Sector d’activitats econòmiques Parc d’Activitats ...En data 28 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar provisionalment la Modificació

Sector d’activitats econòmiques Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, àmbit Sud-Est Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Barcelona, maig de 2012

Còrsega, 289 6è 08008 Barcelona Tel. 93 228 60 00 Fax 93 228 60 01 [email protected] www.incasol.cat

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 I 14 AL SECTOR D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN ÀMBIT SUD-EST, DINS DEL TERME MUNICIPAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

1. OBJECTE DE LA COMERCIALITZACIÓ L’objecte de la comercialització és la venda de les parcel·les relacionades a continuació i que pertanyen a la Modificació del Pla parcial Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan àmbit Sud-Est, del terme municipal de Sant Cugat del Vallès.

Núm. parcel·la Tipologia Superfície

sòl (m2) Superfície sostre (m2)

Potència elèctrica total

(kW)

Potència elèctrica

assignada en BT (kW)

Preu unitari (€/m2 sostre)

12 Terciaria petita (clau 41b-01) 3.752,80 4.184,23 209,21 100 400 €/m2st



El plànol d’emplaçament i el plànol parcel·lari corresponent a aquestes parcel·les s’adjunten a aquest document com a Annex I. 2. SITUACIÓ LEGAL En sessió de data 19 de juliol de 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament la Modificació del Pla parcial Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan àmbit Sud-Est – Text Refós – del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. S’adjunten a aquest document d’informació, com Annex II, les normes urbanístiques. En data 28 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar provisionalment la Modificació del Pla parcial Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan àmbit Sud-Est, amb una sèrie de prescripcions a resoldre en el text refós. S’adjunten a aquest document d’informació, com Annex II, les normes urbanístiques. Les parcel·les esmentades se segregaran de la finca registral núm. 42.411, inscrita en el Registre de la Propietat de Sant Cugat del Vallès núm. 1, tom 1089, llibre 1089 i foli 15.


Aquesta comercialització queda condicionada a les següents premisses:

1. Tramitació i publicació de l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla parcial Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, àmbit Sud-Est.

2. Aprovació definitiva del Projecte d’Urbanització i execució de les obres d’urbanització de

les parcel·les. 3. CONDICIONANTS TÈCNICS La potència elèctrica que s’assignarà a les parcel·les és el resultat d’aplicar 50W/m2 al sostre edificable. Aquesta potència elèctrica assignada es disposarà segons s’indica a la taula de l’apartat 1. En el cas que el propietari de la parcel·la sol·liciti una potència superior a l’assignada, haurà de sol·licitar-ho a l’empresa distribuïdora, acordant amb aquesta l’abonament dels costos repercutibles i dels drets legalment establerts. També serà objecte d’acord entre el propietari i l’empresa distribuïdora la transformació i distribució en BT de la potència assignada en MT. En aquest sentit, si és necessari, el propietari de la parcel·la haurà de posar a disposició el sòl per a la instal·lació del centre de transformació i procedir a la seva construcció i aparellatge. De la mateixa manera, en el cas que el propietari de la parcel·la modifiqui les instal·lacions executades per al subministrament elèctric a la parcel·la, n’haurà d’assumir els costos que acordin amb l’empresa distribuïdora. El comprador de la parcel·la, en el moment de demanar la potència elèctrica, haurà d’abonar els drets d’embrancament establerts reglamentàriament.

En el supòsit que el comprador transmeti o llogui l’edifici, es compromet a fer constar en el contracte de compravenda o de lloguer, per tal que l’adquirent o arrendatari n’estigui assabentat, els pactes abans esmentats. L’Institut Català del Sòl autoritzarà a l’adjudicatari de cada una de les parcel·les a què, en el supòsit que sigui del seu interès, pugui simultaniejar les seves obres de construcció amb les obres d’urbanització que corresponen a les parcel·les objecte de comercialització, sempre i quan hi hagi coordinació entre els tècnics corresponents, coordinant també tots els aspectes relatius a la seguretat i salut d’ambdues obres. En aquest supòsit, haurà de signar l’escriptura de compravenda abans de finalitzar les esmentades obres d’urbanització. En el supòsit que l’adjudicatari sol·liciti aquesta simultanietat, es podrà pactar en l’escriptura de compravenda que el comprador pugui retenir un import del que hagi de fer efectiu, en atenció a les obres d’urbanització que en aquella data es trobin pendents d’execució a la seva parcel·la. L’import retingut es fixarà de mutu acord i es farà efectiu en el termini de 10 dies hàbils, comptats des que l’Institut Català del Sòl li notifiqui que les esmentades obres d’urbanització han finalitzat.


Qualsevol interessat podrà elaborar un estudi geotècnic de les parcel·les objecte de concurrència, anant al seu càrrec les despeses corresponents a l’estudi. En el supòsit que es trobi runa o contaminació en el subsòl d’alguna d’aquestes parcel·les, les despeses generades per la neteja de l’esmentada parcel·la aniran a càrrec de l’Institut Català del Sòl. Cas que l’adjudicatari trobi runa o contaminació, haurà de comunicar-ho immediatament a l’Institut Català del Sòl abans de continuar les seves obres, per tal que els serveis tècnics d’ambdues parts trobin les solucions més adients per a continuar-les. Davant la possibilitat de l’existència de restes arqueològiques en el sector caldrà que un arqueòleg supervisi els moviments de terra que es facin a l’actuació. Aquesta supervisió permet identificar si hi ha restes arqueològiques soterrades o no en el sector. En cas que se’n localitzin caldrà fer l’excavació arqueològica. L’excavació arqueològica és la feina de major precisió on s’identifiquen i investiguen les restes arqueològiques delimitades durant el moviment de terres. Tenint en compte la tipologia de restes arqueològiques que s’han trobat fins al moment, no es preveu que hi hagi cap problema en la retirada d’aquestes i per tant, l’edificació de la parcel·la. En el cas que sigui necessari, els tràmits i les despeses d’aquestes feines arqueològiques aniran a càrrec de l’Incasòl. 4. INFORMACIÓ URBANÍSTICA La documentació urbanística referent a aquestes parcel·les es podrà consultar a l’Àrea de Vendes de l’Institut Català del Sòl (carrer Còrsega, 289, 3a planta, Barcelona). 5. CAPACITAT PER CONTRACTAR Podran participar en l’adjudicació totes aquelles persones, físiques o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que tinguin plena capacitat d’obrar, no estiguin incloses en cap de les prohibicions de contractar que es recullen en l’article 60 de la vigent Llei de Contractes del Sector Públic i, si s’escau, acreditin que tenen llicència per al desenvolupament d’una activitat industrial o que han constituït, a aquest efecte, una societat. A les empreses no comunitàries i a les comunitàries no espanyoles, li seran d’aplicació el que disposen els articles 55 i 58, respectivament, de l’esmentada Llei de Contractes del Sector Públic.


6. PREU BASE D’ALIENACIÓ I FORMES DE PAGAMENT El preu base d’alienació de les parcel·les és el següent:

- Parcel·la núm. 12 de 1.673.692 € - Parcel·la núm. 13 de 1.339.784 € - Parcel·la núm. 14 de 1.479.264 €

Sobre aquests preus s’aplicarà l’IVA corresponent, al tipus vigent. S’adjunta com Annex III les condicions de pagament d’aquestes parcel·les. 7. PRESENTACIÓ DE LES PROPOSTES La sol·licitud que s’acompanya amb el present document d’informació com Annex V haurà de presentar-se al registre de l’Institut Català del Sòl (carrer Còrsega 289, planta baixa, Barcelona) abans de les 12:00 hores del 31 de maig de 2012. La presentació de la sol·licitud suposa l’acceptació sense condicions de les clàusules d’aquest document per part del sol·licitant. No s’admetran ofertes per correu. S’exclouran les documentacions que no acompleixin els requisits de concurrència.

8. PROCEDIMENT PER A L’ADJUDICACIÓ Un cop transcorregut el termini màxim per presentar les sol·licituds, una comissió d’avaluació nomenada per la Direcció de l’Institut Català del Sòl, estudiarà les sol·licituds presentades i podrà requerir als sol·licitants la documentació complementària que, a efectes d’aclariment, estimi necessària. L’adjudicació es farà directament entre totes les sol·licituds presentades, en compliment del que disposa l’article 169 del text refós de la Llei d’Urbanisme. En el supòsit que es rebin dins del termini establert dues o més sol·licituds sobre la mateixa parcel·la, l’Institut Català del Sòl l’adjudicarà aquesta parcel·la a la proposta més adient, tenint present el projecte empresarial i la seva incidència en la comarca, el disseny i característiques del projecte a desenvolupar, la forma de pagament i els terminis de construcció de la parcel·la. La comissió d’avaluació formalitzarà la proposta d’adjudicació a la Direcció, qui resoldrà i adjudicarà la parcel·la, notificant la seva decisió als diferents sol·licitants. La comissió d’avaluació es reserva la facultat de declarar deserta l’adjudicació. En el supòsit que alguna de les parcel·les quedi sense ser adjudicada, podran ser adjudicades per l’Institut Català del Sòl sense la necessitat de celebrar un nou procediment d’adjudicació.


9. SIGNATURA DEL DOCUMENT D’ARRES L’adjudicatari haurà de signar el document d’arres, lliurant a l’Institut Català del Sòl un 10% del preu base de la parcel·la amb l’IVA corresponent, en el termini màxim d’1 mes a comptar des de la notificació de l’adjudicació. 10. SIGNATURA DE L’ESCRIPTURA DE COMPRAVENDA

L’adjudicatari haurà de signar l’escriptura pública de compravenda, un cop l’Institut Català del Sòl li notifiqui que s’ha publicat l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla parcial Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan àmbit Sud-Est, i finalitzades les obres d’urbanització que afecten a la parcel·la, excepte que l’adjudicatari hagi sol·licitat simultaniejar les seves obres de construcció amb les obres d’urbanització, que en aquest cas s’estarà a allò disposat en el paràgraf segon del punt 3. d’aquest document d’informació. En la signatura de l’escriptura pública de compravenda, l’adjudicatari abonarà el preu de la compravenda d’acord amb el sistema de pagament proposat en la seva oferta i acceptat per l’Institut Català del Sòl. Així mateix, abonarà en aquest acte la resta de l’IVA. En aquesta escriptura s’establiran unes condicions resolutòries a favor de l’Institut Català del Sòl que garantiran:

- els pagaments pendents (en el supòsit de pagament ajornat). - els terminis de construcció fixats, així com el compliment del percentatge mínim de

construcció de la parcel·la que serà del 50%. - si en el termini de 5 anys, i abans d’haver-se edificat la parcel·la, s’aprova una modificació

del planejament urbanístic general que comporti un increment de valor de l’esmentat terreny. Aquesta modificació només pot tenir lloc per les circumstàncies sobrevingudes que objectivament legitimin la modificació, d’acord amb el que disposa l'article 97.2.a del text refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

No formalitzar l’escriptura de compravenda en el termini assenyalat i per causes imputables a l’adjudicatari, donarà lloc a la resolució de l’adjudicació, amb la pèrdua de les quantitats lliurades. 11. CONDICIONS GENERALS En tot allò no previst en aquest document d’informació serà d’aplicació els models annexats a continuació en aquest document.

http://civil.udg.es/normacivil/cat/Reals/DL01-05.htm#a94.8


S’adjunten com a annexes: Annex I. Plànols d’emplaçament i parcel·lari Annex II. Ordenances del Planejament vigent i en tramitació Annex III Condicions de pagament Annex IV. Model d’escriptura de segregació i compravenda Annex V. Model de full de sol·licitud Barcelona, 4 de maig de 2012

Annex I

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Plànols d’emplaçament i de parcel·lació

Annex II

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Ordenances del Planejament vigent i en tramitació

DOCUMENT 2: NORMES URBANÍSTIQUES

Modificació puntual de PPU del PAE Can Sant Joan, àmbit sud-est, de Sant Cugat del Vallès (document per a l’aprovació definitiva) Març 2012

