Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals

1

Sergi Soler RocasalbasAUREA ACUSTICA S.L.

Associació Catalana de Consultors AcústicsCol·legi d’Enginyers Tècnics i pèrits de

Telecomunicació de Catalunya

El projecte acústic d’activitat i la resolució de conflictes veïnals

Estructura de la presentació

1. El conflicte : Percepció, molèstia i incompliment normatiu 2. La solució : El projecte acústic d’activitat3. Conclusions

2

Percepció, molèstia i incompliment normatiu

PERCEPTIBLE ≠ MOLEST ≈ DENUNCIABLE ≠ NOCIU

Soroll :

“Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeixen una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones“

Llei 16/2002

• La molèstia és un concepte subjectiu i no només depèn del soroll.• El marc normatiu tècnic ha d’ésser objectiu per comparar a valors límit,

permetent quantificar i dimensionar els problemes i les solucions tècniques.

Aquesta traducció molèstia – incompliment és el que fa millor o pitjor a una normativa i la tònica general és seguir les pautes que dicta la ISO1996


Punt de vista tècnic : - Exemple d’un possible conflicte veïnal simple -

31,5 125 500 2k 8k 31,5k[Hz]

20

30

40

50

60

70

80

90

[dB]

Mesura_001Mesura_001Mesura_001Mesura_001

AC

Cursor valuesCursor valuesCursor valuesCursor valuesLAFmax: 98,5 dBLAeq: 91,8 dB

LCeq= 90’7 dBCLCeq-LAeq= -1,1dBLAIeq-LAeq= 5’7dB

Promig estança:LAeq= 74dBA

3


Punt de vista tècnic :

Suposant un aïllament al soroll aeri realista, DnT = 41(0;-3)dBA, el veí rep:

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

50 63 80 100

125

160

200

250

315

400

500

630

800

1000

1250

1600

2000

2500

3150

4000

5000

Freq. [Hz]

dB

Leq Emissió

Leq Recepció

LFmax Recepció

Percepció:

LAFmax = 36dBA Percepció claríssima en la majoria d’espais interiors (soroll residual “comú”)

Compliment 16/2002+D176/2009:

LAeq = 25’8 dBALAIeq-LAeq=5’7dB → Ki=3dBLAr,i = 28’8 dBA < 25+5 (30 min.)

per 1’2 dBA… no podem assegurar el compliment.

[Considerant la incertesa dels mesuraments]


Punt de vista tècnic:

En l’exemple plantejat és molt fàcil assolir el compliment normatiu amb un simple trasdossat de la divisòria, però la percepció possiblement continuaràessent-hi.

A nivells tant baixos d’aïllament és prou senzill incrementar 5 o 7 dB l’aïllament acústic al soroll aeri actuant sobre l’element constructiu divisori.

Percepció Aïllament

4


Punt de vista no tècnic:

És realment un problema a solucionar ?Serà una molèstia prou greu pel veí ? Denunciarà ?

Finalitat del’emissor

(ànim de lucre/oci)

Temporalitat(obres/futbol)

Sensibilitatdel receptor

(física i psicològica)Soroll Residual

(trànsit)

factors NO tècnics

Actitud(civisme)

...

El projecte acústic d’activitat

Particularitats del projecte acústic d’activitat:

• Múltiples focus acústics, vibratoris i d’impactesInteriors : Veus, passes, campana extractora, evaporadores del clima, ventilació,

neveres, maquines escurabutxaques, moviment de cadires, altaveus, TV, cops del cafè, cops de la persiana, timbre d’avis a cambrers, ...

Exteriors : Condensadores del clima, veus terrassa, cadires terrassa, soroll de la persiana, extracció ventilació, extracció de fums, ...

