Semana Santa Pascua 2018 - portaldelolleria.es · ana de l’Olleria per viure unes de les dates més importants del calendari religiós. Esforç i treball que el veïnat del nostre

Real izac ión e impres ión: ARTES GRÁFICAS ALCOY

A J U N TA M E N T D E L AI L L U S T R E I R E I A L V I L L A

D E L’ O L L E R I A· ·

Parroquia Santa María Magdalena

Semana SantaPascua 2018

Nuestro Padre Jesús

Nazareno

1P A S C U A 2 0 1 8

Sr. ArzobiSpo de VAlenciAEmmo. y Rvdmo. Sr. D. Antonio, Cardenal Cañizares Llovera

2 S E M A N A S A N T A

Julià Engo Fresneda | Batle de l’Olleria

Sr. Alcalde

La Setmana Santa cristiana del 2018 ja és a tocar. Amb aquest llibre que teniu a les mans,

fruit de molt de treball de les confraries i el col·lectiu parroquial de l’Olleria, es pot veure com d’important és l’esforç que fa la comunitat cristi·ana de l’Olleria per viure unes de les dates més importants del calendari religiós.

Esforç i treball que el veïnat del nostre poble, i altra gent que ve a visitar·nos, sap apreciar. I per això la nostra gent omple carrers, places i esglésies per participar, d’alguna o altra mane·ra, en la commemoració de les celebracions que comencen el Diumenge de Rams i que van fins el Diumenge de Pasqua, i d’una forma més popular fins el Dilluns de Pasqua.

Totes i cadascuna de les persones que par·ticipen dels actes que s’organitzen al voltant d’aquesta setmana ho fa amb un sentiment de fe, amb una passió, que podrà variar en inten·sitat, però que coincideixen en convidar·nos a compartir la creença de què aquell patiment va valdre la pena.

A tots i totes, ollerians, ollerianes i persones dels pobles veïns que vingueu a visitar·nos, us de·sitge que passeu uns dies memorables entre nos·altres, i que siguem capaços de compartir amb respecte la il·lusió dels fidels.h

3P A S C U A 2 0 1 8

Rvdo. Sr. Cura PárrocoSalvador Palomares Bosch | PárrOcO

Benvolgudes germandats de les confraries de la Setmana Santa, estimada feligresia de

L’Olleria:

Satisfet i esperançat pel que junts vam viure la setmana santa 2017, hem dispose a escriure este saluda i, ho faig quan ens trobem en plena quaresma.

Quaresma, que com ens ha recordat el Papa Francesc «És un nou començament, un camí que ens porta a una destinació segura: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió: el cristià està cridat a tornar a Déu. […] És un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que l’Es·glésia ens ofereix: el dejuni, la pregària i l’almoina. En la base de tot hi ha la Paraula de Déu, que en aquest temps se’ns convida a escoltar i a meditar amb més freqüència.»

Esta definició és senzilla, però profunda. Vos convide a que la meditem, està plena de l’esperit de Crist i ens ajudarà a tots, confrares i feligresia, a viure, celebrar i fer viure, plena i dignament la quaresma i en particular la setmana santa.

Deixem·nos emplenar per Ell, i ara que falta ben poc per la setmana santa, fem un darrer es·forç per preparar·nos. Un any més hem d’estar en cada celebració: pregàries, processons i euca·risties a l’alçada del que celebrem, i sempre tenint present que caminem cap a la Pasqua de Resur·recció . Si Crist no ressuscita, vana és la nostra fe.

Ho dic esperançat que així ho farem, ja que després d’haver viscut ja una setmana santa amb vosaltres sóc molt conscient de la feina que feu al llarg de l’any i, del esforç i, compromís personal que us suposa a cada confrare, estar físicament present en tots els actes que organitzem.

Ho dic agraït, ja que el vostre testimoni m’aju·da a créixer com a cristià, és més el necessite. Per tant confrares, no defalliu, molts ànims a totes i tots!

Sempre vostre.h


Gloria Mompó | Presidenta de la Junta central de cOfradías

Presidenta Junta Central de Cofradías

que supone para el P. Vicente y el Hno. Miguel Ángel des·plazarse desde su nueva comunidad para asistir a cuanto pueden acá en el pueblo, como son las charlas para las cofradías, la Orden Franciscana Seglar, y esperemos que también algunas fiestas y celebraciones. Ponemos en Dios nuestra esperanza para que algún día volvamos a tener frailes capuchinos en L’Olleria.

Nuestra integración en la vida diocesana se ha afianza·do, participando en la Junta de Hermandades y Cofradías de Semana Santa de Valencia y las actividades que organi·zan. Es un orgullo poder dar a conocer nuestra Semana Santa y nuestras sagradas imágenes y tradiciones a todos los valencianos; además de todo lo que se aprende y com·parte con los cofrades valencianos.

Mi agradecimiento también al esfuerzo coletivo y general de los ollerienses; nuestras cofradías, nuestro párroco D. Salvador; la corporación municipal; músicos, floristas, y todos aquellos que de una forma u otra cola·boran para que cada año sea más grande y hermosa nues·tra Semana Santa. Sin esta colaboración sería imposible organizarla, celebrarla y darla a conocer.

Os animo igualmente a pasar el testigo a los más jó·venes, a darles cabida y participación en la Semana Santa Olleriense, para que se perpetúen las tradiciones y a la vez se enriquezcan con las nuevas ideas y el empuje de la sangre nueva.

Y dicho todo esto, ya solo nos queda una cosa: vivirla. Por ello os invito a participar en las celebraciones, proce·siones y actos organizados, pues la riqueza fundamental de la Semana Santa es la participación de todos los hijos del pueblo, encontrándonos con el Señor Jesús.

Que la alegría cristiana ante la Resurrección de Cristo ilumine siempre nuestro camino.

Feliz y buena Semana Santa y Pascua a todos.h

Nos encontramos un año más a las puertas de la Se·mana Santa Olleriense, y para el presente 2018 se

nos presenta un nuevo reto: la partida de los Hermanos Capuchinos. Además de la tristeza que supone su marcha, la Semana Santa se ve obligada a sufrir algunas modifica·ciones para adaptarse a esta nueva situación.

Hemos intentado salvaguardar lo más posible, tenien·do en cuenta que algunas cosas no estarán, como por ejemplo el Monumento Eucarístico de Capuchinos. Con·fiamos en superar este reto y aprender de esta situación para mejorar en años venideros.

Quisiera en nombre de todos agradecer a los Herma·nos Capuchinos el esfuerzo que han hecho para colabo·rar y engrandecer la Semana Santa Olleriense durante es·tos años que nos han acompañado. Y también el esfuerzo

5P A S C U A 2 0 1 8

PRESIDENTA:Gloria Mompó Micó

VICEPRESIDENTE:Joaquín Ismael Engo Mompó

SECRETARIA:Miriam Zornoza Camarena

TESORERO:Francisco Javier Camarena Albiñana

VOCALES:

SantíSimo EccE Homo

Joaquin Ismael Engo MompóAmparo Such García

nuEStra SEñora dE loS dolorES

Guillermo Mompó GarcíaEmmanuel García García

María Isabel García

nuEStro PadrE JESúS nazarEno

Francisco Javier Camarena AlbiñanaLuís García LópezJuan Boluda Pla

Santa maría magdalEna

Amelia Alventosa BellverMaría Consuelo Úbeda Albiñana

Santo SEPulcro

María Pastor Such

SantíSimo criSto dE la Palma

Jonathan Llopis AlarcónHerminia Morrió MompóTeresa Elodia Borrás Vañó

Junta de CofradíasSemana Santa de l’Olleria 2018-2019


Joaquín Úbeda Albiñana | Presidente de HOnOr

Coro parroquial

Estimades confraries, quan falta poc per la quaresma, ens feu memòria de l’escrit pel llibre de la Setmana

Santa i ací estem.

Com cada any, arribat este moment, els integrants del cor parroquial intensifiquem la nostra activitat, per repassar la litúrgia, escollir be els cants més apropiats a cada cele·bració i assajar·los.

Esta és la nostra afició i junt a la fe, el que més uneix el cor parroquial. Ens agrada la música i el cant i som cons·cients de la importància de la música en la litúrgia. El cant té dos propietats fonamentals: el seu atractiu natural i el seu poder de rememoració; com diu sant Basili, “El que rebem amb gust i suavitat, persisteix amb més força al nostre esperit” (PG 29,214).

La nostra senzilla col·laboració, no és altra que solem·nitzar i contribuir a que les celebracions de la Setmana Santa, arriben millor al cor de les persones i juntament a les processons reviure els moments més importants que cimenten la nostra fe. Esperem seguir estan a l’alçada de les celebracions.

Contents per poder seguir col·laborant un any més can·tant en la nostra setmana santa, rebeu una sincera salu·tació i el nostre millor desig d’una bona Setmana Santa a totes les confraries i persones que ens acompanyen en cada un dels actes litúrgics.h

7P A S C U A 2 0 1 8

La Morralla

La Morralla

Encara estem amb el regust dolç de Nadal i entrem en altres festes, Sant Antoni, Sant Blai, la Beata Inés de Benigànim… i per a nosaltres una festa molt especial, el Trasllat

del Crist de la Palma per al seu Novenari que en aquesta ocasió serà al Santuari de la Mare de Déu de Loreto.

Molta gent pensa que la dolçaina i el tabal són instruments de folklore i de “música” poc seriosa, però el temps i la tasca de molta gent està posicionant la dolçaina i el tabal al lloc que li correspon.

Es coneixen referències d’acompanyaments en actes religiosos de la dolçaina des de l’Edat Mitjana (aleshores es coneixia com Xeremia). Posteriorment va tindre la seua èpo·ca de de decadència i hui en dia es pot dir que pocs pobles no tenen acompanyament de dolçaina i tabal en els seus actes religiosos. Especialment importants on la música de de dolçaina és part fonamental són la processó del Corpus de València capital, la processó de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí, la processó de la Puríssima i el Corpus a Ontinyent, etc. I com no podia ser d’altra manera, l’Olleria també forma part d’eixos pobles.

En aquest cas la colla ‘La Morralla’ acompanya a la Confraria del Santíssim Crist de la Palma en la processó de les Festes Patronals a setembre i el trasllat del Crist per al novenari previ a la Setmana Santa en febrer o març.

Esperem que aquesta relació de la música de dolçaina i tabal i les festes religioses no siga ocasional i puguem gaudir molts anys d’ella.

Que la Setmana Santa i Pasqua siga molt profitosa per a tots.h


Santa Cecilia

Aquest Diumenge Rams, la banda de la Societat Escola Musical Santa Cecília de l’Olleria, junta·

ment amb el Cor de la mateixa societat, realitzarem el tradicional concert de Setmana Santa.

La vesprada de Diumenge Rams, després del pregó, podrem gaudir de la música sacra a l’Església Santa Maria Magdalena.