Índex

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ..................................................................... 3 Art. 1. Àmbit d’aplicació .................................................................................................... 3 Art. 2. Marc legal de referència......................................................................................... 3 Art. 3. Definició de conceptes ........................................................................................... 3 Art. 4. Normativa d’aplicació ............................................................................................. 3 Art. 5. Sistemes. Normativa aplicable............................................................................... 4 Art. 6. Tipus d’Ordenació de l’Edificació ........................................................................... 5 Art. 7. Administració actuant i divisió poligonal................................................................. 5 Art. 8. Desenvolupament per fases .................................................................................. 5 Art. 9. Sistema d’actuació ................................................................................................. 5 Art. 10. Taxació conjunta .................................................................................................... 6 Art. 11. Titularitat de la cessió del 10% de l’aprofitament mitjà .......................................... 6 Art. 12. Urbanització ........................................................................................................... 6 Art. 13. Desenvolupament del pla....................................................................................... 6 Art. 14. Projecte d’urbanització ........................................................................................... 6 Art. 15. Projectes de parcel·lació ........................................................................................ 7 Art. 16. Modificacions.......................................................................................................... 7 Art. 17. Actualització de la cartografia de la present transcripció....................................... 7

CAPÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ............................................................... 9 Art. 18. Qualificació del sòl ................................................................................................. 9 Art. 19. Zones...................................................................................................................... 9 Art. 20. Sistemes................................................................................................................. 9 Art. 21. Paràmetres d’ús ................................................................................................... 10

CAPÍTOL III. NORMES COMUNES A TOTES LES ZONES....................................... 13 Art. 22. Ordenació de l’edificació ...................................................................................... 13 Art. 23. Sostre edificable màxim i coeficient d’edificabilitat .............................................. 13 Art. 24. Parcel·la i façana mínimes ................................................................................... 14 Art. 25. Subdivisió de parcel·les........................................................................................ 14 Art. 26. Ocupació màxima de la parcel·la ......................................................................... 14 Art. 27. Gàlib regulador..................................................................................................... 14 Art. 28. Nombre màxim de plantes ................................................................................... 15 Art. 29. Alçada reguladora màxima .................................................................................. 15 Art. 30. Pla de referència .................................................................................................. 15 Art. 31. Planta baixa.......................................................................................................... 15 Art. 32. Planta soterrani .................................................................................................... 16 Art. 33. Espai lliure de parcel·la i conservació de la vegetació preexistent...................... 16 Art. 34. Tanques ............................................................................................................... 17 Art. 35. Murs de contenció / Talussos .............................................................................. 17 Art. 36. Risc d’incendi ....................................................................................................... 17 Art. 37. Serveis ................................................................................................................. 17 Art. 38. Senyalització i publicitat ....................................................................................... 17 Art. 39. Accessibilitat......................................................................................................... 18

CAPÍTOL IV. NORMES PARTICULARS PER A LES ZONES I SISTEMES .............. 19

Normes urbanístiques Pàgina 1


Art. 40. Finançament del dèficit d’explotació del transport públic..................................... 19 Art. 41. Determinacions per a l’aparcament de les zones d’ús comercial ........................ 19 Art. 42. Trasllat de 10.000 m² de sostre comercial del CAR a la parcel·la 7 d’aquesta

MpPPU ................................................................................................................. 19 Art. 43. Afeccions sobre els sistemes per causa del projecte de traçat de l’AVE ............ 20 Art. 44. Afeccions sobre zones i sistemes per causa de la línia dels FGC ...................... 20 Art. 45. Determinacions per als sistemes de vialitat ......................................................... 21 Art. 46. Determinacions per als sistemes d’espais lliures ................................................ 21 Art. 47. Determinacions per al sistema d’equipaments .................................................... 23

CAPÍTOL V. NORMATIVA AMBIENTAL..................................................................... 25 Apartat 1. Model d’ocupació del sòl ......................................................................... 25

Art. 48. Adaptació geomorfològica i conservació de sòls ................................................. 25 Art. 49. Riscos................................................................................................................... 25 Art. 50. Recursos .............................................................................................................. 26 Art. 51. Connectivitat ecològica i biodiversitat .................................................................. 26 Art. 52. Patrimoni i paisatge.............................................................................................. 26

Apartat 2. Cicle de l’aigua .......................................................................................... 26 Art. 53. Infiltració ............................................................................................................... 26 Art. 54. Protecció del medi i dels recursos hídrics............................................................ 26 Art. 55. Abastament i sanejament d’aigua ........................................................................ 26 Art. 56. Estalvi d’aigua ...................................................................................................... 27

Apartat 3. Estalvi energètic........................................................................................ 27 Art. 57. Enllumenat exterior .............................................................................................. 27 Art. 58. Criteris de sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació.......................................... 28

Apartat 4. Contaminació acústica ............................................................................. 28 Art. 59. Objectius de qualitat acústica .............................................................................. 28 Art. 60. Mesures correctores de l’impacte acústic ............................................................ 29

Apartat 5. Contaminació atmosfèrica ....................................................................... 29 Art. 61. Emissions atmosfèriques procedents de les activitats del sector........................ 29

Apartat 6. Contaminació lluminosa........................................................................... 30 Art. 62. Regulacions referides a la contaminació lluminosa ............................................. 30

Apartat 7. Contaminació electromagnètica.............................................................. 32 Art. 63. Implicacions normatives....................................................................................... 32 Art. 64. Actuacions preventives ........................................................................................ 32

Apartat 8. Materials i gestió de residus .................................................................... 32 Art. 65. Contenidors i altres dispositius per a la recollida de residus ............................... 32 Art. 66. Tipus de materials i minimització de residus de la construcció ........................... 32

Apartat 9. Espais lliures i enjardinament ................................................................. 33 Art. 67. Criteris de l’enjardinament de zones verdes i espais lliures urbans .................... 33 Art. 68. Criteris de restauració de les zones alterades..................................................... 33 Art. 69. Prevenció d’incendis forestals.............................................................................. 33 Art. 70. Plagues vegetals .................................................................................................. 34 Art. 71. Mesures de conservació i protecció de comunitats i individus vegetals existents

.............................................................................................................................. 34



CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1. Àmbit d’aplicació

Aquestes Normes urbanístiques són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial Urbanístic del Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, àmbit sud-est (en endavant MpPPU), segons queda delimitat a tots els plànols que l’integren i que s’acompanyen.

Art. 2. Marc legal de referència

Aquestes Normes desenvolupen dins de l’àmbit definit a l’article anterior, els continguts del Pla General Metropolità i el Programa d’Actuació Urbanística del centre d’activitats Econòmiques Can Sant Joan, de Sant Cugat del Vallès.

En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances o sigui de dubtosa interpretació, s’estarà al que determinin els esmentats Pla General i Programa d’Actuació, així com el Pla Parcial originari, aprovat definitivament el 23 de gener de 1991.

Art. 3. Definició de conceptes

En aquestes Normes urbanístiques de la MpPPU, els conceptes i termes que es fan servir, així com el seu significat i definició, corresponen als desenvolupats a les Seccions 1a i 4a del Capítol 2n, Títol IV, de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de la EMM de Barcelona: “Normes aplicables a tots els tipus d’ordenació de l’edificació” (art. 223 a 235), “Normes aplicables al tipus d’ordenació segons volumetria específica” (art. 256 a 264) i “Normes aplicables al tipus d’ordenació en edificació aïllada” (art. 246 a 255).

Art. 4. Normativa d’aplicació

A l’àmbit de la MpPPU, per tal de regular els paràmetres i condicions d’edificació, regiran aquestes Normes urbanístiques. En tot allò que no sigui expressament determinat o regulat per aquestes Normes i la documentació del Pla, seran d’aplicació:

1r. Les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, continguda dins de la Normativa Urbanística Metropolitana (d’ara endavant NUM):

- Secció 1a del Capítol 3r, Títol II, Disposicions comunes (art. 80 a 90)

- Secció 5a del Capítol 4t, Títol IV, Zona subjecte a ordenació volumètrica (art. 333 a 336)

- Secció 8a del Capítol 4t, Títol IV, Zona industrial (art.348 a 352)

- Títol IV, Reglamentació detallada del sòl urbà, particularment l’articulat que fa referència als tipus d’ordenació en volumetria específica i/o edificació aïllada dels Capítols 1-3 del Títol IV.

2n. Les Ordenances Metropolitanes d’Edificació (d’ara endavant OME):

D’altra banda, el marc legal que regula les determinacions, contingut, tramitació, publicació i execució del present Pla parcial urbanístic està format per la legislació següent:

o Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost (DL 1/2010).

o Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol (D 305/2006).



o Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a excepció de la Disposició final segona, derogada expressament pel DL 1/2010.

o Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes (L 6/2009).

o Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials (DL 1/2009).

o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica (L 9/2011).

o Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat (L 9/2003).

o Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada (D 344/2006).

o Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, que aprova el Text refós de la Llei del sòl (RDL 2/2008).

o Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del sector ferroviario i el seu reglament, RD 2387/2004 de 30 de diciembre (L 39/2003).

o Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària (L 4/2006).

o Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació – document bàsic de seguretat en cas d’incendi – (RD 314/2006).

o Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RSCIEI).

o Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis forestals (D 64/1995).

o Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

o Decret 176/2009 pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos.

o Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials.

Aquesta és la normativa d’obligat compliment sens perjudici que, més endavant, pugui ser derogada per nous textos normatius. En aquest cas, serà d’aplicació el text que la substitueixi.

Art. 5. Sistemes. Normativa aplicable

Dins de l’àmbit de la MpPPU es defineixen els següents sistemes:

a) Sistema de vialitat:

o Xarxa viària territorial (clau V1)

o Xarxa viària local (clau V2)

b) Sistema d’equipament públic de cessió (clau E0)

c) Sistema de verd públic (clau P0)

d) Sistema de verd de protecció (clau P2)

e) Sistema ferroviari (clau SF)

f) Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau ST)

A l’àmbit territorial d’aquesta MpPPU, en tot allò que no sigui expressament determinat o regulat per aquestes Normes urbanístiques, seran d’aplicació les NUM i les OME per regular les actuacions en sòls qualificats de sistemes generals o locals, com la xarxa viària, els equipaments i els parcs.



Art. 6. Tipus d’Ordenació de l’Edificació

A l’àmbit territorial d’aquesta MpPPU regirà el tipus d’ordenació en volumetria específica, definit per les NUM en el títol IV, capítol 2n, secció 4a (Normes aplicables al tipus d’ordenació segons volumetria específica).

Les tipologies d’edificació predominants seran les pròpies d’edificis adreçats a l’ús terciari o a usos mixtos industrials i terciaris. Els edificis s’alçaran vàries plantes per sobre de la rasant o terreny exterior a l’edificació i podran adreçar-se a seus corporatives d’empreses, destinant el mateix edifici a una única activitat industrial, terciària o mixta —industrial - terciària—, o ser utilitzats com edificis on radiquin diverses activitats industrials i/o terciàries o diverses seus empresarials.

No s’admetran, sota cap concepte, els edificis adreçats a l’ús d’habitatge, en qualsevol modalitat i/o tipologia.

L’ordenació volumètrica definitiva es definirà mitjançant un estudi volumètric específic per a cadascuna de les parcel·les. Aquest document, que serà inclòs dins del projecte constructiu que acompanyi la sol·licitud de llicència corresponent, regularà l’ordenació definitiva en funció dels usos a que es destinin les parcel·les.

Art. 7. Administració actuant i divisió poligonal

Als efectes de fer possible la gestió efectiva de la MpPPU i la cessió a l’Ajuntament i d’altres organismes afectats per les previsions de la xarxa d’interès general de comunicació, dels espais que l’ordenació proposa com vialitat, zones verdes i dotacions, la present modificació es podrà estudiar i tramitar una divisió poligonal en el moment que es consideri oportú, quedant garantida la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d’ús públic urbanitzats que corresponguin a cada etapa.

L’administració actuant serà l’Institut Català del Sòl.

Les despeses de gestió i urbanització aniran a càrrec íntegrament de l’Institut Català del Sòl, com a propietari únic de les parcel·les edificables, excepte les obres corresponents al tronc central del vial Interpolar i l’obra de fàbrica de l’encreuament del vial Interpolar amb la carretera BP-1503, que aniran a càrrec de l’òrgan titular de la infraestructura.

Art. 8. Desenvolupament per fases

El present pla parcial es desenvoluparà, com a mínim, en tres fases. S’incorpora com a plànol núm. 9 la delimitació de la primera fase.

