8
Ani' Í. PALAMÓS 80 .Outuisuk OK 1898, N." 34. SETmñHflHl CñTñliñ LA MARINA DE GUERRA CATALANA * L' elogi de la marina militar de Catalunya la fan en primer lloch los documents en que l ls reys d' Aragó reconeixen públieament sos grans serveys, En Jaume I deya «que no po- día deixar de teñir presents los molts y gra- ciosos serveys que d ( ells (los barceloneses) »havía rebut pera la conquista de Mallorca, »aixís per haverli facilitat auxilia y socors.»(l). En la súa crónica repetidas vegadas lo gran rey parla deis catalans y de Catalunya com lo «pus noble regne d' Espanya.» A Pere '1 Gran li atiibuheix Zurita las pa- raulas dirigidas ais catalans: «De todo hemos »salido bien con vuestro valor y consejo: y los »trabajos que habéis padecido, no los creerá quien no los haya visto».L' ilustre cronista hi afegeix per son compte: Nunca príncipe fué »mejor servido de sus subditos que lo fué el »rey de los catalanes en la empresa de sicilia »y de las provincias de Calabria, la Pulla y »Principado de Capua.» (2) Jaume II concedeix ais barcelonins lo lliu- re comers de Sicilia en conaideraciÓ ais serveys marítims que li havían fet en altres teraps y'li estavan fent (3). Pere IV en las corts de Monteó de 1363 de- ya que «sent los catalans los mós franchs y »llíures de totas las nacions del ilion, son tant * L' Unió Catalanista ha oomen<,;at á publicar una «erie de volums de propaganda, esaeut lo primer lo titulat Fels de la Marina de Guerra Catalana. Esta esorit per D. Fran- eesoh Rodón y 011er porta un notable estudi preliminar de D. Lluis Domenech y Montaner, del oual oopiem un fragment per mostra. (1) Capmany.—Tomo H.—Col, dip.—Doe. n." V. (2) Zurita.—Anales de Aragón.—Llib. XUi. capítulo 45 y llibre IV, cap. 40. • • (3) Capmany,—Col. dip.—T. II.—Doe.'n." XXÍ y XXIX. »Iliberals ab sos Reys y Senyors, que no 'a »contentan ab servirlos fora de sas terras, con- »quistántloshi diferents régnés y aumentánt- »loshi la Real Corona, sinó que 'ls socorre» »en las necessitata, assistintlos ab diners >flns á empenyar y vendre sos bens». Lo ma- teix reconeix en altres documents (1). Montaner atribuheix á Pere '1 Gran las ins- truccións á Roger de Lluria de que totas la» naus llatinas ó italianas portéssin un edmit catalá y altre ILatí y que tots los ballestera fos- sen catalans y que quan tractá de tornarsen ai Aragó, en lo perill de passar per mars de sos enemichs, volgué solament quatre galeras to- tas de gent escullida catalana (2). Nicolai! Speciali, escriptor siciliá d' aquell» temps, atribuheix al mateix rey las següents paraulas dirigidas á Roger de Lluria avant» de la batalla de Rosas: «Sens dubte no igno- ras quán fácil sia á cataláns y siciliana trium- ñir en los combats navals deis provençals y francesos» (3). Joan I reconeix que deis serveys á eli y á sos progeni tors fets per Barcelona depengué 1 ( acreixement de la corona d' Aragó (4). Però 1- elogi mes gran que d' una nació pot ferse es lo dedicat ais catalans en lo diseurs que en las Corts de Pepinyá feu lo rey don Martí enumerant tots los serveys prestata per Catalunya á la casa d' Aragó. Los escriptors itaiians contemporanis atri- buheixen á 1'armada deis catalans la restau- raci d'Alfous V en lo trono de Nápols (5) y (1)—Capmany.—Memorias.—Tomo I, pág. 172 y tomo II —Doc. C y LXX. # (2) Muntaner.—Crónica.—Cap. LXXVI. (3) Nicolao Specialis.—Lib. rerum sicul.—Ap Murat, t. X, p. 994. (4i Capmany.—Memorias.—Col. dip.—T. II.—Doc. CXII. (51 Andrés Billig.—Historia Mediolanen.—Ap. Murat — Tomo XIX, pág. 66. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

SETmñHflHl CñTñliñ LA MARIN DAE GUERR CATALANA * A · Ani' Í. PALAMÓS 80 .Outuisuk OK 1898, N." 34. SETmñHflHl CñTñliñ LA MARIN DAE GUERR CATALANA * A L' elogi de la marina

  • Upload
    doanthu

  • View
    221

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Ani' Í. PALAMÓS 80 .Outuisuk OK 1898, N." 34.

S E T m ñ H f l H l C ñ T ñ l i ñ

LA MARINA DE GUERRA CATALANA *

L' elogi de la marina militar de Catalunya

la fan en primer lloch los documents en que lls reys d' Aragó reconeixen públieament sos

grans serveys, En Jaume I deya «que no po-

día deixar de teñir presents los molts y gra-

ciosos serveys que d ( ells (los barceloneses)

»havía rebut pera la conquista de Mallorca,

»aixís per haverli facilitat auxilia y socors.»(l).