En la primera part del concert, la Banda interpre·tarà peces amb temàtica religiosa dirigides per el mes·tre Ramón Garcia i Soler. En la segona part, el Cor de la societat amb al col·laboració del cor Clarialba de Montaverner, interpretaran la Missa Santa Cecilia de Jacob de Hann i Cor de Peregrins del Tanhauser de R. Wagner dirigides pel mestre Alejandro Briz i Company.

També volem agrair al poble de l’Olleria el reconei·xement que ens ha demostrat en la tasca que la banda ha realitzat al Certamen Internacional de Oporto el passat mes de desembre on vam obtindre el Primer Premi amb Menció d’Honor.

Esperem i desitgem gaudiu d’aquest concert.

Gràcies.h

9P A S C U A 2 0 1 8

L’Associació

Amics de la Cordà de Gloria de L’Olleria

Aportant el nostre granet d’arena.

Dissabte és el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememo·ren Jesucrist en el sepulcre. Una ve·gada és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és el que es denomina la Vigília Pascual.

Des de fa uns pocs anys els membres de la nostra associació participen en la Setmana Santa de l’ Olleria. És una xicoteta aportació però plena de simbolisme perquè amb la passejá, en l’ anima i en la intenció, volem acompanyar amb el màxim respecte a mare i Fill de nou cap a la parròquia.

El foc de la pólvora, amb les files de coeters, encapçalen la processó amb lluminàries mantingudes amb tenalles de fusta.

I després un altre acte molt esperat durant tot l’any: la Cordá. Es tracta d’una festa que antany va estar molt arrelada en el nostre el poble. És verdaderament una gran atracció per l’atreviment dels par·ticipants i sobretot per la seua pro·vocació al risc.

Els membres de l’associació, i tiradors que arriben d’altres pobla·cions, esperen l’arribada d’eixa nit màgica i especial. Hi ha alguns ferits encara que cap de gravetat, ja que es complixen rigorosament amb les estrictes mesures de seguretat, tant en la indumentària com en la deli·mitació del recinte.

Desitgem a tot el poble que pas·se una feliç Setmana Santa.h


Salvador Palomares Bosch

Pregón de la Semana Santa 2017

Molt bona vesprada. Senyor Alcalde, Regidors, Pre·sidenta de la Junta Central de Confraries, Presi·

dents i confrares de les diferents confraries, familiars, ben volguda feligresia de l’Olleria.

Primer que res, el meu més sincer agraïment a la Junta Central de Confraries per la confiança que heu dipositat en mi.

He de dir·vos que el pregó no és meu, vaig a invi·tar·vos a fer un recorregut catequètic del que anem a viure esta Setmana Santa, centrat als passos de les vostres confraries, aprofitant i adaptant els textos del Vita Cristi de Sor Isabel de Villena.

He triat a Sor Isabel de Villena pel gran humanisme en que ens conta els darrers dies de la vida de Jesús.

Però, permeteu·me que començe el pregó con·tant·vos un conte per tal de situar·nos:

“Això diu que era, un monestir que un bon dia a l’alba es va colar un gatet. Els monjos, en vore’l s’en-tusiasmaren i se’l quedaren. El gatet es feia de voler i anava darrer d’ells a tots llocs, fins que un dia, a una de les pregàries, va fer tant de soroll i va distraure tant els monjos de la seua pregària, que el pare abat al capítol, va donar orde de lligar al gat durant les pregàries. I a partir d’aquell dia, cada setmana un monjo s’encarre-gà de lligar el gat.

El temps anà passant i el gat va morir. I com que en el repartiment de les feines del monestir hi havia un monjo encarregar de lligar el gat, un altre gat va ser portat al monestir i sent lligat durant les pregàries.”

Sovint perdem el sentit del perquè fem les coses que fem. Per això el meu objectiu es que este recorregut cronològic, passant per cada una de les nostres confrari·es, ens ajude a reviure i pensar en el perquè del que fem i celebrem.

11P A S C U A 2 0 1 8

ECCE HOMO

I quan aquell cruel jutge hagués sentenciat que el Se·nyor Jesús fos assotat, aquells saigs inhu mans, que no te·nien altra feina que fer que obeir el que els havien manat, prengueren a Jesús, i volent·li donar castic tan ignominiós, el feren despullar de totes les seues vestidures. I aquell delicadíssim cos, quedà tot nuu en presencia de tota aquella maleïda gent. En acabant el lligaren a una columna que estava enmig del pati preparada per a actes semblants i que estava encarada dret a la porta de palau, de manera que tots los que estaven en la plaça podien veure la per·sona de Jesús així turmentada.

I els maliciosos fariseus, els que res no els podia satisfer sinó que Jesús fos mort, veient que los saigs s’aferraven per ésser més temprats a fer aquella dolorosa obra, els di gueren: «Digueu·nos, germans, ¿el governador ha posat límit de quants assots heu de donar a eixe home?» Respon·gueren els saigs: «No res, senyors. Tot esta al plaer nostre.» I, els jueus, alegres, digueren: «Oh, quant de bé po deu fer vosaltres si voleu!, mireu en la vida d’aquest home perilla greument la comunitat, i el senyor governador s’ho ha pres tan tranquil que no creem faja res de bo. Si vosaltres li doneu tants i tants assots que ell de ninguna manera puga sobreviure, tingueu la certesa que sereu ben pagats.

I els donaren a cadascú deu tim bres; amb la condició que foren extremadament avariciosos,... I els saigs, molt alegres del que te nien, confiant cobrar-ne molt més, es llançaren a la sagrada persona de Jesús com a gossos rabi·osos, i li donaren tan desmesurats assots que tota la seua delicada carn fou prompte traucada, i brollava la sang de totes parts així com d’una font.

I, quan els dos saigs foren tan cansats que ja no tenien força ni alè, es recolzaren sobre un banc per descansar, i amb grans rialles es miraven l’un a l’altre com estaven tan bruts de sang, gloriant·se del que havien fet sense nin·guna pietat, no tenint ninguna compassió d’aquell miseri·cordiós qui tant se dolia d’ells, que molta més pena passa·va de la seua damnació que de tots los turments que en la seua excel·lent persona sofria....

I encara aquells cans rabiosos, així plens de sang, no ces·saven de turmentar Jesús per complaure els qui miraven;

Però la força els fallava, i el maliciós cor no es podia fartar. Vegen un deIs guardes privats de Pilat, que observava des de la finestra, i entenent que aquell home ja no podia viure moltes hores pels tan cruels assots, davallà fins on Jesús era turmentat, i donà una gran empenta als saigs, i els llevà els assots de la ma, dient: traïdors, ¿que feu? ¿Voleu matar del tot aquest home abans que haja estat sentenciat a mort?

Quan hagué passat el Senyor Jesús aquell vergonyós tur ment, li manaren que es vestís amb les seua roba. I quan el Senyor fou acabat de vestir, diu un d’a quells mali·ciosos: «¿ Voleu que fem un xerigot per fer riure aquests senyors de jueus que tan maliciosos se mos tren? Visita’m aquest home com a rei, fem·li una corona d’aquests joncs de I ‘enramada que estan per terra».

I quan aquella maleita gent hagués vestit el Senyor de porpra, feren seure a sa altesa en una pedra que estava al costat de la porta, perquè els qui eren fora pogueren veure bé tots los escarnis e vituperis que en la reverend per sona de Jesús fer volien, li lligaren les mans, amb la certesa que no es defensaria, ja no ho havia fet fins ara: no volien que la sua paciència fos coneguda per ningú.

I prengueren d’aquells joncs marins en gran copia, i, retorcent·los fort, feren un xapellet molt gros, i totes les pues eixien fora, ja que aquella diabolical astúcia d’aquella maliciosa gent no s’oblidava de res que turmentar pogués aquell rei invencible, qui en tan vilanes i cruels mans era donat per fe més gran la seu pena, més cru i dolorós és el turment qui de vilana ma és rebut.

I li posaren a sa senyoria aquella dura i cruel corona, i per la fúria de les agudes espines no la gosaven tocar ni estrènyer amb les pròpies mans, i amb canyes i vergues pegaven sobre el seu sagrat cap per encarnar les llargues es pines dins la seua delicada testa, les quals cruament ar·rancaven la seua tendra carn per totes les parts del seu reverend cap i front. I la sua puríssima sang començà a davallar per la divinal cara, entrant en los seus ulls i boca, sense poder el Senyor torcar·se amb les mans, ja que les tenia lliga des amb una grossa corda.

I aquella maleita gent, havent així coronat sa real Ma·jestat, delibera posar·li una canya per ceptre en la ma; i per fer açò li deslligaren les mans....


Quan la dolorosa sentencia fou llegida, vingué el cen·turió i els seus ministres per executar la sentencia, i pren·gueren Jesús amb gran avalot i fúria i despullant·lo de la porpra que vestia, li posaren les seues pròpies vestidures perquè per tots fos conegut i a ningú li fos amagada la confusible pena de sa se nyoria, ja que amb aquella vesti·dura l’havien vist entrar en Jerusalem amb tanta gloria, i ara que el vegen eixir amb tanta confusió i vergonya per augmentar el dolor i la pena. I aquest despullar i vestir fou un turment a la persona de Jesús, ja que llevaren a sa clemència la corona, que estava tan encastada en la carn delicada del seu sagrat cap, que moltes espines, per la for·ça de l’arrancar, se trencaren, restant los trossos dins el seu reverend cap, no sense grandíssim dolor i pena.

JESÚS NATZARÉ

I acabat Jesús de vestir, amb tots els seus dolors, tant del cap com de la persona, per augment de major pena li fou carregada aquella feixuga creu sobre el seu sagrat muscle [ ... ]. I, així carregat el Senyor amb molt de dolor i pena, començà a eixir per la porta de la cort, acom·panyat amb dos lladres i la trompeta davant. I girant·se sa Majestat un poc cap el seu amat deixeble, el qui sols l’havia seguit i acompanyat en tots els seus dolors i penes, el mirà amb una cara de tanta pietat que el cor de sant Joan fou travessat de moltíssim dolor: i el Senyor li feu el senyal que anés a per la sua dolorosa Mare, que hora era que amb los seus ulls veiés els dolors i penes del seu tan volgut i estimat Fill,... I fent Jesús aquest senyal fou tanta l’alteració de la sua cara, pen sant el dolor que sentiria sa piadosa Mare del report d’una nova així, que el cor de sant Joan semblava esclatar, per excés de pietat, mirant aquella divinal cara coberta per tant dolor, i caigué en terra, desitjant morir i no veure així patir el seu Senyor i Mestre.