El projecte d’obres d’urbanització complementari definirà l’abast de cadascuna de les fases.

Art. 9. Sistema d’actuació

D’acord amb els objectius, criteris i justificació que figuren a la memòria de la MpPPU del Sector Can Sant Joan, el sistema d’actuació és el d’expropiació.

L’expropiació forçosa per raó d’urbanisme es pot adoptar d’acord amb allò que disposa el Títol Quart, articles 152 a 155 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (DL 1/2010), així com els articles 208 a 214 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol (D 305/2006).

Tal com preveu l’article 109 del DL 1/2010, l’aprovació d’un pla urbanístic implica la declaració d’utilitat pública de les obres i de la necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats de l’expropiació o bé la imposició de servituds.



Art. 10. Taxació conjunta

El procediment que se seguirà per a l’execució d’aquesta MpPPU s’ajustarà al què disposa l’article 113 i concordants del DL 1/2010, així com al que disposa l’article 211 del D 305/2006 i, amb preferència, s’optarà pel procediment de taxació conjunta, formulant el corresponent expedient d’expropiació d’acord amb allò que determina l’article 211 del mateix Reglament.

Art. 11. Titularitat de la cessió del 10% de l’aprofitament mitjà

Les cessions gratuïtes de sòl dins de l’àmbit d’aquesta MpPPU, es faran a favor de l’administració actuant, degudament urbanitzades i lliures de càrregues, gravàmens, llogaters i ocupants.

En ser l’administració actuant l’Institut Català del Sòl, aquest serà el titular del 10% de l’aprofitament mitjà.

Art. 12. Urbanització

Al tractar-se d’una actuació gestionada pel sistema d’expropiació, tota l’acció urbanitzadora recaurà sobre l’administració actuant, a favor de la qual s’ha produït l’expropiació.

Art. 13. Desenvolupament del pla

Cada edificació constituirà, sempre, un conjunt arquitectònic únic, amb independència de la seva possible construcció per fases. El projecte d’edificació serà unitari i definirà les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del conjunt a edificar, així com dels espais lliures de la parcel·la.

Per al desenvolupament de la present MpPPU s’haurà d’elaborar un estudi volumètric específic per a cada parcel·la, necessari per a l’obtenció de la llicència d’edificació.

Art. 14. Projecte d’urbanització

1. Els projectes d’urbanització podran referir-se a la totalitat del Pla o a un polígon complet, però també s’admetran projectes d’urbanització referits a un element urbà de prou significació i importància.

2. Els projectes d’urbanització podran determinar fases d’execució de les obres d’urbanització i/o referir-se únicament a una fase concreta, d’acord amb l’article 8 de la present normativa.

3. Els projectes d’urbanització no podran modificar les previsions d’aquest Pla, sense perjudici que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants establertes es podran modificar si és per millorar l’adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes.

4. Els projectes d’urbanització podran modificar les amplades parcials dels elements que conté la vialitat (vorera, mitjana, calçada, etc.), dins de l’ample de vial definit al plànol de qualificació.

5. Els projectes d’urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla Parcial hauran d’ajustar-se al que disposen els articles 72 i 89 del DL 1/2010 i el que disposen els articles 82, 96, 97, 98 i 182 del D 305/2006 i a d’altres regulacions que li siguin d’aplicació.

6. De conformitat amb els articles 65 i 66 del DL 1/2010, la MpPPU inclou el Projecte d’obres d’urbanització bàsiques amb el contingut establert als articles 82, 96 i 97 del D 305/2006, el qual assolirà el grau de projecte executiu abans de l’aprovació definitiva del planejament derivat i, també, que en el seu cas es redactaran els projectes d’urbanització complementaris de conformitat amb l’article 87 del DL 1/2010 i l’article 98 del D 305/2006.



Art. 15. Projectes de parcel·lació

No caldrà la redacció del projecte de parcel·lació per a obtenir la corresponent llicència atès que la parcel·lació establerta al plànol núm. 6 de la present MpPPU reuneix tots els requisits necessaris per a tenir la consideració de definitiva. No obstant, cas que es vulgui variar, podran redactar-se projectes de parcel·lació adaptats a les noves necessitats.

Qualsevol modificació de la parcel·lació establerta al plànol núm. 6 que suposi una variació superior al 5% de la superfície de la parcel·la, comportaria l’obligatorietat de redactar un projecte de parcel·lació de la part modificada per a obtenir la corresponent llicència.

En qualsevol cas, caldrà aportar a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, un cop finalitzades les obres d’urbanització, un plànol parcel·lari resultant amb la superfície i cotes de totes les parcel·les d’actuació.

Art. 16. Modificacions

Les modificacions de la present MpPPU hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes al Programa d’Actuació Urbanística i al Pla Parcial del 1991 que aquí es desenvolupa i s’ajustaran al que prescriuen els articles 94 al 100 del DL 1/2010.

No seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície superiors al 5%.

Art. 17. Actualització de la cartografia de la present transcripció

La realització de noves bases topogràfiques —globals o parcials— s’incorporarà directament a la documentació digital d’aquesta MpPPU, amb un criteri d’actualització permanent, sense necessitat de més tramitació.

Quan els ajustos de cartografia motivats per l’adaptació topogràfica es limitin a qüestions de detall que no suposin variació dels paràmetres bàsics com són: les qualificacions urbanístiques o afectacions per sistemes generals o locals, així com les determinacions que tenen influència en la determinació de l’altura o la fondària de les edificacions o altres paràmetres bàsics d’edificació, s’incorporaran directament a la present MpPPU, sense necessitat de tramitació de cap instrument de planejament.



CAPÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Art. 18. Qualificació del sòl

El sòl comprès en l’àmbit d’aquesta MpPPU es qualifica en zones i sistemes.

S’entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions de la present Modificació de Pla Parcial, es poden exercir els drets relatius a l’edificació.

S’entén per sistema, els terrenys que, en virtut de l’aplicació dels articles dels article 34 i 44 del DL 1/2010, constitueixen l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

Art. 19. Zones

Es defineixen les zones següents:

Zones

40 Comercial

41 Terciari

41a- Terciari gran 41b- Terciari petit

42 Equipament privat

43 Verd privat

Art. 20. Sistemes

Es defineixen els següents sistemes locals:

Sistemes

V Xarxa viari total

V1- Xarxa territorial

V2- Xarxa local

P0 Verd públic

P2 Verd protecció

E0 Equipament públic

SF Ferroviari

ST Serveis Tècnics



Art. 21. Paràmetres d’ús

Es defineixen els següents usos permesos per a cadascuna de les zones: Nom de la zona Codi Usos principals i secundaris Situació dels usosActivitats terciàries 41 Usos principals:en ordenació volumètrica

Edificis d’oficines

Residencial, hoteler i sanitari A totes les edificacions

Indústria, tallers i magatzems

Lúdic-recreatiu i esportiu A totes les edificacions i espais lliures

Usos secundaris:

Comercial i restauració D'acord amb la legislació vigent

Aparcament

Estació de servei A totes les edificacions i espais lliures

Activitats comercials 40 Usos principals:en ordenació volumètrica

Comercial en gran superfície A totes les edificacions

Usos secundaris:

Lúdic i recreatiu A totes les edificacions i espais lliures

esportiu A totes les edificacions i espais lliures

Edificis d’oficines A totes les edificacions

Restauració A totes les edificacions

Aparcament

magatzems A totes les plantes

Zona verda d'ús privat Vp Usos principals:

Espai lliure d'edificació amb plantació A tota la superfície

Usos secundaris:

Equipament d’ús privat 42 Usos principals:Edificis d’oficines

Usos secundaris:magatzems A les plantes corresponents a soterrani, baixa i

primera

A totes les plantes, inclosa la planta baixa i soterranis, corresponents a totes les Unitats de Zona terciària

A les plantes corresponents a soterrani, baixa i primera

A plantes soterrani i en l’espai de parcel·la lliure d’edificacions

A totes les edificacions

A totes les edificacions Laboratoris, centres d’investigació i docents

Vialitat interna de l'activitat ubicada a la parcel·la confrontant

A plantes soterrani i baixa (d'acord amb l'article 41 de la present normativa)

esportiu i de salut: medicina, quiropràxia, fisioteràpia (illa de salut)

A totes les edificacions

A un màxim del 50% de la superfície

S’entén per ús principal aquell que resulta predominant a la parcel·la i que significarà un mínim del 50% del sostre total assignat.

L’ús secundari requerirà la implantació prèvia o simultània de l’ús principal.

Pel que fa al sostre corresponent a l’ús ‘comercial i restauració’ permès com a ús secundari a la zona 41, aquest es limitarà al 2% del sostre assignat a cadascuna de les parcel·les. No obstant aquesta limitació, es podrà superar aquest sostre comercial si s’acompleixen els requisits



establerts per la disposició addicional 12a de la Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, o text normatiu que pugui ampliar-la o substituir-la.

La parcel·la núm. 6 de la unitat de zona 41a-03 podrà materialitzar fins a 6.004 m² de sostre comercial i restauració com a ús secundari, derivats de l’edificabilitat comercial definida pel planejament vigent. En aquest cas, l’ús comercial no es considerarà complementari del principal.



CAPÍTOL III. NORMES COMUNES A TOTES LES ZONES

Art. 22. Ordenació de l’edificació

Tal com s’ha concretat a l’article 6 d’aquestes normes, el tipus d’ordenació per a tot l’àmbit sud-est del Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, de Sant Cugat del Vallès, correspon al tipus d’ordenació segons volumetria específica, definit al Títol IV, Capítol Segon, Secció 4a de les NUM del PGM (articles 256 a 264).

Aquesta MpPPU defineix per a cada parcel·la tots els paràmetres urbanístics necessaris per poder definir els corresponents projectes d’edificació.

L’ordenació volumètrica definitiva es definirà mitjançant un estudi volumètric específic per a cadascuna de les parcel·les, el qual haurà d’estar inclòs en el projecte constructiu que acompanyi la sol·licitud per a l’obtenció de la corresponent llicència d’edificació.

Art. 23. Sostre edificable màxim i coeficient d’edificabilitat

El sostre edificable i l’edificabilitat neta de cada Unitat de Zona i parcel·la es determinen en el quadre següent:

Unitat de zona(UZ)

identificació Parcel·les Superfície parcel·la(m² sòl)

St edificable màxim TOTAL

(m² sostre)

Coef. Edificabilitat

neta40-01 COMERCIAL (existent) 12.154,32 m² 8.162,00 m²st 0,67153

8 12.154,32 m² 8.162,00 m²stVp VERD PRIVAT * 449,48 m²

16 449,48 m²40-02 COMERCIAL 33.342,49 m² 24.000,00 m²st 0,71980

7 33.342,49 m² 24.000,00 m²st41a-01 TERCIARI GRAN 37.943,31 m² 42.305,33 m²st 1,11496

1 14.640,85 m² 16.323,98 m²st2 12.619,97 m² 14.070,78 m²st3 10.682,49 m² 11.910,56 m²st

41a-02 TERCIARI GRAN 33.145,55 m² 36.956,01 m²st 1,114969 16.886,60 m² 18.827,91 m²st

10 10.212,20 m² 11.386,21 m²st11 6.046,75 m² 6.741,89 m²st

41a-03 TERCIARI GRAN 25.290,08 m² 28.197,47 m²st 1,114965 12.133,76 m² 13.528,68 m²st6 13.156,32 m² 14.668,79 m²st

41a-04 TERCIARI GRAN 6.416,68 m² 7.154,35 m²st 1,114964 6.416,68 m² 7.154,35 m²st

41b-01 TERCIARI PETIT 10.073,75 m² 11.231,84 m²st 1,1149612 3.752,80 m² 4.184,23 m²st13 3.004,10 m² 3.349,46 m²st14 3.316,85 m² 3.698,16 m²st

42 EQ. PRIVAT (existent) 19.741,43 m² 14.323,00 m²st 0,7255315 19.741,43 m² 14.323,00 m²st

178.557,09 m² 172.330,00 m²st

D’acord amb l’article 21, la parcel·la núm. 6 de la unitat de zona 41a-03 podrà materialitzar fins a 6.004 m² de sostre comercial com a ús secundari, derivats de l’edificabilitat comercial definida pel planejament vigent.