En la súa crónica repetidas vegadas lo gran

rey parla deis catalans y de Catalunya com lo

«pus noble regne d' Espanya.»

A Pere '1 Gran li atiibuheix Zurita las pa-

raulas dirigidas ais catalans: «De todo hemos

»salido bien con vuestro valor y consejo: y los

»trabajos que habéis padecido, no los creerá

quien no los haya visto».L' ilustre cronista hi

afegeix per son compte: Nunca príncipe fué

»mejor servido de sus subditos que lo fué el

»rey de los catalanes en la empresa de sicilia

»y de las provincias de Calabria, la Pulla y

»Principado de Capua.» (2)

Jaume II concedeix ais barcelonins lo lliu-

re comers de Sicilia en conaideraciÓ ais serveys

marítims que li havían fet en altres teraps y'li

estavan fent (3).

Pere IV en las corts de Monteó de 1363 de-

ya que «sent los catalans los mós franchs y

»llíures de totas las nacions del ilion, son tant

* L' Unió Catalanista ha oomen<,;at á publicar una «erie de volums de propaganda, esaeut lo primer lo titulat Fels de la Marina de Guerra Catalana. Esta esorit per D. Fran-eesoh Rodón y 011er porta un notable estudi preliminar de D. Lluis Domenech y Montaner, del oual oopiem un fragment per mostra.

(1) Capmany.—Tomo H.—Col, dip.—Doe. n." V. (2) Zurita.—Anales de Aragón.—Llib. XU i . capítulo 45

y llibre IV, cap. 40. • • (3) Capmany,—Col. dip.—T. II.—Doe.'n." XX Í y XXIX.

»Iliberals ab sos Reys y Senyors, que no 'a

»contentan ab servirlos fora de sas terras, con-

»quistántloshi diferents régnés y aumentánt-

»loshi la Real Corona, sinó que 'ls socorre»

»en las necessitata, assistintlos ab diners

>flns á empenyar y vendre sos bens». Lo ma-

teix reconeix en altres documents (1).

Montaner atribuheix á Pere '1 Gran las ins-

truccións á Roger de Lluria de que totas la»

naus llatinas ó italianas portéssin un edmit

catalá y altre ILatí y que tots los ballestera fos-

sen catalans y que quan tractá de tornarsen ai Aragó, en lo perill de passar per mars de sos

enemichs, volgué solament quatre galeras to-

tas de gent escullida catalana (2).

Nicolai! Speciali, escriptor siciliá d' aquell»

temps, atribuheix al mateix rey las següents

paraulas dirigidas á Roger de Lluria avant»

de la batalla de Rosas: «Sens dubte no igno-

ras quán fácil sia á cataláns y siciliana trium-

ñir en los combats navals deis provençals y

francesos» (3).

Joan I reconeix que deis serveys á eli y á sos progeni tors fets per Barcelona depengué

1( acreixement de la corona d' Aragó (4).

Però 1- elogi mes gran que d' una nació pot

ferse es lo dedicat ais catalans en lo diseurs

que en las Corts de Pepinyá feu lo rey don

Martí enumerant tots los serveys prestata per

Catalunya á la casa d' Aragó.

Los escriptors itaiians contemporanis atri-

buheixen á 1'armada deis catalans la restau-

r a c i d'Alfous V en lo trono de Nápols (5) y

(1)—Capmany.—Memorias.—Tomo I, pág. 172 y tomo II —Doc. C y LXX.

# (2) Muntaner.—Crónica.—Cap. LXXVI. (3) Nicolao Specialis.—Lib. rerum sicul.—Ap Murat, t.

X, p. 994. (4i Capmany.—Memorias.—Col. dip.—T. II.—Doc. CXII. (51 Andrés Billig.—Historia Mediolanen.—Ap. Murat —

Tomo XIX, pág. 66.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERA

'1 mateix rey reconeix aquests serveys en un privilegi mar i t im (1).

F e r r á n lo Católich reconeix també en var i s privi legis que, 1 l iberáis y constants los barce-loneses, en adversa y próspera for tuna li h a -vían prestai g r ans serveys per mar á eli y sos _ antece8sors, d i la tant y a u m e n t a n t la corona d* Aragó, y que Barcelona era anomenada per 1' orbe com la pr imera y principal c iutat (2). Semblant elogi fa en lo pr ivi legi de digni ta t eques t re que concedí á tots los c iu tadans hon-ráis de Barcelona (3), ci tant especialment la recent expedició d' Africa.

No son menors los elogis deis historiadora propis y forastera que ' l s de sos reys. Alguns n 4 hav'em vist den Jaume I, Desclot, Mun tane r y Pere IV en sa crónica, però á cada punt se n ' hi t roban. De forasters contemporanis no n ' hi há menos. Bizaro posa en paralelo lo po -der naval de Génova en son apogeu ab lo de Cata lunya; lo Dominici, anónim que predica-va la c rehuada 1' any 1332 á Fransa , en temps de Felip de Valois, diu á aquest rey que pera I' empresa no deu comptar més que ab las naus deis ca ta lans y ' ls genovesos, perque las demós naeións «serían d-e molt poch efecte»; Pere Cyrneo, his tor iador cotemporani de la guorra de Córcega en temps d ' Alfotis V, a t r i -buheix á un capitá de ga leras genovés 1' opi-nió de que, si no acuden á Córcega, suf r i rán los genovesos lo dolor de veuies inco rporá i s á Catalunya (4).

