigualtat”, i ha criticat el “ no- model” de ciutat imposat perCiU: “Trias no construeix,viu de la inèrcia d’una ciutatque funciona per la solvèn-cia de l’Ajuntament i dels treballadors municipals. Eslimita a seguir el que lidicten des dels lobbys depoder i des de l’altra bandade la Plaça Sant Jaume”.

DesAFeCCIÓ VeïnAL Les queixes dels veïns per l’allau turístic a la Barceloneta,Ciutat Vella o Sagrada Família,la pèrdua d’autoritat democràticade l’alcalde durant els fets deCan Vies o les privatitzacionsde l’espai públic han estat elcavall de batalla d’aquestmandat. Davant el triomfal-isme i treure pit per la smartc-ity de Trias, la realitat contrastaamb la desafecció veïnal. “Éscuriós que en una de les ciu-

tats que més hotels de luxetindrà, no hi ha polítiquesd’habitatge, no hi ha metro atots els barris, no hi ha es-coles bressol. Els veïns iveïnes de Nou Barris o elsde la Marina han pagat elpeatge de l’alcalde de lespersones riques”, asseguraCollboni. “No ha resolt capproblema, els ha posposat ise’ls trobarà el proper gov-ern de la ciutat”.

L’alcaldable socialista con-fia que aquests quatre anyssiguin només un parèntesi enla història de la ciutat:“Hem dedemostrar que Barcelonapot ser la ciutat que torni afer que la gent no se’n sentiexclosa, que s’hi senti iden-tificada i orgullosa”, i havolgut remarcar que “esticorgullós de Barcelona mal-grat el que ha fet Trias. Són30 anys de govern de pro-grés”.

Una de les reivindicacions recurrents delsveïns i veïnes de la Trinitat Vella és que elseu barri rebi el suport i l’impuls econòmicque es mereix. Així ho va comprovar l’alcal-dable socialista a Barcelona, Jaume Coll-boni, en la seva darrera visita al popular barride Sant Andreu. Aquest impuls havia devenir donat per la transformació de l’ender-roc de la presó de la Trinitat Vella que es vainiciar l’any 2009. Malgrat que la voluntatdels governs socialistes del moment era en-derrocar la totalitat de la presó, es va haverde mantenir un mòdul per 150 joves a l’es-pera de la construcció del nou centre peni-tenciari de la Zona Franca, una presó queha de construir i pagar l’Ajuntament quan noen té competències a canvi de liquidar part

del deute de la Generalitat. Una vegadamés, Trias es dedica a ser el banc de Mas.

Per l’alcaldable socialista a Barcelona,Jaume Collboni, “la Trinitat mai no haestat una prioritat per CIU, és un barri queestà massa lluny de les avingudes delluxe que són el model de ciutat de Trias.Aquest govern no vol veure les necessi-tats del barri, com són, per exemple, laconstrucció d’equipaments i d’habitatgesocial per solucionar el problema de l’a-luminosi que encara existeix”. La llei debarris del 2006 que es va engegar amb l’an-terior mandat va suposar una forta injeccióper a la Trinitat, però el desplegament defi-nitiu, que s’havia d’acabar durant aquestmandat, va caure en l’oblit i encara queda

feina a fer, sobretot en l'àmbit social. Faltenbiblioteques i escoles bressol i obtenir méssòl per poder dotar d’equipaments al barri.Els veïns/es de la Trinitat ho tenen clar, i aixího han manifestat a l’alcaldable Collboni: novolen un ajuntament que faci presons, volenun govern que faci els pisos socials, leszones verdes i els equipaments que el barrinecessita, que van ser acordats en l’ante-rior mandat i que Trias ha oblidat. La Trini-tat, un dels barris més al nord de la ciutat,ha quedat relegat pel govern de Trias, pot-ser perquè està massa lluny de les avingu-des i els hotels de luxe on tants diners s’hainvertit. El PSC, però, té molt clares lesseves prioritats: invertir als barris que mésho necessiten. I la Trinitat ho necessita.

L’atur, l’economia, la circula-ció i les obres, és a dir tot allòque construeix una ciutat, sónels principals problemes delsbarcelonins/es i sobre elsquals Trias suspèn. Així esdesprèn del baròmetre de de-sembre 2014 que publica l’A-juntament de Barcelona i querecull l’opinió dels ciutadans .Jaume Collboni, alcaldablesocialista, ha estat contun-dent a l’hora de fer la seva valoració: “els ciutadans/essuspenen Trias. Durant 4anys s’ha dedicat a ferobres però sense construirun model de ciutat, ha fetles inversions on no tocavai ha eixamplat les diferèn-cies entre barris creant mésdesigualtat social. Ara l’aturés la primera preocupaciódels ciutadans/es. Les polí-tiques de Trias no han fun-cionat”.

La preocupació per l’atur,en primera posició amb un30%, demostra que les políti-ques de foment de l’ocupacióno funcionen. Durant aquestdarrer mandat el nombre d’a-

turats de llarga durada s’haincrementat un 24%, l’atur ju-venil afecta el 43,6% i s’hadestruït el 2,5% del teixit em-presarial de la ciutat, és a diral voltant de 4.300 empreses.Collboni afirma que Trias téuna percepció errònia de laciutat: “Diuen que han aug-mentat el pressupost enpolítiques d’ocupació peròla veritat és que hi ha mésatur juvenil, més atur dellarga durada i menys in-versió”.

El Pla de Rescat Socialque els i les socialistes vanposar sobre la taula com acondició per abstenir-se alspressupostos municipals des-tina una partida de 8,3 mil-ions d’euros al foment depolítiques actives de formacióper a l’ocupació adreçadesals col·lectius més castigats. Aquesta partida s’integra enun pla, que amb un pressu-post de 20 milions d’euros,es destina a potenciar lespolítiques socials, una de lesprincipals preocupacions dela ciutadania.

Jaume Collboni ha respost el balanç de mandat municipal presentat per l’Ajuntament. Foto: PSC

Barcelona suspèn Trias

La Trinitat Vella també existeix

| 6Opinió20 febrer 2015líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]


Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El pasado 15 de enero compare-ció en el Parlament de CatalunñaJaume Reixac, actualmente di-rector en El Triangle. Un perio-dista que ha seguido la frase deOrwell: "Periodismo es publicarlo que alguien no quiere que pu-bliques, todo lo demás son rela-ciones públicas". En su compa-recencia destapó algunosasuntos turbios de la familia Pu-jol, como por ejemplo los paraí-sos fiscales y cómo Jordi PujolFerrusola (denominado JP2 porotro valiente como Xavier Hor-cajo) sin trabajar consiguió una“flota” de 18 coches de lujo.