MARE DE DÉU DELS DOLORS i MARIA MAGDALENA

I, veient Joan que quedava poc de temps, s’alçà amb molt de dolor per portar aquella trista nova, i anant a la carrera, fora de si mateix, amb continuats sospirs i plors, parà a la porta de Magda lena, i aquí caigué, pensant amb quina boca podria recitar a la senyora Mare tant de dolor i pena com del seu Fill havia vist. I la Senyora piadosa, que

estava recelosa, li diu a Magdalena: “Magdalena: jo sent un gemec molt trist. Em pense que és Joan. Davalleu a la porta”. I, dient açò, la Senyora reven gué en tantes e tan·tes abundoses llàgrimes, que la força li defallia per tant de dolor, esperant oir dolorosa nova d’aquell excel·lent Senyor i Fill què tan ten drament amava. I l’amable Magda·lena, davallant en un desmesurat dolor, obrí la porta amb molta cura i veu a sant Joan llançat al terra, que no podia ni formular paraula, i li diu: “¿Que és açò, Joan? En gran agonia deu ésser el nostre Senyor i Mestre. Digueu·me que és de sa senyoria!”. I sant Joan. veient·la, creixé en dolor i plors, i li diu així com pogué, amb un crit rogallós: “Magdalena: ja és sen tenciat a mort, i vol veure a sa trista Mare abans de la seua mort! ¿Qui li portarà tal nova?”. I Magda lena, oint aquestes paraules, no podent posar límit al seu dolor, cridà un crit que pareixia volgués rebenta·li el cor, i caigué a terra, no podent·se moure de aquí. I la senyora Mare, que la sentí, començà a tremolar·li tota la seua persona; i amb una veu molt piadosa, plena de mol·tíssim dolor, diu a Marta i a les sues germanes: “Oh ama·des i estimades germanes! En gran pressa està el meu Fill! ¿No sentiu Magdalena?”. I Marta de pressa davalla, i diu: “Oh ger mana! Què voleu matar a la Senyora i a vós ma·teixa! ¿Que és açò que feu? Preneu esforç perquè pugem confortar sa senyoria”. Respòs Magdalena amb gran dolor i pIor: “Ai, germana! Quin confort tan do lorós li podrem donar, que el seu Fill ja és sentenciat a mort! “. I, alçant·se sant Joan, diu: “Magdalena: açò no es pot excusar que no li ho diguem a la dolorosa Mare, que dubte siga a temps de trobar viu el seu amat Fill”. I, llevant·se abduí tremolant, amb gran díssima pena, pujaren amb tant de dolor i pIor que pareixia que anaven a morir. I, entrant a la cambra, la dolorosa Senyora, qui estava recolzada sobre els pits de una de les seues germanes, alçant un poc el cap veient a sant Joan, diu: “Ai, Joan! ¿Quina nova tan trista portes que amb tant de dolor vens? Dis·meu prompte: ¿que és del meu Fill?, ¿on és la vida meua?”. I Joan, no podent parlar pel gran dolor i pIor, li indicava amb la ma que anés amb ell. I Magdalena, no podent sostenir el dolor que portava dins, llança un gran crit, dient: “Senyora: sentenciat és a mort el vostre tan estimat Fill!” [ ... ]. I, oint açò la dolo·rosa Mare, coltell de dolor travessa les sues entranyes; i, no podent la seua humanitat sofrir tant de dolor, esmor·tís, perdent tots els sentiments, que pareixia que del tot hagués perdut la vida. I fou el dolor tan gran, en aquelles santes persones, veient la Senyora tant dolorida, que en·

13P A S C U A 2 0 1 8

cara se n’esperaven veure de majors quan amb els ulls propis veuria la pena del seu excel·lent Fill, que desitjaven morir i no veure’s en tan dolorosa con goixa, i la Senyora, retornant per força de amor, diu: “Porteu·me i ajudeu·me a anar: veja jo el meu Fill, llum de la meua vida, consolació de la meua anima! “. I, alçant els ulls al Pare celestial, diu: “Oh Pare de infinita clemència! Tingueu pietat del meu insuportable dolor! Mori jo ensems amb el vostre Fill! Doneu·me força, Senyor, que el puga seguir i acompanyar amb els seus dolors, i finir la vida en companyia seua, viu·re sense ell serà per mi pitjor que morir! “. I alçant·se la Senyora amb presa pel gran desig que tenia de veure el seu tan amat Fill, i no podent·se tenir per la gran dolor que contínuament turmentava sa altesa, la prengueren pels braços Joan i Mag dalena, i les seues germanes anaven darrere tenint sa mercè per les espatles...

I acostant·se la Senyora i els que amb ella anaven al cap del carrer, oïren la trompeta i la gran flota de la gent; i, sentint sa senyoria aquell dolorós so, s’altera la seua cara i començà a tremolar tota la seua persona que de soIs veure el seu gest tan piadós totes les dones començaren a esclatar pel cor, cridant i plorant veient aquella excel·lent Mare posada en tant de dolor. I, alçant la Senyora un poc els ulls, véu venir dos lladres, i després d’aquells venia el seu amat Fill amb una tan pesada creu que el feia anar tan encorbat que pareixia volgués trencar·se per l’espina. I la cara de sa senyoria era tan alterada, i la seua excel·lent persona tan mal tractada, que fàcilment podia ésser desco negut per tots els que el coneixien, amb tot que als ulls de la seua piadosa Mare no es podia amagar la seua real presencia per alterat ni disfressat que esti·gués, ans fou per ella prestament conegut i regirant·se totes les sues entranyes, llançant abundoses llàgrimes; li diu, amb una piadosa i dolorosa veu que el Fill la podia oir: “Oh Fill meu molt estimat! Quina vista tan dolorosa és aquesta! ¿Quin cor de Mare podrà sofrir tanta dolor i pena?”. I, dient açò sa senyoria, caigué esmortida en los braços de Magda lena d’un tal esmortiment que ja per natura no podia viure. I el Senyor, oint la veu de sa Mare i veient·la caure esmortida, sabent el dolor que travessava la seua anima, fou així turmentat per dolor i pietat de sa Mare, que les forces de la humanitat seua falliren, i caigué en terra abraçat a la creu, més no volgué soltar la creu, que per obediència del seu Pare l’havia presa. I Magdale·na i les altres dones, que veren així caigut el Senyor i a

la Mare seua, que ja pareixia fos de tot morta, llançaren tan grans crits i feren tan gran plant que pareixia que el cel volgueren trencar!... I aquelles dos animes tan ado·lorides de la Mare i del Fill se parlaren d’aquell parlar que es practica en el Paradís sense mitjà de llengua, ma·nifestant·se l’un a l’altre llargament el seu dolor [ ... ]. I per la gran força de dolor que dins l’anima s’oferia reco·brant els sentiments corporals torna de l’esmortiment; i, obrint els ulls amb abundo ses llàgrimes, mira el seu Fill, que ja l’havien alçat de terra i fent·lo seure en una pedra que aquí era perquè cobres un poc de virtut i força: no per pietat que de la seua turmentada persona tingues sinó tan sols perquè no morís en el camí i viu arribés al turment de la creu.

CRIST DE LA PALMA

I portaren a sa Majestat al lloc on devia ésser cru·cificat, en el qual havien fet un gran forat en la roca per a posar la creu. I, estant la dita creu en terra, llançaren el Senyor da munt aquella sense ninguna pietat, fent·li es·tendre los braços per prendre mesura dels forats que volien barri nar, i després el feren llevar, mes de la seua persona feien tot el que volien sense ningun contrast. I, fets els forats en aquella grossa creu, la qual era quadrada, feren estendre el Senyor Jesús sobre la creu, que estava en terra, i prengueren la seua ma dreta i amb un clau gros i despuntat la cla varen estretament en la creu amb grans colps de martells, dels que sa Majestat sofrí extrem dolor. I, passant a l’altra ma, trobaren que no arribava al forat que en la creu havien fet, per l’arronsament dels nervis, per dolor insuportable que s’oferia en la ma que ja tenia clavada, tot el seu cos estava alterat i arronsat; i llavors, aquells ministres rabiosos, pitjors que besties feres, pren·gueren una corda, i, lligada al braç de Jesús, tiraren tant fort i tan cruelment que tots los ossos dels seus delicats braços i pits foren disjunts en manera que es podien bé contar cascú per si [ ... ]. I d’aquest desllorigament de ossos sentí el Senyor tant i tant extrema pena que no basta enteniment per comprendre·la, especialment dels pits, qui és la més sensible part del cos, per raó del cor, qui esta tan prop, on reposa la vida de l’home. I, aprés que el Senyor Jesús fou així estirat i tur mentat, fou cla·vada la seua ma esquerra, no sense molt de dolor, mes els claus eren despuntats i no podien així passar ràpids, entraven amb molta força, i se’n portaren alguna partida


de carn, posant·la dins dels forats de la creu; de que el Senyor sofrí grandíssima pena. I la dolorosa senyora Mare seua, qui estava esmortida, amb el gran brogit de la gent retorna; i, sentint los grans colps del martell, travessada per dolor, tre ballava per veure el seu Fill, i no podia per la multitud de la gent. I, mirant baix en terra entre la gent, veu una ma del seu tan amat Fill clavada, molt alterada, blava i inflada, els dits grossos tots arronsats, brollant la sang en gran abundància, i, mirant una tan dolorosa vista, torna’s a esmortir la Senyora, no podent el seu piadós cor sofrir tant de dolor. I clavades així les mans de Jesús, Senyor i Redemptor nostre, alçaren aquella bandera de cris tianisme, ço és, la santa creu, amb el cos del Senyor, tan gran i tan complexionat, solament penjant en los claus de les mans. I, posada la creu en dret del clot que havien fet en la roca, la deixaren caure dins de tot son pes; de que aquell santíssim cos de Jesús dona tan gran percudida, rompent·se les nafres de les sues precioses mans, llançant grans rius de sang, es tant així tremolant en la creu, que ja pareixia volgués caure. I aquells ministres cruels prengue·ren els peus de Jesús per fermar·los en la creu; i, veient que no bastaven al forat que ells havien assignat, donaren una gran tirada, fent allargar el seu turmentat cos i carns fins al lloc on ells volien. I, posant un peu sobre l’altre, els clavaren abdui ensems, amb un clau despuntat que la carn se’n portava a trossos pel grossor de la punta, posant·la dins del forat de la creu; de que el Senyor sofrí tant de dolor i pena que pareixia que ja volgués finir la vida [ .... I la dolorosa Mare, qui amb tanta pena sostenia la seua vida. Retornada d’aquells grans esmortiments, véu el Fill posat en es pectacle de tots els miradors, tan alt que tocar no el podia. S’acostà tant com pogué a la creu, abraçant per amor d’aquell qui en ella era penjat i fent un dolorós i molt piadós plant, convidant les animes devotes a plorar i tostemps recordar els acer bíssims dolors del seu Fill i les seues i la immensa caritat per les quals les ha sofertes, dient·los [... ]: “Mira i contempla, anima cristiana, mes en aquest arbre de la creu està el premi i la virtut de la teua salvació: aquest Senyor és causa de la teua llibertat i preu excrementéssim de la teua redempció. Oh! No sigueu des coneixents, fills d’Adam! Mireu que ha sofert i que som, i en quanta pena és posat sol per amor de vosaltres; més aquest és Fill de Déu eternal, i per la seua excel·lent natura li és deguda tota honor i reve rencia, i per vosaltres s’és tant humiliat i empobrit que en confusible pena fineix la seua vida per deslliurar·vos de la mort eternal...

