EXPOSICIÓ: 16 juny - 28 juliol 2011

Provença, 26408008 BarcelonaTel.: 93 215 21 13Fax: 93 215 54 65e-mail: info@galeriaoriol.comwww.galeriaoriol.comDilluns a Dissabte: 10 a 14 h i 16:30 a 20:30 h

Oriol Galeria d’Art

Xav

ier

esc

rib

à2

Xavier

2

escribà

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

XAVIER ESCRIBÀLA FACE “AU CULTE” DE LA PEINTURE

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

índex

© Catàleg: Oriol Galeria d’Art, Barcelona 2011© Text: F. Arrabal, Jaume Vidal Oliveras© Coordinació: Marc domènech, Mar Cuenca© Traduccions: Univerba, Barcelona© Fotografies: Jordi Balanyà, Àlex Salvador, Matias Alpuente, Jaume Fargas, Martí Català Roca, Josep Capellà, Nicolas Pfeiffer.

ASSEDEGAT D’ETERNITAT | 7F. ARRABAl

lA PINTURA FETA CARN | 9JAUME VIDAl OlIVERAS

OBRA | 15

CATAlOGACIÓ | 40

NOTES DE TAllER | 43

XAVIER ESCRIBÀ | 49

SElECCIÓ EXPOSICIONS INDIVIDUAlS | 56

VERSIÓN CASTEllANA | 57

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

6 7

XAVIER ESCRIBÀ concepla seva obra com una aberració delucidesa. la felicitat dorm amb unsomriure de fera, els ulls mig clucs. Forma i fons, esperiti deliri, semblants en tot,s’uneixen per formar un sol ens. l’artista ajusta les seves pulsionsa l’ombra del seu furor per caminaral llarg del camí del futur. les coses fugacesesdevenen eternes i les bèsties,tan commovedores com els segles que s’escolen. Quants cops descriu els decorats de la seva vida, de la seva infància,dels seus orgasmes, amb l’esperança deretrobar-los més endavant ajustats alsseus desigs a la memòria. Domant les seves pors, deixaen l’oblit els infortunis i la inutilitati escriu. Els animals desperten el seuesperit i el transporten a un món devoluptuositat i estètica on tot semblacol·locat sota la mateixa estrella. Assedegat d’eternitat, XAVIERESCRIBÀ aspira a restar libidinosament a l’alçada de la seva memòria. davant la seva obra, la seva existènciaés a voltes tan bella com supèrflua. Els seus crepuscles són menysresplendents que les seves albades, peròtots canten alabances. Hom diria que els seus recordsens contemplen amb mansuetudangelical, follia bestial i encant.Quan el sol posa fi a la sevapresència, XAVIER ESCRIBÀ convocales noces de l’ombra i la nit mitjançantel seu art de l’espasme i el frenesí.

ASSEDEGAT D’ETERNITAT *F. ARRABAl

Taller de Xavier Escribà a E.N.S.B.A., París, 1993.

F. Arrabal Agost, 2009

*Traducció de l’original escrit en francès “ASSOIFFÉ D’ÉTERNITÉ”.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

9xavier escribà al seu taller de Terrades, agost, 2010.

Fragments de pintura esqueixats del quadre, llenços retallats a tires que s’enrosquen, peces que s’exhibeixen de cara a la paret mostrant el seu revers, teles que es pleguen sobre si mateixes ocultant els pigments que surten per les juntes… Encara que suggeridor, no és, el de Xavier Escribà, un món estrany? I, malgrat això, implica anys d’esforçat treball i d’un continu preguntar-se a l’entorn d’arcans de la pintura. Allò que intriga al pintor és què hi ha en ella que tant ens fascina.

El “Big Bang”

És difícil precisar com i per què Escribà inicià aquesta reflexió. Segurament no hi ha cap explicació unívoca i les raons profundes se’ns escapen, però en la seva trajectòria intuïm un punt de partida: el monocrom titulat Barcelona París (Aller-Retour), del ja llunyà 1993. Es tracta d’una peça trepada i amb el bastidor, visible entre els orificis, dislocat. A primera vista, podria passar per un experiment més d’aquells que s’emmagatzemen, oblidats, en els estudis dels artistes. I, no obstant això, per a nosaltres revesteix especial importància, ja que es tracta de la primera vegada –que sapiguem– que el pintor ataca el format, això és, que estripa la pintura.

Barcelona Paris (Aller-Retour) tanca i obre simbòlicament una etapa, en un moment en què l’artista, de tornada a Barcelona després d’una breu estada formativa a París, culmina la seva fase educa-tiva. És llavors quan Escribà descobreix una manera nova de treballar la pintura, de relacionar-se amb ella. Fins a aquell moment, i seguint les pautes tradicionals, l’havia concebut com a una su-perfície en blanc on aplicar els pigments, ja fora en forma de motius abstractes o amb referències figuratives. Però ara, en perforar el pla i penetrar el suport, trenca i profana una cosa que invari-ablement ha romàs –i devia romandre– immaculat i segellat. Es diria que Escribà, com Alícia, ha traspassat a l’altre costat de l’espill, una acció que no era fàcil ni evident i que és conseqüència

lA PINTURA FETA CARNJAUmE VIDAl OlIVERAS

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

10 11

d’un llarg recorregut i d’un ardu procés de maduració. Perquè d’allò que es tractava era de violar uns arquetips molt arrelats en la memòria de la pintura, això és, d’enfrontar-se al tabú.

Trencar l’aura

Per què un artista violenta i maltracta d’aquesta manera el suport? En el cas d’Escribà, no es tracta en absolut d’un gest banal. Posseeix una dimensió simbòlica molt forta. Pensem en lucio Fontana, per al qual la perforació implicava un ritual i un sacrifici, i representa accedir a aquest altre espai invisible, potser a l’element sagrat, amb la voluntat de franquejar els límits… En definitiva, malgrat que el de Fontana sigui un món molt diferent al del nostre artista, totes les connotacions implícites en la seva acció –i apuntades aquí una mica apressadament– estan d’alguna manera latents en el treball de xavier escribà. el seu, com el de Fontana, és un art que vulnera la pintura per fer-la parlar.

Però si es tracta de fer parlar la pintura, en quin idioma s’expressa aquesta? Quan, en els anys 60, Donald Judd, intentant explicar les seves inquietuds, definia l’art segons uns principis essencials molt precisos, ho feia en uns termes molt propers a les preocupacions d’Escribà. Per a Judd, el quadre és essencialment el “rectangle”, i “el fet que faci falta posar alguna cosa en el seu interior, importa ben poc”. Allò que defineix la pintura, ve a dir l’artista americà, no és tant el que s’inscriu dins dels límits de la tela, sinó el marc. En altres paraules, és el rectangle allò que fa la pintura. I qui diu marc o rectangle, diu format, tela, pigment, superposició sobre el mur… l’aura de la pintura s’articula segons aquests valors. Poc importa que la posició de Donald Judd com a artista sigui molt distant de la d’Escribà, interessa retenir simplement que aquell ha exposat, d’una manera clarivident, la condició de la pintura, allò que fa que la pintura sigui pintura i també allò que li dóna la seva aura.

En la pintura hi ha alguna cosa absoluta, eterna, independent de les històries que narra o dels continguts que expressa, més enllà de les èpoques o, fins i tot, dels mateixos pintors. Això constitueix la seva aura i aquest és l’arcà sobre el qual Escribà treballa. les tires de tela retallada, els llenços plegats o enrotllats, les perforacions i incisions en el suport s’expressen com un escrutar el misteri de la pintura. l’artista busca donar cos o transformar en alguna cosa tangible allò que és impenetrable i incopsable, que és la cosa que el fascina. Si retalla el llenç, el perfora, el plega, és perquè aquest és, repetim-ho, allò que, en darrer terme, fa que la pintura sigui pintura. És un pensament màgic que prova d’atrapar el fantasma, de donar cos a allò que no posseeix substància, d’apropiar-se emocionalment del misteri, de tocar-lo… És com aquell nen que obre i desmunta un despertador per descobrir l’enigma del temps.

la carn de la pintura

En moltes de les notes en què plasma els seus pensaments íntims a l’entorn de l’art, Xavier Escribà insisteix en la paraula cos. Són textos susceptibles de múltiples interpretacions, però, tal vegada, amb aquest terme al·ludeix a “la carn de la pintura”. Hi ha raons per pensar-ho. Paul Klee, per exemple, parlava d’una anatomia del quadre, amb el seu esquelet, els seus músculs, la seva pell... la histèria de l’art, no obstant això, ha fet de la pintura un element unidimensional, sense gruix, identificant-la amb superfície, epidermis… Ha ignorat la seva carnositat. En la pintura clàssica es dissimulava la seva robustesa a través d’una pinzellada làbil que amb prou feines deixava rastre material en el quadre. Modernament, la fotografia o el medi digital han intensificat aquest efecte d’intangibilitat de la imatge –més que mai imago, del llatí “fantasma, aparició, espectre” –, en què tota corporalitat s’ha volatilitzat. Més encara, es diria que les imatges apareixen avui com a ens incorporis, estranys, perquè la seva “realitat” o consistència

xavier escribà “Així em veia avui”, 1991. Acrílic sobre tela, 80 x 80 cm.

xavier escribà “Barcelona-Paris (Aller-Retour)”, 1993. Acrílic sobre tela, 124 x 183 cm.

xavier escribà al seu taller del carrer Torrent de l’Olla nº21 de Barcelona, 1990.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

12 13

física no es correspon amb cap noció de pes, solidesa, matèria… I no obstant això –i potser per això– exerceixen una especial fascinació, per no dir inquietud.

Alguns artistes s’han enfrontat a aquesta desubstanciació de la imatge amb la convicció que la pintura contenia un enigma en el seu interior. la noció de pintura com a palimpsest que tenia Sigmar Polke implica la idea d’alguna cosa a dins que s’oculta més enllà de l’estricta visió de la superfície. la pintura és, per a Polke, superposició de sediments que es van solapant un rere un altre, malgrat que no siguin visibles en la imatge final. Són conegudes les radiografies que l’artista va fer d’un quadre de Goya, les quals revelaren imatges amagades sota la capa de pigments més externa.

Però Polke segueix plantejant-se la pintura en termes relacionats amb la pell, com a capes o sediments superposats. la seva concepció es podria resumir amb la imatge d’una ceba: fines pel·lícules que es succeeixen una rere l’altra en una espiral sense fi. No és el cas de Xavier Escribà; per a ell, rere l’aparença o l’epidermis, hi ha un cos. I el cos de la pintura consisteix en la seva dimensió tangible: el llenç i el pigment, que treballarà de diverses maneres, però en tant que són “cosa” física i material. I quan parlem de “cos” o “carn” estem parlant de desig.

El plantejament d’Escribà és un univers singular que no es pot equiparar a cap altre, però és important que intentem situar-lo en un context o unes referències que ens ajuden a interpretar-lo. En aquest sentit, i malgrat que són molt diferents, el seu treball s’aproxima vagament a la sensibilitat d’artistes com Perejaume, Jordi Alcaraz o Jesús Galdón, que s’han plantejat el món de l’objecte i la problemàtica de la creació. En ells hi ha una exploració fetitxista dels misteris de l’art i una reivindicació de la “carn” de la pintura.

