SEAS - santjust.org · (O sona) amb sortida del Parador a les 7 h — 25 octubre Excursió matinal a Pontons, Penyafort i Sant Sal- ... enko (u n altre potent alpinista rus), em-prenem

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seas

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 320Setembre/Octubre

2015

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

Rafa Vadillo escalant la cascada Katu-Yarik.Foto d’Anton Fontdevila

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

CALENDARI

COL·LABORACIONS

IMMACULADA AMATJUST AMIGÓMARCEL·LÍ CAMATSFRANCESC HOMEDES

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

Núm.320 Setembre/Octubre 2015

CALENDARI— 19 setembreSopar de Motxilla al Pati del Roure a les 21 h illiurament de premis del Concurs Fotogràfic

— 20 setembreExcursió de la Coma a Tuixén pel coll de Port(Solsonès) amb sortida del Parador a les 7 h

— 21 setembreExposició de les fotos del Concurs Fotogràfic a laSala Piquet de l’Ateneu des del 21 de setembrefins al 4 d’octubre de 18 a 21 h

— 4 octubre19a Caminada Popular de la SEAS per Collserolaa partir de les 9 h des del Pati del Roure de l’Ate-neu

— 16 octubreConferència «Paisatges botànics del nostre país»per Josep Nuet

— 18 octubreExcursió a Bellmunt des de Sant Pere de Torelló(Osona) amb sortida del Parador a les 7 h

— 25 octubreExcursió matinal a Pontons, Penyafort i Sant Sal-vador de la Balma (Alt Penedès) amb sortida delParador a les 7 h

— 8 novembreExcursió matinal al pantà de Vallvidrera (Collsero-la) amb sortida del Parador a les 8 h

— 13 novembreConferència «Ús de les plantes medicinals alllarg de la història» per Anna Maria Carmona

— 15 novembreExcursió als Motllats (Baix Camp) de Capafontsa Mont-ral amb sortida del Parador a les 7 h

— 22 novembreExcursió matinal al Sender dels Tremolencs (Cin-gles de Bertí) amb sortida del Parador a les 7 h

— 28 i 29 novembreCol·locació del Pessebre de la SEAS

— 11 desembreConferència «Plantes remeieres a la carta» perManu Llabrés

— 13 desembreExcursió a la riera de Caldes (Vallès Oriental)amb sortida del Parador a les 8 h

— 20 desembreExcursió matinal al Puig d’Agulles i Sant Ponçde Corbera (Ordal) amb sortida del Parador a les7.30 h

Informació: si no s’especifica el contrari, les conferències tenen lloc els divendres a les 8 del vespre a la SalaPiquet de l’Ateneu, i les excursions tenen la seva sortida des del Parador. Informació sobre les matinals altelèfon 93 371 51 98 (nits).

2



3

SIBÈRIA ICE CLIMBINGTRIP (The far frontier)

VIURE EL MÓN

Rafa Vadillo

Per què hem anat a escalar cascades degel a Sibèria ?.

En el passat «Ral•li 12 h Escalada Ter-radets», vam convidar a participar a unacordada d’escaladors russos. Un d’ells(Ivan Témerev) és un gran alpinista i undels majors activistes de l’escalada decascades de gel a Rússia. Possiblement,la cascada més difícil de Sibèria (possiblegrau 6), a la vall de Chulysman, és obraseva.

Xerrant a Terradets em va comentar quea ell també li apassionava l’escalada decascades de gel. Un parell de mesos méstard, m’enviava un missatge privat desde Facebook, amb l’enllaç d’unes fotosde cascades de gel a Sibèria. T’animes?,deia el seu missatge.

Sibèria i cascades de gel és un bino-mi prou excitant per a mi, per això emposo immediatament a mirar les possi-bilitats de realitzar aquest viatge, encaraque l’hivern no és una època bona per allargs viatges per a mi, per raons profes-sionals. Màxim 8 dies possibles. Tempssuficient per viatjar fins a Sibèria, escalari tornar? Segur que seria millor tenir mésdies, però el projecte em compensa.

De tornada d’escalar amb dos bonsamics (Anton Fontdevila i Xavi Pérez Gil)els comento la idea. Immediatament s’hiapunten. Estan jubilats i per tant no te-nen problemes de dates. Ja tenim pla!!