Art. 24. Parcel·la i façana mínimes

Claus 40, 41a i 42

La parcel·la mínima serà de 4.500 m².

La façana mínima serà de 40 m.

Clau 41b

La parcel·la mínima serà de 3.000 m².

La façana mínima serà de 40 m.

Amb caràcter general, es podran autoritzar parcel·les amb una façana inferior a la mínima, sempre i quan es compleixin les següents condicions: 1. Que l’amplada de la parcel·la s’eixampli cap al fons, d’una forma tal, que en els 2/3

posteriors del solar faci possible la inscripció d’un cercle de diàmetre igual a la façana mínima.

2. Que la façana mínima al vial, mesurada perpendicularment a la dimensió de la profunditat, no sigui inferior a 15 m.

3. Que els espais d’amplada inferior a la façana mínima s’adrecin, exclusivament a espais d’accés i jardins.

Art. 25. Subdivisió de parcel·les

S’admet la divisió de parcel·les, sempre i quan es compleixi amb els paràmetres de parcel·la i façana mínimes.

En cas de subdivisió de parcel·les amb clau 40 (zona comercial), s’haurà de garantir la connexió de cadascuna de les resultants a dos vials diferents, bé sigui amb accés directe o bé mitjançant dret de pas entre les parcel·les fruit de la segregació, sense perjudici que es justifiqui la innecessarietat d’una segona connexió mitjançant un estudi de l’avaluació de la mobilitat generada específic.

Art. 26. Ocupació màxima de la parcel·la

L’ocupació màxima de la parcel·la per a l’edificació serà del 70%, sempre que, per les limitacions derivades de llurs proporcions o de les possibles afectacions, sigui possible assolir aquesta ocupació.

Aquests percentatges inclouran l’ocupació de tota mena d’edificacions o construccions: principals o secundàries, de servei o auxiliars. Restaran lliures d’edificació espais no compresos pels gàlibs reguladors, grafiats en el plànol núm. 6, de “Parcel·lació i Ordenació de l’Edificació” i que es detallen en l’article següent.

Art. 27. Gàlib regulador

El gàlib regulador màxim, que afecta tant l’edificació sobre rasant com les plantes soterrades, es grafia en el Plànol núm. 6, de “Parcel·lació i Ordenació de l’Edificació”.

Ve determinat per les separacions als límits de parcel·la i per les afectacions de les infraestructures:

Separació als límits de parcel·la: Segons plànol número 6 Autopista A7-B30 (línia blanca): 50 m Carretera BP-1503: 25 m Ferrocarril: 20 m Línies d’alta tensió: variable segons esquema adjunt



En general, les separacions a límits deixen fora de les àrees edificables les línies d’afectació. Aquestes hauran de ser degudament considerades en cas de modificació de la parcel·lació.

Art. 28. Nombre màxim de plantes

El nombre màxim de plantes es regula segons el quadre següent:

Clau identificació Núm. Plantes40 COMERCIAL PB+241a TERCIARI GRAN PB+941b TERCIARI PETIT PB+542 EQUIPAMENT PRIVAT PB+9Vp VERD PRIVAT -

Aquelles parcel·les que desenvolupin usos secundaris admetran, per a aquests usos, el nombre de plantes que els hi correspondria com a usos principals.

Art. 29. Alçada reguladora màxima

L’alçada reguladora màxima de l’edificació s’estableix en 42,00 m per a les unitats de zona que tinguin assignat un nombre màxim de plantes de PB+9, 26,00 m per a les unitats de zona que tinguin un nombre màxim de plantes de PB+5 i de 18,00 m per a les unitats de zona que tinguin un nombre màxim de plantes de PB+2.

Art. 30. Pla de referència

És el pla coincident amb el del paviment de la planta baixa. Aquest pla pot estar en qualsevol cota que estigui compresa entre 2,40 m per sobre i 2,40 m per sota de la cota rasant de l’accés de la parcel·la.

Art. 31. Planta baixa

És la planta en que la cota del paviment de la mateixa coincideix amb el pla de referència.

És la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible.

En els casos en que, en el sistema d’ordenació segons gàlib regulador, a conseqüència del pendent, hi hagi més d’una planta que es situï dins els límits establerts al paràgraf anterior, s’entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.

Per aquest mateix sistema d’ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui al punt mig de l’illa.

A les zones amb qualificació de comercial hi haurà la possibilitat de construir plantes baixes sobre palafits, d’acord amb l’article 251.4 de la Normativa Urbanística Metropolitana. En aquests casos, no computarà a efectes d’edificabilitat la part de la planta que es trobi totalment oberta. Ara bé, els volums que interrompin eventualment la continuïtat de l’espai obert tal com els cossos d’escales, ascensors, volums tècnics, espais de consergeries, locals comercials i similars, computaran a efectes del càlcul de la superfície màxima del sostre edificable.

No es permetrà la construcció d’entresolats.



Art. 32. Planta soterrani

Les plantes soterranis en el sistema d’ordenació per edificació aïllada, són tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que la part superior de llur sostre sigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part plana semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Es permet la construcció de plantes soterrani d’acord amb les següents determinacions:

a) Ocupació màxima. Es permet l’ocupació dins del gàlib màxim definit al plànol núm. 6 amb el condicionant que la part de la coberta del soterrani que no quedi sota l’edificació principal rebrà el mateix tractament que la resta de l’espai lliure de parcel·la, segons es regula en l’article següent.

b) Les plantes soterrani no es computaran en l’edificabilitat permesa per a cada parcel·la.

Art. 33. Espai lliure de parcel·la i conservació de la vegetació preexistent

El Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan s’implanta en un entorn eminent rural de camps de conreu amb l’existència de dues masses boscoses, i per tant, és imprescindible la seva conservació i el desenvolupament. Així com potenciar que la vegetació futura de les parcel·les estigui en consonància amb la vegetació existent i per tant es promouran les plantacions de vegetació autòctona.

Donat que un dels objectius principals d’aquesta modificació és la de millorar la integració de les edificacions de les parcel·les amb el seu entorn, els criteris en l’enjardinament hauran de compaginar en aquest espai les necessitats funcionals dels usos i de les edificacions amb l’entorn natural dels espais verds públics que envolten les parcel·les.

Per aquesta raó i amb caràcter de tipus general, en aquests espais s’estableixen les següents prescripcions:

1. Es prohibeix l’emmagatzematge de deixalles o residus dins dels espais lliures de la parcel·la.

2. Es preservarà l’arbrat existent, sempre que sigui possible i d’interès.

3. S’enjardinaran tots els espais lliures que no tinguin una funció concreta. Es tindrà especial cura de les franges que enfronten als vials i a les zones verdes. En tot cas, per demanar la preceptiva llicència, el projecte d’enjardinament haurà d’acompanyar el d’edificació.

4. Espai lliure fora dels gàlibs o perímetre regulador:

L’espai lliure fora dels gàlibs a perímetre regulador només podrà destinar-se a àrea arbrada o enjardinada. En aquesta àmbits, podrà ubicar-se el vial o vials d’accés interior del solar, així com aparcaments de visitants, arbrats i enjardinats.

5. Espai lliure d’edificació dins dels gàlibs o perímetre regulador:

L’espai lliure d’edificació dins dels gàlibs, podrà destinar-se a aparcament de vehicles o a zona de maniobra de vehicles.

6. El projecte d’obres detallarà l’extensió i tractament de cadascun d’aquests àmbits i comprendrà l’enjardinament obligatori.

Podran autoritzar-se altres disposicions amb criteris d’afavorir la flexibilitat, tenint en compte les característiques singulars de cada solar.



Les disposicions de l’ordenació de detall que redueixin l’arbrat o la vegetació en l’àmbit situat fora dels gàlibs (punt 4 anterior), comportaran l’obligació de duplicar la superfície de vegetació reduïda, dins l’àmbit situat dins dels gàlibs (punt 5 anterior).

Art. 34. Tanques

Les tanques de les parcel·les que confronten a carrer, a espais lliures o entre elles, respondran a la següent configuració: una base massissa d’un metre d’alçada màxima més un parament superior de tipus permeable d’un metre d’alçada màxima. L’alçada conjunta de la tanca no superarà els dos metres d’alçada.

Les parcel·les el terreny natural de les quals se situï per sobre de la rasant dels vials, en el seu límit amb el sòl públic podran emprar la part inferior de la tanca com a mur de contenció.

Donat que el planejament proposa un tractament unitari dels espais lliures de les parcel·les edificades amb l’espai verd públic, es proposa una tipologia de tanques que permeti la màxima permeabilitat visual i integri els diferents espais verds, ja siguin públics o privats.

Art. 35. Murs de contenció / Talussos

Els espais de parcel·la que no quedin edificats poden adaptar-se a les cotes de rasant definitives mitjançant talussos de pendent no superior a 2H:1V.

Les parcel·les, quan restin per sota del sòl públic o la rasant del vial podran construir murs de contenció d’un metre amb vuitanta centímetres d’alçada màxima. Aquests murs podran combinar-se amb els talussos descrits anteriorment, de pendent no superior a 2H:1V, aplicats a la base o coronament dels esmentats murs.

Per tal de poder establir criteris projectuals amb efectes d’integració paisatgística per intervenir en els talussos i poder revegetar les pendents resultants, cal:

- Extreure i acopiar terra vegetal del lloc.

- Projectar talussos amb pendents inferiors a 2H:1V per aconseguir una morfologia natural i una restauració de fàcil revegetació.

Art. 36. Risc d’incendi

A la urbanització del sector i a totes les edificacions i instal·lacions d’aquest, s’acompliran les determinacions de la normativa vigent.

Art. 37. Serveis

S’acomplirà la legislació vigent aplicable en matèria de seguretat i higiene en el treball. Els sanitaris es disposaran de manera que tindran sempre ventilació directa, i es preveurà un inodor i una dutxa per cada vint treballadors (o fracció). Aquests serveis es disposaran de manera que, des de la sala de treball, siguin accessibles a través d’una peça intermèdia, utilitzable com a vestuari o per a la col·locació dels lavabos. Es preveurà un lavabo per cada deu treballadors.

Art. 38. Senyalització i publicitat

S’entén per senyalització exterior d’un polígon industrial aquella informació que s’utilitza per indicar el trajecte a seguir per tal de trobar aquell polígon o una parcel·la dins aquest, així com tota la informació complementària de serveis que la complexitat d’un polígon industrial requereix.



La urbanització del sector haurà de resoldre, tal i com es recull a l’EAMG que s’annexa, la necessitat d’una senyalització d’itineraris alternatius des de cada parcel·la, per tal de permetre l’adequada distribució del trànsit per la xarxa.

La senyalització de les empreses a la via pública es limitarà als plafons que, juntament amb els plànols - guia, emplaçarà l’lnstitut Català del Sòl en els accessos al sector.

La senyalització i publicitat de les empreses particulars restarà restringida a l’interior de la seva parcel·la i, per a la seva realització, caldrà la corresponent llicència municipal. En tot cas, la publicitat visible des de l‘exterior del recinte privat haurà d’integrar-se dins de la composició arquitectònica dels volums construïts i no sobrepassar-los. Tots els suports publicitaris per a la senyalització admesa dins de l’àmbit d’actuació hauran de ser construïts amb materials inalterables.

Caldrà que tota publicitat visible des de l’autopista AP-7 acompleixi amb la legislació vigent i, concretament, amb l’article 43., “Publicitat”, de l’Ordre Ministerial, de 16 de desembre de 1997, o legislació que la substitueixi, per la qual es regulen els accessos a les carreteres de l’Estat, les vies de servei i la construcció d’instal·lacions de serveis de carreteres.

Pel que fa als tòtems publicitaris, hauran de situar-se dins del límit del gàlib edificatori de cada parcel·la i la seva alçada total no podrà superar, en cap cas, els 18 m. No obstant, com a element singular, quedarà subjecte a les condicions i limitacions que en cada cas pugui establir la Comissió Tècnica Assessora de Publicitat i protecció del paisatge urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès previ estudi de la proposta que se sol·liciti, d’acord amb l’article 6.9 de l’ordenança municipal.

