Setmana Santa 2015

1

CONGREGACIÓ MARIANA de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga de Reus

QUARESMASETMANA SANTA

PASQUAREUS MMXIV

Bis SaeculariConstitució Apostòlica

(…) Les Congregacions Marianes legítimament agregades a la Congregació

Prima Primària del Col·legi Romà són associacions religioses erigides i

constituïdes per la mateixa Església, i per Aquesta enriquides amb privilegis

amplíssims per a què puguin dur a terme més perfectament la missió que els ha

estat encomanada.Donat a Castelgandolfo, prop de Roma, el dia 27 de setembre de l’any 1948, en el

segon centenari de la Bula Aurea Gloriosa Dominae, del desè del Nostre Pontificat.

Pius Papa XII

CONGREGACIÓ MARIANAde la Mare de Déu de Misericòrdia

i Sant Lluís Gonzaga de ReusARQUEBISBAT DE TARRAGONA

ARXIPRESTAT DE REUS

4

SETMANA SANTA 2015

Direcció: Esther Pere MasRedacció: Jordi Borràs MarimonPublicitat: M. Carmen Juncosa FarréFoto portada: NiepceFoto cartell: Albert PratsFoto contraportada: Niepce i Albert PratsTirada: 1.500 exemplarsEdita: A. C. M. D. M. i S. Ll. G.Dipòsit legal: T-365-2013Impressió: Arts Gràfiques RabassaFotografies: NIEPCE, Albert i Marta Prats Rojals, Reus Directe, Arquebisbat Tarragona i arxiu.

AJUNTAMENT DE REUS · GUÀRDIA URBANA · REGIDORIA DE PROMOCIÓ ·

DIARI DE TARRAGONA · REUS DIGITAL · REUS DIRECTE

TALLERS FLEMING. VOLVO TRUCKCafeteria NacionalCalçats VivesCalella-roba interiorCereria SalvadóCorseteria AmillGaniveteria Pérez

Llibreia Domingo Merceria ParisiIdea electrodomèsticsSolé JoiersKoko PerruquersXarcuteria Quesu

AGRAÏMENTS

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER LA QUARESMA 06ESCRIT SR. ARQUEBISBE: SETMANA SANTA 2015 11ESCRIT SR. PRIOR: EL SILENCI DE JESÚS ABANS DE LA SEVA PASSIÓ 13SANTA MARIA ROSA MOLAS 15ESCRIT SR. DIRECTOR 17ESCRIT SRA. PREFECTA: SETMANA SANTA 19JAUME RUIZ: LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 21POEMA: PODEM VIURE AMB ALEGRIA, DE SOR DOLORS SALVO 23DIUMENGE DE RAMS, EL SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS PÚBLIC 25AVE SPES UNICA 28HISTÒRIA DEL MAUSOLEU DEL GENERAL PRIM 31SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS DEL DIUMENGE DE RAMS 2014 38SOLEMNE PROFESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2014 42ACTES DE QUARESMA I SETMANA SANTA 50ACTES DE PÀSQUA I POSTERIORS 54BIOGRAFIA DE JOAN PRIM I PRATS 56EL SANT CRIST DE LA SANG BENEEIX EL PRIORAT I EL CAMP DES DEL MONTSANT 57JOSEP ANGLÈS I AMIGÓ IN MEMORIAM 58LA BANDA SIMFÒNICA DE REUS 60CRISTIANS AL MÓN: PRESÓ, ÈXODE, MARTIRI I MASSACRES 76ORFEÓ REUSENC 80OBRES AL LOCAL DELS PASSOS 85

6

SETMANA SANTA 2015

Queridos hermanos y hermanas:

La Cuaresma es un tiempo de renovación para la Iglesia, para las comunidades y para cada creyente. Pero sobre todo es un «tiempo de gracia» (2 Co 6,2). Dios no nos pide nada que no nos haya dado antes: «Nosotros amemos a Dios porque él nos amó primero» (1 Jn 4,19). Él no es indiferente a nosotros. Está interesa-do en cada uno de nosotros, nos conoce por nuestro nombre, nos cuida y nos busca cuan-do lo dejamos. Cada uno de nosotros le inte-resa; su amor le impide ser indiferente a lo que nos sucede. Pero ocurre que cuando estamos bien y nos sentimos a gusto, nos olvidamos de los demás (algo que Dios Padre no hace jamás), no nos interesan sus problemas, ni sus sufrimientos, ni las injusticias que padecen… Entonces nuestro corazón cae en la indife-rencia: yo estoy relativamente bien y a gusto, y me olvido de quienes no están bien. Esta actitud egoísta, de indiferencia, ha alcanzado hoy una dimensión mundial, hasta tal punto que podemos hablar de una globalización de la indiferencia. Se trata de un malestar que te-nemos que afrontar como cristianos.

Cuando el pueblo de Dios se convierte a su amor, encuentra las respuestas a las preguntas que la historia le plantea continuamente. Uno de los desafíos más urgentes sobre los que quiero detenerme en este Mensaje es el de la globalización de la indiferencia.

La indiferencia hacia el prójimo y hacia Dios es una tentación real también para los cristianos. Por eso, necesitamos oír en cada Cuaresma el grito de los profetas que levantan su voz y nos despiertan.

Dios no es indiferente al mundo, sino que lo ama hasta el punto de dar a su Hijo por la salvación de cada hombre. En la encarnación, en la vida terrena, en la muerte y resurrección del Hijo de Dios, se abre definitivamente la puerta entre Dios y el hombre, entre el cielo y la tierra. Y la Iglesia es como la mano que tiene abierta esta puerta mediante la proclamación de la Palabra, la celebración de los sacramentos, el testimonio de la fe que actúa por la caridad (cf. Ga 5,6). Sin embargo, el mundo tien-de a cerrarse en sí mismo y a cerrar la puerta a través de la cual Dios entra en el mundo y el mundo en Él. Así, la mano, que es la Iglesia, nunca debe sorprenderse si es rechazada, aplastada o herida.

El pueblo de Dios, por tanto, tiene necesidad de renovación, para no ser indiferente y para no cerrarse en sí mismo. Querría proponerles tres pasajes para meditar acerca de esta renovación.

MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO PARA LA CUARESMA 2015

«Fortalezcan sus corazones» (St 5,8)

7


1. «Si un miembro sufre, todos sufren con él» (1 Co 12,26) – La Iglesia

La caridad de Dios que rompe esa cerrazón mortal en sí mismos de la indiferencia, nos la ofrece la Iglesia con sus enseñanzas y, sobre todo, con su testimonio. Sin embargo, sólo se puede testimoniar lo que antes se ha experimentado. El cristiano es aquel que permite que Dios lo revista de su bondad y misericordia, que lo revista de Cristo, para llegar a ser como Él, siervo de Dios y de los hombres. Nos lo recuerda la liturgia del Jueves Santo con el rito del lavatorio de los pies. Pedro no quería que Jesús le lavase los pies, pero después entendió que Jesús no quería ser sólo un ejemplo de cómo de-bemos lavarnos los pies unos a otros. Este servicio sólo lo puede hacer quien antes se ha dejado lavar los pies por Cristo. Sólo éstos tienen «parte» con Él (Jn 13,8) y así pueden servir al hombre.

La Cuaresma es un tiempo propicio para dejarnos servir por Cristo y así llegar a ser como Él. Esto sucede cuando escuchamos la Palabra de Dios y cuando recibimos los sacramentos, en particular la Eucaristía. En ella nos convertimos en lo que recibimos: el cuerpo de Cristo. En él no hay lugar para la indiferencia, que tan a menudo parece tener tanto poder en nuestros corazones. Quien es de Cristo pertenece a un solo cuerpo y en Él no se es indiferente hacia los demás. «Si un miembro sufre, todos sufren con él; y si un miembro es honrado, todos se alegran con él» (1 Co 12,26).

La Iglesia es communio sanctorum porque en ella participan los santos, pero a su vez porque es co-munión de cosas santas: el amor de Dios que se nos reveló en Cristo y todos sus dones. Entre éstos está también la respuesta de cuantos se dejan tocar por ese amor. En esta comunión de los santos y en esta participación en las cosas santas, nadie posee sólo para sí mismo, sino que lo que tiene es para todos. Y puesto que estamos unidos en Dios, podemos hacer algo también por quienes están lejos, por aquellos a quienes nunca podríamos llegar sólo con nuestras fuerzas, porque con ellos y por ellos rezamos a Dios para que todos nos abramos a su obra de salvación.

2. «¿Dónde está tu hermano?» (Gn 4,9) – Las parroquias y las comunidades

Lo que hemos dicho para la Iglesia universal es necesario traducirlo en la vida de las parroquias y comunidades. En estas realidades eclesiales ¿se tiene la experiencia de que formamos parte de un solo cuerpo? ¿Un cuerpo que recibe y comparte lo que Dios quiere donar? ¿Un cuerpo que conoce a sus miembros más débiles, pobres y pequeños, y se hace cargo de ellos? ¿O nos refugiamos en un amor universal que se compromete con los que están lejos en el mundo, pero olvida al Lázaro sentado delante de su propia puerta cerrada? (cf. Lc 16,19-31).

Para recibir y hacer fructificar plenamente lo que Dios nos da es preciso superar los confines de la Iglesia visible en dos direcciones.

En primer lugar, uniéndonos a la Iglesia del cielo en la oración. Cuando la Iglesia terrenal ora, se instaura una comunión de servicio y de bien mutuos que llega ante Dios. Junto con los santos, que encontraron su plenitud en Dios, formamos parte de la comunión en la cual el amor vence la indife-rencia. La Iglesia del cielo no es triunfante porque ha dado la espalda a los sufrimientos del mundo

8

SETMANA SANTA 2015

y goza en solitario. Los santos ya contemplan y gozan, gracias a que, con la muerte y la resurrección de Jesús, vencieron definitivamente la indiferencia, la dureza de corazón y el odio. Hasta que esta victoria del amor no inunde todo el mundo, los santos caminan con nosotros, todavía peregrinos. Santa Teresa de Lisieux, doctora de la Iglesia, escribía convencida de que la alegría en el cielo por la victoria del amor crucificado no es plena mientras haya un solo hombre en la tierra que sufra y gima: «Cuento mucho con no permanecer inactiva en el cielo, mi deseo es seguir trabajando para la Iglesia y para las almas» (Carta 254,14 julio 1897).

También nosotros participamos de los méritos y de la alegría de los santos, así como ellos parti-cipan de nuestra lucha y nuestro deseo de paz y reconciliación. Su alegría por la victoria de Cristo resucitado es para nosotros motivo de fuerza para superar tantas formas de indiferencia y de dureza de corazón.

Por otra parte, toda comunidad cristiana está llamada a cruzar el umbral que la pone en relación con la sociedad que la rodea, con los pobres y los alejados. La Iglesia por naturaleza es misionera, no debe quedarse replegada en sí misma, sino que es enviada a todos los hombres.

Esta misión es el testimonio paciente de Aquel que quiere lle-var toda la realidad y cada hombre al Padre. La misión es lo que el amor no puede callar. La Iglesia sigue a Jesucristo por el camino que la lleva a cada hombre, hasta los confines de la tierra (cf. Hch 1,8). Así podemos ver en nuestro prójimo al hermano y a la hermana por quienes Cristo murió y resucitó. Lo que hemos recibido, lo hemos recibido también para ellos. E, igualmente, lo que estos hermanos poseen es un don para la Iglesia y para toda la humanidad.

Queridos hermanos y hermanas, cuánto deseo que los luga-res en los que se manifiesta la Iglesia, en particular nuestras parroquias y nuestras comunidades, lleguen a ser islas de misericordia en medio del mar de la indiferencia.

3. «Fortalezcan sus corazones» (St 5,8) – La persona creyente

También como individuos tenemos la tentación de la in-diferencia. Estamos saturados de noticias e imágenes tre-

mendas que nos narran el sufrimiento humano y, al mismo tiempo, sentimos toda nuestra incapacidad para intervenir. ¿Qué podemos hacer para no dejarnos absorber por esta espiral de horror y de impotencia?