“Els ulls de Paul Klee”

En una primera aproximació, es diria que, d’existir algun motiu figuratiu en l’obra de Xavier Escribà, aquest seria l’ull. Un ull que es manifestaria en aquests punts o circumferències de color –i també en els forats–, tan freqüents en el treball de l’artista. Per altra part, Escribà, qui, repetidament, ha homenejat Paul Klee en els títols de la seva pròpia obra, menciona expressament els ulls: “els ulls de Paul Klee”. El pintor suís es presenta com una sort de metàfora de la creació i l’ull –com no podria ser d’altra manera– com un dels atributs o símbols de tot artista. Efectivament, l’òrgan de la vista és un motiu iconogràfic molt recurrent en Klee, ja sigui com a ull solar que il·lumina i enllumena de sentit les coses, ja sigui com a ull nocturn que penetra en les profunditats de la nit o d’allò subterrani.

l’ull, doncs, apareix com a un element clau per a Xavier Escribà. I, no obstant això, els seus no són, en propietat, òrgans per mirar. I si ho fossin, contradirien aquell treball seu d’exploració del cos de la pintura, on la cosa important és l’element tangible i l’element tàctil com a valors simbòlics. Existeix un detall molt significatiu que ens informa de l’atròfia d’aquells ulls: la multiplicitat o repetició del motiu. l’ull únic –el sol– és metàfora del coneixement i la clarividència, però la seva iteració s’associa a la nit poblada d’estrelles sense llum, això és, a la impossibilitat de veure.

És interessant apuntar aquí, encara que sigui d’una manera ràpida, el procés de treball de Xavier Escribà per comprendre la naturalesa d’aquests ulls tàctils. El 1999, l’artista realitzà una sèrie d’obres que titulà, genèricament, Pintura recuperada, les quals constaven, formant un binomi indissociable, de dos elements: un llenç i una mena

xavier escribà, París, 2001.

xavier escribà “Pintura recuperada (taronja)”, 1999. Acrílic sobre tela, 59 x 90 cm. i 15 cm. ø

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

14 15

de bola. En una primera etapa de preparació, l’artista anava aplicant diverses capes d’acrílic sobre la tela, una rere l’altra, cadascuna de color distint, deixant assecar cada emprimació. Com a resultat d’aquesta acció, la tela acabava sent, finalment, un monocrom: la tonalitat de l’última capa, que ocultava multitud d’estrats de diferents colors. Posteriorment, en un segon moment, decapava, incidint amb un instrument punxant, en aquest cos (podríem denominar-lo carn?) format d’estrats de pintura. les fenedures (ferides obertes?) deixaven entreveure els diferents llits de pigment. Però l’obra definitiva no finalitza en aquest punt, perquè Escribà recuperava el material perforat, els encenalls en forma d’ulls, i amb ells amassava una sort de bola: es tracta de “la pintura recuperada”, tàctil, sòlida, amb massa…

En Escribà, per tant, “els ulls de Klee” no es relacionen amb l’òrgan de la vista; són, més aviat, una mena de visió tàctil que penetra en el cos de la pintura. Són ulls cecs que exploren, palpant, aquesta matèria pictòrica en la qual la pintura es fa carn.

xavier escribà “els ulls de Paul Klee- 41 anys”, 2010. Acrílic sobre tela, 75 x 175 cm.

OBRA

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

17

01. La face “au culte” de la peinture (bleue), 2001Acrílic sobre tela83 cm. ø

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

18 19

02. Cara i creu pictòric, 2001Acrílic sobre tela i fusta70 x 95 cm.

03. Forme rétrécie, 2002Acrílic sobre tela150 x 60 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

20 21

04. Babella (à Clarie), 2004Acrílic sobre tela20 x 70 x 50 cm.

05. Après Dali, 2006Acrílic sobre tela50 x 25 x 20 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

22 23

06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys, 2011 Acrílic sobre tela55 x 17 cm.

07. Sant Quirze, 2011 Acrílic sobre tela70 x 75 x 18 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

24 25

08. L’effet papillon, 2011Acrílic sobre tela33 x 40 cm.

09. Els ulls de Paul Klee-42 anys, 2011 Acrílic sobre tela25 x 31 x 16 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

26 27

10. Amagat, 2010Acrílic sobre tela55 x 60 x 35 cm.

11. The Last Cap de Creus (blau), 2010Acrílic sobre tela80 x 100 x 30 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

28 29

13. Finestra violeta, 2010-2011Acrílic sobre tela50 x 55 cm.

12. Finestra blava, 2009Acrílic sobre tela50 x 50 x 5 cm.

14. Le jongleur, 2007Acrílic sobre tela205 x 215 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

30 31

16. Paysage, 2007Acrílic sobre tela28 x 28 cm.

15. Petit coeur, 2001-2010Acrílic sobre tela18 x 24 cm.

17. Cheese Painting, 2007Acrílic sobre tela195 x 200 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

32 33

19. Le voyage, 2009Acrílic sobre tela70 x 70 x 35 cm.

18. Brain Washing, 2010Acrílic i corda55 x 25 x 20 cm.

20. Perfecta (verda), 2009Acrílic sobre tela50 x 70 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

34 35

22. Endless, 2010Acrílic sobre tela49,5 x 84,5 x 3,5 cm.

21. Petit desordre, 2011Acrílic sobre tela22 x 33 x 12 cm.

23. Odissea, 2011Acrílic sobre tela43 x 75 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

36 37

25. Sss… Candle, 2011 Acrílic i plàstic15 x 10 cm.

24. Pala (1/3), 2004Acrílic i pala de ferro11 x 40 x 25 cm.

26. Faig pintura blava, 2011Acrílic i pinzell26 x 20 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

38 39

27. Peinture animée, 2009Video (Tiratge de 5)durada de 23 minutsMuntatge: Glòria Safont-Tria

Nota: Volem agrair l’assistència tècnica del Sr. Jordi Domènech Jordà en la presentació d’aquesta obra.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

40 41

01. la face “au culte” de la peinture (bleue), 2001Acrílic sobre tela83 cm. ø

Exposicions:- París, Chapelle de la Sorbonne,

“Xavier Escribà – Prix Fénéon 2001”, juliol – agost, 2002

- Créteil, Maison des Arts André Malraux, “Magmas Picturaux”, setembre – octubre, 2003

- París, Galerie 1900-2000, “Xavier Escribà”, juny – juliol, 2004

02. Cara i creu pictòric, 2001Acrílic sobre tela i fusta70 x 95 cm.

Exposicions: - Créteil, Maison des Arts André

Malraux, “Magmas picturaux”, setembre – octubre, 2003

- Molí de Pals, Space Son Gallery, “la intuició”, juliol – agost, 2004

- Nimes, Chart Gallery, “ArteNimes 2005”, setembre, 2005

- Villeneuve les Avignon, Tour Philippe le bel, “Xavier Escribà”, juliol – agost, 2005

- Girona, Centre Cultural la Mercè, “Formes de la pintura”, abril – juny, 2007

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrer – abril, 2007

-Girona, Casa de Cultura, “Taller Obert”, gener – febrer, 2008

- Pernes les Fontaines, Galerie de l’Air du Cormoran, “Happy Hour”, març – maig, 2008

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai K, “la couleur”, juliol – agost, 2009

03. Forme rétrécie, 2002Acrílic sobre tela150 x 60 cm.

Exposicions: - París, Galeria 1900-2000, “Xavier

Escribà”, desembre, 2002 – gener, 2003

- Candás, Museo Antón, “xavier Escribà”, març – abril, 2003

- Montauban Musée Ingres, “Peindre en trois dimensions”, juliol – setembre, 2003

- Créteil, Maison des Arts et de Culture André Malraux, “Magmas picturaux”, setembre – octubre, 2003

- Pals (Girona), Son Espace Gallery, “la intuició”, juliol – agost, 2004

- Villeneuve-lez-Avignon, Tour Philippe le Bel, “Xavier Escribà”, juliol – agost, 2005

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrer – marc, 2007

04. Babella (à Clarie), 2004Acrílic sobre tela20 x 70 x 50 cm.

Exposicions:- Pals (Girona), Son Space Gallery, “la

intuició”, juliol – agost, 2004- Barcelona, Galeria Metropolitana,

“Xavier Escribà”, desembre 2004 – gener, 2005

- Villeneuve-lez-Avignon, Tour Philippe le Bel, “Xavier Escribà”, juliol – agost, 2005

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrer – març, 2007

- Girona, Galeria Giart, “xavier Escribà”, juny – juliol, 2007

- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air du Cormoran, “Happy Hour”, març – maig, 2008

05. Après Dali, 2006Acrílic sobre tela50 x 25 x 20 cm.

Exposicions: - París, Galería 1900-2000, “Xavier

Escribà”, octubre – novembre, 2006- Girona, Galeria Giart, “xavier

Escribà”, juny – juliol, 2007- Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, gener – febrer, 2008- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,

“Recerca pictòrica”, juny – juliol, 2008- durban, Château Haut-Gléon, “xavier

Escribà”, juliol – agost, 2008

06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys, 2011Acrílic sobre tela55 x 17 cm.

07. Sant Quirze, 2011Acrílic sobre tela70 x 75 x 18 cm.

08. l’effet papillon, 2011Acrílic sobre tela33 x 40 cm.

09. Els ulls de Paul Klee-42 anys, 2011 Acrílic sobre tela25 x 31 x 16 cm.

10. Amagat, 2010Acrílic sobre tela55 x 60 x 35 cm.

Exposicions: - Milà, Fabbri c.a. Contemporary Art,

“Roy Thurston before your (very) eyes”, 2 desembre 2010 – 30 gener, 2011.

11. The last Cap de Creus (blau), 2010Acrílic sobre tela80 x 100 x 30 cm.

12. Finestra blava, 2009Acrílic sobre tela50 x 50 x 5 cm.

Exposicions:- Barcelona, Galeria Miquel Alzueta,

“Extramuros”, maig – juny, 2010

13. Finestra violeta, 2010-2011Acrílic sobre tela50 x 55 cm.

14. le jongleur, 2007Acrílic sobre tela205 x 215 cm.

Exposicions: - Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, gener – febrer, 2008- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air

du Cormoran, “Happy Hour”, març – maig, 2008

- durban, Château Haut-Gléon, “xavier Escribà”, juliol – agost, 2008

15. Petit coeur, 2001-2010Acrílic sobre tela18 x 24 cm.

16. Paysage, 2007Acrílic sobre tela28 x 28 cm.

Exposicions: - durban, Château Haut-Gléon, “xavier

Escribà”, juliol – agost, 2008

17. Cheese Painting, 2007Acrílic sobre tela195 x 200 cm.

Exposicions: - Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, gener – febrer, 2008- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air

du Cormoran, “Happy Hour”, març – maig, 2008

- Casavells, Galeria Miquel Alzueta, “Recerca pictòrica”, juny – juliol, 2008

- París, Galerie 1900-2000, “Xavier Escribà”, febrer – març, 2006

- Montpellier, Galerie GM, “Peinture animée”, abril – maig, 2009

18. Brain Washing, 2010Acrílic i corda55 x 25 x 20 cm.

19. le voyage, 2009Acrílic sobre tela70 x 70 x 35 cm.