Art. 39. Accessibilitat

En tots els projectes d’urbanització complementaris i d’edificació serà preceptiu l’acompliment de les determinacions de la normativa vigent d’obligat compliment.



CAPÍTOL IV. NORMES PARTICULARS PER A LES ZONES I SISTEMES

Art. 40. Finançament del dèficit d’explotació del transport públic

La càrrega pressupostària vinculada al finançament de les millores a realitzar en la xarxa de transport públic que estableixi l’EAMG adjunt, d’acord amb la representativitat de cada parcel·la pel que fa al volum de desplaçaments generats en transport públic, anirà a càrrec de les parcel·les previstes en el present document, d’acord amb la prognosi de mobilitat generada en transport públic realitzada en l’EAMG esmentat, a efectes de definir els responsables de finançar aquest dèficit generat per la millora del transport públic.

Art. 41. Determinacions per a l’aparcament de les zones d’ús comercial

- Aparcament en superfície lliure d’edificació

Les parcel·les de nova implantació hauran de complir amb un dimensionament, disseny i/o gestió del transit intern per facilitar l’entrada i aparcament de la seva demanda en vehicle motoritzat, de manera que no es generin problemes de congestió que repercuteixin en el trànsit de la xarxa viaria principal (rotonda de la BP-1503), fins i tot en hores puntes. Aquest objectiu es podrà aconseguir en base a l'ús dels següents elements o altres:

o Preveure un recorregut de flux lliure suficient a l'entrada de l’aparcament per acumular els vehicles que hi accedeixin, sense que les cues assoleixin la xarxa principal;

o Crear rutes de circulació interna amb un nombre de carrils suficients per gestionar eficientment la demanda;

o Dimensionament suficient addicional de l’aparcament per facilitar la recerca de places buides;

o Sistemes de guiatges cap a les places buides;

o Control d'accessos (barreres i/o semàfors).

- Aparcament en planta baixa

S’admetrà aparcament en planta baixa. La superfície que ocupi no computarà als efectes del sostre edificable, sempre i quan es compleixin els requisits següents:

o L’espai quedi totalment obert i es doni compliment a l’article 31 de la present normativa.

o Es garanteixin les mesures paisatgístiques que vetllin per la correcta implantació i protecció visual dels vehicles des de l’exterior de la parcel·la (mitjançant elements permeables que tamisin la relació amb l’exterior, bé siguin dins o fora del pla de façana).

L’assoliment d’aquestes mesures hauran de ser justificades mitjançant la figura de l’ordenació volumètrica que es tramitarà simultàniament a la llicència, tal i com es recull a l’article 22 de la present normativa.

Art. 42. Trasllat de 10.000 m² de sostre comercial del CAR a la parcel·la 7 d’aquesta MpPPU

El 19 de setembre de 2011, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar el trasllat de 10.000 m² de sostre comercial, ubicats actualment a l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità en el CAR de Sant Cugat del Vallès, a la parcel·la número 7 del Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan, àmbit sud-est (que es correspon amb la número 12 del document aprovat definitivament el 19 de juliol de 2007), d’acord amb la Disposició Addicional Catorzena de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.



És en virtut d’aquesta aprovació que la parcel·la número 7 del present Pla parcial disposarà de 10.000 m² de sostre comercial amb consideració d’estar dins de la Trama Urbana Consolidada (en endavant, TUC) d’acord amb el Decret llei 1/2009, mentre que la resta de sostre comercial s’acollirà al que determini la legislació vigent per establiments situats fora de la TUC.

Art. 43. Afeccions sobre els sistemes per causa del projecte de traçat de l’AVE

Sobre els terrenys afectats pel projecte de traçat de l’AVE no es podrà dur a terme cap tipus d’actuació, a excepció d’aquelles tasques pròpies de manteniment.

D’acord amb la Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del sector ferroviario, i tret que el Ministeri de Foment, de forma expressa, determini unes distàncies inferiors aplicables a una determinada línia ferroviària, s’estableixen les següents limitacions:

La zona de domini públic que comprèn els terrenys ocupats per l’explanació de la línia ferroviària i una franja de terreny de 8 metres a cada costat de la mateixa, mesurada en horitzontal i perpendicularment a l’eix de la línia des de les arestes exteriors de l’explanació. No obstant, en sòl classificat d’urbà consolidat pel planejament urbanístic, aquesta distància es redueix a 5 metres.

La zona de protecció constituïda per les franges de terreny situades a ambdós costats de la línia ferroviària i delimitades, interiorment per la zona de domini públic i, exteriorment, per unes línies paral·leles a l’eix de la línia que delimita aquesta i situades a 70 metres de l’aresta exterior de l’explanació més pròxima. En sòl classificat d’urbà consolidat pel planejament urbanístic, aquesta distància es redueix a 8 metres.

Les línies límits d’edificació es situen a 50 metres de l’aresta exterior de la plataforma, mesurats horitzontalment a partir de la mateixa. No obstant, i en virtut de la Ordre Ministerial FOM/2230/2005 de 6 de juliol (BOE 12 de juliol), en els trams de les línies que discorren per zones urbanes i sempre que ho permeti el planejament urbanístic corresponent, aquesta distància es redueix amb caràcter general a 20 metres.

Les limitacions a la propietat dels terrenys inclosos a la zona de domini públic, zona de protecció i límit d’edificació són les definides als article 12 i 18 del Capítol II de la Ley 39/2003 del sector ferroviari o aquella legislació que la substitueixi.

Cal tenir en compte que:

- En les zones de domini públic i de protecció, per executar qualsevol tipus d’obres i instal·lacions fixes o provisionals, canviar el destí de les mateixes o el tipus d’activitat, implantar o talar arbres, es requereix prèvia autorització d’ADIF.

- En els terrenys situats fins a la línia límit d’edificació, queda prohibit qualsevol tipus d’obra d’edificació, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resulten necessàries per a la conservació i manteniment de les edificacions existents, pel que també es requerirà prèvia autorització d’ADIF.

Art. 44. Afeccions sobre zones i sistemes per causa de la línia dels FGC

Per al desenvolupament urbanístic de les zones incloses als terrenys immediats als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya seran d’obligat compliment les limitacions contemplades a la Llei Ferroviària Catalana 4/2006, de 31 de març, o aquella legislació que la substitueixi. En aquest sentit, l’execució de les obres situades en zona de protecció d’aquest ferrocarril, generarà el corresponent expedient de servitud, essent necessària l’autorització de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, prèvia presentació dels respectius projectes executius.

El futur desenvolupament d’obres haurà de garantir tècnicament uns límits en l’emissió de vibracions i uns mínims de qualitat acústica, en relació als paràmetres establerts a la normativa



sectorial d’impacte acústic (Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, Decret 176/2009, de 10 de novembre i ordenances reguladores municipals relacionades, o aquella que resulti vigent en el moment de l’execució de les obres) sobre els terrenys limítrofs a la plataforma ferroviària de FGC.

Art. 45. Determinacions per als sistemes de vialitat

La xarxa viària definida en aquest document i les xarxes de serveis que hi han de discórrer, s’executaran d’acord amb les especificacions que es contenen als plànols de la present MpPPU i del Projecte d’Urbanització que les desenvoluparan.

Les zones enjardinades de voreres, mitjanes i rotondes seran objecte d’un projecte de plantació conjunt amb la resta d’espais lliures de l’àmbit.

Art. 46. Determinacions per als sistemes d’espais lliures

1. Edificació:

No es permetrà cap mena d’edificació, excepte les relacionades amb les xarxes de serveis, com ara les estacions transformadores i els equipaments al servei de la pròpia funció de l’espai.

2. Usos:

Es permeten únicament els usos de lleure, manifestacions culturals, esportives i el d’instal·lació de serveis d’infraestructures.

3. Desenvolupament:

Els projectes d’urbanització o d’enjardinament preveuran els moviments de terres (amb l’objectiu de compensar-los dintre de l’àmbit i d’aprofitar la capa superficial fèrtil) i la situació i naturalesa de les espècies vegetals (a conservar o de nova plantació) seguint les directrius de l’Estudi Mediambiental annex. Definiran també la relació topogràfica, de materials i de vegetació amb els espais lliures de les parcel·les privades, així com els tipus de tanca que s’hi hauran d’utilitzar.

Inclouran com a mínim les següents operacions, segons els plànols annexos:

3.1. Modificació topogràfica i plantació del marge de l’autopista AP-7 i de l’entorn de la rotonda sud.

Cas que sigui necessària la creació d’una mota que actuï de pantalla acústica i visual, i de lligam entre la resta d’espais lliures de l’àmbit, les terres i materials de replè, provindran, preferentment:

- d’enderrocs del sector degudament seleccionats i triturats.

- d’excedents de terres de la urbanització i de les edificacions del sector

- d’excedents de terres de la urbanització i de les edificacions del sector del Pla de Millora Urbana Ampliació de Cant Sant Joan, de Rubí.

- d’excedents de terres d’altres sectors propers.

El projecte d’urbanització fixarà els tipus de materials admissibles per a la formació de la mota, i els sistemes i graus de compactació i drenatge.

Les espècies emprades en la plantació seran espècies autòctones, tipus:

- quercus humilis

- platanus hybrida



- populus alba

- populus nigra italica

- eucaliptus globulus

- cupresus sempervirens

3.2. Consolidació i plantació del marge del torrent dels Alous entre la carretera BP-1503 i les vies dels FGC.

Les espècies emprades en la plantació al marge del torrent seran espècies autòctones de ribera, com s’indica a continuació i en ordre de proximitat al torrent:

- salix alba

- fraxinus angustifolia

- ulmus resista

- platanus hybrida


3.3. Consolidació i plantació de l’espai lliure al voltant de la parcel·la d’equipament públic (marges de la bassa dels Alous).


- pinus pinea

- quercus humilis

- populus alba

- tamarix gallica

- salix alba

3.4. Plantació de l’espai lliure entre la plataforma ferroviària i el vial 3.



- cupresus sempervirens

3.5. Construcció de la xarxa de camins que ha de recórrer i unir els diferents espais lliures i enllaçar Sant Cugat del Vallès i Rubí.

3.6. Ampliació dels boscos existents a banda i banda del vial Interpolar, amb les espècies predominants (pinus pinea, pinus halepensis, quercus humilis).

3.7. Altres plantacions.

A més de les espècies ja citades, en les zones de contacte amb els vials es recomana la plantació amb tipuana tipu i schinus molle.

3.8. Altres recomanacions.

També definiran el mobiliari urbà i les xarxes de servei necessàries per a la bona conservació i manteniment dels espais lliures.

Es preservarà la vegetació existent, sempre que sigui possible i d’interès.



Es posarà especial cura en la interconnexió formal i funcional dels diferents espais lliures i en la protecció visual i sònica respecte als vials circumdants.

Art. 47. Determinacions per al sistema d’equipaments

Les determinacions i paràmetres urbanístics referits al sistema d’equipaments s’hauran d’establir mitjançant la redacció d’un pla especial urbanístic.


Modificació puntual de PPU del PAE Can Sant Joan, àmbit sud-est, de Sant Cugat del Vallès (document per a l’aprovació provisional) Març 2012

CAPÍTOL V. NORMATIVA AMBIENTAL

Apartat 1. Model d’ocupació del sòl

Art. 48. Adaptació geomorfològica i conservació de sòls

1. Com a criteri general per a l’ocupació del sòl, en la mesura del possible, es respectaran les formes de relleu originals, minimitzant el moviment de terres.

2. El projecte d’urbanització i els d’edificació han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. El projecte també ha de considerar la possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems orgànics

3. Els talussos de terres permanents preferentment presentaran un pendent màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es limitin les pèrdues de sòl.

Als casos en que no es compleixi aquest criteri (si el pendent dels talussos de terres és > 3H:2V), preferentment s’aplicaran tècniques de bioenginyeria en la revegetació dels talussos

Art. 49. Riscos 1. L’ordenació del sector reflecteix el resultat de l’avaluació de riscos que s’inclou en la

documentació ambiental associada, excloent així les àrees de risc incompatibles amb els usos urbanístics.

2. En el projecte executiu i en el tractament de l’espai privat lliure d’edificacions, s’han d’establir mesures tècniques per minimitzar els riscos d’inundació, promovent:

- la percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament viari i dels espais lliures públics i privats)

- el drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i fomentant els paviments drenants).