Incluso destapó la vía por laque JP2 logró tal fortuna, propiode un sistema mafioso, y queconsistía en que aquellos em-presarios que quisiesen adjudi-caciones y contratos de la Gene-ralitat, tenían que pasar por lacalle Ganduxer número 5 y pa-gar una comisión que iba a lacaja fuerte del despacho de allado, donde se encontraba JordiPuig (hermano del Consellerd’Ocupació Felip Puig). Otra delas perlas de Reixac es “Jordi in-gresaba y Oleguer gestionaba”.Resulta curioso que una personacon la investigación tan pro-funda que ha realizado duranteaños de la trama Pujol, solo hayasido invitado una vez a TV3 (cu-ando no gobernaba CIU) y tresveces Catalunya Ràdio, en 35años.

En Estados Unidos estaría-mos hablando de algo total-mente diferente. En cambio,Jaume Reixac ha tenido que su-frir amenazas de muerte y quetengan que escoltar a sus hijos.Así es como se “premia” el pe-riodismo de investigación?

4 Jaume Reixacpor Iván Aguilar

#PerLaPau#EpidèmiaGripal #NegativaAGrècia

4Aquest Barça rutlla!per Francesc Rebolledo

L’episodi viscut per la federacióCiU al Congrés dels diputats es-panyol fa tota la impressió d’u-na maniobra de globus sonda.Probablement, la direcció deConvergència va aprofitar unavotació impresentable, acorda-da per Duran, a favor d’una al-tra proposta del Partit Popularper retallar drets polítics, per co-mençar a testar, en el seu millorterreny, quins són els suports in-terns de Josep Antoni Duran iLleida. De fa anys, els conver-gents han seguit la tàctica de po-sar en evidència que ja no hi pin-ta res a força de xiular, mirar capa una altra banda i no contestarcap dels seus atacs –concentratsen la famosa epístola dels di-vendres–. Tot i que els depres-sius del procés continuen es-bombant que anem tan mala-ment, l’estat actual del cas Du-ran –i la dissolució d’Iniciativadins Podem– és la prova delcotó que hem arribat a l’estadifinal. La unitat entorn de l’ano-menat dret a decidir és unapantalla superada i ara anem jade cara a barraca: independèn-cia sí o no.

Sembla evident que els par-tits estan per deixar aquest de-bat per a després de les muni-cipals. Convergència, però, pa-

teix també per l’efecte que pu-gui ocasionar la presència deDuran i els seus en els seus re-sultats electorals del 24-M. L’es-tratègia de fons, però, tot i l’at-zagaiada del Congrés, segueixinalterada: que Duran marxi elmés sol possible.

El de la Franja intenta, na-turalment, fa tot el contrari,convertint el seu cas particularen el cas Unió. CDC vol que Du-ran i uns pocs acòlits saltin demanera gairebé natural en elmateix moment en el qual laLlista del President aposti per unprograma netament indepen-dentista pel 27-S. Un programaimpossible d’assumir per qui hafet de la intermediació de ladependència una forma de vidadurant trenta-cinc anys, però delqual són ja obertament favora-bles una majoria aclaparadoradels votants d’Unió i fins i totuna part important dels seusquadres. Duran, en canvi, en elseu darrer servei, vol la fi de lafederació i apartar el vell partit,sencer, del procés d’indepen-dència. Tot i els estires i afluixeshabituals que fan l'efecte que fi-nalment CiU es trenca em famolt l'efecte que el forat seguiràobert, i que l’opció convergent,a la llarga, serà la guanyadora.

per Joan Granollacs

4CiU: la gran partida d’escacs

Tothom dubtava d’aquest Bar-ça. Es dubtava dels fitxatgesde Zubizarreta. Es dubta del’actual junta directiva. Es dub-tava del nou entrenador. Esdubtava quan el Barça va perdreels primers partits. Es dubtavaquan el Reial Madrid va vènceri també quan va punxar el Bar-ça contra la Reial Societat.

Però l’altre dia, al partit con-tra l’Atlètic de Bilbao, va gua-nyar i va aprofitar l’ensopegadadel Real Madrid. Un triomf de2-5 amb gols de Messi, Neymar,Luis Suárez i Pedro, on el Bar-ça va fer una exhibició de bonfutbol amb un Messi que tornaa liderar i tirar del carro i que

combina amb Neymar i Suárez,que coronen aquest trident ata-cant. La golejada a San Mamésés la setena golejada del Barçaa la lliga i porta ja 102 gols en elsprimers trenta-quatre partits.

Per cert, pensant ja en títolsindividuals, Messi està a noméscinc gols de Cristiano Ronaldoi segur que l’argentí apuntaràmaneres per al pròxim “pilotad’or”.

I és que aquest Barça picafort, molt fort. Pica com unmartell, perquè com va escriu-re el poeta basc Gabriel Aresti:“Diran que això no és poesia,però jo els diré que la poesia ésun martell”.

@ToniTrilla: Les taxes de grip segueixenencara a l'alça a Catalunya. Pròximes al picde l'any 2014. Queden entre 2 i 4 setmanes‘griposes’: anims!

@Felogolero: La negativa de extender laayuda por parte de Alemania a Greciapuede tener como consecuencia un mayoracercamiento a Rusia.

@TelevisionLV: Un periodista de la cadenainglesa BBC retransmite un ataque enUcrania mientras informaba del alto alfuego alcanzado.

7 |

20 febrer 2015

Entrevistalíniasantandreu.cat

Entrem a la recta final delmandat. Quina valoració fad’aquests 4 anys al capda-

vant del Districte?Positiva. En aquests 4 anys hempogut fer força coses, moltes d’e-lles importants. Hem treballat pera les persones des del vessant del’ocupació, de l’habitatge –tot iles mancances que hem tingut– idel benestar. Però, mirant enrere,t’adones que quatre anys sóncurts. I, per tant, queda feina perfer, per suposat.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?Segur. Això sempre.

Quina?[Pensa] M’ha quedat una espinetaclavada amb el tema dels blocsd’habitatges a la Fabra i Coats.M’hauria agradat treballar-lo d’unaaltra manera per trobar una alter-nativa a la necessitat d’habitatges iassegurar que el recinte de la Fabrai Coats es pogués consolidar úni-cament i exclusiva com un centrecultural i associatiu.

