Setmana Santa de Reus 2013

PROGRAMA LA SANG 2013:Maquetación 1 12/03/13 10:47 Página 1

EDITAJunta de Govern de la R.C.P.S. de N.S.J. de Reus

AGRAÏMENTSA tots els Congregants de la Reial Congregació de la P.S.N.S.J. de Reusi a tots els devots del Sant Crist de la Sang

DISSENY I PUBLICITATCop d’Ull (www.copdull.net)

EXEMPLARS1.500

EN PORTADAEscena de les Rogatives, Fresc del Presbiteri del Temple de la R.C.P.S.N.S.J. de Reus,Obra dels artistes P. Calderó, T. Masdeu i N. Fusté.

FOTOGRAFIA PORTADAF. Pardo (1987)


Foto: Joan Enric



5

Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nostre Senyor, mort i ressuscitat,

Estem immersos en l’Any de la fe convocat pel papa Benet XVI. El nostre Sant Pare ensdiu a la seva carta apostòlica Porta fidei que l’Any de la fe «és una invitació a una autèn-tica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Déu, en el misteri de la sevamort i resurrecció, ha revelat en plenitud l’Amor que salva i crida els homes a la conversióde vida mitjançant la remissió dels pecats» (n. 6). Aquí el sant pare Benet toca un delspunts fonamentals: la necessitat d’una autèntica i renovada conversió com a resposta ala revelació de l’amor salvador de Déu.

En els Evangelis trobem preciosos relats en què els pecadors reben el perdó dels pecats,el fruit del qual és l’amor agraït vers aquell que ens ha reconciliat amb ell per la sang delseu Fill. La fe sempre porta la conversió agafada de la mà: «La fe és decidir-se a estaramb el Senyor per viure amb ell» (n. 10). No podem seguir les petges de Jesús sense eldo de la fe i no podem viure com ell si no ens convertim sincerament. No n’hi ha prouamb escoltar: cal obrir el cor.

Diu el Sant Pare també que «és l’amor de Crist el que omple els nostres cors i ens impulsaa evangelitzar» (n. 7). «El cristià no pot pensar mai que creure és un fet privat, sinó quel’acte de fe comporta un testimoniatge i un compromís públic» (n. 10). La invitació deJesús sempre és davant nostre: «Vés, i tu fes igual» (Lc 10,37). Amb el vostre compromísen les Confraries, Germandats i Associacions, esteu fent un treball molt important d’e-vangelització.

Moltes de les associacions i confraries de Setmana Santa van néixer al si de gremis pro-fessionals que van trobar en aquesta estructura una forma eficaç i anònima d’exercir lacaritat envers aquells que es trobaven en necessitat. Això és completament vàlid en elsnostres dies i des d’aquestes línies vull fer una crida a la solidaritat a tothom per tal queobrim les nostres entranyes a tots aquells que coneixem i que estan patint de manera mésgreu les conseqüències d’aquesta crisi.

Però lligada inseparablement amb la fe i la caritat es troba l’esperança. Tingueu fe, tingueucaritat i tingueu també esperança. El missatge de la Setmana Santa és ben clar en aquestaspecte: després del Divendres Sant hi ha el Diumenge de Resurrecció. És el missatgeque també ens han deixat els nostres màrtirs, que van morir professant la seva fe, perdo-nant aquells que els mataven i alegres per l’esperança de la recompensa eterna.

Us desitjo a tots una Setmana Santa plena de la joia de la fe, del foc de la caritat i de laserenor de l’esperança. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

Bona Pasqua!

Setmana Santa i fe

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat


6

La celebració de la Setmana Santa a Reus és una expressió destacadíssima de la nos-tra manera de ser i de viure les tradicions més arrelades. La commemoració de lapassió i mort de Jesucrist és a casa nostra una manifestació religiosa i plena d’espi-ritualitat i, alhora, una manifestació cultural i ciutadana de primer nivell que ha estatcapaç d’articular elements propis que la singularitzen en relació a altres localitatsdel país.

La programació d’actes no seria possible sense la feina que es du a terme des de laReial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, des d’on es dupart del pes de les jornades intenses que aquests dies la ciutat viu amb respecte iemoció. Un pes que any rere any és capaç de fer reviure, amb la mateixa intensitati esplendor, una tradició tan estimada a la ciutat com Les Tres Gràcies, l’acte centralde la nostra Setmana Santa que avui compta amb el reconeixement de Festa d’InterèsNacional.