Marxem un dimarts i 13 a la tarda. Llar-gues escales als aeroports de Zurich iMoscou (els vols amb menys escales sónmés cars) i arribem un dimecres 14 a latarda a la ciutat de Novosibirsk, la ter-cera ciutat més gran de Rússia i capitaloficiosa de Sibèria.

Després de dormir a casa d’Alex Avdi-enko (un altre potent alpinista rus), em-prenem el viatge amb el cotxe d’Ivanfins al poble d’ Aktash, a les portes deles muntanyes d’Altai i a 165 km de lafrontera amb Mongòlia, 13 hores de llargi cansat viatge. Hem arribat just quan co-mença una «onada de calor» a Sibèria, demanera que la previsió de temperaturesserà benèvola amb nosaltres, ja que no

A la cascada Hrapovskie.Foto d’Ivan Témerev.



VIURE EL MÓN

s’espera que baixi dels –20 a la nit i entre–10 / –12 durant el dia.

Al dia següent ja estem embrancats enl’escalada de la primera cascada: Hra-povskite, dedicada a un alpinista clàssicaccidentat a muntanya. Fem cordada An-ton Fontdevila i jo per una banda i XaviPérez Gil amb Ivan Témerev per una al-tra.

La primera impressió és que el gel ésmolt, molt dur i esclata en grans trossosen clavar el piolet, la qual cosa fa l’esca-lada més cansada, en haver de donar di-versos cops de piolet en cada ancoratge.Això sí, els cargols d’assegurança que-den a prova de bombes. D’altra banda, laquantitat de gel i el gruix en les cascadesés impressionant.

Un nou dia, una nova cascada. En aques-ta ocasió escalem Kara-Tik, una micamés difícil que l’anterior. Anton decideixquedar-se i fer fotos des de baix.

Diumenge 18 ens n’ anem fins a la vall deChulysman. Fora de les carreteres princi-pals, a Rússia bona part de les carreteres

són pistes sense asfaltar i en moltes oca-sions en molt males condicions, segonsens diu l’Ivan. En aquest cas, la pista enalguns trams és infernal, només apta pera vehicles tot terreny, especialment elsúltims quilòmetres de baixada fins a lavall. Recórrer poc més de 100 km , ensva costar més de 5 hores.

La vall de Chulysman és un lloc especial.Una gran fondalada solitària i poc acces-sible. Una mena de «Shangri La» siberià.Només una família i quatre casetes defusta és tot el que hi ha en aquest lloc.No hi ha aigua corrent (cal anar a agafar-la al riu) i amb una cuina de llenya que fatambé d’estufa per escalfar l’habitació.

En aquest lloc no hi ha pràcticamentneu. El clima és tremendament sec i fred.Qualsevol presència d’aigua està con-gelada (rius, llacs, cascades...), tot estàcongelat.

Dilluns 20 escalem una de les cascadesmés boniques de la vall: Katu-Yarik, alsol a –10º !! L’Ivan ens diu que creu queestem fent la tercera escalada d’aquestacascada (la segona la va fer ell també),ja que a diferència de les cascades d’Ak-tash, a Chulysman no hi han anat a esca-lar més de 5 o 6 cordades, incloent-nosnosaltres .

L’endemà emprenem el retorn cap a Ak-tash, però de passada escalem una cas-cada a la part superior de la vall, a la qualaccedim fent ràpel per dalt: Baixa-Kaya,una estètica cortina, molt ampla.

Finalment el dimarts 21 emprenem latornada des d’Aktash fins a Novosibirsk.A mig camí comença un fort torb queno cessa fins a Novosibirsk, exigint una

Xavi Pérez Gil en la cascada Kara-Tik (Aktash-Siberia) Foto d’Ivan Témerev.



VIURE EL MÓN

gran tensió en la conducció a l’Ivan. Vanser 14 hores de viatge, la meitat d’ellesembolicats en el torb. A partir d’aquí,el temps i les temperatures tornen a lanormalitat siberiana. Només 2 dies des-prés del nostre retorn, la temperaturava baixar fins als –35º.

Hem tingut la sort del nostre costat du-rant aquest viatge. Pel que sembla, hemestat els primers alpinistes «no russos»a escalar cascades de gel a Sibèria.