20. Perfecta (verda), 2009Acrílic sobre tela50 x 70 cm.

Exposicions: - Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai

K, “la couleur”, juliol – agost, 2009

21. Petit desordre, 2011Acrílic sobre tela22 x 33 x 12 cm.

22. Endless, 2010Acrílic sobre tela49,5 x 84,5 x 3,5 cm.

23. Odissea, 2011Acrílic sobre tela43 x 75 cm.

24. Pala (1/3), 2004Acrílic i pala de ferro11 x 40 x 25 cm.

Exposicions: - Villeneuve-lez-Avignon, Tour

Philippe le Bel, “la couleur”, juliol – agost, 2005

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Galeria Carmen Tatché, “El fil del temps”, juny – juliol, 2008.

25. Sss… Candle, 2011 Acrílic i plàstic15 x 10 cm.

26. Faig pintura blava, 2011Acrílic i pinzell26 x 20 cm.

27. Peinture animée, 2009Video (Tiratge de 5)durada de 23 minutsMuntatge: Glòria Safont-Tria

Exposicions: - Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai

K, “la couleur”, juliol – agost, 2009-Montpellier, Galerie GM, “Peinture

animée”, abril – maig, 2009

CATAlOGACIÓ

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

42 43

NOTES DE TAllER

Xavier Escribà, París, 2001.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

44 45

El fet de tallar la pintura:Per poder tallar la pintura abans que res n’hi ha d’haver.Així abans de parlar del fet de tallar parlaré del perquè hi ha tanta pintura que inspiri el fet de tallar-la.

Del perquè tallo, doblego i giro la telaFa uns quants dies que d’això s’està fent el meu treball. Tallar, doblegar o girar la tela son actes gens fàcils d’assumir en pintura, per tant quan aquests actes tenen lloc haurien de merèixer almenys respecte i si no és molt demanar curiositat...Quan un pinta és perquè ha decidit (dedicar-se, consagrar-se) fer això cada dia... I per tant el comentari típic del “això també ho podria fer jo” no té lloc, en el sentit que la qüestió que aquí tractem no és el poder o saber fer sinó la pràctica quotidiana de l’activitat artística.No crec que hi hagi gestos o actes gratuïts en la pintura, i tota decisió (per activa o per passiva) té la seva importància. Naturalment que si no qüestionem la tradició pictòrica/suport pictòric... en definitiva, si no ens qüestionem el què és o pot ser pintura i ens conformem amb la convenció de la finestra... tot pot resultar més fàcil. Em sento hereder de tots els meus avantpassats que han fet de la pintura la seva vida... Me’ls miro, me’ls escolto, els interpreto, els sento, els comprenc... Crec que el major respecte a la tradició pictòrica és avançar a partir d’ella... Fer-la sentir important per a una continua evolució. És per això que de la mateixa manera que l’observo i la respecto, em sento incapaç de repetir o insistir dins d’una via ja ben explotada. De la mateixa manera que considero els meus avantpassats artistes com a gent que van saber evolucionar al seu passat... jo em sento igualment obligat.En aquests moments el meu treball sembla no avançar com si el procés pictòric fos ben complex des del seu plantejament més inicial.Després de saber fer una cosa hauríem de saber fer-ne una altra, i una altra, i així successivament. És cert que el fet de fer de tot un seguit de capes superposades sembla que faci al·lusió a una manca de creativitat o coses a dir damunt la tela... I és cert! Però torno a repetir no és tracta tant de poder o saber fer pintura sinó de constatar on també hi ha pintura.En aquests moments tinc retalls de tela de lli. l’idea de retalls no m’entusiasma... Crec que el què està evolucionant és la meva mirada enfront la pintura. El fet que faci més objectes que pintures no deixa d’inquietar-me. Em continua agradant una certa bidimensionalitat de l’obra pictòrica, m’agrada que la tensió o plenitud de la pell pictòrica vingui més donada per la matèria que per la tela tensada al bastidor.

NOTES DE TAllER (TRANSCRIPCIÓ)

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

46 47

Pintar? la cosa més fàcil del món... o així ho hauria de ser. Ho dic en el sentit de ser sincer amb un mateix i donar plena llibertat a la intuïció.la mà, la mà, la mà....quina eina la mà, com a prolongació de l’ull, del sentir i del intel·lecte.la fluïdesa en la pintura... pot ser “envisajable” o possible (“voir souhaitable”, desitjable)... Somio d’una pintura sentida i fluïda com l’accent en la parla pròpia de cada cultura, o com el riure espontani i convulsiu de l’adolescència... Totes aquestes coses que ningú gosaria negar com poder-les traduir en la pràctica pictòrica.la necessitat de fer pintura... Una veritat a mitges? la qüestió és tan simple que a la mateixa pregunta hi trobem la resposta... És quan aquesta pintura existeix que podem parlar de necessitat... Tota la resta de temps és la prova que no sempre té lloc aquesta suposada necessitat de pintar.No crec que la solució estigui en pintar cada dia, sinó més aviat en la confrontació quotidiana del fet de pintar o no cada dia. No es tracta tant de fabricació de pintura com de saber on som a cada lloc i a cada moment.No voldria adoptar un discurs romàntic on tot és o hauria de ser pura fluïdesa; ni molt menys. la urgència de pintar no és natural, és artificial, construïda, preparada. I ja sabem tots que les ganes per una cosa venen exercint aquella cosa... I la pintura no és pas una excepció. En el meu cas necessito de pauses, per prendre distància, comprendre on sóc i assumir per on continuar.Hi ha molts nusos en aquests moments. la presència del nus implica assumir i mostrar (presumir) del camí complex.la fluïdesa o no, són dos elements que es confronten contínuament en la pràctica pictòrica. Un nus tradicionalment és considerat com a símbol o signe de quelcom torturat, complex i en tot cas no fluid... encara que s’hi hagi accedit de la manera més fluïda per a fer-lo.la fluïdesa pot ser ben complexa a ser copsada i la complexitat pot ser ben fluïda a ser presentada.

(Xavier Escribà, 2005)

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

4948

1969– Xavier Escribà neix a París el 3 de febrer del 1969. El seu pare, Francesc Pascual Segarra, (Barcelona, 1929), grafista publicitari, i la seva mare, Conxita Escribà Parès (Barcelona, 1937), es van conèixer en aquesta ciutat a inicis dels anys seixanta.

1971– l’1 de maig la família torna a Barcelona i s’instal·la a la travessera de Dalt número 67. En aquest barri de Gràcia transcorrerà la seva infantesa i part de la joventut.– Als quinze anys inicia estudis de solfeig i clarinet al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. – Passa molts estius i caps de setmana a l’Armentera (Alt Empordà), poble originari de la família materna.

1987– Després de finalitzar el batxillerat científic a Barcelona, inicia els estudis de Farmàcia seduït pel vessant de recerca d’aquesta disciplina. 1988– Al cap d’un any d’iniciar aquests estudis, decideix renunciar a aquesta carrera científica i invertir aquesta voluntat de recerca en el món de l’art en general i, en especial, en la pintura iniciant els estudis de Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de Belles Arts de Barcelona. Aquest primer any de

facultat serà una revelació veritable per a l’artista, que aprofitarà els caps de setmana per escapar-se a l’Empordà, on pintarà nit i dia.Paral·lelament, la creació de lletres, melodies i interpretacions serà un altre vessant de la música que l’acompanyarà al llarg dels anys noranta.

1989– Durant el primer curs a Belles Arts descobreix el món de la pintura de la mà de professors com Gerard Sala, Joan Descarga, Àlex Nogué, Joaquim Falcó i Pere Puiggrós. – A l’estiu, juntament amb uns companys de promoció, emprèn el primer viatge a París després que el 1971 va deixar la capital francesa per traslladar-se a viure a Barcelona amb tota la seva família. Aquest viatge fa renéixer en ell un desig per descobrir i per conviure a París anys més tard.– Al novembre obté el Primer Premi en el III Certamen de Pintura Contemporània de Sant Adrià de Besòs.

1990– Al gener, Xavier Escribà fa la seva primera exposició individual a l’Institut Francès de Barcelona.– Durant la primavera decideix tenir un espai de treball propi. Troba un petit taller de 30 metres quadrats al carrer del Torrent de l’Olla (número 21 - baixos) de Barcelona, que es convertirà en el seu estudi durant quatre anys i serà on s’amagarà per pintar i també escoltar Jacques Brel. Durant aquest

XAVIER ESCRIBÀ

Xavier Escribà i Clarie Cayla, Terrades, 2009.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

50 51

any i fins al 1991, Xavier Escribà no pot concebre un dia de treball al taller sense acabar l’obra començada aquell dia, però és a partir de 1991 quan els dies de treball i les pintures es van acumulant en la mateixa obra, com si el problema ara fos acceptar una darrera versió vàlida. – Al mes d’agost fa una segona exposició individual a l’Antic Escorxador Municipal de Figueres. – A l’octubre, participa en l’exposició col·lectiva Aspetti dell’Arte Contemporanea Spagnola, al Palazzo dei Diamanti de Ferrara (Itàlia).

1991– Al gener del 1991 guanya el tercer Premi de Dibuix Sant lluc, en l’onzena edició.

1992– Participa a Art al carrer, que se celebra al carrer Gran de Gràcia de Barcelona. Hi presenta una obra en què la superfície esdevé el suport d’una intervenció tridimensional mitjançant la costura d’uns retalls de tela pintats, i que escenifiquen el maridatge entre Catalunya i França. – Se celebra l’exposició individual Escribà, a la Casa de Cultura de Sant Adrià de Besòs.

1993– S’està tres mesos a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París arran de l’obtenció d’una beca d’intercanvi Erasmus entre Barcelona i París.

– Durant el temps que passa a París, treballa al taller de l’artista Henri Cueco, lloc on desenvoluparà el llenguatge de la superposició de capes de pintura fent al·lusió a la recerca de la “bona imatge” en el procés pictòric. En aquesta època també s’interessa per la serigrafia i, especialment, per la fotografia, cosa que el duu a participar en un curs dirigit per Bernard Borgeaud. – Al juny, un cop acabada l’aventura parisenca, obté el títol de llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de pintura per la Facultat de Belles Arts de Barcelona.– Paral·lelament i de manera ocasional, comença a treballar amb l’empresa USQUAM 3. Es familiaritza amb el muntatge i desmuntatge d’exposicions artístiques arreu d’Espanya durant els dos anys que hi treballa.– Participa com a representant de la Facultat de Belles Arts de Barcelona en el primer Forum International live Art que es fa a Gstaad (Suïssa).– A l’octubre s’organitza una exposició individual a la Casa del llimoner de Mataró.– A partir d’aquest any Xavier Escribà comença un treball constant de superposició de capes.

1994– Als vint-i-cinc anys, i amb el convenciment que París és el millor escenari per al seu creixement personal i artístic, Xavier Escribà s’inscriu com a estudiant a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París (E.N.S.B.A.).

– Obté, fins a l’any 1998, la residència al Pavelló Espanyol de la Cité Internationale Universitaire de París. Aquí és on, gràcies a un estudi d’enregistrament in situ i a l’actuació en diverses sales de concert, desenvolupa la seva creació musical juntament amb el músic català Jaume Farré, i després amb el pianista i pintor francès Olivier Filippi. – l’obtenció del títol universitari li permet accedir al tercer curs acadèmic del taller del pintor Michel Gemignani. Pintar en aquest taller l’absorbeix de tal manera que oblida les seves altres obligacions acadèmiques.– Gràcies a la seva experiència professional, entra a treballar a la Galerie Nationale du Jeu de Paume participant en els muntatges i desmuntatges de les exposicions que s’hi organitzen. Hi treballarà fins a l’estiu del 2003. Durant aquest període aquesta institució presenta retrospectives d’artistes contemporanis com Tàpies, Jeff Wall, Jaume Plensa, Miquel Barceló, Armán, debré, Cesar, Kcho, erró, Soto, Spoerri, etc.