3. Si existeixen sòls susceptibles d’estar contaminats, cal considerar les determinacions resultants de l’estudi d’anàlisi de risc i de l’Agència de Residus de Catalunya. Per als casos en que es conclogui fer accions per corregir el risc d’aquesta contaminació sobre les persones, el projecte d’urbanització ha de contemplar les operacions necessàries que garanteixin que la contaminació romanent, si n’hi hagués; ha de complir els nivells de risc acceptables per a l’ús actual i futur (d’acord amb els criteris establerts en el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, segons el qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl, els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminats; la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, així com altres criteris de l’Agencia de Residus de Catalunya) o la correcta gestió com a residu si es decideix retirar el sòl contaminat (d’acord amb el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus i d’acord a qualsevol altre legislació vigent).

A banda, cal considerar l’art. 8 del RD 9/2005, que especifica la publicitat registral d’aquelles finques on s’ha dut a terme alguna activitat potencialment contaminant, la declaració de sòls contaminats i les càrregues estipulades.



Art. 50. Recursos

1. En fase de planejament s’ha de garantir la disponibilitat de recursos hídrics i energètics i l’existència o previsió de les infraestructures adients per a l’abastiment dels mateixos.

2. Per als recursos energètics, ja en fase de redacció de projecte dels edificis, preferentment es proposaran alternatives a l’ús d’energia convencional, fomentant l’ús d’energies renovables, optimitzant així les necessitats energètiques de l’edifici.

Art. 51. Connectivitat ecològica i biodiversitat

Es considerarà la connectivitat amb els espais lliures exteriors al sector, tot procurant la continuïtat i integració dels espais lliures públics i privats de l’ordenació.

Art. 52. Patrimoni i paisatge

El projecte executiu i els projectes complementaris hauran d’anar encaminats a preservar els valors paisatgístics, el patrimoni cultural i els elements identitaris.

Apartat 2. Cicle de l’aigua

Art. 53. Infiltració

1. En els espais no ocupats per edificació, inclòs el sistema viari, es prioritzarà la utilització de paviments drenants, tous o semipermeables.

2. Les edificacions de la parcel·la pública o privada amb verd privat, preferiblement hauran de recollir les aigües pluvials de les teulades i de les cobertes no transitables i, si és el cas, hauran de preveure els dipòsits per a l’emmagatzematge amb les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua (regs i rentats).

Art. 54. Protecció del medi i dels recursos hídrics

S’haurà de preservar al màxim tant l’estructura com la funcionalitat del bosc de ribera. En cas d’afectació, caldrà dur a terme una recuperació i restauració ambiental.

Art. 55. Abastament i sanejament d’aigua

1. S’ha de garantir la disponibilitat de recursos hídrics i de les infraestructures per a l’abastament, la connexió en alta i la distribució d’aigua necessàries.

2. Per a la xarxa de sanejament caldrà donar compliment al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament i dissenyar el sistema públic en baixa, preveient xarxes de sanejament separatives també en les edificacions del sector.

3. Per a l’abocament de les aigües residuals, s’ha de complir el Reial Decret 606/2003 pel que es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic, en allò que fa referència a les limitacions de les actuacions industrials contaminants.

Així mateix, als articles 245 i següents del RD 606/2003, es determina la necessitat de disposar d’autorització d’abocament previ a l’inici de l’activitat. Aquesta autorització l’atorga l’Agència Catalana de l’Aigua que avalua, entre d’altres, la suficiència del sistema depuratiu adoptat.



4. Únicament es podran abocar a la xarxa de clavegueram les aigües residuals assimilables a urbanes. Si, com a conseqüència dels processos industrials, es generessin aigües no assimilables a urbanes, la indústria estarà obligada a establir un tractament previ al seu vessament a la xarxa.

5. Les aigües provinents de la recollida de pluvials, sempre que es prevegi el seu aprofitament, tant per a la determinació dels usos d’aquestes aigües com per a la qualitat de les mateixes, s’haurà de donar compliment als articles 84, 85 i 86 del Reial Decret 849/1986 pel que s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Art. 56. Estalvi d’aigua

1. El sistema de reg contemplat en projecte, preferiblement haurà de ser per degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i, si es creu adient, regulat en funció del grau d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat). D’acord amb altres paràmetres normatius citats amb anterioritat, caldrà considerar que l’aigua emprada per al sistema de reg en espai verd privat i espai verd de parcel·la pública serà, prioritàriament aigua pluvial emmagatzemada (provinent de la recollida de teulades i cobertes no transitables) i, en el seu defecte, aigües freàtiques. Altres solucions hauran d’ésser especialment justificades.

2. Les aixetes de lavabos i dutxes situades en espais destinats a ús d’oficina o d’altres exclusius de personal (queden exclosos les àrees de taller o emmagatzematge i les àrees de processos industrials) han d’adequar-se al que disposa l’article 3 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, així com aquells requeriments establerts al Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març (en endavant CTE), relatius a l’estalvi d’aigua (DB HS Salubritat, Subministrament d’aigua, ap. 2.3).

3. Les cisternes dels vàters disposaran de mecanismes de doble descàrrega o descàrrega que es pugui interrompre.

4. Les aixetes i sanitaris, preferentment disposaran del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental d’acord amb la Resolució MAH/1603/2004 de 21 de maig, per la qual s'estableixen els criteris mediambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als productes i als sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua.

5. Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua, hauran de justificar els seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PACA). En aquesta justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es determinin, segons la normativa aplicable.

Apartat 3. Estalvi energètic

Art. 57. Enllumenat exterior

Les instal·lacions i aparells d’enllumenat exterior, tant en espais públics com en parcel·la privada, per al foment de l’estalvi energètic i per preveure la contaminació lluminosa, han de complir els requeriments establerts pel Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.



Art. 58. Criteris de sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació

1. S’incorporaran sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons determina el CTE a la secció HE5 (Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica), per a edificis d’hipermercats, multibotiga i centres d’oci, naus d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de recintes firals, quan aquests superin els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.

2. Es prioritzarà dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions, minimitzant les ombres, per tal de facilitar la instal·lació de captadors solars (tèrmics i/o fotovoltaics), per així possibilitar la generació d’energia solar fotovoltaica per a derivar-la a la xarxa elèctrica o per possibilitar l’ús d’energia solar tèrmica per cobrir part de la demanda d’aigua calenta sanitària.

3. Quan calgui, els captadors solars hauran d’integrar-se en l’arquitectura i disseny dels edificis i infraestructures en funció de la tipologia urbanística i l’orientació de les parcel·les.

Apartat 4. Contaminació acústica

Art. 59. Objectius de qualitat acústica

Fora dels límits de l’àmbit del sector, s’han de mantenir els objectius de qualitat acústica preexistents, d’acord amb la qualificació del sòl de l’entorn i els usos que s’hi desenvolupen. Aquests objectius de qualitat acústica, segons la legislació vigent (Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002,de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos) són els que es mostren a la taula següent:

Zona de sensibilitat acústica i usos del sól

Valors límit d'immissió LAr en dB(A)

Matí

(7-21h) Vespre

(21-23h) Nit

(23-7h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d'interès natural i altres - - -

(A2) Predomini del sòl d'ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d'ús residencial 57 57 47



ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de

transport existents 65 65 55

(B2) Predomini del sòl d'ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d'ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d'espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d'ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d'infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - -

Art. 60. Mesures correctores de l’impacte acústic

1. Sempre que una activitat sigui la causant de l’alteració de la qualitat acústica fora dels límits del sector, haurà de prendre les mesures escaients per a minimitzar les seves emissions sonores (aïllament en les edificacions on es desenvolupa l’activitat, apantallaments acústics en l’espai lliure privat de la parcel·la, etc.), amb la finalitat de mantenir els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació dins i fora del sector.

2. En aquest sentit, per obtenir la llicència d’activitats, s’haurà de presentar un estudi d’impacte acústic amb el contingut que estableix l’annex 10 de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

Apartat 5. Contaminació atmosfèrica

Art. 61. Emissions atmosfèriques procedents de les activitats del sector

Totes les activitats que generin emissions a l’atmosfera pels processos industrials que desenvolupin, inclouran, per a l’obtenció de l’autorització o llicència de l’activitat, un estudi que ha de recollir, entre d’altres, la previsió del tipus i volum de gasos i partícules en suspensió que es preveu generar amb l’activitat i, també, les mesures correctores que s’apliquen per a minimitzar la seva generació i per complir la legislació vigent en matèria de contaminació atmosfèrica.



Apartat 6. Contaminació lluminosa

Art. 62. Regulacions referides a la contaminació lluminosa

1. D’acord amb les prescripcions establertes a la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi, i en el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, un sector industrial pot tenir les següents categories:

- Zona E3: àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

- Zona E4: àrees incloses en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats, comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals

2. El Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, contempla una sèrie de criteris que condicionen el disseny de l’enllumenat dels projectes d’urbanització. Els articles 7, 8 i 9, fan referència a les característiques que han de presentar les instal·lacions i els aparells d’il·luminació exterior segons la classificació de l’àrea on es troba l’actuació. Per a les zones E3 i E4, els criteris que han de complir són els següents:

A. Tipus de làmpades segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació:

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E3 Preferentment VSBP / VSAP

Preferentment VSBP / VSAP

E4 Preferentment VSBP / VSAP

Preferentment VSBP / VSAP

B. Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E3 15% 15%

E4 25% 25%

C. Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari

Zona de protecció Enlluernament pertorbador màxim

E3 15%

E4 15%

D. Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants

Entenem com a índex d’enlluernament el següent:

índex d’enlluernament= [luminància del pàmpol (candeles/m²)] x [àrea (m²)de la superfície emissora de llum]0,25



Alçada del llum (m) Índex d’enlluernament

4,5 4.000

4,5 - 6,0 5.500

6,0 7.000

E. Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals

La il·luminació intrusa és la llum artificial que rebria un edifici sense que li correspongui.

Aquesta dada és necessària en relació a les edificacions d’habitatges molt properes al sector on es projecta la urbanització.

Zona de protecció Horari de vespre

(lux)

Horari de nit

(lux)

E3 10 5

E4 25 10

F. Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

Densitat de trànsit Valors inicials d’il·luminació

en zona de vehicles

(lux)

Valors inicials d’il·luminació al pas de vianants

(lux)

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

G. Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)

Aquest paràmetre s’hauria de tenir en compte sempre que l’àmbit d’actuació s’ubiqui proper a àrees protegides (Parcs Naturals, Espais del PEIN, Xarxa Natura 2000, espais protegits pel POUM, etc.), doncs les lluminàries podrien emetre flux lluminós cap a elles.

Zona de proteccióHorari de vespre

(Kilocandeles)

Horari de nit

(Kilocandeles)

E3 100 1

E4 100 2,5



Apartat 7. Contaminació electromagnètica

Art. 63. Implicacions normatives

Tant en el projecte d’urbanització com en el d’edificació, cal respectar els criteris que fixa la legislació referents a la ubicació de les noves infraestructures elèctriques, considerant, els criteris de protecció sanitària de la població indicats a les següents figures legislatives:

- Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel que s’aprova el reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària front a emissions radioelèctriques.

- Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

Art. 64. Actuacions preventives

Sempre que sigui viable tècnica i econòmicament, es soterraran les infraestructures de transport d’energia, evitant així l’exposició de la població als camps electromagnètics que es generen pel pas de la l’energia elèctrica.

Apartat 8. Materials i gestió de residus

Art. 65. Contenidors i altres dispositius per a la recollida de residus

El projecte d’urbanització contemplarà l’espai necessari de sòl públic per a l’emplaçament dels contenidors, o altres dispositius, per a la recollida selectiva de residus, d’acord amb els criteris municipals que s’estableixin al respecte.

Art. 66. Tipus de materials i minimització de residus de la construcció

1. Al projecte d’urbanització cal contemplar l’ús de materials reciclats o reutilitzats, principalment els generats dins de la pròpia obra, com ara la runa i àrids procedents d’enderrocs i demolicions (després de la seva classificació, trituració i neteja) o el tot-u provinent de la demolició de paviment existent. Aquest criteri és prioritari en la realització de soleres i paviments.