A continuació detallo les cascades queescalem. Les dificultats les he posat(no hi ha informació de graduacionsd’aquestes cascades), segons els grausen zones dels Alps. Segons la graduacióque habitualment tenen les cascades enzones dels Pirineus, aquests graus seri-en «durs» i a les nostres zones tindrienmig grau més.

– Aktash-Sibèria-República d’Altai Moun-tains-Rússia. Cascada HRAPOVSKITE: 300 m,II + / 4 per Rafa Vadillo amb Anton Fontde-vila i Xavi Pérez Gil amb Ivan Témerev el dia16/01/2015.– Aktash-Sibèria República d’Altai Mountains-Rússia. Cascada KARA-TIK: 160 m, II + / 4 +per Ivan Témerev, Rafa Vadillo i Xavi Pérez Gilel dia 17/01/2015.– Chulysman Valley-Sibèria República d’AltaiMountains-Rússia. Cascada Katu-YARIK; 150m, III / 5 per Ivan Témerev, Rafa Vadillo i XaviPérez Gil el dia 19/01/2015. Tercera ascensióabsoluta d’aquesta cascada.– Chulysman Valley-Sibèria República d’AltaiMountains-Rússia. Cascada BAIXA-Kaya: 120m, III + / 5 per Ivan Témerev i Rafa Vadillo eldia 20/01/2015.

Hem gravat imatges d’aquest viatge, deles quals ha sortit el reportatge: «SIBERIAescalada en gel a la frontera llunyana».

Rafa, Xavi,Anton i Ivan.




MÓN EXCURSIONISTA

JA SAPS QUIN ÉSEL PIC MÉS ALT DELA PROVÍNCIA DEBARCELONA?

Joan Bladé

Estava amb la muller dalt del Puigmal, iés clar, parlàvem català, la nostra llen-gua. El temps era bo i la vista àmplia ipreciosa.

Hi havia una parella trempada pels vol-tants, i al sentir-nos, van apropar-se i ensvan dir: «Que suerte al fin encontramos aalguien del país!» I a continuació «¿Soismontañeros? Estamos haciendo los te-chos de España y queremos subir al picomás alto de la provincia de Barcelona¿Podeis indicarnos el mejor itinerario?».

Des dels tretze anys pujo muntanyes; vaigcomençar a pensar, Puigmal, Puigpedrós,Puig..., Tossa... No ho tenia clar i estavaavergonyit. L’únic esport que he fet és elmuntanyisme i no ho tenia clar. Quin cimés el més alt de la província on vaig néi-xer? Quina vergonya, no ho sabia!!! Voliafondre’m.

Ells van dir: «Ustedes han estado, cla-ro, ¿por donde debemos ir?». Jo em vaigposar vermell... no hi havia estat mai nisabia quin era. Van continuar: «Miren laguía que tenemos». Quina re-vergonya,no havia sentit mai ni el nom. Vaig donar-li una targeta i vaig dir-li que ja li envia-ria la informació per correu postal. Quindeshonor!

Una vegada a casa vaig trucar a un parelld’amics muntanyencs i... cap no ho sabiasegur!!! Sufocat i humiliat vaig cercar ma-pes, guies... (no existia internet). Potserho vaig mig trobar, però... A l’endemàvaig anar a cercar la persona conegudaque, crec, ha pujat més muntanyes deCatalunya, de la Península i moltíssimesde llocs llunyans... Ell tampoc no ho sa-bia!!! Bufa! Quin alleujament! Vaig sentir-me menys ridícul.

El nostre zenit, el nostre sostre, el cimmés alt, és el pic de la Costa Cabirolera.Com anar-hi?

El cim de la Costa Cabirolera, que tam-bé es diu la «Roca Punxent», es troba alCadí. Convé anar-hi per la carretera dePuigcerdà a la Seu d’Urgell. Al bonic po-ble de Bellver de Cerdanya, cal agafara la dreta la carretera que travessa elSegre. Pujarem cap a Montellà i seguiremla pista que arriba a Prat d’Aguiló; si hipugem amb vehicle ens trobarem ambuna barrera que ens impedirà continuar.Continuant a peu, arribarem al refugi dePrat d’Aguiló (1.997 m). En aquest lloc,agafarem el sender PR-C124, Ruta delsSegadors.