Zurita ta notar que 'ls ca ta lans en lo sigle XV, apar ta t s j a de la mar ina del Estat e span-yol, servían de ta! manera ais p r inceps cr i s -t ians d ' Orient y del arxipélacli que impedían lo comers de Sir ia y Turqu ía ab gran pórdua de las aduanas del Gran Turch . Lo mateix se-ver analista d ' Aragó reconeix que «la bai les-atería ca ta lana que l lamaban de tabla, . . era la »mejor que hubo en aquel los t iempos; y estos (ballestera) eran los que vencieron m u y g r a n -des batallas por mar , en las cuales se s eña la -»ron los catalanes sobre todas las otras nacio-nes», Y en al t re lloch diu que per las victorias deis ca ta lans per mar en temps de Pete '1 Gran «se res tauraron estos reynos (d' Aragó), que el »rey de Francia t:ivo ya por suyos y queda ron «los catalanes con el señorío del mar» (5). F i -n a l m e n t del mateix Zuri ta es lo segiient judi-

(1) Capmany.—Col, dip., t. II,—Doo. CXXVIII. (2) Capmany.—Mem.—T. I, p. 177 y II. Doo. núm. ccvx- s

(8) Capmany.—Mem.—T. II. Doo. CCXIX. (4) Petrus Cyrneus.—Do Rebus Corsieio,—Ab Murat. Ti-tul XXIV. pi. 444. (5) Zurita.—Anales de Aragón,—Tit, H. lib. IV y lib. VI, capítol LXIV.

ci ent re ca ta lans y genovesos: «Se comenzó á »hacer guer ra entre catalanes y genoveses »cruel ís imamente , no solo por la isla de Ger-»deña, pero como entre dos naciones que com-»petían el señorío del mar; a u n q u e á ju ic io de »todos eran los cata lanes preferidos no solo á »genoveses, sino á todas las otras naciones en »el uso de las cosas marí t imas, así en la n a -v e g a c i ó n como en el hecho de . g u e r r a , forta-l e z a , vigor, industr ia , g r a n firmeza y tole-rancia . .Y por ellos teniau el dominio y pose-»sión del mar . . . y las cosas están tan en o r -»deu, que en una ley, se daba pena de muer te al cómit re que con una ga le ra se estuviese en t ierro por hu i r de dos enemigas» (1).

• Matheo Vil lani , h i s tor iador fiorentí del si-g leXIV, diu deis ca ta lans que eran «valenti no-»mini é grandi maestri di baratt i (combats) del mare» (2). Pere Azario Novar iense , h is tor ia-dor deis pr inceps de Milán, del mate ix sigle, diu que Venecia va solicitar l k auxil i de Pere IV cP Aragó «considerant la g randesa , n ú m e -»ro y excelencia de las naus deis cata lans , »gent la més exper imentada y hábil en la mar» (3). Tr i s tany Caraccioli , his toriador del sigle XV, alaba l,a elecció d ' Alfons V com pro-tector de Nápols perque «tenía en los seus reg-»nes (d c Aragó) tais soldats y remers , que no »era possible t robar los en altre país tant pre-»para ts contra 1' enemich, tant exper imentáis »en las tempestáis , ni tant sol idament ins t ru-»hits en la ciencia naval» (4).

Altre anal i s ta de Gónova del s igle XIV a t r i -buheix las gue r ras de sa patria ab los cata-lans «ais zels mercant i ls y á la r ival i tat torso-asa entre duas naeións que 's disputavan la »mar ab igua l pericia y disciplina» (5).

L' apt i tut , per las cosas de mar , deis ca ta -lans se troba l la rgament comentada en los es-cr iptors ó v ia tgers deis fins del s igle XV y del XVI, peró precís es confessar que, si tots fan jus t ic ia al avansament marí t im mercant , d ' any en any se veu com se va deixant perdre '1 poder mi l i tan t naval catalá com si fos més qu* est imat temut dins d ' Espanya . Botero, Navagiero, Barreiros, Morosini, Donato y molts al tres par lan de Catalunya com d ' una r e p ú -blica próspera peró massa l l iure y resistent hont t robavan obstacles las ideas cessaristas al lavors dominants . No 'ls h i v a l g u ó ais ca ta -

(1) Zurita.—Anales de Aragón.—Tit. II, lib. XII, cap. 16, (2) Vallani.—Hist. Univ. lib. VII. cap. 73. (8) Crónica de gestis prideip. viceoom.—Cap. IX. ap. Mu-rat. T. XVI, oap. 835. (4) T. Caraociolo.—Opuscula. Hist. ap. Murat. Tit. XXII, plana 28. (5) Annal. Rer. Genuen., llib. VI, pág 126.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA S E N Ï E H A 3

CRÓNICA BARCELONIM lans salvar diferentas vegadas á Espanya d £

invasións. Son poder fou condempnat & desa-paróixer.