1996– Fa una estada de tres mesos a la Kuvataideakatemia de Hèlsinki gràcies a l’obtenció d’una beca d’intercanvi Erasmus entre París i aquesta ciutat finlandesa. Aquest nou marc de treball influencia la seva obra, i durant aquests mesos constata amb gran sorpresa que el plantejament pictòric ja iniciat encaixa a la

perfecció en aquest nou entorn. Durant aquest període es desenvolupa en ell una gran creativitat pel que fa a la composició de les cançons. – Al juny participa en l’exposició col·lectiva Kaukolämpöä, a Hèlsinki. – En el mes d’agost organitza una exposició conjunta amb el seu pare a la Fundació Rodríguez Amat. Hi presenta pintures i les seves darreres composicions musicals.

1997– Participa en l’exposició col·lectiva Yves Michaud - 25 ans de collection d’Art Contemporain en dépôt au Musée de Céret.

1998– A pesar d’haver estat portant tot un recorregut acadèmic irregular i en contra de tot pronòstic, Xavier Escribà obté el Diplôme Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París “Avec les Félicitations du Jury à l’Unanimité”. El jurat està format per membres com la conservadora Noëlle Pijaudier, el crític d’art Eric de Chassey i l’artista Daniel Dezeuze, entre altres.– la trobada que té Xavier Escribà a l’ENSBA amb l’artista estonià Urmo Raus es materialitza amb l’exposició i catàleg Climate. Primerament, té lloc a la Vaal Galerii de Tallinn (Estònia), i després a la Galeria dels Àngels de Barcelona.– A partir de l’estiu d’aquest any i fins al 2000, Xavier escribà viu i treballa a la residència d’artistes de la Fondation Dufraine, a Chars.

Xavier Escribà, Castelldefels, 1992. Fotografia realitzada amb motiu de l’exposició “Escribà” a la Casa de Cultura de Sant Adrià de Besòs.

xavier escribà al seu taller del carrer Torrent de l’Olla nº21 de Barcelona, 1991.

xavier escribà al seu taller de l’Armentera, 1989.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

52 53

1999– Al maig participa en l’exposició col·lectiva Diplômes 98 à l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, i al mateix temps, exposa a la Galerie du Haut Pavé de París amb motiu d’una “carte blanche d’Yves Michaud”.– Gràcies al patrocini dels senyors Duhamel i després d’haver participat durant el mes de maig del 1995 a la residència d’artistes del Château Haut-Gléon (Corbières), surt publicada Il récupère la peinture, una primera edició monogràfica de recull d’escrits i imatges elaborats durant el període 1993-1998.– Obté la Beca d’Arts Plàstiques del Colegio de España de París. El treball produït durant aquesta beca es presenta a l’estand del Ministeri de Cultura durant la fira d’art ARCO de Madrid de l’any 2001, com també a la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid i a l’Institut Cervantes de París. És en aquest període que Xavier Escribà decideix mostrar l’estructura de fusta que defineix el bastidor.

2000– A inicis d’any s’instal·la a viure a Châtillon, als afores de París, on romandrà fins a finals del 2003.– Organitza l’exposició individual Recuperar la pintura al Centre d’Études Catalans de la Université de Paris-Sorbonne. Arran d’aquesta mostra, Xavier Escribà coneix linda i Steve Miller, de Nova York, amb els quals mantindrà una estreta relació d’amistat i mecenatge.

– Exposa a la Galerie EOF de París juntament amb l’artista Glòria Safont-Tria.– Participa a la IX Bienal Nacional de Arte Ciudad de Oviedo.– Coneix Marcel i david Fleiss, de la Galerie 1900*2000. xavier escribà esdevé artista de la galeria i participa periòdicament en nombroses fires d’art internacionals com ARCO, Art Basel, FIAC, etc. – S’esdevé la primera estada de Xavier Escribà a la ciutat de Nova York. Durant tot un mes en descobreix els museus i galeries, com també nombrosos artistes, gràcies a la seva amistat amb els Miller. Després de París, Nova York li sembla una nova destinació de vida, però precisament aquest allunyament com també la lectura intuïtiva de La vida secreta de Salvador Dalí li farà veure que la solució es pot trobar senzillament en la gent i en el paisatge més proper i conegut. Aquesta reflexió és la que el motivarà a tornar i a demanar ajut als pagesos de l’Alt Empordà, els quals li oferiran espai on poder pintar els dos anys següents. – A l’Armentera comparteix espai i amistat amb un pagès, Josep Vilarrodona, de vuitanta anys, que li deixarà un cobert enmig de gallines, orenetes i ratpenats. Enmig d’aquest context tan auster Xavier Escribà produirà obres importants com són els primers Magmes pictòrics, les teles amb prou “cos” de pintura que fa que no necessitin ser muntades sobre bastidor, així com també les obres Ambiguité parfaite, L’atzavara, Cara i creu pictòric, etc. De fet, és a

partir d’aquest moment que la presència del bastidor desapareix gairebé completament de les seves obres.

2001– Al maig participa al vuitè Courant d’Art a Deauville. Hi presenta el projecte A painting as a wall, en què la intervenció pictòrica ocupa tot l’espai expositiu recreant, així, una segona pell. Aquesta mateixa idea també s’aplica a l’exposició col·lectiva Alors notre histoire, que té lloc a la Galerie Haut-Pavé al mes de setembre.– la Chancellerie des Universités de París li atorga el Prix Artistique Félix Fénéon 2001. l’obtenció d’aquest guardó li dóna l’oportunitat de muntar una gran exposició individual al cap d’un any. Entre els membres del jurat d’aquest premi hi havia Daniel Abadie, Pierre Alechinsky, Georges Raillard, François Rouan i Werner Spies, entre altres.– A finals d’any l’artista Joan Maria Puigverd proposa a Xavier Escribà recuperar el seu taller ubicat a l’avinguda de Gabriel Péri de Montreuil. Hi romandrà fins a l’abril del 2005 i sota el mecenatge de Jean Cherqui.

2002– Al gener participa a la col·lectiva Entrée en Scène comissariada per Philippe Cyroulnik i presentada a la Galerie Pascal Gabert de París. Aquesta exposició viatjarà uns mesos més tard a l’École d’Art Gérard Jacot de Belfort.

– Organitza una mostra a la sala d’exposicions de linda Miller ubicada al Soho de Nova York.– Participa a la XIII Biennal-Mostra d’Art Contemporani Català, que viatja per Catalunya i el Principat d’Andorra.– Al juliol se celebra la mostra individual Xavier Escribà /Prix Fénéon 2001 a la capella de la Sorbona de París. Aquest esdeveniment suposarà, en Xavier Escribà, un punt d’inflexió dins la seva trajectòria artística ja que Marcel Fleiss, en nom de la Galerie 1900*2000, mostra el seu compromís amb l’adquisició d’un nombre important d’obres i la presentació de Xavier Escribà com a artista representant de la galeria. A partir d’aquest moment la seva obra comença a ser reconeguda per col·leccionistes d’arreu del món. – Al setembre participa a la Biennale Europea Arti Visive la Spezia com a artista representant de França.– Al desembre té lloc una mostra individual a la Galerie 1900*2000 de París. En aquesta exposició comparteix publicació amb el Museo Antón de Candás (Astúries), que és on s’exhibirà a la primavera del 2003.

2003– Coneix Clarie Cayla a París, amb qui es casarà un any més tard. Aquesta unió matrimonial és el que farà accelerar el procés de tornada a Catalunya i engegar el projecte de rehabilitació d’una casa taller a Terrades (Alt Empordà).

Exposició “Xavier Escribà/ Prix Fénéon 2001” a la Chapelle de la Sorbonne de París, al juliol del 2002.

xavier escribà, “Big bang”, 2002. Acrílic sobre tela, 75 x 88 cm. (de la sèrie “Magmes pictòrics”).

xavier escribà, “les sis veritats”, 1999. Acrílic sobre tela i estructura de fusta, 198 x 297 cm.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

54 55

– Guanya el Prix de Peinture-Antoine Marin. El jurat està compost per Gerard Garouste, Michel Gemignani, Bernard Rancillac i Antoni Taulé, entre altres. Mesos més tard les obres dels guanyadors dels darrers anys s’exposen al Museu de Karlskrona (Suècia).– Participa a l’exposició Peindre en trois dimensions, al Musée Ingres de Montauban. Escribà presenta Forme rétrécie, que s’exposa juntament amb altres obres d’artistes com Bogart, Domela, Dubuffet, Gironella, Guinovart, Klasen, Millares, Rebeyrolle, Rivera, Rueda, Soto, Tàpies, etc.– Participa en el TRANSART4, que organitza l’Ajuntament de Girona. Aquesta exposició viatja posteriorment al Museu Can Palauet de Mataró i a l’Imatran Taidemuseo (Finlàndia). – S’organitza l’exposició individual Magmas picturaux, a la Maison des Arts André Malraux de Créteil.– Presenta la individual Grog, roig, blau..., a la Sala d’Exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a lleida.

2004– Exposició individual a la Galerie 1900*2000 de París.– Exposició individual La intuïció, a Son Space Gallery, al molí de Pals (Alt Empordà).– Guanya el primer accèssit del Premi Salou de Recerca Pictòrica (en la tercera edició).– Té lloc una mostra individual a la Galeria Metropolitana de Barcelona.

2005– A l’abril deixa París per instal·lar-se de forma provisional a Bordils per dos anys, el temps necessari per rehabilitar la casa taller de Terrades.– És seleccionat per representar Espanya al Salon Européen des Jeunes Créateurs. Aquesta exposició després viatja a les ciutats d’Amarante, Gènova, l’Hospitalet de llobregat, Montrouge i Salzburg.– Guanya la IV Biennal de Girona.– Té lloc l’exposició individual El fil del temps, a la Galeria Carmen Tatché de Sant Feliu de Guíxols. Hi mostra Avant l’ère de Cian, obra que anuncia el naixement de la seva filla Cian al mes de setembre.

2006– Se celebra l’exhibició individual Obra recent a la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona.– Rep la Menció d’Honor al I Premi de Pintura Petit Format de Sant Cugat del Vallès.– S’organitza una exposició individual a la Galerie 1900*2000 de París.

2007– A partir de l’1 de gener, Xavier Escribà i la seva família s’instal·len a viure a la casa taller de Terrades.– Es fa l’exposició individual The Best of Xavier Escribà, a la Galerie GM de Montpeller.– Participa a la mostra Formes de la pintura, al Centre Cultural la Mercè de Girona.

– Participa al Salon Réalités Nouvelles 2007 com a artista europeu convidat. – Munta una exposició individual a la Galeria Giart de Girona.– Forma part de la col·lectiva Quasiment Royale, a l’École Supérieure des Beaux-Arts de Montpeller.