El camí s’enfila pels prats, passa per lafont del Grau, que raja fresca i abundo-sa i comença a guanyar alçada, al princi-pi entre boscos i després per la tartera.Segueix fent un seguit de revolts, quevan pujant-nos fins al pas dels Gosolans(2.425 m). Durant la pujada, la vista delPrat d’Aguiló i del santuari de Bastanistés magnífica. Els cingles calcaris que aca-bem de superar són ferms. Al cim tambéens hi podem apropar des d’Estana perla canal del Cristall i per la canal de l’Or-diguer, però no són gaire senzilles de



MÓN EXCURSIONISTA

pujar; cauen algunes pedres i tenen, atrams, una inclinació de 50 i 60 graus.

Crec, però, que l’itinerari més adequatper a tothom és des del refugi de Pratd’Aguiló. Aleshores, es comença a ca-minar cap al pas dels Gosolans, i per laserra dels Cortils, vorejant-la si es vol,fins al pas de la Roca Plana. Des d’aquestpas, per l’esquerra de la part inferior dela serra Cabirolera, es va a agafar el pasdels Cabirols, inclinat i pedregós que ensportarà fins al cim (2.605 m), on hi hauna creu i un vèrtex geodèsic.

Al cim podrem gaudir d’una vista pre-ciosa: la paret nord del Pedra davant,la serra del Verd i el Port del Comte, la

Cerdanya... Amb sort, veurem isards iaguilots; i amb molta sort, algun petitcabirol.

Baixarem de nou cap el pas del Cabiroli d’aquí davallarem fort, com cal, per latartera. Un cop a baix seguirem, per feruna variant de tornada, fins al cortal delsCortils, lloc petit però molt útil si fa maltemps. Abans d’arribar-hi es passa perla boníssima font dels Cortils. Entre lesesquerdes de les roques podem veure, sihi anem en època de floració, la «rosa deroca» (Dryas octopetala), una flor vistosaprocedent d’èpoques passades, glacials.Després de travessar el pas dels Goso-lans, amb cap, cames i cor, arribarem alpunt de partida.

Costa Cabirolera vist des de llevant.



VIURE EL PAÍS

LA CONGESTADE LA LLOSA

Jordi Gironès Vilardebò

La congesta de la Llosa al juny del 2014.Foto de Jordi Gironès.

L’existència de congestes de neu que durintot l’any només les trobem al Pirineu en al-tituds properes als 3.000 metres, i bàsica-ment al Pirineu aragonès i al lleidatà, llevatdel cas d’algun any en què l’abundànciade neu i fred puguin fer una excepció enalgun vessant nord fora d’aquells indrets.

Hi ha, però, una congesta que té una his-tòria i una excepcionalitat que mereixdedicar-li aquest escrit. Es tracta de l’ano-menada congesta de la Llosa i té la sevanotorietat per estar orientada al sud i auna alçada de només 2.450 metres. Estàsituada a la carena que uneix, d’oest aest, la portella de Mentet i el Costabona(Ripollès), sota mateix de la collada de laLlosa, entre els pics de Coma Ermada i dela Llosa.

Aquesta congesta s’origina per l’acumula-ció de neu a la carena i les sovintejadesventades del torb que als hiverns freqüen-ten aquest indret. El vent trasllada la neude la carena cap al vessant sud i en trobaraquesta petita coma, despresa del coll,l’acumula fins a ocasionar un destacatgruix que es compacta i que acaba essentdeterminant per al seu manteniment alllarg dels mesos. La presència d’un ennu-volament diari en aquesta carena durantl’estiu, causat per l’aportació d’aire humitmediterrani que es condensa amb el fredde l’indret, fa que la calor estiuenca noarribi a desfer aquest important gruix deneu acumulada.

En la revista Muntanya 668 del CEC del’any 1973 (pàg. 384-386), Ramon Vi-nyeta ens descriu la notorietat d’aquestacongesta, la qual jo ja havia vist perso-nalment durant les meves primeres ex-cursions per aquesta Alta Vall del Ter apartir de la segona meitat dels anys 1960del segle passat. La lectura d’aquest es-crit i aprofitant que durant la dècadadels 1980 anava de vacances a Setcases iVilallonga de Ter, vaig interessar-me peltema i li vaig preguntar a l’Eudald del res-taurant Musiques de Setcases si la con-gesta realment no es fonia mai —l’Eudaldera un gran coneixedor d’aquesta alta re-gió pirinenca per haver estat forestal— iem va confirmar que així era tot i que nosempre arribava a tenir el mateix volum.Per a tots els habitants de Setcases, lacongesta era una part del paisatge, unamena de signe d’identitat.