Estant lo Senyor e redemptor nostre en turment inre·contable, tenint els ulls fixes en el cel, i raonant secre-tament amb son Pare eternal, li suplicava per la nos tra redempció. Aprés d’una gran peça sentí sa clemència que son Pare estava content dels treballs i penes que per na·tura humana havia sofert, i que no volia més satisfacció del pecat d’Adam, copiosament bastava el que havia so·fert per la redempció de les persones.

I, quan el Senyor hagués ja acabat de buidar aquella im·preciable sang seua, cridà un gran crit i molt esforçat, dient a son Pare: «Pare, a les teues mans encomane el meu esperit.» I, dit açò, baixa el cap fent reverencia a son Pare, declinant·se a la part on estava sa mare, mostrant desitjar·la besar i pren·dre comiat d’ella en aquell darrer partiment. I, fet açò, ex·pira, mostrant que el viure i el mo rir tot estava a la seua ordinació i res no feia forçat, sinó per sola misericòrdia.

El centurió qui aquí era per administrar la justícia, veient Jesús cridar amb tan gran esforç i sobtosament expirar sense ningun esforç, fou molt alterat coneixent que aquella no era la comú i natural manera de morir acostumada entre los mortals, i diu amb molt de terror i por: « Verdaderament aquell home era Fill de Déu, i per això tenia la mort així privilegiada sobre natura.

I el cel donà gran sentiment de la mort del seu creador i Senyor, i la terra donà tan gran percudida de tremola ment, molt major que la primera, que pareixia que el món del tot degués perir; el vel cortina del temple fou partit per mig de d’alt a baix, no sense gran admiració dels miradors. I tot aquell miserable poble qui aquí havia vengut per mirar, batent·se els pits més per por que per consciencia, se’n torna ren la ciutat confusos, sens poder dir paraula alguna.

La mare dolorosa, alçant els ulls, véu el fill que ja ha via expirat, i fou tant i tan el seu extrem dolor que pareixia que sobtosament li haguessen partit el cor en peces menudes. I, cridant amb la prudència acostumada, diu: «Oh, Senyor i fill meu! Finida la vostra vida per mort, comença el meu dolor, qui fi no tindrà fins que per la mort junt a vós estiga...

SANT SEPULCRE

Magdalena, de gran matí, el diumenge, ixqué de casa per executar son amorós desig de fer algun servir al cos

15P A S C U A 2 0 1 8

mort del Senyor i mestre seu, que viu ja no creia posseir; i portava ungüents preciosos per a poder·lo espaiosament untar i, tractant·lo i tocant·Io, abundosament plorar i amb ell finir la seua dolorosa vida. L’acompanyaren les dos Ma·ries germanes de la senyora.

Anant pel camí, quan es trobaven els llocs on havien vist el Senyor passar alguna manera de pena, aquí, recor·dant aquella, feien un dolorós pIor. I quan passaren davant la creu on el Senyor havia estat turmentat i mort, i veient la ferventíssima Magdalena, renovaren tots els seus do·lors i corregué amb fervor d’amor abraçar la creu, i aquí esclatà en plor i perdé del tot el parlar, i ja res no sen tia sinó dolor e turment...

I seguint pel camí, se’n recordaren de la gran i feixuga pedra que havien posat a la boca de la cava on era el se·pulcre, digueren entre si mateixes: «Oh! ¿com no havem pensat en portar amb nosaltres persones dispostes a po·der llevar la gran pedra de la porta del sepulcre?»

I, quan foren prop del sepulcre, miraren i veren llevada la pedra de la porta i llançada per terra, i amb gran ànim entraren dins lo monument, i aquí veren, a la part dreta, un àngel en forma humana, vestit de blanc, de la vista del qual foren molt espantades.

L’àngel, mirant l’alteració de les devotes dones, i vo·lent tranquil·litzar· les els diu amb cara alegre: «Oh. virtu·oses dones! No us espanteu, jo estic ací per anunciar· vos bones noves i certificar-vos que el senyor Jesús de Natza·ret, qui en creu és mort, el qual amb tant d’amor cerqueu, és ja ressuscitat i no és ací. Mireu el lloc on l’han posat i veureu que no hi és.»

I tant fou el dolor i congoixa de les santes dones quan no trobaren el cos del Senyor en el sepulcre, segons creien, que les paraules de l’àngel creure ni estimar no pogueren, ans, com a fora de si mateixes, se n’ anaren cascuna per son camí amb plor i dolor no recontable, no sabent ja que fer, perdent l’esperança de trobar·lo.

MARIA MAGDALENA

I la fortíssima Magdalena resta ferma i delibera morir aquí al sepuIcre, mes no li pareixia que ninguna cosa la

pogués traure de la pena que sentia sinó sols la mort, pues havia perdut aquell qui era la vida de la seua anima. Per tant la vida corporal del tot avorria i desitjava morir, pensant que després de la mort tro baria el que vivint havia perdut.

I, així estant aquí fora del sepuIcre, plorava sense parar, turmentava la seua persona, no podent prendre ningun remei en el seu desmesurat dolor, i deia: «Oh, Senyor i vida meua! I tan gran fou el dolor que jo sentí de la vostra mort! Més encara em restava algun conhort, que podia veure i tractar el vostre cos mort. I quan vos posí, Se·nyor, en lo sepulcre, jo cuidí esclatar, amb l’Esperança de poder·vos untar i el fer algun servir en la vostra persona em feu un poc mitigar el meu dolor. Ara, Senyor, ¿que faré, que tot m’és fallit? ¿Quin conhort prendré, Senyor, de tan dolorosa pèrdua’? I així plorant l’amable Magdalena s’in·clinava i mirava dins del monument.

I veient el lloc on havia posat el cos del seu Senyor i mestre, e veient que no hi era, coltell de dolor nova·ment tra vessava la sua anima, i deia amb un gran crit: «Gran i desmesurat dolor em força a plorar, i gran tristesa intrínseca estreny i turmenta les meues entra·nyes.»

I, dient açò, tornava a mirar aquell lloc d’on no po·dia apartar la seua vista, desitjant veure el que no veia; i, turmentada de dolor, novament a plorar començava, aug·mentant de dolor en dolor del tot defallia. I el Senyor, qui de cor I’amava, li envià dos àngels per a la seua consolació, qui amb cara molt afable parlaren a ella dient: «Oh, dona qui tan dolorida vos mostreu! Digueu·nos per que amb tan gran excés ploreu, si remediar pod rem el vostre do·lor, que per açò som ací vinguts.»

I Magdalena, veient los àngels, no prengué ninguna con solació ni remei en el seu dolor, ans continuant son plor deia: «Ai, trista de mi! Que jo no cerque àngels ni vull la conso lació d’aquells, ans cerque el Senyor dels àngels, i no el trobe ni el puc veure! ¿Qui podrà con·solar·me a mi per tal pèrdua? No cap cosa creada, ans totes em són pena; sols el meu remei és plorar i doldre l’absència del meu Se nyor, i altra companyia no vull, mes la seua, tan amada, he perduda, i ací, sola al seu sepulcre, vull finir la vida.»


I, veient Magdalena que los àngels esperaven la respos·ta, per desig que se’n partissen d’aquí i no empatxessen el seu plor, alçà un poc el seu cap i llançà un sospir que pa reixia que el cor li volgués esclatar, i diu: «Oh, gloriosos esperits! Si àngels sou, així com vos mostreu, ¿com podeu ignorar la causa del meu dolor? ¿Per que vo leu augmentar la meua pena volent que diga per la boca la tan dolorosa pèrdua meua, ja que han llevat d’ací el meu Senyor i no sé ni puc sentir on I ‘han posat? ¿ Voleu oir major dolor? ¿Hi ha pena que es puga comparar a la meua?»

I, dient Magdalena aquestes coses, el Senyor amat seu li fou a les espatles... Ella, creient que aquell era l’hortolà i devia saber on era lo cos sagrat del seu Senyor qui ella cercava, li diu: «Oh, Senyor hortolà! ¿Per que demaneu la causa del meu plorar i cercar? Tanta és, i tan gran, que dir ni raonar no es pot, jo us su plique, si res hi sabeu, no em feu penar; de mercè, Senyor, vos demane, si vós haveu llevat d’ací el que jo cerque, m’ho vulgueu dir, i portar·me on l’heu deixat.»

I el Senyor mirant Magdalena, i veient que el dolor seu era tant que si no l’ajudava prompte ella del tot la vida perdria, volgué sa clemència manifestar·se a seua amada, i li diu: amb la dolçor acostumada de la seua pa·raula: «Maria.»

I ella, oint·se així nomenar per aquell qui tant amava, crida un gran crit per extrem goig e diu: «Oh, mestre i

Senyor! Que vós sou el que jo cerque! Vos he trobat, vida meua!» I caigué als peus de sa Majestat...

I Magdalena, que volia transmetre al Senyor amat seu, el que dins l‘anima, sentia diu: «Senyor, crec fermament que vós sou eternal Déu, igual al Pare vos tre. Ajudeu·me, Senyor clement, i perdoneu la meua incredulitat, més l’ex·trema amor, Senyor, m’ha fet dubtar, tant desitjava la re·surrecció vostra que em pareixia que mai més l‘havia de veure, i de soIs tenir i posseir el cos mort em tenia per contenta! Deixeu·me’l tocar ara, Senyor, pues viu i im·mortal me l’haveu manifestat.

I el Senyor, veient el gran desig de Magdalena. Volgué del tot contenta·lar, i permeté sa Majestat que Magdale·na beses els peus i les mans, segons desitjava, i l‘abraçà amb grandíssim amor dient·li a ella: Oh Maria, deixebla i amada meua! gran i singular és la teua constància, i gran i complida és la teua fe! I per això has meres-cut que aquell, que mort cercaves, viu l’hagués vist i oit.»

Valguen estes paraules d’ànim i consol de Jesús Ressus·citat a Maria Magdalena, la titular de la nostra parròquia, per acabar este recorregut. Maria Magdalena esperava trobar al sepulcre a Jesús mort, per poder embalsamar·lo i, se la trobat ressuscitat. Amb esta alegria i esperança vos anime a que visquem junts la meua primera Setmana Santa entre vosaltres.h

17P A S C U A 2 0 1 8

Pregonero 2018

• Nací en Fuente-Álamo (Albacete) en 1980.

• En 1999 decidí ser fraile capuchino, haciendo el noviciado en el convento de Alicante.

• Viví un año de experiencia en L’Ollería entre 2005 y 2006; y en 2007 decidí que era aquí donde quería hacer mis votos perpetuos como ca·puchino.

• Viví nueve años más en L’Olleria, donde reformé la hospedería y el mu·seo conventual.

• Actualmente soy vicario del convento de Murcia. Soy también asistente espiritual de la fraternidad de la Orden Franciscana Seglar de L’Olleria.

• He realizado actividades muy variadas: desde oficios internos como cro·nista, hospedero, sacristán, portero; hasta colaboración con Manos Uni·das, con la Librería Manantial de Alicante; acompañamiento espiritual a religiosos.