Des d’aquestes pàgines vull agrair la tasca de totes i cadascuna de les persones queintegren la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, quedurant tot l’any treballen perquè la Setmana Santa reusenca tingui tot el lluïmentque mereix.

Setmana Santa

Carles Pellicer PunyedAlcalde de Reus


7

Cada any, el repic de tambors pels carrers de pobles i ciutats ens indiquen que s’a-propa la Setmana Santa; són els assajos de les confraries, que pocs mesos abans dela celebració es preparen per acompanyar els misteris que recrearan els darrers mo-ments de Jesucrist a la Terra.

A la demarcació de Tarragona aquestes festes es caracteritzen per la seva elegànciai solemnitat. De fet, la Setmana Santa ostenta oficialment categoria patrimonial endiversos indrets de les nostres comarques, i és una festivitat reconeguda i admiradaper la ciutadania, sigui quin sigui el seu grau d’implicació.

Espiritualitat, tradició i història conflueixen aquests dies per commemorar el momentmés important de l’any litúrgic cristià. És temps de reflexió i recolliment, de viacru-cis, de processons i d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives on petits i grans re-corden la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Arribat aquest punt, és just reconèixer el paper clau de totes aquelles confraries iassociacions que fan possible que l’esperit de la Setmana Santa continuï viu a casanostra, i agrair la tasca de totes aquelles entitats que donen suport a aquesta festivitat.Contribuïm a fer gran la festa i visquem-la amb plenitud i respecte.

Espiritualitat, tradició i història

Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona


8

Aquest és el lema que l’arxiprestat de Reus hem escollit perquè sigui el punt de referència per fer l’i-tinerari quaresmal. Crec que és prou significatiu en el la seva expressió verbal. L’anunci evangèlic ala conversió és com el punt d’arrencada per a viure el missatge de l’evangeli. Tanmateix aquesta in-vitació a la conversió ve de més lluny. Els profetes a l’Antic Testament en parlaven sovint per reorientarla vida del poble d’Israel. A l’evangeli trobem també aquesta invitació a la conversió. Sant Joan Bap-tista, a més de dir “convertiu-vos”, oferia el baptisme de conversió com a signe de què volies fer uncanvi o ja l’havies fet. Jesucrist comença el seu camí d’aproximació als homes i dones amb aquestesparaules: “convertiu-vos, que el regne de Déu és en mig vostre.

La quaresma d’aquest any ens porta en les celebracions litúrgiques del tercer, quart i cinquè diumengeuns evangelis que ens inviten a una mirada profunda de cara a la conversió personal i comunitària.En el tercer de quaresma l’evangeli parla de com Pilat havia barrejat la sang d’un galileus amb la deles víctimes que oferien en sacrifici; o la d’aquells divuit homes que van morir quan els caigué asobre la torre de Siloè. Jesús fa un comentari dient que ni els galileus morts per Pilat ni els divuit erenmés culpables que la resta. Tanmateix acaba dient: “Si no us convertiu, tots acabareu igual”.

El quart diumenge ens porta la paràbola del fill pròdig o del Pare misericordiós. Hi ha un camí d’a-llunyament del Pare; un camí de reflexió; un camí de conversió o de retorn a la vida, i una celebraciójoiosa d’un encontre amorós amb el Pare. En aquest evangeli trobem una actitud contrària a la con-versió, personificada en el germà gran que no volgué entrar a celebrar la vida en la comunitat familiar.

El cinquè de quaresma ens ofereix l’evangeli de la dona sorpresa cometent adulteri. Als acusadorsJesús els diu que el qui no tingui cap pecat que tiri la primera pedra contra la dona. Una invitació amirar-se interiorment, i prendre una decisió de conversió. A la dona l’anima a no pecar més. Primerha escoltat unes paraules animadores per a poder fer el camí de conversió. Jesús diu a la dona: ¿Ningúno t’ha condemnat? Ella contesta: Ningú, Senyor. Jesús digué: Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n,i d’ara endavant no pequis més. Aquestes paraules del Mestre són les paraules més precioses que s’-hagin pronunciat. Contenen tot un programa de vida nova. És l’oportunitat que el Senyor ens dónade respondre a la vida amb una nova orientació. No serà el nostre petit, pobre i pecador actuar, sinól’acció de Déu que m’empeny a descobrir qui és el nostre Déu; com actua Déu; què ens demanaDéu. Les paraules de Jesús demostren un gran respecte vers la persona. Una comprensió profunda;Jesús valora les circumstàncies. ¿Fins on arriba la maldat o la debilitat o la falta d’educació i llibertat?