I pel que fa a la gestió?Potser algunes coses les hauriaplantejat d’una manera diferent, sí.Probablement amb un punt més devalentia i intentant apel·lar més alvessant, ja no de la transparència,sinó del sentit comú i de la compli-citat que potser de tant en tant ensmanca. És a dir, el vessant de la co-municació. De vegades ha costat ex-plicar bé les coses. Però, en canvi, es-tic molt satisfet del nivell de parti-cipació que hi ha hagut al districte.

En els últims mesos, Sant An-dreu ha estat notícia, sobretot,pel Casal de Barri i les desavi-nences amb la Federació d’Enti-

tats l’Harmonia, que finalmentvan acabar amb un acord de ges-tió cívica. Està satisfet?L’important no és si jo estic satisfeto no, sinó que el Casal de Barri esti-gui obert, que s’hi facin activitats ique tingui la màxima ocupació.Veurem en el futur, mitjançant els in-dicadors que hem establert, si totaixò es va complint. El que jo desit-jo és que la gent pugui sentir-se elcasal com a seu. Vam ser capaços d’a-rribar a un acord i ara el temps dirà.

Un tema també complicat ha es-tat la reubicació provisional del’escola La Maquinista...Ara que ho dius, la veritat és que lagestió d’aquesta reubicació és unade les coses que, si pogués tornarenrere, canviaria. Bàsicament per-

què el temps ens ha demostrat queens avançàvem a fer un trasllatque no ha acabat resultant neces-sari. Vist amb perspectiva, tota la si-tuació que vam generar, amb bonavoluntat, es podria haver evitat. Horeconec.

Una altra escola, la Congrés-In-dians, ja està gaudint de la sevaseu definitiva i ara els veïns re-clamen que es rehabiliti el solarque ha deixat. Ho veu viable?I tant. Ara s’ha hagut de desmuntartota l’escola provisional i poste-riorment aquest espai s’obrirà al pú-blic. No hi ha d’haver cap inconve-nient. S’arranjarà i se’n podrà gau-dir, és clar.

Una situació que també ha ge-nerat diverses polèmiques és la

presència dels legionaris a lesantigues casernes. Hi ha veïnsque demanen que se’ls faci fora.Què en pensa?Bé, primer vull recordar que aquestcol·lectiu fa molts anys que està enaquest espai i sembla que ara, decop i volta, el descobrim. I durantaquest temps hi ha hagut governsde tots els colors. Dit això, també caltenir present que qui va fer la cessióde l’espai és el Consorci de la ZonaFranca, on nosaltres només somuna de les parts. A partir d’aquí, trac-tem i tractarem la problemàticacom fem en qualsevol altre cas: si esconstata i es denuncia que contra-venen la normativa o vulneren elsdrets i les llibertats de les persones,actuarem. De moment, apel·lem a laconvivència.

Parlant de les casernes, l’Asso-ciació de Veïns de Sant Andreu dePalomar ha denunciat recent-ment els anys de retard en elsequipaments i habitatge públicque s’hi havia de fer...Tenen raó. I entomo el mea culpades del vessant que pugui ser res-ponsabilitat municipal, que és li-mitada. Però la resta d’administra-cions també ho haurien de fer: laGeneralitat i l’Estat. Ara bé, cal des-tacar que les dues administracionsque han anat executant i han anatcomplint han estat la Generalitat il’Ajuntament. Tenim una comissa-ria dels Mossos, hem pogut fer elcentre sociosanitari Isabel Roig...Queda molt per fer, és cert, però al-menys nosaltres hem fet coses. I enseguirem fent. En això treballem,perquè els veïns tenen raó.

Diverses associacions de veïnstambé s’han mostrat contràries alprojecte Kids Sagrera. Finalmenttirarà endavant?No ho sé. Si depèn del Districte, jo hointentaria. Hi va haver una filtracióals mitjans, jo crec que interessada,parlant de superfícies comercials i deprivatitzacions per atemorir deter-

minats col·lectius. Però això no es co-rrespon amb el projecte real, quepuc dir que és interessant i, fins i tot,l’emplaçament pot ser l’idoni. Ara bé,és cert que en aquest cas ha man-cat comunicació i participació.

Precisament d’això s’han queixatespecialment els veïns...Sí, però ja d’entrada es diu ‘no’. I jocrec que ens hem d’habituar a dir‘parlem-ne’. Hem d’evitar el no pel noi la politització de determinadesposicions. Estic totalment d’acordque els canals que s’han seguit nohan estat els oportuns, però estic encontra del no pel no. I també vull re-cordar que el tarannà del Districtedurant aquests anys ha estat preci-sament el contrari. Sempre hemestat oberts a la participació.

Aquest mandat també serà re-cordat per grans obres que s’hanpogut desencallar o que han fi-nalitzat. És el vessant que el dei-xa més satisfet?No. És cert que els grans projectessón els que sempre es recorden,però el que em satisfà més és podersolucionar els problemes de la genti fer la vida més fàcil i més feliç. Lasatisfacció més gran, en el meucas, són els petits projectes que hanbeneficiat molta gent. Per exemple,ara em satisfaria molt aconseguir ti-rar endavant la reobertura dels ci-nemes de Sant Andreu.

Precisament la cultura ha donatmolt bones notícies a Sant An-

dreu. El Jazzing Festival, perexemple, així ho demostra.S’hauria de posar més en valor,tot plegat?Per suposat. Nosaltres ens vampresentar i vam redactar un full deruta en el qual posàvem molt d’èm-fasi en tot allò relacionat amb la cul-tura i la tradició. Perquè la veritat ésque Sant Andreu, a nivell cultural,té un potencial enorme que vamolt més enllà de la Sant AndreuJazz Band. Per exemple, aquestsdies podem veure que tenim unade les rues de Carnestoltes més im-portants de tota la ciutat: la de Tri-nitat Vella. Aquest és només unexemple que demostra que el dis-tricte, també culturalment parlant,està molt viu.

Qui també està viu i sembla quecomença a respirar una mica és elpetit comerç, al districte preocu-pat per l’ampliació de la Maqui-nista. Què els pot dir?Que els entenc. No puc obviar queaquesta ampliació és una amena-ça i que pot generar una distorsió.Però jo sempre dic que la Maqui-nista ja existeix. No hi podem fer res.Ja tenia unes possibilitats d’incre-ment de la superfície, en demana-va unes altres i tot plegat venia com-plementat per una transformació anivell urbà que creia –i crec–que ésinteressant. Ara hem de treballarconjuntament amb els comerciantsper trobar el punt d’equilibri. No ésun tema gens agradable ni senzill,però l’afrontarem entre tots.