• Durante mi estancia en L’Olleria también invertí mucho tiempo en orga·nizar e enriquecer el archivo conventual, así como investigar la historia de los Capuchinos en este pueblo, fruto de lo cual han salido varios trabajos a imprenta.h

Hno. Miguel Ángel Atiénzar, Capuchino


Hermanas del Monasterio

Salgamos a ver a Jesucristo Crucificado por nosotros.

Un jueves Santo de 1563 San Juan de Ribera exclama·ba: “Limpia Jesucristo Nuestro Señor con el paño

de su humanidad los pecados, dejándola pisada de afren·tas y manchada de gotas de sangre. Salgan todos a ver a Jesucristo crucificado por mí. Espántense las criaturas de ese espectáculo. De gran ejemplo fue para los vecinos de Samaría ver al rey vestido de cilicio. Pues ¿qué hará ver a Dios vestido de una cruz?” y pedía: “¡Oh Señor, plega tu misericordia que sepamos este pueblo y yo conocer el tiempo de nuestra visitación pues la conocen los milanos y las golondrinas! ... que consintamos ser lavados de Ti ...Que lleguemos a bañarnos en tu sangre; que nos ponga·mos en tus llagas; que conozcamos la oportunidad como el bueno de los ladrones por donde mereció ser oído y llevado al cielo.”

El tiempo de cuaresma y de Semana Santa, es un tiem·po propicio para contemplar la mirada del Hijo de Dios, crucificado por nosotros, salgamos todos a ver a Jesucris·to, a verle con los ojos del alma.

Dios creó al hombre con un alma inteligente y libre, inco-rruptible e inmortal, con una inteligencia más basta y anchurosa que lo cielos, con un corazón más ardoroso que los volcanes y con una libertad tan sumamente eficaz y poderosa que deposi-ta en nuestras manos y deja a nuestra merced la encomienda importantísima de labrarnos nuestra grandeza y felicidad, así en esta vida temporal, como en la otra eterna. Con un alma a la cual no hay cosa alguna en el mundo que iguale o se le parezca, ya que es un destello y un reflejo viviente de la divinidad, expre-sión bellísima de su pensamiento y de su voluntad creadoras.1

1 Sermones, Beato Ricardo Plá Espí.

19P A S C U A 2 0 1 8

Sólo con los ojos del alma podemos percibir lo que expresan los ojos de Jesús, la realidad misma del amor de Dios.

Con la mirada fija en Jesús y en su rostro misericor-dioso podemos percibir el amor de la Santísima Trinidad. La misión que Jesús ha recibido del Padre ha sido la de revelar el misterio del amor divino en plenitud. «Dios es amor» (1 Jn 4,8.16), afirma por la primera y única vez en toda la Sagra-da Escritura el evangelista Juan. Este amor se ha hecho ahora visible y tangible en toda la vida de Jesús. Su persona no es otra cosa sino amor. Un amor que se dona gratuitamente. Sus relaciones con las personas que se le acercan dejan ver algo único e irrepetible. Los signos que realiza, sobre todo hacia los pecadores, hacia las personas pobres, excluidas, enfermas y sufrientes llevan consigo el distintivo de la misericordia. En Él todo habla de misericordia. Nada en Él es falto de compasión.2

Misericordia que se muestra hasta el extremo en su Pasión y Cruz; allí hallaremos la manifestación de amor más espléndida y acabada del corazón de Cristo hacia los hom·bres, de ese fuego de abrasado amor y de ese afán nobilísi·mo de perdón e indulgencia para el hombre que devoran el alma y el corazón del Hijo de Dios. Y es que Jesucristo nos amó con la sobreabundancia del amor infinito.

La Iglesia siente la urgencia de anunciar la miseri-cordia de Dios. Su vida es auténtica y creíble cuando con convicción hace de la misericordia su anuncio. Ella sabe que

la primera tarea, sobre todo en un momento como el nuestro, lleno de grandes esperanzas y fuertes contradicciones, es la de introducir a todos en el misterio de la misericordia de Dios, contemplando el rostro de Cristo. La Iglesia está llamada a ser el primer testigo veraz de la misericordia, profesándola y viviéndola como el centro de la Revelación de Jesucristo. Desde el corazón de la Trinidad, desde la intimidad más profunda del misterio de Dios, brota y corre sin parar el gran río de la misericordia. Esta fuente nunca podrá agotarse, sin importar cuántos sean los que a ella se acerquen. Cada vez que alguien tendrá necesidad podrá venir a ella, porque la misericordia de Dios no tiene fin. Es tan insondable la profundidad del misterio que encierra, tan inagotable la riqueza que de ella proviene.3

Pidamos la gracia en esta Semana Santa:Que me alcance su amor y misericordia, que pueda

reconocer su visita, que al mirarle entienda cuánto me ama y cuánto está dispuesto a dar por salvarme, que me deje lavar en su sangre y purificado de mis pecados, por la recepción del Sacramento de la misericordia, recobre la vida de la gracia. Que recibiendo su Cuerpo y su Sangre deje que more en mi alma, que habite en mí y así pueda dar a los demás el amor que Él me tiene.

Al pie de la cruz, María junto con Juan, el discí-pulo del amor, es testigo de las pa-labras de perdón que salen de la boca de Jesús. El perdón supremo ofrecido a quien lo ha crucificado nos muestra hasta dónde puede llegar la misericordia de Dios. María atestigua que la misericordia del Hijo de Dios no conoce límites y alcanza a todos sin excluir a ninguno. Diri-jámonos a ella, para que nunca se canse de volver a nosotros sus ojos misericordiosos y nos haga dignos de contemplar el rostro de la misericordia, su Hijo Jesús.4 h

2 Misericordiae Vultus, S.S. Francisco.3 Misericordiae Vultus, S.S. Francisco.4 Misericordiae Vultus, S.S. Francisco.


Cuando miramos a la Serra Grossa, todos confiamos en ver la Creueta de L’Olleria, todo un símbolo de

nuestro pueblo; además es un punto de referencia para las rutas senderistas que están tan de moda (a mí per·sonalmente me encanta subir por las noches, al abrigo de la tranquilidad y el silencio). Pero a pesar de ser tan emblemática, pocos son los que conocen el origen de la Creueta, y por eso este año me he decidido a con·tároslo.

Entre 1835 y 1837, se suceden en España diversas Reales Órdenes de Exclaustración, por las que termina·ron suprimidas casi todas las comunidades religiosas, con·ventos y monasterios del territorio nacional. En L’Olleria desaparecen las comunidades religiosas, y los conventos pasan a uso civil: Loreto como escuela y Capuchinos como lazareto (hospital de infecciosos).

En 1881 el pueblo de L’Olleria solicita al Ministerio de Gracia y Justicia que cree una vicaría para ayudar al párro·co en su labor, porque estaba desbordado (en el archivo conventual se conserva el documento original). Ignoro si la petición fue atendida, pero muy probablemente no, ya que en 1884, vuelven a hacer una petición al mismo Mi·nisterio, aduciendo las mismas necesidades, pero esta vez solicitando el retorno de los Padres Capuchinos; petición que sí fue atendida.

La nueva comunidad llega en 1886 y comienza el pro·ceso de restauración. La situación del pueblo era de bas·tante necesidad en acompañamiento cristiano; la Orden

Franciscana Seglar (los terciarios) estaba prácticamente extinta. Hay que destacar la actuación en especial de los venerables capuchinos Luis de Massamagrell (Luis Amigó) y Francisco de Orihuela.

Precisamente para revitalizar la vida cristiana y poten·ciar la Orden Franciscana Seglar, fue por lo que se predi·có en 1898 una misión popular en la parroquia, que tuvo grandes frutos. Y para no olvidarlos, al mismo tiempo que para poner al pueblo de L’Olleria bajo el amparo de la Santa Cruz de Nuestro Señor Jesucristo, los terciarios franciscanos costearon una cruz de madera de siete me·tros de altura, que fue subida en procesión hasta lo alto de la sierra que por aquel entonces era conocida como monte del Puerto de los Padres Capuchinos.

Esta cruz, por ser de madera, terminó muy maltrecha, y en 1904, la Orden Franciscana Seglar, además de estre·nar ese año para la procesión con Jesús Nazareno unas nuevas y artísticas andas, obra del escultor Damián Pas·tor, decidió realizar una cruz de hierro, de la misma medi·da de siete metros, para reemplazar la antigua de madera. Nuevamente se subió en procesión hasta la sierra, calcu·lando los documentos de la época unas 2000 personas las que participaron en la colocación y bendición.

Por ello, aunque ahora, como en aquella época de Men·dizabal, los Capuchinos no podemos estar en L’Olleria, cada vez que veáis la Creueta, acordaos de nosotros y rezad una oración para que algún día podamos regresar a nuestro pueblo de L’Olleria.h

Hno. Miguel Ángel Atiénzar, capuchino.

La Creueta de L’OlleriaA L B O R A Y A • 2 0 1 7

21P A S C U A 2 0 1 8

Fotos de la exposición que se hizo en Alboraya en 2017 organizada por la Diocesana de Valencia a la que pertenece nuestra localidad.

Son del stand que teníamos reservado la Junta de Cofradías de L’Olleria, donde se expusieron trajes de diferentes cofradías.

También participamos en la procesión que allí se realizó aportando nuestra tradición cultural a la Semana Santa.h

Encuentro Diocesano de CofradíasA L B O R A Y A • 2 0 1 7


Pepe Aparici

lA igleSiA de l’olleriA en lA prenSA

1981

MOVIMIENTO PARROQUIAL9 Enero 1981

SEMANA SANTA20 Abril 1981 · RADIO POPULAR

Con la solemnidad acostumbrada, se celebró la Sema·na Santa en Ollería.

El Jueves Santo fue la Cena del Señor y el Concierto Musical, los actos más destacados.

Fue en el día de Viernes Santo, la Procesión del En·cuentro Doloroso, precedido por el Vía-Crucis a Capu·chinos por la mañana y por la tarde los Santos Oficios y la Procesión del Santo Entierro con la participación de las Cofradías acompañando a sus diferentes imágenes.

Ya en Sábado Santo, la Vigilia Pascual y la Procesión del Encuentro Glorioso, llamada de “La Correreta”, para pasar seguidamente a la suelta de cohetes en la Plaza de la Vila.

Durante la Semana Santa estuvo lloviendo a partir del jueves, aunque todos los actos se pudieron celebrar sin que en ese momento amenazara la lluvia.

En los días de Pascua varias tormentas han dejado los campos inundados de agua. Aunque en la tormenta del Domingo cayó algo de granizo, no se tienen noticias alarmantes. El agua caída durante toda la Semana Santa y hasta el Martes de Pascua, ha sido de 85 litros por metro cuadrado, por lo que ha sido bien recibida, dada la sequía que se padecía.

Desde Ollería y para Radio Popular, informó: Pepe Aparici.