En primer lugar, podemos orar en la comunión de la Iglesia terrenal y celestial. No olvidemos la fuer-za de la oración de tantas personas. La iniciativa 24 horas para el Señor, que deseo que se celebre en toda la Iglesia —también a nivel diocesano—, en los días 13 y 14 de marzo, es expresión de esta necesidad de la oración.

9


En segundo lugar, podemos ayudar con gestos de caridad, llegando tanto a las personas cercanas como a las lejanas, gracias a los numerosos organismos de caridad de la Iglesia. La Cuaresma es un tiempo propicio para mostrar interés por el otro, con un signo concreto, aunque sea pequeño, de nuestra participación en la misma humanidad.

Y, en tercer lugar, el sufrimiento del otro constituye un llamado a la conversión, porque la necesidad del hermano me recuerda la fragilidad de mi vida, mi dependencia de Dios y de los hermanos. Si pedimos humildemente la gracia de Dios y aceptamos los límites de nuestras posibilidades, confiaremos en las infinitas posibilidades que nos reserva el amor de Dios. Y podremos resistir a la tentación diabólica que nos hace creer que nosotros solos podemos salvar al mundo y a nosotros mismos.

Para superar la indiferencia y nuestras pretensiones de omnipotencia, quiero pedir a todos que este tiempo de Cuaresma se viva como un camino de formación del corazón, como dijo Benedicto XVI (Ct. enc. Deus caritas est, 31). Tener un corazón misericordioso no significa tener un corazón débil. Quien desea ser misericordioso necesita un corazón fuerte, firme, cerrado al tentador, pero abierto a Dios. Un corazón que se deje impregnar por el Espíritu y guiar por los caminos del amor que nos llevan a los hermanos y hermanas. En definitiva, un corazón pobre, que conoce sus propias pobrezas y lo da todo por el otro.

Por esto, queridos hermanos y hermanas, deseo orar con ustedes a Cristo en esta Cuaresma: «Fac cor nostrum secundum Cor tuum»: «Haz nuestro corazón semejante al tuyo» (Súplica de las Letanías al Sagrado Corazón de Jesús). De ese modo tendremos un corazón fuerte y misericordioso, vigilante y generoso, que no se deje encerrar en sí mismo y no caiga en el vértigo de la globalización de la indiferencia.

Con este deseo, aseguro mi oración para que todo creyente y toda comunidad eclesial recorra prove-chosamente el itinerario cuaresmal, y les pido que recen por mí. Que el Señor los bendiga y la Virgen los guarde.

En el Vaticano FRANCISCUS PP

10

SETMANA SANTA 2015

11


Un any més ens trobem a les portes de la Setmana Santa, la setmana més important de tot l’any, que amb tanta intensitat, devoció i alguns nervis vivim a Reus.

Vull, en primer lloc i com sempre, agrair a tots els congregants l’excel·lent treball que fan perquè tots els actes d’aquesta Set-mana siguin ben dignes. Preparar els passos, organitzar tots els detalls dels via crucis i processons, així com els actes re-ligiosos i culturals que comporta, requereix un gran esforç. Gràcies, de veritat, a tots vosaltres i especialment a tots els qui treballeu en l’anonimat, que mai no se us veu però que, gràcies al vostre treball, les nostres tan estimades imatges lluiran no-vament pels nostres carrers. Que Déu us ho pagui.

Us dono les gràcies i alhora m’agradaria que tots fóssiu cons-cients també del gran honor i responsabilitat que suposa ser membre d’una confraria, congregació o associació de Setmana

Santa. Sou els hereus a la nostra ciutat d’una llarga tradició, en alguns casos secular. Crec que des del cel us contemplen i intercedeixen per vosaltres tots aquells que al llarg de la història d’aquestes institucions han estat també tan a prop de la representació dels grans misteris de la nostra fe: la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist.

Sí, no podem oblidar que el que revivim, a més d’una tradició cultural i artística de primer ordre, és sobretot el record, la memòria, la representació i, en cert sentit, el memorial de la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Que la presència de Jesús sofrent, però també gloriós, ens ajudi a tots a estimar-lo més, que la nostra fe sigui més ferma, la nostra esperança més segura i que augmenti també la nostra caritat, l’amor a Déu i als germans.

Precisament les vostres confraries tenen com a objectius funda-cionals l’atenció als pobres, als més necessitats, sigui material-ment sigui espiritualment. No podem oblidar aquesta dimensió de les vostres institucions, que fomenten la generositat, de ma-nera que us serà d’aplicació aquella frase de Jesús: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).

Viviu durant tot l’any l’esperit de la Setmana Santa i ajudeu tam-bé els més joves a descobrir en la missa dominical la renovació dels grans misteris que contemplem durant la Setmana Santa. Que tot el vostre esforç no s’acabi amb aquesta Setmana, ni fins i tot, a vegades, el Divendres Sant. Com diu el Catecisme de l’Es-glésia catòlica: «La resurrecció de Jesús és la veritat culminant de la nostra fe en el Crist, creguda i viscuda com a veritat central per

la primera comunitat cristiana, transmesa com a fonamental per la Tradició, establerta pels docu-ments del Nou Testament, predicada com a part essencial del misteri pasqual al mateix temps que la Creu» (n. 638). Que el Diumenge de Pasqua sigui també per a tots vosaltres el punt culminant de tots els vostres esforços com a confrares; viviu aquest dia amb especial goig i joia.

Feliç Setmana Santa. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† Excm. i Rvdm. monsenyorJaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat de les Espanyes

SETMANA SANTA 2015

12

SETMANA SANTA 2015

13


D’aquí a pocs dies rememorarem un dels aspectes més im-pressionants de la Passió de Crist. Sempre m’han intrigat les poques paraules que ens han deixat els evangelistes dels tres últims dies de Jesús. Sembla que donin a entendre que Jesús ja ho ha dit sobre el Regne de Déu, sobre el seu pare i sobre l’Esperit Sant.

Tanmateix a l’evangeli de Joan trobem unes reflexions pro-fundes en forma de pregària. Jesús s’acomiada dels seus més íntims en el cenacle celebrant la Pasqua jueva. Després del gest de rentar els peus als apòstols, l’evangelista ens ha deixat uns capítols meravellosos. A nosaltres, abans de celebrar la Pas-qua cristiana, ens seria profitós espiritualment repassar els que van del 13 al 17. Llegits aquests cinc capítols avancem pels silencis eloqüents de Jesús.

En el simulacre de judici que li fan a Jesús, aquest mira rostres i calla. Però obre la boca quan no li queda altra alternativa. El qui és la Paraula emmudeix. Ja ha dit tot el que havia de dir. Per tant, “qui tingui orelles que escolti”.

Ens hem preguntat mai per què Jesús guarda silenci? Jesús calla, per por?, per orgull?, perquè li agrada sofrir? Cap d’aquestes preguntes no té una resposta afirmativa. Jesús intueix que quan es presentat davant d’Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, la sentència està més que decidida. Vaig llegir una vegada, i crec que té raó, l’afirmació que diu: “allà on no has de ser escoltat no allarguis el teu discurs”. Els senzills, els pobres, els marginats religiosament i social entenen les paraules i reconeixen l’autoritat amb què les diu.

Al finalitzar el Sermó de la muntanya Mateu recull aquesta reacció del poble:”la gent va quedar admirada de la seva doc-trina, perquè els parlava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei”. (Mt 7, 28-29). La veritat de les seves pa-raules es captada per tots, fins i tot per aquells que li posaven paranys. L’evangeli de Mateu ens porta aquella escena tan co-neguda de si s’ha de pagar tribut al Cèsar. Jesús respon ras i curt: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. (Mt 22, 21). Seguint la lectura dels evangelis ens trobem moltes altres respostes de Jesús. Ell parla, però també calla. Ho deu fer perquè cadascun de nosaltres sàpiga interpretar

què vol dir-nos no obrint la boca.Jesús calla perquè no vol no vol fer valer els seus drets? Jesús calla perquè el seu silenci és més eloqüent que tots els discursos. Al final la veritat resplendirà sobre la mentida i la injustícia. El seu silenci segueix parlant amb força extraordinària.

Mira el crucificat i escolta què ens diu des de la creu. Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Avui estaràs amb mi al paradís. Dona, aquí tens el teu Fill. Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Tinc set. Pare, a les teves mans encomano el meu esperit. Tot s’ha acomplert.

No dubtem, després escoltarem i experimentarem la gran PARAULA: CRIST HA RESSUSCITAT.

Bona Pasqua.

Mn. Creu Sáiz, rector de les parròquies de Sant Pere i Pma. Sang, Prior Arxiprest de Reus

EL SILENCI DE JESÚS ABANS DE LA PASSIÓ

14

SETMANA SANTA 2015

15


SANTA MARIA ROSA MOLAS I VALLVÉ

Neix a Reus el 24 de març de 1815, dijous sant. L’endemà rep, en les aigües baptismals, els noms de Rosa Francisca Maria dels Dolors. A casa l’anomenaven Dolores o amb el diminutiu català de Doloretes. Els seus pares són José Molas, na-tural de Barcelona, i Maria Vallvé, de Reus. Els seus germans, Anton i Maria, fills del primer ma-trimoni de la seva mare. I José, fill com ella del segon matrimoni. Una llar d’artesans acomodats, on la fe, l’honradesa, l’amor, el treball i les sòli-des virtuts cristianes seran el clima que respiren els fills. I entre aquesta llar i l’escola transcorre la seva infantesa i adolescència.

Als setze anys, Dolores sent la crida de Déu. Es vol consagrar «totalment al Senyor i al consol i alleujament del necessitat». Però, el seu pare, un cristià fervorós, no comprèn la vocació de la seva filla i un «no» rotund és la resposta. Dolores es-perarà deu anys. Comprèn que el més important que ha de fer en la vida és la voluntat de Déu, que se li manifesta en la negativa paterna. Haurà d’esperar. Fins a una tarda de Reis de 1841, en què deixa amb sigil la casa pairal i marxa a l’Hospital de Reus per fer-se religiosa. Al capdavant d’aquest Hospital està l’anomenada «Corporació de Caritat». L’endemà la trobem en una sala de malalts amb l’hàbit de les Filles de la Caritat i un nom nou. Ara és sor Maria Rosa.

Ens diuen que durant la seva estada a l’Hospital «no hi havia buit que la seva caritat no omplís». Passa després a la Casa de Caritat a la mateixa ciutat, per fer-se càrrec d’una classe de nenes i portar la direcció del Col·legi de senyoretes, on «va penetrar com àngel d’alegria i bon consell».I de Reus a Tortosa. El 18 de març de 1849 es fa càrrec de la Casa de Misericòrdia de Jesús, que travessa un moment lamentable. A aquesta delicada missió va com a superiora, al capdavant de quatre germanes. Què es troben? Un còctel de desgraciats i un panorama impressionant. Però de seguida hi ha un canvi radical: els asilats troben el menjar calent, la muda neta, molt d’amor en les germanes i una mare en Maria Rosa. Obre una escola gratuïta a la Casa de Misericòrdia, per a les nenes dels barris propers i, dos anys més tard, es fa càrrec d’una escola pública a la ciutat. El 1852 treu el títol de mestra i assumeix la direcció de l’Hospital de la Santa Creu, que també tra-vessa un moment difícil. Aquesta és l’obra de Maria Rosa a Tortosa. Tres establiments sota la seva direcció. Però li queda per fer l’obra més important: la fundació de les Germanes de Ntra. Sra. de la Consolació.