“Si tornés enrere, apel·lariamés a la complicitat que

de tant en tant ens manca”

El Kids Sagrera tiraràendavant? “No ho sé.Si depèn del Districte,

jo ho intentaria”

Raimond Blasi / regidor del Districte de Sant Andreu

Raimond Blasi ens rep a la seu del Districte quan falten menys de quatremesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i elstemes centrals que han marcat la legislatura i fa autocrítica, però llançaun missatge: “Hem d’evitar el no pel no i habituar-nos a dir ‘parlem-ne’”.

Arnau NadeuSANT ANDREU

Perfil | Un polític de formació jurídicaNascut a Barcelona, Raimond Blasi és llicenciat en Dret per la UB. Militant d’Unió des de

l’any 1998, actualment és, a més de regidor de Sant Andreu, regidor d’Adolescència i Joven-tut i regidor de Comerç. Com li agrada recordar, abans havia treballat a l’empresa familiar

(ROVASI), dedicada a la il·luminació. Es declara “una persona inspirada per la seva ciutat”.

20 febrer 2015

Sant Andreu| 8


El Taller de Músics, que des del’any 2012 té la seu al Centre Cul-tural Can Fabra, va posar aquestdimarts el punt final a la cele-bració del seu 35è aniversari ambun acte institucional, a la salaOmega Morente de la mateixaseu, que va reunir una nombro-sa representació de la classe po-lítica de la ciutat i del país.

El president de la Generalitat,Artur Mas; l’expresident PasqualMaragall; el conseller de cultura,Ferran Mascarell; l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, el ti-nent d’alcalde de cultura, JaumeCiurana; el regidor del Districtede Sant Andreu, Raimond Blasii els diputats David Fernández iXavier Sabaté, entre d’altres, vanpoder escoltar com el fundadordel Taller de Músics, Lluís Ca-

brera, va recordar que va ser albarri del Raval on, l’any 1979, l’en-titat va fer els seus primers pas-sos. “Vam ser la primera entitatprivada que va entrar al Raval,amb unes condicions molt difí-cils”, va recordar Cabrera, quetambé es va mostrar orgullósque ara a Sant Andreu de Palo-

mar l’escola està fent el paper de“xarxa cohesionadora”.

Durant el seu torn de parau-les, l’alcalde Trias va parlar de Ca-brera com un “lluitador nat”,mentre que el president Mas vaafirmar que “el 35è aniversari ésun homenatge a l’aposta social,cultural i educativa del Taller”.

Un moment de l’acte de celebració de dimarts. Foto: Ajuntament

El Taller de Músics posa la cireretaa la celebració dels seus 35 anys

» Un acte institucional a la sala Omega Morente del Taller, que desdel 2012 té la seu a Can Fabra, clou l’any de commemoració

Una escola de la Sagrera s’endúun premi a la First Lego LeagueENSENYAMENT4L’Escola Marede Déu dels Àngels, del barri dela Sagrera, va ser premiada dis-sabte passat durant la seva pri-mera participació a la First LegoLeague, una competició de ro-bòtica on els participants han depresentar un projecte científic idesenvolupar un robot que ha desuperar diverses rutes.

Els estudiants de l’escola, dequart d’ESO i Batxillerat, tot i noaconseguir una puntuació gairealta durant les proves, van veu-

re com el seu projecte va ser re-conegut amb el primer premi ala solució innovadora.

APOSTA PER LA ROBÒTICADes d’aquest curs aquesta esco-la de la Sagrera fa una aposta perla robòtica, que s’ha convertit enuna assignatura més per als seusestudiants. Els alumnes de cinquède primària a quart d’ESO estu-dien una hora a la setmanaaquesta matèria i la resta ho po-den fer de manera extraescolar.

CULTURA4El poeta i músicJoan Pere Gil presentarà el prò-xim cinc de març a partir de lesnou del vespre al Versalles, en elmarc dels actes del centenarid’aquest bar, el seu últim es-pectacle poètic-musical, ‘La bla-va pols que som’. El preu de l’en-trada serà de cinc euros.

Gil, un dels solistes i clari-netistes de més prestigi del pa-norama musical català, explicaque l’espectacle es podria defi-nir com “una mena d’híbrid en-

tre un concert, una senzilla po-sada en escena teatral i un filconductor que serien els textospoètics” i afegeix que l’ha bate-jat amb aquest nom perquè “elcolor blau és un color semprepresent en els versos dels poe-tes de totes les èpoques i lapols vol fer referència a la cita bí-blica, ‘Pols som i en pols ensconvertirem’”.

‘La blava pols que som’ es-tarà format per tres compo-nents: el pianista Lluís Aven-

daño, l’actor de doblatge JoséPosada (veu oficial d’actors comMatt Damon o Jude Law) i elmateix Gil com a clarinetista iautor dels textos.

Durant l’espectacle el pú-blic podrà gaudir de la inter-pretació de la música de Bach,Bernstein, Brahms, Gershwin,Chaplin, Piazzolla o Vilaginés ide la poesia de Shakespeare,Costafreda, J.A. Goytisolo, Vin-yoli, Gamoneda i el mateix JoanPere Gil.

RedaccióSANT ANDREU

Els alumnes, satisfets després d’haver rebut el premi. Foto: @FLLBCN_EUS

Joan Pere Gil, al Versalles

Successos | Els set intoxicats a la Trinitat Vella, donats d’altaLes set persones que el passat dia 1 de febrer es van intoxicar després d’inhalar monòxid de

carboni a causa de la mala combustió d’una caldera van ser donades d’alta l’endemà mateix,tot i que en un primer moment tres d’elles van ser ateses en estat greu. Els fets van ocórreren una casa del carrer número 56 del carrer Torrent de Perera, al barri de la Trinitat Vella.

Sant Andreu9 | 20 febrer 2015 líniasantandreu.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Cancel·lada la polèmica missad’homenatge a la División AzulSOCIETAT4La polèmica missaque tenia previst celebrar a prin-cipis de mes la Hermandad Na-cional de la División Azul, l’enti-tat d’antics legionaris que té un es-pai cedit pel Consorci de la ZonaFranca a les antigues casernes, vaser finalment cancel·lada.

La missa havia de servir perhomenatjar el 72è aniversari dela Batalla de Krasny Bor, on l’e-xèrcit nazi i la División Azul vanser derrotats per l’Exèrcit Roigdurant la Segona Guerra Mun-dial. Segons va explicar el pre-sident d’aquesta entitat a BTV,Jesús Cañadas, es tractava d’un

acte que no l’organitzava laHermandad directament sinóque es va anunciar a la xarxa so-cial Facebook “sense seguir laconducta reglamentària”. Ésper això, explica Cañadas, quedes de l’Hermandad es va pre-ferir anul·lar la cerimònia reli-giosa “abans de generar unconflicte”.