Finalment, les paraules de Jesús són expressió d’una compassió sense límits. No sabem què va feraquella dona, però sí podem creure que va experimentar una conversió íntima; va entendre que elperdó no va ser una simple declaració legal de no condemna, sinó una alliberació total, una novavida. La dona va quedar santificada; ja no miraria cap endarrere, miraria cap endavant, perquè Déuha realitzat quelcom nou en ella.

També nosaltres realitzarem quelcom nou tot celebrant la Pasqua si de cor ens convertim a la veritatde Déu. Sense conversió no hi vida de Déu en nosaltres.

Sense conversió no hi ha vida

Creu Sàiz RuizPrefecte de la R.C.P.S.N.S.J. i Prior-Arxiprest de Reus


9

Durant la Setmana Santa, no existeix la possibilitat de ser neutres.

La Creu del Senyor abraça el món, el seu Viacrucis travessa els continents i els temps.Davant de tot això, no podem ser només espectadors. Ens hem d’involucrar i cercar elnostre lloc: on estem nosaltres?

Pilats, l'intel·lectual escèptic, va tractar de ser neutre, de quedar-se fora; però precisamentd'aquesta manera es va posicionar contra la veritat i la justícia pel conformisme de laseva carrera. Hem de trobar el nostre lloc.

La Reial Congregació de la P. S. ofereix i, alhora demana als congregants que deixin deser neutres, i se centrin en allò que és essencial a la Setmana Santa, que és dedicar-la ala pregària i a la reflexió en els misteris de la Passió i Mort de Jesús. Disposem-nos a ce-lebrar plens de goig els misteris de la mort i resurrecció del Fill de Déu.

En aquests dies, les celebracions litúrgiques recorden l'element central de la nostra Fepel qual Crist, obeint el Pare lliurà voluntàriament la seva vida per la humanitat i Déu,sent fidel a la seva Paraula, ressucità el seu Fill perque sigui el primogènit de tot allò creati així trobem en Ell vida abundant.

Tota processó ha de ser una manifestació viva de la Fe que processem. D'aquesta forma,cada congregant ha de sentir el pes de la Creu de Crist, el dolor i l'esperança de Maria,la proximitat del deixeble estimat i el so de les llances dels armats que donenpas al silenci, al respecte, al reconeixement i a la pregària.

Com a Clavari de la Reial Congregació us demano a tots que durant aquesta SetmanaSanta, participeu de les celebracions litúrgiques i de tots els actes programats, que ensajudaran a reviure i actualitzar la nostra Fe, a perdre la neutralitat, a sentir el lliuramentgenerós cap a Crist i als altres i a viure esperançats en una vida nova i plena.

Us desitjo una molt bona Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció.

No podem ser neutres

Carles Just FaroClavari



11

El 15 de març de 1988, ara fa 25 anys, l’Arquebisbe de Tarragona, l’Excm. i Rvdm. Dr.Ramon Torrella, va inaugurar i beneir el fresc del presbiteri del Temple de la Reial Con-gregació, l’obra més important des de la darrera reconstrucció d’aquest, en una celebracióeucarística que va congregar centenars de devots del Sant Crist de la Sang.

El Fresc del presbiteri s’havia començat a gestar arrel de la celebració del 400 Aniversaride la nostra institució, però tant els anys de la dictadura com els de l’inici de la transicióforen complicats, i es paralitzaren els projectes més importants.

L’any 1986, el Sr. Francesc Pardo, aleshores Sotsclavari, proposà a la Junta de Governd’engegar el projecte del Fresc. Es considerà, però, que no era el millor moment, doncsels principals esforços del Clavariat del Sr. Miquel Marimón (1985-86) es centraven enassolir la publicació del llibre “Història de la R.C.P.S. de N.S.J. de Reus” del Dr. Guix Su-grañes, que finalment s’edità l’any 1990, en el Clavariat del Sr. Ramon Massip.

25 anys del fresc del presbiteriImatge general del fresc del presbiteri (any 1988)


12

Fou el Sr. Delfí Duch qui proposà que l’obra es realitzes en el bienni següent. Amb el visti plau de la Junta de Govern, a finals del 1986 es va programar l’execució del Fresc, que-dant el projecte arxivat fins al 16 de novembre de 1986, moment en que el Sr. Pardo vaser anomenat Clavari per al període 1987-88.