Fundada la Congregació, la seva missió consoladora s’estén per la Castelló de la Plana i el Camp de Tarragona i entrem en l’any 1876. Maria Rosa ha complert seixanta-un anys. Ha treballat molt, ha sofert en el seu cos i en el seu esperit al llarg de la seva vida; pateix una greu malaltia. Sent molt dins que Déu la crida per unir-se definitivament amb Ell. Segueix estimant la vida, als seus pobres, als seus malalts, als seus avis, als seus alumnes, a les seves filles ... Està en el llit de mort. I, des del fons de la seva ànima, surt una frase com crit de pregària: «Deixeu-me marxar!». Va partir d’aquesta terra, era l’ 11 de juny de 1876, diumenge de la Santíssima Trinitat. Va marxar, però està. Viu en Déu i en la seva Obra.

16

SETMANA SANTA 2015

17


Benvolguts congregants i amics,

El nostre estimat senyor Arquebisbe en la seva magnífica exhortació diu: “des d’aquí faig una crida a tots vosaltres i a totes les vostres famílies a posar els ulls en la Família de Nat-zaret, a seguir-la com a testimoni i model d’amor i de vida comunitària, però també d’autoritat, d’obediència, de perdó i de reconciliació”.

Però a la Setmana Santa ens toca contemplar Jesús clavat en creu, en el misteri Ecce Mater Tua que desfila a la processó, i que va manar construir el nostre estimat fundador de la Congregació Mariana el Dr. Josep Ricart; plasmant en imat-ges les paraules que llegim en Sant Joan 19, 25-27 “Estaven

prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare, i al costat d’ella el deixeble que estimava, digué a la mare: - Dona, aquí tens al teu fill. Després digué al deixeble: - Aquí tens la teva Mare. I d’aleshores ençà, el deixeble l’acollí a casa seva”

Prenguem-la també nosaltres, cada dia, in-vocant-la dient: “Mare, aquí teniu el vostre fill”.

Quan Divendres Sant vegi baixar pel Fossar Vell, al peu del campanar, les interminables fileres de congregants marians que donen escorta al nostre bellíssim misteri de l’Ec-ce Mater Tua, estaré orgullós de la feina ben feta en totes i cadascuna de les moltes ac-tivitats que dueu a terme al llarg de l’any. I més encara ho estarà la nostra Mare del cel.

Desitjant-vos una feliç Pasqua, el vostre ser-vidor en Crist i Maria,

Pere Llagostera i TousDirector de la Congregació Mariana de la Mare de Déu deMisericòrdia i Sant Lluís Gonzaga de Reus

18

SETMANA SANTA 2015

19


La Setmana Santa és el punt culminant de la fe catòlica i com-prèn els actes de culte dedicats a recordar la Passió i Mort de Jesús. La Setmana Santa comença després del recorregut interior que representa la Quaresma i va del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua de Resurrecció, que de fet ja s’anuncia amb la Vetlla Pasqual el Dissabte Sant a la nit. És una setmana que hauríem de dedicar especialment a la pregària i a la reflexió dels misteris de la Passió i Mort de Jesús i participar en tots els actes i celebracions litúrgiques i també en els viacrucis i processons que organitzem a la nostra ciutat. Malgrat tot l’important no és re-cordar amb tristesa el que Jesús va patir, sinó entendre realment per què va morir i ressuscitar. És celebrar i reviure el lliurament a la mort pel seu amor envers nosaltres i el poder de la seva Resurrecció, que és primícia i anunci de la nostra.

Us convido parar una mica en el nostre atrafegat camí per inten-tar adonar-nos de què simbolitza tot el que fem aquests dies i a ensenyar-ho i explicar-ho als vostres fills. Podem començar per fer brandar amb força les palmes, palmons, llorers i branques d’olivera per rebre amb alegria i el cor obert a Jesús que ha d’entrar triomfal en les nostres vides (Viacrucis del Diumenge de Rams) I després recor-dar com Jesús va sopar a l’última cena amb els seus apòstols, als quals va rentar els peus, per després donar-los el pa i el vi, i quedar-se amb nosaltres amb el seu cos i la seva sang, instituint l’Eucaristia i el sacerdoci (misteri del Sant Sopar). Passà després a pregar a l’Hort de Getsemaní, a l’Hort de les Oliveres (misteri de l’Oració a l’Hort) i després d’hores de pregària el varen apressar (El Petó de Judes).

El van maltractar portant-lo a la presó per ser interrogat per Herodes i Pilat (misteri de Pere nega a Jesús) El van flagel·lar i coronar d’espines (misteri de Jesús a la columna). Pilat el va presentar al poble i malgrat considerar-lo innocent el va lliurar als sacerdots perquè el clavessin en la creu, la condemna més infame i cruel que aplicaven els romans. I després es rentar les mans (misteri de l’Ecce Homo). Ja pel camí del calvari amb la creu al coll i assotat, va caure (misteri de la primera caiguda de Jesús) I va veure a la seva Mare (misteri de Jesús troba a la seva Mare). La Mare de Déu mirava amb amargura el sofriment del seu Fill (misteri Verge de l’Amargura). La Verònica, una dona pietosa, li va eixugar el rostre suat i sagnant (misteri de la Verònica). Va venir després una altra caiguda (misteri de la segona caiguda de Jesús). Un cirineu anomenat Simó, el va ajudar a carregar de nou la creu (misteri de Nostre Pare Jesús del Calvari). La seva Mare ho contemplava tot angoixada (misteri de la Verge del Calvari).

Des de dalt de la creu en la qual ja feia estona que estava clavat pronuncià la seva tercera paraula adreçant-se a la Mare de Déu: “Mare, aquí tens el teu Fill” i després a Joan, al seu deixeble estimat: “Aquí tens la teva Mare” (misteri Ecce Mater Tua) I després de pronunciar la setena paraula a la creu. “Pare, confio el meu alè a les vostres mans” expirà (Sant Crist de l’Agonia, de la Sang). Tot seguit un soldat anomenat Longins li va travessar el seu costat per comprovar que era mort, i li va sortir sang i aigua (misteri de La Llançada) Al peu de la creu estava Maria, la Mare de Déu (Mare de Déu de la Soledat) i l’acompanyaven Maria, la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Josep d’Arimatea, que havia demanat a Pilat els cos de Jesús, amb un llençol de lli va davallar juntament amb Nicodem i un ajudant el cos de Jesús de la creu (misteri del Davallament de la creu) i dipositaren el seu cos a la falda de Maria (misteri de la Pietat) en presència de Joan i les santes dones. Després el portaren a un sepulcre nou tallat a la roca i dipositaren el cos de Jesús, fent fer rodar la pedra per tancar-lo (misteri del Sant Sepulcre). Els sacerdots demanaren a Pilat que els soldats fessin guàrdia davant la tomba. El primer dia de la setmana, de matinada, Maria Magdalena va anar sepulcre i va veure que la pedra havia estat apartada... I a ella, l’antiga pecadora, va ser a la primera a qui va voler mostra el seu cos gloriosament ressuscitat i confiar-li el primer anunci de l’alegria pasqual, per recordar-nos que precisament a qui contempla amb fe i amor el misteri de la passió i mort del senyor se li revela la glòria de la seva Resurrecció. VETLLA PASQUAL.

Bona i joiosa Pasqua!

Esther Pere MasPrefecta de la Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga

SETMANA SANTA 2015

20

SETMANA SANTA 2015

NADAL EN DIMARTS, FESTES A GRAPATS

21


La clàssica processó del Divendres Sant, el Sant Enterrament, és una barreja dels elements que hi ha de la passió entre els quatre evangelis: El darrer sopar no surt a l’Evangeli de Sant Joan i el nostre pas d’ECCE MATER TUA” no surt a la resta d’Evangelis, tan sols a l’Evangeli de Sant Joan.

Aquesta processó juntament amb les tres gràcies causa una gan admiració i una expectació a la població reusenca, ja que son els dos actes que més participa la població tot expressant la seva reli-giositat popular.

El “PowerPoint” o catequesi visual que ens ofereix la processó, no és recordar el que va passar aquell primer divendres sant de la història (5 d’abril del any 30 o 2 d’abril de l’any 33) és el que ens diu aquest fet pel cristià del segle XXI i de tots els segles.

Sant Joan resalta dins de la seva Passió l’entronització d’un rei, que de manera provisional el seu tro és la creu i desprès serà la Glòria, la seva corona d’espina, el seu ceptre (signe de poder) és l’amor, la misericòrdia i el perdó; i el seu mantell el servei.

Com serveixes el proïsme?

L’amor i el seus fruits que van lligats (Misericòrdia i perdó) com ho vius en el dia a dia?

Quan passes per una incompressió (la teva corona d’espines) i contemples el nostre pas: Qui missat-ge reps per viure amb coratge i serenitat el teu cristianisme dia a dia?

Jaume Ruiz Castro

LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Sant Crist jacent en el Sant Sepulcre. Modest Gené Roig, 1941. Capella del Sant Sepulcre de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

22

SETMANA SANTA 2015

23


PODEM VIURE AMB ALEGRIA Podem viure amb alegria Podem viure amb il·lusióAixò és goig en el Senyor!

Quin goig cuidar la mareque amb la seva cadira va

rodolant per casa sevaper camins i carreteres i per l’asfalt de la ciutat,

en dies de sol i lluna plenaen dies de pluja i tramuntana empaitant.

A voltes somriu: està contenta pel nen que a l’església

li ha donat la pau,pels fills que l’acaronen,

per un comentari inesperat.A voltes esta trista i no respon:

resta amb el ulls clucs i el cap acotat.

I li dic: mare, ja veig que estàs cansadaperò caminem endavant

amb la creu de Jesús pols i senyeraque tens set d’eternitat

I mentrestant fem camí de Quaresma el Viacrucis amb la Dolorosa al costat,

que la Pasqua s’està atansant

I desprès de nits d’angoixa de vetlles i pregàriesJesús Ressuscitat ens il·luminarà

i el Do de la Pau ens darà

Podem viure amb alegria podem viure amb il·lusióaixò és goig en el Senyor!

Sor Dolors Salvo. f.c.

24

SETMANA SANTA 2015

25


El Diumenge de Rams és la commemoració de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i es caracteritza per la benedicció de palmes, palmons i branques de llorer i olivera. Aquesta celebració se solia fer fins fa unes dècades en processó pels carrers i places, al final de la qual es feia la benedicció que era l’inici de la Missa Solemne de Palmes.Sembla que en aquest dia i fins al 1861 se celebrava a la nit una processó organitzada per la Germandat de Jesús Natzarè, que portava el misteri de Jesús de Natzarè amb la creu al coll, documentat el 1560 amb un altar propi a l’església del Convent de Jesús. Aquell any l’Ajuntament denegà el permís a causa de la inestabilitat política.

El Solemne Viacrucis Públic del Diumenge de Rams es va iniciar l’any 1940. Sortia a les 4 de Sant Pere i acabava a la portalada del temple de la Sang. L’any 1942 la Congregació va poder sortir per primera vegada amb el Misteri de l’Ecce Mater Tua a la solemne processó del Sant En-terrament del Divendres Sant. Aquest havia estat donat pel congregant i membre de junta, l’advocat Antoni Pedrol Rius. En 1948 el Sr. Joan Oriol Baget va proposar que el Viacrucis sortís del Santuari de Miseri-còrdia, passant pel passeig de Misericòrdia, el carrer Misericòrdia, raval Martí Folguera, raval de Jesús, plaça Prim, raval de santa Anna, plaça Catalunya, raval del General Mola (actual Pallol) i per acabar a la Sang. Passat un temps es va tornar al recorregut de Sant Pere a la Sang. El 1951 s’especifica en el programa que el Viacrucis està presidit pel mis-teri Ecce Mater Tua. L’any següent, el 1949 tornà a sortir des de la Prioral de Sant Pere, Fossar Vell, raval Robuster, raval Martí Folguera, Raval de Jesús, plaça Prim, raval Santa Anna, plaça Catalunya, raval general Mola i plaça de la Puríssima Sang. El 1958 es fa a les 5 de la tarda, mentre que el 1959 torna al seu antic horari de les 4,30 de la tarda. A partir del 1960 es realitza a les 10 de la nit del dissabte de Passió, passant pel carrer Major i plaça d’Espanya. Amb els anys la participació, com en tots els actes de la Setmana Santa, va anar minvant, fins que desaparegué. L’any 2088 es va poder recuperar, gràcies a Déu, després de la recomanació del senyor Joan Oriol Baiget, que no va poder veure el que era una de les seves il·lusions doncs tras-passà ala casa del Pare uns mesos abans.