Dies abans, tant des de l’As-sociació de Veïns de Sant An-dreu de Palomar com des de laCUP ja s’havia demanat que sesuspengués. L’acte havia estatqualificat per la CUP de “missafeixista”.

El retorn de l’Institut Guttmannal barri de la Sagrera, on aquestcentre de referència en rehabi-litació neuronal va fer els seusprimers passos ara fa 50 anys, jaés més a prop.

Recentment s’ha conegut,després que diversos mitjansn’hagin informat, que les obresdel ‘Complex Meridiana’ co-mençaran enguany. Aquest nouedifici, que s’ubicarà a la con-fluència de l’avinguda Meridia-

na amb el carrer de Garcilaso tin-drà 50 apartaments per a per-sones amb diversitat funcional,la majoria amb cadira de rodes,i tindran tots els recursos per fa-cilitar la vida als seus usuaris.

La instal·lació, que es cons-truirà sobre una superfície d’uns3.500 metres quadrats i tindrà14.000 metres quadrats distri-buïts en cinc plantes, tambécomptarà amb una clínica deneurociència que obrirà un noucamp d’actuació per l’institut.

MIG SEGLETots aquests detalls es van co-nèixer la setmana passada du-

rant la signatura d’un conveni del’institut amb Abertis, amb mo-tiu dels 50 anys de l’hospital i enel marc de l’organització dels di-ferents actes commemoratius.

Durant l’acte, el director dela Fundació Institut Guttmann,el doctor Josep Maria Ramírez,va explicar que el centre “enca-ra és molt jove i té camí per re-córrer”. Segons Ramírez, el fu-tur de l’institut ha d’anar mésenllà de la rehabilitació i d’a-conseguir que els usuaris pu-guin tenir una vida autònoma is’ha d’aspirar a “reparar la lesiómedul·lar tal com es cura unconstipat”.

Imatge del solar on es construirà el nou centre de l’Institut Guttmann. Foto: Google Maps

Les obres pel retorn de l’InstitutGuttmann a la Sagrera, enguany


Pàgines especials| 10 20 febrer 2015líniasantandreu.cat

La zona que ocupaven les anti-gues cases dels funcionaris de lapresó de joves de Trinitat Vella jallueix nou aspecte. Després del’enderrocament fet el passatmes de juliol d’aquests edificis,l’Ajuntament va apostar per re-habilitar la zona i donar-li unautilitat provisional a l’espera quees dugui a terme la transforma-ció definitiva de l’espai, que s’hade desenvolupar en 5 fases du-rant un període de 9 anys. Ara,els veïns ja disposen d’un nouaparcament, de dues pistes debàsquet, d’un parc infantil, d’uncircuit esportiu per a la gentgran i d’una zona per als gossos[veure pàgina següent].

El projecte de transformaciód’aquest barri, que té el seu ori-gen en l’aprovació definitiva l’a-bril del 2012 de la modificaciópuntual del Pla General Metro-polità, gira al voltant de tres ei-xos: la construcció d’habitatge

social, la creació de nous equi-paments i l’aposta per més zonesverdes i la millora de l’espai pú-blic. Aquest projecte, que abas-ta una zona de més de 55.000metres quadrats, busca acon-seguir que l’indret sigui un noupunt de referència del barri.

Pel que fa a les novetats rela-cionades amb l’habitatge, la zona

acollirà 452 pisos, entre els qualshi ha els de protecció i els destinatsal reallotjament dels habitatges delPatronat Municipal de l’Habitat-ge, que construiran l’Ajuntamenti la Generalitat. D’aquesta xifra, el90% estaran destinats a habitat-ge de protecció i menys d’un 10%,uns 45, a habitatge lliure.

Del segon aspecte de la novaimatge del barri, el que té a veu-

re amb els equipaments, cal apun-tar que estarà dividit en tres apar-tats: els de caràcter social, elseducatius i els culturals. Pel que faals primers, el barri podria acollir,ja que no està confirmat, un cen-tre cívic, un hotel d’entitats, un au-ditori i un espai de dinamitzaciójuvenil. En relació a l’equipamenteducatiu, aquest podria acollirl’escola d’adults, tallers ocupa-cionals, cicles formatius de primeri segon cicle i una extensió uni-versitària. Finalment, l’equipa-ment cultural podria incloure uncentre de conservació del patri-moni arquitectònic, urbanístic inatural de l’aigua.

Per acabar, l’aposta per leszones verdes i la millora de l’espaipúblic suposarà una ampliació iadequació del Parc de les Aigüesper tal que estigui connectat ambel parc del Rec Comtal de Vallbo-na i que es pugui estendre cap alParc del Nus de la Trinitat. D’al-tra banda, a la part alta del turó, onara hi ha la presó, es farà un nouespai per reactivar aquesta part delbarri i que estigui més ben con-nectat amb la resta del veïnat.

El primer pas de la transformació» L’ aparcament, les pistes esportives, el parc infantil, el circuit per a la gent gran i una àrea per als gossos

ja ocupen provisionalment l’espai on hi havia les cases dels funcionaris de la presó de Trinitat Vella

URBANISME4El passat mes dejuliol l’Ajuntament va acabarels enderrocs de les últimes ca-ses dels antics funcionaris de lapresó.

Els enderrocaments van co-mençar el mes d’abril del 2013després que l’Ajuntament i laConselleria de Justícia de laGeneralitat signessin un conve-ni que incloïa l’execució delsenderrocs que hi havia pen-dents dels pavellons d’habitat-

ge que formaven el perímetreantic de la presó. El cost detota l’actuació va ser de 242.000euros.

Aquestes obres van servirper començar a canviar la feso-mia d’un barri marcat per la pre-sència del centre penitenciari id’uns edificis que van ser cons-truïts entre els anys 1955 i 1958i que, a causa de la seva com-plicada arquitectura, havienquedat obsolets.

Enderrocades el juliol

Diverses imatges dels nous equipaments provisionals. Fotos: Línia Sant Andreu

La transformació del barri durarà

nou anys

RedaccióTRINITAT VELLA

Pàgines especials11 | 20 febrer 2015 líniasantandreu.cat

Durant el procés de transfor-mació d’aquesta zona de la Tri-nitat Vella, l’Ajuntament ha de-cidit urbanitzar provisional-ment la part de les cases ende-rrocades on vivien els funcio-naris de la presó. Es tracta d’u-na zona de 3.800 metres qua-drats.