2008– Es fa l’exposició individual Taller obert, a la Casa de Cultura de Girona. Maria lluïsa Borràs és qui posa el títol a aquesta mostra, amb el qual s’intenta resumir el concepte de traslladar el taller de l’artista al lloc de l’exposició, de manera que tant artista com espectador comparteixen el mateix espai-temps. Aquest projecte, de caràcter itinerant, va tenir molt bona acollida tant pel públic com per la premsa en aquest primer assaig. – S’organitza l’exposició individual Recerca pictòrica, a la Galeria Miquel Alzueta de Casavells.– Fa una individual al Château Haut-Gléon de Villesèque-des-Corbières.

– Participa, juntament amb Clarie Cayla, en el projecte Finestra x Maçart, al Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà M11, celebrat a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).– l’Hotel Denit de Barcelona (Grup Majestic) li encarrega una obra pictòrica que després pengen en un dels salons de l’hotel.

2009– Té lloc l’exposició individual Xavier Escribà a la Galerie 1900*2000 de París.– Té lloc l’exposició individual Peinture animée, a la Galerie GM de Montpeller.– Amb motiu de la inauguració de l’Espai K de la capella de l’Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols, Xavier Escribà fa una mostra individual.

2010– Neixen els seus dos fills bessons, Jon i Isaac.– Participa a l’exposició Bodyguard (Une collection privée de bijoux d’artistes), al Passage de Retz de París.

xavier escribà al seu taller de Terrades, novembre, 2010.

Exposició “Taller Obert” a la Casa de Cultura de Girona, 2008.

xavier escribà amb l’obra “Atlàntida”, taller de Terrades, gener, 2011.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

56 57

1990- Barcelona, “Xavier Escribà”, Institut

Francès, 11 – 31 gener, 1990- Figueres, “Xavier Escribà”, Antic

Escorxador Municipal, 8 – 25 agost, 1990

1992- Sant Adrià de Besòs, “Escribà”,

Casal de Cultura, 6 – 29 novembre, 1992

2000- París, “Recuperar la pintura”, Centre

d’études catalanes, maig, 2000

2001- París, “Prix artistique Félix Fénéon”,

Chapelle de la Sorbonne, 4 – 26 juliol, 2001

2002- Nova York, “Xavier Escribà

Paintings”, Kilim Gallery, 3 maig – 11 maig, 2002

2003- París, “Xavier Escribà”, Galerie

1900-2000, 5 desembre 2002 – 17 gener, 2003; Candás (Asturias), “Xavier Escribà”, Centro de escultura de Candas”, 29 març – 4 maig, 2003 (exposició itinerant)

- Créteil, “xavier escribà. Magmas picturaux”, la Maison des Arts André Malraux, 23 setembre – 25 octubre, 2003

- lleida, “Xavier Escribà: Groc, roig, blau”, Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 12 desembre 2003 – 10 gener 2004

2004- París, “Xavier Escribà”, Galerie

1900-2000, 3 juny – 23 juliol, 2004

- Pals (Girona), “la intuïció”, Son Espace Gallery (Molí de Pals), 31 juliol – 18 setembre, 2004

2005- Barcelona, “Xavier Escribà”,

Metropolitana de Barcelona, 2 desembre 2004 – 15 gener 2005

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), “Xavier Escribà. El fil del temps”, Galeria Carmen Tatché, 18 juny – 18 juliol, 2005

- Villeneuve lez Avignon, “Xavier Escribà. Peinture”, Tour Philippe le Bel, 2 juliol – 28 agost, 2005

2006- Barcelona, “xavier escribà. Obra

recent”, Galeria Fidel Balaguer, 2 febrer – 4 març, 2006

- Brussel·les, “Xavier Escribà”, Chartreux 39- Artspace, 12 maig – 3 juny, 2006

- París, “Xavier Escribà”, Galerie 1900-2000, 5 octubre – 4 novembre, 2006

2007- Montpellier, “The Best of Xavier

Escribà 2000-2006”, Galerie GM, 1 febrer – 17 març, 2007

- Girona, “Xavier Escribà. Pintura i objectes pictòrics”, Galeria d’art Giart, 15 juny – 15 juliol, 2007

2008- Girona, “Taller obert”, la Casa de

Cultura, 7 gener – 9 febrer 2008- Pernes-les-Fontaines, “Xavier

Escribà. Happy Hour”, Galerie l’aire du Cormoran, 28 març – 24 maig, 2008

- Casavells (Empordà), “Xavier Escribà. Recerca pictòrica”, Galeria Miquel Alzueta, 14 juny, 2008

- Villesèque des Corbières, “xavier Escribà”, Château Haut-Gléon, 28 juliol – 30 agost, 2008

2009- Madrid, “Xavier Escribà”, Galería

Marita Segovia, 12 gener – 13 març, 2009

- París, “Xavier Escribà”, Galerie 1900-2000, 19 febrer – 28 març, 2009

- Montpellier, “Xavier Escribà. Peinture animée”, Galerie GM, 30 abril – 13 juny, 2009

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), “Xavier Escribà”, Espai K- Casa de Cultura, 14 juliol – 9 agost, 2009

SElECCIÓ EXPOSICIONS INDIVIDUAlS

VERSIÓN CASTEllANA

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

59

SEDIENTO DE ETERNIDAD *F. ARRABAl

XAVIER ESCRIBÀ concibesu obra como una aberración de lucidez. la felicidad duerme con unasonrisa de fiera, con los ojos entrecerrados. Forma y fondo, espíritu ydelirio, parecidos en todo,se unen para formar un solo ente. El artista ajusta sus pulsiones ala sombra de su furor para caminara lo largo del sendero del porvenir. las cosas fugacesdevienen eternas y las bestias,tan conmovedoras como los siglos quetranscurren. Cuántas veces describe losdecorados de su vida, de su infancia,de sus orgasmos, con la esperanza dereencontrarlos luego acorde con sus deseos en su memoria. Domando sus miedos, dejaen el olvido los infortunios y lainutilidad y escribe. los animales despiertan suespíritu y lo transportan a un mundo devoluptuosidad y estética donde todo parececolocado bajo la misma estrella. Sediento de eternidad, XAVIERESCRIBÀ aspira a permanecerlibidinosamente a la altura de sumemoria. Frente a su obra, su existenciaes, en ocasiones, tan bella comosuperflua. Sus crepúsculos son menosresplandecientes que sus alboradas, perotodos cantan alabanzas. Se diría que sus recuerdosnos contemplan con mansedumbre angelical, locura bestial y encanto.Cuando el sol pone fin a supresencia, XAVIER ESCRIBÀ convocael enlace de la sombra y la noche a travésde su arte del espasmo y el frenesí.

F. Arrabal Agosto, 2009

*Traducción del original escrito en francés “ASSOIFFÉ D’ÉTERNITÉ”.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

60 61

En la pintura hay algo absoluto, eterno, independiente de las historias que narra o de los contenidos que expresa, más allá de las épocas o incluso de los mismos pintores. Ello constituye su aura, y éste es el arcano sobre el que Escribà trabaja. las tiras de tela recortada, los lienzos plegados o enrollados, las perforaciones e incisiones en el soporte se expresan como un escrutar el misterio de la pintura. El artista busca dar cuerpo o transformar en algo tangible aquello que es impenetrable e inasible, que es lo que le fascina. Si recorta el lienzo, lo perfora, lo pliega, es porque éste es, repitámoslo, lo que, en última instancia, hace que la pintura sea pintura. Es un pensamiento mágico que trata de agarrar el fantasma, de dar cuerpo a aquello que no posee substancia, de apropiarse emocionalmente del misterio, de tocarlo… Es como aquel niño que abre y desmonta un despertador para descubrir el enigma del tiempo.

La carne de la pintura

En muchas de las notas en que plasma sus pensamientos íntimos en torno al arte, Xavier Escribà insiste en la palabra cuerpo. Son textos susceptibles de múltiples interpretaciones, pero, tal vez, con este término aluda a “la carne de la pintura”. Hay razones para pensarlo. Paul Klee, por poner un caso, hablaba de una anatomía del cuadro, con su esqueleto, sus músculos, su piel... la historia del arte, sin embargo, ha hecho de la pintura algo unidimensional, sin grosor, identificándola con superficie, epidermis… Ha ignorado su carnalidad. En la pintura clásica se disimulaba su robustez a través de una pincelada lábil que apenas dejaba rastro material en el cuadro. Modernamente, la fotografía o el medio digital han intensificado ese efecto de intangibilidad de la imagen –más que nunca imago, del latín “fantasma, aparición, espectro”–, en la que toda corporalidad se ha volatilizado. Más aún, se diría que las imágenes aparecen hoy como entes incorpóreos, extraños, porque su “realidad” o consistencia física no se corresponde con ninguna noción de peso, solidez, materia… Y aún así –y acaso quizá por ello– ejercen una especial fascinación, por no decir inquietud.

Algunos artistas se han enfrentado a esta desustanciación de la imagen con la convicción de que la pintura contenía un enigma en su interior. la noción de pintura como palimpsesto que tenía Sigmar Polke implica la idea de algo dentro que se esconde más allá de la estricta visión de superficie. la pintura es, para Polke, superposición de sedimentos que se van solapando uno tras otro, aunque no sean visibles en la imagen final. Son conocidas las radiografías que el artista hizo de un cuadro de Goya, las cuales revelaron imágenes escondidas bajo la capa de pigmentos más externa.

Pero Polke sigue planteándose la pintura en términos de piel, como capas o sedimentos superpuestos. Su concepción se podría resumir en la imagen de una cebolla: finas películas que se suceden una tras otra en una espiral sin fin. No es el caso de Xavier Escribà; para él, tras la apariencia o epidermis, hay un cuerpo. Y el cuerpo de la pintura consiste en su dimensión tangible: el lienzo y el pigmento, que trabajará de diversas maneras, pero en tanto “cosa” física y material. Y cuando hablamos de “cuerpo” o “carne” estamos hablando de deseo.

El planteamiento de Escribà es un universo singular que no es equiparable a ningún otro, pero es importante que intentemos situarlo en un contexto o unas referencias que nos ayuden a interpretarlo. En este sentido, y aun siendo muy diferentes, su trabajo se aproxima vagamente a la sensibilidad de artistas como Perejaume, Jordi Alcaraz o Jesús Galdón, que se han planteado el mundo del objeto y la problemática de la creación. En ellos hay una exploración fetichista de los misterios del arte y una reivindicación de la “carne” de la pintura.

“Los ojos de Paul Klee”

En una primera aproximación, se diría que, de existir algún motivo figurativo en la obra de Xavier Escribà, éste sería el ojo. Un ojo que se manifestaría en estos puntos o circunferencias de color –y también en los agujeros–, tan frecuentes en el trabajo del artista. Por otra parte, Escribà, que, repetidamente, ha homenajeado a Paul Klee en los títulos de su propia

lA PINTURA HECHA CARNEJAUME VIDAl OlIVERAS

Retazos de pintura desgarrados del cuadro, lienzos recortados en tiras que se enroscan, piezas que se exhiben de cara a la pared mostrando su reverso, telas que se pliegan sobre sí ocultando los pigmentos que asoman por las junturas… Aunque sugerente, ¿no es, el de Xavier Escribà, un mundo extraño? Y, sin embargo, implica años de esforzado trabajo y de un continuo preguntarse en torno a arcanos de la pintura. lo que le intriga al pintor es qué hay en ella que tanto nos fascina.