Eq Garraay, en qual obra se troban raoltís-sims datos, fa un paralelo entre la marina ca-talana deis siglas XII al XV y totas eas contem-poráneas d f Europa. Del estudí d ' aquesta de-duheix com absoluta la superioritat deis cata-lana en lo mar en aquells quatre sigles y en paralelos especiáis estableix ais marinos ca-talana «superiores á los reyes de Nápoles», «r i -»vales de Yenecia, Gónova y Pisa», «supe-m o r e s á los reyes de Francia», «superiores »también á los de Castilla», «superiores á los »de Portugal» y «superiores á los príncipes »del Norte» (1).

Aquesta superioritat no fou perdonada. Inú-tilment las hómens de seny claman pera res-restaurar ab ella la forsa naval d*' Espanya. Abarca, 1' historiador aragonés del sigle XVII, aixís lio proposava á Caries II. «Podrá—li de-»ya—el vivo génio de V. M. íormar ó confir-»mar su elevado y propio concepto de lo que se »debe discurrir y epserar del valor marít imo »de estas naciones, y con más abundancia de »la catalana, á la cual el mar es tan domósti-»eo maestro, cuya destreza y fortaleza pusie-»ron á asta nobilísima nación en el sumo nom-»bre de las hazañas marítimas, y en el honor »del dominio del mar Mediterráneo, competi-»do y conservado con brillante ardor contra las »esforzadas y constantes resistencias de las na-»ciones más belicosas y ricas de Europa y Afri-»ca: y solo perdieron después esta posesión, »porque la dejaron, ó cansadas de vencer, ó pa-»gados de la pay» (2).

Capmay fa á la intima asseveració lo s igni-ficatiu y amarch comentan que segueix: «Si »Abarca hubiese querido examinar las cau-»sas, que no eran muy ocultas, de esta deca-»dencia ó ruina, combinando las circunstan-»cias físicas y políticas que le precedieron y »acompañaron»—se refereix sens dubte á las de 1' unió ab Espanya—«pudiera haber dado »una razón más natural y sólida de la pórdi-»da del dominio del mar. Entonces hubiera »visto quo los romanos perdierou su univer-»sal imperio, no porque se hubiesen cansado »de vencer, sino porque otras naciones se oama~ »ron de ser vencidas» (3).

L l u i s Dombneüh y M o n t a n k r .

(1) Cb. oit, t ' I.¡ pág. 18 4 86. (2) Abarca.—Historia de los reyes de Aragón.—Dedi-

catoria al rey. (3) Capmany.—Memorias, t. 1, pág. 70.

També á n' aquí ri' hi han; també se Ms veu per la Rambla, pasejar son color bronzejat, vestint el rayadillo de las tropas espanyolas. Son individuos del batalló de negres ¡repatri' ais! Subratllo la paraula, donchs la he usada á falta d' altre terme usual, perque ¿haig de ser jo, que sápiga, lo primer que referintsa á n' aquells homes los digui que son despatriats?

Confesso que no tinch altre amor de terri-tori que 'I que professo al petit tros de terra ahont vegí per primera volta la Uum del sol, y lio confesso pera que no se 'ra tatxi de partidari de res si dich que al veurels passar vaig pen-sar: ¡llástima que no sían blanchs pera conéi-xer si enrajolan!

¡Son héroes adietes á la causa d' Espanyal diu tothom. Jo no nego que sigan hòroes, jo no nego que sigan adietes á la causa espanyola; lo q u e j o faig es admirarme de la admiració.

Lo que jo faig es preguntar ais que deuhen saberho, donchs tan la anomenan:

—¿Qué es la patria? ¿Qué la constituheix? ¿Quíns son los materials que encarnan la idea? ¿Es lo gobern; es un determinat régimen po-lítich; es una ó altra forma donadas á las ins-titucións políticas d' un poblé ó es la terra á r i -da ó fecunda, lo cel boyrós ó blavench, los usos y costuras, la rassa, las virtuts propias, los vi-cia més propis encara, lo que matérialisa la idea de la patria? Y un cop posadas en pugna aqueixas últimas manifestacións que inclosas caben dintre de las primeras, ab aquestas, ¿per quinas déu tr iar P individuo? Pera mí per cap: vull lo mon gran, mol gran; la patria gran com lo nom; mes, donat P ordre actual de cosas, pera rebre lo nom de patriota deu 1' individuo optar per la terra, pel cel, pels usos, per la rassa; jamay per P Estât.

Si lo meu poblé en massa s ' insubordinés ab lo rest del mon, y jo n o ' l s hi vejés rahó, restaría pasiu, mes fer armas contra d ' eli, aixó jamay. Perque primer q u e ' 1 mon es lo meu poblé, com primer que '1 poblé es la casa y primer la familia y, paradógicament, primer P individuo.

—Mol bé y llógich que '1 parent del adoptat se reveli contra 'ls adoptants pera defensar los drets d f aquell; més ¡que '1 posi de la banda deis adoptants pera malferir al parent! ¡Ex!