Així doncs, els veïns ja podenutilitzar el conjunt d’equipa-ments que s’han construït pro-visionalment. L’aparcament,

que és l’equipament més gran detots, amb més de 1.300 metresquadrats; les dues pistes de bàs-quet, de quasi 800 metres qua-drats; el parc infantil, de 500metres quadrats; el circuit es-portiu per a la gent gran, de 470metres quadrats; i la zona d’es-barjo per a animals de com-panyia, de 700 metres quadrats,han aconseguit donar un altreaspecte a la zona i fer-la mésagradable per als veïns.

Per aconseguir construir l’a-parcament, el parc infantil, elcircuit esportiu per a la gent grani la zona d’esbarjo per als ani-mals domèstics, primer va cal-

dre desbrossar la zona i fer unmoviment de terres per tal dedeixar el terreny a la mateixa al-çada que la vorera i així poderfer els nous paviments. Pel quefa a les pistes de bàsquet, tenenaccés des de tots costats a travésd’unes rampes.

A tota la zona també s’hi hainstal·lat nou mobiliari urbà,com ara fonts, papereres, cadi-res i enllumenat i un sistema dereg per aspersió a la zona d’es-barjo per als gossos. Tot plegat,uns canvis que, malgrat ser pro-visionals, ja mostren que el pro-cés de transformació de la zonano té marxa enrere.

RedaccióTRINITAT VELLA

Equipaments provisionals per donar un altre aire a la zona

20 febrer 2015

Comerç| 12


El petit comerç barceloní tornaa mobilitzar-se en contra d’unaampliació de superfície comer-cial projectada, en aquest cas, ala futura estació de la Sagrera.Segons va avançar La Vanguar-dia, la nova proposta per a la fu-tura estació inclouria una su-perfície comercial total de27.800 metres quadrats, un es-pai que des de la Fundació Bar-celona Comerç consideren ex-cessiu. A més, des de la funda-ció s’assegura que aquesta re-definició del projecte no té “resa veure” amb la que negocienamb l’Ajuntament.

La nova proposta de remo-delació contemplaria la cons-trucció d’un edifici al costat del’estació que acolliria un total de22.000 metres quadrats de su-

perfície comercial, des d’on es po-dria accedir a l’estació. A l’interiord’aquesta, a més, s’adequarien5.800 metres quadrats per ausos comercials que estarienconnectats amb l’edifici ante-rior, amb la qual cosa es projec-taria “la creació d’un nou centrecomercial de 27.800 metres qua-drats”, explica la fundació.

D’altra banda, fonts munici-pals asseguren que aquests22.000 metres quadrats “tenen

diferents usos, entre ells el co-mercial, però també el d’ofici-nes”. A més, indiquen que les bo-tigues de l’interior representen“una oferta comercial pròpia d’u-na estació, com ja passa a Sants”.

Aquestes fonts asseguren queel consistori ja ha comunicat a lafundació que el sostre comercialdel projecte de l’estació de la Sa-grera “no s’ha incrementat” i quela major part d’ell “es destinarà ausos diferents del comercial”.

Està previst que les obres de l’estació acabin l’any 2019. Foto: BSAV

Els botiguers, en alerta per la futura estació de la Sagrera

» La Fundació Barcelona Comerç critica una proposta municipal en relació als metres quadrats de superfície comercial de la instal·lació

Més de 5.000 participants en el ‘Comerç i les escoles’

INICIATIVA4El programa El Co-merç i les escoles finalitzarà elcurs amb la participació de 5.042alumnes de 65 centres de la ciu-tat. Aquestes són dades que hafet públiques darrerament l’A-juntament en referència al curs2014-2015 d’aquesta iniciativa,que es fa des de l’any 2011. Lesvisites, però, es desenvolupa-ran encara fins al pròxim mesd’abril. En total, hi haurà 233 vi-sites d’escolars a diferents co-merços de la ciutat.

El Comerç i les escoles és unprojecte que ha crescut en els da-

rrers anys. En concret, enguanyhi han participat 46 botigues,quaranta més que en la prime-ra edició del 2011. Així mateix, elnombre d’alumnes participantsen les visites també ha crescut,dels 1.500 de fa quatre anys als5.000 del present curs.

Un altre aspecte del progra-ma educatiu és el Premi Punt deLlibre, un guardó que premia els12 millors dibuixos sobre el co-merç de proximitat. Les imatgesguanyadores es convertiran enpunts de llibre que es repartirandurant Sant Jordi.

El petit comerç tanca l’anyamb un augment de vendes

ESTUDI4Tot i que la situació noés ni de bon tros d’eufòria, les xi-fres comencen a reflectir unacerta recuperació. Aquest és elcas del petit comerç, que segonsun estudi publicat fa uns diesper l’Institut Nacional d’Esta-dística (INE), va incrementar lesseves vendes un 1,4% durant2014.

Aquest augment de la factu-ració es produeix després de 7anys de caigudes. L’incrementtambé es va produir en l’àmbit es-tatal, tot i que menys pronunciat,ja que va ser només del 0,9%.

Respecte al passat mes dedesembre, l’epicentre de la cam-panya nadalenca de compres,l’estudi efectuat per l’INE indi-ca que el creixement de les ven-des va ser del 7,4% a Catalunya,una dada que ha col·laborat amillorar la mitjana de tot el2014.

Pel que fa a l’ocupació, el co-merç minorista va incrementarel percentatge de contractatsen un 0,7% durant tot l’anypassat, una xifra que de nou tor-na a ser superior a la mitjana es-tatal –que es queda al 0,1%–.

El Mercat de Sant Andreuparticipa en la Ruta del bacallàGASTRONOMIA4El Gremi deBacallaners de Catalunya orga-nitza fins al pròxim 8 de març laRuta del Bacallà, una iniciativaque vol demostrar que aquestàpat, tot i ser un dels ingre-dients més tradicionals de lacuina catalana, també es potadaptar a les cuines més inno-vadores.

En aquest sentit, el Mercat deSant Andreu s’ha sumat en-guany al projecte. En concret, les

bacallaneries Loli i Andrés i Pe-relló 1898, totes dues parades almercat andreuenc prendran partactiva en aquesta ruta gastro-nòmica.

Els participants en la ruta, oncol·labora Inedit Damm, oferiranmenús elaborats a base de ba-callà maridats amb cervesa i de-gustacions d’aquest aliment. Amés, també es podrà fer un re-corregut per les bacallaneriesassociades al gremi del sector.