El “Big Bang”

Es difícil precisar cómo y por qué Escribà inició esta reflexión. Seguramente no hay una explicación unívoca y las razones profundas se nos escapan, pero en su trayectoria intuimos un punto de partida: el monocromo titulado Barcelona Paris (Aller-Retour), del ya lejano 1993. Se trata de una pieza troquelada y con el bastidor, visible entre los orificios, dislocado. A primera vista, podría pasar por un experimento más de aquellos que se almacenan, olvidados, en los estudios de los artistas. Y, sin embargo, para nosotros reviste especial importancia, pues se trata de la primera vez –que sepamos– que el pintor ataca el formato, esto es, que destripa la pintura.

Barcelona Paris (Aller-Retour) cierra y abre simbólicamente una etapa, en un momento en que el artista, de regreso a Barcelona tras realizar una breve estancia formativa en París, culmina su fase educativa. es entonces cuando escribà descubre una manera nueva de trabajar la pintura, de relacionarse con ella. Hasta aquel momento, y siguiendo las pautas tradicionales, la había concebido como una superficie en blanco donde aplicar los pigmentos, ya fuese en forma de motivos abstractos o con referencias figurativas. Pero ahora, al horadar el plano y penetrar el soporte, rompe y profana algo que invariablemente ha permanecido –y debía permanecer– inmaculado y sellado. Se diría que Escribà, como Alicia, ha traspasado al otro lado del

espejo, una acción que no era fácil ni evidente, y que es consecuencia de un largo recorrido y de un arduo proceso de maduración. Porque de lo que se trataba era de violar unos arquetipos muy arraigados en la memoria de la pintura, esto es, de enfrentarse al tabú.

Romper el aura

¿Por qué un artista violenta y maltrata de esta manera el soporte? En el caso de Escribà, no se trata en absoluto de un gesto banal. Posee una dimensión simbólica muy fuerte. Piénsese en lucio Fontana, para el cual la perforación implicaba un ritual y un sacrificio, representa acceder a ese otro espacio invisible, acaso lo sagrado, con la voluntad de franquear los límites… En definitiva, aunque el de Fontana sea un mundo muy diferente al de nuestro artista, todas las connotaciones implícitas en su acción –y apuntadas aquí un poco apresuradamente– están de algún modo latentes en el trabajo de Xavier Escribà. El suyo, como el de Fontana, es un arte que vulnera la pintura para hacerla hablar.

Pero si se trata de hacer hablar a la pintura, ¿en qué idioma se expresa ésta? Cuando, en los años sesenta, Donald Judd, intentando explicar sus inquietudes, definía el arte según unos principios esenciales muy precisos, lo hacía en unos términos muy cercanos a las preocupaciones de Escribà. Para Judd, el cuadro es esencialmente el “rectángulo” y “el hecho de que haga falta meter alguna cosa en su interior poco importa”. lo que define la pintura –viene a decir el artista americano– no es tanto lo que se inscribe dentro de los límites de la tela, sino el marco. esto es, es el rectángulo lo que hace a la pintura. Y quien dice marco o rectángulo dice formato, lienzo, pigmento, superposición sobre el muro… El aura de la pintura se articula según estos valores. Poco importa que la posición de Donald Judd como artista sea muy distante de la de Escribà, interesa retener simplemente que aquél ha expuesto, de una manera clarividente, la condición de la pintura, aquello que hace que la pintura sea pintura y también lo que le da su aura.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

62 63

NOTAS DE TAllER (TRANSCRIPCIÓN)

El hecho de cortar la pinturaPara poder cortar la pintura antes tiene que haber.Así, antes de hablar del hecho de cortar hablaré del porque hay tanta pintura que inspire el hecho de cortarla.Del porque corto, doblo y giro la telaHace unos días que de esto se está haciendo mi trabajo. Cortar, doblar o girar la tela son actos nada fáciles de asumir en pintura, por tanto cuando estos actos se producen deberían merecer por lo menos respeto y si no es mucho pedir curiosidad…Cuando uno pinta es porque ha decidido (dedicarse, consagrarse) hacer esto cada día… Y por tanto el comentario típico de “esto también lo podría hacer yo” no se da, en el sentido que la cuestión que aquí tratamos no es el poder o saber hacer sino la práctica cuotidiana de la actividad artística. No creo que haya gestos o actos gratuitos en la pintura, y toda decisión (por activa o por pasiva) tiene su importancia. Naturalmente que si no cuestionamos la tradición pictórica/ soporte pictórico…. en definitiva, si no nos cuestionamos lo que es o puede ser pintura y nos conformamos con la convención de la ventana… todo puede resultar más fácil. Me siento heredero de todos mis antepasados que han hecho de la pintura su vida…. los miro, los escucho, los interpreto, los siento, los comprendo… Creo que el mayor respeto a la tradición pictórica es avanzar a partir de ella…. Hacerla sentir importante para una continua evolución. Es por esto que de la misma forma que la observo y la respeto, me siento incapaz de repetir o insistir dentro de una vía ya bien explotada. De la misma manera que considero mis antepasados artistas como gente que supo evolucionar a su pasado…. Yo me siento igualmente obligado.En estos momentos mi trabajo parece no avanzar como si el proceso pictórico fuera bien complejo desde su planteamiento inicial.Después de saber hacer una cosa deberíamos saber hacer otra, y otra, y así sucesivamente. Es cierto que el hecho de hacer de todo una serie de capas superpuestas parece que haga alusión a una falta de creatividad o cosas que decir sobre la tela… Y es cierto! Pero vuelvo a repetir no se trata tanto de poder o saber hacer pintura sino de constatar donde también hay pintura.en estos momentos tengo recortes de tela de lino. la idea de recortes no me entusiasma… Creo que

lo que está evolucionando es mi mirada frente a la pintura. El hecho que haga más objetos que pinturas no deja de inquietarme. Me sigue gustando una cierta bidimensionalidad de la obra pictórica, me gusta que la tensión o plenitud de la piel pictórica venga más dada por la materia que por la tela tensada en el bastidor.Pintar? la cosa más fácil del mundo… o así debería ser. lo digo en el sentido de ser sincero con uno mismo y dar plena libertad a la intuición. la mano, la mano, la mano... que herramienta la mano, como prolongación del ojo, del sentir y del intelecto. la fluidez en la pintura…puede ser “envisajable” o posible (“voir souhaitable”, deseable)… Sueño de una pintura sentida y fluida como el acento en la parla propia de cada cultura, o como la risa espontánea y convulsiva de la adolescencia… Todas estas cosas que nadie osaría negar como poder traducirlas en la práctica pictórica.la necesidad de hacer pintura…. Una verdad a medias? la cuestión es tan simple que a la misma pregunta encontramos la respuesta… Es cuando esta pintura existe que podemos hablar de necesidad… Todo el resto de tiempo es la prueba que no siempre tiene lugar esta supuesta necesidad de pintar.No creo que la solución esté en pintar cada día, sino más bien en la confrontación cuotidiana del hecho de pintar o no cada día. No se trata tanto de fabricación de pintura como de saber dónde estamos en cada lugar y en cada momento. No quiero adoptar un discurso romántico donde todo es o debería ser pura fluidez; ni mucho menos. la urgencia de pintar es natural, es artificial, construida, preparada. Y ya sabemos todos que las ganas por una cosa vienen ejerciendo esa cosa…. Y la pintura no es para nada una excepción. En mi caso necesito de pausas, para tomar distancia, comprender dónde estoy y asumir por dónde continuar. Hay muchos nudos en estos momentos. la presencia del nudo implica asumir y mostrar (presumir) del camino complejo.la fluidez o no, son dos elementos que se confrontan continuamente en la práctica pictórica. Un nudo tradicionalmente es considerado como símbolo o signo de algo torturado, complejo y en todo caso no fluido… aunque se haya accedido de la manera más fluida para hacerlo. la fluidez puede ser bien compleja a ser captada y la complejidad puede ser bien fluida a ser presentada.

obra, menciona expresamente los ojos: “los ojos de Paul Klee”. El pintor suizo se presenta como una suerte de metáfora de la creación y el ojo –no podría ser de otra manera– como uno de los atributos o símbolos de todo artista. Efectivamente, el órgano de la vista es un motivo iconográfico muy recurrente en Klee, ya sea como ojo solar que ilumina y alumbra de sentido las cosas, ya como ojo nocturno que penetra en las profundidades de la noche o lo subterráneo.

El ojo, pues, aparece como un elemento clave para Xavier Escribà. Y, sin embargo, los suyos no son, en propiedad, órganos para mirar. Y si lo fueran contradecirían ese trabajo suyo de exploración del cuerpo de la pintura, en el que lo importante es lo tangible y lo táctil como valores simbólicos. Existe un detalle muy significativo que nos informa de la atrofia de esos ojos: la multiplicidad o repetición del motivo. El ojo único –el sol– es metáfora del conocimiento y la clarividencia, pero su iteración se asocia a la noche poblada de estrellas sin luz, esto es, a la imposibilidad de ver.

Interesa apuntar aquí, aunque sea de una manera rápida, el proceso de trabajo de Xavier Escribà para comprender la naturaleza de estos ojos táctiles. En 1999 el artista realizó una serie de obras que tituló, genéricamente, Pintura recuperada, las cuales consistían, formando un binomio indisociable, en dos elementos: un lienzo y una suerte de bola. En una primera etapa de preparación, el artista iba aplicando varias capas de acrílico sobre el lienzo, una tras otra, cada cual de distinto color, dejando secar cada imprimación. De resultas de esta acción, la tela acababa siendo, finalmente, un monocromo: la tonalidad de la última capa, que ocultaba multitud de estratos de diferentes colores. Posteriormente, en un segundo momento, decapaba, incidiendo con un instrumento punzante, en este cuerpo (¿podríamos llamarlo carne?) formado de estratos de pintura. las hendiduras (¿heridas abiertas?) dejaban entrever las diferentes camas de pigmento. Pero la obra definitiva no finaliza en este punto, porque Escribà recuperaba el material horadado, las virutas en forma de ojos, y con ellas amasaba una suerte de bola: se trata de “la pintura recuperada”, táctil, sólida, con masa…

En Escribà, por tanto, “los ojos de Klee” no se relacionan con el órgano de la vista; son, más bien, una suerte de visión táctil que penetra en el cuerpo de la pintura. Son ojos ciegos que exploran, palpando, esa materia pictórica en la que la pintura se hace carne.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

64 65

11. The Last Cap de Creus (blau), 2010Acrílico sobre tela. 80 x 100 x 30 cm.

12. Finestra blava, 2009Acrílico sobre tela. 50 x 50 x 5 cm.

Exposiciones: - Barcelona, Galeria Miquel Alzueta,

“Extramuros”, mayo – junio, 2010

13. Finestra violeta, 2010-2011Acrílico sobre tela. 50 x 55 cm.

14. Le jongleur, 2007Acrílico sobre tela. 205 x 215 cm.

Exposiciones: - Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, enero – febrero, 2008- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air

du Cormoran, “Happy Hour”, marzo – mayo, 2008

- durban, Château Haut-Gléon, “xavier Escribà”, julio – agosto, 2008

15. Petit coeur, 2001-2010Acrílico sobre tela. 18 x 24 cm.

16. Paysage, 2007Acrílico sobre tela. 28 x 28 cm.

Exposiciones: - durban, Château Haut-Gléon, “xavier

Escribà”, julio – agosto, 2008

17. Cheese Painting, 2007Acrílico sobre tela. 195 x 200 cm.

Exposiciones: - Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, enero – febrero, 2008- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air

du Cormoran, “Happy Hour”, marzo – mayo, 2008

- Casavells, Galeria Miquel Alzueta, “Recerca pictòrica”, junio – julio, 2008

- París, Galerie 1900-2000, “Xavier Escribà”, febrero – marzo, 2006

- Montpellier, Galerie GM, “Peinture animée”, abril – mayo, 2009

18. Brain Washing, 2010Acrílico y cuerda. 55 x 25 x 20 cm.

19. Le voyage, 2009Acrílico sobre tela. 70 x 70 x 35 cm.

20. Perfecta (verda), 2009Acrílico sobre tela. 50 x 70 cm.

Exposiciones: - Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai

K, “la couleur”, julio – agosto, 2009

21. Petit desordre, 2011Acrílico sobre tela. 22 x 33 x 12 cm.

22. Endless, 2010Acrílico sobre tela. 49,5 x 84,5 x 3,5 cm.

23. Odissea, 2011Acrílico sobre tela. 43 x 75 cm.

24. Pala (1/3), 2004Acrílico y pala de hierro. 11 x 40 x 25 cm.

Exposiciones: - Villeneuve-lez-Avignon, Tour

Philippe le Bel, “la couleur”, julio – agosto, 2005

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Galeria Carmen Tatché, “El fil del temps”, junio – julio, 2008.