Ara sortim amb els fanals, la creu guia que marca cada estació del Viacrucis, el Guió Infantil, la Banda de Timbals de la Congregació, la Guàrdia Noble d’Alabarders, el Misteri de l’Ecce Mater Tua guarnit amb llorer, farigola, palmes, palmons i congregants amb vesta o sense i fidels.

El nostre misteri Ecce Mater Tua representa el moment en què Jesús, a la creu, amb poc alè per les tor-tures sofertes institueix a la seva Mare com a Mare de la humanitat sencera i Mare de l’Església. Poder oferir-li aquesta oració ben feta pels carrers de Reus ens porta a créixer en l’amor a Jesucrist. Volem acompanyar a Jesús que porta la seva creu i alhora ens acompanya sempre per perdonar els nostres pecats i alleugerir els sofriments. Contemplem el que va fer per amor a cadascun de nosaltres, per tu i per mi. I acompanyem a la seva Mare que sofreix per Ell, com pateix per tots nosaltres, els seus fills.

DIUMENGE DE RAMS, EL SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS PÚBLIC

Misteri Ecce Mater Tua Viacrucis Diumenge de Rams anys 50.

26

SETMANA SANTA 2015

27


28

SETMANA SANTA 2015

Santa Helena, de Paolo Veronese, Pinacoteca Vaticana.

És tradició a la parròquia de Santa Maria Reina, església de Santa Maria de Motserrat de Pedralbes a Barcelona, posar a la veneració dels fidels des del cinquè diumenge de Quaresma fins al Dijous Sant després de sexta, un dels majors tresors que custodiem: la Vera Creu. La relíquia prové del pectoral del bisbe Morgades i el tenia la família Pallejà, descendents dels fundadors de la casa. Era un costum dels bisbes portar un petit trosset de la relíquia de la creu, per això s’ornaven amb pedres precioses i era un acte de veneració tenir al pit la creu de Jesús. Doña Rosa de Pallejà ens va fer donació d’aquesta relíquia, però abans va fer el reliquiari: a casa seva conservava una mostra en petit d’un dels àngels que el mestre Viladomat va fer pel

baldaquí de l’església; el va fer en bronze i el recobrí amb plata; conservà la part central del pectoral que guardava el Lignum Cru-cis, que era de cristall de roca, en forma de creu; envoltà aquesta

AVE SPES UNICA

creu amb or fos dels anells de casament dels seus pares i d’una polsera i posà en mans d’aquest àngel aquesta creu.

Entorn de la relíquia de la creu hi ha moltes tradicions; la més maca per a mi és el fet del trobament de la creu. Diu la tradició que quan l’emperador Constantí es convertí, bé, donà plena llibertat al cris-tianisme, hi ha aquella llegenda que diu, que en un somni va veure una creu i que deia “sota aquest signe triomfaràs” (a les estances vaticanes, hi ha una pintura que ho reprodueix). La seva mare portà

de Terra Santa a Roma la majoria de les relíquies de la passió: l’escala del Pretori, que avui s’anomena Scala Sancta i que es troba just enfront de la basílica del Laterà, i les següents relíquies que es conserven a la basílica de la Sancta Croce, prop també del Laterà i que era una mena de monestir on va viure santa Helena; allí hi ha un tros gran de la Vera Creu, la inscrip-ció de l’INRI, un tros de la creu d’un dels dos lladres, un clau de la passió, l’esponja de la crucifixió i una espina de la corona d’espines; també el paviment fou cobert tot per terra provinent de Terra Santa.

No es pot saber amb seguretat l’autenticitat d’aquestes relíquies; però les dues primeres estan força documentades. L’any 70 caigué Jerusalem i quedà sota l’Imperi Romà: Titus, qui més tard seria emperador romà, fou qui assetjà i conquistà Jerusalem. Com els romans estaven una mica tips dels jueus, la destrucció de Jeru-salem fou implacable: quasi no quedà rastre de la cultura jueva. Els cristians també ja havien conservat els llocs dels fets de Jesús, però per als romans tots eren iguals: jueus i cristians; per fer des.aparèixer tot rastre, al lloc de la crucifixió i del Sant Sepulcre ho demoleixen tot i construeixen un temple a Venus; gràcies a això es va poder tornar a descobrir el Sant Sepulcre: no hi ha cap dubte

Santa Helena i Constantí, de Sazonov.

29


que el lloc del Calvari i del Sepulcre del Senyor són els que hi ha ara a Jerusalem.

Santa Helena, quan va a cercar les relíquies de la passió, vol trobar la creu de Nostre Senyor, i al lloc del Calvari, descobreix un munt de fustes. Els romans, per la crucifixió deixaven plantat el pal perpendicu-lar i l’ajusticiat carregava el pal transversal; aquest, un cop acabada la crucifixió es llençava. Quan santa Helena descobreix tots aquests pals convenç al bisbe de Jerusalem perquè convoqui tots els malalts; els van col·locant damunt les fustes i n’hi ha una que cura un malalt; aquesta és la que es considera la de Jesús.

La inscripció de l’INRI: E.Broww té un estudi força seriós del Titulus Crucis; es creu que es una còpia de l’original però que concorda amb un altre tros que es conserva, crec, a Gran Bretanya; posat s els dos junts reprodueixen el text llatí Iesus Nazarenus, Rex Iodeorum, escrit també en hebreu i grec.

Bé, tot això són tradicions, que no dogmes; però més enllà de l’auten-ticitat o no d’aquestes coses, sí que ens ha de portar a la realitat de la creu, el lloc on Crist fou ajusticiat, penjat, per esborrar els pecats del món. La litúrgia sòbria, però rica, del Divendres Sant, ens ho fa palès: Ecce lignum Crucis, in quo salus mundi pependit (Mireu l’ar-bre de la Creu, on penja el Salvador del món). I després cantem: Dul-ce, lignum, dulce clavo, dulce pondus sustenit (Dolç arbre, dolços claus, dolç patíbul que el sosté). Sant Déu. Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat.

Vull acabar, portant a col·lació, les frases de Teresa de Jesús: “En la cruz está la vida y el consuelo, y ella sola, es el camino para el cielo”; i una poesia que han fet els cop-tes d’aquí, de Barcelona, per commemorar els 21 màrtirs, que darrerament han vessat la seva sang per Crist: “Te amaron los mártires, porque te saborearon, te amaron, te amaron... Dulce, dulce, dulce, tan dulce eres mi Señor. No era valentia, ni herocidad, es que tenían sus corazones desbordados, de fe y del gran salvador, del crucificado para regalarles amor”.

Reverend Mn. Salvador Biarnés i Biarnés

Relíquia del Lignum Crucis de la parròquia de Santa Maria Reina de l’església de Santa Maria

de Montserrat de Pedralbes.

Descobriment i miracle de la Vera Creu, fresc de Piero della Francesca. Basílica de San

Francesco d’Arezzo.

30

SETMANA SANTA 2015

31


HISTÒRIA DEL MAUSOLEU DEL GENERAL PRIM

La tarda freda i nevada del dia 27 de desembre de 1870, havia pronunciat el general Joan Prim i Prats, ministre de la Guerra i president del Govern Provisional d’Espan-ya, el seu últim discurs en l’hemicicle del Congrés dels Diputats, sense saber-ho. En aquest es mostrava sol·lícit a acceptar, si fos el cas, el càrrec de president del Govern per part del nou monarca i recordava, alhora, que amb la seva espasa i la seva pròpia sang havia posat la seva vida al servei de la llibertat per Espanya. Paraules premoni-tòries, perquè ben aviat, i per última vegada, havia de vessar-la víctima d’un atemptat, quan es dirigia de les Corts al Palau de Buenavista, la seva residència i, actualment, Quarter General de l’Exèrcit a Madrid, a la qual va arribar ferit i en la que morí sembla ara, arran de les investigacions fetes amb el cadàver momificat el mateix 27 i no el 30 com s’havia dit oficialment.

EL MAUSOLEU A MADRID

La idea de crear un Panteó Nacional a Madrid té els seus orígens en l’any 1837, que finalment foren materialitzats amb la construcció - sota la regència de Maria Cristina- de la nova Basílica de Atocha, per l’arquitecte Fernando Arbós, obra que va durar del 1891 al 1911 i que és d’inspiració bizantina. En el claustre s’hi ubica el Panteó d’Ho-mes Il·lustres, en el qual hi descansen les restes del Marquès del Duero, Ríos Rosas,

Atemptat a Prim a la calle del Turco de Madrid.

32

SETMANA SANTA 2015

Martínez de la Rosa, Muñoz Torrero, Juan Álvarez de Mendizábal, José María Calatra-va, Salustiano Olózaga, Agustín Argüelles, Cánovas del Castillo, Sagasta, Canalejas i Eduardo Dato. Els generals Palafox, Casta-ños i Prim, van ser traslladats a les seves localitats d’origen en la segona meitat del segle XX.. Aquest panteó va estar quasi abandonat del 1930 al 1980.. Especial aten-ció mereixen les sepultures i monuments funeraris, obres dels escultors Mariano Benlliure, Agustín Querol, Arturo Mélida, Pedro Estany i Federico Aparici.

Pel que fa al mausoleu del general Prim fou encarregat a l’artista basc Plácido Zuloaga (1834-1910), gran impulsor de l’art del damasquinat a mitjan segle XIX. Per realitzar l’obra va ser ajudat per trenta-dos orfebres i va durar tres anys, entre 1874 i 1976. El va realitzar a Èibar (Guipúscoa) on tenia el seu taller, malgrat que van haver de passar amb tot el conjunt a un taller de França per evitar els estralls de l’última guerra carlina.

És un mausoleu d’estil neoclàssic renaixentista. Es tracta d’una urna cisellada d’acer amb incrustacions de plata i or. El damasquinat es fa amb una base d’acer i l’aplicació de garlandes florals i geomètriques fetes amb fil d’or i argent incrustats. En la seva part baixa, en els dos laterals, llueix magnífics entrepanys cisellats que rememoren la batalla dels Castillejos i la triomfal tornada d’Àfrica, en la seva entrada a Madrid. El monument, en els quatre costats, es veu adornat per pilars rematats en àmfores. Les columnes amb florons estan damasquinades en or i plata. La base està damasquinada amb creu de plata i or. En un llaç amb esmalts hi diu: Honor, Valor, Lealtad dins de l’escut d’armes del mateix Prim. Sota hi ha condecoracions que va obtenir el General Prim. En la base hi ha quatre aplics de bronze, pintats i platejats, amb un rellotge i una calavera.

Sobre l’urna funerària, l’estàtua ja-cent del general, escultura de bron-ze recobert amb plata i or, obra de l’escultor francès Émil Hérbert, au-tor també dels quatre plafons late-rals amb els relleus que representen a Tiberius Sempronius Gracchus, Gaius Sempronius Gracchus, Gaius Atilius Regulus, i Gaius Terentius Varro Marius. Els dos primers eren fills del general i estadista Tiberius Sempronius Gracchus i de Cornèlia, de la família dels Escipions. Tibe-

Berlina de Prim on va sofrir l’atemptat el 27 de desembre de 1870. Museu de l’Exèrcit. Toledo.

Comença la desfilada davant el sarcòfag dipositat damunt un canó l’any 1971.

33


rius Sempronius Gracchus va ser Cuestor a Hispània i va intervenir decisivament en la Tercera Guerra Púnica. Va proposar una lex agraria. Les seves reformes com a Tribú de la Plebe van ser seguides pel seu germà Gaius. Ambdós formaven part del partit dels populars -malgrat pertànyer a una de les famílies més riques de Roma- que de-fensaven a la plebe enfront dels privilegis de l’aristocràcia, que defensava el partit dels optimates. Van aconseguir grans reformes en el camp de l’agricultura i dels drets dels ciutadans. Gaius Terentius Varro i Gaius Atilius Regulus eren generals i cònsols romans. El primer va lluitar a les Segones Guerres Púniques i el segon a les Gàlies i a Sardenya i eren, també, defensors de les classes populars.

En la seva part davan-tera, una safata en or i verd, amb la inscripció “PRIM”, amb lletres amb vores de plata i centre d’or. Coronava tot el conjunt un balda-quí de damasquinat i vidre, i envoltava tot el conjunt una magnífica reixa. El baldaquí no va arribar, pel que sembla, a Reus. Pel que fa a la reixa, segons les fonts periodístiques de l’èpo-ca a les que hem acudit sí que va arribar, però es devia distreure en algun magatzem per fer cap no se sap a on, o potser si, cosa no poc freqüent en aquella època. Fóra bo que ara que s’ha restaurat el mausoleu s’esbrini d’una vegada per totes a on va fer cap la reixa, i es re-clami el baldaquí, si és que encara existeix. Així es podrà veure d’una vegada aquest magnífic mausoleu del nostre fill il·lustre en la forma que estava a Madrid. Tota una autèntica obra d’art, valorada l’any 1971 pel Patrimonio Nacional en més de dos-cents milions de pessetes, que valorats ara poden ser molts milions d’euros actuals.

EL MAUSOLEU A REUS

L’any 1970 l’Ajuntament de Reus demanà que el cos de Prim i el seu mausoleu fossin traslladats a la seva ciutat natal, cent anys després de la seva mort. El mausoleu es va anar desmuntant peça per peça, quedant el fèretre al descobert el dia 4 de febrer de 1971. Estava en perfecte estat i era de vellut negre i galons daurats. Totes les peces del mausoleu foren traslladades a Toledo i se’n van fer càrrec els restauradors de l’empre-sa Hermanos Béjar i l’armer i especialista en damasquinat Félix del Valle.

Exposició Joan Prim i Prats. Museu de Reus.

34

SETMANA SANTA 2015

El dia 27 de febrer ja estava muntat el mausoleu al cementiri de Reus i l’arribada de Prim era prevista per al dia 2 de març de 1971. Membres de l’Ajuntament de Reus varen anar a Madrid a recollir Prim, i Salvador Vilaseca, com a director del Museu de Reus i metge forense, va fer una certificació i descripció del cadàver embalsamat, que estava en perfecte estat de conservació, amb l’uniforme de capità general també molt ben conservat i en el rostre del qual es podien apreciar les restes de pólvora incrus-tades en la seva pell, quan li van disparar quasi a tocar de la seva cara. Es veu que el que més va sobtar als presents i després a tots els reusencs que el varen voler veure al nostre saló de plens, va ser trobar-lo amb els ulls oberts i la mirada fixa i penetrant, és clar que els ulls, en aquest cas, eren de vidre.L’arribada a Reus per avió va ser apoteòsica, es pot dir que tota la província va venir a la nostra ciutat per veure’l en el saló de plens del Palau Municipal o en la desfilada des de l’Ajuntament a la Prioral de Sant Pere i des d’allí a la Riera Miró on se li van rendir els honors de capità general en gran desfilada militar.

RESTAURACIÓ DEL MAUSOLEU AL CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES DE SANT CUGAT DEL VALLÉS

El cost total de la restauració ha estat de 80.942,30 euros. La Diputació de Tarragona ha assumit el 70% del cost de la intervenció, mentre la Generalitat de Catalunya (a través

Exposició Joan Prim i Prats.

35


El mausoleu essent restaurat al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

del Centre de Restauració de Béns Mobles de Sant Cugat del Vallés) el 30% restant.La intervenció del Centre de Restauració de Béns Mobles, quina unitat de restauració ha estat dirigida per la senyora Àngels Jorba ha suposat deu mesos de treball intens, amb un equip de quatre conservadors-restauradors. També s’ha intervingut el taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom.

La part actualment exposada es compon d’unes 150 peces, un muntatge peça a peça mitjançant uns 10.000 cargols, amb un pes total de 1.800 Kg.L’estat de con-servació del mausoleu era força estable, en general, però deficient en la part deco-rativa del sarcòfag.

El ferro oxidat a causa de les humitats que ha patit el mausoleu era la causa principal del deteriorament. Es tracta d’una oxidació superficial intensa, per sobre i per sota del metall noble, que produeix bombolles, aixecaments, doblecs, despreniments i pèrdues de material. També hi havia diverses alteracions de la plata, amb enfosqui-ments i llacunes considerables, així com una gruixuda capa de greix.

36

SETMANA SANTA 2015

Escut d’armes del general Prim

El cadàver momificat de Prim exposat al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus.

La intervenció de restauració ha con-sistit a fer una neteja mecànica dràs-tica del greix, sobretot en les zones internes; les parts decoratives externes s’han netejat mecànicament i química-ment en superfície, així com interna-ment en les zones amb aixecaments, que netes i inhibides han rebut l’adhe-sió de les parts doblades o aixecades que encara es mantenen a lloc, algunes subjectes per l’oxidació.Un cop acabat el procés d’inhibició, s’ha aplicat una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou.

El muntatge de tot aquest trencaclos-ques en l’emplaçament del cementi-

ri de Reus va ser força laboriós, però ja en la seva fase de desmuntatge es van numerar cadascuna de les peces, tant en l’embolcall com en el croquis, i aquesta numeració resta avui escrita en una etiqueta i lligada a cada peça. També es va constatar que cada peça, des d’un origen, portava una numeració, lletra o marca -incisa o pintada- per facilitar-ne el muntatge.Aquest procés de muntatge s’ha fet tres vegades: l’any 1875, amb la inauguració a Madrid; l’any 1971, al Cementiri General de Reus, i l’any 2014, amb el bicentenari del naixement del nostre insigne general Joan Prim i Prats.

Aquesta restauració es va comple-tar amb la del taüt. En el moment de l’extracció de les restes, aquest es va separar la part inferior de la resta del taüt.

Quan es va fer l’estudi forense, es va desvestir la mòmia i es va cons-tatar que damunt de tota ella i de la vestimenta hi havia una capa de cera i olis. La restauració va consistir a treure aquesta cobertura i condicio-nar l’uniforme per tornar a cobrir el cos del general.

37


El mausoleu a la seva nova ubicació al Cementiri de Reus, escortat per la Guàrdia Urbana de Gala.

Mausoleu de Prim al claustre de la Basílica de Atocha, protegit per una urna vidriada. Any 1932

38

SETMANA SANTA 2015

SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS

Vestes de congregants.

Inici Viacrucis amb els fanals i la Banda de Timbals de la Congregació Mariana.

El Guió Infantil de la Congregació Mariana. Creu Guia que va marcant les estacions del Viacrucis.

39


PÚBLIC DEL DIUMENGE DE RAMS 2014

Inici Viacrucis amb els fanals i la Banda de Timbals de la Congregació Mariana.

El misteri Ecce Mater Tua enfilantla raval de Sant Pere.

L’Orfeó Reusenc davant el misteri.

Detall del misteri Ecce Mater Tua.

40

SETMANA SANTA 2015

SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS PÚBLIC DEL DIUMENGE DE RAMS 2014

Estendard de la Congregació Mariana.

El misteri davant la Creu de Terme de la plaça

de la Puríssima

La última estació del Viacrucis. La Guàrdia Noble d’Alabarders custodia el misteri al fons l’Orfeó Reusenc davant el temple de la Sang.

41


Sobre estas palabras que dijo Jesucristo en la Cruz:“Mulier, ecce filius tuus: ecce Mater tua” (Ioan, 19)

Mujer llama a su Madre cuando expira,porque el nombre de madre regaladono la añada un puñal, viendo clavadoa su Hijo, y de Dios, por quien suspira.

Crucificado en sus tormentos, mirasu Primo, a quien llamó siempre «el Amado»,y el nombre de su Madre, que ha guardado,se le dice con voz que el Cielo admira.

Eva, siendo mujer que no había sidomadre, su muerte ocasionó en pecado,y en el árbol el leño a que está asido.

Y porque la mujer ha restauradolo que sólo mujer había perdido,mujer la llama, y Madre la ha prestado.Francisco de Quevedo

A Cristo en la Cruz

Pender de un leño, traspasado el pechoy de espinas clavadas ambas sienes;dar tus mortales penas en rehenesde nuestra gloria, bien fue heroico hecho.Pero más fue nacer en tanto estrechodonde, para mostrar en nuestros bienesa dónde bajas y de dónde vienes,no quiere un portadillo tener techo.

No fue esta más hazaña, ¡oh gran Dios mío!,del tiempo, por haber la helada ofensavencido en flaca edad, con pecho fuerte

—que más fue sudar sangre que haber frío—,sino porque hay distancia más inmensade Dios a hombre que de hombre a muerte.Luis de Góngora

Soneto a Cristo crucificado

No me mueve, mi Dios, para quererte el cielo que me tienes prometido, ni me mueve el infierno tan temidopara dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor, muéveme el verte clavado en una cruz y escarnecido, muéveme ver tu cuerpo tan herido, muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme, en fin, tu amor, y en tal manera, que aunque no hubiera cielo, yo te amara, y aunque no hubiera infierno, te temiera.

No me tienes que dar porque te quiera, pues aunque lo que espero no esperara,lo mismo que te quiero te quisiera.Anónimo

42

SETMANA SANTA 2015

Creu Guia i Fanals encapçalen la desfilada mariana a la processó del Sant Enterrament.

Guió Infantil de la Congregació Mariana. Portador guió el nen Pau Rodríguez Caudevilla acompanyat dels nens Pep Rodríguez Caudevilla, Carla Ortiz Monago, David Mafor Mas i Gonzalo Poyatos.

SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANT ENTERAMENT 2014

43


Congregants infantils.

Congregants amb vares del Guió.

44

SETMANA SANTA 2015

Banda de Timbals de la Congregació Mariana.

Vestes infantils pel Fossar Vell.


45


Nenes portadores dels Set Dolors de la Mare de Déu.

Nenes portadores dels Set Dolors de la Mare de Déu.

Vestes infantils amb golilla.

46

SETMANA SANTA 2015

Estendard del Grup de Misericòrdies portat per la senyora Misericòrdia Vallvé Ollé acompanyada per les senyores Misericòrdia Monné Celma i Misericòrdia marcó Figueras.

La Coral de l’Orfeó Reusenc dirigida pel mestre Albert Galceran interpreta l’Stabat Mater en honor del misteri Ecce Mater Tua.


47


El Misteri Ecce Mater Tua enfilant cap a la raval de Robuster, davant la llotja d’autoritats.

El Misteri Ecce Mater Tua escortat per la Guàrdia Noble d’Alabarders de la Congregació Mariana.

48

SETMANA SANTA 2015

Les fileres de vestes de congregants desfilant per la raval de santa Anna.

Vestes de congregants envoltant l’Estendard Principal de la Congregació Mariana.


49


L’Estendard Principal de la Congregació Mariana portat pel senyor Josep Anglès Amigó, acompanyat de les senyores Maria Dolors Cros Anglès i Rosa maria Bessó Carreras.

La presidència eclesiàtica amb el germa Jaume Ruiz Castro.

50

SETMANA SANTA 2015

ACTES DE QUARESMA I SETMANA SANTA 2015 Com cada any, la Congregació Mariana participa en les solemnitats de Quaresma i Setmana Santa de Reus a les que hi quedeu tots convidats.Esperem que la vostra presència sigui, com sempre, molt nombrosa i activa

TOTS ELS DIVENDRES DE LA QUARESMA A les 20,30 h,

A la Casa de la Congregació Mariana, dins de la pregària dels dilluns: “La Quares-ma, porta de la Setmana Santa, camí de la Pasqua”. Seguidament preparació de tots els elements per la Setmana Santa. Servei de vestes.