• Diferents vies de transmissió– Soroll aeri (divisòria, flancs i camins secundaris)

– Soroll d’impacte– Vibracions induïdes a estructura

• Agreujants– Modes propis– Reverberació del recinte d’activitat– Edificis amb estructura molt rígida– Alt contingut energètic de baixa freqüència

Incertesa de mesura + penalització

5


Procediment habitual:

• Determinar la capacitat acústica de l’entorn i els receptors• Identificar i caracteritzar els focus acústics, vibratoris i d’impactes• Identificar les possibles vies de transmissió• Caracteritzar mitjançant mesurament o simulació l’aïllament de cada via de

transmissió (i a ser possible l’impacte acústic de cadascun)• Avaluar l’impacte acústic desglossat per vies de transmissió• Definir mesures correctores (normalment de font a receptor) ben

dimensionades i justificades• Documentar detalladament les mesures correctores• Seguir i controlar la correcta execució de les mesures correctores• Caracteritzar mitjançant mesurament l’aïllament assolit• Avaluar l’impacte acústic final• Certificar resultats

+ Comprovar i dimensionar el condicionament acústic segons CTE-HR

Instalador

EPCA


Mitjans tècnics utilitzats:

• Instrumentació acústica habitual

• Experiència de projectes anteriors (Espectres tipus, patologies constructives conegudes, coneixement del comportament dels materials a projectar,...)

• Bases de dades i documentació de fabricants de material

• Softwares de simulació

f2

d

f1

f3

f4

6


Exemples de mesures correctores:


Exemples de mesures correctores:

7


Aspectes a considerar:

• A baixa freqüència la incertesa de les mesures és molt més elevada.

Elevat soroll residual + efecte dels modes propis + major incertesa de l’equip de mesura

Intercomparació de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’09:Avaluant els resultats de la intercomparació pels nivells sonors en ambient interior, s’han obtingut desviacions estàndard per baixes freqüències de fins a 8,4 dBA pel soroll de fons i de 7,3 dBA pels nivells de la font específica o d’interès.

L’aplicació de la Kf, entenem que únicament en cas de clara percepció i/o manifesta molèstia, exigeix una avaluació detallada amb un nivell de concreció superior al de la Llei per reduir la incertesa a uns nivells raonables abans de sumar penalitzacions als nivells globals.



• Per sota de 100Hz els models matemàtics de simulació d’aïllament i càlculs segons ISO 12354 no es fan servir, i per tant no se’n obtenen nivells teòrics. La penalització Kf mai es pot preveure amb una seguretat del 100%.

• La fiabilitat dels models matemàtics i els principals softwares utilitzats s’ha comprovat en el Round Robin de l’Associació Catalana de Consultors Acústics ’10. Les desviacions estàndard dels aïllaments globals simulats són de l’ordre de 2-3 dBA.

• En recintes receptors petits (<75m3) els modes propis es tenen en consideració en les mesures de control, i per tant cal tenir-los presents en la fase de projecció de les solucions acústiques.

8



• Hi ha casos tècnicament impossibles de solucionar.

ex: Buc d’assaig en un pis.

• Els limitadors poden ser útils en alguns casos, però no te sentit exigir-los a tot arreu. Són una mesura correctora més: El Tècnic Projectista és qui hauria de determinar

quan cal posar-ne i quan no.

Conclusions

Conclusions :

• Cal diferenciar l’incivisme dels problemes tècnics. Les solucions són totalment diferents.

• Quan el denunciant no col·labora en deixar solucionar el problema ens cal l’ajut de l’Ajuntament. Aquesta situació és freqüent degut al següent punt.

• El sistema de control amb entitats col·laboradores fa entrar molts cops a mesurar a casa del veí afectat.

• És bàsic que sigui el Tècnic Projectista qui faci la certificació final tal com diu l’Annex 10 de la Llei 16/2002 i la LIIAA en el seu art. 43. Actualment no s’està exigint.

9

Conclusions

Conclusions :

• El seguiment i control per part del Tècnic Projectista de la correcta execucióde les mesures correctores projectades en garanteix els resultats esperats.

• Ni l’estudi d’impacte acústic, ni el projecte acústic són un tràmit burocràtic. És important donar-li la importància que tenen per no devaluar-ne el valor ni la eficàcia.

• Tant la intromissió de gent sense prou formació tècnica, com la exclusivitat d’una empresa en un determinat sector deterioren la bona praxis professional.

• Solucionar problemes acústics acostuma a ser molt més car que fer be les coses d’un bon començament. L’estudi d’impacte acústic per a la llicència inicial evita conflictes i estalvia molts diners.

Documents

Sergi Soler - El projecte acústic d'activitats i la resolució de conflictes veïnals