25. Sss… Candle, 2011 Acrílico y plástico. 15 x 10 cm.

26. Faig pintura blava, 2011Acrílico y pincel. 26 x 20 cm.

27. Peinture animée, 2009Video (Tiraje de 5)durada de 23 minutosMontaje: Glòria Safont-Tria

Exposiciones: - Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai

K, “la couleur”, julio – agosto, 2009- Montpellier, Galerie GM, “Peinture

animée”, abril – mayo, 2009

CATAlOGACIÓN

01. La face “au culte” de la peinture (bleue), 2001Acrílico sobre tela. 83 cm. ø

Exposiciones: - París, Chapelle de la Sorbonne,

“Xavier Escribà – Prix Fénéon 2001”, julio – agosto, 2002

- Créteil, Maison des Arts André Malraux, “Magmas Picturaux”, septiembre – octubre, 2003

- París, Galerie 1900-2000, “Xavier Escribà”, junio – julio, 2004

02. Cara i creu pictòric, 2001Acrílico sobre tela y madera. 70 x 95 cm.

Exposiciones: - Créteil, Maison des Arts André

Malraux, “Magmas picturaux”, septiembre – octubre, 2003

- Molí de Pals, Space Son Gallery, “la intuició”, julio – agosto, 2004

- Nimes, Chart Gallery, “ArteNimes 2005”, septiembre, 2005

- Villeneuve les Avignon, Tour Philippe le bel, “Xavier Escribà”, julio – agosto, 2005

- Girona, Centre Cultural la Mercè, “Formes de la pintura”, abril – junio, 2007

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrero – abril, 2007

- Girona, Casa de Cultura, “Taller Obert”, enero – febrero, 2008

- Pernes les Fontaines, Galerie de l’Air du Cormoran, “Happy Hour”, marzo – mayo, 2008

- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai K, “la couleur”, julio – agosto, 2009

03. Forme rétrécie, 2002Acrílico sobre tela. 150 x 60 cm.

Exposiciones: - París, Galeria 1900-2000, “Xavier

Escribà”, diciembre 2002 – enero, 2003- Candás, Museo Antón, “xavier

Escribà”, marzo – abril, 2003- Montauban Musée Ingres, “Peindre

en trois dimensions”, julio – septiembre, 2003

- Créteil, Maison des Arts et de Culture André Malraux, “Magmas picturaux”, septiembre – octubre, 2003

- Pals (Girona), Son Espace Gallery, “la intuició”, julio – agosto, 2004

- Villeneuve-lez-Avignon, Tour Philippe le Bel, “Xavier Escribà”, julio – agosto, 2005

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrero – marzo, 2007

04. Babella (à Clarie), 2004Acrílico sobre tela. 20 x 70 x 50 cm.

Exposiciones: - Pals (Girona), Son Space Gallery, “la

intuició”, julio – agosto, 2004- Barcelona, Galeria Metropolitana,

“Xavier Escribà”, diciembre 2004 – enero, 2005

- Villeneuve-lez-Avignon, Tour Philippe le Bel, “Xavier Escribà”, julio – agosto, 2005

- Montpellier, Galerie GM, “The Best of”, febrero – marzo, 2007

- Girona, Galeria Giart, “xavier Escribà”, junio – julio, 2007

- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air du Cormoran, “Happy Hour”, marzo – mayo, 2008

05. Après Dali, 2006Acrílico sobre tela. 50 x 25 x 20 cm.

Exposiciones: - París, Galería 1900-2000, “Xavier

Escribà”, octubre – noviembre, 2006- Girona, Galeria Giart, “xavier

Escribà”, junio – julio, 2007- Girona, Casa de Cultura, “Taller

Obert”, enero – febrero, 2008- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,

“Recerca pictòrica”, junio – julio, 2008

- durban, Château Haut-Gléon, “xavier Escribà”, julio – agosto, 2008

06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys, 2011Acrílico sobre tela. 55 x 17 cm.

07. Sant Quirze, 2011Acrílico sobre tela. 70 x 75 x 18 cm.

08. L’effet papillon, 2011Acrílico sobre tela. 33 x 40 cm.

09. Els ulls de Paul Klee-42 anys, 2011 Acrílico sobre tela. 25 x 31 x 16 cm.

10. Amagat, 2010Acrílico sobre tela. 55 x 60 x 35 cm.

Exposiciones: - Milán, Fabbri c.a. Contemporary Art,

“Roy Thurston before your (very) eyes”, 2 diciembre 2010 – 30 enero, 2011.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

66 67

XAVIER ESCRIBÀ

1969– Xavier Escribà nace en París el 3 de febrero de 1969. Su padre, Francesc Pascual Segarra, (Barcelona, 1929), grafista publicitario, y su madre, Conxita Escribà Parès (Barcelona, 1937), se conocieron en esta ciudad a inicios de los años sesenta.

1971– El 1 de mayo la familia vuelve a Barcelona y se instala en la travesera de Dalt número 67. En este barrio de Gracia transcurrirá su infancia y parte de su juventud.– A los quince años inicia los estudios de solfeo y clarinete en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona.– Pasa muchos veranos y fines de semana en Armentera (Alto Ampurdán), pueblo originario de la familia materna.

1987– Después de finalizar el bachillerato científico en Barcelona, empieza los estudios de Farmacia seducido por su vertiente de investigación.

1988– Al cabo de un año de iniciarlos, decide renunciar a esta carrera científica e invertir su voluntad de investigación en el mundo del arte en general y, en especial, en la pintura iniciando los estudios de Bellas Artes en la Facultad Sant Jordi de Bellas Artes de Barcelona. Este primer año de facultad será una verdadera revelación para el artista, que aprovechará los fines de semana para escaparse al Ampurdán, donde pinta noche y día.Paralelamente, la creación de letras, melodías e interpretaciones será otra vertiente de la música que lo acompañará a lo largo de los años noventa.

1989– Durante su primer curso en Bellas Artes descubre el mundo de la pintura de la mano de profesores como Gerard Sala, Joan Descarga, Àlex Nogué, Joaquim Falcó y Pere Puiggrós.

– En verano, junto a unos compañeros de promoción, emprende su primer viaje a París después de que en 1971 dejara la capital francesa para trasladarse a vivir a Barcelona con toda su familia. Este viaje hizo renacer en él el deseo de descubrir y convivir en París años más tarde.– En noviembre obtiene el primer premio en el III Certamen de Pintura Contemporánea de San Adrián de Besós.

1990– En enero, realiza su primera exposición individual en el Instituto Francés de Barcelona.– Durante la primavera de 1990 decide tener un espacio de trabajo propio. Encuentra un pequeño taller de 30 metros cuadrados en la calle de Torrent de l’Olla número 21 - bajos de Barcelona que se convertirá en su estudio durante cuatro años y donde se esconderá para pintar y también escuchar a Jacques Brel. Durante este año y hasta 1991, Xavier Escribà no puede concebir un día de trabajo en el taller sin terminar la obra comenzada ese día, pero es a partir de 1991 cuando los días de trabajo y las pinturas se van acumulando en la misma obra, como si el problema ahora fuera aceptar una última versión válida. – En el mes de agosto organiza una segunda exposición individual en el Antic Escorxador Municipal de Figueras. – En octubre, participa en la exposición colectiva Aspetti dell’Arte Contemporanea Spagnola, en el Palazzo dei Diamanti de Ferrara (Italia).

1991– En enero gana el tercer premio del IX Premi de Dibuix Sant lluc.

1992– Participa en Art al carrer, que se organiza en la calle Gran de Gracia de Barcelona. Presenta una obra en la que la superficie se convierte en soporte de una intervención tridimensional mediante la costura de unos recortes de tela pintados, y que escenifican el maridaje entre Cataluña y Francia.– Se organiza la exposición individual Escribà en la Casa de Cultura de San Adrián de Besós.

1993– Realiza una estancia de tres meses en la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París a raíz de la obtención de una beca de intercambio erasmus entre Barcelona y París.– Durante el tiempo que pasa en París, trabaja en el taller del artista Henri Cueco, lugar donde se desarrollará el lenguaje de la superposición de capas de pintura haciendo alusión a la búsqueda de la “buena imagen” en el proceso pictórico. En esta época también se interesa por la serigrafía y especialmente por la fotografía, que lo lleva a participar en un curso dirigido por Bernard Borgeaud.– En junio, una vez terminada la aventura parisina, obtiene el título de licenciado en Bellas Artes en la especialidad de pintura por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona.– Paralelamente y de forma ocasional, empieza a trabajar en la empresa USQUAM 3. Se familiariza con el montaje y desmontaje de exposiciones artísticas de toda España durante los dos años que trabaja en esta empresa.– Participa como representante de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona en el primer Forum International live Art que se realiza en Gstaad (Suiza).– En octubre realiza una exposición individual en la Casa del llimoner de Mataró.– A partir de este año Xavier Escribà empieza un trabajo constante de superposición de capas.

1994– A la edad de veinticinco años, y con el convencimiento de que París es el mejor escenario para su crecimiento personal y artístico, Xavier Escribà se inscribe como estudiante en la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París (ENSBA).– Obtiene, hasta el año 1998, la residencia en el Pabellón Español de la Cité Internationale Universitaire de París. Aquí es donde Xavier Escribà, gracias a un estudio de grabación in situ y a la actuación en varias salas de conciertos, desarrolla su creación musical junto al músico catalán Jaume Farré, y después con el pianista y pintor francés Olivier Filippi.– la obtención de su título universitario le permite

acceder al tercer curso académico del taller del pintor Michel Gemignani. Pintar en este taller lo absorbe de tal forma que olvida sus otras obligaciones académicas.– Gracias a su experiencia profesional, entra a trabajar en la Galerie Nationale du Jeu de Paume realizando los montajes y desmontajes de las exposiciones que en ella se organizan. Trabajará hasta el verano de 2003. Durante este período esta institución presenta retrospectivas de artistas contemporáneos como Tàpies, Jeff Wall, Jaume Plensa, Miquel Barceló, Armán, Debré, Cesar, Kcho, Erró, Soto, Spoerri, etc.

1996– Realiza una estancia de tres meses en la Kuvataideakatemia de Helsinki gracias a la obtención de una beca de intercambio Erasmus entre París y la capital finlandesa. Este nuevo marco de trabajo influencia su obra, y durante estos meses constata con gran sorpresa que el planteamiento pictórico ya iniciado encaja a la perfección en este nuevo entorno. Durante este período se desarrolla en él una gran creatividad en cuanto se refiere a la composición de sus canciones.– En junio participa en la exposición colectiva Kaukolämpöä, en Helsinki.– En el mes de agosto realiza una exposición conjunta con su padre en la Fundació Rodríguez Amat. Presenta pinturas y sus últimas composiciones musicales.

1997– Participa en la exposición colectiva Yves Michaud - 25 ans de collection d’Art Contemporain en dépôt au Musée de Céret.

1998– A pesar de haber estado llevando todo un recorrido académico irregular y contra todo pronóstico, Xavier Escribà obtiene el Diplôme Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París “Avec les Félicitations du Jury à l’Unanimité”. El jurado está formado por miembros como la conservadora Noëlle Pijaudier, el crítico de arte Eric de Chassey y el artista Daniel Dezeuze, entre otros.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

68 69

– El encuentro que se produce en ENSBA entre Xavier Escribà y el artista estonio Urmo Raus se materializa con la exposición y catálogo Climate. Primero, se celebra en la Vaal Galerii de Tallin (Estonia), y luego en la Galeria dels Àngels de Barcelona. – A partir del verano de este año y hasta el 2000, Xavier Escribà vive y trabaja en la residencia de artistas de la Fondation Dufraine, en Chars.

1999– En mayo participa en la exposición colectiva Diplômes 98, en la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, y al mismo tiempo, expone, también, en la Galerie du Haut Pavé de París con motivo de una “carte blanche d’Yves Michaud”.– Gracias al patrocinio de los señores Duchamel y después de haber participado durante el mes de mayo de 1995 en la residencia de artistas del Château Haut-Gléon (Corbières), sale publicada Il récupère la peinture, una primera edición monográfica de recopilación de escritos e imágenes elaborados durante el período 1993-1998.– Obtiene la Beca de Artes Plásticas del Colegio de España de París. El trabajo producido durante esta beca se presenta en el stand del Ministerio de Cultura durante la feria de arte ARCO de Madrid del año 2001, como también en la Real Academia San Fernando de Madrid y en el Instituto Cervantes de París. Es en este período que Xavier Escribà decide mostrar la estructura de madera que define el bastidor.

2000– A inicios de año se instala a vivir en Châtillon, en las afueras de París, donde permanecerá hasta finales de 2003.– Realiza la exposición individual Recuperar la pintura en el Centre d’etudes Catalanes de l’Université de Paris-Sorbonne. A raíz de esta exposición Xavier Escribà conoce a linda y Steve Miller, de Nueva York, con los que mantendrá una estrecha relación de amistad y mecenazgo.– Expone en la Galerie EOF de París junto a la artista Glòria Safont-Tria.– Participa en la IX Bienal Nacional de Arte Ciudad de Oviedo.– Conoce a Marcel y David Fleiss, de la Galerie 1900*2000. xavier escribà se convierte en artista de

la galería y participa periódicamente en numerosas ferias de arte internacionales como ARCO, Art Basel, FIAC, etc.– Se produce la primera estancia de Xavier Escribà en la ciudad de Nueva York. Durante todo un mes descubre sus museos y galerías, como también numerosos artistas, gracias a su amistad con los Miller. Después de París, Nueva York le parece un nuevo destino vital, pero precisamente este alejamiento, como también la lectura intuitiva de La vida secreta de Salvador Dalí, le hará ver que la solución se puede encontrar sencillamente en la gente y en el paisaje más próximo y conocido. Esta reflexión es la que lo motivará a volver y a pedir ayuda a los payeses del Alto Ampurdán, que le ofrecerán espacio donde poder pintar los siguientes dos años.– En Armentera comparte espacio y amistad con un payés, Josep Vilarrodona, de ochenta años, quien le dejará un cobertizo en medio de gallinas, golondrinas y murciélagos. En medio de este contexto tan austero Xavier Escribà producirá obras importantes como son los primeros Magmas pictòrics, las telas con suficiente “cuerpo” de pintura que hace que no necesiten ser montadas sobre bastidor, así como también las obras Ambiguité parfaite, L’Atzavara, Cara i creu pictòric, etc. Es a partir de este momento que la presencia del bastidor desaparece casi completamente de sus obras.

2001– En mayo participa en el octavo Courant d’Art en Deauville. Presenta el proyecto A painting as a wall, en el cual la intervención pictórica ocupa todo el espacio expositivo recreando, así, una segunda piel. Esta misma idea también se aplica en la exposición colectiva Alors notre histoire, que tiene lugar en la Galerie Haut-Pavé en el mes de septiembre. – la Chancellerie des Universités de París le otorga el Prix Artistique Félix Fénéon 2001. Su obtención le da la oportunidad de organizar una gran exposición individual al cabo de un año. Entre los miembros del jurado de este premio estaban Daniel Abadie, Pierre Alechinsky, Georges Raillard, François Rouan y Werner Spies, entre otros.– A finales de año el artista Joan Maria Puigverd propone a Xavier Escribà recuperar su taller ubicado

en la avenida Gabriel Péri de Montreuil. En este taller permanecerá hasta abril de 2005 y bajo el mecenazgo de Jean Cherqui.

2002– En enero participa en la colectiva Entrée en Scène comisariada por Philippe Cyroulnik y presentada en la Galerie Pascal Gabert de París. Esta exposición viajará unos meses más tarde a la École d’Art Gérard Jacot de Belfort.– Realiza una exposición en la sala de muestras de linda Miller ubicada en el Soho de Nueva York.– Participa en la XIII Bienal-Mostra d’Art Contemporani Català, que viaja por Cataluña y el Principado de Andorra.– En julio realiza la exposición individual Xavier Escribà /Prix Fénéon 2001, en la capilla de la Sorbona de París. Este evento supondrá en Xavier Escribà un punto de inflexión dentro de su trayectoria artística ya que Marcel Fleiss, en nombre de la Galerie 1900*2000, muestra su compromiso con la adquisición de un número importante de obras y la presentación de Xavier Escribà como artista representante de la galería. A partir de este momento su obra empieza a ser reconocida por coleccionistas de todo el mundo. – En septiembre participa en la Biennale Europea Arti Visive la Spezia como artista representante de Francia.– En diciembre realiza una muestra individual en la Galerie 1900*2000 de París. En esta exposición comparte publicación con el Museo Antón de Candás (Asturias), que es donde se exhibirá durante la primavera de 2003.

2003– Conoce a Clarie Cayla en París, con quien se casará un año más tarde. Esta unión matrimonial es la que acelerará el proceso de vuelta a Cataluña y pondrá en marcha el proyecto de rehabilitación de una casa taller en Terrades (Alto Ampurdán).– Gana el Prix de Peinture-Antoine Marin. El jurado está compuesto por Gerard Garouste, Michel Gemignani, Bernard Rancillac y Antoni Taulé, entre otros. Meses más tarde las obras de los ganadores de los últimos años se exponen en el Museo de Karlskrona (Suecia).

– Participa en la exposición Peindre en trois dimensions, en el Musée Ingres de Montauban. Escribà presenta la obra Forme rétrécie, que se expone junto a otras obras de artistas como Bogart, Domela, Dubuffet, Gironella, Guinovart, Klasen, Millares, Rebeyrolle, Rivera, Rueda, Soto, Tàpies, etc.– Participa en el TRANSART4, que organiza el Ayuntamiento de Girona. Esta exposición viaja posteriormente al Museu Can Palauet de Mataró y al Imatran Taidemuseo (Finlandia). – Realiza la exposición individual Magmas picturaux en la Maison des Arts André Malraux de Créteil.– Presenta la individual Grog, roig, blau…, en la Sala d’Exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en lérida.

2004– Se organiza una exposición individual en la Galerie 1900*2000 de París.– Se organiza la exposición individual La intuïció en Son Space Gallery, en el molino de Pals (Alto Ampurdán).– Gana el primer accésit del Premi Salou de Recerca Pictòrica (tercera edición).– Realiza una exposición individual en la Galeria Metropolitana de Barcelona.

2005– En abril deja París para instalarse de forma provisional en Bordils por dos años, el tiempo necesario para rehabilitar la casa taller de Terrades.– Es seleccionado para representar España en el Salon Européen des Jeunes Créateurs. Esta exposición después viaja a las ciudades de Amarante, Génova, Hospitalet de llobregat, Montrouge y Salzburgo.– Gana la IV Biennal de Girona.– Realiza la exposición individual El fil del temps, en la Galeria Carmen Tatché de Sant Feliu de Guíxols. Muestra Avant l’ère de Cian, obra que anuncia el nacimiento de su hija Cian en el mes de septiembre.

2006– Exposición individual Obra recent, en la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona.– Recibe la Mención de Honor en el I Premi de Pintura Petit Format de Sant Cugat del Vallès.

2 3

1. “Sense títol”, 1949Oli sobre tela73 x 55 cm.(col. Marull)

70

– Realiza una exposición individual en la Galerie 1900*2000 de París.

2007– A partir del 1 de enero, Xavier Escribà y su familia se instalan a vivir en la casa taller de Terrades.– Realiza la exposición individual The Best of Xavier Escribà, en la Galerie GM de Montpellier.– Participa en la muestra Formes de la pintura, en el Centre Cultural la Mercè de Girona.– Participa en el Salon Réalités Nouvelles 2007 como artista europeo invitado.– Organiza una exposición individual en la Galeria Giart de Girona.– Forma parte de la colectiva Quasiment Royale, en l’École Supérieure des Beaux-Arts de Montpellier.

2008– Se inaugura la exposición individual Taller Obert, en la Casa de Cultura de Girona. Maria lluïsa Borràs es quien pone el título a esta muestra, con el cual se intenta resumir el concepto de trasladar el taller del artista en el lugar de exposición, de manera que tanto artista como espectador comparten el mismo espacio-tiempo. Este proyecto, de carácter itinerante, tuvo muy buena acogida tanto por el público como por la prensa en este primer ensayo.– Exposición individual Recerca pictórica, en la Galeria Miquel Alzueta en Casavells.– Realiza una muestra individual en el Château Haut-Gléon de Villesèque-des-Corbières.– Participa, junto a Clarie Cayla, en el proyecto Finestra x Maçart del Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà M11 en Maçanet de Cabrenys (Alto Ampurdán).– El Hotel Denit de Barcelona (Grupo Majestic) le encarga una obra pictórica que luego cuelgan en uno de los salones del hotel.

2009– Tiene lugar una exposición individual Xavier Escribà en la Galerie 1900*2000 de París.– Tiene lugar la exposición individual Peinture animée, en la Galerie GM de Montpellier.– Con motivo de la inauguración del Espai K de la capilla del Antiguo Hospital de Sant Feliu de Guíxols, Xavier Escribà realiza una muestra individual.

2010– Nacen sus dos hijos mellizos, Jon e Isaac.– Participa en la exposición Bodyguard (Une collection privée de bijoux d’artistes), en el Passage de Retz de París.