SEMANA SANTA22 Abril 1981 · RADIO POPULAR

Se celebró el Concierto de Jueves Santo con la actua·ción del Coro Polifónico de Crevillente en primer

lugar con varias piezas de su repertorio. Después sería la Banda Escuela Musical Santa Cecilia de L’Ollería que interpreto: “SINFONÍA INCOMPLETA” Y “BOCETOS DEL CAUCASO” Finalmente fue el Coro y Banda con·juntamente que interpretaron: “TANNHAUSER” Y “JE·SUCRISTO SUPERSTAR” obra que tuvieron que repetir dada la fortísima e insistente ovación.

Con anterioridad al Concierto Musical se celebró la Cena del Señor.

El día de Viernes Santo, Vía-Crucis a Capuchinos, al que le siguió la procesión del Encuentro Doloroso, todo ello por la mañana. Por la tarde la procesión del Santo En·tierro con la participación de las Cofradías acompañando a sus respectivas imágenes.

Ya el Sábado Santo, la Vigilia Pascual y la procesión del Encuentro Glorioso, llamada “La Correreta”, dio paso a la suelta de cohetes en la plaza.

A partir del Jueves Santo la lluvia amenazó, aunque to·dos los actos llegaron a celebrarse. En los día de Pascua se agravó la situación, ya que varias tormentas inundaron los campos y los “Pascueros” tuvieron que comerse la “Mona” en casa. En la tormenta del Domingo, cayó algo de granizo aunque sin llegar a estropear nada. Los 85 litros por metro cuadrado recogidos, vienen a paliar la sequía que se padecía.

23P A S C U A 2 0 1 8

1981

SCOUTS11 Mayo 1981

SCOUTS30 Agosto 1981

PRIMERAS COMUNIONES27 Junio 1981

ENTIERRO DE D. JOSÉ GREGORI MIRALLES16 Septiembre 1981 · LAS PROVINCIAS

El que fuera Cura Párroco de Ollería en tiempos de la post·guerra, D. José Gregori Miralles, falleció el pasado día 14 en

su pueblo natal Rafelcofer, victima de la enfermedad y la vejez. Al celebrar hace unos pocos años sus bodas sacerdo·

tales en Ollería, pidió el ser enterrado cuando muriese, en este su querido pueblo.

Cumpliendo con su voluntad, el pasado día 15 se le dio sepultura en la Capilla del Cementerio de Ollería. Antes se había celebrado en la Parroquia una misa de Corpore in Sepulto, concelebrada por varios sacerdotes y a la que asistieron muchos fieles, familiares y amigos del finado.

Ollería quería a D. José y el quiso quedarse para siem·pre en Ollería.

Descanse en paz.


1982

CONFIRMACIONES11 Enero 1982 · RADIO POPULAR

Ayer domingo día 10, el Vicario Episcopal, en nombre del Sr. Arzobispo de Valencia, administraba el Sacra·

mento de la Confirmación a 157 chicas y chicos, en un emotivo acto celebrado a las once de la mañana, en la Iglesia Parroquial de Santa María Magdalena de Ollería.

El acto empezó con la Santa Misa Concelebrada, ame·nizada y cantada por todos los jóvenes.

En la homilía, el Sr. Vicario Episcopal, tuvo palabras de aliento para estos jóvenes, a los que pasó seguidamente a administrarles el sacramento de la Confirmación.

Entre los jóvenes confirmandos, padres y padrinos, se calcula que unas setecientas personas llenaban las naves del templo parroquial.

Al término de la Santa Misa, las campanas al vuelo, anunciaban al pueblo, el feliz acontecimiento.

Desde Ollería y para Radio Popular, informó: Pepe Aparici.

MOVIMIENTO PARROQUIAL25 Enero 1982 · LAS PROVINCIAS

FALLECE EL PADRE MANUEL GINER20 Febrero 1982 · LAS PROVINCIAS

SEMANA SANTA12 Abril 1982

L’Ollería celebró su tradicional Semana Santa.

El Jueves, las Misas de la Conmemoración de la Cena del Señor, se llenaron de fieles en las distintas iglesias. Por la noche la Banda Escuela Musical Santa Cecilia de L’Ollería celebraba el ya tradicional concierto de Jueves Santo en la Iglesia Parroquial con lleno absoluto de pú·blico.

El Viernes Santo, asistió más gente a los Santos Ofi·cios y Procesión del Santo Entierro, que en los pasados años.

25P A S C U A 2 0 1 8

1982

El Sábado Santo, se celebró la Vigilia Pascual y Pro·cesión del Encuentro Glorioso. Al dar comienzo la “Co·rrereta” se produjo lo que hubiera podido ser un grave accidente y que por fortuna no pasó de un gran susto: A la pesada imagen de Cristo (Corazón De Jesús) se le rompe una de las barras del anda y se precipita sobre el público asistente y finalmente contra el suelo. No hubo que lamentar desgracias personales y a la imagen solo se le rompieron dos dedos.

La suelta de cohetes puso fin a este sábado de gloria.

SEMANA SANTA12 Abril 1982

SCOUTS17 Octubre 1982

RIOPAR


Inmemoriam

Consuelito la del cotxero, com tots la coneixíem, va dedicar gran part de la

seua vida al servei de la Mare de Déu dels Dolors.

Des de ben jove ja s’encarregava de les tasques de la confraria i de tenir sempre perfecta, a la parròquia, la imatge de La Do·lorosa més antiga.

Quan es va fer l’actual imatge, beneïda el 1966, es guardaven a sa casa la imatge, el manto i les andes. Sols en Setmana Santa es traslladaven a la parròquia per als diferents actes. Ella ho va custodiar i cuidar amb molta devoció durant molts anys.

L’any 2004 va ser anomenada “CLAVA·RIESA D’HONOR”, títol més que merescut pel seu amor i dedicació a La Dolorosa.h

CCONSUELO CERDÁ MATEU

27P A S C U A 2 0 1 8

Inmemoriam

Echo a volar mi pluma, al igual que Miguel echó a volar sus Palomos para así compartir un vuelo de palabras

con ÉL.

No hay lágrimas suficientes para cubrir el vacío que deja Miguel, es inmensa la pena y desgarrador el dolor. Maldita muerte, que te lo has llevado cuando tanto le quedaba por vivir.

Ya de pequeños sentíamos el interés por la Semana Santa del pueblo y teníamos claro cuál sería nuestra cofradía, por supuesto que Miguel lo tenía claro “ La Cofradía del Santísimo Cristo de la Palma”, a la que más tarde perteneció.

Durante todos los años que estuvo en la Cofradía colaboró llevando la Muleta, llevando la Imagen como Costalero, fue Tesorero, Presidente y Organizador. Siempre estaba pendiente que su Cristo de la Palma no

le faltara mínimo detalle, compartiendo su vocación con su mujer y dos hijos.

Su mejor amigo El Stmo Cristo de la Palma sabía que a Miguel le quedaba poco tiempo y pensó “algo importante tendré que hacer por alguien que durante toda su vida ha hecho todo lo que pudo hacer por mí”. Su decidió fue estar presente en la Parroquia Sta. María Magdalena acompañándolo junto a la familia en la misa de su funeral, su novenario y en el día de su Santo, San Miguel.

A mi estimada amiga Rosa y sus dos hijos Juan Miguel y Jorge que los consideró como sobrinos, deciros que todo el amor que demostráis queriendo a Jesucristo, Miguel también lo recibe y que cuando un “Colom está volant, Miguel vos esta mirant.

Ximo el teu amic.h

MMIGUEL GARCÍA MICÓ


Santa María Magdalena & Santísimo Cristo de la Palma

María Magdalena es un claro ejemplo de AMOR ETERNO por Dios, desde el mismo momento que

conoció a Jesús, centró su vida en conocerlo y compren·der su verdad.

Estuvo presente en el juicio de Jesús, oyó a Pilatos pronunciar la sentencia de muerte; y vio a Jesús golpeado y humillado por la multitud. Ella era una de las mujeres que estaba a los pies de la cruz para intentar consolarlo.

Con el corazón destrozado, fue testigo de su muerte, pero también fue testigo de su resurrección, porque ella fue escogida como la primera en ver al Jesús Vivo y de cómo Él dejó su palabra para ser transmitida por toda la humanidad, a través de sus apóstoles “discípulos”, llamada por todos, Fe Cristiana.

María Magdalena sentía una admiración muy fuerte por Jesús, por su amor sin límite por la humanidad, aun·que se rieron de él, haciéndole sufrir y lo mataron;

Él los perdonó.

Yo por mi parte también siento una gran admiración por; SANTA MARÍA MAGDALENA por ese amor, ese cariño y esa ternura que le tuvo siempre a Jesús y por ser mi cofradía.

Al igual que también siento una especial admiración, el SANTÍSIMO CRISTO DE LA PALMA, no solo porque representa el final de la vida de Jesús sino por todo lo que significó para la cristiandad.

A nivel personal la imagen del Cristo me hace recor·dar a uno de los mejores hombres que he conocido, él lo llevaba a hombros desde muy joven, mi abuelo Ximo. Mi abuelo significaba mucho para mí, por eso cuando miro de cerca la imagen del SANTÍSIMO CRISTO DE LA PAL·MA, me acuerdo de él, ya que nunca se rindió ante nin·guna adversidad ni dejó que nada ni nadie le quitará esa bondad y el cariño que tenía. Abuelo, estés donde estés, quiero decirte, que siempre te querré y que gracias a esta imponente imagen, permanecerás en el corazón de toda la gente que te conoció.h

e n m e m o r i a d e m i a b u e l o Iris Albiñana · Cofradía Sta. Mª Magdalena

29P A S C U A 2 0 1 8

Restauración Capillas y terrazas Santuario de la Virgen de Loreto

Se han hecho unas intervenciones en la antigua iglesia del convento de los domi·nicos o actual Santuario de la Virgen de Loreto, con el único objetivo de mejorar

el aspecto y la infraestructura de la misma.

La iglesia que data aproximadamente de 1579 presentaba un grave deterioro en algunas de sus capillas y requería una actuación inmediata para mejorar la esté·tica interior de la iglesia, así como la seguridad. Las tareas de restauración se han basado en la limpieza, pintura e iluminación de capillas de San José, la Virgen del Pilar, San Cristóbal, Sto. Domingo y San Nicolás. Unas actuaciones que han sido sufragadas por personas anónimas que de forma desinteresada han colaborado en dicha actuación realizada por Ximo Engo y Alonso Galvez. Además, cabe destacar el gran esfuerzo realizado, también, por la Cofradía Nuestro Padre Jesús Nazareno que ha contribuido (incluso cargando con los gastos) en la restauración de la pri·mera capilla de la izquierda, con la intención de que ésta se convierta en la capilla de la imagen del Nazareno durante los días de la Semana Santa, para que pueda realizarse el Triduo al Nazareno que se realizaba en el Convento de Capuchinos. Igualmente, también hay que agradecer el trabajo altruista de los Festeros de Lore·to de este año por su contribución a impermeabilizar el tejado de la iglesia.h


nazareno

31P A S C U A 2 0 1 8

sant josep


santo domingo

33P A S C U A 2 0 1 8

virgen del pilar


san nicolás

35P A S C U A 2 0 1 8


Cofradía del Santísimo ECCE-HOMO

Presentación Puche GiradoSalomé Engo GálvezMari Moreno NavasAndrea Mollá ÁlamoConsuelo Vals MicóCarlos García DuroMaría José Such GandíaJorge Mollá FalomirPaula Engo Gálvez

Amparo Such GarcíaPaula Mollá LuzónEstrella Albelda SuchTere Duro MartínezDaniel Mompó VadilloCarlos Mollá FalomirSara Pastor GarcíaAmparo García EsparzaDolores Albiñana Micó

Beatriz Mollá ÁlamoMaría Jesús Alabort MartínezÁlvaro Mompó VadilloJuan Eugenio Mompó SuchMaría Pilar Grás ApariciMª Carmen Murcia ÁvilaMagdalena Vega MurcianaMª Ángeles Sellés SanzNancy Almeida Madriaga

VOCALES

Vicente Casanova RausellJosé Antonio Mollá LuzónJuan Bernardo Ávila MéndezJorge Mollá AlbiñanaVicente Oviedo SuchVicente Ferrandis SireraJesús Martí SuchJuan Vicente Mompó SolerIván Ávila García

Vicente Calatayud CerdáJosé Vicente Mollá AlbiñanaFrancisco Javier Calvo AlbiñanaJoaquín Castelló EldiasJuan Manuel Cebrián CerdánEduardo García MartínezCarlos Mollá AlbiñanaJavier Cerdá ConcaJavier Pla Albiñana

Jesús Grau GarcíaVanessa Escriva NadalManuel Gabaldón FerriPatchi Grau PlàBernardo Ávila SolerJosé Antonio López RoigJavier Perales Oviedo

PORTADORES

PRESIDENTE Joaquín Engo Mompó VICE-PRESIDENTE Pedro Ávila Méndez TESORERO Joaquín Sisternes Navarro

TESORERA Adriana Liset Gálvez Marín SECRETARIO 1 Juan Eugenio Mompó Sánchez SECRETARIO 2 Francisco Calvo Llopis

37P A S C U A 2 0 1 8

Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno

PRESIDENTE:Luis Garcia Lopez

PRES. DE HONOR:Carlos Giner Crespo

VICEPRESIDENTE:Francisco Marti Pastor

SECRETARIO:

Jose Calabuig Cano

TESORERO: Antonio Muñoz Milla

VICETESORERO:

Sergio Conca Casanova

LOTERIA:Luis García López

Angeles Perez RuizAlexandra Nava GarciaArcadio Perales AlbiñanaCarlos Giner CrespoConsuelo Cifuentes CamarenaDaniel Vidal RamonDolores Sanvictor JuanIsidro GillemJavier Such PerezJose Antonio Martinez Sancho

Jose Camarena ReigJosefa Mompo FerrandoLoreto JuanMª Isabel Mompó MicóMª Magdalena Martinez GarciaMª Virginia Bleda UreñaMaite Diaz TomasManolita Mestre OviedoMaria Hortensia Micó CanoMercedes Garcia Morrió

Moises Lopez VegaMonica Pastor MicoPaquita Cano NavalónPepi Albiñana SuchRosa Sanz MompoSara Isabel Micó CanoSonia Soler AlbertTere AlbiñanaVanesa GilVicente Micó Blasco

Francisco Soler RocaCarlos Giner JuanJavier Camarena AlbiñanaJose E. Camarena Albiñana

Jose Ferrero FurióJose Luis MoralesJosefa Mompo MicóJuan Boluda Pla

Mª Isabel Mompo MicoPepi Albiñana SuchRosa Sanz Mompo

COMPONENTES

VOCALES

Agustin Fita EgeaAlejandro Mompó CerdáAlejandro SanjuanAntonio Muñoz MillaAntonio Soriano VidalCarlos Miguel Giner JuanCarlos Saez AlbiñanaDavid Soler CasanovaDomingo de Silos Saez GomezEsteban Gandia MartinezFrancisco Martí PastorFrancisco Soler RocaJavier Albero BeldaJavier Camarena Albiñana

Javier Camarena MompoJavier Garcia SanzJoan Soler MicoJorge Masegosa PalmíJose Calabuig CanoJose E. Camarena AlbiñanaJose Ferrero FurióJose Francisco Vañó MompóJose Juan Garcia SanzJose Manuel Albiñana DiazJose Mompo CerdáJose Soler CifuentesJose Vidal OltraJose Vte. Camarena Mompó

Juan Boluda PlaJuan Carlos Corella GarciaJuan Manuel Diaz PerezJuan Miguel Martí BoixJuan Pablo Soler CasanovaLuis Garcia LopezPedro ContrerasRafa Vañó MicóRafael Cano NavalonRafael Vañó CerdaSergio Conca CasanovaVicent Vañó VicentVicente Mompó Juan

PORTADORES


Cofradía de Santa María Magdalena

PRESIDENTA Inmaculada Vañó Cerdá

VICEPRESIDENTA María Gramaje García

TESORERIA Manoli Esteve Sirera

SECRETARIAS Merche Nieto Nieto

Pepi Such Mompó

LOTERÍA Rosa Colomer Santamaría

Fany García Fombuena

VOCALES Amelia Alventosa Bellver

Chelo Úbeda Albiñana

Pepi Albiñana CháferIris Albiñana GrauPili Almiñana MartíMª Carmen Borrás AlbiñanaMarga Borrás GrauTere Borrás GrauMª Carmen Calero GarridoMª Bel Cano NavalónMª Carmen Fernández MuñozJosefa Inés giner LópezMª Bel Juan Vidal

Loli Lluch CastellóGeli Mompó AlbiñanaTere Raquel Mompó AlbiñanaJulia Monzó Castelló Julia Oviedo BorrásGloria Pérez SánchezEnriqueta Ribera NavalónRosa Salvaleda MorenoMª Dolores Tomás EsteveLoreto Vañó CastellóElisa Vidal Delgado

PORTADORAS

39P A S C U A 2 0 1 8

Cofradía del Santísimo Cristo de la Palma

CONFRARES

PRESIDENTASylvia Morrió Mompó (Repr. JCSS)

VICEPRESIDENTATeresa Elodia Borrás Vañó (Repr. JCSS)

SECRETARIOJosé Vte. Cerdà Aparicio

TESORERASusana Sanz Úbeda

REGIDORJuan Antonio Grau Perales

Francisco Egea BoludaJuan Antonio Grau PeralesJosefa Such BerenguerGloria Mompó MicóJosé Vte. Cerdá AparicioEsteban Molina PatónImelda Grau MicóDavid Pérez SimóJosé Ramón Espí MompóJuan E. Ferrando GarcíaJosé Fco. Borrás AlbiñanaSylvia Morrió MompóJuan Gil García

Teresa Elodia Borrás VañóRosa Mª Boluda GarcíaJoaquín Casanova SahuquilloTrinidad Vallés MontellanoHermi Morrió MompóJesús Pla LlácerJosé Juan Martí TormoJorge Pérez GrauSalvador Mompó VallsJosé A. Gutiérrez TorresJulio Morrió CerdáÓscar Gutiérrez TorresMaite Ferrando Micó

José Juan Valls VayáPilar Micó EngoMaría Micó EngoPilar Such GrauSusana Sanz ÚbedaEnrique Micó CasanovaÚrsula Valero LópezJavier Bleda PeralesVanessa Sellés VayáMarcos Giner HuetVioleta Elena ConstantinCarmen Vayá PenadésIsidro Guillén Herreros

Joaquín Vidal MicóEsther Vidal CerdáJavier Casanova MicóRafael Revert SorianoRafael García SánchezConsuelo Albiñana MompóMarisa Bautista ValeroCristina Vidal EgeaRafael Catalá CardonaJorge García BoludaJoaquín Úbeda Albiñana

Pilar Micó EngoJosé Juan Martí Tormo

Juan Enrique Ferrando GarcíaJosé Juan Valls Vayá

Hermi Morrió Mompó (Repr. JCSS)

VOCALES


Cofradía del Santo Sepulcro

Rosa Mari CuquerellaFanny Cerda EnsJose Mompó MompóLourdes Serrano Ens MªAngeles Grau PeralesMatilde Albiñana AlbiñanaAna Cuquerella SociasMari Carmen Moreno Lopez

Loli Martin IbáñezMercedes Sarrio BeneytoPilar Sales BledaJosefa Berenguer MompóTere Martin IbáñezMª Nieves SarrionPepi Navalon ConesaMarina Catalan Alfaro

Jose Miguel Basilio SanzMatilde Boluda Julio Vidal BoludaMaite MartinezJosé A. Estrela OltraMauri SolerMari Angeles Vidal

VOCALES

José Such ÚbedaJulio Mico OviedoJosé Vte. Mompó RausellJosé Sanvictor EgeaFrancisco Úbeda AlbiñanaFrancisco Grau MicoJosé J. Boluda AlbiñanaIgnacio Berenguer Cuquerella

Alejandro Oviedo Úbeda Sergio Úbeda MompóJavier Úbeda MompóVicente Brotons MompoJose Borras (Macari) Mario SemperJose Luis Sales BledaLuis Marti Mompo

PORTADORES/A - COSTALEROS/AS

PRESIDENTE HONORIFICO PERPETUO D. Francisco Mompó Vidal PRESIDENTA Dª Agustina Serrano Romero VICEPRESIDENTA Dª. Fanny Cerdá Ens SECRETARIO /TESORERO D. Joaquín Úbeda Albiñana VICESECRETARIA Dª. Pilar Mompo Rausell

JUNTA CENTRAL DE COFRADIAS:

Maria Pastor Such,Agustina Serrano Romero

Jesus Engo Ariño

Angela Soler VidalMauri Soler VidalEmma Terol MompóMarcos Úbeda CuquerellaAdrian Aparisi MompoAlba Berenguer DelacruzDaniela Berenguer DelacruzIan Brotons MartiLuis Marti Borras

PORTADORES MULETASY CAPUCHOS

41P A S C U A 2 0 1 8

Cofradía de Nuestra Señora de los Dolores

PRESIDENTE: Guillermo Mompó García VICE-PRESIDENTA: Juli Requena Engo SECRETARIO: Alejandro García García TESORERA: M.ª Isabel García Fuster VOCALES: Francisco Garcia Fuster Tere Casanova Gras José Vicente Bleda López Isabel Sellés Zamit Magdalena García Cerdá Manuel Mompó Ens Lolita Perales Moscardó

PORTADORES

Alejandro García GarcíaAntonio Moya OrtizEmmanuel García García Francesc García GarcíaFrancisco Cortes CátedraFrancisco García Fuster Francisco José Armengol MicóGuillermo Mompó GarcíaIsidro José Berna BotellaJordi Espi SahuquilloJosé Antonio Malchirant Aparisi José Francisco Egea HitarJosé Manuel Oviedo Vidal

José María Engo EspiJosé Miguel Cuenca SellésJosé Ramón Esteve SireraJosé Vicente Bleda LópezJosé Vicente Pla AlbiñanaJosé Vicente Pla Sanchis José Vicente Requena Engo Juan Carlos Samper MollaJuan Casanova VallsJuan Francisco Martínez MompóJuan García GrasJuan José Martínez PiñeiroJuan José Molla Boluda

Juan Manuel Mompó EnsJuan Vicente Espi SahuquilloJuan Vicente Micó ArmengolMari Carmen Engo GilMaría Dolores Chafer BenetMaría Oviedo ÚbedaPaula Rumbau SanchoRoberto Ángel Tormo GarridoSalvador Micó ArmengolVicent Úbeda PastorVicente Boluda Casanova Xaro Cintas Albiñana


Traslado 2018D e l 1 7 a l 2 5 d e f e b r e r o d e 2 0 1 8

ITINERARI PROCESSONS TRASLLAT CRIST DE LA PALMA PER AL NOVENARI

ANADA (Dissabte 17/02/2018) 18:30h

PÇA. DE L’ERMITAC. SANT TOMÀSC. EL SALVADORPÇA. DE LA VILA

C. BATLEPÇA. VERGE DE LORETO

TORNADA (Diumenge 25/02/2018)

ESGLÉSIA DE LORETOPÇA. VERGE DE LORETO

C. BATLEPÇA. DE LA VILAC. DE L’ESGLÉSIAC. EL RAVALET

C. PINTOR SOROLLAERMITA DEL CRIST

Misas del novenario: del sábado 17 al 25 de febrero a las 19:30 horas.

43P A S C U A 2 0 1 8

Septenario a la Virgen de los Dolores

La Cofradía de la Virgen de los Dolores invita a toda la Comunidad Cristiana a esta celebración como forma de preparación inmediata a la Semana Santa en la Iglesia Santa María Magdalena.

HORARIO:• Sábado, día 17, a las 18:30h. de la tarde 1er día del SEPTENARIO.• Domingo, día 18, a las 9:00h. de la mañana.• Desde el lunes 19 hasta el viernes 23, a las 19:30h. de la tarde.• Al acabar la misa y el Septenario, Concierto de la Coral de la

Sociedad Musical “La Nova”.

CAMARERAS 2018

Maruja Cerdá MompóAmparo Sahuquillo EgeaJulia Requena EngoAmparo Ureña OviedoM.ª Carmen AlbiñanaTrini Cáceres Gómez

Pepita Vayá MolláAdela Maurell BeneitoEster Vayá PenadesM.ª Isabel Calabuig PlaCarmen Oviedo TortosaMª Ángeles Aparicio Egea

D e l 1 7 a l 2 3 d e m a r z o d e 2 0 1 8


Traslado de nuestro Padre Jesús Nazareno2 4 d e m a r z o d e 2 0 1 8

Santa Misa en el Convento de los Capuchinos a las 19:00 horasAl finalizar traslado de Nuestro Padre Jesús NazarenoItinerario: Convento Capuchinos, Cami Caputxins, C/ Joan Bautista Ferreres,Av. Diputación, Av. Jaume I, Plza. Loreto, Santuario Virgen de Loreto.

45P A S C U A 2 0 1 8

Tríduo en Honor de nuestro Padre Jesús Nazareno

HORARIO:Del 26 al 28 de Marzo de 2018 en el Santuario de la Virgen de Loreto a las 20:00 horas

D e l 2 6 a l 2 8 d e m a r z o d e 2 0 1 8

46

PARROQUIA

* A las 11’30 de la mañana:• Bendición de los Ramos en la Ermita del Stmo. Cristo de

la Palma.• A continuación, Procesión de Ramos. Itinerario: Pza. Ermita · C/ Santo Tomás · El Salvador

- Pza. de la Vila - Batlle - Santos de la Piedra - C/ Sant Vicent - Pza. de la Vila - C/ Iglesia - Parroquia.

• Al finalizar, Santa Misa con la proclamación de la Pasión del Señor.

CONVENTO DE LAS MONJAS* Santa misa a las 8’30 de la mañana.

C O N F E S I O N E S

PARROQUIA

* Día 16 de marzo, a las 20:30h, Penitencia Comunitaria con absolución individual.

* Días 27 y 28 de marzo. Confesiones en Loreto a partir de las 18:30h.

S E M A N A S A N T A

Domingo de Ramos2 5 d e m a r z o d e 2 0 1 8

47P A S C U A 2 0 1 8

Pregón de Semana Santa y concierto

• A las 19:00 horas Solemne pro·clamacion del Pregón de Sema·na Santa a cargo de Hno. Miguel Ángel Atiénzar, capuchino.

• A continuación, Concierto a cargo de la Agrupación musical Santa Cecilia de L’Olleria.

2 5 d e m a r z o d e 2 0 1 8


Miércoles Santo

Miércoles día 28 de marzo a las 23:00h. Itinerario: Parroquia, C/ Ravalet, C/ Font Nova.

Recorrido:

CONVENT MONGESC/ Sant Francesc

C/ San JoséC/ Virgen de los Remedios

1ª PARADA

SANTUARI VERGE DE LORETO

C/ BatlePlza. de la VilaC/ Salvador

C/ Santo TomásC/ de la Ermita2ª PARADA

PLAÇA DE LA ERMITAC/ de la ErmitaC/ Santo Tomás3ª PARADA

PARROQUIAFINAL

2 8 d e m a r z o d e 2 0 1 8 - T r e n c a m e n t d l ’ h o r a

49P A S C U A 2 0 1 8

Jueves Santo

PARROQUIA

* En Loreto, Misa del Jueves Santo a las 18:00h.

* En la Parroquia, Misa de la Cena del Señor, a las 19:30h.

* A las 23:30h, Hora Santa ante el Monumento.

CONVENTO DE LAS MONJAS

* Misa de la Cena del Señor a las 21:00h.

2 9 d e m a r z o d e 2 0 1 8


Procesión del Silencio

* A las 00:00h, Procesión del Silencio, con la Ima·gen del Stmo. Ecce·Homo.

Itinerario: Parroquia, C/ Ravalet, C/ Font Nova, Convento Monjas, C/ Sant Francesc, C/ San José, C/ Virgen de los Remedios, Plza. Verge de Loreto, C/ Batle, Plaza de la Vila, C/ Iglesia, Parroquia.

* Al finalizar se ofrecerá una chocolatada en el local de la Cofradía del Stmo. Ecce Homo.

2 9 d e m a r z o d e 2 0 1 8

51P A S C U A 2 0 1 8

PARROQUIA* Vía Crucis: 10’00h, desde la Parroquia hasta el Convento

de los Capuchinos.* Encuentro Doloroso: 12’30h en la Plaza de la Vila.* Al finalizar el Encuentro, continuará la Procesión por la

calle El Salvador para acompañar al Stmo. Cristo de la Palma en su traslado a la Parroquia para los oficios ves·pertinos.

* Tamborra.* A las 15:00h, en la Ermita del Stmo. Cristo de la Palma,,

rezo de la Muerte y Pasión del Señor.* A las 18:30h, Oficio vespertino de la Pasión.* A las 20:00h, Procesión del Santo Entierro; al finalizar,

traslado del Stmo. Cristo de la Palma y de Nuestro Padre Jesús Nazareno al Convento de los Capuchinos.

CONVENTO DE LAS MONJAS* A las 16:00 horas Celebración de la Pasión del Señor

en el convento de las monjas.

Viernes Santo3 0 d e m a r z o d e 2 0 1 8


Viernes Santo3 0 d e m a r z o d e 2 0 1 8

53P A S C U A 2 0 1 8


* Vigilia Pascual a las 21:30h.

PARROQUIA

* Solemne Vigilia Pascual a las 23’30h.

* Al término de la Vigilia “El Encuentro Glorio·

so”. Al final se acompañarán las imágenes con

el Fuego Nuevo de la Pascua.

Sábado Santo3 1 d e m a r z o d e 2 0 1 8


Domingo de Resurrección1 d e a b r i l d e 2 0 1 8


* Misa del domingo de Resurrección a las 09:00h.

PARROQUIA

* Misa del domingo de Resurrección a las 12:00h.

55P A S C U A 2 0 1 8

Combregars d’impedits8 d e a b r i l d e 2 0 1 8

PARROQUIA

* A las 08:00h Santa Misa.

* A las 08:30h. Procesión de “Comulgar de Impedidos” por el recorrido habitual.

* A las 12:00h, Santa Misa.


Bendición de las nuevas puertas de la Ermita del Stmo. Cristo de la Palma

57P A S C U A 2 0 1 8

En nom de la Confraria del Crist de la Palma, volem agrair-vos a tots els que hui esteu ací amb nosaltres, compartint la benedicció de les portes noves

de l’Ermita del Crist.

Especialment, en el dia de hui, volem recordar a Miguel i a José Juan, com-panys confrares que ens han deixat recentment.

Com tots sabeu, la Confraria del Crist de la Palma és l’encarregada de cui-dar i velar pel manteniment de la imatge del nostre Crist i per l’ermita on es guarda i venera.

Fa temps que en les parets de l’ermita van eixir uns clevills prou grans i la porta presentava un deterior prou avançat que amenaçava en despenjar-se.

Després de prendre consciència de la gravetat de la situació vam consultar amb arquitectes que ens van indicar quin era el problema i la solució. Una ve-gada redactat el projecte d’actuació per l’arquitecte Rosa Blasco, vam contactar amb un equip tècnic per a canviar tota la porta i fer l’obra necessària.

De la porta s’encarregarien els germans Ángel i Javi García, i de l’obra Juan Gil.

El projecte consta de dues fases. La primera ja està feta i és el canvi de la porta que després podrem veure quan portem al Crist a sa casa. La segona fase serà la d’alçar dos pilars al centre de les parets laterals per a ajudar a sostindre el pes del sostre que és el que ocasiona els clevills.

El més urgent era canviar la porta i el seu cost era prou elevat. Per tant, ne-cessitàvem replegar els diners necessaris. En 2016 es van constituir per primera vegada els Festers del Crist, formats per tots aquells que durant eixe any com-plien 60 anys. La feina realitzada per aquest entusiasta grup de gent ha sigut molt gran. Han venut molta loteria i ells sols han recaptat més de la meitat del cost del canvi de les portes.

La resta dels diners s’ha aconseguit per la Confraria i gràcies al donatius de molts de vosaltres de 5, 10, 15, 50, 100, 500, etc. Cada u amb el que ha volgut o ha pogut.

El nostre rector, Don Salvador, i tots vosaltres, s’haveu bolcat d’una forma excepcional per a fer realitat el projecte de restauració. La Confraria del Crist de la Palma està molt agraïda a cada un de vosaltres.

Moltíssimes gràcies a tots. VISCA EL CRIST DE LA PALMA!!!h

A c c i ó d e g r à c i e s


Reportaje fotográfico

59P A S C U A 2 0 1 8




Documents

Semana Santa Pascua 2018 - portaldelolleria.es · ana de l’Olleria per viure unes de les dates més importants del calendari religiós. Esforç i treball que el veïnat del nostre