Així mateix, també es considerarà la incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (plàstic, vidre, neumàtic fora d’ús, etc.), com ara mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.), tubs de polietilè i polipropilè reciclat, arquetes amb àrids reciclats, panells de senyalització, pilones, paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, llambordes amb àrid reciclat, etc.

Durant la fase d’obra, cal que es sol·liciti el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental als fabricants o subministradors de material reciclat o productes que en contenen i, en el seu defecte, l’ecoetiqueta europea. Aquests distintius acrediten la correcta gestió i ús del material que ha estat reciclat per a emprar-lo en els nous elements.

2. En l’edificació s’hauran de prioritzar l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els quals permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i optimitzen el cicle de vida de producció del material



3. Com a norma general, la selecció d’alternatives de materials i solucions constructives haurà de considerar l’impacte ambiental de la totalitat del seu cicle de vida, tenint en compte el següent:

- valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva col·locació.

- prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l'entorn proper

- considerar la possibilitat del seu reciclatge posterior

- Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir d’explotacions controlades, convenientment legalitzades

- Valorar la incorporació de materials reciclats, com a millora en l’estalvi energètic per evitar l’explotació dels recursos.

- potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental.

4. El projecte d’urbanització i els projectes d’edificació han d’incorporar un estudi de gestió dels residus que es preveu generar, d’acord amb el Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, pel que es regula la producció y gestió dels residus de construcció i demolició.

Aquest estudi, a banda de reflectir la previsió de la generació de residus (en tipologia i volum) i de marcar les directrius generals per a la seva correcta gestió (d’acord amb la legislació vigent), ha de reflectir també la valorització, dins i fora de les obres, dels residus generats que siguin susceptibles de ser emprats com a material (com ara àrids provinents del matxuqueig de runa o de residu petri).

Apartat 9. Espais lliures i enjardinament

Art. 67. Criteris de l’enjardinament de zones verdes i espais lliures urbans

A les zones verdes i espais lliures urbans, les espècies emprades s’adequaran a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit d’actuació, presentant baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment. Llevat en els casos en que una àrea enjardinada sigui una zona alterada a restaurar, no necessàriament s’empraran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb demostrat comportament invasor, especialment quan les àrees a enjardinar limitin amb àmbits naturals.

Art. 68. Criteris de restauració de les zones alterades

L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) per evitar fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració paisatgística d’una actuació.

A les àrees a restaurar s’empraran sempre espècies autòctones. S’estendrà en primer lloc terra vegetal, s’aplicarà una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, quan així es determini, es faran les plantacions arbòries i/o arbustives pertinents.

Art. 69. Prevenció d’incendis forestals

1. Cas que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, el projecte d’urbanització ha de preveure l’aplicació del Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual



s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres. Per tant, si fos així, el disseny de la zona verda ha de contemplar les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat i protecció establertes a la normativa citada.

2. A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc d’incendi, en l’enjardinament de les zones verdes que limitin amb àrees naturals o agrícoles, es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del Decret 123/2005).

Art. 70. Plagues vegetals

Durant la fase de les obres, cal sol·licitar el passaport fitosanitari per a totes aquelles espècies vegetals que es preveu plantar i que requereixen la seva emissió. El Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura publica el llistat d’espècies per a les que cal emetre passaport fitosanitari.

Art. 71. Mesures de conservació i protecció de comunitats i individus vegetals existents

Es respectaran i conservaran les comunitats de vegetació natural i els individus vegetals significatius, segons hagi estat determinat en la documentació ambiental associada al planejament.

En aquest sentit, el projecte d’urbanització ha de contemplar, quan sigui el cas:

- la delimitació física de les àrees amb comunitats vegetals per a les que s’ha establert la seva protecció i conservació dins la urbanització.

- la delimitació i el transplantament a la zona verda dels individus que s’ha decidit conservar i que es troben ubicats en parcel·la privada.

Barcelona, març de 2012

El cap d’equip de l’Àrea de Coordinació Tècnica

Pau Moratalla i Castro


Annex III

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Condicions de pagament

CONDICIONS DE PAGAMENT DE PARCEL·LES DEL SECTOR D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Condicions de pagament:

Reserva: 10% del preu base en concepte d’arres.

Escriptura de compravenda:

1- Pagament al comptat de la resta del preu. 2- Pagament ajornat:

A la firma de l’escriptura es farà efectiu el pagament, com a mínim, del 30% del preu base. L’import restant s’efectuaran en pagaments semestrals (5 ó 10 anys) i amb un 5% d’interès anual per als 5 primers anys. El tipus a aplicar de l’any 6è fins al 10è, es calcularà prenent com a referència el del deute públic, a 5 anys, vigent a la data de revisió, més 3 punts percentuals. La contractació del pagament ajornat no generarà cap tipus de comissió, ni per la seva obertura, cancel·lació o amortització parcial. Els pagaments de les quantitats establertes com a terminis es faran efectius mitjançant rebuts girats per l’Institut Català del Sòl al compte corrent designat per l’adjudicatari, i es garantiran mitjançant condició resolutòria a favor de l’Institut Català del Sòl. El comprador podrà en qualsevol moment amortitzar la resta del preu, fent efectiva la totalitat de l’import base pendent i dels interessos corresponents.

Liquidació de l’IVA (tipus vigent)

10% a la firma de la reserva.

90% a la firma de l’escriptura de compravenda.

Annex IV

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Model d’escriptura de segregació i compravenda

MINUTA D'ESCRIPTURA DE SEGREGACIÓ I COMPRAVENDA DE LA PARCEL·LA NÚM. X DEL SECTOR D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES PARC D’ACTIVITAT ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN ÀMBIT SUD-EST, DINS DEL TERME MUNICIPAL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. COMPAREIXEN El senyor JOSEP ANTON GRAU i REINÉS, com a director de l'Institut Català del Sòl, nomenat per Decret 175/2011 de 18 de gener. El senyor X amb NIF núm. X. INTERVENEN El primer en nom de l'Institut Català del Sòl, ens públic de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, de conformitat amb les competències que li atorga la seva llei fundacional 4/1980 de 16 de desembre, modificada parcialment per la Llei 4/2000 de 26 de maig de mesures fiscals i administratives. El segon en nom i representació de l’entitat X, amb domicili a X, carrer X, X i CIF X. EXPOSEN I Que l'Institut Català del Sòl és propietari de la finca següent: FINCA MATRIU II De la finca esmentada se segrega, per a què constitueixi nova finca registral

independent, la següent porció de terreny: parcel·la núm. X Porció de terreny edificable situada en el terme municipal de Sant Cugat del Vallès

que comprèn la parcel·la assenyalada amb el núm. X en el sector d’activitats econòmiques de Can Sant Joan àmbit sud-est, de figura X i de X m2 de superfície.

III La finca esmentada acompleix els requisits fixats pel vigent planejament aprovat

definitivament en data X, i la seva adjudicació es verifica de conformitat amb allò disposat a l’article 169 del text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, en quant a les normes per a la venda de parcel·les propietat de l’Institut Català del Sòl.

Que portant a efecte l’adjudicació enunciada, els senyors compareixents segons intervenen, ATORGUEN Primer L'Institut Català del Sòl mitjançant el seu representant, segrega i ven a X

que compra, la parcel·la descrita a l'antecedent II de l'exposició del present document, lliure de càrregues i gravàmens, excepte les que es derivin de la present escriptura, així com de llogaters i ocupants.

Segon Supòsit de pagament al comptat: El preu de la parcel·la és de X € (X euros). L’Institut Català del Sòl

manifesta haver rebut la quantitat de X euros (X euros) i rep en aquest acte la resta del preu, és a dir, X € (X euros). La present transmissió està subjecte a l'Impost sobre el Valor Afegit (18% d’IVA) i que la part venedora ha rebut de la compradora la quantitat de X € (X euros) import de la quota devengada per l'esmentat impost que ha ingressat en el tresor públic, i rep en aquest acte la resta de l’IVA, és a dir, X€ (X euros) import que ingressarà en el tresor públic.

Supòsit de pagament ajornat: El preu de la parcel·la és de X € (X euros) més X € (X euros) en concepte

d’interessos. L’Institut Català del Sòl manifesta haver rebut la quantitat de X € (X euros) i rep en aquest acte X € (X euros). La resta del preu, és a dir, X € (X euros) es farà efectiva en els següents venciments:

1.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 2.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 3.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 4.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 5.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 6.- X € així com X € en concepte d’interessos, amb venciment l’1 (etc.) El retard en l'abonament suposarà un interès de demora del 7% anual.

L’Institut Català del Sòl requerirà a la part compradora per tal que en el termini màxim de quinze dies faci efectiu el pagament del venciment ajornat amb els corresponents interessos de demora. Un cop

transcorregut aquest termini sense el pagament del venciment i els seus interessos, s’aplicarà la condició resolutòria establerta en aquest contracte. El comprador podrà en qualsevol moment amortitzar la resta del preu, fent efectiva la totalitat de l’import base pendent i dels interessos corresponents.

La present transmissió està subjecte a l'Impost sobre el Valor Afegit (18% d’IVA) i que la part venedora ha rebut de la compradora la quantitat de X € (X euros) import de la quota devengada per l'esmentat impost que ha ingressat en el tresor públic, i rep en aquest acte la resta de l’IVA, és a dir, X€ (X euros) import que ingressarà en el tresor públic. Els imports s’han rebut mitjançant -------, còpia dels quals s’incorporen a la present escriptura. La part compradora manifesta que el compte d’on es van aportar els fons per aquests mitjans de pagament és el ---------------.

Tercer La parcel·la no es podrà hipotecar, sense l’autorització de l’Institut Català

del Sòl, fins que no estigui totalment pagat el seu import.

Quan l’Institut Català del Sòl autoritzi la constitució d’hipoteca sobre la parcel·la venuda a favor d’una entitat de crèdit, i en garantia dels préstecs o crèdits atorgats per a la seva edificació, dita hipoteca tindrà caràcter preferent sobre les condicions resolutòries pactades en aquest document, exceptuant la que garanteix el pagament de la part del preu ajornat.

CONDICIONS RELATIVES A LA PARCEL·LA Quarta El comprador destinarà la parcel·la adquirida als usos previstos en el

planejament vigent, i es compromet a respectar íntegrament les normes urbanístiques vigents a la zona.

Cinquena El comprador declara conèixer i estar conforme amb el Projecte

d’urbanització i l’obra executada. Sisena La potència elèctrica que s’assignarà a les parcel·les és el resultat

d’aplicar 50W/m2 al sostre edificable (per tant, en la parc. X la potència elèctrica total és de X kW). D’aquesta potència elèctrica s’assigna 100 kW en BT.

En el cas que el propietari de la parcel·la sol·liciti una potència superior a

l’assignada, haurà de sol·licitar-ho a l’empresa distribuïdora, acordant amb aquesta l’abonament dels costos repercutibles i dels drets legalment establerts. També serà objecte d’acord entre el propietari i l’empresa distribuïdora la transformació i distribució en BT de la potència assignada en MT. En aquest sentit, si és necessari, el propietari de la parcel·la haurà

de posar a disposició el sòl per a la instal·lació del centre de transformació i procedir a la seva construcció i aparellatge.

De la mateixa manera, en el cas que el propietari de la parcel·la modifiqui

les instal·lacions executades per al subministrament elèctric a la parcel·la, n’haurà d’assumir els costos que acordin amb l’empresa distribuïdora.

El comprador de la parcel·la, en el moment de demanar la potència

elèctrica, haurà d’abonar els drets d’embrancament establerts reglamentàriament.

En el supòsit que el comprador transmeti o llogui l’edifici, es compromet a

fer constar en el contracte de compravenda o de lloguer, per tal que l’adquirent o arrendatari n’estigui assabentat, els pactes abans esmentats.

Setena L’adquirent haurà d’iniciar l'edificació en el termini de X anys (màxim 2

anys) a comptar des de la data d’atorgament d’aquesta escriptura, i es finalitzarà la construcció en el termini de X anys (màxim 4 anys), també a comptar des d’aquest atorgament, de conformitat amb el que estableix l’article 170.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, tot això pel que fa, com a mínim, al 50% de la superfície edificable en planta de la parcel·la.