El primer repte per a la nova Junta fou trobar un artista que es pogués fer càrrec de l’obra.El Clavari parlà amb una bona amiga seva, la Srta. Teresa Masdeu, una jove pintora queimmediatament va connectar amb la idea i es brindà a ajudar a la Reial Congregació. LaSrta. Masdeu va convèncer a la Srta. Narsi Fusté, una altra jove pintora, per formar un equipi encarregar-se conjuntament de l’execució de l’obra pictòrica. Donada la seva joventut ipensant que tindrien poca experiència en la tècnica de la pintura al fresc, des de la Junta,se’ls va suggerir que demanessin assessorament al mestre d’ambdues, el Sr. Pere Calderó.

La sorpresa fou majúscula quan el Sr. Calderó, amb el beneplàcit de les seves alumnes,es va oferir, ja amb 70 anys, a ser el pintor del Fresc, acompanyat de la Teresa i la Narsi.Tot i que des de la Junta se’l advertí que no se li podrien pagar els honoraris, doncs erentemps de penúries religioses i econòmiques, el mestre ratificà la seva voluntat de pujar ala bastida i fer-se càrrec de l’obra. Com no podia ser d’altra manera, la Junta va acceptarencantada, acordant-se que la Reial Congregació li pagaria només el material emprat.

Com molt bé explica Mireia Ferré, en el llibre “Pere Calderó. El Seu Univers Pictòric”, el12 de desembre de 1986, el mestre i les seves ajudants, presentaren a la Junta la maquetadel Fresc, donant el tret de sortida material al ambiciós projecte artístic. El 24 de setembrede 1987, després d’haver pintat 79 figures i haver decorat 120m2 de paret, es va donarper finalitzada l’obra pictòrica. Aquesta va suposar un gran desafiament professional perals 3 pintors, doncs a les grans dimensions, s’hi afegia la dificultat de la coberta corba. Elpropi Pere Calderó n’era conscient, segons recull l’article “Enllestit el fresc del presbiteride la Sang” del Diari de Reus de l’1d’Octurbre de 1987:

“Poder decorar el presbiteri de la Sang ha suposat per a mi un repte, ja que aquest tipusd`obres són les que han realitzat els grans artistes”.

Al Fresc s’hi representen 3 moments que formen part de la tradició de la Reial Congre-gació: la Funció de la Coronació del Senyor (part central); l’acte de les Tres Gràcies (partesquerra); i les Rogatives (any 1827), amb l’escena del Sant Crist refugiat en una taverna

Foto: F. PardoEls pintors dels fresc. D’esquerra a dreta:T. Masdeu, P. Calderó i N. Fusté

Foto: Niepce

15 de març de 1988, celebració eucaristia d’inauguració i benedicció del Fresc


(a la part dreta). El congregants i feligresos son la resta d’elements del Fresc, col·locats abanda i banda de la composició per tal de donar realisme i plasticitat a l’obra pictòrica.

La Reial Congregació només té paraules d’agraïment vers el Sr. Pere Calderó i les aleshoresSrtes. Teresa Masdeu i Narsi Fusté. El seu treball artístic va ésser extraordinari i el seucomportament personal magistral. La celebració del XXV Aniversari de la inauguraciódel Fresc ha de servir per fer-los un homenatge, no tan sols pel Fresc del Temple de laReial Congregació, sinó per tota la seva obra.

Per altra banda, també és just recordar la figura del Sr. Pere Vidiella, en aquell temps pre-sident del gremi de la construcció de Reus. El Sr. Vidiella es va encarregar de proporcionarla bastida i la feina dels seus treballadors perquè al Presbiteri de la Sang no hi faltes resen cap moment, i sempre de forma totalment altruista. També oferiren la seva feina enforma de donatiu molts altres professionals: tapissers, bordadores, electricistes, serrallers...demostrant que el cor del reusencs és gran i caritatiu.

Tot i aquest donatius desinteressats, l’execució del Fresc comportava una despesa moltimportant de varis milions de pessetes (una gran part es dedicà a sufragar la feina del pa-leta que havia de preparar diàriament el tros de sostre on havien de treballar els pintors)i la situació de la tresoreria era complicada. A principis de 1987 la Congregació nomésdisposava de 50.000 pts. i d’un donatiu en forma d’accions heretades.

Per tot això, la Junta va dedicar molts esforços a buscar els diners necessaris. Una impor-tant font d’ingressos foren les 10.000 pts. que es varen demanar a qui cedís una fotografiad’un infant per tal de reproduir-la al Fresc. La idea va tenir gran acceptació, motiu pelqual molts dels infants que estan pintats al presbiteri són persones reals. Però al preveureque això no seria suficient, cada membre de Junta es va comprometre a aportar 200.000pts. que podien provenir de donatius personals o de col·lectes fetes porta a porta.