Enguany s’han realitzat 233 visites a botigues de la ciutat. Foto: Ajuntament

Mostra | Exposició fotogràfica d’època al bar VersallesEl centenari bar Versalles comptarà amb una exposició fotogràfica a partir del pròxim 1 de març a la sevasala polivalent. La mostra, que serà itinerant per altres espais i sales d’exposició de la ciutat, ha estat ini-

ciativa dels grups de fotògrafs DistricteIXimatge, Taca, Casal Catòlic i el Grup de Pintors de Sant Andreu.Les fotografies exposades mostren escenes típiques dels anys 20 del segle passat recreades per actors.

13 |

20 febrer 2015

Culturalíniasantandreu.cat

Un itinerari sonor per la històriade la música, viatjant des de l’è-poca del swing fins al rock i el popo des de la música antiga a la mú-sica tradicional i el flamenc. Aquestés l’objectiu de Música BCN, un ci-cle de concerts organitzats per laxarxa de centres cívics de Barce-lona en col·laboració amb l’Esco-la Superior de Música (ESMUC),que arriben de la mà de les novespromeses de l’escena musical dela ciutat i que està en marxa des deprincipis del mes de febrer.

Les actuacions es reparteixenen quatre dels centres cívics que hiha a la ciutat: Albareda (a Sants-Montjuïc), Sagrada Família (al’Eixample), Sant Martí i Navàs (aSant Andreu). L’organització haprogramat una representació detots els gèneres musicals del ciclea cada un dels equipaments cul-turals de la ciutat. Aquesta sèrie de

concerts, d’entrada gratuïta, s’a-llargaran fins al 19 de juny, dosdies abans del començament del’estiu.

NOU ESTILS, NOU CONCERTSMúsica BCN ofereix un total denou concerts, que són una mostrade diferents maneres de fer mú-sica. El camí del vent descobreix

la confluència entre les músiquestradicional i culta i porta al segleXXI composicions dels trobadorsmedievals. Aprofundeix en la tra-dició de cantar amb llaüts o ins-truments de corda polsada, alho-ra que dóna força a la paraula.

Ensemble La Ferlandinacon-vida a conèixer la música que so-nava als teatres anglesos del segle

XVII, mentre que Cinc dones demetall aprofundeix en les crea-cions barroques que Beethoven,Mozart o Pachelbel van composaren la mateixa centúria. El Quar-tet Alomaapropa la resta de l’obrade Beethoven i Vivaldi de la màd’un quartet de corda.

Per la seva banda, Swingcalóposa la nota de color amb els rit-mes flamencs i cubans, amb un es-pectacle que explica històries de laSegona Guerra Mundial. Una al-tra cita obligada és el concertD’on ve el flamenco, amb un re-cital ple de duende.

Esmuc Dab convida a creuarl’Atlàntic i recórrer els carrers deNova Orleans, bressol del jazz. Al-tres membres d’aquest grup ofe-reixen Música tradicional, un re-pàs a les composicions del folklo-re català, des de danses vuitcen-tistes fins a rumbes i havaneres. Ladarrera actuació serà la més inter-activa. La Cris, amb la màquinaGuadaloope, convidarà a fer unviatge per les músiques popularsde tots els temps.

Un viatge per la història de la música» El cicle ‘Música BCN’ fa una repassada als gèneres musicals més representatius d’arreu del món» Quatre centres cívics de diferents districtes de la ciutat acullen concerts gratuïts fins al 19 de juny

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4La voluntat del ciclede concerts Música BCN ésapropar els diferents gèneres alsciutadans i, al mateix temps,aconseguir despertar la passióque tots ells generaven en el mo-ment que estaven més de moda.Això s’aconsegueix gràcies a unexpert en l’estil musical en qües-tió que fa una explicació intro-

ductòria abans de cada una deles sessions.

Música BCN vol que la sevaaudiència visqui la música des dedins, que es deixi endur per leshistòries i les emocions que ama-guen les cançons, a la vegada queels seus intèrprets desgranen elssecrets més curiosos i atractius deles peces musicals.

Despertant passions

Tots els centres oferiran els nouconcerts un cop

La banda Swingcaló i el Quartet Aloma (a l’esquerra) i Nieves Molina, la vocalista de l’espectacle flamenc (a la dreta). Fotos: Facebook, Ajuntament i Arxiu

Serveis | El calendari complet, a la xarxaAquells que ho desitgin poden consultar el calendari complet de Música BCN a Inter-net, al portal de cultura de l’Ajuntament. Si es vol obtenir alguna altra informació so-

bre el cicle o referent a la programació cultural de la ciutat es pot sol·licitar a l’espaiTiquet Rambles, al Palau de la Virreina, de dilluns a diumenge de 10 a 20:30h.

20 febrer 2015

Esports| 14


Vuit partits després, el Sant An-dreu torna a estrenar nou en-trenador. I ja en van 5 en l’últimany. A la llista de Salinas, Ci-fuentes, Belmonte i Garcia, s’a-fegeix Miguel Álvarez, nou tèc-nic en substitució de Garcia,que va ser cessat abans-d’ahirper la mala ratxa de resultats.

Tot i que la voluntat de l’en-titat era mantenir Garcia a labanqueta, el pobre balanç del’equip en els últims partits haportat la directiva a pronunciar-se. Tanmateix, la vinculació deGarcia amb el club no es tren-carà, ja que serà reubicat en el ju-venil A i també recuperarà el cà-rrec d’adjunt en la direcció es-portiva del futbol base.

El nou entrenador dels an-dreuencs debutarà aquest diu-

menge contra el València Mes-talla a domicili, en un partit claupels interessos del Sant Andreusi vol sortir de la zona de descensde la classificació: ara per ara, elsquadribarrats són setzens –a laplaça de promoció per la per-manència– amb 27 punts, aquatre de l’equip que marca lasalvació, l’Atlético Balears.

La trajectòria d’Álvarez alfutbol de la categoria –i a les su-

periors– és prou extensa. L’an-dalús ha entrenat a equips coml’Hospi, el Terrassa o l’Alcorcón,aquest últim a segona i d’onprové.

Per la seva banda, el club havolgut agrair la “dedicació, esforçi il·lusió de Garcia, malgrat els re-sultats”. Ara toca veure si els an-dreuencs han tocat definitiva-ment la tecla correcta i s’enlairena la classificació.