¿No diuhen que la insurrecció es inicua per ser guer ra civil? ¿No diuhen que 'ls cataláns cabecillas que ha t ingut aquélla son uns trai-dora? Donchs que hem de dir d' aqueixos na-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

i LA SENYERA

gres que llnylavan contra aquells ab qui la afi • nitat de rassa més los havía d' ùnir?

—¡L' amor á la metrópoli los ha inspirât a-bandonar lo nou ordre legal (1) pera estar sot-mesos al antich de aquella!—diuhen molts.

Bantham bnscant la utilitat del acte potser sois hi veuría un medi d1 escapar de la venjan-sa de sos paysans.

¡Deixeulos pasejar mostrant sas dos blan-cas Aleras de dents entre sos carnosos llabis somrisents; ileixemlos pasejar mostrant las creus que al pit portan penjadas y '1 rayadillo de nostre sotert exércit! Deixemlos, fémloshi pas, raspeetemlos y adrniremlos com una de tantas cosas incomprensibles de la humanitat.

F r e d e r i c k .

Barcelona, Octubre 1898.

SESHSÏLSaSHSHSHSaSîiïHSHSHSaStîSHSHSlSHSHSaSESHSiSÏ

IDILI Pa dog jo rns que 's vau casar

plens d' amor y d ' ardidosa y ja 's complau la pnbresa sos Uavis en des juntar .

Per g u a n y a r s ' lo t r is t sus ten t ell te de marxA ¡i u l t r amar A pescá '1 coral rojent ; y a' embarca ¡ob, com li raca no podé endürsen sa maca!

Ploran »bdós lo dest í qu ' ais a y m a n t s sense foçtuna en lo més fort de sa l luna de niel los ta desunir .

Capcirós, en lo baixell ell va segu in t suu enmí y plorosa al pensá ab ell desd' el fons de sa barraca mor d ' anyoransa la maca.

Passa la pr imera n i t ¡nit t r i s ta , n i t de viudesa! 1* aurora se i r es entesa y ella enear no sc ha adormit

¡Y pensá qu ' un mesencar t r igará á teñirlo al Hit! Obra y mira al l luny del mar: ¡Cap embarcan i ó *s destaca que desconhorti á la maca!

Y un día passa, y d ' aquel! a'.tres y altres al darrera, mes endevades espera lo retorn d ' aquel! baixell la t r is ta lluvia pío cal! tal volta per més flagell ell j an dessus lo coral ó t r i n x a t per la ressaca lia mort pensant en sa maca.

(1) lie la colonia lliure.

S'egu dota en lo sorral t r is ta y sola aixi enrahona: —¿Perqué estaré tan tr is tona sens t indre novas de mal?

¿No ' m va dir qu' un mes ausent n ' estaríaP Donchs no cal ferse un mal present iment . . . Y per un momen t s ' aplaca lo greu dol d ' aquella maca.

Cada mat inada A trench d ' auba ja ir' es tí la plat ja y allí conversa ab la rat ja d£ onas y ab lo sol rojench

—¿No l ' l i eu v i s t a i meu aymant? ¿Qué fm diheu, que no us en t end í? Y plorant y sang lo tan t cada jorn est.d mes flaca ab t an ta angoixa la maca.

—Onas que '1 voler de Den vos du aquí , del país moro: ¿perqué ' i baixell del qu ' adoro, depressa no *m retornen?

Sol, que veus á m* aymador digali ab melosa veu qu* aquí 1' esguardo ab amor, y que trista y concirosa l luny sen se consúrn sa esposa.

Den ha escoltat los seus preclis! per fi ovira com s1 a tansa 10 baixell, fent la balansa de la mar en t ro *ls rebrechs,

No toca en térra la nau que 3' ouen ja 'ls dolsos xeclis d ' uns petóna: la d i txa y pan son ells, que pitan de rosa las gal tonas de la esposa.

i—Te porto un ram de coral!,,... d iu lo mar iné A sa bella. Y abrassats, fo rmant parella, van d sa casa en un salt.

Allí, en festeig amorós per Correspoudrer igua l al regalo del espós, 11 anunc ia ella, ruborosa que ja 's sent mare la esposa

.!. OLIVERAS Y PI.

sasBSESHsasESHHHsasHsasasasHSHSHErasBsasasHsasarE

EPISSODI INTERESSANT — — — —

fíncara que com á históricb me '1 va contar un amich, no m' atreviró á donar per cert un drama oeorregutab motíu de 1' arrivada d' un repatriat.

En lo llindá de la porta d' una casa, del ba-rri de****, no fa molts días hi comparegué un d' aquestos héroes anónims, que malaltissos, ferits ó inútils tornan avuy de la guerra. Por-tava -'ls dos brassos amputats, apart d' un sem-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

blant tan deinaerat y esgroguehi t , que ve ra -ment revelava aquel l infel ís , un sens fi de c a -lamitata y amarguras , sois comprensibles per eli que ab prou g r e u las havía sofert .

Era un deis molts que un día 'ls despedí la Patria en mi t j d ' aquells f renét ichs y del i rants entussiasmes, en quins crits s' hi barre javan las inopor tunas notas de «La Marcha de Cá-diz». En aquell moment , tot sol, maial i , ó i m -possibilitai, entrava á casa seva, ahont feya molt temps que -1 creyan mort t rovanthi per consol, á sa mul ler fent vida mari tal ab un seu g e r m á .