Sens dubte, la tasca realitzada pels membres de la Junta de Govern va ser extraordinària,especialment la dels Srs. R. Masip, J. R. Palleja i A. Ll. Rull, encarregats de seguir el dia adia de les obres. La dedicació i la il·lusió que varen aportar tots i cadascun dels membresde Junta, la majoria molt joves, envers el projecte va ser fonamental perquè el Fresc fos unarealitat a finals de l’any 1987. Cal lloar també, la gestió econòmica duta a terme, doncsdesprés d’haver fet front a totes les despeses, la tresoreria de l’entitat comptava en el momenten que es va tancar l’exercici de 1988, tal i com reflexa el llibre d’actes de la Congregació,amb un romanent molt important de diners que es pogué destinar a projectes futurs.

Com a mostra de reconeixement, el mateix 15 de març de 1988, després de l’acte religiós,el Clavari va imposar l’escut d’or de l’entitat a tots els membres de la Junta de Govern.Insígnia que fins aleshores no s’utilitzava.

Recordar aquesta efemèride ha de servir, a part de fer justícia amb els seus protagonistes,per estimular la voluntat de tots els devots del Sant Crist d’engrandir la història de la ReialCongregació; fins i tot en moments complicats com els que es viuen actualment.

13


14

El text del goig és una preciosa descripcióde la imatge del Sant Crist, així com de l'activitat de la Reial Congregació, a més dedonar testimoni de la devoció dels reu-sencs pel Sant Crist.

El goig, que va ser premiat en el CertamenLiterario Nacional celebrat a Reus ambocasió de les festes constantinianes, tambéfa una brillant descripció dels principalsactes del Divendres Sant, entre els que in-clou la petició de les Tres Gràcies com unacte ja tradicional i molt arrelat, cosa queindica que segurament aquest costum eraja una tradició de molts anys.

Josep Maria Benaiges Pujol fou un músic,organista i compositor nascut a Reus el1855. Cursà estudis musicals a Reus, Tarra-gona i principalment al Conservatori Supe-rior de Música de Barcelona. Estudiàsolfeig, harmonia, violí, piano, orgue icomposició.

Durant anys fou l' organista titular de la Ca-tedral de Tarragona. El 1884 guanyà mit-jançant oposicions la plaça d' organista dela Capilla Real de Madrid, càrrec que os-tentà fins l' arribada de la República el1931. També feia de mestre en una escolai en un centre per a nens sord-muts.

Va ser un compositor molt reputat sobretoten la Música Sacra. Són nombrosos elsseus motets, misses, Himnes, Salves, mú-sica per orgue...Però també tingué moltd'èxit en d' altres camps de la música comcapricis simfònics i òperes com "La Ermitadel Valle", que fou molt reconeguda.

També va desenvolupar una destacadatasca com escriptor, destacant l' obra "Su-blimidades de la Fe: Explicación delCredo". Va morir el 1938 a Malgrat de Mar,població on es va retirar a viure al final dela seva vida. Té carrers dedicats a Reus, Ta-rragona i Madrid.

El 1913, per encàrrec de la Reial Congre-gació, el mestre Benaiges musicà el Goigper la Veneració del Sant Crist de La Sangde Reus, escrits pel mossèn Josep Pont, pre-vere vallenc especialitzat en la creació degoigs, alguns tan coneguts com els de laMare de Déu de Misericòrdia de Reus i laMare de Déu de la Candela de Valls, entremolts d' altres.

J. M. Benaiges i la música del Goig Sant Crist


15



17

Actes previs de la Setmana Santa 2013Tots els diumenges de Quaresma18.45 hores Al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist,SOLEMNE VIACRUCIS amb la venerada imatge del Sant Crist de la Sang, per l’interiordel Temple.

Diumenge 17 de Març19.30 horesAl Temple de la Reial Congregació, SANTA MISSA EN SUFRAGI DELS CONGRE-GANTS DIFUNTS.

Dimecres 20 de març 20.00 horesA la Galeria d’Art Anquin’s, PRESENTACIÓ DEL CIRI PASQUAL de la Reial Congre-gació de la Puríssima Sang, aquest any decorat per l’artista reusenca Mercè Bessó.

Acte seguit, es farà la PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA D’ACTES DE LA SETMANASANTA 2013 organitzats per la Reial Congregació.

Dijous 21 de març21.00 horesA la Plaça de la Puríssima Sang, TRADICIONAL BAIXADA DE LLANCES dels Armatsde la Reial Congregació.

Tot seguit, al Temple de la Reial Congregació PRESENTACIÓ DE L’OPUSCLE delsArmats 2013, a càrrec del Sr. Jordi Agras Estalella, Director dels Serveis Territorials deCultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya

Divendres 22 de març20.00 horesA l’Auditori Higini Anglès, del Palau Bofarull de Reus (de la Diputació de Tarragona),PREGÓ DE SETMANA SANTA 2013, a càrrec del Sr. Isaac Sanromà, President de laCambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus.

Foto: Niepce


18

Diumenge 24 de marçDiumenge de Rams11.00 horesA la Plaça de la Puríssima Sang, BENEDICCIÓ DELS RAMS. Posteriorment a l’interiordel Temple de la Reial Congregació, tindrà lloc la SOLEMNE MISSA DE PALMES.

Dimecres 27 de marçDimecres SantDe 17.00 a 21.00 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, VISITA, ADORACIÓ iOFRENES a la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

Dijous 28 de març Dijous SantDe 09.00 a 22.45 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, VISITA, ADORACIÓ iOFRENES a la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

21.00 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, SOLEMNE MISSA DE LACENA DEL SENYOR.

Divendres 29 de març Divendres Sant08.30 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, SOLEMNE VIACRUCIS,amb la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

11.00 horesA la Plaça de la Puríssima Sang, EXHIBICIÓ DE LA COHORT ROMANA dels Ar-mats de la Reial Congregació de les diferents maniobres, cadenes i del Pas d’Armattípic que s’executaran durant la Solemne Processó del Sant Enterrament.

11.30 hores PROCESSÓ DEL TRASLLAT de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, portadaper la Junta de Govern de la R.C.P.S.N.S.J. de Reus, des del seu Temple titular fins ala l’església Prioral de Sant Pere pel seu recorregut tradicional. L’Escolania del SantCrist i la Capella de Cantors i Músics, dirigits per la Mestra Sílvia Virgili i Guinovart,interpretaran el tradicional “Vexilla Regis”.

12.00 hores A la Prioral de Sant Pere, presidida per la Venerable Imatge del Sant Crist de la Sang,SOLEMNE FUNCIÓ DE L’AGONIA, cadascuna de les Set Paraules de Jesús a la

Actes Setmana Santa 2013


19

Creu serà predicada per un mossèn provinent de les set parròquies de la ciutat deReus.

La part musical i les peces de les Set Paraules aniran a càrrec de l’Escolania i de laCapella de Cantors del Sant Crist de la Sang, i acompanyats a l’orgue pel mestreJosep M. Mas Bonet; en acabar interpretaran el Credo i el Miserere. L’acte serà re-transmès per RÀDIO REUS.

14.30 hores Des de la Prioral de Sant Pere, PROCESSÓ DE RETORN de la Venerada Imatge delSant Crist de la Sang, portada per la Junta de Govern de la R.C.P.S.N.S.J. de Reus, alseu Temple titular pel recorregut tradicional. En arribar-hi la Sagrada Imatge, es pro-cedirà a l’emotiu, solemne i tradicional moment de demanar les TRES GRÀCIES alDiví Crucificat. Tot seguit, ADORACIÓ A LA SAGRADA IMATGE DEL SANTCRIST. L’acte serà retransmès en directe per CANAL REUS TV.

17.00 hores Al Temple de la Reial Congregació, CELEBRACIÓ LITÚRGICA DE LA PASSIÓ IMORT DEL SENYOR.

20.00 horesSOLEMNE PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Organitzada per la Reial Con-gregació de la Puríssima Sang de N.S.J., amb la participació de les disset Congrega-cions, Arxiconfraries i Germandats de la Setmana Santa de Reus.

Foto: Joan Enric


20

La processó surt de la Prioral de Sant Pere a les 20 hores exactes, tocades pel Cam-panar, i segueix per la Plaça de Sant Pere, Fossar Vell, Ravals de Robuster, Martí Fol-guera i Jesús, Plaça de Prim, Raval de Santa Anna, Plaça Catalunya i Raval del Pallol,per acabar finalment al Temple de la Puríssima Sang.

L’Estendard Principal de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. seràportat per la Junta Directiva d´El Círcol de Reus.

Després de l’entrada del Misteri del Crist Jacent del Sant Sepulcre al seu Temple ti-tular, ADORACIÓ DE LA VENERADA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANGcom a cloenda de la Solemne Processó del Sant Enterrament, que es celebra a Reusdes del Segle XVI.

Foto: Joan Enric


21

Dissabte 30 de març Dissabte Sant18.00 hores Al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, VENERACIÓ i OFRENAde FLORS BLANQUES a la Mare de Déu de la Soledat.

19.30 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, VETLLA A LA MARE DEDÉU DE LA SOLEDAT. Cant de la Salve, de l’Stabat Mater i dels Goigs de la Marede Déu de la Soledat. La part musical serà interpretada per l’Escolania i la Capellade Cantors del Sant Crist de la Sang, dirigits per la mestra Sílvia Virgili i Guinovart.

Diumenge 31 de marçDiumenge de Resurrecció11.30 horesAl Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, SANTA MISSA i l’antiquís-sim i tradicional Acte Sacramental de la FUNCIÓ DE LA CORONACIÓ DEL SEN-YOR, que es celebra a la Reial Congregació des de l’any 1557. Coronarà la nenaEnriqueta Just Fernández-Montesinos.

Foto: Niepce


22

Podria ser el títol d’un homenatge a tots els capitans Manaies que, amb el pas del temps,han passat a l’oblit dins la tricentenària formació dels Armats de la Sang de Reus, però noho és. El cert és que gràcies a l’empenta dels Armats, fa uns anys que es recerca sobre laseva pròpia història i, com passa en moltes ocasions, els descobriments, que són fruits del’atzar, poden generar alguna que altra sorpresa.

Sorpresa perquè enguany fa 30 anys, l’any 1983, que va comandar la Cohort Romana uncapità que ha passat tant desapercebut com la seva pròpia existència. La troballa és im-portantíssima, ja que canvia la cronologia dels capitans Manaies que han tingut l’Honord’encapçalar l’esquadra romana. Posem les cartes damunt la taula, l’actual Armat Major,Toni Sánchez, Armat aquell any ens relata:

“A començaments dels anys vuitanta la Setmana Santa de Reus travessava una de les sevesetapes més complicades. A l’inici de Quaresma de 1983 l‘Antoni Hortoneda, membre deJunta de Govern de la Sang, inicià una campanya de captació d’Armats als instituts de laciutat per tal de renovar completament la cohort; el resultat va ser una formació d’uns setzearmats, d’entre 15 i 16 anys, la majoria érem estudiants, tots novells.

Com que no hi havia Capità Manaies ni Caporal Corneta, el propi Hortoneda dirigia els as-sajos que realitzàvem tres dies a la setmana pels voltants de l’antiga Fira de Mostres i delReus Deportiu. A falta de veterans, va ser ell mateix, un no armat, qui ens va ensenyar adesfilar picant el ‘Pas de la Cadena’.

El mateix Dijous Sant a la nit, abans de la Processó del Silenci ens van presentar al qui fariade Capità Manaies i dirigiria la cohort. Aquell any només vam picar a Les Tres Gràcies i al-guns trams de la Processó del Sant Enterrament. Si tenim en compte que érem tots nous –absolutament tots, del Capità a l’últim Armat- entendreu queno es podia fer més.”

Després de comprovar aquest relat testimonial: conversaramb l’Antoni Hortoneda; intercanviar esdeveniments amb elClavari de l’any 83, Sr. Joan Baseda Juanpere; buscar antiguesfotografies que confirmin la recerca; i, com no, localitzar alCapità desconegut (Ignotus Dux); cal reivindicar la figura d’a-quest Capità Manaies que havia quedat en l’oblit.

Pocs dins l’entorn dels Armats sabien de la seva existència –sempre es deia que després del Capità Civit, va arribar el Ca-pità Celma. Ell va tenir la Força i l’Honor de dirigir la CohortRomana en unes circumstàncies ben difícils.

Salve, Josep Maria Pujol i Masip !!!... Capità Manaies!!!

‘Ignotus Dux’ (El Capità Desconegut)

Foto: Niepce


23

El Pas de la Verònica és obra de l’escultor barceloní Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968), tot responent a l’encàrrec fet per la Germandat de Sant Antoni Maria Claret (gremidel tèxtil). Els canelobres forjats que l’acompanyen és obra del artista reusenc Josep Ba-rriach. El conjunt de l’obra, de gran valor artístic, cal datar-lo a l’any 1950.

Arribada la dècada dels 70, la Germandat de Sant Antoni Maria Claret es va dissoldre,motiu pel qual, va fer donació del Pas a la Congregació de la Sang de Reus.

Durant els anys 80, aquestPas va ser portat per la Con-gregació Mariana, fins la fun-dació de la Confraria de laVerònica, l’any 1992, mo-ment en el qual, la Reial Con-gregació va cedir a aquestal’ús del mateix.

El Pas representa el momentdel “Viacrucis” de Jesucrist decamí al Calvari, en el qual LaVerònica, en un gest compas-siu, va extendre a Jesucrist unvel, llenç o drap, per eixugarla suor i la sang. Aquell divírostre, cruelment colpejat,ensangonat i suós va suscitaren el cor de Santa Verònica lamisericòrdia. En la tela vanquedar miraculosament im-preses les faccions del Re-demptor (el Sant Rostre).

L'etimologia del nom Verò-nica ha estat interpretada po-pularment com a provinentdel llatí vera icon, “imatgeveritable”, encara que és mésprobable que procedeixi delgrec (Berenice), forma dialec-tal que vol dir "portadora dela victòria".

El nostre patrimoni escultòricEl misteri de la Verònica

Foto: Niepce


COHORT ROMANAArmats de la Reial Congregació de laPuríssima SangCapità Manaia, un caporal corneta i 40armats

CREU DEL OLLERS Reial Congregació de la PuríssimaSang de N.S.J.

GUIÓ PRINCIPALReial Congregació de la PuríssimaSang de N.S.J.Portador del guióAlbert Díaz Mestres

SANT SOPARConfraria de Sant Josep i Sant Jaume

ORACIÓ A L’HORTConfraria de La Salle

PETÓ DE JUDESConfraria de Sant Tomàs d’Aquino

PERE NEGA JESÚSConfraria de Sant Pere Apòstol

JESÚS A LA COLUMNAConfraria de Nostre Pare Jesús a la Co-lumna

ECCE HOMOConfraria dels Sants Just i Pastor

PRIMERA CAIGUDA DE JESÚSGermandat de Sant Josep Obrer

JESÚS TROBA LA SEVA MAREConfraria de Jesús de l’Amargura

VERGE DE L’AMARGURAConfraria de la Verge de l’Amargura

VERÒNICAConfraria de la Verònica

SEGONO CAIGUDA DE JESÚSGermandat de Sant Miquel Arcàngel

NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARII VERGE DEL CALVARIConfraria de Nostre Pare Jesús del Cal-vari

LA LLANÇADAArxiconfraria del Sant Crist de la Creu

ECCE MATER TUACongregació Mariana

ESCOLANIA I CAPELLA DE CAN-TORS DEL SANT CRISTReial Congregació de la PuríssimaSang de N.S.J.

SANT CRIST DE LA SANGReial Congregació de la PuríssimaSang de N.S.J.Portat per la Junta de GovernAcompanyat per les Sres. Cambreresdel Sant Crist de la Sang i Exclavaris

HOMES DE FERRO Reial Congregació de la PuríssimaSang de N.S.J.

MARE DE DÉU DE LA SOLEDATSres. i Srs de la Mare de Deu de la So-ledad de la Reial Congregació de laPuríssima Sang de N.S.J.

Participants a la Processó del Sant Enterrament

24


25

Portador de l’estendard de la Mare deDéu de la SoledatNati Just LlevatCordonistesAntonia Garcia BlesaJosep Just SarobéPortadors del GuióJunta de la Mare de Déu de la Soledat

DAVALLAMENT DE LA CREUPia Germandat de Sant Isidre i Santa Llú-cia

LA PIETATConfraria de Sant Bernat Calbó

SANT SEPULCRECavallers del Sant Sepulcre de la ReialCongregació de la Puríssima Sang deN.S.J.Portador de l’estendardPau Tutusaus LasherasCordonistes

Daniel Tutusaus LasherasJoan-Albert Jansà FortunyPortador del guióDavid Villar GutiérrezCordonistesCarlos Villar GutiérrezAntonio Guinovart Blanch

TRENA DE L’ESGLÉSIA PRIORALDE SANT PERE

COLLA JOVE DE DOLÇAINERS DETORTOSA.

ESTENDARD PRINCIPAL DE LAREIAL CONGREGACIÓ DE LA PU-RÍSSIMA SANG DE N.S.J.Portador de l’estendardJunta Directiva d’El Círcol de Reus

AUTORITATS, I REPRESENTANTSDE LES CONFRARIES DE LA SET-MANA SANTA DE REUS



Foto: Niepce



Documents

Setmana Santa de Reus 2013