Álvarez va signar el seu contracte dimecres passat al vespre. Foto: UESA

Miguel Álvarez, nouentrenador del Sant Andreu» El club andreuenc cessa Ruben Garcia, que torna al Juvenil A» El nou tècnic quadribarrat és tot un clàssic del futbol estatal

El CN Sant Andreu, subcampió de la Copa de la Reina

WATERPOLO4La piscina PereSerrat de Sant Andreu es vaconvertir a principis de mes enl’epicentre del waterpolo feme-ní estatal amb la celebració de ladinovena edició de la Copa de laReina, on les amfitriones delCN Sant Andreu van acabar enuna digna segona posició des-prés de perdre el partit final da-vant el totpoderós CN Sabadell(11-4), actual campió de lliga id’Europa. Tot i l’avantatge finalen el resultat, les andreuenques

van plantar cara a un dels millorsequips de la dècada, que fa me-sos que no perd cap partit.

Les sensacions que va deixaraquesta nova edició de la com-petició del KO a Sant Andreuvan ser molt positives. En aquestsentit, la Federació Espanyola deNatació va lliurar al presidentdel CN Sant Andreu una placade reconeixement per, segons elclub, “l’excel·lent organització”que ha dut a terme de la com-petició.

La natació andreuencatriomfa al campionat català

NATACIÓ4El primer equip mas-culí de natació del CN Sant An-dreu va aconseguir proclamar-secampió de la Copa Catalana aprincipis de mes a Terrassa.D’aquesta manera, un cop més,la natació de Sant Andreu tornaa regnar i es consolida com unade les plantilles més fortes.

Per altra banda, el conjunt fe-mení va acabar la competició enuna meritòria segona posició,per darrere del Terrassa. Cal

dir, però, que el club andreuencno va poder comptar amb les ne-dadores Àfrica Zamorano i Jes-sica Vall, dos joves talents de lanatació catalana que estan acon-seguint grans èxits. En el cas deVall, la nedadora va assolir elbronze en els 200 metres braçadels europeus de Berlín de l’anypassat, mentre que Zamorano vafer un gran paper als europeusJúnior d’Holanda, on va guanyardos ors i una plata.

Kiplagat torna a imposar la seva llei a la Mitja Marató

ATLETISME4Ho ha tornat a fer.L’atleta keniana Florence Ki-plagat va endur-se la victòria enla categoria femenina de la Mit-ja Marató de Barcelona, cele-brada diumenge, revalidant el tí-tol de l’any passat i assolint unnou rècord del món: 1 hora, 5minuts i 9 segons, tres segonsper sota de la marca que la ma-teixa Kiplagat va aconseguirl’any passat al mateix escenari.A més, Kiplagat va batre el rè-

cord del món als recorreguts de15 i 20 quilòmetres, arribant aaquestes distàncies amb untemps de 46 minuts i 14 segonsi un altre d’1 hora, 1 minut i 56segons, respectivament.

Pel que fa a la categoria mas-culina, l’esportista suís de 32anys i d’origen eritreu, AbrahamTadesse, va endur-se la victòriaa la prova atlètica amb un cro-nòmetre final d’una hora i 42 se-gons.


Les andreuenques van plantar cara a les vallesanes a la final. Foto: CNSA

Equipaments | El CE Fabra i Coats estrenarà nova pista El Club Esportiu Fabra i Coats podrà comptar amb una pista poliesportiva al mateix

recinte fabril per tal de poder dur a terme la seva activitat, tal com informa BTV. Durant aquests dies s’està adequant la nova instal·lació, que servirà perquè prop

de 500 integrants de les seccions de futbol sala i patinatge hi puguin entrenar.

Agenda15 | 20 febrer 2015 líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDEMÀ DISSABTE 21 DE FEBRER22:00 Spot, del grup teatral Antifaz. Una obraque dirigeix Orio Jové a la sala Sant Pacià. /Carrer Sòcrates amb Monges.

A PARTIR DEL 24 DE FEBRER19:30 En el marc del cicle d’Audicions comen-tades Mozart a l’abast, interpretació de la Sim-fonia 40 d’aquest compositor, sens dubte lamés inquietant i pertorbadora. / Centre cívicNavas.

DILLUNS 9 DE MARÇ19:30 Xerrada sobre la soledat en les personesgrans, a càrrec d’Anna Guillot, psicòloga.Organitza l’Associació de dones Mirada deDona, i hi col·labora Ventijol. / Centre cívic LaSagrera.

FINS AL 27 DE FEBRERMatí-Tarda Bombai en blanc i negre. Exposiciófotogràfica a càrrec de Francesc Melcion i tex-tos de Sonrisas de Bombay. Instantàniesque mostren el dia a dia a l’Índia. / Cente cí-vic Navas.

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Frederic Viñals, pintor

de les essències andreuenques. Mostra que trac-ta sobre aquest pinto autodidacta que va co-mençar la seva activitat als anys 30 del seglepassat. / Centre cultural Can Fabra.

AVUI DIVENDRES 20 DE FEBRER18:00 La companyia La Sal porta la història del

Gripau babau. Activitat adreçada a infants ma-jors de 4 anys. Entrada lliure, aforament li-mitat. / Sala d’actes de la biblioteca TrinitatVella - J. Barbero.

DILLUNS 23 DE FEBRER17:30-19:00 Club de lectura infantil en veu alta,activitat adreçada a infants de 8 a 10 anys.Es llegiran obres escollides pels membres delclub. / Biblioteca Bon Pastor.

DEMÀ DISSABTE 21 DE FEBRER16:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-dreu i el Real Canoe, corresponent a la 16a jor-nada de Divisió d’Honor. / Piscina Pere Serrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat de conta contes en anglès. Unahistòria on els participants podenparticipar en un autèntic ball medie-val. A càrrec de Kids&Us, adreçat a in-fants a partir de 3 anys. / Biblioteca CanFabra.

Sac de rondallesThe king’s servant

Demà ds. 21 de febrer a les 10:30

Cicle històric sobre l’Antic Egipte. Xe-rrada sobre els menjars dels faraons,a càrrec de Núria Castellano, doctoraen Història i especialista en Egiptolo-gia i membre de la missió arqueolò-gica a Oxirrinc (Egipte). / Centre cívicNavas.

Cicle ‘Egipte, terra de mòmies i faraons’

Fins al pròxim dc. 18 de març

En el marc del cicle Encisa’t, Cybee por-ta la seva proposta musical i estrenanou disc, que porta el nom del grup./ SAT Teatre.

Concert Cybee

Dc. 4 de març a les 21:00

Partit de futbol entre el Sant Andreui l’Alcoyano, corresponent a la 27a jor-nada de lliga de Segona divisió B. / Nar-cís Sala.

Partit de futbolSant Andreu-Alcoyano

Dg. 1 de març

| 16 20 febrer 2015líniasantandreu.cat Pròxima edició: 26 de març

Documents

Santandreu 55