Dos fìllets que deixá al anarse 'n foren qui p r imer lo vejeren, no coneguent lo, com es n a -tura!; pero á son germá y á sa esposa, ' ls hi aparesqué aquel l semi-cadavre sense brassos, com lo fantasma d' un remordiment , que de segur j-imay h a u r í a n pressenlit

Al reconéixerlo, penna nasquéren tots, per espay d ' a lgúns minuts, com si un l lampech ' ls hagués en i luherna t

A 1' un, lo privava la emoció de rompre a -quell silenci de mort; á n ' e l s al t res dos, los coníonía M delicie que tan l leugerament h a -vían consumat . Al poch rato, '1 que tornava á casa seva, ab 'molts esforsos, profer í a lgúns

# mots d ' admiració , des i t jant tal vegada ab sas paran las , escorre i negre vel d ' aquell misteri que no comprenía .

Ab plors y gemechs comensá á desterse aquella dona que s ' havía compar t i i ab dos germáns , mentres 1' a l t re , ab ven tremolosa y com si vo lgnés a l leugerar son malfet , espl ica-va las privucións y miserias que consumían á n ' aquel ls tres infelissos cuan creguó opor -tú colocarse en l ' i n j u s t lloch en q u e ' s t rova-va. , . .

Aquellas terr ibles manifestacións e ran per aquell repatr iat una ferida mé<» tonda que las que al seu demunt por tava . Allavors compren -gué perque sa muller plorava y no corría á abrassar lo; perque son ge rmá quedava confós á sa presencia, y perque ' ls seus íillets s ' a p a r -tavan d ' eli, com s' a l lunya la quitxal la d ' aquestos sers que á cada porta demanan ca-n t a l .

Es impossible descriure la funes ta decepció que anava devorant á n ' aquell pare que veya á sa famiiia profanada per un ge rmá . ¿Quí sab qu inas ideas bull ían a l lavoras en son c e r -vell?...

Tot d ' nn plegat , com si 1' impulses una forsa es t ranya, d com si '1 pes d ' aquella nova i g n o m i n i a ' 1 per turbes , sorti á fora sense sa -ber ahont anava, dir igintse cap á d in i re de la

c iuta t com lo barco que sense b r ú j u l a , sense timó y ab los país trenca t í es a r ras t ra t per la agitada corrent del mar en los moments més orltichs d ' una g ran tempestat .

¿Ahónt va?—ab veu Imixa tothom m o r m u l a -va.—¿Ahónt va?. . . ¿Ya tal vegada al hospital? ... Ni ell ho sabía . . .

Al en t r a r per la plassa de**** de sopte i de t inguéren los acorts d k un piano que desa-tínadament tocava «La marcha de Cádiz»; aque-llas mateixas notas tan funestas un día per ell, com fúnebres a l lavoras; aquel l mateix cant que feya tres anys ab prou tristesa '1 despedí y que ab més pena tornava á escoltar, recorJan t l i la salut que d is f ru tava y ' 1 desespero exper imen-tal al deixar en la térra que nasquó á n f aque-lla esposa y filis, que ara r l s uns no <1 conei-xían y que 1' a l t ra '1 deshonrava . . .

Ab aquel la munió de recorts que t o r t u r a -van son esperi t , s' apartá d ' aquel l l loch, sen-tint encara al l luny v ib ra r aquel las ñolas que li feyan bategar lo cor com fortas mar te l ladas , ma leh in t en son iuterior aquel la patr ia , c a u -sa de tots los seus mala, que '1 de ixava sol, abandonat , navegant pe fdu t en mit j del pélach inmens del in for tun i ; y com lo náufrech que cerca '1 por, se encamina á sa casa, no ja pera cercar lo consol que sa ánima necesitava, sino per ' t robarhi un recó ahont , á solas ab son do-lor, p lorar d ' a m a g a t sas desventuras .

FAUSTÍ CABARROGAS.

fió VAS LOCALS Cont inuúan ab molta act ivi ta t los trevalls

de urbanisac ió del ca r r e r de Llevant per lo que felicitem al A jun tamen t que ha sap igu t corres-pondre á la generosi ta t deis par t iculars , po-santhi de sa par t la dil igencia y 1' in terés n e -cessari pera acabar cuant antes dita vía, t en in t que 1er menció de D. Manel Fina de -Pa la f ru -g e l l y D. Joan Danés d ' aquesta vila que ú l t i -

•mament han cedit també los t e r renos de sa propietat que necessiti 1* A jun t amen t pera po r -t a r á cap son projecte.

Dimecres d ' aquesta se tmana p r e n g u é pos-sessió del cárrech d f A judan t Militar de Mari-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

6 LA SENYERA

na , d< aquest district© y Gapità de nostre por t , D. Antón Arqués.