DE DILLUNS A DIVENDRES (TOTA LA QUARESMA) De les 19,00 h a les 21,30 h,A la Casa de la Congregació Mariana. Servei de prèstec de vestes i preparatius Setmana Santa. Dissabetes de les 5 a les 9 del vespre.

TOTS ELS DIVENDRES I DISSABTES, A partir de les 6 de la tarda,

Assaig de la Banda de Timbals de la Congregació Mariana. Al lloc habitual.

DIVENDRES 20 DE MARÇ A les 20,30 h,

A la Casa de la Congregació Mariana, dins de la pregària dels dilluns, Pregària es-pecial per les Vocacions Sacerdotals, l’endemà del 19 de Març, Sant Josep, patró del Seminari.

DISSABTE 28 DE MARÇ A les 19,30 h,

A la Capella dels Pares Paüls (carrer de Jovellanos, 20) SANTA MISSA DE QUA-RESMA en sufragi dels Congregants difunts. A continuació de la Santa Missa, arranjament del misteri ECCE MATER TUA

DIUMENGE DE RAMS DIA 29 DE MARÇ A les 19,30 h (quan acabi la Santa Missa),

SOLEMNE I TRADICIONAL VIACRUCIS PÚBLIC DEL DIUMENGE DE RAMS DE LA CONGREGACIÓ MARIANA acompanyarem, com era tradicional, el

51


nostre misteri ECCE MATER TUA. La con-centració de congregants, amb vesta i cucu-rulla si ho desitgen, i dels fidels serà a les 19,00 h de la tarda a la plaça de Sant Pere.

S’iniciarà a la plaça de Sant Pere Apòstol, i seguirà el recorregut següent:plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, ra-vals de Robuster i de SantPere i plaça de la Puríssima Sang, finalitzant davant l’antiga Creu deTerme. Hi participaran la BANDA DE TIM-BALS i LA GUÀRDIA NOBLE D’ALABAR-DERS. La part musical anirà a càrrec de l’ORFEÓ REUSENC. La megafonia serà un any més possible gràcies a la donació que ens va fer de l’equip la ja dessapareguda Mega-fonia Salvadó.

DIMECRES SANT 1 D’ABRIL A les 20,30 h,

Una representació de la Congregació Maria-na participarà en la SOLEMNE PROFESSÓ PENITENCIAL, organitzada per la German-dat de Sant Josep Obrer.

DIJOUS SANT 2 D’ABRIL A les 20,00 h,

La Junta de la Congregació Mariana assistirà al SOLEMNE OFICI DEL SANT SOPAR a la Capella dels Pares Paüls (carrer de Jovellanos, 20). En l’ofertori la Congregació farà donació del Ciri Pasqual, decorat per l’artista Jordi Borràs Marimon, a aquesta comunitat. Seguidament, A les 21,00 h. HORA SANTA.

Ofrena Ciri Pasqual el Dijous Sant.

52

SETMANA SANTA 2015

DIVENDRES SANT, 3 D’ABRIL A les 10,00 h,

A la Capella del Pares Pauls (carrer de Jovellanos, 20) VIACRUCIS A les 18,00h,

A la Capella del Pares Pauls (carrer de Jovellanos, 20) la Junta i congregants de la Congregació Mariana participarà a la CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR. Us hi esperem. A les 19,30 h,

Arribada de Misteri Ecce Mater Tua a la plaça Mercadal. Trasllat de la Guàrdia Noble d’Alabarders de la Congregació Mariana des de l’atri de la Prioral fins a la Plaça Mercadal, per a fer custòdia del Misteri Ecce Mater Tua. Concentració de congregants i fidels participants en la professó a la plaça del Castell, per a recollir els ciris i les atxes i assistir. A les 20,00 h,

Participació en la HISTÒRICA I SOLEMNE PROFESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, or-ganitzada per la Reial Congre-gació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, acom-panyant al nostre misteri ECCE MATER TUA. Seran portadors del GUIÓ INFANTIL DE LA CONGREGACIÓ MARIANA la nena SCHIAMARELLY GÁL-VEZ HURTADO, acompanyat de les nenes JOANA GÁLVEZ

HURTADO i NICOLE GÁL-VEZ PAZ.Els “Set Dolors” seran portats per nenes de la Congregació.

L’ESTENDARD DEL GRUP DE MISERICÒRDIES, serà portat per la senyora. MI-SERICÒRDIA LLAURADÓ MARTELL, acompanyada com a cordonistes per la senyora COIA LARRIBA LLAURADÓ i la senyora MARLENE MISERICÒRDIA NOGUÉS ORIOL.

Serà portador de l’ESTENDARD PRINCIPAL de la CONGREGACIÓ MARIANA el Sr. ENGELBERT BORRÀS VILANOVA. L’ acompanyaran com a cordonistes Sr. ORIOL BORRÀS VILANOVA i el Sr. ADRIÀ BORRÀS VILANOVA.

La Banda Simfònica de Reus clou la desfilada de la Congregació Mariana en la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant del 2014.

53


Novament els MINISTERS DE VI-LANOVA, dirigits pel Sr. XAVIER ORRIOLS acompanyaran a l’ORFEÓ REUSENC, dirigit pel mestre AL-BERT GALCERAN que interpretaran l’STABAT MATER. Clouràla participació de la nostra Congre-gació en la desfilada, aquest autèntic luxe de les associacions musicals de la nostra terra, la BANDA SIMFÒNI-CA DE REUS, dirigida pel mestre RAMON REVERTÉ i, darrere seu, la presidència religiosa amb el germà Jaume Ruiz cm acompanyat de membres de la junta.

DISSABTE SANT, 4 D’ABRIL A 2/4 de 7 de la tarda,

Participació de la nostra Prefecta i altres congregantes en la PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT, organitzada per la Congregació de Senyores sota l’advocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona, amb l’exercici de la Corona Dolorosa a la Santa Esglé-sia Catedral i Metropolitana de Tarragona.

Processó de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona, Dissabte Sant.

NORMES DE VESTIMENTALa indumentària per a assistir a les processons amb vesta serà com sempre:- Guants blancs.- Calçat blanc.- Pantalons blancs o clars.- Vesta amb golilla els nens i nenes.- Vesta amb cucurulla per a tots els adults.

US DEMANEM QUE SEGUIU AQUESTES RECOMANACIONS PER DIGNIFICAR LES DESFILADES PROCESSIONALS EN LES QUALS PARTICI LA CONGREGACIÓ MARIANA. MOLTES GRÀCIES!

54

SETMANA SANTA 2015

DISSABTE SANT, 4 D’ABRILPel matí portarem les flor que van adornar el misteri Ecce Mater Tua en la solemne processó del Divendres Sant a la capella dels pares Paüls per a la preparació de la Vetlla Pasqual. A les 20,00 del vespre: i a la Capella dels Pares Paüls (carrer de Jovellanos núm.20)

la Congregació Mariana assistirà a la SOLEMNE VETLLA PASQUAL

CRIST HA RESSUSCITATAL·LELUIA!

Tots els divendres a les 20,30 h: i a la Casa de la Congregació Mariana, Pregària Setmanal, oberta a tothom. Els Dissabtes per la tarda a partir de les 17,00 h: Esplai i assaigs de la

Banda de Timbals. Diumenge de Maig: lloc encara per definir, Romeria del Mes de Maria

per honorar la Mare de Déu. Diumenge, 17 de maig: ASCENSIÓ DEL SENYOR, a les 11,00 h Romeria

al Santuari de Misericòrdia i Santa Missa. Dissabte 23 de maig: VETLLA DE LA PENTECOSTA. Diumenge, 24 de maig: PASQUA DE PENTACOSTA, a les 11,00 h del

matí. Santa Missa al Santuari de Misericòrdia. Dissabte 30 de maig: preparació del material per confeccionar la catifa

de Corpus en el Mas Regina. Diumenge, 31 de maig: FESTA DE LA SANTÍSIMA TRINITAT.

A les 07,00h de la matinada i al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, participació en el Rosari de l’Aurora, celebrant i recordant el Vot de Poble. Diumenge 7 de juny: SOLEMNITAT DEL CORPUS CHRISTI.

A partir de les 07,00 del matí, confecció de les catifes al peu del CampanarA les 18,30 h OFICI SOLEMNE A L’ESGLÉSIA PRIORAL DE SANT PERE.A les 19,30 h Organització de la SOLEMNE PROCESSÓ acompanyant el SANTÍSSIM SAGRAMENT pels carrers de la nostra ciutat, engalanats per l’ocasió. Hi participarem corporativament acompanyant el nostre estendard. El ciri us el donarem a la prioral. Diumenge, 21 de juny a les 12,00 h: Santa Missa en celebració de la

festivitat de Sant Lluís Gonzaga, patró de les Congregacions Marianes, la Capella dels Pares Paüls (carrer de Jovellanos núm.20) Diumenge, 28 de Juny a les 20,15 h: assistència a la celebració de les

Solemnes Completes.

ACTES DE PÀSQUA I POSTERIORS

55


Detall d’una de les catifes fetes per la Congregació Mariana per a la solemnitat del Corpus Christi del 2014. Foto Reus Directe

Dilluns, 29 de Juny: DIADA DE SANT PERE Sant Patró de la ciutat de Reus.A les 18,30 h OFICI SOLEMNE A L’ESGLÉSIA PRIORAL DE SANT PERE.A les 19,30 h Organització de la part religiosa i participació en la SOLEMNE PROCESSÓ acompanyant al nostre Sant Patró. El ciri us el donarem a la prioral.

Agraïm tot tipus de donatiu i aportació per tal de sufragar les despeses de totes les activitats de la Congregació. Les aportacions podreu fer-les al núm. de compte 2013 -3012 -39 0210181693 de Catalunya Caixa o bé al mateix Divendres Sant abans de la sortida de la processó.

CASA DE LA CONGREGACIÓ MARIANACarrer Alt de Sant Pere, núm. 10 baixos

43201 REUS626 386 217 Esther

[email protected]

/Congregacio Mariana Reus

56

SETMANA SANTA 2015

Amadeu I de Saboya

El general Prim a la Guerra d’Àfrica, de Sans Cabot, amb la bandera que es va perdre a Reus.

Fill del coronel d’infanteria Pau Prim i de Teresa Prats va néixer a la ciutat de Reus el 6 de desembre de 1814. La seva joventut es va desenvolupar en l’ambient agitat de les lluites entre cristins i carlins. No tenia encara vint anys quan va plaça com a voluntari en el Cos de Tiradors d’Isabel II. Va participar en diversos fets d’armes, en tots els quals va demostrar el seu ímpetu i una bravura excepcionals. Per aquesta causa, en 1839, amb vint anys, era ascendit a coronel en el camp de batalla de Casa Llovera. És inútil referir l’entusiasme que el seu llegendari valor va despertar entre els seus paisans.

BIOGRAFIA DEL GENERAL JOAN PRIM I PRATS

Elegit diputat per Tarragona en 1841, va figurar primerament al costat d’Espartero, qui el va nomenar sotsinspector de carrabiners d’Andalusia. Com tants altres progressistes es va oposar a la incipient dictadura de Don Baldomero, per la qual cosa va conspirar amb Narváez per enderrocar el regent. Va prendre part en el pronunciament de 1843, va revoltar

el camp de Tarragona i la ciutat de Reus, que va ser bombardejada per Serrano i va marxar sobre Madrid amb la divisió catalana (14 de juliol). La seva intervenció en el cop d’estat que

va derrocar al Duc de la Victòria, li va valer els títols de comte de Reus i vescomte del Bruc i el càrrec de governador militar de Madrid.

Molt aviat Prim va ser relegat pels moderats. En 1844 va guanyar el faixí de general; però en el mateix any va ser des-tinat a Ceuta, el que equivalia a un desterrament. Llavors comença a conspirar en sentit progressista. Capità general de Puerto Rico en 1847-1848, diputat per Vic en 1850 i per Barcelona en 1851 i 1853, obté el comandament en l’exèrcit turc per participar en la Guerra de Crimea. Allà s’assabenta de la Vicalvarada, i torna a Espanya. Durant el bienni progressista exerceix la capitania general de Granada. Un fet d’armes a Melilla li val l’ascens a tinent general (1856). A l’any següent és detingut a l’alcàsser toledà pels moderats; però al cap de pocs mesos recobra la llibertat.

Al servei de la Unió Liberal, Prim va ser nomenat senador en 1858. Va participar en la Guerra d’Àfrica, on va rememorar els seus llorers en les memorables accions de Castillejos (1 de gener de 1860) i Wad-Ras. També va ser nomenat cap de l’expedició espanyola i representant plenipotenciari d’Espanya en l’exèrcit aliat de 1861 per imposar a Mèxic el res-pecte als seus compromisos internacionals. Va actuar en aquell país, però es va separar de la coalició en observar les

mires particulars del seu amic Napoleó III. Reprenent la seva intervenció en la política interior d’Espanya, va combatre de manera violenta als governs moderantistes. Va voler pronunciar a València en 1865, però el seu pla no va tenir èxit. En canvi, el 1868 es va posar al capdavant del moviment sediciós que va provocar la caiguda del tron d’Isabel II. Al govern provisional de 8 d’octubre de 1868 se li va confiar la cartera de Guerra. Molt aviat es va imposar a tots enmig de la confusió política provocada pel moviment revolucionari. Tranquil i segur de la seva força, va recaure a les seves mans i de forma natural (malgrat les reticències i enveges de Serrano) la presidència del govern, relegant al Duc de la Torre a la gàbia daurada de la regència del regne (15 de juny de 1869). Vio-lentament atacat pels republicans, que l’acusaven de dictador, va trobar en Amadeu I de Savoia el rei que convenia a la seva monarquia constitucional i democràtica. Però no va poder presenciar la seva entronització a Espanya, ja que va ser víctima d’un atemptat al carrer del Turc de Madrid el 27 de desembre de 1870. Nou bales van impactar en el seu cos, fruit d’una conjura en què van participar els homes de confiança d’Enrique d’Orleans (Duc de Montpensier, que va finançar la revolució Gloriosa i va ser candi-dat al tron) i del general Serrano, Duc de la Torre. L’autòpsia i els estudis realitzats a l’Hospital de Sant Joan de Reus per un equip d’investigadors de la Universitat Camilo José Cela, va revelar la presumpta mort provocada per asfíxia mitjançant un llaç, i una

ganivetada clavada a l’esquena, buscant el cor. Tot i no ser mortals les ferides inicials, no es va practicar cap cura i tampoc es va fer autòpsia. Fins i tot el nostre ciutadà il·lustre i gran jurista Antoni Pedrol Rius va enredar els lligalls del sumari de divuit mil folis i va

voler deixar les investigacions tal com havien quedat en el judici frustrat, segurament per protegir la futura monarquia que s’havia de reinstaurar a Espanya. La història d’Espanya va patir un gir inesperat i mai sabrem què hauria passat si el principal, valedor d’Amadeu I no hagués estat eliminat. El que sí és segur és que la maçoneria va fer de les seves i ho ha seguit fent quasi cent cinquanta anys després del magnicidi.

57


L’any 1976 l’activa Secció Excursionista del Reus Deportiu, va anar a posar un monument commemoratiu a la serra més repre-sentativa de les nostres contrades, la muntanya Santa del Mont-sant. El monument, plantat a la Serra Major, consisteix en un arc de forma ogival aguantat en quatre pilars que es converteixen en deu en la part que conté al Sant Crist de la Sang de Reus. Repro-ducció fidedigna i en més petita escala que l’original. Aquest se sustenta per un petit aro que surt de l’arc central i, per la part de baix, en un altre aro més gran que és envoltat per un petit arc ogi-val que apunta cap a terra. Ambdós van a parar als pilars del mig i tota la peça està feta d’acer. En aquest aro hi figura la llegenda: SANT CRIST DE LA SANG.

La base en la que se sostenen els quatre pilars està formada per una circumferència també d’acer. En la part lateral de la mateixa hi figura la inscripció SERRA MAJOR. A la base superior, al mig, una altra circumferència d’acer més petita i que sobresurt sobre la gran. La llegenda: CENTENARI DE L’EXCURSIONISME CATALÀ envoltant la inscripció de la data: 1876-1976, OFRENA COMMEMORATIVA, REUS DEPORTIU i, sota, l’escut del REUS DEPORTIU. En el lateral de la dita circumferència la inscripció ALFI que imaginem deu ser el taller d’escultura i serralleria que devia confeccionar aquest monument que, de la base a la part més alta de l’arc, deu tenir quelcom més de 2 metres d’alçària.

D’aquesta base circular, adornada amb pedretes i ciment en sur-ten les fletxes que, a manera de guia, orienten als excursionistes al Nord, a Albarca, a la Cova Moloner, a Cornudella, a la Cova Santa, a Cabassers i a la Vilella Baixa.

És així com aquesta secció Excursionista del Reus Deportiu va voler retre homenatge als Cent Anys de l’Excursionisme Català mitjançant la reproducció fidel de la imatge més venerada i esti-mada pels reusencs i habitants de les comarques del Sud de Cata-lunya: el Sant Crist de la Sang de Reus. Així deixaven constància, també, de les sortides que al llarg del segles va fer el Sant Crist de la Sang, per diversos indrets i contrades del Camp en processons rogatives per posar fi a sequeres, plagues i epidèmies. No sens acut millor manera de beneir la nostra terra i de protegir als ex-cursionistes que mitjançant aquesta reproducció fidedigna de la

venerada imatge del Sant Crist de la Sang.

Jordi Juanpere i JuanpereCongregant i excursionista

EL SANT CRIST DE LA SANG BENEEIX EL PRIORAT I EL CAMP

DES DE LA SERRA DEL MONTSANT

Capella de Sant Crist de la Sang.

58

SETMANA SANTA 2015

El dia de Sant Esteve, anant cap a visitar pessebres, ens va sorprendre de forma punyent la trista notícia. Un amic ens havia deixat i la seva dona ens ho feia saber. L’animada conversa es va acabar entre els membres del jurat i el silenci va donar pas a les llàgrimes impossibles de contenir. Venien a la memòria els anys de lluita, sense defallir, sense perdre l’ànim, amb coratge, seguint fent tot el possible per viure una vida normal, activa i, fins i tot, atrafegada diria jo. El senyor Anglès n’havia superat tantes que realment no pensaven que aquesta vegada no seria així. Cada any, en aquest dia, el recordarem amb tristesa anant a veure l’alegria que suposa el Naixement de Crist que es representa mitjançant els entranyables pes-sebres populars i infantils.

Hi ha una gran persona, per desgràcia també desapareguda i, amb una vida terrenal molt més curta que el nostre amic i congregant Josep Anglès Amigó, que sempre deia que, si hem de demanar a algú que ens ajudi en alguna cosa, sempre s’ha de fer a les persones que en fan moltes, que no paren. Segur que tenen un raconet per dedicar-te. I aquest és el cas de Josep Anglès. Malgrat que no parava mai sempre tenia un generós espai del temps, que en els últims anys li fugia ja d’entre les mans per ajudar als altres. Així ho va fer al Santuari de Misericòrdia, a l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu, a l’Agrupació d’As-

JOSEP ANGLÈS I AMIGÓIN MEMORIAM

Misteri del Sant Sopar.

59


sociacions i Confraries de la Setmana Santa a altres confraries i a la Congregació Mariana, de la qual en formava també part.

També se sol sentir moltes vegades que no hi ha ningú impres-cindible. No solament no és cert, sinó que precisament aquestes persones que ho diuen, sí que en són de prescindibles, totalment prescindibles. Tot el que fa una persona tan activa i tot el buit que deix en la seva família, amics i coneguts es va veient de forma progressiva i radical quan ja no hi és. I això és el que passarà en el cas de l’amic Josep.

El més sentit condol a la seva vídua, la Maria Cinta Micola, a les seves filles, gendres i néts. També a tota la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, que va dirigir durant vint anys i a la que va aixecar de forma ostensible i rotunda, plenament reeixida. I el condol també ens el dediquem a nosaltres mateixos perquè sens ha anat un amic, una persona a la qual estimàvem i que sempre estava amatent a les nostres iniciatives i activitats. Reposi en la pau de la Jerusalem Celestial i allí esperem retrobar-nos tots en la vida eterna.

El senyor Josep Anglès i Amigó, portador de l’estendard principal de la Congregació Mariana

a la processó del Sant Enterrament de l’any 2014, acompanyat per les cordonistes senyores Maria

Dolors Cros Anglès i Rosa Maria Bessó Carreras, davant el misteri Ecce Mater Tua abans de la

desfilada processional.

SANTA CENASopar del Dijous.Terme d’una vida.És Déu qui convidaa uns Nodriments nous.

Són el pa i el vi,vells com la natura.Crist els transfiguraen son cos diví.

A tots ens l’ofrena,ni que el traïdorbaratí per plata

-fosca llum plena-l’excelsa clarorque en la taula esclata.

Antoni Correig Massó

60

SETMANA SANTA 2015

Benvolguts amics i amigues de la Congregació Mariana de Reus:

Un any més, la Banda Simfònica de Reus pren part a la Solemne Processó del Sant Ente-rrament de la ciutat de Reus, que organitza la Reial Congregació de La Sang, tot acom-panyant la Congregació Mariana. Ja en fa uns quants d’anys que “sortim” junts en aquest acte de la Setmana Santa de Reus, de la qual cosa en sentim molt contents i esperem que perduri en el temps.

Ha passat un nou any, i la Banda Simfònica de Reus ha crescut una mica més. I hem tingut el goig d’aconseguir el nostre primer gran guardó al guanyar el primer premi del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de La Sénia, un certamen de molt de prestigi que ja ha-víem intentat aconseguir en una altra ocasió. La Banda Simfònica de Reus porta a terme activitats cul-turals de forma regular des del seu naixement i us vol-dr íem presentar les que te-

nim previstes per aquest any.

Aquest any 2015 ens hem proposat un projecte per incrementar la qualitat de les nostres accions en els quatre camps que ens són propis. Per una banda la participació en les fes-

tes populars i les tradicions de la ciutat, també la seva activitat musical, l’ensenyament i la formació musical. Tot el projecte està cohesionat per la presència, per primer cop en la nostra curta però intensa història, d’un director principal estranger convidat. Aquest director és un dels creadors del Sistema de Orquesta y Banda Simón Bolívar de Veneçuela, un projecte innovador per implicar formació, música, acció social, educació en valors i pro-moció. Es tracta de Jesús Ignacio Pérez Perazzo, que ja va visitar fa uns anys la ciutat i ens ha acceptat aquesta oferta que la BSR li va fer. La Cultura popular que neix i creix al voltant de les Bandes de Música al país, necessita, segons el nostre criteri, un plus de

qualitat i de programa a llarg termini per tal de fer una activitat continuada que doni a conèixer aquesta activitat. Per això aquest any hi ha programades totes aquestes activitats:

BANDA SIMFÒNICA DE REUS

Santa Helena i Constantí, de Sazonov.

61


a) Investigació de les fonts etnològi-ques, folklòriques i històriques de la formació de banda a la nostra ciutat i la seva relació amb el país al llarg dels darrers dos segles. b) Activitats musi-cals: Concert d’any nou i d’aniversari. Es celebra tradi-cionalment el dia 3 de gener i es trac-ta d’un concert de gran format, amb repertori clàssic i de grans obres mu-sicals. Organitza-ció del Cicle “Reus a 4 Bandes” que aquest any 2015 portarà a la ciu-tat les bandes “La Cala” de l’Ametlla de Mar, la banda de l’Agrupació Musical Senien-ca, la Banda “Pare Manyanet” de Reus i la Banda Simfònica de Reus com a amfitriona. Activitats de la diada de Santa Cecília, la patrona de la música, que es celebra en el si de les Bandes de Música d’una forma força especial des de temps immemorial, amb un concert de gran format, una cercavila per la ciutat el dia de la festa i activitats esportives i culturals per als membres de la Banda. Aquest dia es fa també l’acte d’entrada de les persones que accedeixen a l’elenc musical de la Simfònica i es lliuren els agraïments a les persones que han col•laborat amb la mateixa al llarg de l’any. c) Activitats formatives. MasterClass, cursos, intercanvis i classes específ iques per for-mar permanentment els components de la BSRd) Activitats culturals i lúdiques.

Per acabar també us direm que estem molt contents que hagin comptat amb nosaltres per oferir el concert de cloenda dels actes del Bi-centenari del naixement de Maria Rosa Molas i Vallvé, santa reusenca fundadora de la Congregació de les germanes de la Con-solació. Serà el mes de desembre al Teatre Fortuny.

Ja veieu, lectors d’aquest opuscle de la Congregació Mariana, que la Banda Simfònica de la Ciutat també segueix, com tantes i tantes associacions, deixant ben palès que la ciutat és una ciutat viva culturalment i d’activitats, malgrat les crisis i malgrat les dif icultats. Enhorabona a tothom.

Santa Helena, de Paolo Veronese, Pinacoteca Vaticana.

62

SETMANA SANTA 2015

63


64

SETMANA SANTA 2015

65


66

SETMANA SANTA 2015

67


68

SETMANA SANTA 2015

69


70

SETMANA SANTA 2015

71


72

SETMANA SANTA 2015

73


74

SETMANA SANTA 2015

75


76

SETMANA SANTA 2015

Tertulià: “La sang dels màrtirs és llavor dels cristians”.

Des d’Orient a Occident els cristians són perseguits de forma més o menys intensa en molts països. La Corea del Nord de Pyongyang encapçala la llista amb més de 50.000 cristians captius en camps de concentració pel sols motiu de ser-ho. Resulta apassionant veure com les repúbliques comunis-tes passen els càrrecs per herència de pares a fills o a germans Segons l’Institut Pew els llocs a on els cristians representen el 70% de les víctimes de l’odi religiós (en dos anys el nombre de morts s’ha quadruplicat, passant de 1201 a 2012-4344 el 2014) no són només els de la Mitja Lluna.

A l’Orient Mitjà, terra dels primers cristians, han vist disminuir el nombre de cristians des de fa mig segle, i no precissament per motius biològics. El Center for American Progress calcula que a Egipte, Síria i el Líban es concentren entre 7 i 15 milions de cristians (el 5% de la regió). Però si els coptes egipcis (el 10% d’aquest país) s’han refu-giat entre els braços del president Sisi (sobretot després de l’execució de 21 coptes pels jihadistes libis), els altres estan fent l’equipatge. El milió i mig de cristians iraquians de l’any 2000 s’ha re-duït a la tercera part (el 40% dels hostes iraquians dels camps per a refugiats estan batejats), mentre a Síria els assassins del Califat Islàmic destrossen com bèsties el poc que queda d’una comunitat que fa temps se sentia molt protegit a la zona (i que ara estranya a Assad). És cert, es parla de la situació avui en dia. Però quan passen les “notí-cies d’última hora”, els cristians de l’Orient Mitjà tendeixen a tornar a aquest punt cec de la nostra visió del món, com va tenir a bé dir l’intel·lectual francès i amic del Che Guevara, Règis Debray: «massa» cristians per als tercermundistes i «massa» exòtics per l’Occidental.

Les arrels de la nova persecució dels cristians solen ser sempre més econòmiques o ètniques que religioses. A més, l’islam, amb El Alcorà a la mà, reserva un lloc privilegiat als cristians, als jueus i les gents del Llibre. No obstant això, fins i tot lluny de l’Orient Mitjà, els països musulmans són els que li fan la vida impossible als seus “germans grans”. Com Maldives, paradís de turistes en el qual la creu no ha de ser mostrada. Com Iran, Aràbia Saudita, Líbia. Com la Nigèria terroritzada per Boko Haram. Com Pakistan, on els cristians són tot just el 2% i se senten aterrits (fins i tot en l’àmbit jurídic, per les condemnes segons la llei de la blasfèmia, com en el cas d’Àsia Bibi, que està a la presó des de fa 5 anys). Però, francament, Pakistan té atemptats cada dia i no només contra les Esglésies.

CRISTIANS AL MÓN: PRESÓ, ÈXODE, MARTIRI, MASSACRES

La creu ens salva

77


El problema en molts d’aquests països és la prohibició del proselitisme, de manera que si els catòlics adopten un perfil invisible fins i tot els més aguerrits grups evangèlics o neoca-tecumenals tracten de no desafiar les autoritats.Podria semblar una paradoxa, però des de fa alguns anys els cristians martiritzats en nom d’Al·là compten, al-menys, amb una atenció mediàtica que altres no tenen. A més dels camps de concentració nord-coreans, en què es castiga la devoció a qualsevol déu que no sigui Kim Il-sung, o en els paupèrrims llogarrets de l’Orissa hindú, els cristians també són assassinats a Mèxic i a Colòmbia, on els assassins fins i tot tenen pesades creus d’or però no toleren que els dels sacerdots estiguin més a prop dels pobres. Últimament la Xina comunista està experimentant una lleu obertura cap al “culte del mal”, però segueix tenint una posició de relleu en la llista dels pitjors països per als cristians.

Amb el mateix amor a la fe dels primers cristians, van ser recentment assassinats a mans de l’Estat Islàmic 20 egipcis cristians coptes a les platges de Líbia. Juntament amb ells va morir també un home provinent de Txad. Aquest últim no era cristià però va voler donar la vida com els seus com-panys en veure la seva fe tan gran. “El seu Déu és el meu Déu”, va dir abans de ser executat. Els qui van conèixer a aquests 21 nous màrtirs asseguren que eren persones senzilles. No van necessitar estudis de teologia per defensar la seva fe amb la seva pròpia vida. Per perdonar els seus executors abans de ser assassinats. El Papa Francesc en assabentar-se va dir: “Siguin catòlics, ortodoxos, cop-tes, luterans, no interessa: són cristians. I la sang és la mateixa, la sang confessa a Crist “.Així ma-teix impressiona el testimoni del bisbe de Trípoli (Líbia) Giovanni Innocenzo Martinelli, de nacio-nalitat italiana. Ell, tot i haver vist literalment rodar els caps de diversos dels seus, ha dit que no anirà d’aquí. “La meva comunitat és aquí. Com em dono per vençut? Seria una traïció”, va dir en entrevista amb el diari Corriere del Veneto. Fruits que neixen de la sang vessada d’homes valents.

La veïna nació de Síria també ha estat un altre escenari de persecució cristiana. Allà més de 200 persones, estan com a ostatges des del 23 de febrer per part de l’Estat Islàmic. En assabentar d’aquestes notícies que arriben del proper orient veig com aquestes persones ensenyen que la fe, més que un fenomen cultural, és una actitud interior. Que el perdó i l’amor als enemics són la mos-tra més sublim de caritat cristiana. Aquests egipcis i sirians ens recorden que la fe no és una cosa del passat, que es pot estimar fins a donar la vida i defensar el legítim dret de la llibertat religiosa. Ensenyen que avui continua sent vigent la frase que va dir Tertulià fa 1.900 anys: “La sang dels màrtirs és llavor dels cristians”.

Per tant és missió dels cristians sostenir i ajudar aquestes comunitats cristianes perseguides i alhora pressionar, juntament amb les nostres autoritats eclesiàstiques, per exigir als polítics d’Occident que facin tot el necessari perquè aquesta persecució acabi, i que els mitjans de comunicació no ho silenciïn com ho fan en molts casos.

Cristian coptes assassinats a Líbia

78

SETMANA SANTA 2015

79


80

SETMANA SANTA 2015

Tens ganes de formar part d’una gran aventura?

Doncs vine a ballar a l’Esbart de l’Orfeó Reusenc. Coneixeràs gent, aprendràs a moure’t i a ballar i

un plegat de danses catalanes escèniques d’arrel tradicional.

Tot això ho trobaràs els divendres de 18:30 h a 20:00 h si tens de 7 a 14 anys i els dissabtes de

16:00 h a 18:00 h si tens de 14 a 99 anys.

T’hi esperem!

81


T’agrada cantar? Tens entre 5 i 18 anys?

Vols ser partícip d’un musical. Vine a cantar a la coral Somniadors de l’Orfeó

Reusenc, on trobaràs un espai lúdic per gaudir de la música.

Apuntat, l‘espectacle és apunt de començar!!! Els assaigs es realitzen els

dissabtes de 10:00 a 11:30h.

Només hi faltes tu!

82

SETMANA SANTA 2015

83


84

SETMANA SANTA 2015

85


Fa uns mesos per fi es van poder fer unes millores al local dels passos que ens cedeix l’Ajuntament de Reus a totes les confraries. Les obres -sabem que impulsades pel regidor de Via Pública senyor Hipòlit Monseny- han consistit en la neteja i arranjament dels recs de desguàs del sostre, la col·locació d’una xarxa de protecció sota el sostre, per evitar caigudes de trossos de rajola, així com l’arranjament i pintura de la façana. Obres que convenien molt i que hem pogut veure finalment realitzades. I diem convenien, perquè en alguns llocs, com per exemple on hi ha els misteris de La Llançada, el nostre Ecce Mater Tua i el de la Verònica, literalment hi plovia.

Sempre se solen fer públiques les crítiques i poques vegades els agraï-ments. Però serveixen aquestes ratlles per donar constància d’aquesta obra ben feta i tan anhelada per les confraries. El dissabte, 29 de novem-bre, el Sr. Arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol i Balcells, aprofitant la trobada amb les confraries de Reus dins de les jornades de visita pastoral a la ciutat, va poder fer una breu visita per aquestes instal·lacions parcialment renovades, en companyia de membres de les confraries i de l’abans esmentat regidor Sr. Monseny. El local del carrer Castellvell, que va ser part dels edificis fabrils i exportadors de la família Boule, és el millor que tenim i no es veu a curt termini una alternativa ni tan espaiosa ni tan cèntrica com aques-ta, restant pendent una bona repassada i pintada de les parets de l’interior de la nau.

És per aquest motiu que ens hem de comprometre a cuidar-lo i tenir-lo ben posat, puix que el patrimoni que s’hi conserva durant tot l’any és el més valuós en escultura religiosa processional de tot el Principat. Bona feina, equip de govern!!!

OBRES AL LOCAL DELS PASSOS

PER NADAL, MARINERS FORA LA MAR

QUARESMASETMANA SANTA

PASQUAREUS MMXIV

Bis SaeculariConstitució Apostòlica

(…) Les Congregacions Marianes legítimament agregades a la Congregació

Prima Primària del Col·legi Romà són associacions religioses erigides i

constituïdes per la mateixa Església, i per Aquesta enriquides amb privilegis

amplíssims per a què puguin dur a terme més perfectament la missió que els ha

estat encomanada.Donat a Castelgandolfo, prop de Roma, el

dia 27 de setembre de l’any 1948, en el segon centenari de la Bula Aurea Gloriosa Dominae, del desè del Nostre Pontificat.

Pius Papa XII

CONGREGACIÓ MARIANAde la Mare de Déu de Misericòrdia

i Sant Lluís Gonzaga de ReusARQUEBISBAT DE TARRAGONA

ARXIPRESTAT DE REUS

Documents

Setmana Santa 2015