I estic dient «era», perquè ja no és, per-què actualment la congesta es fon elsanys en què ha nevat poc. I això té rela-ció amb l’augment de les temperaturesque precisament s’ha començat a notar apartir de la dècada dels anys 1990 quan



VIURE EL PAÍS

va augmentar aproximadament 0,8º res-pecte a la dels anys 1960, i si la com-parem amb la que s’està enregistrantdes de l’any 2000, la diferència és del’entorn d’1º superior. Per altra banda,de tots és ben conegut que les precipi-tacions han disminuït i, per tant, tambéla innivació al nostre Pirineu afecta greu-ment el manteniment anual de la nostracongesta.

La congesta de la Llosa dins el marc paisatgístic. Foto de Daniel Rigat.

Aquesta és la petita història d’una conges-ta diferent i estimada com a part del seupaisatge pels habitants de Setcases i po-bles veïns. Algun any encara pot arribar asobreviure tot l’any, però això ja serà unaexcepció i fins i tot un record d’allò que ha-via estat. Amb neu o sense, la petita comaés ben visible des de lluny estant i podemarribar a imaginar-nos que la blancor de laseva tartera és la neu que encara sobreviu.




MÓN EXCURSIONISTA

TRAVESSA DEL PÒRTDE VIELHA DES DEL’ESPITAU

Francisco Moreno Rigall

L’agost de 1999 havia de fer aquestatravessa des de l’Espitau de Vielha finsa la vila de Vielha. La meteorologia noera bona, però com que l’esperança ésl’última cosa que es perd, ens vàremaixecar d’hora —dormíem a l’alberg deSalardú— i mitja hora després vàrembaixar dels cotxes a l’Espitau. Compro-vàrem que el temps era força insegur,estava plovisquejant, el cel estava moltgris i no tenia pinta de millorar, tal comhavia anunciat el pronòstic meteorològicdel dia anterior.

Llavors s’havia de decidir si es feia o nol’excursió: com sempre, va haver gent op-timista que anunciava un canvi de temps,altres volien fer-la perquè així tindrienuna altra cosa a afegir al currículum,també havia persones que no veien untemps tan dolent, etc. A la banda contrà-ria, havia altres arguments, no gaudiremde l’excursió, pot haver relliscades, etc.

Personalment tenia molts dubtes de fer-la, recordava una estada als Highlandsescocesos, en un dia de molta pluja quanla guia, una dona del país, em va pregun-tar que fèiem nosaltres en un dia ambmal temps: «Al Mediterrani, ens quedema casa, perquè de dies de pluja n’hi harelativament pocs». Em contestà, ambuna certa enveja: «si nosaltres féssim elmateix, no sortiríem mai». Ara, per tant,

tocava aplicar aquest criteri de mediter-raneïtat que va resultar molt fàcil d’assu-mir quan una persona va proposar d’anara provar una olla aranesa a Garòs. Evi-dentment, no vaig fer la travessa però,a canvi, vaig gaudir molt a l’hora de di-nar mentre pensava: «ja faré un altre copaquesta excursió».

Aquesta ocasió es va presentar el passatdia 19 de juliol. Un altre cop era a l’Espi-tau de Vielha i recordava l’intent de fa 16anys. Afortunadament aquesta vegadaamb bon temps, encara que algun pessi-mista ens deia que podia ploure a l’arri-bada a Vielha. Em va saber greu de veurel’Espitau tancat. Amb la SEAS vàrem serhostes d’aquest alberg farà uns 10 anysdurant un cap se setmana de juliol perfer una travessa per la vall de Salenques.Aquests dies he conegut, quan feia l’es-crit de la travessa, l’antiguitat d’aquestEspitau que ja existia a l’Edat Mitjana,com ho verifiquen els privilegis atorgatspel rei Jaume I. De moment, l’edifici sem-bla, exteriorment, que està en bon estat,però ja porta set o vuit anys tancat i si nos’utilitza aviat començarà a deteriorar-se.Esperem que es pugui evitar.

Espitau de Vielha. Foto de Francisco Moreno.



MÓN EXCURSIONISTA

L’excursió va anar molt bé, amb algunaequivocació al començament, però queno va causar cap problema evitable ambun petit esprint. Arribàrem als búnquers,i girant l’esquena vèiem la vall de la No-guera Ribagorçana, després vam arribaral pòrt de Vielha, i des d’allà un grup for-ça nombrós, més de 25 persones, vampujar el tuc del Pòrt de Vielha. La vistaera impressionant, l’Aneto, la Maladeta,el Molières, el Montardo, la vila de Vielha,etc.

Ara va venir-me el cap el concepte de cimper repetir. M’ho explicava una amigaexcursionista, Mar Fernández, que esta-va farta de fer cims amb mal temps, pertant, sense visió i obligada a tornar-ho afer si volia gaudir del panorama. Tambérecordava, un altre cop, l’intent de 1999tot comprovant que el concepte de medi-terraneïtat és molt local; és a dir, funcio-na al nostre país, però possiblement noes pot aplicar a Escòcia.

Quan ja estàvem preparats per abando-nar el cim, ens adonàrem que el JordiAmigó l’estava pujant. Un grup ens và-rem esperar que completés la pujada i vaser molt maco d’observar que el Jordi es-tava molt content per haver fet cim, peròque encara ho estava més en veure quel’havíem esperat.

Durant la baixada a Vielha, maca peròllarga, tornava a recordar l’escrit de latravessa, concretament el paràgraf onFrancisco de Zamora descrivia com, alsegle XVIII, transportaven les merca-deries des de la Ribagorça fins a la valld’Aran en els dies on havia neu però eltemps permetia de fer el camí: «Se ponenen los pies unas herraduras de 4 puntasllamadas «gallas», y en la mano un palo

llamado «bordón», que igualmente tieneuna punta. Con estos instrumentos em-prenden la subida para ir a buscar al Hos-pital los abastos de vino y aceite. Por loordinario allí toman los pellejos que con-ducen las caballerías, y atándolos fuer-temente se los ponen al cuello unidosa la cabeza con una cincha que llaman«ternera». De este modo emprenden lasubida hasta llegar al cabo del puerto,en donde, pellejo en tierra, unas vecesse sientan encima dejándose caer desdeaquella altura, llevando delante el bor-dón, inclinada la punta hacia sus piernas,las cuales tiran adelante. Y de este modobajan desde lo alto a la falda en muy po-cos minutos, siendo así que es distanciade hora y media».

Un cop acabada la zona dels prats entremal boc de pi negre i avets on dinàrem i re-cuperarem forces. La baixada final va sermolt agradable: havien desaparegut lespedres, l’amenaça de pluja no va passard’això, i de fet el sol escalfava bastant.Sort vàrem tenir d’un fluixet ventet i,sobretot, de l’ombra dels arbres. Vàrem

Búnquer prop del pòrt Vielh deth Hòro.Foto de Leonci Canals.



12 MÓN EXCURSIONISTA

gaudir d’un tros realment deliciós en quèbufava una mica el vent i el camí trans-corria per un túnel format per avellaners.Òbviament, el túnel no era perfecte per-què hi havia escletxes per on entrava elsol i per on es podia veure que més enllàdels avellaners hi havia uns prats on elsol havia d’escalfar de valent, mentre no-saltres caminàvem tranquil•lament gau-dint d’aquest antic camí, on el ritme elmarcaven els ulls en lloc dels peus.

Però no tothom té aquesta manera decontemplar la muntanya, ja que mentreanàvem pel camí limitat pels avellaners,passà com un raig un company de laSEAS. Possiblement va allargar la tertú-lia de l’hora de dinar i ara, va dir, teniapressa per no quedar-se sense cervesa aVielha i/o per banyar-se a un llac o cosasemblant.

A tocar de Vielha van aparèixer dosabeuradors. Lògic, érem en un país ambprats i caminàvem per un camí antic que

portava a molts prats. Feia calor i havi-en desaparegut del camí els arbres queproduïen ombra. Per una aixeta sortiaun bon raig d’aigua que servia tant peromplir les cantimplores, malgrat l’anuncid’aigua no tractada, com per refrescar elcap que, com si fos una dutxa, havíemposat sota l’aixeta. Possiblement aquestera el succedani de bany del que parlaval’amic que ens havia avançat com un Fi-tipaldi qualsevol. Un cop secs, va sorgirla pregunta: «per què no hem vist capvaca?, havia restes orgànics secs, peròcap animal». Algú va culpar la sequera,però sense cap convicció, la resposta en-cara s’espera.

Panorama des del tuc deth Pòrt de Vielhaamb l’Aneto i la Maladeta.Foto de Xavier Bardají.

Baixant per la canau deth Pòrt de Vielha.Foto de Jordi Gironès.

Després de 5 hores i 45 minuts, tempsnet, vàrem arribar a la plaça de l’esglésiade Vielha. Afortunadament els primersen arribar no s’havien acabat la cervesa iuna gerra de mig litre no es va fer llargaper combatre la set. Dues hores després,a Benavarri, un batut fred de xocolata vacompletar l’operació.

Tot és millorable, però el dia va resultargairebé perfecte.

131313



PLANTES MEDICINALSConferències i excursions 2015-2016

Setembre 2015 20 Excursió: La Coma, coll de Port i Tuixén (Solsonès)

Octubre 16 «Paisatges vegetals del nostre país» per Josep Nuet 18 Excursió: Sant Pere de Torelló, Bellmunt i Vidrà (Osona)

Novembre 13 «Ús de les plantes medicinals al llarg de la història» per Anna Maria Carmona 15 Excursió: Capafonts, els Motllats i Mont-ral (Baix Camp)

Desembre 11 «Plantes remeieres a la carta» per Manu Llabrés 13 Excursió: St.Feliu de Codines, riera de Caldes i Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Gener 2016 08 «Receptari de plantes medicinals en el costumari santjustenc» per Daniel Cardona 10 Excursió: El Figaró, cingles de Bertí i La Garriga (Vallès Or.)

Febrer 12 «Herbes remeieres a la tradició caputxina» per Fra Valentí Serra 14 Excursió: Sant Marçal, Matagalls i Viladrau (Montseny)

Març 11 «Prepara els teus remeis naturals» per Raul Arqueros 13 Excursió: St.Feliu de Guíxols, puig de Cadiretes i Tossa de Mar (Baix Empordà - La Selva)

Abril 08 «Conreu de plantes medicinals en petit format» per Pere Cabot 10 Excursió: Hostalets d’en Bas, Falgars, St.Miquel de Castelló i Hostalets d’en Bas (Garrotxa)

Maig 01 Excursió: St.Pau de Segúries, Puig Ou, collet d’en Sivillà i Camprodon (Ripollès)

Juny 03 «Plantes tòxiques d’alta muntanya» per Joan Simón 05 Excursió de cloenda a la serra del Corb (Garrotxa)

Juny 19 Excursió: Eina, coll d’Eina i Núria (Cerdanya-Ripollès)

Les conferències dels cicles temàtics tenen lloc els divendres a les 8 del vespre

CALENDARIS13



MATINALSTemporada 2015-2016

2015

OCTUBRE25 Pontons, Sant Joan de la Muntanya, Penyafort, Sant Salvador de la Balma i els Sovals (Alt Penedès)

NOVEMBRE08 Pantà de Vallvidrera (Collserola)22 La Garriga - Sender dels Tremolencs (Cingles de Bertí, Vallès Oriental)

DESEMBRE20 Puig d’Agulles i Sant Ponç de Corbera (Ordal)

2016

GENER17 Fonts de Teià, el Vedat i Sant Mateu (Maresme)

FEBRER07 Can Grau, Puig de la Mola i avenc de l’Esquerrà (Garraf)21 Puig de la Creu i salt de Montllor (Vallès Occidental)

MARÇ06 Els Pallers i Camí de les Batalles (Montserrat)20 Turó de Sant Elies (Montseny)

ABRIL17 Carena i cova de Muronell i Pujol del Llobet (Serra de l’Obac)

MAIG22 Gorges de Cabrera (Anoia)

JUNY12 Excursió de cloenda a Falgars d’en Bas (Garrotxa)

CALENDARIS

151515



ACORDS DE LA JUNTA

Reunió del 8 de juny de 2015

— Altes: cap— Baixes: Àngel Marco (608), CatharinaCillekens (1109), Ramon Lletjós (1127) iDora Ruenz (868)

— Pere Aceitón, encarregat del PR C-164 de Collserola, ha assistit a la trobadade cuidadors que es va fer a Montserraten la qual va destacar la preocupació peldesgavell que hi ha al país per la prolifera-ció de camins marcats. Sobre aquest temacaldrà posar-hi remei i unificar els criterisde senyalització.

— Es decideix fer en color el llibre dela represa dels 50 anys de la SEAS (any1964) i fer els exemplars sota demandai amb un cost de 18 euros per rescabalarpart del seu cost final.

— S’informa de l’inici de les prime-res reunions que ha convocat la Junta del’Ateneu per tal de preparar la celebraciódel centenari de l’Ateneu que serà l’any2018, i de la necessitat d’engrescar mésgent per col•laborar en les diverses co-missions que es constitueixin.

— El Consorci de Collserola ja és apunt de col•locar el plafó corresponent alCamí de Santa Creu de la SEAS al punt onhi ha la cadena que dóna accés al coll deCan Solanes.

— A la darrera Marxa de Regularitat,que es va fer del coll d’Estenalles (SantLlorenç del Munt) a Mura, hi van participarun total de 47 persones formant part de24 equips. El dia va ser molt bo amb unamica de calor a Mura on es va dinar.

— El jurat del Concurs Fotogràfic del2015 estarà finalment format per: Carme

15 INFORMACIÓ DE LA SEASMalaret, Yolanda Monzó, Joan Bennassar,Lluís Ayguadé i Lluís Tarrés.

Reunió del 6 de juliol de 2015

— Altes: Sílvia Ortuño (1137)— Baixes: Toni Valls (1050), Josep Bui-xeda (890) i Matilde Guitián (891)

— Enguany l’Ateneu també vendrà lo-teria de La Grossa per Cap d’Any.

— Se’ns ha informat que la vingudadels escoltes a l’Ateneu segueix pendentde l’Ajuntament.

— Hem rebut la informació que la Mar-xa Nòrdica serà acollida per la FEEC comuna activitat esportiva més.

— Enguany, la portada de la torxa dela Flama del Canigó ha tingut més partici-pants de la SEAS i l’acte al parc del Canigóva anar millor que l’any passat.

— La SEAS tornarà a participar a la NitEstelada de la Penya del Moro, organitzantl’anada des de can Ginestar. Se celebraràel 2 d’agost a partir de les 19.30 h

— El Sopar de Lluna Plena a la Tossade Montbui va anar molt bé amb 59 parti-cipants i un excel•lent sopar.

— Després de comentar el cicle fetd’audiovisuals, es creu necessari millorarla seva difusió per augmentar el nombred’assistents.

Nou veguer al Baix Llobregat

Us informem, i alhora celebrem, elnomenament del nostre company deJunta Lluís Solé com a nou Veguer dela Vegueria del Baix Llobregat, forma-da pels centres excursionistes de lanostra comarca.

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 82. No. 320Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

Leonci Canals, Daniel Cardona, Ferran de la Fuente,Maria Garcia, Jordi Gironès i Agustí Revilla.Jordi GironèsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernNB Comunicacions, S.C.C.L.



Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

Al mirador de la Tossa de Montbui, amb Igualada al fons, durant l’ex-cursió del Sopar de Lluna Plena del 2015. Foto de Leonci Canals.

ÍNDEXCascada Katu-Yarik. Foto d’Anton FontdevilaCalendariSibèria Ice Climbing Trip, per Rafa VadilloEl pic més alt de la província de Barcelona, per Joan BladéLa congesta de la Llosa, per Jordi GironèsTravessa del pòrt de Vielha des de l’Espitau, Francisco MorenoCalendari del cicle sobre Plantes Medicinals 2015-2016Calendari de les Matinals 2015-2016Informació de la SEAS

Portada —02 —03 —06 —08 —10 —13 —14 —15 —

Documents

SEAS - santjust.org · (O sona) amb sortida del Parador a les 7 h — 25 octubre Excursió matinal a Pontons, Penyafort i Sant Sal- ... enko (u n altre potent alpinista rus), em-prenem