Ha quedat cobert lo nou edifici de propietat de la societat recreativa «Centre Económich» y en breu se procedirá al onder roeament de la p a r t v e l l a , en quin omplassament den cons-t r u h i r s h i un jardí , quo será voltat d ' u n a re i -xa en lo que donará ais carrera de «Notarías» y «Peligros». En aquets carrers , al mateix temps,

hi la rán a lgunas reformas, com son a tenuar la rampa que forma '1 de Notarías , seguin t la r asan t desde '1 cantó de la presó, y rebaixar a lguna par t del de Pel igros pera que quedi oompler tament pía.

Ab tot lo qual , degu t á la construcció del reíerit edifici, quedarán embell i ts aquells dos troossos de car rers .

En un deis aparadors del es tabl iment de D. Pere Berta hem vist exposada una corona fúnebre que ( n s ha cridat la atenció per ser tra-vallada en suro , résul tant una obra acabada y de bastan t iriérit, essen raríssims los t ravai ls que d ' aquesta mena havem vist élaborais en dita materia .

— ^ —

Hem rebut d i rec tament de Perpinyá , un p a -quet contenint a lgúns exemplars del d iseurs que En Francesch Matheu, Président que fou del Cér támen l i terar i d ' Olot, célébrât lo día 10 del passat mes de Septembre, l legí en la festa esmentada .

Aquest d iseurs 1' ha fet impr imir un «Cata-lá de Fiança», aprof i tan t una copia que per Perp inyá corr ía de ma en ma, en vista de que la censura que tan de r igor exerceix en las publicacións impresas ara á Espanya , bague ra prohibi t la d ' aquest hermós travail l i t e ra r i .

Agrahim P envío y sentín no conéixer á la persona que ha t ingut pera nosaltres tal defe-renc ia .

—Hfr-— També hem rebut lo núm. 16 de la impor -

tant revista «Catalonia» que c o n t é ' 1 següent sumar i :

Apropósit de «Pelleas i Melisanda», per J aume Brossa Roger .—Pr imavera e terna, per E. Guanyabéns .—El Pati blau, per Santiago

Rusiíiol.— Golomb á les Indies, per Gabriel Alomar.—Els pr imers freds. F ragmen t , per Ignasi Iglesias.—Gereant el compte 1' Arnau , per Joan Maragal l .—Bibl iograf ía , per J . M. T. —Revista de revistes, per .1, P. .1.—El Pati blau, dibuixos de R. Pi txot .

— ^ —

Lo taller de cerral ler ía que d i r i g e i r nostre aiuich D. Pere Brugués y que estava s i -t ua t al devaut del teatro Cervantes, s' ha t ras-ladat al exlrem del mate ix cavrer, aprop la ca -r re tera , per lo que son duenyo nos encar rega lio fem públ ich pera coneixement de sos n o m -brosos pa r roqu iáns y favoreixedors.

l E ^ e g - i s t r e o i ^ r i l NAIXEMENTS.

Noys 3 Noyas 0

Total. . . 3 DEFUNCIONS.

Margar i ta Deulofeu Sala, 6 anys.—Salvador Serra Oliver, 30 id. — Facunda Casado, 1 id.— Joseph Poch Niel1, 1 id.

Secció Oomercial Desde 'I dia II d Octubre lo nioviment de nostre port

ha sigut lo següent:

ENTRADAS De Vinaroz, Uaut «Maria Rosa», de 32 tons. pat.

Anglés , ab garrofa.—De Palma, llaut «Garijo», de 40 tons. pat. Mari,' ab garrofa.—De Sevilla y escala», vapor «Andalucía», de 1.213 tons. cap. Rublo, ab suro. —De Malgrat, Uaut «Joaquina», de 44 tons. cap. Ba-yarris, ab fusta (1).—De Vinaroz, pailebot «Apolonia», de 46 tons. cap. Pellieer, ab efecte» (2).—De Barcelona, llaut «Pepito», de 32 tons. pat. Ventura, ab efectes.— De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Silleiro», de 768 tons. cap. Zalvidea ab efectos —De Sevilla y escalas, vapor «Manuel Espaliu», de 789 tons. cap. García ab suro.— De Sevilla y escalas, vapor «Laffitte», de 713 tons. cap. Martínez, ab suro.—De Copenague y escalas, vapor «J-C. Jacopsen», de 713 tons. cap. Becli, ab efectos de trán-zlt.—De Valencia, polacra goleta «Teresa», de 75 tons. cap. Casadeval, ab efectes.

ENTRADAS Pera Cette y Marsella, vapor «Andalucía», ab efec-

tes.—Pera Vinaroz, llaut «Joaquina», ab fusta.—Per» Cette, Pailebot «Apolonia», ab efectes.—Pera Barcelo-na, llaut «Montserrat», ab efectes.—Pera Cette y Mar-sella, vapor «Cabo Silleiro», ab efectes.—Pera Barcelo-na llaut «Pepito», ab afectes.—Pera Barcelona y Mar-sella, vapor «Manuel Espalíu», ab efectes.—Pera Mar-sella, vapor «Laffitte», ab efectes.—Pera Riga, vapor «J. C. Jacopsen», ab suro.