L’Institut Català del Sòl podrà, prèvia sol·licitud del comprador, prorrogar

el termini d’inici d’obres de la parcel·la en 6 mesos més, si aquest no ha pogut obtenir la llicència municipal d’obres per causes que no li siguin imputables i que haurà de justificar fefaentment.

Vuitena El comprador es compromet a comunicar a l'Institut Català del Sòl l'inici

de les obres de construcció, i a aportar el certificat de final d'obres quan finalitzin.

L'Institut Català del Sòl es reserva el dret d'inspeccionar les obres en construcció per tal de garantir que es facin d'acord amb les ordenances vigents; l'adjudicatari està obligat a facilitar les tasques d'inspecció als serveis tècnics d’aquest organisme.

Novena El comprador no podrà alienar per actes entre vius la parcel·la adquirida,

totalment o parcialment, sense l’autorització expressa de l'Institut Català del Sòl. Un cop la parcel·la sigui edificada d’acord amb el que es preveu en aquest contracte, la seva alienació requerirà la prèvia formalització de l’escriptura d’obra nova i, en el seu cas, de divisió en propietat horitzontal de l'edifici.

Desena Abans de realitzar qualsevol obra en la parcel·la, l'adquirent haurà de

construir un gual d'accés i la tanca provisional de la parcel·la. En tot cas, quan s'acabin les obres d'edificació caldrà que estiguin

finalitzades també les de construcció de la tanca definitiva.

Onzena La superfície de la parcel·la serà objecte de rectificació si, en efectuar-se el replanteig sobre el terreny, s’hagi evidenciat una variació de la superfície real respecte de l’expressada en aquesta compravenda superior al quatre per cent, en més o en menys.

En el cas de fixar-se el preu en funció de la superfície de la parcel·la, es

rectificarà el preu en proporció al cost unitari d’aquesta alienació si la superfície de la mateixa s’hagués de modificar per les causes determinades en el paràgraf anterior. En cas contrari, la superfície i el preu total dels terrenys es consideraran definitius.

En el supòsit que el preu de la parcel·la s’hagi fixat en funció de

l’edificabilitat, es rectificarà el preu en proporció al cost unitari d’aquesta alienació, si aquesta edificabilitat quedés afectada per una diferència, en més o menys, superior al quatre per cent. En cas contrari, la superfície de sostre i el preu total dels terrenys es consideraran definitius.

Dotzena Si les ordenances reguladores del polígon determinen que l’edificació s’ha

de separar dels límits de la parcel·la deixant una zona lliure, l’Institut Català del Sòl hi podrà constituir servitud aèria o soterrània quan fos necessari per a pas i establiment de qualsevol xarxa de serveis, llevat de les xarxes generals de sanejament, d'abastament d'aigua i d’enllumenat públic, que, en cap cas, es podran establir en la parcel·la objecte d'adjudicació.

Tretzena En el cas de destinar la parcel·la a les activitats susceptibles d’afectar el

medi ambient, la seguretat i la salut de les persones les quals queden regulades per la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats i en qualsevol altra disposició que estableixi condicions concretes, tant pel que fa a la construcció, com a la instal·lació i l'explotació d’aquestes activitats, les servituds i les normes correctores que la legislació vigent comporti, hauran d'afectar exclusivament els terrenys d'aquesta.

Catorzena L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i els

propietaris, podran promoure la creació d’una entitat administrativa de naturalesa jurídica que considerin, per tal de dotar, explotar i gestionar serveis de vigilància, custodia, gestió, senyalització del sector, transport de personal o mercaderies, serveis socials, missatgeria, restauració, generació i explotació de recursos o en definitiva qualsevol altre servei que pugui ser contractat per aquest ens administratiu. Tots els propietaris de parcel·les del sector estaran obligats a satisfer la quota que aquest ens determini.

Quinzena La parcel·la ha estat venuda per l’Institut Català del Sòl en compliment de

les finalitats que li assenyala la seva Llei de creació i reguladora, 4/1980, de 16 de desembre, i la Llei 4/2000, de 26 de maig, que disposen les mesures necessàries a adoptar per garantir l’ús de sòl d’acord amb l’interès general.

CONDICIONS DE RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE Setzena L'Institut Català del Sòl podrà resoldre aquest contracte, amb

transcendència real, en els casos següents:

1 La manca de pagament per part del comprador de qualsevol de les fraccions del preu ajornat al seu venciment.

2 Si l'adquirent no comença o no acaba les obres de construcció en la

forma o en els terminis establerts en les condicions relatives a la parcel·la.

3 L'alienació total o parcial de la parcel·la a un tercer sense permís

exprés de l'Institut Català del Sòl, abans d’haver procedit a la seva edificació d'acord amb allò que preveu les condicions relatives a la parcel·la, sense perjudici de les possibles responsabilitats civils en què pogués incórrer.

4 Si en el termini de 5 anys, comptats des de la data del contracte de

compravenda i abans d’haver-se edificat la parcel·la, s’aprova una modificació del planejament urbanístic general que comporti un increment de valor de l’esmentat terreny. Aquesta modificació només pot tenir lloc per les circumstàncies sobrevingudes que objectivament legitimin la modificació, d’acord amb el que disposa l'article 97.2.a del text refós de la Llei d’Urbanisme, Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

Dissetena Resolt el contracte i sense perjudici d'altres responsabilitats, el comprador

tindrà dret a la devolució del 70% de l’import base pagat fins a la data de la cancel·lació amb l’IVA corresponent. No seran objecte de devolució les quantitats lliurades en concepte d’interessos.

Divuitena En el supòsit que l’adquirent hagi realitzat obres a la parcel·la, abans de la

resolució del contracte, tindrà dreta a que se li aboni el valor de les obres i edificacions que hagi realitzat de conformitat amb la llicència d’obres atorgada. Aquest import, així com els possibles danys efectuats a la parcel·la, serà calculat per un pèrit oficial designat pel col·legi professional competent. Aquest encàrrec serà satisfet per meitats entre la part compradora i l’Institut Català del Sòl.

Els imports abans esmentats, els quals te dret l’adquirent, seran retornats

prèvia deducció de les càrregues i gravàmens constituïts amb l’autorització de l’Institut Català del Sòl i dels possibles danys que s’hagin efectuat a la parcel·la, quan aquesta sigui venuda a tercers per l’Institut Català del Sòl.

Dinovena En el supòsit que les càrregues i gravàmens autoritzats, sobrepassin la quantitat fixada en la clàusula anterior, l'Institut Català del Sòl se’n

http://civil.udg.es/normacivil/cat/Reals/DL01-05.htm#a94.8

rescabalarà amb càrrec a l'import en que es valorin les obres o les edificacions realitzades.

Vintena En el supòsit que les obres fossin il·legals o no s'ajustessin a la llicència

d'obres, l’import de la demolició de tot el que hagi estat construït indegudament es restarà de la quantitat a retornar a l’adquirent.

Vint-i-unena En tot cas, el domini de la parcel·la venuda, juntament amb totes les

seves accessions, revertirà amb caràcter retroactiu al patrimoni de l'Institut Català del Sòl, acreditant el compliment de la condició de resolució per qualsevol dels mitjans de prova admesos en Dret i el lliurament o la consignació a favor de l'interessat de l'esmentat 70% amb les pertinents deduccions.

RESPONSABILITATS PER INCOMPLIMENT I DANYS Vint-i-dosena L'adquirent es compromet a indemnitzar a l'Institut Català del Sòl pels

danys i perjudicis que pugui ocasionar en l'obra urbanitzadora del polígon, que seran valorats pels serveis tècnics d'aquest organisme. La indemnització es farà efectiva d'acord amb el que s'estableix en el capítol cinquè del títol VI de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Vint-i-tresena El comprador s'obliga a notificar a l’Institut Català del Sòl l’acabament de

les obres aportant la documentació prevista en la clàusula vuitena, per tal que els serveis tècnics d’aquests Institut puguin comprovar si s’han efectuat danys a l’obra urbanitzadora i, si escau, se’n valori la quantia.

En el supòsit que en finalitzar les obres de construcció, la urbanització estigués cedida a l'Ajuntament corresponent, el comprador assumirà les mateixes responsabilitats amb l'Administració municipal.

CONDICIONS RELATIVES A LA INSCRIPCIÓ Vint-i-quatrena Les despeses originades com a conseqüència de la segregació prèvia

de la parcel·la aniran a càrrec de l’Institut Català del Sòl. Totes les demés despeses originades per l’atorgament d’aquesta

escriptura, inclosa una còpia autèntica per l’Institut Català del Sòl, aniran a càrrec del comprador. Els impostos se satisfaran segons llei.

Vint-i-cinquena El comprador s'obliga a donar-se d'alta i a tramitar el canvi de nom de

la parcel·la adquirida en el Centre de Gestió Cadastral, a efectes de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), assumint la condició de subjecte passiu i obligat al pagament d’aquest impost a partir del període impositiu següent a la data de signatura de la present escriptura.

L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys anirà a càrrec de l'Institut Català del Sòl. A aquests efectes es fa constar que la transmissió de la parcel·la es realitza en virtut de la signatura d’aquesta escriptura de compravenda.

Annex V

COMERCIALITZACIÓ MITJANÇANT VENDA DE LES PARCEL·LES NÚM. 12, 13 i 14 DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST, A SANT CUGAT DEL VALLÈS Model de full de sol·licitud

FULL DE SOL·LICITUD DE PARCEL·LA

En/Na __________________________________, amb NIF núm. ___________________, actuant

en nom i representació de ______________________________________, amb NIF núm.

___________________, i domicili a ________________, al carrer

_________________________________, CP___________, telèfon _____________

MANIFESTA Que està interessat en adquirir la parcel·la núm. 12, 13 i/o 14 en el Parc d’Activitats Econòmiques Can Sant Joan àmbit Sud-Est, i lliura la present sol·licitud al registre de l’Institut Català del Sòl (C/ Còrsega, 289, planta baixa, Barcelona) dins del termini establert a aquest efecte. Per aquest motiu, SOL·LICITA Que sigui adjudicatari de la parcel·la per a desenvolupar l’activitat següent: __________________________________________________________________ . D’acord amb aquests terminis de construcció, comptats des de la data de signatura de l’escriptura de compravenda: Inici d’obres ________ mesos / _________ anys (màxim 2 anys) i finalització de les obres________ mesos / ________ anys (màxim 4 anys) L’adjudicació de les parcel·les que se sol·liciten són les següents, ordenades per ordre de preferència: 1a opció: parcel·la núm. ________ Sistema de pagament escollit en el contracte de compravenda

□ Comptat

□ Ajornat a __________ anys (termini màxim de pagament ajornat a 10 anys) 2a opció: parcel·la núm. ________ Sistema de pagament escollit en el contracte de compravenda

□ Comptat

□ Ajornat a __________ anys (termini màxim de pagament ajornat a 10 anys)

3a opció: parcel·la núm. ________ Sistema de pagament escollit en el contracte de compravenda

□ Comptat

□ Ajornat a __________ (termini màxim de pagament ajornat a 10 anys)

Així mateix, presento junt amb aquesta sol·licitud la documentació adient per tal que es conegui el disseny i les característiques del projecte a desenvolupar.

El sotasignat manifesta ni ell ni la societat que figura en aquesta sol·licitud es troben compresos en cap causa d’incapacitat o incompatibilitat per a contractar amb l'administració, i que l’entitat mercantil està al corrent de les seves obligacions fiscals i de la seguretat social. D’acord amb el que disposa l’article 169 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, l’alienació de les parcel·les propietat de l’Institut Català del Sòl es farà directament, entre totes les sol·licituds presentades dins del termini assenyalat. En el supòsit que es rebin dins del termini establert dues o més sol·licituds sobre la mateixa parcel·la, l’Institut Català del Sòl l’adjudicarà a la proposta més adient, tenint present tenint present el projecte empresarial i la seva incidència en la comarca, el disseny i característiques del projecte a desenvolupar, la forma de pagament i els terminis de construcció de la parcel·la. Lloc, data i signatura:

Documents

Sector d’activitats econòmiques Parc d’Activitats ...En data 28 de febrer de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar provisionalment la Modificació