(1J Entra d* arrivada. (2) Entra d' arrivada. J . C . C,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LÀ SENYERA

J. BURELL & C-CONSTRUCTORS

V i l a , y " V i l a , 1 1 7 . — B - A - J E ^ C E J L O I S r - A -

Especialitat en Yachts,

Llameas de vapor , Remolcadora , Canúas, Canots, Llanxas de Salwamen1 , etc

XJijicii á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc.

L o n a s inglesas y ciel pais

Divecció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvament de Sant Feliu de Gnixols. YACHTS fets per J . Burell: l i itetis, Atlant II, Atlant I, l i iobe, Conquer idor I,

Conquer idor II, del Real Yaeht Club de Barcelona.

ATf.ANT II guanyador del primer premi de la seua serie en las últimas regatas de Cette.

MIGUEL CARDONA ANTÍGUO CONSTRUCTOR NAVAL

Z S T j ^ C I O l S r . A . L , 6 8 B A R C E L O I s T E T A .

Especialidad en Y A C H T S y toda clase de embarcaciones de recreo. Barcos de tráfico, pesca, vaporcitos de madera y hierro en clase de remolcadores, barcasas de carga etc. etc.

Iniciador y fundador de los CLUBS de Barcelona.

YACHTS existentes en Barcelona, construidos en los talleres de su propiedad, Conqueridor I., Atlant I,, Conqueridor II , Nitetis etc. etc. lo que puedo acreditar con documentos oficiales que obran en mi poder.

CANOAS remeras, Leonor, Covadonga, Atlantida, Condal etc. Todas éstas, tanto de remo como de vela, acreditan por su buen nombre varios primeros premios obtenidos.

BOTES de Salvamento construidos con las mejores condiciones. Bote de Torrevie-ja, Villanueva y Geltrú, Mataro, Cabo de Palos etc. por cuenta de la Sociedad central y donativos particulares con el precio más ventajoso de los existentes basta la fecba.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 LA S E N Y E R A

S A S T R E R I A

Las dos Américas DE

J O A Q U I M D A Ü I M 1 3 , X J x i i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta preus módichs. Oran y variat assort i t en novetats del pafs

y e x t r a n g e r a s .

La Senyera Setmrnani catalá

Kedaooló -y udmlulsti-aoló,

Carrer MAJOR, 27.—PALAMÓS

S A S T R E R I A

Las dos Américas DE

J O A Q U I M D A Ü I M 1 3 , X J x i i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta preus módichs. Oran y variat assort i t en novetats del pafs

y e x t r a n g e r a s .

PREUS DE StTSCRrPCIÓ Palaniós, tres meaos. . . . 1,50 pessetas

S A S T R E R I A

Las dos Américas DE

J O A Q U I M D A Ü I M 1 3 , X J x i i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta preus módichs. Oran y variat assort i t en novetats del pafs

y e x t r a n g e r a s .

Fora. » » ' . . . . 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'00 » Número solt 0'15 »

S A S T R E R I A

Las dos Américas DE

J O A Q U I M D A Ü I M 1 3 , X J x i i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta preus módichs. Oran y variat assort i t en novetats del pafs

y e x t r a n g e r a s .

A m i n c i s y c o m u n i c á i s , á preus c o n v i o g u t s . No *s tornarán ' ls o r i g i n á i s .

S A S T R E R I A

Las dos Américas DE

J O A Q U I M D A Ü I M 1 3 , X J x i i ó , 1 3

B a r c e l o n a Elegancia en lo tall, confecció

perfecta preus módichs. Oran y variat assort i t en novetats del pafs

y e x t r a n g e r a s .

LLTBRERIA Y CENTRE DE SUSCRIPCION» DE

»

Salvador Plaja Villena P a l a m ó s .

Sa serve ixen tota mena d' obras á la bestreta y á píaseos.

Totas las temporadas visita 4ls pobles de Palamos, S a n t Fe-

liu de C u i x o l s y P a l a f r u -

g e l l ab un grandiós mostrnari.

Licor dinamogenich G I M B E R N A T A base de Morruol,

noga l y lacté fusfat de ca ls . Fai'iuaoia d.el autor, Conde del Asalto, 14

BARCELONA.

ESTABLIMEHT DE FLORICULTURA Y ARBORICULTORA, PREMIAT EN VARIAS EXPOSICIÓN®,

— D E —

Ricardo Mont y Unis M." Jordi. SÓ' Bâôr&S • • h. £ <- .4 ~Tî '"ííV y 4 v '-.y- - , T' Carrer del Ensanche y Carretera de Gerona.-- Palamos.

eS>i|h' ' • • "•vHî- -

Vendas de arbustos de fulla perenne y caduca, arbres d'ombra y de adorno, y fruyters de tota, classe.

EspeciaHtat en la confecció de rams artistichs. Aquest establiraent s' encarrega de la plantació de parcha y jardins. Per un préu

\

molt módicli, se fá cárrecli també del cuydado deis mateixos, eom també de la conserva-ció deis arbustos y plantas de saló.

La casa garantira sos productes. Se retornará '1 valor de las plantas que no reunescan las condicións que s' hagen

estftblert al efectuarse la venda. Estampa d' en Oütavi Viader.—Sant Feliu de Guixols.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós